Embed Size (px)
DESCRIPTION
Butlletí informatiu del Club Egara Núm. 103 - Març 2013
Citation preview
DracElBUTLLETÍ INFORMATIU DEL CLUB EGARA
nº 103
MARÇ’13
2
3 EDITORIAL
4 UN CAFÈ AMB...
6 CLUB
10 LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS
12 RATLLATS PEL MÓN
14 TERTÚLIA
16 HOCKEY
26 TENNIS
28 PÀDEL
30 HÍPICA
32 GOLF
34 FITNESS
38 BRIDGE
40 LA TRAVESSA DEL DRAC
42 LA VEU DEL DRAC
42 LA BÚSTIA
43 EL POLLASTRE
SUMARI
Foto portada: Vicenç Fitó
3
Bon dia a totes i tots,
Des d’El Drac em demanen la segona editorial de
l’era digital. I crec que en primer lloc allò que haig de
fer és felicitar tots els que han participat en aquest
nou projecte. Recuperar el Club va ser important,
però recuperar El Drac, encara que en un format
més modern, crec que ha estat la segona decisió més
important que hem tingut l’actual Junta, ja que és la
forma més adient d’acostar la institució al soci.
Moltes coses han passat des que vàrem cedir la gestió
a Fitnesalud Egara i moltes d’altres des que vàrem
recuperar la mateixa. Pel camí, lamentablement, crec
que el Club ha perdut una mica d’identitat. L’arbre no
ens ha deixat veure el bosc i ha comptat més arreglar
la desfeta que teníem que vetllar pel que durant tants
anys i amb l´esforç de tants socis, directius, jugadors,
esportistes, seguidors, etc. s’havia aconseguit: una
filosofia pròpia, una manera de fer i el gran orgull de
pertànyer a la família ratllada.
Crec honestament que cada cop hem de ser més
crítics amb nosaltres mateixos. De la crítica, si és
sincera i constructiva, segur que se n’aprèn. De fet,
particularment el que més he après en molts aspectes
és a acceptar el fet que la gent em digui allò que
pensa, rumiant i aplicant el que pot ser millor en
cada moment i a cada situació. No crec en la crítica
destructiva, ni en la màxima que tothom es queixa
per costum. La veritat és que si tots ens queixem,
malament; si ens queixem per res, pitjor; però si a qui
li toca no vol veure problemes evidents que poden
existir, llavors la cosa està que crema i no podrem
avançar.
El Club és un conjunt d´ànimes, que si fan pinya
poden assolir grans reptes, però si tot es mou per
interessos i individualitats no anirem enlloc. Tots tenim
un president a dintre, un entrenador, un vocal o un
esportista, però pocs aportem el nostre gra de sorra
a la millora del Club. Ara es necessita més que mai la
força de les persones, l’empenta comuna i l’esperit
ratllat.
En els últims temps, hem vist samarretes amb
lemes “Força Egara”, “totes som ratllades”, “Ara
toca Egara”, etc. Tots els lemes són comuns, però
les actuacions no són així. Ens critiquem, no ens
donem suport, solament ens veiem les virtuts i no els
defectes... En definitiva, només ens mirem el melic i
això no va bé. Cada cop menys escolto ànims a l’equip
del Club i cada cop més s’escolten ànims individuals.
Això abans no passava.
Esperança en podem tenir, ja que la gent jove segueix
lluitant de forma exclusiva pels colors que porten. I
ho he pogut apreciar a l’últim Campionat d’Espanya
Juvenil Femení, a San Fernando (Cadis). Segurament
el jovent ens hauria d´ensenyar el camí, en aquest
moment.
Companys, socis, amics i amigues, gent ratllada, acabo
aquestes línies evidenciant que el que tenim al davant
no és un camí de roses, però que si ens ajuntem
amb força comuna, ningú podrà amb nosaltres. Us
necessitem, ens necessitem i necessitem els valors de
sempre.
Força Egara.
Lluís Mercadé Puig de la Bellacasa
Vicepresident del Club Egara
EDITORIAL
4
ISABELMARQUÈSIsabel Marquès i Amat és la Síndica Municipal de Greuges de Terrassa des del 2010. Per tant, té la missió de defensar els drets de la ciutadania egarenca davant de l’administració local. Parla de la seva tasca amb la mateixa devoció que escolta els veïns o que recomana a l’Ajuntament (tècnics i polítics) millors i més justes pràctiques. La Beta, com la coneixen els més propers, és sòcia de l’Egara des de l’any 1981, quan es va casar amb en Ramon Vidal i va traspassar la riera. Defensora de la justícia social, va conèixer Àfrica a través de la lluita de les seves dones pobres per un futur millor. Té l’assignatura pendent de pujar més al gimnàs del club i diu que la superarà quan tingui més temps lliure.
La Sindicatura és una auditoria constant de l’eficiència dels serveis municipals?Sí. Assentem encara més la democràcia en un ajuntament. El ciutadà té el dret a queixar-se si considera que se li ha vulnerat algun dret. Nosaltres estudiem tots els casos, resolem si creiem que una situació és injusta o no, i recomanem que s’actuï en conseqüència.
1800 actuacions en un any. Els terrassencs són més aviat queixosos?No, tot el contrari! Els greuges reals no arriben a 200 en un any. En una ciutat de més de 200.000 habitants són pocs. Fem més assessoraments al ciutadà que no pas resolucions de queixes.
I quan es queixen, ho fan justificadament?A vegades, resolem a favor del ciutadà, però també ho fem a favor de l’Ajuntament. Hi ha de tot. Defenso els drets dels ciutadans, no només trec multes!
Ja ho comprenc, però s’entén del tot la teva figura?Molts cops has de dir que ets la defensora del poble i aleshores sí que tothom se’n fa una idea. La gent ho comprèn quan els hi expliques exemples.
Veiem-ne alguns. Un cas real. Un senyor aparca a sobre la vorera. El policia li diu des de la distància que surti, sense deixar-li explicar que haurà d’acompanyar la seva dona fins a la porta de casa perquè pateix d’alzheimer. El multa per la infracció amb el cotxe... i per desacatament a l’autoritat!
I la Síndica intervé. Per sobre de les ordenances i la llei, hi ha el sentit comú i la justícia social. Vam treballar el tema amb la policia local i, malgrat el ciutadà volia pagar la multa per haver aparcat malament, se li van retirar les dues. Com et deia, hi ha gent que té molta barra en reclamar que se li treguin segons quines multes, però en aquest cas, era de justícia que fos així.
Disparo jo: un egarista molt de hockey es queixa que molts camps de futbol de Terrassa tenen gespa artificial nova pagada amb diners públics i el camp 2 està igual que quan el Pol Amat era infantil.D’entrada, es podria queixar l’Egara com a club, perquè també atenem qüestions de persones jurídiques. Documentaríem la queixa i ens posaríem en contacte amb la regidoria d’esports, que ens argumentaria el perquè no s’ha fet. I contestaríem. D’altra banda i si ho trobem oportú, la Sindicatura
“Defenso els drets dels ciutadans, no només trec multes!”
UN CAFÈ AMB
5
podria recomanar que en la propera despesa pública en instal·lacions esportives es prioritzés resoldre aquesta mancança.
I quina influència tenen les recomanacions en el govern municipal o el Ple de l’Ajuntament?Em sento molt escoltada pels grups municipals i els regidors. També per l’alcalde Ballart, un home proper que des del primer dia s’ha mostrat obert a col·laborar.
Fantasiegem més: vaig preguntar a l’Ajuntament el perquè de la taxa d’animals de companyia. Primer, no em van respondre. En insistir, em van dir que a Can Parellada hi ha un taller gratuït de sevillanes.Quan no es contesta, jo aixeco el dit. Els síndics no acceptem el silenci administratiu. I tampoc que no es contesti adequadament
o es faci amb textos de copia i enganxa. Estic lluitant perquè no passi en cap cas.
Un veí de la Rasa es queixa del soroll dels que surten de les discoteques ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora, que deia aquell...Ha passat, vaig demanar que s’actués... i em van pujar al cotxe patrulla perquè veiés com treballava la policia en una nit! Vaig descobrir que hi estan posant remei i que fan tot el possible per garantir oci i descans. Ho vaig viure i ara ho puc explicar perfectament als ciutadans que es queixen.
Podríem deduir que les administracions locals funcionen millor del que es vol fer creure?Sempre es pot millorar, però a Terrassa hi ha professionals molt vàlids treballant a l’administració.
O sigui, la ciutat de les persones
cuida força les persones que hi viuen. Crec que sí. I sobretot ara amb les persones que pateixen més per la crisi. La greu problemàtica de l’habitatge no està resolta, però els serveis socials de l’Ajuntament fan un gran esforç en tots els àmbits. A més, la societat civil de Terrassa està consolidada i ajuda molt a tota la ciutat.
Trencat l’oasi català és un orgull que aquesta base social impedeixi que s’esfumi l’oasi terrassenc.Sens dubte. Aquí no hi ha hagut casos rellevants de corrupció, el debat polític és sà i els esforços que sumen l’administració i les entitats fan ciutat cada dia. El més important sempre és el respecte als drets humans.
Quelcom que no passa a l’Àfrica, una trista realitat que coneixes.I això que hi ha figures semblants als síndics, en algun país. Però amb tanta corrupció i desequilibris socials, no sé de què deuen servir...
No podem acabar sense preguntar-t’ho: veus viable un Defensor del Soci del Club Egara?I tant que sí! Hi ha moltes entitats que tenen responsables de greuges, com les universitats o inclús grans empreses. I el millor de tot: allà on s’explica i s’entén la seva raó de ser, mai deixen d’existir.
El Drac escolta i transmet. Què demana la sòcia Isabel Marqués que es millori al club?Jo només demanaria que no es perdi mai la seva ànima social. Sempre estaré agraïda a l’Egara per haver-me ajudat a educar els meus tres fills a través de l’esport i de l’amistat. Quantes tardes inoblidables haurem passat amb altres mares al club!
Lliçó apresa: si mai denotéssim que es va perdent l’esperit de l’Egara, queixa enèrgica!I tant! Però caldria actuar abans que sigui així, que sempre és millor.
Xavi Salvatella MestresFoto: Rafa Martín
La Isabel convida El Drac a un cafè a Forn de la Rasa (c/ de la Rasa, 118, de Terrassa).
Te verd amb llimona: 1,25 €Te verd amb llimona: 1,25 €
Preu: 2,50 €
6
CLUB
La nit que no es van cremar els xiprers
Primer dissabte de febrer. A quarts de dotze del
matí, pare i filla acaben de veure un intens partit
d’infantils: victòria contra els grogs amb remuntada
inclosa. El dia comença bé. Marxen del club i a la
sortida, davant de la pista u, el foc ja crema. A les
graelles es torren uns manats d’alls que serviran per
fer el romesco. A la nit hi ha la tradicional calçotada
organitzada pels Bon Soci Cuina.
El pare aprofita el viatge de tornada per parlar a
la filla dels Bon Soci Cuina o, millor dit, de per què
hi ha coses que fan de l’Egara un club diferent. Li
explica que el Bon Soci Cuina són un grup de socis
–alguns dels quals ja eren amics, d’altres només
es coneixien de veure’s pel Club– que van decidir
agrupar-se per organitzar àpats amb l’objectiu de
potenciar la vida social de l’Egara. Continua dient-
li que sempre tenen un sí i que dediquen al Club
hores del seu temps lliure. Que la seva motivació és
que la resta de socis gaudeixin de la seva cuina i que
l’Egara segueixi creixent. Final de trajecte, ja són al
Júnior. Al pare, satisfet, li sembla que la filla ho ha
entès.
Arriba la nit, que és ventosa a Terrassa i molt ventosa
al Pla del Bon Aire. L’aire és tan fort que fa feredat,
però aquesta nit no es cremaran els xiprers.
Un centenar de socis a taula, també el pare de la
nena, gaudeixen de prop de mil vuit-cents calçots,
dues-centes botifarres –entre blanques i negres–,
quilos i quilos de seques, pa torrat del bo –pagès
de quilo– i, com no podia ser d’altra manera, del
romesco casolà. De postres coca de llardons i de
crema, n’hi ha per triar i per repetir. Cafè pels que
no tenen por de l’insomni i per ajudar a pair res
millor que una copa i ballaruga.
La festa s’acaba. Després de recollir, els Soci Bona
Cuina marxen a dormir cansats i satisfets. La gent
s’ho ha passat bé i el Club és més viu que mai.
Als Soci Bona Cuina - Rafa Mundet i Milos, Isidre
Graells i Teresa, Joan Gabarro i Rosa, Vicenç Prades
i Carme, Josep Amescua i Gemma, Rosa Orriols, Toni
Mata, Jordi Freixa Jr. i Joan Prat.- moltes gràcies!
Pere MoraFotos: Joan Prat
7
Els guardons més importants
del hockey ratllat ja tenen
guanyadors de l’any 2013. Amb
més de 200 persones als salons
del Club, el sopar de lliurament
celebrat l’1 de març va ser un èxit.
Després de diferents guardons
a equips i a internacionals per
la seva temporada exitosa, al
final del sopar van arribar els
Harmonia. El trofeu de bronze
va ser per a Pere Mora i Segués,
amb una trajectòria molt llarga
i profitosa en pro del hockey de
l’Egara. Carla Mercadé i Broto,
jugadora del DH femení, va alçar-
se amb el trofeu d’argent, tant
pel seu vessant de jugadora com
per l’excel·lent tasca de monitora.
L’Harmonia d’Or-Trofeu Josep
Pi va ser per a Joaquim Broto i
Sumalla, component de l’equip
tècnic de l’Egara 1935 de DH i
amb una acreditada trajectòria
de treball per a la Secció.
En unes paraules d’agraïment,
Joaquim Broto, visiblement
emocionat, va agrair el guardó i
va recordar-se de les persones més
properes amb qui ha col·laborat,
especialment de Miquel Guilà,
amb qui va compartir el trofeu.
Va tancar l’acte el President de
la Secció, Martí Lloveras, que va
demanar la implicació de tothom
per tirar endavant el hockey
ratllat.
Pere Ejarque
Foto: Rafa Martín
Trofeus Harmonia: Joaquim Broto, Carla Mercadé i Pere Mora, guanyadors
8
CAMINADES
La primera sortida del 2013 estava prevista per la
rodalia de Matadepera, però a darrera hora la
indisposició del Toni Mata ens va obligar a fer un
canvi de plans. Vam pensar que seria interessant
repetir una sortida que fa anys es va suspendre
per culpa de la pluja: pujada al turó del Montcau i
exploració de la mítica cova Simanya Gran.
El diumenge 27 de gener començà mig ennuvolat
i ventós i una trentena de caminadors ens
concentràrem a l’entrada del nostre Club per dirigir-
nos cap a l’aparcament del Coll d’Estenalles. Des
d’aquí, pujada cap el Coll d’Estella i amunt amunt
fins al cim del Montcau, a 1056 m. Allà dalt vam tenir
l’oportunitat de veure la nova taula d’orientació,
inaugurada el passat mes de setembre, excel·lent
obra d’en Josep Maria Escoda.
El fred i el fort vent va fer que l’estada al cimal fos
bastant curta i, per decisió general, als vint minuts
vam començar a baixar cap el Coll d’Eres, lloc que per
les seves característiques era l’idoni per a l’esmorzar.
Quan ja tothom havia omplert l’estómac iniciàrem de
nou la caminada, aquest cop davallant per la canal
del Llor. A la poca estona ja estàvem a la majestuosa
entrada de la cova Simanya, la segona més llarga
de tot el massís de Sant Llorenç del Munt, amb 368
metres de recorregut horitzontal. La majoria ens
endinsàrem cap a la foscor de la cavitat, fent un
recorregut bastant extens i arribant a la bifurcació
final, tot passant per diverses zones inundades.
Sortint de la cova Simanya, de nou fins el Coll d’Eres i
des d’aquí al Coll d’Estenalles tot passant per l’avenc
del Montcau.
En resum, una excursió de les clàssiques, de curt
recorregut i que ens permeté arribar ben d’hora a
la nostra ciutat.
Salvador Vives i Jorba
Matinal pel turó del Montcau i Cova Simanya
CLUB
Caminades
9
10
LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS
Tens fotos de hockey?
Continuant les converses amb el Cesc, amb el seu entusiasme habitual m’explicava una anècdota recent i em deia:
“l’altre dia em van regalar un llibre titulat Terrassa i l’hoquei: 80 anys d’història”. Li havia proporcionat el soci
Vicenç Prades Alejandre. “No cal que et digui que em va fer molta il·lusió, ja que, primera, és un llibre que no
tenim a la nostra biblioteca i, segona, ja saps que m’entusiasma tot el que té a veure amb el hockey i de manera
especial amb els seus orígens i història a la nostra ciutat”.
També m’explica que el curiós és que això hagi vingut d’una persona que no és “home de hockey”, encara que
sí que en són els seus fills.
El llibre ja forma part de l’arxiu del Club.
Em diu el Cesc: “aprofitant aquesta donació vull fer una crida a la massa social: si teniu fotos feu-nos-les arribar,
11
que serviran per ampliar i millorar la nostra col·lecció. Si són antigues, millor que millor. En especial penso en
pares i avis que hagin jugat a hockey. Si algú no les vol cedir, perquè les vol conservar, no hi ha problema: en
podem fer una còpia i retornar-les-hi”.
Però com bé sabeu, el Cesc no només pensa en el Club, que també, sinó en tothom que en forma part. I així
m’afegia: “això està molt bé, perquè tot aquell que vulgui una foto de l’equip en què jugava quan era petit, l’hi
podem proporcionar sense cap problema”.
Fent-nos ressò de les paraules del Cesc us convidem a col·laborar-hi, aportant-li el material gràfic que tingueu per
enriquir l’arxiu del Club i, en definitiva, la història de tots plegats.
Jaume Riera i Cesc Llongueras
Fotos: arxiu Egara
12
Marta EjarqueViena: 115 graons
13
RATLLATS PEL MÓN
Sentia l’altre dia per la ràdio que
durant aquest mes de Jänner* hem gaudit, a Viena, de només
16 hores de sol. És per això que,
quan una escletxa de sol il·lumina
algun racó del menjador, deixo
qualsevol cosa que faci -que
el món s’aturi!, baixo els 115
graons que em separen del
carrer i m’assec al banc del parc
que em queda més proper de
Lange Gasse. Els edificis antics,
a Viena, acostumen a prescindir
d’ascensors per manca d’espai
als ulls de les escales. Visc a un
setè pis, i més d’una vegada,
quan sóc finalment al replà,
el sol ja s’ha amagat una altra
vegada. Scheisse*! Amunt, una
altra vegada. 115 i 115 són 230.
Definitivament, viure a un setè
és el que em manté en forma.
Faig poc esport. Sort de les
escales! Quan en faig, jugo
a hoquei al Post SV, un club
municipal que duu el nom del
servei de correus (Post). No
anem, però, de groc. Rot-Weiβ* són els colors oficials, I jo, que
per la falta d’entrenament la
coordinació ja no és la que
era, reparteixo a destemps (no
jugàvem pel servei de correus?)
i rebo alguna targeta, d’àrbitres
injustos i, perquè les tradicions
sempre queden arrelades,
dictatorials. Protesto en català.
Protesto tant com vull i ningú
m’entén. Tret de la Lisa, la
Gràcia, que juga amb mi i que,
des de la línia davantera, em
dóna suport en la llengua mare i
se’n riu. Guanyem, en qualsevol
cas, la majoria de partits.
Vaig marxar a Viena el gener de
2012. Volia estudiar relacions
internacionals en anglès i viure,
a la vegada, a una ciutat on s’hi
parlés l’alemany. Vaig decidir-
me per l’antiga ciutat imperial,
bressol, a més, del meu pastís
preferit: la Sacher. A la nova
ciutat, tant l’objectiu universitari
com el lingüístic els he assolit,
diguem-ne, amb més o menys
fortuna. La Sacher, però, m’ha
decebut.
Pastís elaborat per primera
vegada a l’emblemàtic hotel
que porta el seu nom, la Sacher
era les postres preferit dels
emperadors durant l’edat d’or
de la ciutat. Després d’un bon
Gulasch* i un Wienerschnitzel*, acompanyats d’un fresc Grüner Veltliner*, als opulents Habsburg
els agradava rematar els àpats
amb el ditxós pastís de xocolata
negra. Així, la Sacher va anar
agafant fama internacional, fins
a convertir-se en el dolç estrella
del país. L’he provat a l’hotel
Sacher, al cafè Schwarzenberg
i Central. A restaurants. A
pastisseries. Res: secs. Només la
Demmel, la pastisseria Demmel,
al costat del Hofburg, fa una
Sacher esponjosa i amarga; però
els preus desorbitats i la massa
de turistes que omplen les
taules dels salons m’impedeixen
visitar-la tant com voldria..
Per això, sempre que torno a
Terrassa, m’agrada gaudir, ni
que sigui una vegada, de la
Sacher del Turull, que tot i no
parlar alemany, té el gust més
imperial del regne d’Europa.
Certificat!
Ho deixo aquí. Que aquestes
quatre ratlles (blaves i blanques),
algun dia, ressonin per les quatre
parets de totxo marró del club,
entre els cérvols i les llars de foc,
els trofeus i les finestres que,
en silenci, omplen els racons i
les sales del xalet. Gràcies per
escoltar-me. Us recordo, encara
que des de lluny, amb alegria.
Ara he de seguir pujant escales,
estudiant, aprenent paraules
noves i seguint cercant, amb la
il·lusió del primer dia, la Sacher
perfecta. Visca l’Egara!
Marta Ejarque
*Jänner: Gener
*Scheisse!: Os pedrer!
*Rot-Weiβ: Vermell-Blanc
*Gulasch: Guisat de carn ofegada
*Wienerschnitzel: Carn arrebossada
*Grüner Veltliner: Vi blanc típic de la riba del Danubi
14
TERTÚLIA
Premi a una actitud positiva, a una manera de fer
15
És una de les cites més esperades de la temporada.
El Sopar de l’(H)armonia vindria a ser una mena
de Gran Gala dels Oscars del hockey ratllat. Bé,
potser m’he passat, però per això hem quedat amb
els tres últims guanyadors del guardó, perquè ens
expliquin què són exactament aquests premis.
Anna Lloveras, (H)armonia d’Or; Pere Amat, (H)
armonia d’Argent; Karina Herms, (H)armonia de
Bronze. Ells són els escollits per parlar d’aquesta
data tan assenyalada per a tots els jugadors i
jugadores de la casa. D’entrada, preguntem al Pere.
Ell, que després de vint temporades a Primera, ha
assistit a com a mínim una quinzena de Sopars i ha
estat nominat al guardó en un set ocasions.
“Què és l’(H)armonia? Ara m’has matat”. No
comencem bé, però de seguida rumia i troba les
paraules adients. “Serveix per premiar una manera
de fer, una actitud positiva vers la forma d’entendre
el hockey i la secció”. Entesos.
El mateix Pere, que ja ha agafat embranzida, ens
explica què va suposar per a ell rebre el guardó.
“Em va agradar perquè premiaven una carrera
d’un jugador que justament mai ha estat en els
primer equips. Jo he jugat sempre a Primera, una
categoria més oblidada que les altres. Sempre
dic que s’acostuma a reconèixer la feina un cop
ets la cirereta del pastís. Però moltes vegades no
recordem que el pastís té pisos: l’Escola, Segona,
Primera, els juvenils... També està bé que es valori
la feina de tot aquesta gent que fa possible el
hockey del Club Egara. En aquest cas em va tocar a
mi i vaig estar-ne molt orgullós”.
El bronze, la temporada 2012 va ser per a la Karina
Herms. Ella ens explica que li va fer moltíssima
il·lusió perquè “no sóc de la secció de hockey, vinc
del tennis”. Però la Karina va entrar a la secció a fer
de delegada i actualment és fins i tot jugadora i la
gran impulsora del Festival de Hockey Mamis. “La
secció de hockey és una gran família. És un vici i un
cop hi entres ja no pots parar de fer coses perquè et
dóna molts bons moments i t’enganxa”.
Parlant amb ells, tots admeten que els va satisfer
molt ser nominats. “És un reconeixement a la
tasca que fas pel Club”, comenta la Karina. “Però
evidentment que no ho fas per rebre un premi a
canvi. Ho fas perquè et fa sentir bé”, afegeix.
I el moment més esperat del sopar és l’entrega
de premis, com no. Aquella lectura del perfil de
cada guardonat. Aquell ‘rum rum’ al saló. El de la
taula que ja senyala el guanyador a la cartolina
de nominats on cadascú ha escrit la seva travessa.
Finalment, el nom. Música i mocadors amunt.
L’any passat, una Anna Lloveres emocionada
va creuar el menjador per recollir l’(H)armonia
d’Or. “Va ser molt especial!”, exclama amb el
somriure que la caracteritza. “La veritat és que poc
m’esperava aquest premi i no t’imagines com de
feliç em va fer! Realment va ser tot un honor”. I
per què tan especial? Doncs ras i curt –para i passar,
a dos tocs. “Perquè és la festa més esperada de
l’any. Ens ajuntem tots els equips, fet poc usual,
i vius el sentiment ratllat de manera encara més
pronunciada”, conclou l’Anna.
Ferran MartínezFoto: Rafa Martín
Anna Lloveras, Pere Amat i Karina Herms, guardonats l’any 2012, expliquen com d’especial són els Premis (H)armonia
16
HOCKEY
L’últim escrit el vam deixar en l’inici de la competició
de sala. En ser una competició totalment minoritària
i jugada pels jugadors de menys nivell de l’equip,
la passarem per alt i simplement comentarem que
van quedar subcampions amb una final disputada
contra els grocs.
Durant l’època de sala, l’interès es va posar en la
preparació dels jugadors TOP de l’equip a herba.
Entrenaments de 7-8 jugadors, a 0º, camp congelat,
vents de 80 km/h i amb entrenaments planificats
i portats per Xavi Àvila. Així que ja us ho podeu
imaginar, entrenaments intensos, durs, però 100%
eficients. Fins i tot ens vam atrevir a fer un partit amb
l’Egara de 2ª, amb jugadors de la talla de Ferran “La
Gallina” Martínez, Xavi “Poche” Salvatella, Tommy
“L’etern” Herreros… Partit que va finalitzar 10-9
amb hat-trick de Ferran Martínez.
Després de les dues setmanes de sala ens vam tornar
a ajuntar tot l’equip, reprenent noves sensacions i
recuperant el ritme d’entrenaments. Dins d’aquesta
mini pretemporada ens enfrontem a dos equips de
gran nivell, el Tillburg i el Bloemendaal.
Deixant el hockey a part, l’anècdota del mes ha estat
la calçotada d’equip, amb un petit incident amb la
brasa. Va ser una gran història de drama, que de
ben segur el Joan Gabarró recordarà. Un tros de
paper, veient que la seva vida s’estava acabant, va
decidir sortir de la brasa i anar a veure món. Es va
aliar amb el vent del Pla del Bon Aire i va voltar pels
camps ratllats. Després de cinc minuts va decidir
d’anar a morir tranquil, però no volia morir sol, si
moria volia fer-ho a lo grande: va anar a reposar
en els xiprers. Allà va començar l’espectacle: troncs,
pinassa, fulles, xiprers, pinyes… Tots junts aliats per
fer-la ben grossa, per donar un bon toc d’atenció als
xefs Jan Galí i Pacho Keenan. Per sort, diferents socis
DHMA: Egara a la brasa
17
i assistents, com mana la tradició, es van dedicar a
filmar com s’estava cremant el Club mentre jugadors,
staff, bombers, Joan Gabarró... es dedicaven a intentar
apagar el foc. Això sí, calçots, pollastres i botifarres
a taula. Bon àpat i bona companyia de les noies del
Atlètic San Vicente d’Alacant, que van fer més de 6
hores de furgoneta per poder estar a prop dels seus
ídols Marc Garcia-Chicote i Vicenç Ruiz. Gràcies xiques
pel vostre suport, ens veiem prompte a Alacant!
I de regal, us deixem una mostra de les disfresses de
Carnaval dels components de l’equip. No calen més
comentaris ...
Cert, clar i breu. I ens veiem a l’(H)ARMONIA.
Peter a la brasa
18
HOCKEY
Dijous 14 de febrer, últim entrenament de sala al
pavelló del Club Egara. Acabem de retocar els penals,
una competició d’strockes, per si fossin necessaris
durant el campionat, i cap a casa a descansar.
Arribava el dia, l’esperat per totes, el dia pel qual
portàvem treballant durant algunes setmanes. Hi
arribàvem molt posades i el fet d’enfrontar-nos en el
primer partit a l’ATHC suposava una al·licient extra.
L’equip estava molt conscienciat del treball que
caldria fer, però a vegades les coses no surten com
un les planteja. Quatre gols molt ràpids del conjunt
de Can Salas en els 8 primers minuts ens van treure
del partit. A la segona part, les coses van canviar i la
reacció va ser molt positiva. Vam sortir molt posades
i conscients que el torneig no s’acabava aquí. Però
el parcial de 2 a 2 va ser insuficient per superar un
ATHC molt ben posat i que va saber administrar bé
l’avantatge.
Tot i així, l’equip no se’n va anar avall, encara hi
havia opcions d’entrar a semifinals i a les 20h ens
enfrontàvem al guanyador de l’última edició del
Campionat d’Espanya. I per tal de recuperar forces,
què millor que un bon berenar al Forn de la Rasa?
No podíem fallar contra el Club de Campo. En un
partit molt intens vam aconseguir un treballat
empat a 2. L’equip va mostrar un gran nivell i una
molt bona actitud, per això vam marxar amb un
regust amarg, sabent que havíem lluitat fins al final
però la recompensa no havia arribat i les semifinals
s’allunyaven.
El dissabte ens vam llevar amb ganes de guanyar el
nostre primer partit del torneig. Ens enfrontàvem al
DHF: Cinquè lloc Campionat d’Espanya de Sala
19
Tenis de Santander, i seguint la bona línia de joc del
dia anterior, les vam superar amb un resultat de 5-1.
Amb els resultats dels altres equips, finalment no ens
vam classificar per jugar les semifinals. Ens tocava,
per tant, jugar a les 17h pel cinquè i sisè lloc enfront
el Sardinero, subcampió d’Espanya en l’última edició.
Després d’un dinar d’equip (no en revelarem el lloc...),
vam tornar a demostrar un alt nivell i amb un resultat
de 4-1 vam aconseguir la cinquena posició.
I per tancar el campionat, un bon sopar d’equip
demostrant, una vegada més, el feeling que hi ha
entre les jugadores també fora del camp. Cal destacar
la infiltrada de luxe que vam tenir durant la nit, et
desitgem molta sort a la World League de València,
Glòria Comerma!
Carola Salvatella
Fotos: Rafa Martín
“@Annacumi: el millor que et dóna l’esport són les
persones amb qui el comparteixes! @EgaraDHF”
El tweet del campionat:
20
HOCKEY
21
En primer lloc, ens agradaria
que fessis una valoració de la
primera part de la temporada
d’herba. Esperaves resultats tan
bons?
La valoració és molt bona. Vam
començar fent un cinquè lloc
al Campionat de Catalunya,
amb bon nivell de joc. Això
ens va donar confiança per al
començament de la Lliga. Des
del primer partit l’equip ha anat
millorant i això ha fet possible
que aconseguíssim aquests bons
resultats.
Un cop aconseguida la
permanència, quin és l’objectiu
que et marques per a la segona
part de la temporada?
No ens volem marcar límits. El
nostre objectiu és anar partit a
partit i intentar aconseguir el
títol.
Fent un parèntesis en la
competició d’herba, durant el
mes de gener s’ha disputat la de
sala. Quina valoració fas de la
cinquena posició al Campionat
de Catalunya?
Crec que és un molt bon
resultat, tenint en compte que
el grup era molt complicat, amb
l’ATHC, el Polo i el CD Terrassa,
tots ells equips de DHA. Vam
quedar tercers de grup després
de guanyar el CDT i vam assolir
la cinquena posició guanyant
l’Atlètic 52.
La Lliga de DHB no es reprèn fins
al març. L’equip agafarà el ritme
de competició previ a l’aturada?
Si es vol tenir una lliga
competitiva no és bo que el
jugador estigui tres mesos
parat, sense competir. És massa
temps. Espero que l’aturada no
ens afecti i que agafem el ritme
des del primer partit. Aquest
és l’objectiu de la preparació
d’aquestes setmanes prèvies a
l’inici del campionat.
T’han sorprès el bon rendiment
i les golejades davant rival
importants?
El bon rendiment no m’ha
sorprès, perquè tinc una gran
confiança en els meus jugadors.
I les golejades han estat fruit de
les ganes, l’esforç i de no baixar
mai el ritme en els partits contra
rivals importants.
Tenir un equip tan jove com el
nostre pot ser un avantatge o
un inconvenient. Quins aspectes
positius i negatius hi veus?
Pel que fa als aspectes positius,
podem dir que en ser un
equip jove hi ha moltes ganes
d’aprendre, de gaudir jugant a
hockey. Són molt competitius.
En els negatius, que els costa
concentrar-se els setanta minuts
del partit.
Per últim, què et sembla la
tornada d’El Drac i el seu nou
format?
És una molt bona notícia ja que
ens ajudarà a estar al dia de
les coses que passen al Club. El
format és una manera assequible
i fàcil d’arribar als socis.
Marc Salvatella PanésFoto: Rafa Martín
DHMB
Miquel Guilà: “No ens volem marcar límits”
Parlem amb Miquel Guilà, l’entrenador de l’Egara
1935 de Divisió d’Honor B. És la seva segona
temporada a l’equip. En la primera va aconseguir els
Campionats de Catalunya i d’Espanya de Primera.
Abans ja havia entrenat l’Egara 1935 de 1a.
22
HOCKEY
Aprofitem aquesta ocasió per parlar amb els entrenadors de l’Egara C Aleví Masculí, Santi Amat i Josep Farrés; i amb dos dels seus jugadors, en Sergi Amat i en Marc Farrés. En Santi ha disputat tres Jocs Olímpics -Barcelona, Atlanta i Sydney- aconseguint-hi una medalla d’argent en els segons. En Josep Farrés ha guanyat quasi tot en les categories inferiors i actualment és una de les promeses del primer equip del Club.
Santi, una de les principals dificultats d’entrenar equips C és la incorporació de nens que mai han jugat a hockey. Com us organitzeu? Els nens que comencen, abans d’integrar-se totalment als entrenaments, necessiten aprendre els conceptes bàsics de tècnica individual, per tant necessiten d’una atenció personalitzada. La dificultat ve quan en un equip tens diversos jugadors novells. Crec que s’haurien de repartir entre tots els equips de la categoria. A part de poder atendre’ls millor en aqueta etapa inicial, resultaria més fàcil donar-los minuts durant els partits.
Em sembla percebre que no estàs gaire d’acord en la manera de confeccionar els equips. Com creus que s’haurien de fer? Es dóna massa importància a potenciar els jugadors amb més habilitats. Classifiquen massa prematurament els nens. És important tenir present que un dia hauran de jugar en camp gran i allà necessitaràs tenir 16
jugadors a cada equip. Per tant hem de treballar perquè cada jugador acabi donant el màxim del seu potencial. Al final els campionats no els guanyen quatre bons jugadors, sinó els equips més equilibrats.
Josep, quins conceptes s’han de treballar en el 7x7? S’ha de començar des de la base, sobretot ordenant-los bé dins del camp. Una vegada han entès el sistema, ja ens podem posar a especialitzar-nos en coses més tècniques, tant col·lectives com individuals.
Per què fas d’entrenador? M’agrada transmetre als nens la meva passió pel hockey. Per a mi no és ni una feina, ni una obligació, al contrari, és quelcom gratificant i alhora una responsabilitat i un repte. A principi de temporada cal proposar-se uns objectius i treballar i esforçar-se molt per aconseguir-los. Volem que els nens n’aprenguin i sobretot que en gaudeixen dins i fora del camp, amb tot el que això comporta. També he de dir que entrenant
no només són els nens els que n’aprenen, jo al costat del Santi també ho faig i molt.
Quin ha estat el millor entrenador que has tingut? He tingut la sort de tenir molts entrenadors, i de molt bons, sincerament és bastant difícil triar-ne només un. Tots m’han ensenyat coses. Alguns m’han ajudat a ser millor jugador, d’altres a ser millor persona. Actualment, al primer equip de l’Egara tinc vuit companys que en el seu moment van ser entrenadors meus, jugar amb ells ara és tot un orgull.
Sergi, quina edat tens? Onze anys, avui és el meu aniversari. Felicitats. En quina posició jugues? Defensa central. Què és el que més t’agrada del hockey? Jugar els partits. I el que menys? Quan en els entrenaments ens fan córrer.
Josep, defineix-nos el Sergi jugador. És molt obedient, sempre et respon positivament com a jugador i com a persona. És un
Escola: Egara Aleví Masculí C
23
model a seguir dins l’equip, ja que mai tindràs problemes amb ell a l’hora dels entrenaments i partits, perquè sempre creu en la paraula de l’entrenador. És defensa, com el seu pare, i no para de millorar tal i com ens està demostrant actualment. També s’ha de dir que com tot nen de la seva edat o com tot jugador encara li queda molt camí a recórrer i seguir creixent a base d’esforç i experiència.
Marc, quina posició dins el camp? Jugo de davanter o d’interior
al mig del camp. Què és el que més t’agrada del hockey? Jugar partits. I el que menys? Com en Sergi, quan fem físic. El teu millor gol? Contra el Polo, va ser de coreà.
Josep, com veus el Marc? És un nen amb ganes de fer les coses i amb motivació pel hockey, sempre és el primer de preguntar quan començarà l’entrenament, els exercicis o els partits, i això és una gran qualitat, aquesta inquietud per fer les coses. Dins
el camp, ja sigui als partits o als entrenaments, s’ho deixa tot i hi posa molt d’esforç en el que el Santi i jo li diem. Sempre acaba molt cansat, que és com tothom hauria d’acabar. Té un xut envejable en la seva categoria, una qualitat que s’ha de potenciar. Com al Sergi, també li queda molt temps per seguir creixent i millorar, i n’estic segur que ho farà.
Pere MoraFotos: Jaume Farrés
24
+ HOCKEY
Juvenil Femení: campiones d’Espanya de salaDies 7, 8, 9 i 10 de febrer de
2013. Un grup de noies joves i
plenes d’il·lusió, el seu staff i un
grup de pares incondicionals i
plens d’ànims i ganes d’animar,
volen assolir un objectiu comú, el
Campionat d’Espanya de Sala.
Ho teníem tot a punt. Havíem
treballat bé, però si voleu que
us digui la veritat, em sentia una
mica desencisat. Sabíem el que
volíem, sabíem com i quan hi
havíem d’arribar, però tot plegat,
des de el meu punt de vista, no
estava perfectament greixat
perquè arribéssim com una
màquina compacta. Però una cosa
és el que penses i una altra el que
realment és.
Des de el primer moment
tot va funcionar gràcies a la
professionalitat de les nenes, a
la forma de fer de les capitanes i
del grup, a l’esperit comú que va
presidir tot el que van fer, i a la
unió que en tot moment va tenir
l’equip .
Bon hotel, bons àpats, pista
gran, fred, tensió i quatre
objectius. Guanyar el primer
partit, classificar-nos per a semis,
jugar la final i guanyar-la. Tot
es va complir. Vàrem ser molt
feliços, o al menys jo ho vaig ser.
El Campionat em va retornar al
hockey d’il·lusió i amor als colors
que vaig conèixer quan m’hi vaig
posar de gran.
No ho digueu a ningú, però crec
que l’èxit va venir perquè tot ho
vàrem fer convençuts, com amics i
com el que vàrem dir que érem...
Una pinya. I si m’ho permeteu, tot
i que potser no està bé escriure-
ho en una revista, una puta pinya
que ningú ens va trencar. No
vàrem arribar mai tard a una cita,
a un dinar, ni a una reunió. No
vàrem deixar res sense pensar, les
xerrades tècniques i motivadores
ens varen unir molt i a la pista
jugàvem totes. I quan dic totes vull
dir totes, inclosos els entrenadors
i la Marta des de la grada.
9-2 contra el Tabu; 2-2 contra el
Club de Campo Villa y Corte de
Madrid; 3-1 contra el Lagunek; 4-0
contra el Junior a semis en un gran
partit de conjunt, tàcticament
i mental; i 5-2 apoteòsic contra
l’Atlètic a la final, amb un partit
sense cap fissura ni física, ni
mental, ni tècnica. Un deu per a
tots i quan dic tots permeteu-me
que inclogui els pares.
Per cert, moltes gràcies als pares
que ens van acompanyar i que
varen pagar el desplaçament.
També gràcies a tots els que ens
vàreu donar suport des de Terrassa
i moltes felicitats a la Berta
Domingo que, tot i ser portera, va
ser la millor jugadora del torneig.
El cert és s’ho va merèixer.
El grup el van formar: Berta
Domingo, Anna Escamilla,
Queralt Culet, Clau Adell, Clàudia
Illa, Nona López, Anna Fitó,
Míriam Gibert, Anna Codina, Gigi
Prat, Mariona Fitó, Carla Gómez,
Andrew Wilson, Lluís Mercadé i
Marta Puig.
Lluis Mercadé Puig de la Bellacasa
25
Anàvem cap a Cadis seguint
les nostres filles que jugaven el
Campionat d’Espanya de Sala i
vam pensar... I si hi hagués un
equip de mamis a Cadis? Teníem
constància que hi havia un
equip a San Fernando. Després
de contactes i més contactes, en
vam trobar els responsables i vam
poder organitzar un partit. Per mi
era el primer partit de hockey com
a jugadora, com a espectadora
i mami patidora ja en porto uns
quants! Ens van venir a buscar i
ens van acompanyar fins a l’Estadi
Pablo Negre. Ens adjudiquen
un vestidor, hi entrem, ens hi
canviem , som jugadores! No ens
ho podem ni creure. Quina pujada
d’adrenalina! Nervis i moviments
a la panxa. Quanta por –però por
de la sana– de pensar com seran, si
en sabran molt, si hi haurà algú...
I el gran pas: trepitjar la gespa per
primer cop en un partit. El camp
està perfectament senyalitzat
i amb aplegapilotes, quin luxe!
Les mamis de San Fernando ens
esperen per fer les fotografies,
ens col·loquem al camp, fem la
pinya que fan els grans equips
i veiem les grades plenes... Hi
ha públic per animar aquestes
mamis lluitadores, fins i tot amb
“bombo”. És indescriptible, la
sensació. La pilota ja és terra, al
mig del camp, i em diuen que s’ha
de donar a l’altre equip, primera
passada i cap a les contràries… No
ho acabo d’entendre!
El partit és el millor debut mai
somiat. Sí, vam guanyar, però
l’autèntica victòria era la d’estar
al camp, amb un stick a la mà
i jugant. Només desitjo que
totes les mamis hockey que
estem entrenant visquin aquesta
sensació màgica i única!
Piiiiiii, final del partit, abraçades
amb les mamis, amb els àrbitres,
vam aplaudir les grades, el resultat
cadascú en deia un… Però a ningú
li importava. Unes cerveses i uns
pescaítos al bar de l’estadi, en un
estat de felicitat i de motivació
insuperable... Ara toca animar les
nostres filles! Que vam guanyar el
campionat d’Espanya!
Per últim volia agrair l’acollida,
la generositat, l’hospitalitat
i l’esportivitat amb què ens
van obsequiar en tot moment
l’equip de mamis i el club de San
Fernando. També volia donar les
gràcies a l’Egara per donar suport
a aquesta iniciativa i a totes les
persones que feu possible que les
mamis del hockey siguin realitat!
Karina Herms
Mamis hockey: el primer partit
26
TENNIS
El divendres 15 de març se celebrarà el sopar anual de la secció de tennis del Club, en el transcurs del qual s’entregaran els premis de les 12 hores, de la lliga social i del campionat social. Al mateix s’hi retran homenatges als equips campions de la secció, entre ells l’equip +50 masculí, l’equip +50 femení i l’equip junior femení. També s’homenatjarà als diferents pares i mares que han exercit de capitans dels diversos equips de l’Escola.
Sopar anual
Alguns dels alumnes al sopar de l’any passat
Premis que s’entreguen durant el sopar
27
Open Juvenil Josep Rull
Durant aquest mes s’està jugant al nostre Club el primer Open Juvenil Josep Rull, torneig que rep el nom en homenatge al pare del president de la Secció de Tennis Lluís Rull. És la primera edició que s’organitza al Club d’aquest torneig, en la qual competiran 320 jugadors de tot Catalunya. En el torneig participaran nens i nenes des de la categoria d’aleví fins als participants més grans, en aquest cas els sèniors. Les finals de l’Open es realitzaran el dia 17 de març.
Text i fotos: Fulgenci Vallejo
Open Juvenil Josep Rull
28
PÀDEL
Del 25 al 3 de març es va disputar la segona edició del Circuit Open Toyota al Club Egara, organitzat per Adrián Biglieri i Ivet Imbers, amb Xavi Gràcia com a jutge àrbitre. El circuit va ser un èxit de participació, amb més de 130 parelles de 9 categories diferents: masculina, femenina, mixtes i menors. Durant el torneig es va poder veure el millor pàdel amateur del Vallès. Alhora, una zona de chillout bar al voltant de les pistes va esdevenir referència obligada. Els patrocinadors del torneig van ser TOYOTA, GIEMSPORTS, NB i GRUP DIGITAL, moltes gràcies a tots ells.
CIRCUIT OPEN-TOYOTA CLUB EGARA
29
Primera masculina: Carles Adrobau i Xavi Soler. Finalistes Txema Iturmendi i Antonio Ríos.
Campions de consolació: Xavi Fajula i Pere Reñé.
Primera femenina: Sara López i Esther Pérez. Finalistes Anna Tubau i Ivet Imbers, del Club Egara.
Campiones de consolació: A. Gómez i A. Silvent.
Primera mixta: Esther Pérez i Pablo Romero. Finalistes Ivet Imbers i Agustí Aguilar, del Club Egara.
Campions de consolació: Sara Redo i Oriol Torres (del Club Egara).
Segona masculina: Sergi Escamilla (del Club Egara) i Albert Expósito. Finalistes Oriol Hernandea i
Albert Bonavila. Campions de consolació Dani Vallès (Club Egara) i Pablo Honorato.
Segona femenina: Neus Morcillo i Anna Solà. Finalistes Montse Lorente i Marta Grandia.
Campions de consolació Cheles Marcet (Club Egara) i Neus Recassens.
Segona mixta: Marta Grandia i Xavi Palacio. Finalistes: Montse Lorente i Eduard Torres. Campions de
consolació: Marta Escudero i Pere Lopez.
Tercera masculina: Juan Carlos Bonilla i Dani del Moral. Finalistes Javier Vázquez i Borja Trujillo.
Campions de consolació Xavi Lopez i Xavi Méndez del Club Egara.
Tercera femenina: Elisenda Tomas i Anna Calmet . Finalistes Sofi Molina i Rosa Cañada. Campiones
de consolació: Marta Martin (Club Egara) i Rafi Ladero.
1a categoria menors, de 13 a 16 anys: Marc Niño i Albert Hernandez. Finalistes Pablo Osuna i
Marc Vila. Campions de consolació: Alberto de Dios i Oriol Urquizu.
2a categoria menors, menys de 13 anys: Marcel Nieves i Ivan Montes. Finalistes Guillem Ballesteros
i Marc Castelló. Campions de consolació Albert Ramis i Jan Borràs.
QUADRE D’HONOR
30
HÍPICA
Ja hem acabat la remodelació de la nostra pista de salt amb material geotèxtil d’última generació, importat d’Alemanya, donant als nostres cavalls i genets màxim confort en l’ús de la mateixa. La nostra zona d’esbarjo per a cavalls, així com l’actualització del reg i dels estables, són les obres previstes per a aquest mes.Sense oblidar els avenços de la nostra florent Escola, que aquest mateix mes de març comença la competició de Lliga de Salts de Ponis de Catalunya. La Lliga s’inicia el 10 de març a CEAlt Empordà (Llampaies) i acaba l’octubre al Centre Hípic Torredembarra. Afrontem amb molta il·lusió aquesta nova etapa i des d’aquí donem les gràcies
al suport de tots els nens i pares que conformen la nostra Escola. Cal tenir en compte els excel·lents resultats dels nostres genets més avançats al CSN dues estrelles de València i Barcelona, disputats en les últimes setmanes. Aviat afrontaran el circuit de Toledo, amb la finalitat de preparar amb èxit el proper Campionat d’Espanya i el pròxim Europeu. Ells duran el nom de l’Egara a les competicions del més alt nivell, no només regional, sinó nacional i internacional!La nostra il·lusió se centra a crear un nou planter de nens a l’Escola de la Secció Hípica del Club.
Mònica Sala Coronas
Cavalquem!
31
32
GOLF
En aquesta segona entrega d’El Drac us expliquem les activitats de la secció que han estat les següents:El passat 26 de gener es va celebrar el campionat per parelles a les instal·lacions de Golf Can Cuyàs. Golf Can Cuyàs és un camp par 3, més llarg que un pitch&putt, però molt assequible per als jugadors.La parella guanyadora va ser Montse Turu i Pilar EscartinAquest 16 de febrer vàrem disputar la 4 prova del IX CSG a les instal·lacions del Club de golf d’Aro. Un camp difícil, però de gran prestigi. És la primera vegada que una prova del social es disputa en aquestes instal·lacions.El guanyadors van ser Llorenç Vilanova en handicap inferior i en Francisco Dinarés en handicap superior. La bola propera va ser per a Francisco Dinarés. El drive més llarg masculí el va guanyar en Carlos Ruiz i el drive més llarg femení va ser per Karina Herms.
9è Campionat Social de Golf Club Egara
33
Projectes
Des de la secció estem pensant en programar uns cursets - baptisme de golf per a nens de 6 a 15 anys i si hi ha quòrum també per a adults. Voldríem organitzar-los els dissabte a la tarda o bé diumenge al matí, per grups, de 4-5 setmanes (una vegada per setmana ) i que a més siguin molt econòmics.Si algú hi pot estar interessat que enviï un correu a [email protected] per veure si fem grup.La intenció és preparar aquest baptisme per al mes de maig.
I Torneig de Festa Major de Terrassa - CLUB EGARAUs podem avançar que el proper 1 de juliol, festa major de Terrassa, organitzarem un torneig, obert, al CLUB DE GOL EL MUNTANYÀ. Reserveu-vos la data.
Jordi Prat Lebrero
Baptisme de golf
34
FITNESS, PAVELLÓ I PISCINA
Vols posar-te en forma amb exercicis de baix impacte? El metge t’ha recomanat que facis esport i vols començar suaument? Penses que a la teva edat és massa tard començar a fer esport? El Club Egara t’ofereix la possibilitat de fer classes dirigides a la piscina en què podràs gaudir de tots els beneficis que aporta l’aigua.L’Aquawellness no té restriccions per edat ni per condició física. Amb menys esforç, degut a la flotabilitat del cos, es poden realitzar els mateixos exercicis que es farien fora de l’aigua, però sense patir tan esgotament. I també es fan possibles exercicis impossibles de realitzar fora del medi aquàtic.
La pràctica assídua d’aquestes classes aporta, entre altres, els següents beneficis:
• Millora el sistema càrdio-respiratori• Millora la termoregulació corporal• Estabilitza la pressió sanguínia• Evita o retarda l’aparició de varius• Millora la postura• Millora la flexibilitat• Alleuja les tensions musculars• Ajuda a combatre el sobrepès
Els beneficis de l’aigua:per què practicar Aquawellness?
Aquest mes de març et convidem a gaudir del medi aquàtic, a fer esport a la nostra piscina coberta. Recorda-te’n: no importa la teva edat ni la teva condició física, a l’aigua no hi ha límits. Comprova-ho a les màster classes que t’oferim els dies 14 les 18.30 i el 19 a les 10.30 T’hi sorprendràs!I si no et va bé assistir-hi, consulta l’horari d’activitats dirigides i busca-hi la classes que més s’adaptin al teu temps, hi tens diverses possibilitats i cap excusa per començar a provar-ho. T’hi esperem!
Alex Marín
35
36
ACTIVITATS DIRIGIDES
T’atreveixes a fer un triatló?
37
L’esport està de moda! Cada dia hi ha més persones que surten a córrer, que van en bicicleta, que neden... fins i tot n’hi ha que combinen i alternen aquestes disciplines esportives per pur plaer, simplement per la sensació que et dóna i deixa la pràctica esportiva. Coneixes algú? Si ets practicant (o no) d’alguna o de totes aquestes activitats -natació, ciclisme i carrera- segur que en algun moment t’ha passat pel cap posar-te a prova i segur que t’has preguntat: podria fer un triatló? n’estaria capacitat? la podria acabar? en seria capaç? I nosaltres us preguntem: I per què no? No series capaç de nedar 400m, pedalar 10km i corre 2500m?Ara és el moment de llançar-te de cap a una experiència única, realitzar un triatló. No existeixen peròs, ara teniu l’oportunitat que estàveu esperant!
Sabeu que amb cinc hores setmanals, amb l’ajuda dels nostres tècnics-entrenadors i la vostra voluntat, es pot optar a fer un super esprint (400m nedant, 10km de bicicleta i 2,5km de carrera a peu)? Us hi atreviu?A partir del mes de març, el Club Egara us proposa classes-entrenaments per preparar un triatló tots els dimarts i els dimecres de 20h fins les 21h. Un dimarts estarà destinat a entrenar la natació i el següent dimarts la part de running. I els dimecres sempre es pedalarà. Aquí teniu la possibilitat de fer realitat una il·lusió, un repte, un somni, un triatló. La voleu aprofitar?
Belén Núñez Alonso
Llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport
38
BRIDGE
Ous i botifarra per celebrar dijous gras
La Secció de Bridge de l’Egara no es perd ni una celebració. I menys encara quan coincideix en dijous, el dia que juguen setmanalment. El 7 de febrer van celebrar dijous gras amb un berenar-sopar en què no hi van faltar els plats tradicionals. Abans, per fer gana, van jugar una estona a bridge, per no perdre el costum i seguir sumant punts per a la classificació mensual. Generalment, quan s’hi juga a bridge, a la sala del primer pis hi regna el silenci i la concentració, perquè tots els jugadors són molt professionals i no els agrada distreure’s. Aquesta ocasió no va ser l’excepció, i entre les vistes a Sant Llorenç per un
costat i les postes de sol per l’altre, les cartes es movien de les mans a la taula. Unes hores després, el silenci es va substituir per la conversa, i el centre d’atenció va passar dels números i els pals, al menjar. Les taules i les cadires es van reubicar per posar-hi les truites de verdures, de botifarra negra, els panets amb tomàquet i catalana, la coca de llardons i una mica de vi i cava per beure. Perquè al bridge també saben passar-ho bé.
M. Marta Martí
39
40
LA TRAVESSA DEL DRAC AMB...
SALVA SERRANO, responsable del Restaurant Stick Egara
1
2
3
4
5
6
7
814
L’Egara és: el meu club – la meva feina.Va començar sent la meva feina, evidentment, però cada vegada li he agafat més estima i ja s’ha convertit en el meu club.
Abans d’arribar a l’Egara, el hockey era: un esport de senyorets que acabarien tenint mal d’esquena – una bona sortida professional que et venia de gust.Poso una X perquè si et sóc sincer ni coneixia el hockey. Ara m’agrada bastant, ja el començo a entendre i fins i tot ja conec les principals normes.
Així doncs, segueixes més el DHM o el DHF?Em poses en un compromís ara. La vereitat és que intento seguir els dos equips, però també la resta. Tothom acaba passant un moment o altre per aquí i et diuen si han guanyat o han perdut.
Sense posar-te en cap compromís. Quan feu més caixa, quan juguen les noies o els nois.Aquí si que podem dir que guanyen els nois. Tenen més tirada i sempre ve més públic a veure els seus partits.
Centrem-nos amb els socis de l’Egara. Quins clients són més fidels. Hockey o Tennis-Pàdel?Una altra X. No guanyaré pas aquesta travessa, però és que no em puc mullar en uns o altres. No em facis triar. La veritat és que hi ha de tot a tot arreu. No perquè siguin d’una secció o altra gasten més o menys.
El soci de l’Egara és més de menú o de carta?Són més de carta. Fins i tot hem tret el menú de cap de setmana perquè gairebé no el demanava ningú. Tothom opta més per triar el que li ve més de gust.
Fora d’hores, per matar el cuquet, els ratllats què prefirim. Un entrepà o alguna cosa per picar?Això va per edats. Els nens van directe a l’entrepà i la llauna de refresc i els pares prefereixen més una tapeta o un pintxito acompanyat d’una canya.
El client ratllat: és callat i reservat - quan es deixa anar no calla ni sota l’aigua.És normal que al principi la gent sigui més reservada, però a mesura que vas agafant confiança el client es va deixant anar. Però, insisteixo, hi ha de tot.
41
12
13
15
10
11
14
9 Al bar del club la gent també s’hi reuneix per mirar futbol. Quan omples més, quan juga el Barça o quan juga l’Espanyol?Clarament quan juga el Barça. Aquí a l’Egara hi ha molt perico, tot s’ha de dir, però els culers tiren molt. El Madrid no el mira ningú, només quan perd em fan posar la tele.
Veig que aquí a la barra també ofereixes diaris: As o Mundo Deportivo?Clarament As. Per què? Perquè sóc merengue. I a part, que el Mundo Deportivo ja el poden llegir a la sala de lectura. Vaig portar un parell de vegades el Marca, però la gent prefereix l’As per dues coses: perquè hi ha més informació de l’Espanyol i per la contraportada.
Del Madrid? Deixa’m fer-te la pregunta doncs. Cristiano Ronaldo o Messi?Clarament Ronaldo. Més que res perquè el Messi és molt bo, però té la pega que juga amb el Barça.
I si et fes triar entre el portuguès o Pol Amat.Home, no em facis escollir! El Pol és una institució aquí i CR7 és el millor jugador del club dels meus amors. No puc quedar-me només amb un dels dos. Em quedo amb tots dos.
Deixem el futbol de banda i centrem-nos en el club una altra vegada. Aquí fem sopar èpics cada temporada. Però quin té més marxa. L’(H)armonia o l’Interclub Dames?L’(H)armonia sense cap mena de dubte. A l’Interclub Dames també fan sarau, eh! Però la festa que es munta a l’(H)armonia o, deixa’m afegir-t’ho, al sopar de Final de Temporada és incomparable.
I després dels sopars, que té més sortida. Els gintònics o ‘la perdiu’ tradicional?El whisky té els seus fidels de sempre, però ara està molt de moda el gintònic i tothom en demana. A més, diuen que és un digestiu. (Riu)
Tornant als àpats. Hi ha dos grups mítics que venen dijous. El senat, que dinen plegats, i els veterans, que es reuneixen per sopar . Quins són més exigents.La veritat és que cap dels dos. Tots es porten molt bé i hi ha molt bon rollo. És un ambient distès i agradable en ambdós casos.
Text i Foto: Ferran Martínez
42
LA VEU DEL DRAC
Històric i modern
L’Egara és un Club històric, de tradició i renom en
el nostre entorn. Alhora sempre ha estat atent als
canvis socials i als esports que la societat ha anat
incorporant al llarg dels anys. En aquest sentit,
és molt destacable l’empenta de les seccions més
joves del Club.
El pàdel s’ha erigit en un esport de referència al
Club, fet que justifica l’esforç per construir-hi les
noves pistes. Atrapa l’esportista i reuneix jugadors
de hockey i de tennis amb socis que, agafant
la raqueta gruixuda, han retrobat les ganes de
fer exercici. Aquests dies, el Club ha acollit la 2a
prova del Circuit de Pàdel Open Toyota, que ha
estat un gran èxit esportiu i social, amb més d’un
centenar de parelles. És una gran notícia que el
pàdel sigui un esport més del Pla del Bon Aire.
D’altra banda, la Secció de Golf s’ha consolidat en
poc temps amb força en el Club. Es va fundar el
2004 i enguany ja es disputa la novena edició del
Campionat Social i la vuitena del de Pitch&Putt,
entre d’altres competicions que organitza, sempre
amb nombroses inscripcions. Per als amants dels
birdies, és tot un orgull lluir el nom del Club
Egara en la llicència federativa, així com practicar
aquest apassionant esport amb amics ratllats.
La innovadora oferta d’activitats dirigides de tot
tipus en l’edifici del gimnàs o la recent creació de
la Secció d’Outdoor corroboren el dinamisme del
Club. Des d’El Drac celebrem que l’Egara segueixi
demostrant que està al dia oferint als seus socis
tot allò que busquen per fer salut. Cal seguir així,
casant història i modernitat, amb els ulls ben
oberts a les noves tendències esportives.
Equip de redacció
LA BÚSTIA
Agraiments i felicitacions a les promotores
de les Mamis Ratllades, Karina i Valeria,
per tenir la inconsciència d’endegar el
projecte. Als entrenadors Salva, Carlos,
Sasa i Esteve per l’ofici i la paciència que
demostreu a cada entrenament. Al Xavi
per les sessions físiques de cada divendres
inclosos els imprescindibles estiraments
abans de la dutxa. I en darrera instància a
totes les Mamis, per tenir la valentia d’agafar
el stick i poder experimentar, en primera
persona, les mateixes sensacions que senten
els vostres fills al camp. Ara ja enteneu el
per què a molts ens agrada tant el hockey.
Benvingudes al club.
Pere Mora
La Bústia d’El Drac és un espai obert a tots
els lectors. L’Equip de Redacció us animem
fer-nos arribar a [email protected] les vostres
aportacions, felicitacions, agraïmens,
oportunitats de millora, etc.
Moltes gràcies a tots
Equip de Redacció
Agraïments
Escriu-nos a [email protected]
Escriu-nos!
43
HE VIST UN GOS QUE ES MENJAVA UN POLLASTRE
JSL, 45 anys: “Hola, em dic Joan i vaig ser de Junta quatre anys. Hi vaig entrar ple d’il·lusió, però els correus
electrònics me la van acabar. Me n’arribaven més de cinquanta al dia. L’últim mail previ a la reunió de la setmana
ens instava a resoldre l’assumpte que tractàvem en la trobada del vespre. I, és clar, al final de la reunió del vespre,
sense haver decidit res, ens acomiadàvem dient que ho acabaríem de lligar per mail durant la setmana. Ara
només jugo a pàdel i, sobretot els dijous que trobo pista, sóc feliç.”
ARM, 24 anys: “Hola, em dic Anna i vaig fer de monitora de l’Escola de Hockey tres temporades. M’agrada molt
la canalla, m’ho passava bé. Anava a tots els entrenaments, ho juro. I m’hi implicava. Però, no sé per què, els que
manaven feien com si no hi fos: s’havia de decidir alguna cosa i no m’hi comptaven. Un dia el pare d’una nena
em va dir: “–la meva filla juga, avui? ah, que tu no portes res...” Ara vaig a classes de body-pump i, especialment
els dimarts que hi ha l’entrenadora simpàtica, sóc feliç.”
PAA, 42 anys: “Hola, em dic Pere i vaig ser vint anys al mateix equip de hockey, a Primera. Vaig fer-hi de capità,
d’entrenador-jugador, de delegat-jugador i fins i tot de jugador ras. Però a la temporada vint-i-una, al setembre,
després que cada setembre dels últims vint anys m’haguessin trucat per posar-me en l’equip, no em van telefonar.
Ara faig de pare torracollons, sobretot els dissabtes en què el nano em juga a 3 per 3 i a 5 per 5. I m’adono que
havia estat infeliç vint anys seguits. Que xalo!”
TDN, 58 anys: “Hola, em dic Teresa i els meus fills han jugat quinze anys als primers equips de hockey: el meu Xavi
amb els nens, la nena amb les nenes. Durant quinze temporades els vaig anar a veure cada diumenge, o l’un, o
l’altra, o tots dos quan jugaven seguit. Em vaig arribar a creure que el hockey m’agradava, però que pleguessin
i descobrir els camins del Parc Natural tot ha sigut u. Ara els diumenges sóc feliç. Els néts ja tenen els seus, de
pares.”
Pere Ejarque
48, confessions de socis que se’n surten I
EL DRAC
Equip de redacció: Pere Ejarque Pere Mora Ferran Martínez Xavi Salvatella Anna Garcia CLUB EGARAC/ Jacint Badiella, 5, 08225 Terrassa, Barcelona93 735 27 [email protected]
