DracElBUTLLETÍ INFORMATIU DEL CLUB EGARA

nº 108

SETEMBRE’13

2

3 EDITORIAL

4 UN CAFÈ AMB...

6 CLUB

12 LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS

14 TERTÚLIA

16 HOCKEY

22 TENNIS

24 PÀDEL

26 HÍPICA

28 GOLF

30 FITNESS

31 ACTIVITATS DIRIGIDES

32 BRIDGE

34 LA TRAVESSA DEL DRAC

36 LA VEU DEL DRAC

37 EL POLLASTRE

SUMARI

Foto portada: Rafel Martín

3

La majoria de vostès no em coneixen i segur que

es preguntaran què faig aquí escrivint aquestes

línies. La resposta és ben fàcil: a partir d’ara seré

vocal a la Junta per la secció d’Hípica, aquesta gran

desconeguda per a molts de vostès .No vaig saber dir

que no a l’oferiment. Sempre em passa el mateix, no

sé dir no a l’Egara.

Anem per matèria que, de temps, em penso, ningú

de vostès va sobrat.

Com ja saben de bona font i si no s’ho poden

imaginar, la situació econòmica del Club està

com a tot arreu, malament. Però tenim uns petits

indicadors que juntament amb una sèrie de millores

al Club, ens donen un raig d’esperança de cara a

l’any vinent.

Aquest any 2013, i per primer cop des de 2009, la

massa social ha invertit la tendència de baixes i ara

són superiors les altes a les baixes. El superàvit de

socis és mínim, però significatiu de canvi, i situa el

nombre de socis a nivells semblants de 2011. Des

d’aquí, les meves felicitacions a tot l’equip comercial

pel treball incansable de trobar nous socis en aquests

temps tan complicats.

Des de la Junta i, en concret, des de cada secció,

tenim l’obligació de buscar noves activitats que facin

més atractiu el Club, tant per als de dintre com per

als que puguin venir de fora. El resultat és l’estrena,

al setembre, de la disciplina de judo, un èxit rotund

entre els més menuts, i el simulador de golf, que

ens col·loca al capdavant de la tecnologia aplicada a

l’esport.

EDITORIALUn raig d’esperança

Abans de finalitzar 2013 s’instal·larà un aparell que

reduirà molt considerablement la factura energètica

que es paga mensualment. Aquesta acció, que es

calcula amortitzada en tan sols quatre anys, reduirà

les tensions de tresoreria i els resultats negatius dels

darrers anys.

Amb aquests elements, i malgrat que no podrem

gaudir del joc al DH d’en Pol Amat, aconseguirem,

com he dit abans, un raig d’esperança per començar a

creure que sortirem poc a poc d’aquesta situació tan

aclaparadora.

Per finalitzar, aprofito aquesta editorial per parlar un

mica de la secció d’Hípica, que també forma part del

Club, i que encara que els seus integrants vagin vestits

diferent a la resta, porten els colors ratllats per dintre.

A principis de 2012 es va externalitzar la gestió de

l’hípica per tal de fer-la viable i que no representés

una càrrega per al Club. Aquesta decisió presa ha estat

positiva i és visible en tan sols un any. Per una banda,

les millores de les instal·lacions han fet possible la

sol·licitud d’homologació a la Federació per poder-

hi fer concursos a nivell nacional i internacional. I

per l’altra, la incorporació d’un professorat titulat

en les disciplines olímpiques (doma i salt) ha

propiciat la conquesta de títols del nostre alumnat

d’Escola, destacant dues medalles d’or al Campionat

de Catalunya infantil i una medalla d’argent al

Campionat d’Espanya juvenil. Per primer cop s’ha

format un equip que ha participat a la Lliga Catalana

de ponis amb molt bons resultats. No tenir poni o

cavall ja no és excusa per iniciar-s’hi, l’Escola els

facilita.

Bé, només afegir que estic a la disposició de vostès

i és un honor poder presentar-me davant d’aquesta

gran família que és l’Egara. Ens veiem pel Club. Força

Egara!Manel García

President Secció d’Hípica

4

CARMEN MASCarmen Mas i Comas és una arquitecta de reconegut prestigi. Propietària de MGarquitectes i sales manager d’Ecotimberhouse, al Club la majoria de socis la coneixen per ser una de les responsables del meravellós projecte de l’Egara Hockey Solidari (EHS). En el grup de les ”solidàries”, ha assumit sovint el rol de portaveu per comunicar les accions que es duen a terme. Com a professional, ha participat en totes les grans ampliacions o reformes que s’han dut a terme en les instal·lacions del Pla del Bon Aire. Va arribar al Club compartint vida amb l’enyoradíssim Joan Carles Garcia, fotògraf col·laborador durant molts anys d’aquest butlletí. Al Club ha vist créixer els seus dos fills, el Javi i l’Anna. Quan no està reunida amb les companyes d’EHS, fa esport corrent a les cintes del gimnàs, jugant a pàdel o participant a les classes de Pilates mentre busca hores per aficionar-se definitivament a un altre esport ben ratllat, el golf. Un acollidor bar del centre de Terrassa, anomenat “El taller dels silencis”, acull aquesta conversa amb una sòcia que desprèn intel·ligència, passió reposada i bonesa a cada paraula.

La crisi ha fet que ja no es construeixi massa. Això vol dir que es construeix millor?Vol dir que hi ha més calma a l’hora de construir. I n’hi ha per part de tothom; promotors, tècnics, industrials... Ha ajudat que les presses no es converteixin en la pitjor companyia del sector, com en èpoques anteriors.

A nivell arquitectònic, creus que els ratllats podem estar orgullosos de les instal·lacions que té el Club?L’edificació principal del Club és una referència arquitectònica boníssima. Sempre he estat una gran enamorada del nostre xalet. Per l’època en què es va fer i els mitjans que es tenien té una qualitat arquitectònica altíssima.

Una autèntica casa club, sí. El pal de paller d’un Pla del Bon Aire còmode per a tothom.Exacte. I, a més, en la darrera ampliació es va procurar que no perdés aquest esperit. Calia ser curosos amb el tema estètic i crec que el resultat final és que els dos edificis, separats però units per la passera, conviuen molt bé tant a nivell visual com funcional. Era tot un repte i el llenguatge arquitectònic entre ells funciona. El Club se’n va en sortir perfectament.

Creus que les nostres instal·lacions han anat creixent ordenadament al llarg dels anys?Vam tenir l’ampliació de fer la sala de dalt de l’actual recepció. No hi havia espai on créixer i el

Club necessitava aquest segon pis en el xalet. El temps ens ha dit que ha tingut molt i bon ús. La resta de modificacions, al marge de les obres de fa sis anys, van ser totes reformes d’espais interiors. En tot aquest procés crec que el Club ha seguit una línia molt correcta i les instal·lacions que tenim avui ho constaten.

Què destacaries de les últimes obres, la gran transformació amb l’arribada del nou edifici?M’encanta l’espai de la piscina interior. Hi havia molts dubtes, però crec que ha estat un encert col·locar-la allí. La situació de la piscina és un privilegi i la llum de qualsevol hora del dia li dóna una màgia a tot l’edifici que no era fàcil d’aconseguir.

Cap on pot créixer el Club i què seria el més interessant de projectar?A nivell de terrenys, un creixement ara mateix és molt complicat. Si s’aconseguís més espai, suposo que el Club hauria d’optar per projectar un altre camp de hockey o noves pistes de pàdel. Però així com cada soci veuria una prioritat diferent, crec que haurà de passar un temps perquè el Club pugui mirar de renovar-se més.

Veient que no veurem noves obres aviat, explica’ns com va la permanent construcció de l’ànima solidària de l’Egara.Molt i molt bé. Egara Hockey Solidari (EHS) és un grup fantàstic; no em cansaré mai de dir-ho. Tots treballem per un mateix objectiu i ho fem al mateix nivell; amb responsabilitats diferents però sense càrrecs que ens distingeixin. Això, sumat a la implicació de molts socis del Club, dóna sentit a tota la tasca solidària que es fa.

“La solidaritat és una responsabilitat de tots”

UN CAFÈ AMB

5

Des del 2004, els ratllats ens sentim molt orgullós que existeixi EHS. El grup de socis que ho tuteleu, de què us sentiu més orgullosos de la tasca d’aquests gairebé deu anys? En general, que el concepte de la solidaritat hagi arribat als nens i nenes de les Escoles. I en particular, de totes les accions que hem fet com la col·laboració amb el projecte Cuida’m de l’Hospital de Sant Joan de Déu, amb la Fundació Vicente Ferrer i la seva feina a l’Índia o amb el projecte “De dona a dona”, del pessebre, el sopar o la festa country solidaris, de l’aportació a ONCIGE (la “ONCE” de Guinea Equatorial)...

I, és clar, del gran projecte de cada any: el Torneig de Hockey Solidari.Sí, amb el seu fet diferencial de comptar amb l’entesa de tots els clubs terrassencs de hockey. Vam començar plegats l’Atletic i l’Egara i uns anys després s’hi han sumat el CD Terrassa i el Línia-22. Una gran fita solidària que ha de tenir continuïtat. Però per singular i emotiva, la relació del Club amb en Carlos Daniel, un nen entranyable.

I una gran història humana, que ha anat recollint El Drac.Així és. Vam portar a en Carlos Daniel a Barcelona a través del projecte Cuida’m. Quan va arribar de Guinea Equatorial no tenia pràcticament visió. Li van fer diverses operacions i el que hem aconseguit és que un nen que al seu país corria un evident risc d’exclusió social, perquè els cecs no tenen cap tipus d’ajuda pugui fer la vida més normal possible. Gràcies a la solidaritat de tots els ratllats hem evitat que en Carlos Daniel acabés al carrer, que era segurament el seu cruel destí.

Se t’il·luminen els ulls en parlar-ne i això evidencia que sentim molt a prop en Carlos Daniel.És una història de les més maques que hem viscut amb EHS. N’hem tingut moltes però aquesta és especial. Encara el veig ara quan va arribar amb un traje que li anava enorme i unes sabates que li queien i també quan va marxar, amb uns texans de la seva talla, una gorra del Club i unes ulleres de color blau. Tant de bo cada dia la seva vida sigui millor, però el que és segur és que nosaltres seguirem al seu costat.

Ara has deixat a l’entrevistador sense paraules.En diré una, doncs, que per a mi és la clau. Responsabilitat. La solidaritat és una responsabilitat de tots. Si ho veiem així, sempre surten tots els projectes i podem, entre tots, ajudar els que realment ho necessiten, ja que, després de tants anys veient programes d’ajuda, us ben asseguro que ens podem sentir uns autèntics privilegiats.

Sens dubte. És claríssim i així queda escrit. Parlant de responsabilitats i canviant d’àmbit, com es porta ser co-capitana d’un equip oficial de pàdel femení de l’Egara?Aquesta és una tasca molt fàcil! (Somriu). Tenim una capitana que penca molt, que és la Glòria Astals, i per això et diré molt sincerament que ser co-capitana és una de les coses més fàcils de totes les que he fet a l’Egara.

El pàdel, un aglutinador de socis. Segurament, un dels esports que més ha fet perquè cada cop més el Club sigui un tot unit i no només un conjunt de seccions. Ho veus així?És ben cert. El pàdel és un esport que fa pinya entre la gent del Club. La gent de diverses seccions es relaciona molt, s’apunten junts a tornejos, conviuen persones de totes les edats... Sens dubte, és un esport que aglutina i això li ha anat molt bé al Club.

I canviant la pala pel drive i els ferros, podem ja anunciar oficialment que ets una jugadora més d’una altra secció molt dinàmica al Club com ho és la de golf? Encara no! M’estic iniciant i m’he tret ja el handicap. Sé que m’hi acabaré introduint però necessito més hores... i me’n falten!

Acabem amb un tema que em té molt preocupat. Diuen les males llengües que els teus encantadors fills, el Javi i l’Anna, surten amb una noia i un noi de l’altre costat de la riera. Si acabes tenint néts, ens assegures que els podrem batejar en la fe ratllada i no en d’altres...?! Prometo que ho intentaré! Està claríssim que ho lluitaré. Ha, ha, ha! I això que, de moment, pinta l’assumpte de color estrany. Però jo crec que com a mínim el 50% del tema està assegurat.

Moltes gràcies, Carmen i... edificada queda la promesa!

Xavi Salvatella Mestres

Foto: Rafel Martín

Na Carmen convida El Drac a un cafè a “El taller dels silencis” (carrer Iscle Soler, número 7, de

Terrassa)

Dues tasses de te verd amb llimona: 4 €.

6

CLUB

Sopar de Final de Temporada: Manuel Ruiz, Soci d’Honor

El divendres 27 de setembre es va celebrar el Sopar de

Final de Temporada del Club. Durant l’acte es va dur a

terme el lliurament de premis i distincions als associats

que, per les seves activitats esportives o socials en pro

de l’Egara, se n’han fet mereixedors.

Els premiats amb el Diploma de l’Entitat van ser Adrian

Wilches, Maite Salvador Menchén, Gerard Girabent Reig,

Marta Clapés Novellas, Jan Torruella Blasi, Juan Antonio

Sanromà Vima, Rosa Cirera Hernández, Elena Comerma

Broto, Arnau Izard Gavarró, Teresa Pintado Carbonell,

Anna Brossa Rodriguez, Neus Rodríguez Álvarez, Yolanda

del Olmo Sánchez, Glòria Astals Ventayol, Jose Calzado

Gil, Xavi Santín Garcia, Katia Caubó Sala, Mariona Garcia

Sánchez i Alexia Caubó Sala.

Els col·lectius premiats van ser l’equip Femení A de Pàdel,

l’Egara 1935 de Divisió d’Honor i l’Egara Juvenil Femení.

Les empreses guardonades, al seu torn, van ser El

Celler de Cava i Hipogegant. Àlex Illa i Daniel Trujillo,

respectivament, van recollir els guardons.

Les plaques especials foren per a Miquel Guilà Llimona,

Ramon Giró Peremiquel, Albert Pérez Esteban, Jordi

Farrés Palet, Ramon Sala Vallhonrat i Anna Fitó

Escamilla.

La Placa al Mèrit la van rebre Jordi Torredemer

Taló, Joan Galí Font, Santi Bach Lahor, Josep Maria

Domènech Ribas, Maria Antònia Mínguez Díez i

Glòria Serra Buxeda.

Javier Ruiz Mirones va rebre el prestigiós Trofeu Paco

Dinarès In memoriam, moment en què aprofità

per dirigir unes paraules al públic al voltant de la

importància de les famílies integradores.

Àlex Aurell Biosca i Lluís Rull Andreu van ser

homenatjats amb l’Escut d’Or.

I, finalment, Manuel Ruiz Vázquez va rebre el

trofeu més important de la nit, el Soci d’Honor.

Ruiz, en dirigir unes paraules a tots els assistents

en nom dels premiats, va assegurar que l’Egara

és un dels millors clubs d’Espanya.

El President del Club, Pere Marcet, va tancar

l’acte.

Redacció

7

El 14 de setembre l’EHS vam organitzar

una festa cowboy al descampat de

davant del Club. La idea va sortir després

que el Rafa Mundet ens expliqués

que volia coure una vedella sencera.

Doncs... endavant! Entre tots vam posar

fil a l’agulla . Només faltava la vedella i

els permisos per tirar endavant la festa,

la il·lusió ja la posàvem nosaltres. Unes

quantes reunions i molts whatsapp

després, el dia 14 era una realitat.

Puntuals com sempre, a les 3h. de

la matinada el Rafa i els del Bon Soci

Cuina ja eren al peu del canó fent el

foc per rostir la vaca i procurant que tot

estigués a punt a l’hora de sopar.

Quan el sol era ben alt, vam arribar

la resta de l’equip. Només faltaven

els últims detalls i retocs perquè els

EHS: Èxit de laFes-te Cowboy

8

CLUB

més petits poguessin començar a gaudir de la jornada amb activitats

pensades per a ells: passeig amb ponis, pinta cares, curses de sacs... A

la tarda, vam comptar amb la presència de l’Alcalde de Terrassa, Jordi

Ballart, el Regidor d’esports, Alfredo Vega, i la Regidora de solidaritat,

Josefina Soler, que van fer un tomb per la festa.

Tocades les 19h, tots veu anar arribant, amb les camises de quadres, les

botes i els barrets: la festa començava a tenir color. I la Conchica Villalba

i el seu equip van saber donar el tret de sortida ensenyant-nos a ballar

country. Després va ser el torn de The Weekend Band, amb el seu autèntic

esperit country; els Mariners de Riera, que van acompanyar el sopar amb

havaneres i ranxeres; i per últim, i abans de deixar pas al dj, van actuar els

The One Day Band amb conegudes versions de rock californià.

La festa va ser un gran èxit de participació. Grans i petits, ratllats i no ratllats, vam

omplir la pista de ball fins a altes hores de la nit. Fent recompte, uns 60 nens i

nenes van participar a la fira del matí, i al vespre vam servir més de 200 racions de

vedella i uns 150 entrepans. Van ser prop de 500 persones les que van passar pel

ranxo. Gràcies a la resposta de tots els que hi vàreu ser, l’EHS podrem mantenir

el compromís dels apadrinaments dels nostres nens. Sense vosaltres això no seria

possible.

Un cop mes, des de l’EHS, gràcies per ser al nostre costat. Tots junts seguim fent de la solidaritat el millor equip!

Egara Hockey SolidariFotos: Rafa Martín

9

10

LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS

Els jugadors i aficionats al hockey, al llarg dels anys,

especialment en els darrers, hem anat veient com

canviava el reglament i l’hem hagut de reaprendre.

M’he assabentat que aquesta temporada també

hi hauran noves regles que haurem d’assimilar. No

estic, encara, preparat per valorar-les o/i criticar-les.

Però basant-me en els anteriors canvis (uns positius,

altres no tant, al menys en la meva modesta opinió)

desitjo que els que ara incorporaran serveixin per

millorar la pràctica del hockey.

Si fem una mica d’història recordarem “els més vells

o els menys joves per no ferir susceptibilitats”, que

els fores de bandes es treien amb la mà, els penals

es paraven amb la mà i s’executaven amb l’estic, hi

havia fora de joc, etc. En fi, si ara expliquéssim tot

aquell reglament alguns es pensarien que parlàvem

d’un altre esport.

Parlem del reglament, i dels àrbitres

11

El hockey, de fet, és l’esport de conjunt que ha modificat

i millorat més el reglament, comparat amb altres, al

llarg dels anys.

Però malgrat això, sempre hi ha un mètode millor i, per

tant, si ara és perquè sigui més espectacular, millor.

A mi, i crec que a molts aficionats, no els agrada la

proposta d’aplicar els 4 temps (com en el bàsquet)

de 17,5 minuts cadascun. Es perd temps, es para el

joc, es presta a confusions etc. No sé si això s’arribarà

a implantar definitivament, però com us deia, les

primeres experiències que he viscut d’això no m’han

agradat. Cesc Llongueras i Jaume Riera

Foto: Rafa Martín

12

RATLLATS PEL MÓN

Fa pocs mesos vaig assabentar-me de la bona notícia

del retorn, via electrònica, d’El Drac, i poc després

el Pere Mora em demana una col·laboració, que jo

amb un pèl de retard, em disposo a escriure.

Ja porto quasi bé 15 anys lluny de Terrassa, primer

a Albània i Kosovo, quan, de fet, era el segle,

mil·lenni, passat. I des d’inici del 2000 a Amèrica

Llatina, primer a Guatemala, després a Colòmbia

i finalment a Equador, en cada país uns quatre

anys i mig. En tots aquests anys, he pogut seguir

l’actualitat del nostre Club gràcies a internet, per

la web del Club, per les xarxes social, i és clar, pel

Drac.

El Drac m’ha permès, més enllà dels resultats de

cada cap de setmana, poder seguir una mica més la

vida, el dia a dia, del nostre Club Egara. Jo sóc dels

que vaig aprendre a caminar amb un stick i una

camisa de l’Egara. Vaig jugar a hockey (no gaire

bé, o potser no tan bé com el meu germà i els meus

cosins...), àrbitre ocasional i durant quasi 10 anys

monitor de l’Escola de hockey. I a més de tot això,

actiu supporter del nostre Egara. Durant molts

anys vaig ser una persona de club, i els records de

l’Egara són celebrar victòries, però sobretot, viure

la vida familiar del nostre Club.

Tal com podeu imaginar, en la distància i per les

xarxes he intentat seguir els resultats dels nostres

equips, sempre orgullós del nostre Egara, que tot i

ser un club petit, sempre és amunt, i aquesta és la

nostra victòria més important. Com escriu el nostre

Josep Herreros Sala: Ferney Voltaire, França

13

consoci Xavi Salvatella, ser de l’Egara és un sentiment.

Jo també he portat molt orgullós aquest sentiment en

la distància.

Com deia, porto 14 anys lluny de casa. Tot va començar al

segle passat amb la crisi de Kosovo, llavors vaig començar

a col·laborar amb l’ACNUR, l’Alt comissionat de Nacions

Unides pels Refugiats. Primer en una província albanesa

frontera amb Kosovo, i més tard a Mitrovica, la ciutat

kosovar dividida entre albano-kosovars i serbis. La feina

a Kosovo estava relacionada amb el retorn de refugiats

i el seu procés de reintegració després de la guerra, i la

protecció de minories ètniques.

En acabar a Kosovo, em varen traslladar a Guatemala,

on durant 4 anys vaig poder treballar com a Observador

de Drets Humans en el Procés de Pau d’aquest país.

Guatemala és un país d’una geografia impressionant i

una gent meravellosa, però també és un país que ha

sofert més de 40 anys de terrible guerra, un genocidi

contra la població indígena, i un present encara amb

molta violència, pobresa i discriminació. Després vaig

tenir l’oportunitat de treballar a Colòmbia, de nou amb

l’ACNUR, en la protecció i assistència de la població

desplaçada pel conflicte armat que pateix aquest

país. Colòmbia és també un país ben interessant, amb

geografia diversa, i una àmplia riquesa cultural, però

també i sobretot en les zones rurals,

molt afectat pel conflicte i la violència.

Finalment els darrers 4 anys hem

estat a Quito, Equador, treballant en

l’assistència a refugiats colombians

que arriben a aquest país. Naturalment

Quito ens ha donat l’oportunitat de

gaudir d’una vida més familiar, i és

així que en aquesta ciutat andina han

nascut els nostres dos fills, la Maria i

el Nacho. Quan el Pere em demanava

col·laborar amb El Drac ens trobàvem

en plena mudança de Quito cap a

Ginebra, des d’on escric, ja instal·lat en

la que és la nova llar. Per ara vivim a

Ferney Voltaire, un petit poble a Franca,

frontera amb Suïssa, veí de Ginebra, on

segueixo treballant amb l’ACNUR, ara a les oficines

centrals. Mentre ens instal·lem pensem que en estar

a prop de casa, segurament podrem venir més sovint,

i de tant en tant anar a l’Egara. També per recuperar

algunes coses, després de 14 anys podria tornar a

practicar el hockey, ja n’hem parlat amb el Santi Imbers,

l’altre ratllat veí també de Ginebra. I ja estem buscat

algun club on córrer amb els veterans i on la Maria i el

Nacho puguin començar a jugar a hockey. Lògicament

espero que gaudeixin tant i aprenguin tant d’aquest

esport meravellós com jo ho he fet, però també espero

que juguin millor que el seu pare, potser com algun

del seus oncles! Allà on siguem serem tots de l’Egara,

i jo podré dir que un dia vaig veure jugar el Pol Amat,

el millor jugador del món, al primer equip i a l’Escola, i

que vaig gaudir d’aquell Egara del Pol i Santi Amat, Edi

Tubau, Jan Dinarès, Pep Ejarque, Víctor Pujol, Chupi,

Ramon Sala, de tants altres i del meu germà Miqui!

Aquestes són unes línies, a manera de Ratllats pel Món,

que sols puc acabar amb un Visca l’Egara!

14

TERTÚLIA

DE LA CASA I PER MOLTS ANYS

Els primers equips de la casa comencen la temporada

amb nous projectes a mitjà-llarg termini

Els començaments de temporada a l’Egara sempre

són il·lusionants. A la Secció de Hockey s’allarga

fins al desembre, quan ja comences a pair on

poden arribar els respectius equips top de la casa.

Per equip top entenem Egara DHM, Egara DHF i

Egara 1935 DHB. Feta la puntualització.

Dins la línia masculina s’ha construït un projecte

nou. Patricio Keenan ha agafat les regnes del primer

equip, substituint Ramon Rius, i Siso Ventalló ha

tornat al Pla del Bon Aire per fer-se càrrec del filial,

l’Egara 1935. Des de la direcció tècnica s’ha marcat

una manera de fer que va des del primer equip fins

a l’Escola.

“És un projecte que apunta al 2017. La idea es

treballar des del cadet al primer equip, passant pel

juvenil i per l’Egara 1935. Volem arribar a tenir un

equip competitiu, fet amb gent de la casa i que

lluiti plenament per guanyar títols i per estar a

Europa”, explica Keenan.

En aquest sentit, Ventalló també apunta que “tots

treballem en una mateixa línia. Hem d’aconseguir

que quan els jugadors passin de categoria no notin

pràcticament el canvi en la manera de fer i de jugar.

A més, com és el cas entre 35 i Egara, quan hi ha

jugadors vinculats encara és més important”.

Siso Ventalló sap que agafa el vigent campió de

DHB, però recorda que el principal objectiu, més

enllà de la lliga “és formar jugadors per al primer

equip”. A nivell de competició, “hem de classificar-

nos per estar al grup de dalt –entre els sis primers-,

però no tenim pressió. L’equip és nou, hem tingut

nou baixes que hem cobert amb alguns juvenils i

nois de Primera. Ens hem de cohesionar perquè

l’equip no té res a veure amb el de la temporada

passada”. Ara bé, el tècnic del filial apunta que

“hem mantingut un nivell alt per poder lluitar en

cada partit”.

A nivell personal, Ventalló admet que “sempre

m’ha agradat entrenar amb gent jove. És un bon

repte, amb nois molt seriosos que els agrada molt

jugar i que volen arribar a dalt i triomfar en el

hockey. M’encanta ajudar-los”.

15

Tornant al primer equip masculí, el seu entrenador

insisteix a anar pas a pas. “Volem anar partit a partit.

El primer que hem de fer és quedar entre els sis primers

per evitar el descens”. L’argentí insisteix en la salvació,

un objectiu que sembla poc ambiciós per un club de la

història de l’Egara. “La història demostra que l’Egara

podia ser ambiciós”, i argumenta que “el hockey ha

canviat i jo he de modernitzar l’equip i renovar-lo.

Així que en tot període de transició els objectius han

de ser menors. Primer hem de començar a funcionar

col·lectivament. Abans tiràvem d’individualitats i a

partir d’ara la nostra força ha de ser jugar en equip.

Un cop aconseguit el primer objectiu, anirem per al

segon. I a partir d’aquí ja es veurà”.

Enguany el sistema de Lliga ha canviat. Els Play-off

passen a ser una Final Four. Semifinal i final en un

cap de setmana i una mateixa seu. Keenan creu que

“aquest sistema ens afavoreix”, però no vol pensar

tan enllà: “primer hem d’arribar-hi”.

El femení, amb la base feta

Andy Lock, tècnic de l’Egara DHF, reconeix que la temporada passada no va ser fàcil. “Tot era nou i els inicis

sempre són complicats. Però vam aconseguir posar una bona base de treball i conèixer-nos. Ara, volem fer créixer

a partir d’aquests fonaments”.

L’entrenador del femení explica es basaran en la unió del grup. “Volem treure el màxim rendiment en cada

entrenament, a nivell col·lectiu i també de cada noia. Creiem en la cultura de l’esforç i del treball com a via per

arribar l’èxit. Aquest és el nostre objectiu”, diu.

D’aquesta manera, tampoc vol sentir a parlar de títols perquè “evitem pressió i crear massa expectatives. El que

us asseguro és que aquest equip competirà contra tots els equips i que tenim un potencial increïble per a treballar

a mitjà-llarg termini”.

Ferran MartínezFotos: Rafel Martín

16

HOCKEY

L’equip de Pacho Keenan ha derrotat al RS Tenis per

0-6 al pla del Bon Aire. Durant tota la primera part

l’encontre ha estat prou igualat amb alguns xuts poc

precisos de l’Egara i un parell de contres perilloses

per part de l’equip de Santander. No obstant això, al

minut 30 els ratllats han marcat el primer gol, obra

d’Eduard Arbós, que ha tancat el primer temps a

favor de l’equip local.

Després del descans l’Egara ha pujat el ritme i ha

coordinat bé les jugades mentre que el Tenis dequeia

físicament. Aquest canvi ha trencat l’equilibri de la

primera part, permetent a l’equip local d’anotar

cinc gols més. El segon, al minut 8 l’ha fet Guillem

Fustagueres. Molt seguit ha arribat el tercer, al minut

11 de Quera. El capità de l’ equip, Fustagueres, ha

anotat el seu segon gol deixant el marcador 0-4 en

el minut 21. Quera no ha volgut quedar-se enrere

i al minut 30 ha marcat també el seu segon gol.

Finalment Arbós, qui ja havia obert el marcador a la

primera part, ha arrodonit el resultat amb un últim

gol al minut 35.Gabinet de Comunicació i PremsaSecció de Hockey del Club Egara

Fotos: Jaume Farrés

DHMA: Estrena golejadora

Nota de la redacció: A partir d’aquest número, El Drac publicarà les cròniques de l’Egara DHMA elaborades pel Gabinet de Comunicació i Premsa de la Secció de Hockey del Club Egara.

17

Campionat del Món s21: quatre ratllades fan història

Hola ratllats! Som la Maria Tost, la Mariona Girabent, la Cristina i la Carola Salvatella. El mes de juliol vam

disputar el Campionat del Món amb la selecció espanyola sub21. Fou una experiència inoblidable i per això

la volem compartir amb vosaltres! Ho farem en forma de diari, escrit entre les quatre ratllades que vam

aconseguir el cinquè lloc mundial, la millor marca de la història.

18

HOCKEY

Dijous 25 de juliol:

Amb poc més d’una setmana de preparació, ens

vam trobar a les 9 del matí a la T1 de l’aeroport

de Barcelona per embarcar cap a Dusseldorf, les

maletes plenes d’il·lusió per disputar la Copa del

Món a Mönchengladbach.

Després d’instal·lar-nos, ens vam dirigir al Warsteiner

Hockey Park per al primer entrenament i adaptar-

nos a l’ambient de la competició. Descobrir aquell

espectacular estadi ens va fer augmentar encara

més les ganes de jugar i gaudir d’aquella gran

experiència!

Divendres 26 de juliol:

Faltava encara un dia per ala competició. Aprofitem

per fer una altra sessió d’entrenament i els últims

retocs per estar ben preparades! Al vespre ens

esperava una sorpresa: vam agafar l’autobús cap al

centre de Mönchengladbach on l’organització havia

preparat una recepció als equips. La diversió i el

bon ambient no hi van faltar! Fotografies amb les

jugadores dels altres equips, balls africans, una mica

de pica-pica i, ara sí, a punt per començar!

Dissabte 27 de juliol:

A les 16.30h amb una mica de nervis arribava el

nostre moment. Al primer partit ens enfrontàvem a

Anglaterra, un equip conegut, molt fort físicament

i sempre difícil. Al minut 5 Carola Salvatella va obrir

el marcador. Minuts més tard, altre vegada la Carola

marcava. L’equip no va afluixar i Maria Tost va fer el

tercer a l’inici de la segona meitat. A partir d’aquest

moment, vam poder jugar i vam acabar guanyant

5-0. El primer objectiu, el top 8 món, estava més a

prop.

Diumenge 28 de juliol:

Com cada dia després de llevar-nos, toca una

passejada pels boscos del voltant de l’hotel. A les

18h juguem per primera vegada a l’estadi principal!

Ens enfrontem a les amfitriones, així que l’ambient

és màxim i també l’expectació. 70 minuts de lluita,

70 minuts defensant i sense parar de córrer. El

partit se’ns va posar dues vegades en contra, però

vam aconseguir l’empat a 2 amb un gol de Carola

Salvatella. Cal destacar també el gran partit de la

Gira, que va parar un strock i va frenar tots els atacs

de les jugadores alemanyes.

Dilluns 29 de juliol:

Primer dia de descans. Ens quedava l’últim partit de

grup enfront Bèlgica, una victòria i seríem primeres

de grup. Entrenament suau, descans a l’hotel, una

visita al supermercat del poble i a dormir!

Dimarts 30 de juliol:

Altre vegada a les 16.30 de la tarda al camp 2,

les quatre ratllades estem a punt per començar

l’últim partit de la primera fase davant les belgues

(teòricament l’equip menys perillós del grup). I 3-0.

S’acaba la primera fase, primer objectiu complert.

Som primeres de grup i ens hem classificat per jugar

els quarts de final, ja estem entre els 8 millors equips

del món!

Dimecres 31 de juliol:

Altra vegada dia de descans, taller de fisioteràpia

i reunions tàctiques. Estones de relax i diversió

19

juntament amb les noies de la selecció xinesa amb qui

compartíem hotel! Una bona manera de descobrir una

altra cultura.

Dijous 1 d’agost:

El dia somiat per totes, l’oportunitat històrica d’entrar

per primera vegada a semifinals en un campionat del

món sub21. Plantegem un partit molt seriós davant

les índies, el primer equip no europeu al qual ens

enfrontem. Una primera part molt igualada ens permet

marxar al vestidor amb un empat a 2. Tot i així, els

errors defensius i la gran efectivitat de les rivals fan que

acabem perdent 4-2, resultat que ens deixava fora de

la lluita pels 4 primers llocs. Calia aprendre dels errors

i no parar de lluitar fins a complir el segon objectiu:

aconseguir un cinquè lloc mai assolit per Espanya i

entrar a la història del hockey estatal.

Divendres 2 d’agost:

Últim dia de descans. Ens queden tan sols dos partits

a Mönchengladbach, això s’està acabant i totes volem

gaudir i aprofitar al màxim aquests últims dies.

Dissabte 3 d’agost:

Ens enfrontem a per la lluita del cinquè al vuitè llocs.

Temperatura de més de 38 graus. Enmig d’una gran

quantitat d’ocasions de gol arriba el primer gol sud-

africà. Però sabem que estem fent les coses bé i que no

s’ha de perdre la paciència, i així, en menys de 5 minuts,

aconseguim capgirar el marcador i establir el definitiu

1-3. Un resultat que ens classifica per jugar el cinquè i

sisè llocs, enfront Austràlia.

Diumenge 4 d’agost:

Arriba el moment més important i el més esperat.

Sonen els himnes al Warsteiner Hockey Park i comença

el partit! Les quatre ratllades tenim clar que passi el

que passi lluitarem fins l’últim moment. Com preveiem,

toca defensar gairebé tot el partit. Bones intervencions

de la Mariona a la porteria, algun o altre contraatac

perillós ,i per fi, en un rebot de penal, arriba el nostre

gol. Mitja part amb el resultat favorable, cal aguantar

35 minuts més. Entrega, esforç i sacrifici de totes les

jugadores, defensant cada pilota com si fos la última

i lluitant fins l’últim segon. Objectiu assolit, alegria

màxima, som cinquenes del món!

Després d’una bona celebració, tornem a l’estadi per

veure la final de la Junior World Cup entre Holanda

i Argentina. Aprofitem per canviar roba amb les

jugadores dels altres països i fer-nos fotografies per tal

de no oblidar mai aquests moments!

Sens dubte, estem les quatre d’acord en que ha estat la

millor experiència viscuda fins ara, hem vist el hockey a

nivell mundial, hem après i crescut com a jugadores i el

què és més important, ens hem divertit tant dins com

fora del camp!

Dilluns 5 d’agost:

De bon matí, i després d’una llarga nit per

Mönchengladbach, toca tornar a Barcelona i començar

les nostres vacances.

A renovar energies per començar la temporada a tope!

Esperem un bon any per l’Egara DHF i lluitarem perquè

així sigui.

Maria Tost, Mariona Girabent , Cristina Salvatella i Carola Salvatella

20

ESCOLA DE HOCKEY

La segona setmana de setembre va començar el curs 2013/2014 a l’Escola. Uns 320 alumnes, entre nens i

nenes, en formaran part. Com a novetats, enguany, s’ha habilitat un nou servei de bar i terrassa al camp

“Cesc Llongueras”, d’aquesta manera els pares poden veure com entrenen els menuts, mentre gaudeixen

d’algun refrigeri. Així mateix, es pretén alliberar la zona lateral on fins ara se situaven els pares per tal de

donar una mica d’aire als petits i que no se sentin tan pressionats. Segur que la iniciativa serà ben rebuda

per grans i petits.

Inici de Curs i nou servei de bar

Visita del Del Alster

El diumenge 22 de setembre, al Camp 3, es van disputar uns interessants partits entre nenes benjamins

entre el club alemany Der Altser d’Hamburg i el Club Egara. Els tres partits es van realitzar en format 5X5 i

7x7, i el resultat va ser favorable en els tres partits a les jugadores locals.

Posteriorment va tenir lloc el tercer temps, en què els pares de les nenes ratllades van convidar a un aperitiu

a totes les jugadores i als seus familiars. Sembla ser que s’hi van trobar tan a gust, que alguns pares es van

quedar a dinar paella amb els alemanys.

21

Inici de Curs i nou servei de bar

Jornades de formacióAmb la col·laboració del nostre

àrbitre Ignasi Petanàs s’han

realitzat un seguit de xerrades de

formació als jugadors de l’escola,

sobre els canvis introduïts al

reglament. Entre altres cal

destacar que a la modalitat de

hockey sala es passa a jugar amb

un jugador menys i se suprimeix

l’anomenat autogol tant a herba

com a sala.

Pere MoraFotos: Rafa Martín i altres

22

TENNIS

Fa 24 anys que el Club organitza aquesta competició juvenil, conjuntament amb la Federació Catalana de Tennis. Cada mes de juliol, i com a complement a les escoles esportives dels clubs, organitzem aquesta competició única a tot el món, ja que en un radi molt petit, més de 100 clubs d’arreu de Catalunya participen en el citat circuit, donant cabuda a més de 12.000 jugadors. Molts d’aquests jugadors vénen d’altres comunitats i de països interessats pel gran nivell de tennis i per la facilitat de jugar prop de les seves residències.

En aquesta competició participen jugadors de 8 a 19 anys, tant noies com nois.A l’Egara s’han disputat tres torneigs durant el mes de juliol: de l’1 al 8 han jugat els Benjamins, Alevins i Infantils; del 8 al 14, Cadets i Júnior; del 15 al 21 hem repetit amb Benjamins, Alevins i Infantils. La participació total ha sumat més de 450 jugadors.Durant aquest 26 anys el Jutge Àrbitre de la competició ha estat en Fulgenci Vallejo.

Circuit Juvenil d’estiu

23

El 7 de juliol vam finalitzar la temporada de partits de tennis de dobles veterans, encontres que des de l’any passat vam estar disputant, amb una i celebració força nombrosa, compartint un refrigeri i incloent-hi els jugadors que van participar amb el joc de dòmino.Enguany també tornem a celebrar-ho tots plegats, amb la satisfacció de veure que el grup ha experimentat un augment considerable arran de les altes de socis que s’han produït al Club, provinents d’altres clubs. A tots ells els agraïm la cooperació i l’entusiasme per integrar-se amb la resta de companys.

Hem de fer una menció especial a aquells companys que durant la temporada han sofert lesions diverses, unes de poca durada i d’altres una mica més llargues. A tots els fem arribar el nostre agraïment i la nostra admiració per la seva col·laboració durant tot el temps que han participat a la competició.Una salutació amb afecte per a tots.

Albert Bofarull

Torneig de dobles veterans de diumenges al matí

24

PÀDEL

El proper dissabte 12 d’octubre, la Secció organitza les 12 HORES DE PÀDEL 2013.

Com sempre, hi haurà esmorzar, molt pàdel, dinar-barbacoa i a la tarda gintònics, snacks i sorteig de regals.

Les inscripcions ja estan obertes a Recepció del Club o mitjançant correu a:padelegara@gmail.com

Us hi esperem.

Les 12 hores

Els passats 14 i 15 de setembre, es va iniciar la Lliga Catalana de Pàdel (Edició Interclubs Vallès) per a la temporada 2013-2014.Enguany, el Club presenta quatre equips femenins, amb l´ Equip A jugant a Primera Categoria, dos equips masculins en categoria absoluta i dos equips a Categoria Veterans.Els desitgem molta sort i molts èxits.

Francesc Devant

Equips de l’Interclub Vallès, temporada 2013-2014

25

GOLF

Com molts ja sabeu, disposem d’un nou servei. Per a la seva utilització recomanem que en seguiu les instruccions.

També us volen indicar que és important que reserveu hora a recepció, d’aquesta manera ens ajudeu a organitzar-

ne millor l’ús.

Hem estrenat simulador

26

GOLF

Ubicació: gimnàs vell del Club.Un simulador de golf és un aparell format per un tee amb una sèrie de sensors i una pantalla on es projecta el vol de la bola i es visualitzen diferents paràmetres de l’impacte del swing i del vol de la bola, tal com velocitat del swing, angles i punt d’impacte, i respecte al vol, la direcció, elevació i distància assolida.Es poden fer tirs a un driving range o simular una partida de golf de 9 o 18 forats, per a un màxim de 4 jugadors simultàniament.

Material: El Club posa a disposició dels usuaris diversos jocs de pals i boles, de manera que sols és necessari aportar el propi guant. Es prega que es deixi el material en el mateix estat i ubicació en què s’ha trobat.Manual d’ús: Es troba en el document existent en el taulell del simulador. Per a la primera utilització és recomanable que contacteu amb Jordi Prat (676.990.652), vocal de la Secció, qui farà una breu explicació del seu funcionament.

Jordi Prat

Reglament d’ús del simulador de golf

Existeixen dues formes de utilització:

UTILITZACIÓ LLIURE

Qualsevol soci del Club Egara, major de 18 anys o menor acompanyat, pot reservar les instal·lacions a la recepció del Club, per un mínim de ½ hora i un màxim d’1 hora, en cas que la demanda no permeti mes estona.

Preus per a socis: • ½ Hora, 5 euros • 1 Hora, 8 euros.

Pagament. Es farà directament a la recepció del Club, en efectiu o a carregar en el compte del soci.

UTILITZACIÓ ASSISTIDA PER PROFESSIONALS

Qualsevol soci o no soci del Club pot contractar classes particulars, o en grups de màxim dues persones, directament als professionals designats.Es concerta l’hora directament amb el professional, que farà la reserva oportuna de les instal·lacions.

Preus per a socis: Preus per a no socis: • ½ Hora, 25 euros (20+5) • ½ Hora, 30 euros (20+10 • 1 Hora, 40 euros (35+5) • 1 Hora, 45 euros (35+10)

Pagament. La quota d’utilització serà abonada directament a la recepció del Club, en efectiu o a carregar en el compte del soci, i la part del professional directament a ell.

Professionals designats: Jordi Plà (653.171.370), Chema Iturmendi: (649.396.810)

27

28

HÍPICA

Em semblava interessant explicar el concepte Poniclub, perquè així tots coneguem el que significa, ja que sovint no es valora suficientment. Nosaltres ensenyem a muntar els nens amb ponis. I us preguntareu: per què no en cavalls?Abans de res hem de saber que a França, Alemanya, Bèlgica, on l’equitació és un dels esports més practicats o el més practicat, l’aprenentatge dels infants es realitza amb ponis.La mida del poni permet al nen poder utilitzar totes les ajudes (sobretot cames, la més important i necessària per aprendre a muntar, cosa que en

el cavall, pel seu volum, és impossible). El nen va sobre el cavall però sense poder incidir en ell.També permeten desenvolupar moltes altres habilitats. El modus vivendi en un poniclub entrena les activitats en grup, la cura dels ponis, els treballs, els jocs, la disciplina, el respecte a unes normes de conducta per respectar el poni. Però hem de saber que hi ha quatre mides de ponis diferents, que els anem adaptant al desenvolupament físic i al nivell de munta dels nens:

Els Ponis

• PONI A, el poni que tothom identifica com a tal, el més petit de tots, amb una alçada de 110cm • PONI B, amb una alçada entre 110-130cm • PONI C, amb una alçada entre 130-140cm • PONI D, amb una alçada entre 140 - 148cm (a 149cm ja és cavall)

Foto: Poni A

29

La diferència entre poni i cavall és només la seva alçada. Tan sols hi ha una raça específica de poni, els shetland els més petits de tots i que són poni A. Treballant amb ponis aconseguim un aprenentatge més profund i segur de l’equitació, a part del vincle emocional i afectiu que s’estableix especialment entre ponis i nens.

Mònica Sala

Foto: Ponis A, B i C

Foto: Poni D

30

FITNESS, PAVELLÓ I PISCINA

Triatló: molt més que un esport

Estem iniciant una nova escola, la de triatló, en què espero que hi estigueu tan il·lusionats com n’estic jo. Cinc cèntims sobre el triatlóEl triatló és una prova multi esportiva formada per tres segments que se succeeixen sense pauses: natació, ciclisme i cursa a peu.

Beneficis que pots obtenir amb la pràctica del triatló

• En entrenar les tres modalitats, aconsegueixes un equilibri general de tot el cos. Amb la natació augmentes la teva massa muscular de la part superior del teu cos (braços, pit i esquena). Amb el ciclisme i la cursa a peu millores el teu tren inferior.• Més enllà d’una millora física, també s’hi desenvolupa la constància i l’esperit esportiu.• És un esport que allunya la monotonia, l’adrenalina s’hi activa amb força. Tot això combinat amb el pas per les tres disciplines esportives evita que el triatleta es pugi avorrir o desmotivar durant la seva pràctica.• En tractar-se d’una activitat de resistència, quasi la totalitat de l’entrenament és cardiovascular i així millora el funcionament del sistema.

Avantatges de practicar triatló a l’Egara

• Formaràs part d’una nova Escola Esportiva de la mà de grans professionals del sector.• Cada setmana rebràs els entrenaments (tant presencials com lliures) desenvolupats, fàcils d’entendre i complets. A mesura que s’acosti una competició (qui ho vulgui), es farà un entrenament i seguiment més personalitzat i específic per tal d’aconseguir els objectius.• Gaudiràs d’un entorn immillorable per practicar el teu esport. A part d’una piscina on nedar, el Club es troba en un entorn immillorable i d’accés immediat per poder practicar les altres dues modalitats restants: el ciclisme i la cursa a peu.

Recorda que el secret rau a voler fer-ho. La resta surt a mesura que t’ho proposes.

Salut i esports.Álvaro Ribas

Tècnic d’esports i Entrenador de l’Escola de Triatló

31

ACTIVITATS DIRIGIDES

S’ha acabat l’estiu, durant el que de ben segur t’has relaxat, has gaudit d’unes merescudes vacances i possiblement has deixat a un costat el tema de l’exercici i la dieta. Ara és l’hora de tornar a iniciar les nostres activitats diàries en les que s’ha d’incloure l’esport. Encara que iniciar novament una rutina d’exercicis pot ser molt difícil, sobretot quan l’arribada d’un clima més fresc està tan a prop, al Club oferim un ventall d’activitats en què es troben les classes dirigides. Comença la nova temporada 2013-2014 tant pels més petits de la casa, com pels que no ho sou tant i l’horari d’activitats dirigides per adults i infants ofereix alguns canvis dels que de ben segur gaudiràs. Pels més menuts de la família aquest any, a banda de poder realitzar Ballet, Jazz, Patinatge, Gimnens i Aquajocs, els nens de 4 a 12 anys es poden inscriure a l’activitat de Judo, una activitat de lluita esportiva, equilibri i disciplina personal. I per als adults els horaris han sofert alguns canvis. Als matins hem canviat les classes d’Aquawellness, ara pots venir a la piscina coberta del Club dimarts i dijous a les 08:15 a gaudir del medi aquàtic i començar el dia d’una manera fresca i divertida. Els dimecres a les 08:30 hem incorporat la classe de RSF, activitat de reprogramació corporal, en què es realitza un treball d’abdominals hipopressius. També al matí hem ampliat l’oferta de Ioga i Tai-txi, classes que s’imparteixen de dilluns a dijous a les 10:30.

Durant la tarda hem incorporat dues classes de Sumba-Tono els dimecres i divendres, activitat cardiovascular en què podràs moure tot el cos seguint diferents ritmes musicals i realitzar un treball de tonificació. No et perdis aquesta classe, t’hi divertiràs i hi realitzaràs un treball molt complert. També oferim Aquawellness cada tarda a les 19:30 i els dijous a aquesta mateixa hora hem introduït la classe d’Extrem Training & Stretching, una activitat en què realitzaràs un entrenament d’alta intensitat i en la qual acabaràs estirant tot el teu cos, una combinació perfecta que no pots deixar de provar.Dedica temps del teu dia a realitzar exercici, no ho vegis com una obligació, utilitza aquest moment per eliminar l’estrès i desconnectar de la rutina diària amb alguna activitat que gaudeixis en l’horari que més et convingui. Si et flexibilitzes i comences a percebre l’esport com un hobby et sentiràs més motivat, actiu i preparat per al dia a dia. Ja ho saps, pots venir sol o acompanyat, no busquis excuses. Aquesta temporada FES ESPORT, FES SALUT i fes-ho al teu Club, el CLUB EGARA.

Alexandra Marín Martínez Coordinadora d’Activitats Dirigides

Nova temporada

32

ACTIVITATS DIRIGIDES

33

53, els Karamàzov

34

Tornen la subhasta i el carteig

Començat el setembre, la Secció de Brigde ja s’ha tornat a posar en marxa per jugar cada tarda de dijous, després de l’aturada per vacances durant el mes d’agost. El curs passat el vam acabar el juliol, quan encara quedaven alguns membres de la secció per l’Egara que no es volien perdre ni una jornada de joc. Però n’hi faltaven molts que ja havien marxat a passar l’estiu en llocs menys calorosos i per aquest motiu, la festa de final de curs es va celebrar a finals de juny.Aprofitant l’últim dijous abans de Sant Joan, vam ocupar tarda i vespre la sala del primer pis per jugar una estona a bridge -perquè després no fos dit que només fan gresca. Un cop acabada la partida, la responsable de la secció, la Marta Martí, va obsequiar tots els jugadors amb una safata en forma de gallina i unes pastes a dins o una colònia. Així, com ja és tradició de fa uns anys, van marxar tots amb un regal sota el braç.Per fer passar la gana, la Marta va cuinar crema de meló, quiches de formatge i pernil dolç, truites a la jardinera i, d’acord amb les dates, coca de Sant Joan amb xocolata. Com a tota bona festa no hi va faltar la música, en aquest cas, havaneres a càrrec del Jaume Vilanova, acompanyat de la seva guitarra, la veu de tota la resta i els mocadors blancs en entonar La bella Lola.

Marta Martí

BRIDGE

35

36

LA TRAVESSA DEL DRAC AMB...

EDU QUEMADA

Rioja o Penedès? No hi ha color. Rioja

Rubias o Morenas?Aquí sí que hi ha color, i si no, algunes se’l posen. Jo em vaig quedar amb la rubia, però natural!

Esperar i jugar a la contra o tenir la pilota per proposar tu?Tenir la pilota, a priori, et dóna més control de la situació.

Què prioritzes. Un bon atac o una bona defensa?Un bon equilibri és el secret però al final has de fer sempre un gol més que el contrari.

Què prefereixes, ser jugador o entrenador?Ara entrenador. Les cames no donen per jugar.

L’Egara té equip per aspirar al títol. L’Egara té un equip amb molt futur i que ha de seguir creixent.L’Egara ha d’estar sempre en creixement continuat i preparat per aspirar al titol.

Lliga espanyola o lliga belga? Una lliga espanyola com la belga.

Per a un migcampista què és més imprescindible. Un bon tackle o una bona passada?Un bon tackle. Fer una bona passada és més fàcil d’aprendre.

Per a un merengón com tu. Ancelotti o Mourinho?Els extrems no són bons i Mou està en un d’ells.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Segon entrenador de l’Egara DHM

37

1314

15

11

12

Casillas o Diego López? La dona de Casillas i l’actitud de Diego Lopez.

Defineix-te com a entrenador: estil Camacho, de crit i gesticulació des de la banda, o pausat i tranquil, tipus Rijkaard?Per manera de ser, seria més tipus Camacho (sense suar tant). Ara estic aprenent a ser més tranquil, tipus Rijkaard, però no tan empanat.

Més enllà del hockey i per influència familiar. Natació o waterpolo? Jo a dins l’aigua m’ofego, però sóc partidari dels jocs d’equip. Waterpolo.

Carn o peix?Si m’ho preguntes així, peix.

Sopar amb vi o cervesa artesana? Una mica de cada.

Després d’un bon sopar. Postres o gintònic directament?A casa meva les postres, si n’hi ha, sempre són després del gintònic.

Ferran Martínez

10

38

LA VEU DEL DRAC

Escriu-nos a drac@egara.es

Vols publicitar-te aEl Drac?Si vols que el teu anunci surti publicat a El

Drac pots posar-te en contacte amb l’equip

de redacció a través de drac@egara.es

LA BÚSTIA

39

HE VIST UN GOS QUE ES MENJAVA UN POLLASTRE

“–I per què no?” D’aquí ve tot, del líder que ho veu clar que va gosar amb la pregunta. I, és clar, després, imbuïts

de l’esperit Karamàzov, els altres líders van dir el convicent “–bueno, parlem-ne” que, com sap tothom, és sinònim

de sí. Comptat i debatut, que ja tenim el sopar de final de temporada al començament de la temporada.

Les justificacions dels líders van anar del “–no hi ha dates” com a primera resposta, fins al desitjat “–l’any passat ja

ho vam fer així”. Ah, la llei de la inèrcia! Sense ella estaríem perduts. De la seva mà el canvi ha esdevingut norma

i la norma, dogma: el sopar de final de temporada és al començament de la temporada. Punt i final.

El frívol, que se’n riu del líder que ho veu clar i dels altres líders, dels Karamàzov i de la llei de la inèrcia, considerarà

que no hem d’aturar-nos aquí: “–Si la fem, l’hem de fer bé: que els Reis vinguin al Club al juliol i el Carnestoltes

el sofrirem a l’octubre.” De descastats n’hi ha hagut sempre.

Però ni el líder que ho veu clar i els altres líders, ni la llei de la inèrcia, ni molt menys els Karamàzov –comptant-

hi el pare, en Fiodor Pàvlovitx, un caràcter– són de la broma. Cal fidelitat a les preguntes, l’únic que ens queda.

I vindrà un dia, és profecia, que la truita regressarà a l’ou. Un altre líder que ho veurà clar gosarà amb la pregunta:

“–I per què no?” Els altres líders, imbuïts de nou pels Karamàzov, faran el “–bueno, parlem-ne”, sinònim del sí. I

patapam, ja tornarem a tenir el sopar de final de temporada al final de la temporada; tornarem a passar pels “–

no hi ha dates” i “–l’any passat ja ho vam fer així”; i la llei de la inèrcia exercirà un altre cop; i el frívol descastat

se’n fotrà una vegada més.

Així, ens queden cinc preguntes: a l’inici dels temps, el sopar de final de temporada era al començament o al final,

de la temporada? El frívol descastat i el líder que ho veu clar són un? Què va ser primer, l’ou o la truita? Qui la va

dictar, la llei de la inèrcia? I aquests Karamàzov, són socis?

Pere Ejarque

53, els Karamàzov

EL DRAC

Equip de redacció: Pere Ejarque Pere Mora Ferran Martínez Xavi Salvatella Anna Garcia CLUB EGARAC/ Jacint Badiella, 5, 08225 Terrassa, Barcelona93 735 27 09www.egara.esdrac@egara.es