El Pont de Ferro nº30

El Pont de Ferro

100 anys de Club Futbol

Tordera

El Pont de Ferro

Buscant

dins la lleisostre

Emprenedors: Restaurar

Carrer Santiago

Rusiñol

2 3 516

26 3210 22

33

Miqueta de miquelet

Salutació de l’Alcalde

Grupsmunicipals

Buscant un sostre dins la llei

SílviaAnfrons

Club FutbolTordera

Restaurar Una plaça per tothom

Abansi ara

Coses d’aquelltemps

28

Edita: Ajuntament de Tordera. Regidoria de Mitjans de Comunicació. Organisme Autònom Ràdio Tordera.

Direcció: Albert Sabater. Equip de redacció: Albert Bassas, Quim Haro, Salvador Martínez, Laura Massegú i Miquel Rabert. Col·laboren:

Grup municipal de Convergència i Unió, grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, grup municipal del Partit Popular de

Catalunya, grup municipal del Partit Socialista de Catalunya i Serveis informatius de Ràdio Tordera. Assessorament lingüístic: Oficina de

Català de Tordera. Disseny i maquetació: Martí Miret. Publicitat: Joan Madrid (Tel. 93 764 01 02).

Dipòsit legal: B-36961/2001

El Pont de Ferro II etapa · Número 30 · Desembre 2013

Sumari

El Pont de Ferro / 2

Una miqueta de Miquelet

Podeu accedir a la versió digital a: issuu.com/elpontdeferroI podeu accedir a més continguts relacionats a través de:

Facebook - facebook.com/elpontdeferro i a la web radiotordera.cat

34 CarrerSantiagoRusiñol

Som un poble, una comunitat, i, per definició, compartim. Compartim un espai per viu-re amb tot el que això comporta. Treballem, estudiem, comprem, venem, conversem,

celebrem i patim plegats. Som un poble, i ho demostrem quan decidim posar-nos a tre-ballar colze a colze per ajudar els veïns que corren el risc de quedar-se sense una casa on viure, quan decidim unir-nos en forma d’associació i ho compartim amb altres entitats i amb l’Ajuntament, i plegats busquem totes les solucions possibles perquè ningú pateixi si-tuacions injustes. Som un poble, i ho demostrem quan resolem apostar conjuntament per un projecte:, quan vam decidir fa uns anys que Tordera necessitava una instal·lació cultural amb garanties, una biblioteca que tant per la infraestructura com pel contingut que proposés es convertís en un eix cultural de referència per a la majoria de torderencs i que, pocs anys després, més del cinquanta per cent dels torderencs siguin socis de la biblioteca, només vol dir que els projectes compartits són de tots i tots ens els sentim nostres. Som un poble, i ho demostrem quan som capaços de fer néixer, créixer i desenvolupar una entitat com el CF Tordera, on han après a jugar a futbol, el gust per l’esport d’equip i la companyonia, diferents generacions de torderencs fins a convertir-la en una entitat centenària, avui més viva que mai, amb un gruix social i unes instal·lacions que li garanteixen el futur. Som un poble, i ho demostrem quan som crítics, quan busquem millorar el que tenim, quan decidim buscar la manera de convertir Tordera en un espai de convivència i comercialment viu, tal com pretén el nou projecte de la plaça de la Concòrdia, un projecte compartit amb veïns i comerciants que busca garantir el futur del nucli urbà i fer-lo més amable. Aquests són només uns quants exemples d’una manera de fer i de ser, d’entendre que tots som coresponsables del que som i del que volem ser, que Tordera és cosa de tots. Amb aquest esperit hem arribat fins aquí i aquest esperit ens farà arribar tan lluny com ens proposem.

Éscosa

de tots

Joan Carles GarcíaAlcalde de Tordera

Salutació de l’Alcalde / El Pont de Ferro / 3

4 / El Pont de Ferro / Opinió

Opinió / El Pont de Ferro / 5

Grups

El ciutadà de Tordera que acompanya els partits polítics en aquesta ocasió és Salvador Romans

1. Fins on ha d’intervenir l’Ajuntament davant d’un desnonament?

És un error parlar de desnonaments d’una forma absolutament genèrica.

No tots els desnonaments són iguals ni són conseqüència de les mateixes circumstàn-cies. En tot cas, la realitat ha posat de ma-nifest que el sistema té alguns problemes estructurals que cal repensar. I els ajunta-ments podem fer d’altaveu perquè coneixem de primera mà les conseqüències reals d’aquests errors estructurals; però més enllà de fer aquesta funció d’altaveu, els ajuntaments intervenen i han d’intervenir davant els problemes socials que es deriven o poden derivar-se d’aquests processos i que afecten directament els ciutadans del municipi, ja sigui per atendre aquelles famílies que es queden sense llar com per, sobretot, fer totes les gestions necessàries per intentar evitar que s’acabin donant aquests casos. També és cert que les eines dels ajuntaments són limitades i que per poder fer front a aquest tipus de situacions és imprescindible treballar en col·laboració amb totes les parts implicades: famílies, plataformes i entitats ciutadanes, altres administracions, bancs, etc.

L’Ajuntament, com a administració més propera al ciutadà, ha de fer tot el possible per evitar un desnonament. Es poden fer informes des de serveis socials sobre la situació

de la família afectada i donar-li suport. I quan calgui, els regidors hauríem d’acompanyar les famílies el dia del desnonament.

Per començar, l’Ajuntament ha de fer tot el possible perquè no s’arribi a executar cap desnonament al nostre poble. Això significa que ens hem de posar al costat

dels nostres conciutadans a negociar amb els bancs. Tenim l’obligació de vetllar pel seu be-nestar i per un dels drets més essencials: el dret a l’habitatge i a una llar.

L’Ajuntament pot intervenir assessorant la gent que ho necessiti mitjançant els serveis jurí-dics (sempre que no s’hagi concedit advocat d’ofici). Una altra acció que pot emprendre el consistori és demanar als bancs la cessió d’habitatges per lloguer social (el que es paga pel

municipals


lloguer social és, com a màxim, 1/3 dels ingressos familiars). Moltes entitats bancàries tenen un estoc de pisos buits molt gran. No és just que hi hagi gent sense casa i cases sense gent. No s’entén!

Cal la màxima protecció d’aquelles famílies sense cap ingrés o amb ingressos molt baixos i que ni tan sols es poden permetre pagar un lloguer. Davant de situacions

com aquesta és quan ha d’actuar l’Ajuntament (i així ho estan fent molts, de tots els colors polítics) per aconseguir lloguers socials per a aquestes famílies. A Tordera, des de la mesa local per l’habitatge, s’està treballant en aquest sentit. Malgrat tot, un Ajuntament com el nostre pot fer poca pressió a les entitats financeres i l’oferta de pisos amb lloguer social encara és escassa.

Salvador Romans - Penso que l’Ajuntament no té perquè intervenir-hi si no és que n’ha estat part.

2. Tordera es va declarar municipi lliure de desnonaments, per què van donar suport a aquesta moció?

Perquè cal donar suport a la gent que ha patit, pateix i patirà les conseqüències d’un sistema que no ha sabut resoldre ni trobar solucions a un problema que ha

creat el mateix sistema i que, quan ho ha fet, no ho ha fet amb prou agilitat. I d’altra banda perquè cal reclamar solucions efectives a curt termini i, sobretot, perquè és absolutament necessari fer un examen de consciència a fons per analitzar què és el que falla i canviar-ho per tal d’evitar que aquestes situacions es puguin repetir de cara al futur.

Perquè és la nostra obligació ser al costat de les persones a les quals els prenen una de les coses més importants de la seva vida, la seva llar, l’únic lloc on ens

trobem segurs. I a més a més perquè és molt important que Tordera també faci totes les accions polítiques perquè el govern central canviï la llei dels desnonaments i acabem amb aquesta barbàrie.

Vam ser tots els grups municipals els que vam donar suport a la moció impul-sada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a Tordera (PAH Tordera).


En el cas d’Esquerra Republicana vam donar suport a la moció perquè considerem que tots els acords que recollia eren de justícia i servirien de forma directa per millorar les vides de molts torderencs i torderenques. No cal dir que el títol “lliure de desnonaments” s’ha de guanyar a pols, dia a dia: s’ha de fer un exercici intens de detecció de casos crítics i fer-ne un seguiment, cal apostar seriosament per noves fórmules d’accés a l’habitatge i treballar des del poble per generar llocs de treball. Cal que no oblidem quin és l’objectiu: l’autonomia de les famílies i la seva total llibertat per construir el seu projecte de vida.

Des del Partit Popular, l’any 2012 vam presentar una moció amb mesures que es podien dur a terme a nivell local. Moltes d’aquestes mesures i de les proposades

en la darrera moció s’estan treballant actualment en la mesa local per l’habitatge i creiem que és la línia que cal seguir. A nivell municipal cal eliminar les disputes partidistes sobre aquest tema i centrar-nos a fer allò que les competències i, sobretot, el pressupost municipal permeten fer.

Cal tenir molt clar, però, que totes aquestes mesures i el suport a les famílies que ho estan passant malament han de ser compatibles amb la protecció del dret a la propietat. Sobre-tot dels particulars, molts d’ells gent gran que ha estalviat durant tota la seva vida i a qui els ingressos d’un pis que tenen llogat els ajuda a complementar la pensió.

SR - Sobre la declaració de municipi lliure de desnonaments dic el mateix. Em sembla bé.

3. Quines perspectives tenen les persones que avui tenen dificultats per pagar la seva hipoteca?

Darrere el drama concret dels desnonaments hi ha un altre problema de fons que agreuja irremeiablement el primer: la feina. Alguns diuen que ja hem tocat

fons i que ara comença una recuperació lenta. Que comenci la recuperació vol dir que lentament s’aniran recuperant alguns dels milers de llocs de treball que s’han emportat per davant aquests anys de crisi. Per tant, el ritme d’aquesta recuperació marcarà també, en part, el ritme amb què es podran resoldre alguns dels problemes que tenen a veure amb la dificultat de fer front a les hipoteques. Més enllà d’això, ja ho hem dit, cal revisar el sistema hipotecari, fer-hi canvis estructurals i fer-los amb certa celeritat. I, finalment,


també és necessari un cert canvi de mentalitat global, hem de reaprendre a gestionar els re-cursos, tant a nivell de les administracions com a nivell particular, i hem de recuperar alguns valors que hem perdut pel camí si volem que les perspectives de futur ens siguin favorables.

Desafortunadament, amb la llei actual tenen un futur molt dur. Però gràcies a l’ajut de la PAH lluitarem tots junts perquè això canviï i així aconseguir la dació en paga-

ment i un lloguer social.

I a més a més perquè creiem fermament que totes les persones tenen dret a una vida digna. SÍ SE PUEDE (SÍ QUE ES POT)

El pas més important i dur que ha de fer una persona que té dificultats per pa-gar la hipoteca és reconèixer el problema i afrontar-lo. Després ve la lluita per

aconseguir una dació en pagament, mantenir l’habitatge i/o lliurar-se d’un deute, en funció de cada cas. I aquí és on entra en joc la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), una assemblea de suport i cooperació mútua on els assistents intercanvien experiències, conei-xements i eines; una plataforma que negocia amb bancs i administracions públiques i que impulsa accions pacífiques per reivindicar el dret de les persones a l’habitatge. Al nostre poble, l’assemblea de la PAH es troba cada dilluns a les 18:00h al primer pis del local Emili Vendrell (carrer dels Ciutadans, núm. 16 de Tordera).

Amb les modificacions legislatives del govern central, aquelles persones que ingres-sen menys de 18.000 euros anuals no poden ser desnonades. Qui ingressa més, però

té dificultats per pagar la hipoteca, pot renegociar-ne les condicions amb el banc. També, si no pot assumir una quota hipotecària elevada -però sí que pot pagar un lloguer- pot negociar una dació en pagament o bé un lloguer social. Molta gent que fins fa poc podia pagar quotes hipotecàries molt elevades ara no pot fer-ho, però sí que ingressa prou diners per pagar un lloguer. La protecció i els recursos públics –que no són il·limitats i els han pagat els ciutadans amb el seu esforç- han d’anar dirigits a aquelles famílies que tenen dificultats, fins i tot, per pagar un lloguer.

SR - Perspectives...? Poques... Em sembla bé l’associació i, en algun cas puntual, és evident que la millor solució seria l’acord amb el banc corresponent.


12 / El Pont de Ferro / Reportatge

La PAH a Tordera

Al novembre del 2012 Tordera assisteix al naixement d’una organització de la societat civil de nou tipus: la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’objectiu principal de la qual és exigir el compliment d’un dels drets fonamentals consagrats en la Constitució es-panyola: el dret a l’habitatge.

La PAH de Tordera es crea, doncs, per donar

Buscant

dins la llei

resposta i suport a persones que s’havien vist perjudicades per la bombolla immobiliària i pel seu posterior esclat i que no comptaven amb cap tipus de recurs per fer front al pa-gament de les seves hipoteques. Gràcies a In-ternet, la comunicació constant i l’intercanvi d’informacions entre totes les PAH locals (actualment existeixen 190 plataformes a tot Espanya) ha estat fonamental per a l’aprenentatge mutu i per a sumar suports en cada lluita concreta. En el cas de Tordera, dos integrants de la plataforma de Blanes, Isabel Fernández i Patricia García, van acabar fent-se càrrec de la situació dels afectats del nostre municipi. I així, al novembre de l’any passat la PAH de Tordera es donava a conèixer en un acte a la Biblioteca.

Actualment, les reunions de la plataforma es duen a terme cada dilluns a les 18 h a l’Emili Vendrell, local que els va ser facilitat per l’Ajuntament.

El dret a la propietat privada ha de ser un dret il·limitat? Com conjuguem el benefici legítim de gaudir de la propietat privada amb el dret a tenir un habitatge? Què hem de fer quan ambdós drets entren en conflicte? Estan justificades les accions de la PAH en un context de crisi severa?

sostre

Actualment, les reunions de la plataforma es duen a terme cada dilluns a les

18 h a l’Emili Vendrell, local que els va ser

facilitat per l’Ajuntament

Text: Xavi Garcia i Albert Sabater

Buscant un sostre dins la llei / El Pont de Ferro / 13

dir a acordar amb ells un mes de termini per evitar que una família es quedés al carrer. Va ser llavors quan l’Ajuntament va aconseguir reallotjar-los en un pis de lloguer social que pertanyia a l’Obra Social de la Caixa.

Accions de la PAH a Tordera

La PAH de Tordera ha pogut paralitzar altres desnonaments, però mai no s’ha arribat a l’extrem d’haver de fer front a una “comiti-va de desallotjament”. “Sempre s’han parat a meitat de procés, per jutjats, per via banc, el jutge l’ha suspès fins que s’arribés a un acord”. Cal destacar que recentment, i per primera vegada al nostre municipi, aquesta entitat ha aconseguit una dació en pagament, de mane-ra que la Blanca, afectada per una hipoteca concedida per Bankia, ha pogut lliurar el seu pis sense cap tipus de càrrega.

Però la PAH de Tordera ha dut a terme una

Malgrat que des de la Plataforma asseguren que fan el possible per seguir donant-se a conèixer, el cert és que, un any després del seu naixement, els membres més actius de la PAH lamenten que la participació ha dismi-nuït ostensiblement:

“S’apropen a la Plataforma persones que te-nen aquest problema, l’exposen i després es relaxen fins que no obtenen una resposta. Però no es tracta només d’anar a les reunions. És veritat que allí cadascú explica la seva si-tuació, i això és fonamental; però durant la se-tmana cal moure’s en altres temes: acompan-yar l’afectat al banc, al jutjat, ajudar a redactar un escrit... Hi ha molta feina al darrere”.

“La persona que s’acosta a la PAH amb avís de desnonament”, explica la Patricia, ”pot comp-tar que la Plataforma farà d’intermediària amb els bancs, fins i tot amb propietaris”. Pa-tricia relata el cas d’un propietari que va acce-


altra actuació una mica més controvertida, i menys coneguda, que les anteriors. En efecte, també en el nostre municipi la PAH ha “alli-berat” un pis. “L’Ajuntament n’està informat”, assegura la Patricia, “i també ho sap la poli-cia. Però cal explicar què significa això, que aquesta informació no se la prengui la gent com si la PAH regalés pisos”. En un dels do-cuments disponibles al web de la PAH, on s’explica el protocol per a l’ocupació, o “allibe-rament”, de pisos buits per tornar-los la seva

El Testimoni de la Montse i en SergioFa un any i mig Banc Sabadell va subhastar el pis d’aquest matrimoni. “Quan nosaltres vam signar”, explica la Montse, “el banc ja sabia que el pis seria seu. Jo acabava de quedar-me a l’atur, i en Sergio cobrava 1.180 euros al mes. La quota de la nostra hipoteca ens va sortir per 1.080 euros... Només això, segons el nostre advocat, ja és una clàusula abusiva”. El proper 13 de gener, el seu advocat compareixerà davant del jutge per denunciar l’existència de fins a 30 clàusules abusives en el seu contracte. “Si tens les meves dades” , continua en Sergio, “no em concedeixis la hipoteca. Com pas-saré el mes amb dos nens i amb només 100 euros? Però en aquell moment vols el pis, tothom et diu que sí... El notari t’ensenya l’escriptura, però tu no hi entens... Vols les claus... Han concedit crèdits hipotecaris a gent que ja sabien que no podria pagar-los. Sabien què passaria”.

Ens trobem davant d’un dels aspectes més polèmics d’aquesta entitat: la seva aposta per la desobediència civil. Es tracta d’una eina politicojurídica, amb evidents ressonàncies ètiques, sobre la qual no tots els juristes es posen d’acord.

Una acció que apel·la a la desobediència ci-vil ho fa sempre dins del respecte general a l’ordenament jurídic d’un Estat. Es respecta la Constitució de torn, però es desobeeix una llei que els activistes consideren injusta pre-cisament perquè és contrària, segons la seva visió, als valors defensats per aquesta Consti-tució. En el cas de la PAH, la justificació de la desobediència civil pot rastrejar-se en un dels seus lemes: “De la bombolla immobiliària al dret a l’habitatge”. El que reivindiquen, per tant, des d’aquesta organització de la societat civil, és que es faci efectiu el dret fonamental a l’habitatge.Però aquest tipus d’accions implica alguns riscos que poden arribar a comprometre la pròpia dinàmica de l’entitat. Per exemple, la Patricia reconeix que algunes persones s’han aproximat a la PAH preguntant: “No puc pagar, teniu un pis per a mi?”, amb l’evident intenció de treure profit de la cobertura que ofereix la Plataforma. La Patricia assegura que l’ocupació d’un pis només es fa en casos extrems: “Gent sense ingressos ni feina, o en lloguer i amenaçats pel propietari. En el cas del pis que vam alliberar, la parella que hi va

“funció social”, s’informa que l’”Obra Social de la PAH és una campanya d’ocupacions i de recuperació del dret a l’habitatge que respon a un estat generalitzat d’emergència habita-cional generat de forma artificial, i delibera-da, pels bancs i pel Govern. [ ... ] L’Obra Social entronca de forma natural amb la trajectòria de la PAH: defensa de la població quan se li amputen els seus drets, desobediència per recuperar-los i així forçar solucions”.

Ens trobem davant d’un dels aspectes més polèmics d’aquesta entitat: la seva aposta per la desobediència civil.


anar a viure havia estat rebent fins i tot ame-naces de mort. Vam comprovar que el pis buit era propietat del banc. Vam aconseguir empadronar els nois. L’Ajuntament ens va do-nar suport i ens va ajudar en tot. Fins i tot la policia es va assegurar que hi vivien i que tot estava en ordre. Si no ho hem fet públic fins ara ha estat perquè es tracta d’un cas aïllat i extrem”.

La Patricia insisteix que aquestes coses cal ma-tisar-les molt bé: “Les ocupacions de la PAH s’han de fer seguint un protocol. D’entrada, hom ha d’assumir que s’arriba al pis en estat de provisionalitat mentre no es troba una so-lució, però no és la casa pròpia. Si s’allibera un pis, cal fer-ho amb rigor, no podem generar confusió”. “Dins de la desobediència”, conclou la Patricia, “hi ha una obediència”.

Tordera, municipi contrari als desnonaments

En el cas de Tordera, es dóna l’extraordinària circumstància que el ple municipal va apro-var per unanimitat, a principis d’octubre d’aquest any, una moció que converteix ofi-cialment Tordera en “municipi contrari als desnonaments d’habitatges familiars habi-tuals o de primera residència”. La mesura va ser impulsada conjuntament per la PAH de Tordera i pels grups municipals de CiU, del PSC, d’ERC i del PP, i a través d’ella el consis-tori es compromet a fer d’intermediari amb bancs i caixes en cas que s’hagués de pro-duir algun desnonament. També assumeix la tasca de realitzar un cens dels habitatges buits que són propietat de les entitats finan-ceres com a conseqüència d’un impagament o d’un desnonament, a més de negociar-hi la resta d’habitatges no venuts que siguin de la seva propietat o que tinguin com a titulars persones jurídiques, de manera que puguin oferir aquests pisos com a lloguer social as-sequible. Finalment, la moció assenyala que

els bancs i les caixes que operen a Tordera haurien de suspendre els expedients de des-nonament i paralitzar els processos en curs.

Des de la Regidoria d’Atenció a la Persona ens fan saber que “també s’han proposat altres mesures per abordar els deutes hipo-tecaris”, explica ara Jordi Camó. “Per exem-ple, desenvolupar un treball social per com-mutar el deute. Però la Llei de règim local no ho permet. El problema, doncs, és que

l’Ajuntament ha de vetllar per mantenir el rigor jurídic, tot i que naturalment des del consistori es pot ser sensible amb la causa de la PAH”.

Així, confirmem que el regidor se solidaritza amb les queixes de la PAH, però confia que aquesta entitat sabrà treballar “adequada-ment” per al bé comú: “Dintre de l’ordre”, as-segura Camó, “les coses són legítimes”. Però alhora admet que “la relació amb la banca no és fàcil”. “En primer lloc, perquè en els últims temps han canviat sovint l’estructura jeràrquica i la persona jurídica de l’entitat com a conseqüència de les successives fu-sions. No és tan fàcil, els directors dels bancs ara tenen un 1% del poder que tenien fa deu anys”.

“Si el sistema fos més transparent”, admet, “tot seria més fàcil. Però les estructures muntades en els darrers vint anys, arran de

La moció assenyala que els bancs i les caixes que

operen a Tordera haurien de suspendre

els expedients de desnonament i paralitzar

els processos en curs.


Posició dels bancs davant els desnonaments. Totes les grans empreses d’un país, i els bancs ho són, tenen una responsabilitat (no només davant dels seus accionistes) sinó social. Des d’aquest punt de vista, la situació econòmica actual, i la multitud de drames que estem vivint, haurien de portar als bancs a ser més sensibles davant la possibilitat de deixar a una família sense un sostre on viure. Dit això, també és evident que, estudiant en deteniment alguns casos,

trobaríem un repartiment de responsabilitats diferents entre bancs i persones afectades: en certes ocasions trobem una certa “mala praxis” per part del banc, en d’altres, ha estat una mala administració dels recursos els que ha portat a una persona a aquesta situa-ció. Per altra banda, crec que caldria fer una diferenciació entre els bancs que han rebut ajudes i els que no; quan una empresa és totalment privada i no rep ajudes de l’estat, sembla lògic que el marge d’influència d’aquest sobre les decisions de l’empresa sigui pràcticament nul, de la

mateixa manera, cal tenir en compte que des del moment que una entitat bancària ha de ser ajudada (directa o indirectament amb els nostres impostos) s’hauria de reduir el nivell d’autonomia d’aquella entitat a l’hora de decidir sobre aquests temes de gran impacte social. Valoració de les mobilitzacions a les oficines. Per una banda entenc que es triï l’oficina com a lloc de protesta donada la proximitat amb les persones afectades; però per altra banda, cal tenir en compte que l’empleat sol ser qui menys responsabilitat té en la situació actual. Els bancs, com totes les grans em-preses, tenen uns mecanismes interns (tant de venda com de gestió) que cada vegada dei-xen menys marge als empleats d’oficines: les exigències a l’hora d’aconseguir objectius i resultats són més elevades. Això no eximeix de certa res-ponsabilitat a aquells empleats de bancs i caixes que han tancat operacions sabent que els clients no complien amb els requisits mínims necessaris, però hi ha una gran majoria de treballadors, per no dir tots, que han fet la seva feina amb consciència i professionalitat i que ara han de suportar una pressió mediàtica i social que tampoc els correspon per la responsabilitat que han tingut.

Testimoni de Ramon Vilajeliu, exbanquer

la globalització, són molt fosques, fins i tot diria que nefastes”.

Camó ens parla de la Mesa per a l’Habitatge, creada justament per a donar solucions a aquest problema. La Mesa té dues branques, una de política i una de tècnica. En la políti-ca, hi participen Creu Roja, Càritas i la ma-teixa PAH i marquen els temes que després treballarà la tècnica.

“La vessant tècnica de la Mesa està destina-da a aprofundir en els problemes socials de Tordera”, continua Camó. “Hi treballen dues tècniques de Serveis Socials, en reunions pe-riòdiques també amb Creu Roja. La qüestió és que hi ha més assumptes a tractar, a Tor-dera, i convé canalitzar la demanda seguint determinats protocols. Sense desmerèixer el problema que atén la PAH, la Mesa s’ha de


regir per una qüestió de prioritats”.

Per tot això, la PAH ha firmat protocols de connexió amb Serveis Socials, que han estat admesos a tràmit. Però les demandes de la Plataforma han de ser rigorosament analit-zades “perquè no contravinguin la legalitat”, adverteix el regidor.

“La relació amb la banca no és fàcil, perquè

en els últims temps han canviat sovint l’estructura

jeràrquica com a conseqüència de les successives fusions.”

16 / El Pont de Ferro / Entrevista

La meitat dels torderencs tenen el carnet de la biblioteca, però a la Sílvia Anfrons

li preocupa que l’altra meitat

encara no el tingui.

És bibliotecària i encara que no figuri

en el seu currículum també és activista cultural,

perfeccionista, defensora del treball en xarxa

i d’un servei igualitari.

Sílvia Anfrons

Text i Fotografies: Albert Sabater

Sílvia Anfrons / El Pont de Ferro / 17

l’usuari; això és com una botiga. És com si féssim de metges; hem de saber llegir entre línies per trobar la recomanació que més s’hi escau. Jo no tinc ni idea del que llegeixen els usuaris, per ètica professional no tinc accés al seu historial de préstecs. Només en algun cas molt concret hem bus-cat informació de les connexions a Inter-net d’algun usuari a petició dels mossos d’esquadra.

- Com defineixes la Biblioteca de Tordera?- Cada biblioteca ha de ser diferent perquè es deu al seu municipi, no sé si tothom ho té clar. Per a mi com que és un municipi molt viu i divers, nouvinguts, gent gran, jove, persones que viuen al centre del po-ble o bé a urbanitzacions hem d’enfocar el que fem pensant en tot aquest públic. Ha d’ésser una biblioteca molt viva i diversa, on tothom tingui cabuda, sense discrimi-nar a ningú.

- No acabar de llegir un llibre és un fracàs?- És com amb les pel·lícules: jo crec que no passa res, no val la pena perdre el temps amb una cosa que no t’atrau; amb els nens ho intentem inculcar, això, si no t’enganxa vol dir alguna cosa; aquí tenim 50.000 do-cuments, en tenim per triar, segur que en trobes un que t’agrada.

- Els hàbits són importants...- Jo de petita no remenava gaires llibres, no en tenia a l’abast, només llegia per obli-gació a l’escola; com havia de tenir ganes de llegir? Aquesta experiència m’empeny a aconseguir que als altres no els passi el mateix; ara, a la sala infantil tenim 9.000 documents fantàstics.

- Què et va motivar a fer de bibliotecària?- No va ser una vocació literària, va ser més una vocació de contacte amb la gent; jo vaig créixer de falda en falda a la perruqueria de la meva mare i sempre m’he sentit còmoda amb la gent. La diplomatura no em va costar gens i re-cordo que quan estudiava ja es parlava de la futura biblioteca de Tordera; pensava que no arribaria a temps per treballar-hi, però les obres em van esperar.

- Ha de llegir molt, una bibliotecària?- Per anar bé sí, però llegeixo molt menys del que caldria o voldria, per sort tenim mecanismes per substituir aquesta lectu-ra per estar al dia. A la Diputació hi ha un equip que només es dedica a recomanar i opinar sobre llibres; estan especialitzats en novel·la, música, cinema, etc. Estic al dia gràcies al club de lectura i de fet és l’única lectura que faig per a mi, encara que sigui feina.

- Ha d’intercedir molt el bibliotecari entre el llibre i el lector?- El bibliotecari ha d’actuar en funció de

Hi ha més gent de la que ens pensem sense Internet, sense diners per comprar contes als fills, sense calefacció, o que viuen en llocs amb molt de soroll i vénen a la biblio-teca, nosaltres els acollim.D’alguna manera obrim portes perquè tro-bin aquí el que no tenen.

- És gairebé un refugi...- Sí, aquesta funció social és força nova i s’ha produït, en part, també perquè les

Ha d’ésser una biblioteca molt viva

i diversa, on tothom hi tingui cabuda, sense discriminar

a ningú.


biblioteques són en uns edificis que estan oberts al poble.

S’ha apostat per bons edificis i una bona col·lecció. Les biblioteques fosques en lo-cals antics s’han acabat.

Un dels grans canvis són les tecnologies de la informació i la comunicació. Des de fa temps tenim aquest tema molt ben tre-

ballat i els usuaris troben nous ordinadors que van de pressa i un servei gratuït. Cal no oblidar que a molta gent que no té Internet o feina els va molt bé, de fet en algunes oca-sions els ajudem a fer el currículum.

- Però això no va a càrrec del PIL (punt d’inserció laboral)?- Aquí intentem ajudar en la necessitat de cada usuari, des de la preocupació per po-sar el fill al llit sense plorar, buscant un lli-bre adequat o de qui no sap com fer-ho per començar a buscar feina. Cal que l’usuari surti millor de com ha entrat.

- Què coneixies de Tordera abans de venir a treballar?- No gran cosa, el mercat, havia vingut a comprar-hi. Quan vaig preparar el projecte per venir-hi a treballar vaig trobar fona-mental conèixer les entitats, les escoles i l’Ajuntament.

Un dels grans canvis són les tecnologies de la informació i la comunicació. Des de fa temps en algunes ocasions ajudem a fer currículums.

La Biblioteca de Tordera, explica la Sílvia, fa moltes activi-tats per fomentar la lectura, la formació i la cultura, i moltes d’aquestes activitats les presenta d’una manera especial, fet

que les fa molt exitoses. Com a exemple tenim les expo-sicions “Del camp a la indústria, un exemple Fibracolor”,

“Desenterrant el silenci. Antoni Benaigues, un mestre català en una fossa de Burgos” o les sessions de contes per a adults

que es fan cada mes de juliol al pati de la biblioteca. Un dels millors records recents és “Calendari en miques” recital

poètic que es va fer a la llera del riu Tordera.

En Quim Haro em va enviar unes poesies que parlaven del riu i el pas del temps. Era complicat fer un recital al riu, però amb l’ajuda de l’ACR

Pere Cot i la brigada ho vam aconseguir. Va ser una nit especial i màgica i la gent que va venir va poder recordar la seva infància gràcies a la poesia, teatre, dansa i música i a l’escenari immillorable de l’acte.

Criatures, dones i homes, un carro, cavalls passejant i bevent aigua, ens van ajudar a recordar el que fa cent anys passava allà. Vam aconseguir que amb aquest recital bona part del públic s’emocionés, alguns plora-

ven i tot, jo, una d’elles, i mira que ni tan sols havia nascut!

La Sílvia no és gaire amiga dels best-sellers i autors me-diàtics, un exemple el tenim parlant del llibre més demanat recentment “Victus”.Per desgràcia els autors més llegits són els que estan al circuit comercial, no dic que no siguin de qualitat; “Victus” arrasa, té una bona base pel tema que tracta, però és que surt pertot arreu, i com que a la societat en què vivim, la publicitat mana, si aconsegueixes que el teu llibre surti és fàcil que triomfi, sempre que sigui un bon llibre, és clar. N’hi ha d’altres de molt bons que no arriben i és una llàstima, des de la biblioteca també ens toca donar sortida a aquests autors.

Sílvia Anfrons / El Pont de Ferro / 19

- L’Ajuntament?- Vaig considerar que havent construït un edifici com aquest seria fàcil portar a terme un bon projecte de biblioteca a curt i llarg termini.

- Com es la biblioteca del teu poble?- No n’hi ha ...

- ??!! ... però quants habitants té?- Riells i Viabrea té vora de cinc mil habi-tants, per llei no té obligació de tenir-ne, ha de ser que el poble en vulgui una. No és com aquí, que aviat farà 50 anys que un grup de persones se’n van preocupar i gràcies a ells ara tenim aquesta biblioteca. Van fer una gran tasca de conscienciació, segur que ara igualment tindríem biblioteca, però no com aquesta.


“La volem fer grossa”. Aquestes són les pri-meres paraules que pronuncia en Quim

Barceló quan ens trobem per parlar del Cen-tenari del Club de Futbol Tordera. Se’l veu en-tusiasmat, conscient que són davant d’un mo-ment històric ja que “serà la primera entitat del poble que arribarà a aquesta xifra de 100 anys d’existència”. I ho fa amb el mateix sentit de la responsabilitat que tenia jugant de cen-tral anys enrere, perquè ningú deixés la seva esquena descoberta al rival, o la que tenia entrenant els diferents equips base del club amb l’objectiu que en un futur juguessin tant o millor del que ell ho havia fet defensant la quadribarrada del Tordera. “Ja fa molts anys que estic lligat a aquest club i les he vistes de tots colors, tant en la meva etapa de jugador com d’entrenador; me’l sento molt meu i em fa una il·lusió especial poder afrontar aquest any del Centenari com a president”.

Asseguts al bar del Club, mentre la canalla

s’entrena i ell espera trobar-se amb la resta de la seva junta, en Quim m’explica que des que van agafar les regnes del Tordera –ara tot just fa un any- van començar a treballar per la celebració del Centenari: “Quan vam entrar al club ja ho vam fer amb aquesta idea al cap i aviat ens hi vam posar. Tenir una bona agenda d’actes implica molta fei-na que va més enllà de la del dia a dia de l’entitat i de seguida vam tenir clar que crea-ríem una Comissió que en preparés els ac-tes de celebració”. Amb la coordinació d’un parell dels seus directius, com són en Jaume Sala i la Quima Gay, la Comissió inclou tots els expresidents encara en vida que manté el club, en Santiago Budia, en Jaume Pont-net, en Josep Català, en Ramon Vilajeliu, en Santi Barrera i en Toni Caparrós, a més d’en Miquel Salicrú i d’un parell de representants de l’Ajuntament com en Quim Matas i en Xavi Sanjuan. “Vull aprofitar l’oportunitat que em dóna la revista per donar les gràcies

ClubFutbol

TorderaL’entitat esportiva complirà l’any que ve el seu Centenari amb un programa carregat d’actes commemoratius.

Text: Albert Bassas / Fotografies: CF Tordera

Club Futbol Tordera / El Pont de Ferro / 23

a totes aquestes persones per la seva feina i el seu suport, començant per tots els ex-presidents que s’hi han bolcat des d’un inici i també a l’Ajuntament perquè s’ha portat i s’està portant molt bé amb nosaltres. La si-tuació econòmica en aquests moments és difícil, però nosaltres, tot s’ha de dir, no ens podem queixar i els estem molt agraïts”, co-menta en Quim efectivament amb cara de gratitud.

Situació econòmica

I és que la sensació que fa és que el Tor-dera està sabent sobreviure prou bé a una època complicada, cosa que no tothom està aconseguint. “Només cal mirar els pobles del voltant per veure com alguns van picar molt alt i ara han caigut en picat. Cadascú adopta la filosofia que vol, però nosaltres no creiem en això de posar el club en poder d’unes soles mans perquè quan aquestes

se’n cansen, se’n va tot en orris”, reflexio-na en Quim mentre saluda alguns dels seus companys de la junta que l’acompanyen en aquesta etapa. Continua. “Nosaltres hem tingut sempre més filosofia que diners i potser per això ara no notem tant la crisi com altres”.

Filosofia

“Ens agrada apostar pel futbol base i penso que fent-ho així no ens ha anat del tot mala-ment. Però per això és bàsica la formació de jugadors i també la formació d’entrenadors. Nanos joves, amb potencial per poder en-trenar, amb la paciència necessària per no perdre mai el componiment i que el que fan és ensenyar-los a jugar a futbol més que a competir”.

Ara bé, com a tot arreu sempre hi ha coses a millorar. “Reconec que una de les assig-natures pendents que tenim és fer créixer la tradició del futbol femení a Tordera, que no ho hem aconseguit mai del tot, i també poder millorar la categoria d’alguns dels nostres equips, malgrat que això no ens farà mai descuidar la base perquè per a nosaltres és el més important del club”, sentencia. Cal recordar que els dos equips sèniors del Tor-dera militen ara mateix a 3a i 4a catalana, respectivament, en les quals “ningú no co-bra per jugar a diferència del que s’havia fet en aquest club anys enrere”. Això potser els impedeix gaudir de més quantitat de públic en dies de partit, que és una altra de les co-ses que els agradaria canviar. “Voldríem que vingués més gent al camp perquè realment es veuen bons partits i l’equip amb ganes de jugar a futbol. Ens agrada per una banda, però ens sorprèn per l’altra, que a vegades hagi tingut més públic un partit per veure els nanos que no pas per veure el primer equip. Però esperem que a poc a poc pu-guem millorar una mica aquests aspectes”.

24 / El Pont de Ferro / Entitats

Activitats

Del que sí que se senten orgullosos és d’algunes de les altres activitats que fan al marge del dia a dia, tenint en compte que el club manté pràcticament la seva activitat els 365 dies de l’any. Fins i tot en l’època de va-cances per als nens en què organitzen l’Escola de Futbol d’Estiu, cada vegada més arrelada al club i que en la darrera edició va comptar amb 165 inscrits i 17 monitors. Tampoc per Nadal tanquen per vacances per-què hi ha l’anomenada Es-cola d’hivern, on cada equip es reuneix vora el foc al mateix bar del club. La ja tra-dicional rifa de Na-dal i l’organització d’un bar a la festa de Cap d’any al pavelló o durant les barraques de la Festa Major sempre ajuden a acabar de quadrar el pressupost.

Memorial Barceló

I menció especial es mereix tant l’organització del Memorial Josep Barceló, cada segon cap de setmana de juny, (precisament en honor al germà de l’actual president) com poder aco-llir cada estiu el Campus Cesc Fàbregas, que atorguen al club una dimensió mediàtica fins ara inexistent, malgrat que encara voldrien que fos més gran.

“El Memorial és un esdeveniment brutal. Mai hauria dit que es podria convertir en això, un torneig de 1a, en què tothom es bolca per-què vinguin els millors. És emocionant veu-re gent, a qui el futbol no interessa, ajudant aquell dia només perquè eren amics del meu germà”. Ja se n’han celebrat 16 edicions, la darrera amb la participació dels equips base de clubs com el Barça, l’Espanyol, el València,

el Sevilla, el Betis o l’Atlètic de Madrid, d’entre els 56 equips que hi van prendre part. (www.memorialbarcelo.es)

I tot això ho permeten les magnífiques instal·lacions de les quals disposen i que, se-gons diuen, són l’enveja de molts altres clubs: “No tothom té dos camps de gespa artificial, vestidors nous, una piscina municipal a tocar de la qual també podem disposar... No tenim cap dubte que sense això moltes de les coses

que fem no serien possibles”, ex-clama el president.

Centenari

I tenim la sensació que, no prou con-tents amb tot el que

fan, en aquest any del Centenari es volen tor-

nar a superar. De moment ja han tancat un concurs que

van convocar entre les escoles de Tordera per trobar el logotip commemoratiu (obra d’en Pau Fernández, alumne d’ESO del Brianxa). D’altra banda, es continuen fent gravacions per fer un DVD molt especial i commemora-tiu de l’efemèride i també s’està recollint ma-terial per fer una exposició, per la qual cosa recalquen des de la Comissió que tothom que tingui fotografies es posi en contacte amb el club perquè els seria de molta utilitat. La data assenyalada per a la celebració serà el 22 de juny (diumenge al migdia). Per a aquest dia es programarà una exposició retrospectiva, la presentació d’aquest DVD del Centenari, un dinar commemoratiu i es farà coincidir amb la tradicional cloenda de la temporada que normalment ja reuneix entre 300 i 400 persones. “Serà un acte que farem al Cas-tell Medieval i on tindrem sortejos, regals i algunes altres sorpreses que ens reservem”. La consigna és molt clara, no hi falteu! www.cftordera.cat

Reportatge / El Pont de Ferro / 25

Cayró 22: art, artesania, antiguitats, restauració i tallers

El forn de pa de Can Cayró, en ple casc antic, sempre ha estat un emblema per a Tordera. Els més grans el deuen recor-dar bé. L’edifici feia molts anys que es-tava tancat, fins fa ben poc. Ara torna a tenir activitat, tot i que ben diferent de l’original.

A la Yrene sempre li han agradat les an-tiguitats. La seva il·lusió era poder obrir una botiga i dedicar temps a la restaura-ció. Al començament combinava la feina amb diferents tallers. Més endavant, en plena crisi econòmica, van obrir amb el seu marit una botiga de segona mà. I avui, després de molt d’esforç, juntament amb la seva germana, l’Evelyn, ja tenen el seu petit negoci d’art i restauració. Can Cayró era el lloc ideal per instal·lar-lo:

un edifici històric del poble que ara acull tota mena d’objectes, i que a mesura que els vas veient, són com fer un viatge al passat.

A Cayró 22, però, no només hi tenen ca-buda els mobles restaurats i les antigui-tats, també s’hi poden trobar objectes vintage, artesania de torderencs... I de fet, a més d’una botiga, també vol ser un espai de creació. Per això ofereixen un ventall de tallers ben diversos: des de di-buix i pintura, fins a titelles, fotografia, massatge de peus, sabó ecològic, macra-mé, artteràpia, introducció al fengshui i d’altres. L’objectiu és oferir la possibilitat d’aprendre de diferents propostes artísti-ques i, el més important, poder-ho fer a prop de casa.

RestaurarText i fotografies: Laura Massegú

O quan la crisi et porta a fer el que realment t’agrada.

26 / El Pont de Ferro / Emprenedors

Construir un hotel en època de crisi / El Pont de Ferro / 27

Cassel Terra, restauradores

Caminades entre amigues mentre una anima a l’altra. Així neix Cassel Terra, un projecte de tres torderenques que han fet de la restauració de mobles la seva pro-fessió actual.

Fa un parell d’anys que la Sole Márquez, la Mercè Pastells i la Tina Pratsevall es dediquen diàriament a restaurar. En que-dar-se sense feina, van pensar que era el moment d’aprendre i aprofundir en allò que tant els agradava. Així que, durant 9 mesos, van fer un curs complet de restau-ració a la Bisbal d’Empordà.

Probablement, molts desconeixíeu la seva activitat. Això és perquè treba-llen per encàrrec i no tenen un lloc on trobar-se. Els mobles que han anat fent

són fruit del boca-orella. Casa seva és el taller i només han deixat algunes coses repartides en diferents llocs per donar-se a conèixer. Aquí a Tordera es poden veure al Sindicat, tot i que ara ja, per poc temps. Ben aviat, si tot va bé, tenen pre-vist inaugurar la seva pròpia botiga de restauració. Les trobareu a l’antiga nau de Transports Prats (Camí Ral-davant la Caixa).

Fins avui han buscat la seva pròpia línia de peces recuperades. Asseguren que els encàrrecs i les col·laboracions amb interioristes els han anat molt bé per enriquir-se com a restauradores i agafar experiència. Ara, amb la botiga-taller, podran fer realitat el que diuen que és la seva vocació.

De restauradors, antiquaris, artistes i artesans n’hi ha hagut sempre, no és cap novetat. Però arran de la crisi econòmica,

sembla que tot això s’ha posat més de moda que mai. Per a molta gent és el contrapunt necessari a la vida actual:

desconnectar, relaxar-se... I sense anar gaire lluny, a Tordera, hi trobem bons exemples. Noves emprenedores que han fet

de la seva vocació una idea de negoci.


Text: E.M.

Una

L’Ajuntament impulsarà, els propers mesos, el projecte de regeneració urbana i comercial del centre històric de Tordera. Aquest pla es proposa amb l’objectiu de revitalitzar i dinamitzar l’activitat socioeconòmica de Tordera i, a l’hora, fer amables els espais del centre vila.

plaçaper a tothom

Text i fotografies: Ajuntament de Tordera

Una plaça per a tothom / El Pont de Ferro / 29

Suport a l’activitat econòmica

En matèria de desenvolupament socioeconò-mic, el projecte estableix diverses línies d’actuació, algunes de les quals ja s’han ini-ciat aquest any, com les campanyes de pro-moció del producte artesà o les activitats i fires de dinamització comercial. De cara al 2014 l’Àrea de Promoció Econòmica té pre-vist desenvolupar altres programes, com el pla “Instal·la’t al centre”, dirigit a promou-

re l’activitat en locals que actualment estan buits, i el programa “Modernitza’t”, adreçat especialment a comerciants i emprenedors.

Juntament amb aquests programes, el pro-jecte de revitalització socioeconòmica inclou dues línies d’actuació més: el pla de millora i modernització del mercat dels diumenges i també l’execució del pla de desenvolupament turístic de Tordera.

Actuacions urbanístiques

Els objectius establerts en les accions de dinamització socioeconòmica han d’anar acompanyats necessàriament d’un seguit d’actuacions de millora i de regeneració ur-bana, tot convertint els espais actuals en llocs més amables i més agradables per al passeig que facilitaran l’accés al nucli, crearan noves zones de lleure per als més petits i elimina-ran barreres arquitectòniques. Per fer-ho possible, els Serveis Tècnics del consistori han redactat un projecte que preveu la remo-delació de la plaça de la Concòrdia, la creació d’un nou accés a la plaça de l’Església des del carrer Puigvert, la millora dels aparcaments públics i l’adaptació dels accessos al centre.

La reordenació de la plaça de la Concòrdia passa per prioritzar les zones de vianants i els recorreguts comercials. El projecte recull la creació d’una zona lúdica amb gronxa-dors infantils, l’anivellament de la plaça, la substitució de paviments i d’enllumenat, la instal·lació de nou mobiliari urbà, l’eliminació d’escales i la creació de nous es-pais verds. Juntament amb aquestes accions, el projecte de millora inclou el tractament de façanes, de murs i de les parets mitgeres que actualment donen una imatge degradada a la plaça. D’altra banda, la font es mantindrà, però s’hi faran obres de reforma per fer-la més visible i per millorar el tractament de l’aigua.


En segon terme, les obres a la plaça de la Concòrdia inclouen la modificació de l’accés a la plaça de l’Església des del carrer Puig-vert mitjançant la reordenació de la calçada per a vehicles, la creació d’un pas de via-nants més segur i accessible que l’actual i una zona verda.

Un altre àmbit d’actuació del projecte serà la millora de l’accés als carrers del centre his-tòric des del pàrquing centre vila. En aquest espai es construirà una coberta vegetal que donarà entrada al carrer Creus. Es farà un nou tractament dels murs que permetrà instal·lar senyalització singular de la zona, es millorarà el paviment d’accés, s’instal·larà enllumenat i una nova senyalització que in-dicarà les zones d’esbarjo i els equipaments d’interès cultural i públic.

La instal·lació de la nova senyalització, d’acord amb el projecte de desenvolupament turístic de Tordera, pretén que s’estengui també a altres indrets i places del centre històric amb l’objectiu de donar a conèixer part de la història de Tordera a través dels equipaments, monuments locals i cases sin-gulars que podem trobar en el recorregut.

Finalment, les obres es completaran amb la millora dels aparcaments públics. Es crea-ran 20 noves places al pàrquing centre vila que se sumaran a les 120 actuals, es millo-rarà el paviment de la zona d’aparcament de

la plaça de la Concòrdia (antic Can Nassos) i s’ordenaran els pàrquings de darrere de l’Església (33 places) i de la llera del riu, a la pista l’Amistat, que permetrà arribar a les 120 places d’aparcament.

Període d’execució

Les obres de regeneració del nucli estan fi-nançades en la seva totalitat per les ajudes del fons europeu Feder i pel programa Xarxa de Municipis de la Diputació de Barcelona. L’adjudicació de les obres serà definitiva les properes setmanes. Al procés de licitació s’hi han presentat més d’una vintena d’empreses d’arreu de Catalunya.

Les obres s’han dividit en tres fases amb la voluntat de minimitzar l’impacte que pu-guin tenir sobre el comerç local durant la campanya de vendes de Nadal. Per això, la primera tindrà lloc entre els mesos de no-vembre i desembre i comptarà amb la reor-denació dels aparcaments, la millora de l’accés al centre pel carrer Creus i l’enderroc de part del mur per a la construcció del nou accés a la plaça de l’església des del carrer Puigvert. Durant la segona fase, que serà la mes llar-ga (de gener a juliol), es farà l’anivellament de la plaça de la Concòrdia, la millora de les instal·lacions i la col·locació del nou pavi-ment. Aquesta part també compta amb els acabats i l’enjardinament del nou accés a la plaça de l’església. L’última fase serà la d’instal·lació del nou mobiliari urbà, embelliment i acabats.

Mentre durin les obres, el mercat dels diumenges pot veure’s afectat pel trasllat d’algunes parades. Amb tot, la voluntat del consistori és poder compaginar les obres amb la instal·lació de parades en zones de la plaça que tinguin un accés segur i tran-sitable.

Les obres s’han dividit en tres fases amb la voluntat de minimitzar l’impacte sobre el comerç local durant la campanya de vendes de Nadal

32 / El Pont de Ferro / Entitats

Abans els habitatges no tenien les como-ditats d’ara; s’escalfaven amb un braser

o foc a terra i es refrescaven obrint portes i finestres, per ventilador es tenia un vano i per refresc, un càntir d’aigua. El mobiliari era l’imprescindible i com a peça de màxima comoditat, un balancí, freqüentment reser-vat per als avis o per als malalts. Malgrat tot es vivia amb tranquil·litat i amb temps per seure a la porta de casa als vespres a parlar amb els veïns, i per anar a berenar a la riera.

Ara les cases tenen tota classe de comoditats i aparells per estalviar feina, rentadores, as-piradors, etc, però no tenim temps per seure a la porta de casa a parlar amb els veïns, en-cara que tampoc podríem fer-ho pel trànsit i, perquè, sovint, ni els coneixem.

Humanament: abans o ara?

Abans Salvador Martínez

i ara

Coses d’aquell temps / El Pont de Ferro / 33

En aquell temps, l’accés a l’habitatge era molt dificultós.

No existia la propietat horitzontal i, per tant, s’havia de comprar tot l’edifici, cosa impen-sable tant per a un treballador com per a qualsevol persona de classe mitjana; altra-ment, per a un treballador d’aquella època encara que fos possible la compra d’un pis, tampoc no estava al seu abast. Ja existien les hipoteques i servien per fer préstecs a qui necessitava diners, sempre que es tinguessin propietats de valor molt superior a la quan-titat demanada.

Era impensable hipotecar una propietat que encara no estava pagada i, per tant, no eres propietari.

Darrerament, establerta ja la propietat ho-ritzontal, es podia aspirar a la compra d’un pis, però tampoc no era fàcil. Les hipoteques

Coses

Salvador Martínez

d’aquelltemps

encara no es feien sobre un pis que no es-tava totalment pagat; la solució era el prés-tec personal, però calia acreditar ingressos suficients per mantenir la família i atendre els pagaments del préstec i a més l’aval d’una persona solvent, cosa més difícil ja que fer un aval suposava que et comprometies a pa-gar en cas que el titular del préstec no po-gués fer-ho.

D’aquesta manera era molt difícil arribar al desnonament, ja que un o altre, obliga-tòriament, pagava. Amb aquest sistema era impossible que ningú s’embarqués en la compra d’un pis que després potser no po-dria pagar perquè era superior a les seves possibilitats, i així, ni el banc concediria el préstec ni l’avalador s’avindria a firmar.

Com a conclusió podríem dir que si bé és evident que el sistema era dur, en canvi, no es produïen desnonaments.

34 / El Pont de Ferro / La Veu del Poble

Carrer

Un record de mèrit i un tast...: les mocaderes

SantiagoRusiñol (I)

Quim Haro

Carrer Santigo Rusiñol / El Pont de Ferro / 35

Agafo el relleu de mans del carrer Mes amb un somriure impacient i nerviós:

que en fa de dies que ho estava esperant! Mesos... anys!!! I ara que puc, que gaudeixo de veu i auditori, em miro, i penso, com he canviat! La meva fesomia s’ha transformat en el temps a velocitat de vertigen.

Quan la calma i la pausa del poble marcava el ritme de la transformació de la vila, les ca-ses, les eixides, els horts, tot evolucionava a poc a poc; tant a poc a poc que els canvis so-vint passaven desapercebuts per als vilatans, gairebé integrats en l’estimada normalitat. Però en el meu espai res ha anat a poc a poc, els canvis han estat sobtats, sorprenents, en ocasions... violents, vés a saber si no precipi-tats. La conclusió és fàcil, fins i tot per a les memòries vives que em recorden, gairebé sóc tot ... nou. És per això que fer coincidir números antics amb els números actuals serà empresa difícil, sinó impossible.

Cercant un ordre natural per explicar-me, he decidit fer el re-corregut de baixada, sortint de l’espai compartit amb el car-rer Mes fins a la cruïlla amb el carrer Alcalde Vendrell. Just al capdamunt i a la vorera de l’esquerra, ara trobem un bar que fa cantonada, es diu el Raconet, i és just on can Ferrerí tenia un cobert per deixar descansar els camions; també recordo com per la seva porta entraven d’antic carros i carros fol-rats de palla fins dalt. Al davant, la paret lateral del número 5 i 7 del carrer Mes em-marcava el meu

espai fins arribar a l’antiga caserna dels car-rabiners. El meu antecessor en torn de pa-raula ja us va explicar l’origen, evolució, pro-pietaris i residents d’aquesta edificació, jo només faré memòria de com s’obria al meu espai la finestra del petit taller de bicicletes que en Joan Gil, llogater de la Joana de can Rosbuch, va obrir a la cantonada, abans no va marxar al camí Ral.

Com abans comentava, tot just al costat de l’edifici esmentat, hi havia l’antiga caser-

na dels Carrabiners. -Al cos de Carra-biners (creat a principis del segle XIX -1829-) el cop d’estat del dictador va tenir molt poc ressò, per la qual cosa, acabada la contesa, Franco el fa desaparèixer integrant-lo a la Guàr-dia Civil- . Si deixem parlar les me-

mòries vives, aquestes recorden un edifici gran amb dife-

rents dependències: un passadís d’entrada i un pati per distribuir; a l’esquerra, un primer

habitatge ocupat per un Guàrdia

Civil, de cognom Porras, que, plena la caser-na del Camí Ral, hi tenia aquí el domici-

També recordo com per la porta

de can Ferrerí entraven d’antic

carros i carros folrats de palla

fins dalt


li; després hi va residir la família Noguerol; a sobre d’aquest primer habitatge n’hi havia dos: la llar d’en Garcia de can Llebrot, jardi-ner de la Fibra; i la d’en Cazorla, xofer també de la Fibra, a qui segur que molts recordareu fent encàrrecs per l’economat. A la dreta del pati hi havia un safareig, les comunes, i un petit espai on en Pujol, mecànic de mas Bor-ra, començà a arreglar bicicletes abans no va obrir el taller del capdavall del Camí Ral. Al fons del pati, les reixes de l’antiga presó de la caserna, malgrat estar en desús i plenes de malendreços, impressionaven la mainada.

Després de la caserna, un mur de maçone-ria cercava les eixides i els horts que, amb la propietat al carrer Mes, tenien en el meu àmbit espai de desembaràs. Aquests espai s’enllestia en arribar a les cases dels mestres construïdes a finals dels cinquanta. Tota aquesta vorera ha canviat conreu d’horta particular per edificis nous (números 2, 4); per obres inconcluses que, vés a saber qui veurà enllestides, o per noves construccions en forma de cases adossades (14 a i b, i 16 a, b, i c); encara, però, resta alguna eixida de les de sempre, amb el mateix mur (8, 10 i 12), testimoni efímer de què i com érem.

Recupero la vorera de l’esquerra, que sense adonar-me’n, engrescat amb els horts, he fet córrer la dreta massa avall. Al costat del por-xo de can Ferrerí hi havia dues cases de llo-guer; la primera estava ocupada per les ger-manes Mates, La Lola, la Rosita i la Maria, les tres modistes; la Maria es va casar amb un cordovès d’aspecte molt distingit que treba-llava a la Safa. A casa de les germanes Mates és just on (com us explicava el car-rer Mes) va anar a parar la bola de neu que va deixar rodolar la mainada carrer avall, i que, en girar la cantonada, els va taponar l’entrada. Al segon habitatge hi vivia la vídua Gamell, que tenia rellogada la família Cantarell. Al costat, aproximadament on ara hi ha el nú-

Carrer Santiago Rusiñol / El Pont de Ferro / 37

Segueixo avançant per aquesta vorera es-querra per arribar al número 17, on hi

havia la Maria de les llanes, ella venia cabdells i ell, assegu-

rances. Jerseis, mitjons, peücs, guants i barrets

de llana; glaç, vent i fred; feina al camp, amb un aire de vi-dre com a company tota la jornada. És evident que, qui més

qui menys, necessi-tava roba d’abric; i fer

punt, al costat de la llar de foc, prop de la cuina; en

soledat, somniant amb dies més temperats; o en companyia,

compartint feina i projectes, era el més habitual.

mero 5, hi havia el magatzem de can Barris; comerciava amb productes d’horta, pinyes, fesols i sobretot, patates, tant per comprar, com per vendre o per sembrar. Al costat del magatzem hi tenien la casa, amb l’entrada en un accés compartit amb altres dues edifi-cacions, aquest accés encara hi és i corres-pon a tres números, el 9 a l’esquerra, el 13 al fons i el 15 a la dre-ta. Aleshores, l’esquerre era l’entrada a can Barris; la dreta, l’entrada al pati de can Mató, amb feina a la Fibra; i al fons, a la carnisseria de can Pocalló, just per on s’entrava el gènere.


A l’actual número 19 era i és a can Xicu Massó; eren pagesos, amb les terres al pla de Can Caselles. La seva dona, la Pepita Marín, és mocadera des dels deu anys. I jo em pregunto, coneix la joventut d’ara quina és la feina d’aquest ofici? Molt em sembla que no, molt em sembla que no s’adonen de la importància que aquesta figura tenia en les tradicionals i necessàries matances del porc: netejar i enllestir els budells, fer les botifarres, els greixons, els bulls (aquí

La Pepita i la gent del seu ofici ha sembrat els seus coneixements fent un dels productes que avui donen prestigi al poble: els embotits de Tordera

fins aquí.

Però que complicat és el dibuix d’aquest patis, d’aquests horts i d’aquestes eixides! Cada generació ha tractat sense massa vi-sió de futur, i amb efímers tractes de pa-raula (tractes “de tu a tu”) sempre pintats pel color dels diners o les conveniències, sense pensar com s’enllestiria anys després, generacions després; sense calcular si els tractes eren prou lògics, prou conseqüents, o prou assenyats; sovint sense escriptures, fàcilment interpretables per a la conscièn-cia lliure de nous hereus. És així com ens trobem amb un trencaclosques de peces increïbles, ajustades sovint a la força, que donen al resultat una aparença endiabla-dament impossible. Cases al davant, cases al darrere; drets de pas estesos pels segles dels segles; per entrar a casa teva gairebé passant per la cuina del veí; o per entrar al teu cobert travessant el menjador del cos-tat. En diverses ocasions el trencaclosques s’ha hagut d’ordenar a la força i per la llei.

Li segueix el número 21, on vivia un germà de l’amo de l’acadèmia Melva. També hi va viure i sola, la vídua Rosita Pujadetes, la seva soledat la trencava la seva filla quan, cada dia i puntual, li portava els àpats amb una carmanyola.

Podria seguir avall, repassant i repassant records de sucre, però cal que faci una atu-rada prudent ja que no us voldria empa-txar. Deixo doncs per a la propera revista un darrer repàs a la memòria viva d’aquells que m’han viscut: continuarà!!

A reveure!

en diem peltrucs), les cansalades, els fuets, les llonganisses...; d’una casa a l’altra i d’un mas al del costat. La Pepita i la gent del seu ofici ha sembrat els seus coneixements fent embotits, posant la seva especial contribu-ció en l’art de crear un dels productes que avui donen prestigi al poble: els embotits de Tordera. A l’espai posterior a la casa principal s’accedia per una arcada sobre la qual hi havia una pallissa. Darrere en-cara hi ha l’anella on lligaven el matxo i desaven la tartana la gent de can Bofí, en les seves visites al poble els diumenges al mercat. Ara, part important del seu espai posterior ha esdevingut carrer de nova fac-tura: retallant les eixides, el carrer Folch i Torres s’estira des del carrer Santa Llúcia

Documents

El Pont de Ferro nº30