El somni del llop

bluewindysky

A Storybird

El somni del llop

bluewindysky

Illustrated by

CABINET OF CURIOSITIES

Published on

August 19, 2019

© Storybird 2019 All rights reserved

Nadal estava a punt d’arribar i el Pare Noël tenia moltíssima feina al Pol Nord. Revisava fil per randa totes les joguines que els nens i les nenes li havien demanat. No es volia deixar cap detall. Tot estava a punt per a la gran nit. Fins que...

1

2

Els follets li acabaven de donar una CARTA! UNA CARTA QUE NO HAVIA LLEGIT! I si no tenia temps de preparar el regal que li demanava el nen o la nena? Només quedaven poques hores perquè fos mitjanit!

3

Necessitava un bany calent ple de dolços per poder pensar clarament. Aquella carta l’havia deixat atònit. No era una carta qualsevol. No! No era la carta d’un nen ni d’una nena. No!

4

Era una carta escrita pel llop ferotge, el llop més dolent de tots els llops. El llop de la Caputxeta vermella. El llop dels tres porquets. El mateix llop de les set cabretes. El llop li demanava un fet insòlit. Una cosa ben estranya. El llop no volia joguines. No. Això era cosa de nens. El llop volia només un desig. Volia ser BO! Ja s’havia cansat de ser el més dolent del bosc. Volia canviar de vida.

5

El Pare Noël no sabia què fer. Fins aleshores només li havien demanat joguines. Mai no li havien demanat una cosa com aquesta. Ell gaudia fent feliços als nens i a les nenes de tot el món. Però fer feliç a un llop que s’havia portat tan malament amb tothom i que havia causat tants maldecaps era realment un terrible dilema! No obstant això, la consciència li deia que havia de seguir la seva intuïció.

6

Així, doncs, va anar al seu despatx i va començar a mirar tots els fulls que tenia damunt l’escriptori. Necessitava trobar una fórmula màgica per fer convertir el llop més temible en el llop més bo del bosc. La tasca no era pas fàcil.

7

Mentrestant, al bosc el llop intentava ser bo però no podia perquè el seu instint salvatge li feia cometre barbaritats. Atacava les gallines. Espantava les guineus. Els conills s’amagaven al cau quan el sentien venir. No podia ser simpàtic perquè quan obria la boca per parlar els queixals el traïen. El pobre llop estava desesperat per fer el bé. Però no podia. Era una tasca del tot impossible.

8

En no trobar cap fórmula màgica, el Pare Noël va sortir al jardí i va començar a rumiar i rumiar. Com podia convertir el llop més temible en el més bo de tots els animals del bosc? Donava voltes sense parar per trobar un remei. Però ell només era el Pare Noël. No era un bruixot ni un mag. Només era el Pare Noël.

9

De cop i volta, va recordar que sota al mar hi havia una alga màgica. Es va llençar al mar i va començar a nedar. Amagada sota unes quantes estrelles de mar, va trobar-la. Era molt bonica i màgica.

10

Va arribar la gran nit. El Pare Noël ho tenia tot preparat. Des de dalt del cel, acompanyat dels seus fidels cérvols, llençava tots els regals i quan va arribar al bosc, a la guarida del llop ferotge, va escampar tota la poció feta d’aquella màgica alga.

11

L’endemà quan el llop ferotge es va aixecar, es sentia diferent. Per primer cop, no tenia ganes de fer mal. Es va sentir amb moltes ganes de córrer i de gaudir de la natura, de les papallones i del sol. Es sentia feliç.

12

Tenia ganes de fer coses diferents. Primer de tot, no volia menjar més animals del bosc. Per tant, es va comprar un llibre de cuina per a aprendre a fer menjar vegetarià. No era pas una tasca fàcil, ja que mai no ho havia fet. Fins ara devorava els animals sense pietat. Però si s’ho proposava, ho aconseguiria.

13

El llop ferotge es va seure al costat d’un arbre. Quan el porquet el va veure, el llop el va convidar a seure i li va fer un bonic somriure. El porquet es va apropar d’ell i no va tenir por. Realment el llop havia canviat. Llegien plàcidament!

14

Després de llegir, va voler estirar les potes i es va trobar pel camí la Caputxeta vermella.- A on vas Caputxeta? - li va preguntar.- A casa de l’àvia- va respondre la Caputxeta tremolant una mica.- Agafa aquesta flor per a la teva àvia. - li va dir el llop ferotge.El llop ferotge va continuar el seu camí deixant la Caputxeta bocabadada.

15

Pel camí, es va trobar una cabreta perduda. El llop la va socórrer. La va portar on hi havia la mare cabra amb les altres sis cabretes. La mare cabra va donar-li les gràcies.

16

El llop ferotge es sentia molt i molt feliç de fer el bé. La natura li agradava. Tot l’apassionava. La seva vida de llop ferotge havia acabat. Ara assaboria la vida. Les coses per fi començaven a anar bé.

17

Va escriure una carta al Pare Noël per agrair-li el regal que li havia fet. El millor regal del món: tenir un cor bondadós.

18

El Pare Noël va llegir la carta i un somriure es va dibuixar a la seva cara.El llop era per primera vegada feliç.Gràcies a la poció màgica, el Nadal havia arribat al bosc.

19

Diuen que el llop ferotge es va transformar en un gran pagès ecològic. Ja ningú no el coneixia per al llop ferotge. Tothom l’anomenava el llop feliç.

Conte contat, conte acabat.

FI

20