El sistema d’economia planificada

Caracterísitiques principals de la planificació econòmica

• Concentració de totes les decisions econòmiques a nivell central (amb elecció individual en consum i ocupació)

• Caràcter jeràrquic dels plans i disposició vertical de lligams entre diferents nivells de l’aparell econòmic

• Transmissió imperativa de decisions en escala vertical• Predomini en el càlcul econòmic de magnituds naturals (Kg ex.)• Paper passiu de la moneda en el si del sector de l’estat.

Organització de la planificació

centre

Ministeri de branca

Ministeri de branca

Empresa socialista

Empresa socialista

Empresa socialista

Empresa socialista

Centre

• Format per diverses organitzacions polítiques i econòmiques, banca nacional i comitès específics.

• Tenen funcions macroeconòmiques, estableixen els plans, evalúen, defineixen, adopten i controlen l’execució de projectes.

Organització de la planificació

centre

Ministeri de branca

Ministeri de branca

Empresa socialista

Empresa socialista

Empresa socialista

Empresa socialista

Ministeris de branca

• Defineixen la gestió per branques industrials.• Tenen la responsabilitat de la gestió de les empreses.• Decideixen la producció i distribueixen els recursos.• Controlen l’execució del pla a nivell sectorial

Organització de la planificació

centre

Ministeri de branca

Ministeri de branca

Empresa socialista

Empresa socialista

Empresa socialista

Empresa socialista

Empreses socialistes

• Reben instruccions i han de complir amb els objectius.• No hi ha cap tipus de transacció financera per a aquesta per aquesta

operació.

Organització de la planificació

centre

Ministeri de branca

Ministeri de branca

Empresa socialista

Empresa socialista

Empresa socialista

Empresa socialista

Elaboració del pla: Procés de planificació

• Fixació de directives: El govern estableix objectius globals sobre el volum de producció per sectors o bé les inversions necessàries.

• Fraccionament: Cada ministeri de branca descarrega el pla macroeconòmic i elabora directives per les empreses que estan sota el seu control. Aquestes demanen els imputs necessaris per l’acompliment del pla: Mà d’obra, material,etc...

• Regateig: S’estableix una negociació entre centre i ministeris i entre ministeris i empreses. Les empreses demanen el màxim possible i el centre intenta donar el mínim possible.

• Aprovació: Les autoritats polítiques aproven i converteixen el pla en una llei.• Desagregació: El GOSPLAN (comitè estatal de planificació) desagrega el pla i envia

unitats sota els seu control. Els plans han de realitzar-se en el pla quinquennal.

(tot aquest procés dura un any i es coneix com el «procediment de llançadora»)

Algunes observacions econòmiques

• Podríem dir que el paper de l’oferta té molta més força que la demanda.

• La planificació tendeix al malbaratament de recursos.

• Hi ha aturades del procés de producció a causa de l’incopliment per part d’un sol dels protagonistes del procés de producció.

• El comprador no té cap alternativa. Només pot triar pagar o no comprar.

• Els sous i la moneda tenen com a objectiu garantir la cobertura de les necessitats vitals. Els plans s’han d’adaptar això. Ja que cobrir necessitats vitals és una de les premisses bàsiques socialisme.

• La moneda té un valor pràctic per la distribució interna. Acumular diner no permet tenir un nivell de vida gaire superior.

Disfuncions• Penúria: La demanda no regula la oferta, tothom demana tots

els productes. La igualtat en el poder adquisitiu impedeix la baixa de la demanda d’alguns productes.

• Les demandes pressupostàries: la demanda accepta passivament l’alça dels preus. Les empreses no són amenaçades per riscos d’insolvència i fallida. Sistema fiscal laxe.

Disfuncions

• Tensions inflacionistes no oficials:

Oculta: Estat assumeix pot assumir alça de preus, Pot haver-hi adulteració o abús pels venedors

Reprimida: Penúria i excendent de la demanda sobre la oferta per preus congelats. Compradors compren més del que necessiten per por a l’escassetat. Hi ha un estalvi forçat quan no es pot comprar. No hi ha en què gastar diners.

Disfuncions

• Creixement de l’economia del mercat negre:

Mercat vermell: Activitat dins l’economia planificada.

Mercat rosa: Mercat paral·lel oficial tolerat (compra venda de cases, determinats serveis, etc.)

Mercat gris: Robatori de material de la empresea o us del temps de treball per altres activitats productives.

Mercat negre: Treball pagat fora de les normes salarials. S’opera segons normes del mercat.

Disfuncions

• Reducció taxa de creixement.• Creixement dèficits

pressupostaris.• Desenvilupament inflació en

economnies més monetitzades• Dèficits exteriors en moneda

convertible (divisa)• Reducció de la inversió.• Afebliment de la productivitat

del treball i desmotivació.

Desequilibris comuns