El·lipse 20: "Let’s go to the cinema!"

Editorial

Elvira López

En la foscor de la sala s’il·lu-mina la pantalla i els reu-nits es relaxen, afluixen la

musculatura, buiden la sevament i deixen que la pel·lículaels envaeixi. Tots miren i escol-ten el mateix, però les percep-cions són totes diferents. Peraixò, en acabar la pel·lícula, resmillor que comentar-la, compar-tir impressions, opinar i escol-tar el que pensen els altres, totprenent alguna cosa tranquil·la-ment.

Això és el que va fer un grupde residents del PRBB el passatdia 19 de febrer. «The Boys fromBrazil» (Dir. Franklin J. Schaffner,

1978) va inaugurar el cicle «LaCiència al Cinema» del PRBB.La ter túlia posterior va estarconduïda per Jordi Camí, direc-tor general del PRBB i va girar alvoltant de la clonació humana,tema central de la pel·lícula. Eldebat es va centrar en la viabili-tat tècnica de la clonació huma-na a llarg termini i en la sevapertinença i acceptabilitat.

El cicle continuarà el properdia 17 de març a les 18.15 h amb«The Insider» (1999), dirigidaper Michael Mann i protagonit-zada per Al Pacino i Russell Cro-we. Conduirà la tertúlia ManolisKogevinas del CREAL: el de-bat sobre els interessos de lescompanyies tabacaleres estàservit!

Let’s go to the cinema!

In the darkness of the roomthe screen becomes illumi-nated and the people relax,

they ease their muscles, theyempty their minds and they letthe film overcome them. Theyall look and hear the same, buttheir perceptions are different.This is why, once the film is fin-ished, there’s nothing betterthan to discuss it, share im-pression and listen to what oth-ers think, all while calmly havinga snack.

This is what a group of PRBBresidents did last February 19.The film “The Boys from Brazil”(Dir. Franklin J. Schaffner, 1978)inaugurated the cycle “Science

in cinema” of the PRBB. Theposterior discussion was chai-red by Jordi Camí, General Di-rector of the PRBB, and it wasfocused on human cloning,the central theme of the film. Thedebate revolved around on thetechnical viability of human clo-ning in the long term, as wellas on its suitability and accep-tability.

The cycle will continue nextMarch 17 at 6’15 pm with “TheInsider” (1999), directed by Mi-chael Mann and with Al Pacinoand Russell Crowe starring. Ma-nolis Kogevinas from the CREALwill chair the discussion: thestage is set for an exciting de-bate about the interests of to-bacco companies! �

el·lipse PARC RECERCABIOMÈDICABARCELONA

CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC Març de 2009 NÚM. 20 www.prbb.org GRATUÏT

LA CIÈNCIA AL CINEMA / SCIENCE IN CINEMA

Anem al cinema!“Mind the gap”

Cutting across discipli-nary knowledge andbreaking down institu-

tional barriers are the twinaims of the PRBB IntervalsProgramme. We have made astrong start in 2009 and al-ready more than 30 peoplehave completed courses inLeadership Skills and Scien-tific Writing. Conference Pre-sentations for non-Nativespeakers of English was over-subscribed in a few days, whilePlanning and Writing a MillionEuro Grant is filling rapidly.And the popularity of our newinitiative, Science in Cinema,is a clear demonstration ofthe eclectic interests of sci-entists and other PRBB resi-dents who are more than readyto breach the supposed chasmbetween art and science. Weare also looking forward toneuroscientist Steven Rose’svisit on March 3rd to argue apolemical view of evolution,and to our popular trainer Er-ic May’s return visit to runMedia Skills and Visual StoryTelling courses. The opportu-nities are out there, you justneed to snap them up!

Elinor Thompson

«Mind the gap»

Anar més enllà del conei-xement disciplinari i tren-car les barreres institu-

cionals són els objectius delprograma Intervals del PRBB.Hem començat fort el 2009i més de 30 persones ja hancompletat els cursos de lide-ratge i d’introducció a l’escrip-tura científica. Les sol·licitudsper al curs de presentacionsa conferències per a cientí-fics no nadius en anglès va-ren sobrepassar les placesexistents, i el curs «Planningand Writing a Million EuroGrant» s’està omplint ràpida-ment. I la popularitat de lanova iniciativa, «La ciència alcinema», és una clara demos-tració dels interessos eclèc-tics dels residents del PRBB,que estan disposats a tren-car el suposat abisme exis-tent entre l’art i la ciència.També estem esperant la vi-sita de l’Steven Rose el 3 demarç, qui ens oferirà una vi-sió polèmica de l’evolució,així com la de l’Eric May quedonarà els cursos de MediaSkills i Visual Story Telling.Les oportunitats hi són, noles deixeu escapar!

Elinor Thompson

Sumari / Summary

Ciència

Notícies científiques | Scientific news 2-5

Entrevista | Interview: SvantePääbo (Max Planck Institute) 3

Perfil de grup | Group profile: James Sharpe (CRG) 4

Conferències PRBB-CRG | PRBB-CRG Conferences: Març/March 4-5

Diversitat

Notícies generals | General news: El PRBB convoca dos premis 5

El plat preferit de | The favourite dish of: Blanka Wysocka (CRG) 6

Foto científica | Scientific photo 6

Agenda 6

Debat actual | Current-affairs debate 7

Espai del lector | Readers’ corner 7

Edifici

Art al PRBB | Art at the PRBB 8

Notícies breus | Brief news 8

La foto del mes | Photo of the month 8

Diari EL·LIPSE núm. 20 26/2/09 15:30 Página 1

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Ciència www.prbb.org | març de 2009 2

Humans i ximpanzés no són tan semblants

Com que les duplicacions po-den ser molt grans, sovint conte-nen gens complets. Les còpiesd’aquests gens poden anar-seespecialitzant (a base d’adquirirpetites mutacions) fins esdevenirdiferents de l’original. És aixícom es generen la majoria degens únics d’una espècie: perduplicació i posterior especialit-zació.

Núria Pérez

Fins fa poc es creia que elsgenomes dels humans iels dels nostres parents

vius més propers, els ximpan-zés, diferien només un 1,24 %.Un estudi publicat a Natureel 12 de febrer demostra queaquesta xifra pot ser fins a deuvegades superior. L’estudi haestat realitzat per un equip in-ternacional coordinat per TomàsMarqués-Bonet i en el que tam-bé hi ha col·laborat Arcadi Na-varro, tots dos científics dell’Institut de Biologia Evolutiva(UPF-CSIC).

L’article descriu en quatreespècies de primats l’estudisistemàtic de les duplicacionssegmentals —fragments gransd’ADN repetits moltes vega-des al llarg del genoma. Aixòha permès quantificar molt mi-llor les diferències entre espè-cies.

Nous polimorfismes associats amb el risc d’infartpats, amb uns 85.000 casos aEspanya cada any.

Comparant l’ADN de 3.000persones que havien patit un in-fart agut de miocardi abans dels60 anys amb el de 3.000 per-sones sanes, els investigadorsvan seleccionar 1.400 polimor-fismes. Aquests polimorfismeses van reanalitzar en uns altres10.000 malalts i 10.000 perso-nes sanes i se’n van confirmar9 que augmenten el risc de pre-sentar un infart agut de miocar-di en un 10-15 % cadascun.

Rosa Manaut / Marta Calsina

Un consorci internacional,en el que hi participeninvestigadors de l’IMIM-

Hospital del Mar, ha descoberttres nous polimorfismes —pe-tites variacions en els nucleò-tids de l’ADN— relacionats ambl’infart agut de miocardi i n’haconfirmat uns altres sis. L’infartde miocardi és la primera cau-sa de discapacitat i mort permalaltia als països desenvolu-

zofrènia o el retard mental. En-cara no ho sabem, però hi es-tem treballant».

Humans and chimps are

not so similar

Until now it was thoughtthat the human genomeand that of our closest

relatives, chimps, differed onlyby 1.24 %. A study published inNature on February 12 demon-strates that this number canbe up to ten times higher. Thestudy was done by an interna-tional group of researcherscoordinated by Tomàs Marqués-Bonet and with the collabo-ration of Arcadi Navarro, bothof them scientists at the Insti-tut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC).

The article describes, in fourprimate species, the systematicstudy of segmental duplications,which are big fragments of DNArepeated many times along the

genome. This has allowed a bet-ter quantification of the differ-ences between species.

Since the duplications can bevery big, they often contain com-plete genes. The copies of thesegenes can specialize (by theacquisition of small mutations)and finally become differentfrom each other. This is how thegreat majority of unique genesof a species are generated: byduplication and subsequent spe-cialization.

According to Marquès andNavarro “maybe it is thanks tothis radical kind of mutationsthat we humans could adapt toour environment. Perhaps itis in this huge ocean of differ-ences where we need to searchfor the “humanity genes” or thegenes that cause certain com-mon diseases of our species,such as autism, schizophreniaor mental retardation. We don’tknow it yet, but we are workingon it” �

Segons Marquès i Navarro«potser gràcies a aquest tipusradical de mutació els humansvàrem aconseguir adaptar-nosal nostre entorn. Tal vegada ésen aquest immens oceà de di-ferències on cal cercar els “gensd’humanitat” o els gens quedonen lloc a determinades ma-lalties pròpies de la nostra es-pècie, com ara l’autisme, l’esqui-

Segons Roberto Elosua (IMIM-Hospital del Mar): «Aquests re-sultats obren noves vies derecerca que, a la llarga, podriencontribuir al desenvolupament denous fàrmacs per a la prevenció itractament d’aquesta malaltia».

New polymorphisms

associated to the risk of

heart attack

An international consortium,with the participation ofresearchers at IMIM-Hos-

pital del Mar, has discoveredthree new polymorphisms —smallvariations in the nucleotides ofthe DNA— that are related tothe risk of heart attack, and hasconfirmed six known ones. Heartattack is the main cause of in-capacity or death by diseasein the developed world, with85,000 cases in Spain everyyear.

Comparing the DNA of 3,000people who had suffered a heartattack before the age of 60 tothat of 3,000 healthy people, re-

searchers selected 1,400 poly-morphisms. These were reanaly-sed in another 10,000 patientsand 10,000 healthy people, and 9polymorphisms were confirmed toincrease the risk to suffer a heartattack by 10-15 % each.

According to Roberto Elosua(IMIM-Hospital del Mar): “Theseresults open new research av-enues that in the long termcould contribute to the develop-ment of new drugs for the pre-vention and treatment of thisdisease” �

Exemple d’una duplicació que s’ha expandit en els genomes del ximpanzéi el goril·la (fletxes vermelles), mentre que s’ha mantingut estable en el genoma humà (cercle verd) / Example of an expanded duplication in the

genomes of chimps and gorilla (red arrow) that has stayed stable in the human genome (green circle)

L’heroïna és una droga en recessió. Unexhaustiu treball publicat a la revista Ad-diction revela que el nombre de perso-nes que s’inicien en el consum d’heroï-na a Espanya avui dia és un 95 % mésbaix que a principis dels 80, període enel que aquesta droga es va convertir en unaveritable epidèmia a Espanya, amb mésde 150.000 consumidors.

L’estudi, dirigit per Antònia Domingo,de l’IMIM-Hospital del Mar, ha analitzatdades de 167.753 persones amb pro-blemes d’addicció a aquesta droga desdel 1971 fins al 2005. Els investigadorsremarquen, però, que el consum d’he-roïna s’ha estabilitzat des del 2005 ique caldrà veure en futurs estudis quinaés l’evolució d’aquesta addicció.

Heroin is a drug in recession. An ex-haustive work published in the Addic-tion journal reveals that the number ofpeople who start using heroin in Spainis nowadays 95 % lower than it was atthe beginning of the 80’s. At that timethis drug became a huge epidemic inSpain, with more than 150,000 con-sumers.

The research, directed by Antonia Do-mingo of IMIM-Hospital del Mar, has an-alyzed information of 167,753 peopleaddicted to this drug from 1971 to 2005.The researchers emphasize, however,that heroin consume has been morestable since 2005 and that future re-search will be necessary to see the evo-lution of this addiction.

Estudiant fàrmacs a l’espai. Un projec-te per millorar el coneixement sobre elcomportament de fàrmacs a l’espai, co-ordinat per dos estudiants de la UAB i laUPC i auspiciat pel Grup de Recerca Clí-nica en Farmacologia Humana i Neuro-ciències de l’IMIM-Hospital del Mar, haestat triat per l’Agència Europea de l’Es-pai per participar en la iniciativa «Flyyour thesis!» el proper mes d’octubre.«Fly your thesis!» dóna l’oportunitat aestudiants de doctorat i màster d’Euro-pa de dissenyar i portar a terme un ex-periment científic en condicions de mi-crogravetat.

El projecte seleccionat pretén estu-diar el comportament dels transporta-dors ABC, un dels principals sistemes

de transport de medicaments de lescèl·lules humanes, en condicions de mi-crogravetat. L’objectiu final és ajudar aldesenvolupament de sistemes autònomsde cura mèdica a l’espai.

Els estudis seleccionats per «Fly yourthesis!» es duran a terme durant tresvols parabòlics en un Airbus A300 ZERO-Gque reduirà els motors al mínim mentredescriu una paràbola en caiguda lliure.Durant els 20 segons que dura la parà-bola s’aconsegueixen dins la cabinaunes condicions properes a l’absènciade gravetat.

Studying drugs in space. A project to im-prove our knowledge about drugs’ be-havior in space, coordinated by two stu-dents of UAB and UPC and supported bythe Research Group on Human Pharma-cology and Clinical Neurosciences of IM-IM-Hospital del Mar, has been chosen bythe European Spatial Agency to partici-pate in the initiative “Fly your Thesis!”next October. “Fly your thesis!” gives PhDand master students in Europe the chan-ce to design and execute a scientific ex-periment in microgravity conditions.

The selected project aims to study theABC transporters, one of the main drugtransport systems in human cells, in mi-crogravity conditions. The final goal is tohelp in the development of autonomoussystems for medical treatment in space.

The studies selected for “Fly yourThesis!” will be done during three para-bolic flights in an Airbus 300 ZERO-G.The plane will reduce the engines to theminimum while it describes a parabolain a free fall. In the 20 seconds that theparabola lasts, the conditions in the ca-bin become close to those at zero gra-vity �


Ciència3 març de 2009 | www.prbb.org

ENTREVISTA / INTERVIEW

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

Rosa Manaut / Marta Calsina

Els problemes de salut física (comara l’obesitat) o mental, la manca desuport social, i una situació familiar

socioeconòmica desfavorida són factorsque caracteritzen el perfil de les víctimesd’assetjament escolar (bullying), segonsun estudi en el que hi han participat in-vestigadors de l’IMIM-Hospital del Mar.

Més de 16.000 nens i joves d’entre 8i 18 anys d’11 països europeus van ser

entrevistats dins el projecte KIDSCREEN.Malgrat l’existència de diferències nota-bles entre països (la percepció d’assetja-ment escolar varia entre 1 de cada 10 i1 de cada 4 infants), s’ha identificat unclar perfil de víctima potencial de la vio-lència.

L’estudi afirma la necessitat d’unabordatge multidisciplinari en la preven-ció i detecció precoç del problema, perpart de les escoles, els serveis sanita-ris, la família, els mitjans de comunica-ció i la societat en general.

A research determines the profile

of bullying victims

Mental or physical health prob-lems (such as obesity), the lackof social support, and an unfa-

vorable socio-economic family situationare factors that characterize the profileof victims of bullying in schools, as re-vealed by a study with the participationof researchers of IMIM-Hospital del Mar.

More than 16,000 kids and youngpeople between 8 and 18 years old,

from 11 European countries were inter-viewed in the KIDSCREEN project. Inspite of the significant differences be-tween countries (the bullying perceptionvaries from 1 every 10 to 1 every 4 chil-dren), a clear profile of a potential victimof violence has been identified.

The research states the need of amultidisciplinary approach in the pre-vention and the early detection of theproblem by the schools, sanitary ser-vices, family, media and the society atlarge �

Maruxa Martínez-Campos

Què és exactament la paleogenètica?

És l’estudi de l’ADN d’organismes quefa temps que estan morts.

I per què ens ha d’interessar?

Bé, la gran majoria dels organismes quehan existit estan morts avui en dia. Es-tudiar el seu ADN ens ajuda a «veure»l’evolució, el què ha passat a través deltemps, enlloc de tan sols inferir-ho.

Estem parlant de restes realment anti-

gues: encara contenen ADN?

Els espècimens més recents, d’uns 50anys, tenen ADN. Però amb restes mésantigues podria ser que només una decada 50 contingués ADN.

Esteu en el procés de reconstruir el ge-

noma complert dels Neandertals. Com?

Primer vàrem haver de trobar espèci-mens que tinguessin una quantitat rao-nable d’ADN Neandertal. A més no haviad’estar contaminat. Dels aproximada-ment 300 individus Neandertals ques’han trobat fins ara, només 3 complienles condicions —un a Croàcia, l’altre aEspanya i l’altre a Alemanya.

Quines són les majors dificultats en

analitzar ADN antic?

Una és el deteriorament de l’ADN, peròara podem detectar si la seqüència és re-al o està deteriorada. L’altra és la conta-minació per altres tipus d’ADN, com bac-terià o d’humans moderns. Però tambétenim diversos assajos per testar això.

Quan s’acabarà el projecte, i què n’heu

après de moment?

El primer esborrany del genoma es vaacabar el 2008 però necessitem uns al-tres 6 mesos per analitzar-lo. De mo-ment els estudis mostren que els Nean-dertals no van contribuir a la diversitatgenètica moderna, la qual cosa vol dirque els Neandertals i els humans pro-bablement no es van barrejar.

Però es comunicaven?

Bé, hi ha una història interessant sobreel gen FOXP2, que és important per a la

parla. Aquest gen està molt conservat,només hi ha dos nucleòtids diferents en-tre els ximpanzés i els humans. Vàremdecidir comprovar quina versió hi haviaen els Neandertals i tenen la humana!Així que no hi ha raó per pensar que elsNeandertals i els humans no poguessincomunicar-se. És clar que hi ha moltescoses relacionades amb la llengua queencara no coneixem, així que el misterino està resolt.

Quines diferències hi ha entre humans i

ximpanzés?

Ens va sorprendre veure que les pobla-cions de ximpanzés o goril·les són mésvariables que les dels humans. Això de-mostra que els humans venim d’una po-blació força petita que s’ha expandit dar-rerament.

Quin és l’objectiu per als propers anys?

Necessitem uns anys més per seqüen-ciar les mostres Neandertals unes 12vegades, per tal de tenir una seqüènciafiable. Després, ja veurem!

nated. Out of the about 300 Neanderthalindividuals that have been found, the-re were only three that we could study –one in Croatia, one in Spain, and one inGermany.

What are the main difficulties in analy-

sing ancient DNA?

One is DNA damage. But we now knowwhat particular type of DNA damage oc-curs in these samples, so we can detectwhether the sequence we see is real oris damaged. Another one is the contam-ination by other types of DNA, such asbacterial or human. But we also haveseveral assays to test this.

When will the project be finished and

what have you learned so far?

A first draft of the genome was finishedby the end of 2008 but now we need an-other 6 months or so to analyse it. Sofar the studies have shown that Nean-derthals did not contribute to modern ge-netic diversity, which means that Nean-derthals and humans probably did notinterbreed.

But did they talk to each other?

Well, there’s an interesting story about theFOXP2 gene, which is important for speak-ing. This gene is very conserved, there areonly two amino acid differences betweenchimps and humans. We checked it inNeanderthals, and they have the “humanversion”! So there’s no reason to thinkthat Neanderthals and humans could notcommunicate. But there are many thingsrelated to language that we don’t know, sothe mystery is still unsolved.

What about the differences between hu-

mans and chimps?

We were surprised to see that the chimpsor gorilla populations show much morevariation than the human ones. That showsthat we humans come from a rathersmall population that expanded very re-cently.

What’s your goal for the next years? We need a few years to sequence theNeanderthal samples about 12 moretimes, so we have a more reliable sequen-ce. Then, we shall see! �

“Did humans and Neanderthals

talk to each other?”

What is exactly paleogenetics?

It’s the study of DNA from organism thathave been dead for some time.

And why should we care about it?

Well, the vast majority of all organismsthat have ever existed are dead today.To study the DNA of these extinct spe-cies helps us to catch evolution red-han-ded, to see what really happened overtime.

We are talking about really old remains;

do they still contain DNA?

Recent specimens, say 50 years old, willhave DNA. But with very old samples, itcould be that only 1 in 50 contains DNA.

You are reconstructing the genome of

Neanderthals. How are you doing it?

First we had to find specimens that hada reasonable amount of NeanderthalDNA. Also, they should not be contami-

«Els humans es comunicaven amb els Neandertals?»SVANTE PÄÄBO, MAX PLANCK INSTITUTE FOR EVOLUTIONARY ANTHROPOLOGY, GERMANY

P E R F I L / P RO F I L E

Conegut com un dels fundadors de la paleogenètica, Svante Pääbo, biòleg

suec de 53 anys, va ser nomenat per la revista TIME com una de les 100

persones més influents del 2007. El director del Departament de Genètica

del Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology a Leipzig, Alemanya,

va parlar al PRBB sobre el projecte del genoma Neandertal.

Known as one of the founders of paleogenetics, Svante Pääbo, a Sweed-

ish 53-year old biologist, was named by the TIME Magazine one of the 100

most influential people of 2007. He is director of the Department of Ge-

netics at the Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology in Leipzig,

Germany, and he talked to us about the Neanderthal genome project.

Un estudi determina el perfil de les víctimes d’assetjament escolar


CONFERÈNCIES PRBB-CRG / CONFERENCES PRBB-CRG Conference Programme sponsored by the CRG and the PRBB Foundation

Ciència www.prbb.org | març de 2009 4

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE


Quan en James Sharpe va arribar alPRBB al juliol del 2006, el labora-tori encara s’estava construint.

Tres anys més tard, hi ha 12 persones alseu grup, i dos més estan a punt d’afegir-s’hi. N’hi ha per a tots els gustos: espa-nyols, britànics, alemanys, francesos, ita-lians, eslovens, serbis i canadencs. Laseva formació no és menys variada: al-guns biòlegs, un veterinari, un metge,tres informàtics i fins i tot un físic espe-cialitzat en làsers i un expert en intel·li-gència artificial.

Tots han unit forces per estudiar eldesenvolupament de les extremitats envertebrats fent servir models compu-tacionals. «Jo sóc biòleg, però semprem’han agradat els ordinadors i he pro-gramat des dels 10 anys», diu Sharpe.

El laboratori aplica la biologia de sis-temes al desenvolupament, fent servirles extremitats com exemple. «Les ex-tremitats han estat estudiades experi-mentalment des dels 50, i ara ha arribatl’hora de la següent fase: el modelatgecomputacional utilitzant dades quanti-tatives», explica el científic.

El grup intenta resoldre qüestions fo-namentals del desenvolupament. Un em-brió prové d’una única cèl·lula, però l’or-ganisme final està format per milions decèl·lules diferents. «Encara hi ha moltsmisteris», diu Sharpe. «Com s’ho fa elgenoma per codificar un programa quepermet a les cèl·lules comunicar-se en-tre elles i prendre les decisions adequa-des? Com saben les cèl·lules quin ti-pus cel·lular han d’esdevenir i on hand’anar?» Per tal de respondre aquestespreguntes el grup fa servir tant eines bio-lògiques com matemàtiques, així comtècniques de microscòpia en 3D.

«Si volem anar de models qualitatiusa simulacions quantitatives, necessi-tem noves tecnologies», ressalta Shar-pe. La microscòpia confocal només potescanejar mostres de pocs micròme-tres, mentre que la ressonància mag-nètica o l’escàner permeten de visualit-zar espècimens de la mida d’un cervellhumà. Hi havia, per tant una llacuna enla visualització de mostres entre aques-tes mides, com per exemple un embrióde ratolí. Per això, quan encara era aEdimburg, Sharpe va desenvolupar laOPT (tomografia de projecció òptica), unnou tipus de microscòpia 3D que om-plia aquest buit.

«Mai havia planejat dedicar-me aconstruir hardware. Jo volia concentrar-me en la biologia i el modelatge compu-tacional, però a través de la necessitatvaig acabar creant una nova màquinaque ha resultat ser molt útil per altrescoses», comenta Sharpe.

En efecte, la OPT ja s’està fent servirper a molts projectes secundaris. «Perexemple, estem fent un estudi sobre ladiabetis amb col·laboradors suecs, en elque la OPT ens permet de veure la dis-tribució completa de cèl·lules β en pàn-crees de ratolí —la qual cosa no haguésestat possible amb les tecnologies prè-vies», diu Sharpe. I amb la Mara Diers-sen, també del CRG, estan començant amirar l’expressió i localització de proteï-nes en cervells sencers de ratolí.

Seguint l’èxit de la OPT, el laboratorité un departament tecnològic dedicat ala millora de les tecnologies d’imatge òp-tica en 3D, i fins i tot un taller on cons-trueixen els microscopis. Però tot i queel desenvolupament de noves eines témolts beneficis directes, aquest és ma-joritàriament un mitjà per aconseguir unobjectiu. L’interès central del grup éscrear models computacionals que repre-sentin el desenvolupament genètic i físicde les extremitats. Per això fan servirsoftware d’enginyeria, no gaire comú en-tre biòlegs, i recullen dades experimen-tals d’embrions de ratolí i gallina. Elsexperiments inclouen una nova quantifi-cació computacional de la taxa de proli-feració mitjançant la tinció de l’ADN;imatges en viu obtingudes amb OPT del’extremitat creixent en ratolins transgè-nics que expressen la proteïna fluores-

code a program that allows cells to com-municate with each other and make theright decisions? How do cells know whatcell type to become and where to go?” Inorder to answer these questions, thegroup uses both biological and mathe-matical tools, as well as 3D microscopytechniques.

“If we want to go from qualitative mod-els to quantitative simulations, we neednew technologies”, emphasizes Sharpe.While in Edinburgh, he developed OPT(Optical Projection Tomography), a newtype of 3D microscopy. The pre-existingconfocal microscopy, could only scansamples that are a few hundred micronsthick, while MRI or CT-scanning allowedthe imaging of specimens as big as a hu-man brain. There was therefore a gap inbetween those sizes, such as a wholemouse embryo. OPT filled that gap.

“I never planned to get into buildinghardware. I just wanted to concentrate onthe biology and computer modelling, butthrough necessity I ended up creating anew machine which turned up to be veryuseful for other things”, comments Sharpe.

Indeed, OPT is now being used formany side projects, for example a studyon diabetes with collaborators in Swe-den, in which OPT allows them to see thecomplete distribution of β cells in a fixedmouse pancreas – something not possi-ble with previous technologies. And withMara Dierssen, also from the CRG, theyare starting to look at protein expressionand localisation in whole mouse brains.

Building up on the success of OPT, theSharpe lab has a “technology depart-ment” dedicated to improve 3D opticalimaging techniques, and even a work-shop to build the actual microscopes.But, although the development of newtools has many direct benefits, it ismostly the means to an end. The largerfocus of the group is to create comput-er models representing the physical andgenetic development of the limb. Forthat, they are using engineering soft-ware, not very common amongst biolo-gists, and gathering lots of experimen-tal data from mouse and chick embryos.These experiments include a new com-putational quantification of proliferationrates by DNA labelling, live OPT imagingof the growing limb using transgenicmice that express GFP, and building a 3Ddatabase of the dynamic expression ofmany genes during the growth of thelimb. “We’re at the beginning of a veryexciting journey”, concludes Sharpe �

cent GFP; i la construcció d’una basede dades 3D de l’expressió dinàmica demolts gens durant el creixement de l’ex-tremitat. «Estem a l’inici d’un viatge moltemocionant», conclou Sharpe.

“We’re at the beginning of a very

exciting journey”

When James Sharpe arrived to thePRBB in July 2006, the lab wasstill being built. Three years lat-

er, there are 12 people in his group, andtwo more are about to join. They come indifferent flavours: Spanish, British, Ger-man, French, Italian, Slovenian, Serbianand Canadian. Their backgrounds are noless varied: several biologists, a vet, amedical doctor, three computer scien-tists and even a laser physicist and anartificial intelligence expert.

They’ve all joined forces to study ver-tebrate limb development using compu-tational modelling and simulation. “Myformal training is in biology, but I was al-ways into computers and have been pro-gramming since I was 10”, says Sharpe.

The lab applies a systems biology ap-proach to development, using the limbas the example. “The limb has beenstudied experimentally since the 50’sand now it’s time for the next phase:computer modelling based on quantita-tive data”, explains the scientist.

The group addresses fundamentalquestions of development. An embryocomes from one cell, yet the final organ-ism is made up of millions of differentcells. “There are still many mysteries”,says Sharpe, “How does the genome en-

«Estem al principi d’un viatge molt emocionant»JAMES SHARPE, GRUP D’ANÀLISI DE SISTEMES DE DESENVOLUPAMENT (CRG)

REBECCA FITZGERALD, Monday

March 2. Fitzgerald, from the Hutchi-son/MRC Research Centre in Cam-bridge, the UK, works on upper gas-trointestinal cancer (cancers of the

oesophagus, stomach and pancreas) and inthe pre-invasive lesions that precede them. Sheis using genetic epidemiology tools to identifylow penetrance genetic variants that may becommon in the population and, in combinationwith exposure to environmental factors may pre-dispose to Barrett’s oesophagus, and oesopha-go-gastric adenocarcinoma. Fitzgerald was in-vited by Manuel Pera (IMIM-Hospital del Mar).

ESTEBAN GONZÁLEZ BURCHARD,

Thursday March 5. González Bur-chard, from the Pulmonary & CriticalCare Division of the UCSF, aims tocharacterize the major genetic com-

ponents that predispose to asthma and modifydrug response (pharmacogenetics). In particular,he focuses on identifying racially-specific genet-ic and biological risk factors for asthma amongU.S. ethnic and racial minority groups. In ad-dition, he is interested in how race and racial-ly-specific genetic differences modify diseaseand response to therapies. González was invit-ed by Xavier Estivill (CRG).

AMOS BAIROCH, Friday March 13.

Bairoch leads the Swiss-Prot Groupat the Swiss Institute of Bioinfor-matics in Geneve, Switzerland. Thegroup develops, annotates and

maintains the UniProtKB/Swiss-Prot proteinsequence database, which aims to provide thescientific community with a comprehensive,high-quality and freely accessible resource ofprotein sequence and functional information.The group also develops and maintains otherdatabases including PROSITE and ENZYME.Bairoch was invited by Cédric Notredame(CRG).

JÜRGEN MEIER, Friday March 20.

Meier is an European Patent Attor-ney at the law firm “Vossius & Part-ner” in Munich, Germany. He alsoteaches at CEIPI of the Universitè

Robert Schumann Strasbourg, France and atthe Management Center Innsbruck (MCI), Aus-tria, has a PhD from EMBL and did a PostDoca McGill University in Montreal. He gives pre-sentations in Germany and abroad on patenta-bility of inventions in life sciences. Meier isspecialized in projects on cell biology, genetherapy, neurobiology and biocomputing. Hewas invited by Xavier Rùbies (CRG).


5 març de 2009 | www.prbb.org

PHILIPPE FROGUEL, Thursday March 26. Froguelis head of the Section of Genomic Medicine at theImperial College of London. This section is focusedon the study of the genetics of human multifactori-al diseases, particularly type 2 diabetes and obe-

sity. Their major goals are to identify genes that influence sus-ceptibility to type 2 diabetes and obesity and to determine thecellular and physiological functions of susceptibility genes inthe normal and pathological states. This will lead to improvedmedical treatment for obese and diabetic patients; and tothe early, precise detection of genetically predisposed individ-uals, which will allow personalized lifestyle (diet, exercise)and/or pharmaceutical preventative treatments. Froguel wasinvited by Xavier Estivill (CRG).

ANTOINE PETERS, Friday March 27. Peters, fromthe Friedrich Miescher Institute for Biomedical Re-search (FMI), part of the Novartis Research Founda-tion in Basel, Switzerland, is studying the molecularmechanisms directing epigenetic reprogramming of

maternal and paternal genomes during mammalian germ celland early embryonic development. During embryogenesis andpostnatal development, cell differentiation and lineage com-mitment are directed by epigenetic mechanisms such as DNAand histone methylation, histone acetylation and by RNAi-based gene silencing. His aim is to identify and functionallycharacterize histone methyltransferases essential for germ linere-programming, as well as their signalling pathways. Peterswas invited by Luciano Di Croce (CRG).

JORGE BOCZKOWSKI, Monday March 30. Boczkow-ski, from the Institut Mondor de Médecine Molécu-laire (INSERM- Paris) at the University Créteil in Pa-ris, France, examines the respiratory consequencesof cigarette smoke or nanoparticles inhalation, fo-

cusing on the role of oxidative stress. He studies the role ofaccelerated senescence in the effects of oxidants in chronicobstructive pulmonary disease (COPD), using mice with thep53 and p16 genes deleted that have been exposed to ciga-rette smoke, and he completes theses studies with analysisof patients. He is also interested in the relation between thephysico-chemical properties of carbonaceous and metallicnanoparticles and the pulmonary biological effects. Boczkows-ki was invited by Joaquim Gea (IMIM-Hospital del Mar).

Diversitat

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

Maribel Pérez / Rosa Manaut

Tres estudis recents de diferentsequips de l’Hospital del Mar i del’IMIM han permès d’avançar en la

comprensió i tractament de la MalaltiaPulmonar Obstructiva Crònica (MPOC),una malaltia que, segons l’OMS, l’any2020 s’haurà convertit en la tercera cau-sa de mort a tot el món.

L’estudi dirigit per Mauricio Orozco-Levidemostra l’expressió persistent de lesmolècules MICA en resposta a l’agressiócontinuada del fum del tabac. Fins i totdesprés de deixar de fumar, les molèculesMICA es continuen expressant i activantles cèl·lules citotòxiques responsables dela destrucció del teixit pulmonar, produintbronquitis crònica i emfisema pulmonar.

Un altre estudi coordinat per EstherBarreiro alerta que l’exercici físic d’alta

intensitat pot provocar un increment moltgran dels nivells d’estrès oxidatiu en elsmúsculs de pacients d’MPOC greu. «Enaquests pacients l’estrès oxidatiu és undels factors implicats en el mal fun-cionament dels músculs perifèrics. Siaquest augmenta encara més, la situa-

Nous avenços en la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònicació es pot agreujar seriosament», emfa-titza la investigadora.

Un tercer article planteja l’estimulaciómagnètica muscular com una bona einaterapèutica en el tractament de la disfun-ció muscular dels pacients amb MPOCgreu i amb poca capacitat d’exercici.

New advances in the chronic

obstructive pulmonary disease

Three recent studies by differentteams of Hospital del Mar and IMIMhave helped advance the under-

standing and treatment of the ChronicObstructive Pulmonary Disease (COPD),a disease that, according to the WHO,will become the third cause of death inthe world in 2020.

The study directed by Mauricio Orozco-Levi proves the persistent expression ofthe MICA molecules in response to the

continuous aggression of the tobaccosmoke. Even after giving up smoking, theMICA molecules maintain their expres-sion, leading to the stimulation of cytoto-xic cells that are responsible for the destruc-tion of pulmonary tissue, causing chronicbronchitis and pulmonary emphysema.

Another study coordinated by EstherBarreiro alerts that high-intensity physicalexercise can cause a huge increase ofthe oxidative stress levels in the musclesof patients with serious COPD. “The ox-idative stress is one of the factors invol-ved in the malfunctioning of the peripher-al muscles in these patients. If it increasesmore, the situation can get much worse”,emphasizes the researcher.

A third related article suggests mag-netic muscular stimulation as a good ther-apeutic tool for the treatment of muscledysfunction in patients with seriousCOPD and little exercising capacity �


Enguany és el quart any consecutiuque el PRBB i el CEXS-UPF convoquenel «Premi PRBB de recerca en ciències

de la salut i de la vida» per als millors tre-balls de recerca d’estudiants de secundà-ria en aquest àmbit. Aquest any s’estrenauna segona modalitat que inclourà a estu-diants de grau superior de formació pro-fessional, tant de sanitat com de química.

Però aquesta no és l’única novetat del2009. El PRBB vol obrir-se no només aestudiants, sinó a investigadors, a mes-tresses de casa, a advocats, a dibui-xants. A qualsevol persona, en definitiva,que tingui un interès per la ciència i quehi vulgui dir la seva. Gràcies al «PremiEl·lipse» de divulgació científica ho podranfer, ja sigui amb paraules o amb dibuixos.Aquest any la temàtica d’aquest nou pre-mi versarà sobre les cèl·lules mare. Aixíque si mai heu volgut escriure un guió deteatre sobre un pacient amb càncer sot-mès a teràpia amb cèl·lules mare, o crearun còmic sobre la vida d’un investigadordedicat a aquest camp, aquesta és lavostra oportunitat! El material pot ser encatalà, castellà o anglès.

Per a més informació sobre aquests dospremis, si us plau consulteu www.prbb.

org/premi i www.prbb.org/premiellipse. Lesdates límit d’entrega del material són el 14d’abril per al «Premi PRBB» i l’1 de setembreper al «Premi El·lipse». Estan en joc, entred’altres premis, un ordinador portàtil pelmillor treball de recerca i 1.000 € per a la mi-llor obra divulgativa sobre cèl·lules mare.

Bona sort!

PRBB organizes two competitions

For the fourth consecutive year thePRBB and the CEXS-UPF organizethe “Premi PRBB de recerca en cièn-

cies de la salut i de la vida”, an award forthe best research projects by high schoolstudents in life sciences. This year theaward is also open to the participation ofVET (Vocational Education and Training)students in health and in chemistry.

But this is not the only novelty of2009. The PRBB wants to work not onlywith students, but also with scientists,housewives, lawyers, painters: with anyperson who is interested in science andwants to help in its communication.Thanks to the award “Premi El·lipse” theywill be able to communicate science tothe rest of the public, be it by words orgraphically. This year, the theme of thisnew award will be stem cells. So if youhave ever wanted to write a theatre scriptabout a cancer patient that receivesstem cell therapy, or to create a comicabout the life of a researcher working onthis field, this is your opportunity! Thewritten material can be in Catalan, Span-ish or English.

For more information on both awardsplease see www.prbb.org/premi andwww.prbb.org/premiellipse. The dead-

NOTÍCIES GENERALS / GENERAL NEWS

El PRBB convoca dos premis

lines to send your work are April 14 forthe “Premi PRBB” and September 1for the “Premi El·lipse”. Amongst otherprizes, you could win a laptop for thebest research project or €1000 forthe best science communication workabout stem cells.

Good luck! �


www.prbb.org | març de 2009 6Diversitat

AGENDA

3 març. Steven Rose, un neurocientíficreconegut per la seva aproximació filo-sòfica i polèmica al debat de l’evolució,donarà una conferència oberta titulada«Lifelines: why our biology makes usfree» a l’auditori del PRBB a les 12 delmigdia. A les 4 de la tarda hi haurà untertúlia amb Rose moderada per ArcadiNavarro (UPF) i oberta només als resi-dents del PRBB (cal registrar-se). Vegeumés detalls: www.prbb.org/intervals.

March 3. Steven Rose, a neuroscientistrenowned for his philosophical and po-lemical approach to the evolution deba-te, will give an Open Lecture entitled “Li-felines: why our biology makes us free”at the PRBB conference hall at 12 pm. At4 pm there will be an opportunity for adiscussion with Rose, chaired by ArcadioNavarro and opened only to PRBB resi-dents (registration essential). See moredetails at www.prbb.org/intervals.

17 març. La segona pel·lícula dins el ci-cle «La ciència al cinema» que acaba decomençar al PRBB serà «The Insider», unfilm sobre els interessos amagats de lestabacaleres. La pel·lícula de MichaelMann, amb Al Pacino i Russell Crowe, co-mençarà a les 18.15 h i la tertúlia seràconduïda per Manolis Kogevinas (CREAL).

March 17. The second film of the “Sci-ence in Cinema” cycle will be “The Insid-er”, a film about the hidden interests oftobacco companies. The film by MichaelMann starring Al Pacino and RussellCrowe will start at 18.15 pm and the de-bate will be hosted by Manolis Kogevinas(CREAL).

16 a 18 març. El CRG organitza diver-ses activitats incloses a «La SetmanaMundial del Cervell». Investigadors delsgrups de Fenotipació Neuroconductualde Models Murins de Malalties i de Sis-temes Sensorials i Comportament aco-lliran tallers amb estudiants als seus la-boratoris i també faran xerrades sobreneurociències a les escoles i institutsque ho hagin sol·licitat. La SetmanaMundial del Cervell se celebra els ma-teixos dies a tot el món i a nivell de Bar-celona està coordinada per la MaraDierssen i organitzada per l’Institut deCultura de Barcelona.

March 16 to 18. The CRG organizes sev-eral activities during the “Brain AwarenessWeek”. Researchers from the Neurobe-havioral Phenotyping of Mouse Models ofDisease and the Sensory Systems andBehaviour groups will host workshopswith students in their labs, and they willgive talks about neurosciences to theschools that have requested so. The BrainAwareness Week, which takes place allover the world on the same dates, is co-ordinated by Mara Dierssen at the levelof Barcelona and has been organised bythe Institut de Cultura de Barcelona.

18 a 22 març. En el marc del Saló del’Ensenyament i Expodidàctica, el CRGparticipa amb dos tallers experimentalssobre neurociències al nou Espai Ciènciai Tecnologia. Aquest espai, és una ini-ciativa de la Fundació Catalana per la Re-cerca i la Innovació (FCRI) que vol des-pertar l’interès per la ciència entre el

professorat i els joves que visitin el Salódurant el març.

March 18 to 22. The CRG will prepare twoexperimental workshops on neuroscien-ce for the new Science and TechnologySpace. This space is part of the Saló del’Ensenyament i Expodidàctica, and it isan initiative of the Fundació Catalanaper la Recerca i la Innovació (FCRI) thataims to raise interest for science amongstthe teachers and students that will visit thefair in March.

19, 20 i 30 març. El curs d’Intervals«Planning & Writing a 1 million € grant»,obert a tots els caps de grup i postdocs,oferirà exemples i exercicis pràctics so-bre els misteris d’escriure projectescientífics. Els participants també podransuggerir problemes reals amb els ques’han trobat durant la seva experiènciaprofessional. Vegeu més detalls: www.prbb.org/intervals.

March 19, 20 and 30. The Intervals cour-se “Planning & Writing a 1 million € grant”,open to all postdocs and young groupleaders, will offer examples and practicalexercises about the mysteries of scien-tific grant writing. Participants can alsosuggest real problems they have en-countered during previous grant experi-ences. See more details at www.prbb.org/intervals.

24 i 25 març. Eric May tornarà al PRBBa donar els cursos d’Intervals «MediaSkills training» (el 24 de març) i «VisualStory Telling - an introduction to film-ma-king for scientists» (el 25 de març i el 27de maig, amb una trobada a mig curs el22 d’abril). La inscripció per a aquestdarrer curs està oberta i els partici-pants han d’enviar una idea de pel·lículaabans del 6 de març. Vegeu més detalls:www. prbb.org/intervals.

March 24 and 25. Eric May will be backat the PRBB to give the Intervals courses“Media Skills training” (on March 24)and “Visual Story telling – an introduc-tion to film-making for scientists” (onMarch 25 and May 27, with a midcoursemeeting on April 22). Registration is nowopen for the latter course, and partici-pants must send a film idea by March 6.See more details at www.prbb.org/intervals.

26 i 27 març. El «Second Spanish WormMeeting» tindrà lloc a Barcelona al març,entre el CRG i l’ICFO (Institut de CiènciesFotòniques a Castelldefels), on s’hi faràun workshop d’imatge en C.elegans. Laconferència ha estat organitzada per BenLehner (CRG), Susana Santos (ICFO) i Ju-lián Cerón (Hospital Vall d’Hebrón). Per amés informació vegeu: http://www.gu-sano.info.

March 26 and 27. The second SpanishWorm Meeting will take place in March inBarcelona. This will be a co-located mee-ting between the CRG and ICFO (the In-stitute of Photonic Science in Castellde-fels), where a C.elegans imaging work-shop will be hold. The meeting has beenorganised by Ben Lehner (CRG), SusanaSantos (ICFO) and Julián Cerón (HospitalVall d’Hebrón). For more information see:www.gusano.info �

EL PLAT PREFERIT DE… / THE FAVOURITE DISH OF…

Blanka Wysocka (CRG. Poland),

recommends: Racuszki

Ingredients: 1.5 glass of flour, 20 gr. ofyeast, 1 glass of milk, 3 spoonful of sugar,2 eggs, 2 spoonful of butter, sunflower oil.Mix the yeast with hot milk, 1 spoon-

ful of sugar and 1 of flour. Let it grow. Inthe meanwhile, whisk the eggs’ whitesuntil they become thick and then gradu-ally add the remaining sugar. Then, addthe yolks and mix. Mix the yeast with thewhisked eggs, the remaining flour andthe melted butter. Mix well with a spoonand let it grow for 15-20 min. Put the oilon a frying pan and heat it up. Then frythe batter, spoon by spoon and on bothsides. Add more oil if necessary. You caneat racuszki cold or hot, with sugar, jam,cream or chocolate �

Blanka Wysocka (CRG. Polònia),recomana: Racuszki

Ingredients: 1,5 gots de farina, 20 gr.de llevat, 1 got de llet, 3 cullerades desucre, 2 ous, 2 cullerades de mante-

ga, oli de girasol.Barreja el llevat amb la llet calenta, 1

cullerada de sucre i 1 de farina. Deixacréixer. Per altra banda, bat les claresfins que quedin espesses, i afegeix laresta de sucre poc a poc. Després afe-geix els rovells i barreja. A la barrejaamb llevat, afegeix-li les clares batudes,la resta de farina i la mantega desfeta.Barreja bé amb una cullera i deixa-hocréixer uns 15-20 min. En una paella,posa oli abundant i, quan s’hagi escal-fat, fregeix la massa a cullerades i pelsdos costats. Afegeix oli si és necessari.Els racuszki es poden menjar freds o ca-lents, amb sucre, melmelada, nata o xo-colata.

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

Aquesta imatge de Francois Le Dily(CRG) mostra un experiment d’im-munofluorescència en el que s’ob-

serven els receptors de progesterona(en vermell) al citosol de cèl·lules ma-màries en absència de progesterona.Aquests receptors són intracel·lulars, deforma que l’hormona ha de penetrar a lacèl·lula per tal d’activar-los. Un cop acti-vats, els receptors viatgen al nucli cel·lular(en negre) i en regulen l’expressió gènica.

Following the path of molecules

by colouring

This image by Francois Le Dily (CRG)shows an immunofluorescence ex-periment in which progesterone re-

ceptors (in red) can be seen in the cyto-sol of mammary cells in the absence ofprogesterone. Progesterone receptorsare intracellular, so the hormone needs

to get inside the cell to activate them.Once activated, the receptors travel tothe nucleus (in black) and regulate geneexpression �

Seguint el camí de les molècules amb colors


7 març de 2009 | www.prbb.org Diversitat

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

How can the presence of women in science be improved?

The study “She figures” about the participation of women in science, done in 25European countries, shows that more than 50 % of science students at Uni-versity level are female, while women only occupy 15 % of the higher positions

in the academic hierarchy. At the level of the PRBB, the percentage of women is 31 % insenior positions and 70 % at junior positions (pre and post-doctoral).

This month, coinciding with the International Women’s Day on March 8, El·lipsehas asked scientists at the PRBB centres for proposals to help making the leadingpositions in the world of science more egalitarian regarding gender.

Com es pot millorar la presència de les dones a la ciència?L’estudi «She figures» sobre la participació de la dona a la ciència, fet a

25 països europeus, demostra que més d’un 50 % dels estudiants univer-sitaris en ciència són dones, però aquestes només ocupen el 15 % dels

càrrecs més alts de la jerarquia acadèmica. A nivell del PRBB, el percentatge dedones és del 31 % en posicions sènior i del 70 % a nivell júnior (pre i post-doc-toral).

Aquest mes de març que celebrem el dia de la dona treballadora, El·lipse ha de-manat a científics dels centres del PRBB propostes que podrien ajudar a fer el mónde la ciència més equitatiu en qüestions de gènere, sobretot en els alts càrrecs de lajerarquia científica.

Roser Pinyol (CRG)

«Una solució podria serreduir la competitivitat.Encara no hem trobat lamanera de promoure alsbons científics sense sertant competitius. Potser

hauríem de desafiar l’epidèmia d’excésde treball i de programació que vivim i queamenaça la nostra salut, família i elque ens envolta. Així aconseguiríem unmillor equilibri entre la nostra vida pro-fessional i la personal.»

“At the end it is all a matter of competi-tion. We scientists haven’t found yet howto push good science forward without be-ing so competitive. Maybe we shouldstart challenging the epidemic of over-work and over-scheduling that threatensour health, families and relationships,communities and environment, in orderto reach a smoother work-life balance.”

Emmanuel Fajardo (CRG)

«S’hauria de fomentar elpoder compaginar millorla família i la responsabi-litat laboral que suposaser un alt càrrec en el mónde la ciència. Per exemple

a l’EMBL, tenen un servei de guarderia-lactància per a tot el centre de recerca.Moltes persones no volen sacrificar elseu temps i prefereixen ocupar llocsmenys estressants.»

“A better combination of family and workresponsibility that comes with high posi-tions in science should be achieved. Forexample, at the EMBL, they have a nurs-ery and a service for breastfeeding mums.

Many people don’t wish to sacrifice theirtime and prefer to occupy less stressfulpositions”.

Mar Albà

(GRIB: IMIM-UPF)

«Els contractes postdoc-torals són en general de 2o 3 anys i la productivitatque s’exigeix no semblacompatible amb la mater-

nitat. Una solució és que les beques ocontractes s’allarguin automàticamentun any en el moment en que es tingui unfill.»

“Postdoctoral contracts are usually 2 or3 years long and the productivity re-quested doesn’t seem compatible withmaternity. A solution would be thatgrants or contracts are extended auto-matically a year once someone has achild”.

Alberto Moldón (UPF)

«La família és, al meu pa-rer, una de les causes mésimportants que duen auna dona a sacrificar laseva carrera. Proposaria,a nivell general, allargar

les beques o donar ajuts econòmics pera contractar personal de recolzament du-rant els períodes de maternitat. A nivelllocal, guarderies als llocs de treball.»

“Family is, I think, one of the most im-portant reasons that bring women tosacrifice their career. I would propose, ata general level, to extend grants duringmaternity periods, or at least to give eco-nomical support to hire extra personnel.

Locally, there should be nurseries atworkplaces.”

Ignasi Buch

(GRIB: IMIM-UPF)

«Si fem cas a les xifres del’estudi, d’aquí 20 anysels homes seran minoriaals càrrecs sènior! El quecal és vetllar per a que les

proporcions siguin sempre representati-ves de la població professional i que lesavaluacions dels seus perfils siguin equi-tatives. Que una baixa per maternitat opaternitat no pugui ser mai un factor ne-gatiu, per exemple.»

“If the tendency of this study continues,in 20 years men will be the minority athigher positions! What needs to be doneis to make sure that proportions are al-ways representative of the professionalpopulation and that the profile evalua-tions are egalitarian. For example, that amaternity or paternity leave is never a ne-gative factor”.

Esther Villalonga (IMIM)

«L’accés a llocs directiusés un procés lent que no-més serà observable ennoves generacions, deguta que l’accés a l’educaciói al mercat laboral és un

fenomen relativament recent en la dona.Un tema a part és la conciliació.»

“Access to high positions is a slowprocess that will only be seen in newgenerations, since female access toeducation and to the job market is arelatively recent phenomenon. The bal-

ance between life and work is anothermatter.”

David Vizcaya (CREAL)

«S’hauria de facilitar laconciliació de la vida labo-ral i familiar tant en ho-mes com en dones, perexemple permetent treba-llar des de casa. De totes

maneres, el més important és eliminarl’arrel del problema: la desigualtat de gè-nere a la família i a les escoles.»

“A balance between work and familyshould be facilitated both for men andfor women, for example allowing to workfrom home. In any case, the most impor-tant thing is to eliminate the root of theproblem: the gender inequality in the fa-mily and in schools”.

Mercè Medina (CREAL)

«Malauradament, aquestaés una qüestió de difícilsolució ja que l’arrel delproblema es troba a lapròpia societat. Jo propo-so com a primer pas “po-

sar en pràctica la teoria”: valorar les per-sones pels seus mèrits professionalsdeixant de banda el seu gènere, ho acon-seguirem algun dia?»

“Unfortunately, the solution to this issueis quite complex, since the origin of theproblem lies in our own society… I pro-pose as a first step ‘to put the theoryinto practice’, that is, to value individualsfor their career achievements and nottaking into account their gender: will thatever happen?” �

ESPAI DEL LECTOR / READER’S CORNER

No sé si és representatiu però cer-tament no és “debat” que en eldebat a l’El·lipse de febrer no hi

surti cap opinió favorable a la compati-bilitat entre ciència i religió. Molts cien-tífics de diferents èpoques, disciplines icultures han estat (o són) profundamentreligiosos, com Pitàgores, Pascal, New-ton, o el director del projecte Genoma Hu-mà, Collins.

Per a mi, que tinc una opinió tan per-sonal com qualsevol altre científic, cièn-cia i religió representen dues de lesmúltiples potes de la meva taula: elpensament científic i l’experiència deltranscendent es complementen i ali-menten mútua i constantment, senseconflicte, per oferir una vida harmònicaen tots els sentits.»

Judith Garcia Aymerich, CREAL-IMIM

Ithink it wasn’t much of a debate theone that appeared in the February is-sue of El·lipse, in which no favourable

opinion about the compatibility of scien-ce and religion appeared. Many scien-tists of different times, cultures anddisciplines have been or are deeply re-ligious, such as Pythagoras, Pascal,Newton or the director of the Human Ge-nome Project, Collins.

For me, with an opinion as person-al as that of any other scientist, sci-ence and religion represent two of themany sides of my table: the scientificthinking and the experience of thetranscendental complement and feedeach other constantly, without con-flict, to offer a harmonious life in allsenses.”

Judith Garcia Aymerich, CREAL-IMIM

«Aquest espai està dedicat a material enviat pels lectors a comunicacio@

prbb.org per a la seva publicació. Les opinions aquí expressades són personals i

El·lipse no se’n fa responsable.

“This space is dedicated to material sent by readers to [email protected] for

its publication. The opinions expressed here are personal and El·lipse is not ac-

countable for them.

« “


Edifici www.prbb.org | març de 2009 8

Direcció:

Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor:

Manuel Lamas

Redacció i edició:


Comitè editorial:

Rosa Manaut (IMIM-HMar/CREAL)Marc Permanyer (UPF)

Núria Pérez (UPF)Laia Cendrós (CRG)

Glòria Lligadas (CRG)Carme Guardi (IAT/CRC Corporació Sanitària)Belen Lassaletta (IAT/CRC Corporació Sanitària)

Mònica Rodríguez (PRBB)

Centres:

Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar)

Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat

Pompeu Fabra (CEXS-UPF)Centre de Regulació Genòmica (CRG)

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)

CRC-CIM Centre d’Imatge Molecular (IAT)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)

Adreça:

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona

E-mail: [email protected]: www.prbb.org

Disseny i impressió:

ALTÉS arts gràfiques, s.l.

Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari si us plau contacteu-nos a

[email protected]

ART AL PRBB / ART AT THE PRBB NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Fairy tales

The dog, man’s best friend, will neverbite the hand that feeds him. It co-mes from the domestication of the

grey wolf, archetype of wild animal thatrepresents life in nature. Is then the wolffree and the dog faithful? Or is it servile?

“The Somersault” (1991), by MercèGirona, belongs to the collection of Fun-dació IMIM. The somersault for a miser-able bone doesn’t have a happy ending.Four dogs against two, to live badly in aninhospitable world. They won’t have eno-ugh to satisfy their hunger, but to get thebone will be the great victory and will reaf-firm them as a group. We don’t mindabout it because they are animals and wesay, that’s survival, but if they were peopleit would seems to us a cruel picture. Ag-gressiveness reminds us that we don’tlive in a fairy tale. In fairy tales, the wolf isthe villain and the dog is the hunter’s bestfriend, and if the princess goes by herselfshe will become the witch. In which worldare we living? Dogs and princess have al-ways been fratricides �

Contes de fades

Isabel Ràfols

El gos, el millor amic de l’home, maimossegarà la mà que li dóna demenjar. Prové de la domesticació del

llop gris, arquetip de l’animal salvatge querepresenta la vida a la natura. Així que elllop és lliure i el gos fidel? O bé servil?

«The Somersault» (1991), de MercèGirona, forma part de la Col·lecció Fun-dació IMIM. El salt mortal per un os mi-serable no té final feliç. Quatre gossoscontra dos per malviure en un món in-hòspit. No en tindran prou per saciar lagana, però prendre’l serà la gran victò-ria i els reafirmarà com a grup. Com quesón animals no hi parem atenció i diem,és supervivència, però si fossin personesens semblaria una pintura cruel. Diuenque l’agressivitat ens recorda que no vi-vim en un conte de fades. En els contes,el llop és dolent i el gos és l’amic delcaçador; i si la princesa va per lliure se-rà la bruixa. En quin món vivim? Els gos-sos i les princeses sempre han estatuns fratricides.

Envieu les vostres fotos del PRBB a / Send your pictures of the PRBB to: [email protected]

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH

«Faded featherweight». Foto de / Picture by Àurea Martín (IMIM-Hospital del Mar)

Nou grup a l’IMIM. El nou grup de re-cerca en cèl·lules mare i càncer estàcoordinat per Anna Bigas i format per 13persones. Es dedica a l’estudi de lescèl·lules mare hematopoiètiques i, en es-pecial, de quines característiques d’a-questes són compartides per les cèl·lu-les iniciadores de leucèmies. Una altrapart del grup, dirigida per Lluís Espinosa,estudia la diferenciació i transformaciótumoral en el càncer colorectal. L’eix ver-tebral dels diferents projectes del grupés la via de senyalització de Notch.

New group at IMIM. The new researchgroup in stem cells and cancer is coor-dinated by Anna Bigas and formed by 13people. They study hematopoietic stemcells, and specially what characteristicsthey have in common with leukaemia ini-tiating cells. Another part of the group,directed by Lluís Espinosa, studies dif-ferentiation and transformation in col-orectal cancer. The common axis of thedifferent projects of the group is Notchsignalling.

Raúl Méndez, Premi «Ciutat de Barcelo-

na». L’investigador del CRG ha rebutaquest premi en la categoria d’Investiga-ció Científica per la seva contribució alconeixement de la regulació del procésde la meiosi. El jurat considera que Mén-dez i els seus col·laboradors «han esta-blert un nou mecanisme de control tem-poral i espacial de l’expressió gènica, elqual pot determinar regles per a la iden-tificació bioinformàtica dels gens regulatspels esmentats mecanismes de control».

Raúl Méndez, Premi “Ciutat de Bar-

celona”. The researcher of the CRG

has received this award in the categoryof Scientific Research for its contribu-tion to the knowledge of meiosis regu-lation. The jury considers that Méndezand his collaborators “have establi-shed a new mechanism of temporaland spatial control of gene expression,which can determine rules for the com-putational identification of the genesregulated by the mentioned controlmechanisms”.

Bona classificació per la web de l’IMIM-

Hospital del Mar. Aquesta web va serclassificada l’any passat en la posició124 d’entre les 17.000 webs hospitalà-ries analitzades pel «Rànquing Mundiald’Hospitals en Xarxa» del Laboratori deCibermetria del CSIC. Enguany ocupa laposició 46, la millor puntuada de tot l’es-tat espanyol. La següent web espanyolaque apareix al rànquing ho fa a la posició326. El rànquing es basa en el contingutde les webs així com en la seva visibili-tat, mesurada pel nombre de links ex-terns rebuts.

Good ranking of the IMIM-Hospital del

Mar web. This website was classifiedlast year in the position 124 of the17,000 health-related webs analysedby the “World Ranking of Hospitals inthe Web”, done by the Cibermetria labfrom the CSIC. This year, it occupiesthe position 46, the best among Span-ish institutions. The next Spanish webto appear in the ranking does so at po-sition 326. The classification is basedon the content of the webs, as well astheir visibility, measured by the num-ber of external links the web pages re-ceive �


Documents

El·lipse 20: "Let’s go to the cinema!"