Pàg. 3

EDITORIALFutur i present

Benvinguts a tots,

Comença una nova temporada, desitgem que les vostre s activitats d’estiuhagin estat variades i profitoses, com ho ha estat el campament del grup dejoves, tot un èxit en activitat i convivència. Ells són el nostre futur, dirigits pelJordà i la Marta són mereixedors/es de tot el nostre suport. Serveixinaquestes línies per fer un crit a tots aquells que puguin aportar la sevaexperiència per aconseguir que aquest grup no tan sols segueixi endavant,ja que ho porten molt bé, si no que aconsegueixi també augmentar el seunombre i la seva activitat.

Així mateix, el nostre present -representat per totes les nostres activitats-continua millorant:

Aquesta temporada iniciem un nou GR, el 83 Camí del Nord, de Mataró alCanigó, amb el valor afegit que no només en farem el recorregut, sinó queen portarem el manteniment perquè tothom pugui gaudir d’un bon itinerari.

En els temes culturals, esperem que les sortides de la Carme i la Mònicacontinuïn aportant-nos coneixements i entreteniment.

Una altra aposta de la secció, el 2n concurs de ressenyes de muntanya, quesota l’organització de la Montse i la Thaïs està agafant un aired’esdeveniment reconegut arreu; esperem que la participació sigui la que esmereix la gran tasca que estan fent.

Confiem que la renovació del nostre espai social sigui del vostre grat, untreball portat a terme per un magnífic equip de treball sota la direcció de ladissenyadora del projecte, la Thaïs, gràcies a tot@s sobretot al nostre vocalmés polivalent, en Jaume “Llop”. Ara només resta que estigueu a gust perpreparar i comentar entre companys tot tipus de projectes i experiències.

Jordi Hernández i Ballester

Portada: C ampaments d’estiu Grup de Joves Autor: Jordà AmunateguiPàg. 3: Editorial Pàg. 4 i 5: Secretaria. Les nos tres ac tivitatsPàg. 6: Cultura Pàg. 8 i 9: Fotos acti vitatsPàg. 7, 10 a 14: Col·laboracions

Disseny portada: Jordi HernándezElabor ació: Lídi a Cabr éCol·laboraci ó: C. N ormalització Li ngüística

Pàg. 4

SECRETARIA

Durant els mesos de maig a juliol s’han donat d’alta com a sòcies de laSecció Excursionista les següents persones:

Pietat Díaz, Ana Díaz, Laura Gómez i Sandra Guerra.

A totes elles els donem la benvinguda!_______________________________

LES NOSTRES ACTIVITATS

QUÈ FAREM?

Durant els mesos de setembre ioctubre de l’any 2010 tenim previstfer les activitats que trobareu en elfull adjunt i de les quals fem aquestresum:

- 1 sortida de senderisme:GR83, Camí del Nord

- 4 sortides d’alta muntanya.

- 2 sortides de BTT.

- sortides del grup de joves.

- 1 passi de fotos del grup de joves.

- Cine a la SEFM (1r dimarts decada mes a partir de l’octubre)

SORTIDES CULTURALS

PROPERA SORTIDA

FUNDACIÓGALA-SALVADOR DALÍ

28 de Novembre de 2010

Entrada al MuseuVisita guiada

DinarAutocar

NO US LA PERDEUSERÀ MOLT INTERESSANT!

Pàg. 5

DONES I TRES MIL

Les dones de la Secció Excursionista del Foment Martinenc us presentem el projec-te DONES I TRES MIL.És un projecte pensat perquè les dones prenguem la iniciativa per assolir cims d’altamuntanya. El repte és coronar 100 cims de 3.000 metres o més del Pirineu. És unrepte a llarg termini ja que no ens hem plantejat una data final.És un projecte obert i compartit, perquè ens agradaria que també ens acompanyes-sin els homes que vulguin fer aquest camí amb nosaltres.És un projecte d’aprenentatge, que pretén ser ascendent en la dificultat, per anarcreixent en la pràctica d’aquest esport que ens agrada i ens captiva.És un projecte que vol donar a la secció excursionista un impuls diferenciador, quees pugui complementar amb la formació de les dones de les generacions més jovesamb la experiència de les que ja fa més anys que s’hi dediquen, així com progressarjuntes i deixar el camí obert per les que vulguin afegir-s’hi.És un projecte que comença ara, que potser les que l’iniciem no l’acabarem, peròque estarà obert en tot moment per anar omplint el full de ruta fins arribar a la ll istadel 100 tres mil.I que com Ulisses en el seu retorn a Ítaca, el camí se’ns ompli d’experiències, denous reptes i de vivències compartides en l’esforç i el treball d’equip.

El projecte començarà el proper dia 18 i 19 de setembre amb l’ascensió a la PuntaAlta. Continuarà el 2 i 3 d’octubre al Perdiguero i el 30, 31 d’octubre i 1 de novembreal Bessiberri Sud, Comaloforno i Mulleres.

Projecte altiu d’il·lusió.Iniciativa acollida per a rodamons.

Riures, vèrtex, companys i memòries.Interposar paraules, mapes, experiències i ànims.

Neus perpètues, crestes encantades.Elements necessaris per aconseguir el propòsit.

Ul ls per mirar, per veure per olorar; com àligues, rossinyols o voltors.Sentir el crit de la terra, escoltar el silenci de la muntanya.

Tre s mil passions misterioses sense poder-les explicar.Recolza la teva mà a la meva espatlla, descobrim les llobes i llops que portem dins.

Encuriosim-nos de col·leccions, paraules i petons, intuïcions, manies, albes i intencions.

Somnis a realitzar, vides i records per reviure, capvespres entre núvols, guanyadoresi guanyadors.

Més de cent cims on viure, muntanyes nues, brunes, aspres, mares.Impuls de dolor, cent amors per coronar, tres mil adjectius, adverbis i proverbis.

Luchon, Vignemale, La Munia, BujarueloSerralada dels Pirineus, Panticosa, Mont Perdut, Aneto i Posets.

Pàg. 6

PREMI A L’EMPENTA: NOU PREMI SOCIAL

A partir d’aquesta temporada, juntament amb el premi anomenat “Piolet d’or”que es dóna als 3 socis que han anat a més sortides, també hi haurà aquestaltre premi social, dedicat al soci que organitzi més excursions i que, com amínim, hi participi una persona a més de l’organitzador.

El premi consistirà en un trofeu/recordatori i una nit a l’hotel rural de CalFelipet a la Cerdanya.

Animeu-vos i comenceu els preparatius i a penjar fulls de sortida i a final detemporada veurem el resultat!

____________________________

VOCALIA DE CULTURA

BIBLIOTECA

Donacions de l’editorial Cossetània:

Guies Col·lecció Azimut-30: - El Pallars Jussà a peu, Escalades als Frares Encan-tats, Les Garrigues, Grimpant pel Massís del Port, 30 Ascensions a peu per la Cata-lunya Nord, Excusions pel Tarragonès, Massís del Carlit, La Serra del Boumort, Ex-curisons des de Cases de Turismo Rural, En Btt per L’Alta Cerdanya i el Capcir, El

Garraf a Peu, L’Alt Berguedà. ______________________________

2n CONCURS DE RESSENYES DE MUNTANYA DELA SEFM

Abans de vacances vau rebre el díptic amb les bases d’aquestconcurs i com haureu vist hi ha alguns canvis, tant en la moda-litats dels premis com en el jurat que, des d’aquestes línies usavancem que estarà compost per: Kilian Jornet, Armand Ba-llart i Araceli Segarra.

El dia de l’entrega de premis d’aquest concurs tenim la intenció defer un MERCA T D’INTERCA NVI de material de muntanya. Pròxima-ment rebreu més informació. ______________________________

Pàg. 7

SHORT MESSAGE SERVICE - ANETO 2010 Missatges ràpids.

Noi@s! Molta sort en l’ascensio a l’Aneto! K la força us companyi!13.06.10 20.19 h.

La força no ha superat el mal temps. Vam sobrepasar el Portillon i casi vam entre-veure Corones. La boira ens va fer girar cua i la tormenta apretar a correr, Pts.15.06.10 9.30 h.

El millor d tot es k segur k podrem tornar! La muntanya mana i ens parla, tan solshem d saber escoltar. Ptns i records per a tots.15.06.10 9.48 h.

Un altra vegada será! L’Aneto no es mou! Ptns.15.06.10 9.50 h.

Doncs ja has arribat més amunt ke jo i has corregut igual x tormenta. A la propera hoaconseguiras!15.06.10 10.00 h.

L’Aneto hi serà sempre. Saber recular a temps no és de covards, és de responsablesi assenyats. Enhorabona per la decisió. Petons a totes.15.06.10 10.14 h.

No es pot lluitar contra els elements. .. llastima. Pto.15.06.10 10.15 h.

La muntanya es com un amic: mai es mou i sempre la trobes quan hi tornes. A la pro-pera hi haura mes sort. Un peto ben gran a tots.15.06.10 10.55 h.

No imprta. La propera serà k si. Un peto molt fort.15.06.10 11.25 h.

Es una llàstima pero abans que tot, prudencia. PETONS.15.06.10 15.38 h.

Carai nena com sona d’aventurer! Gracies x compartir-ho. Besets.16.06.10 02.35 h

El cim no es belluga de lloc, allà us espera impassible, desafiant, altiu. I us recordaconstantment, que el full de la vostra visita, encara es en blanc, preparat per recoll irde la vostra ma, el vostra record. Setembre es a prop. Mademoiselle Rosa, mes bi-se s. 17.06.10 17.25 h

Per cert, felicitats de nou per la teva actitud dilluns a la glacera d’Aneto, així es comun fa “curriculum” a la muntanya, per desgracia no sempre llueix el sol Fins aviat

Pàg. 8

FOTOS ACTIVITATS REALITZADES

P. Altes Moixerò Foto: Jaume FigueraSerra de Montroig Foto: Lídia Cabré

BTT: Volta a CatalunyaFoto: Manel García

Pedraf orcaFoto: Conxi Ruiz

GR1: P Llinars a S Ll Morunys Foto: J. Figuer a Mont Thabor (Alps)Foto: Albert Sintes

Pàg. 9

Dent de LlardanaFoto: Montse Alba

Sortida cultural a colònia VidalFoto: Jordi Hernández

Rupit: Sortida social a CalldetenesFoto: Lídia Cabré

Dome de Neige (Ecrins, Alps)Foto: Albert Sintes

Campaments d’estiu Grup de Jov es: Tuc deRatera

Foto: Jordà Amunategui

Manteniment font de Can GüellFoto: Jordi Hernández

Pàg. 10

45e CONCURS FOTOGRÀFIC DE LA SEFM

El 14 de maig va tenir lloc l’entrega de premis del Concurs Fotogràfic de la SEFM, ala sala Camañes de l’Entitat.La lectura dels premis guanyadors va ser a càrrec de la Carme Lucas i l ’entrega depremis la van fer el president de la Secció Excursionista, senyor Jordi Hernández, elpresident del Foment Martinenc, senyor Ferran Cebrián i la vocal de cultura de laSecció Excursionista, senyora Mònica Pedret.

Després de l’entrega de premis va haver un petitpica-pica per a tots els assi stents.

Foto: Alguns dels autors de les f otograf ies premiades.

PIOLET D’OR

El 2 de juliol vam celebrar la cloenda de temporada i vam entregar els pioletsd’or, plata i bronze als 3 socis que han fet més sortides:

Piolet d’or: Salvador López RepisoPiolet de plata: Jaume Figuera SanuyPiolet de bronze: Enric Puig Parreño

Es va passar un muntatge fotogràfic de les activitats realitzades durant latemporada i es va fer la presentació del GR83 (també amb muntatge visual)que iniciarem a l’octubre i del qual la Secció s’encarregarà a partir d’ara delseu manteniment. _______________

COL·LABORACIONS

LA FONT DELS CAÇADORS

Hi hav ia una vegada una Font.....- Una Font?- Quina Font?- La Font dels Caçadors?- Què és això d’arranjar una Font a Collserola?

Jo no tenia coneixement del que significava apadrinar una de les fonts d’aquest parc que tenimtan a lav ora de Barcelona.Sabia que uns mesos enrera, companys del Foment ja hav ien participat en una tasca similar i,

Pàg. 11

la v eritat, v aig acceptar amb molt de gust la inv itació i proposta.Però...- Com es neteja una Font?- I els estris? Els hem d’anar a buscar?- Al Patronat?- Jo tinc unes tisores de podar ceps, les puc dur?

Finalment, el dia 29 de maig, la Rosalia, Lídia, Jaume, Llop, Jordi, i jo , ens vam trobar a les 9del matí. Nosaltres arribaríem a laf ont caminant des de Barcelona.El dia era assolellat, calorós, el pronòstic era bo i no era de prev eure mal temps, així doncs,v am enfilar amunt seguint les petjades del GR.El camí pujava i dav allava zigzaguejant entre riures, somriures, vistes i xerrameques.Al cap d’una hora i quart més o menys, vam distingir, a la part dreta del camí, un munt detroncs tallats i desordenats iv am entreveure, amagada entre esbarzers, ortigues, heures i her-bes, la Font dels Caçadors. Vam anar baixant, un rera l’altre doncs el camí era estret , vam es-tudiar situacions iv oltants i tots v am coincidir;- “Mare mev a” - “Quina Feinada”- “ Si quasi, la font ni es veu”..- “ Per on comencem? i “Fins on s’ha de netejar?”- “Quan esmorzarem?”

Vam decidir que el que havíem de fer primer de tot era omplir panxes i esmorzar tran-quil·lament per agaf ar f orces. Un cop ja tots mig tips, v am començar a agaf ar posicions, i v aser llav ors quan; “Sorpresa!”, per el canó de la Font una mínima expressió d’aigua anav a ca-ient poc a poc i gota a gota. Tots plegats v am frisar per a explicar-ho als altres companys.- “Mireu, mireu, hi ha un ragolí d’aigua”- “Vinga! Mans a l’obra”.

Amb moltes més ganes, v am començar la neteja per a veure sí trobàv em l’arqueta que donav apas a l’aigua per a que el suau degoteig s’escoltès més fort i amb més ganes;- “Jo començo per dalt”- “Jo per aquí baix”- “Jo trec les herbes d’aquí”- “Jo em quedo al final del camí.”Els uns amb el rasclet i els altres amb les tisores, els uns amb una pala i els altres amb les ser-res.Mentre estàvem engrescats arrencant tota la malesa, v am escoltar com els altres companysarribav en;- “Si home!, els que v enien amb cotxe!” El Cobos, la Sussi, l’Agustí Barril, la Rosa, el JoanBarril, el Juan Carlos i el Josep Vallés, junt amb un amic caçador i és clar, v an començar lesbromes;- “Ja està bé, nosaltres f a hores que estem treballant!”- “Segur que veniu def er un bon esmorzar”

I entre riures i cleques, la f ont cada vegada es veia més maca.- “ Una Salamandra”; això vol dir que l’aigua és molt a prop i deu ser molt bona.I cada cop més, la Font es v eia més gran.Els uns ref eien el camí; “ amb tanta pluja que ha caigut aquest any, encara com aquests troncshan aguantat”.-“Talla un tronc d’uns 3 pams per af er l’esglaó!”.

Pàg. 12

PUIG DEL BASSEGODA (des de Sadernes) 1.373 m13-6-2010

Era diumenge ,13 de juny i desafiant la predicció de l’home del temps que auguravaxàfecs indiscriminadament per qualsevol regió de la Catalunya, el nostres cotxes benaviat van posar rumb a Sadernes. El dia s’havia despertat assolellat i net, res que fespensar que plouria! Vam deixar els cotxes en el pàrquing de Sadernes i els sis mem-bres de l’expedició van començar a marxar àgilment cap el Bassegoda, ens espera-ven uns 1.000 m de desnivell.

Vam iniciar el camí per una pista que va seguint el riu deSant Aniol. En aquest primer tram ens envoltaven lescingleres i seguíem la gorja del riu que ens acompanyaamb el soroll de les seves aigües i que ens regalava lavista d’algun racó per fotografiar. El camí anava pujant iel nostre ritme també, semblava que tots teníem en mentque calia aprofitar el bon temps per arribar al cim. Aviatvam veure unes indicacions d’una ermita romànica a 2minuts, algunes agosarades de l’expedició van decidir

- Deixeu passar als de baix, estant pujant sacs gegants plens d’herba, semblen els nans delbosc.De mica en mica, tots teníem el nostre boci de terreny més net i amb més claror. Els trobadorsd’aigua, cada v egada tenien més clar on hi hav ia la mina, però resultava molt difícil trobar-ladoncs semblava que s’havia colgat la terra.Fins i tot, un dels membres dels propis caçadors deia; “y o me acuerdo que por aquí...”Records i més recordsI la font cada cop es v eia més clara.Ei!, La Rosa hav ingut; “ Que puc f er?, em deixeu unes tisores? o agaf o el sac?

Finalment, i molt satisf ets, v am decidir que potser ja era hora de plegar. Començava a f er-setard.La f eina havia tingut el seu fruit, els equips organitzats, havien sigut tot un èxit.La f ont estav a impressionant, semblav a que respires i ens invitava a passar més estona gau-dint d’aquell racó de Collserola- Jo m’hi quedaria més estona.- Podríem v enir un altre dia per a berenar o esmorzar.

Un cop ho vam recollir tot, ho vam anar a celebrar amb unv ermut. Tots plegat v am f er un brin-dis per la f ont dels Caçadors i el magnífic equip que havíem aconseguit.- Ja em passareu les f otograf ies- Hi ha un abans i un després.- Per la properav indré amb una desbrossadora

I com qui res, ens vam acomiadar tots plegats, els uns es quedav en per a dinar al restaurant,els altres tornav en amb cotxe cap a Barcelona i els altres tornàv em a peu.I des del camí, tornant; La font semblav a tenir llum i somriure.______________________________________ Mònica Pedret

Pàg. 13

anar a veure-la, altres, ehem! vam aprofitar per fotografiar floretes. Minuts desprésles expedicionàries ens van informar que no l’havien trobada. El camí deixava la pistaen un revolt i s’endinsava per un camí ben frondós de castanyers , roures... Aviat

vam arribar a una masia , Ca l’Agustí, situada en unapetita plana des d’on es podia contemplar el puig delBassegoda al nostre davant. Ens endinsarem en el boscespès per un corriol on no mancaven els rètols artesa-nals. Després de guanyar una mica d’altitud s’arriba al’ermita de la Mare de Déu de les Agulles. Vam comen-çar a veure els primers núvols que poc a poc s’anavenformant. Sense perdre temps vam prendre de nou elcamí que continuava pel darrera de l’ermita entre faigs i

roures. Més endavant el camí es perdia per un tram molt pedre-gós i calia anar buscant les fites. De fons vam començar a sentiruns primers trons llunyans i en girar la vista en la serra properatot era negre. “Afanyeu-vos, afanyeu-vos! Cal trobar el pas de lacadena i pujar-hi abans que ens atrapi la tempesta!” No cal dirque en aquells moments això va donar emoció a la sortida! Vacomençar l’anarquia del camí pedregós per arribar a la famosagrimpada i tots els expedicionaris pressionats pel soroll de fonsintentàvem trobar el seu accés no amb gaire sort. A la fi, vamtrobar la grimpada que ara està equipada amb cadenes. Tot erenpresse s, mentre hi havia soroll de trons de fons, cortines d’aiguaper les serres del voltant i anaven arribant els meus companys, vaig col·locar ràpida-ment el trípode per fer-nos la foto de grup. No hi ha temps a perdre, la Conxi voliamenjar una taronja i no la deixàvem gaire, en resposta a les seves queixes entre totsvam contribuir a acabar-la. Vam guardar tot a les motxil les i vam començar el des-cens ràpid a contrarellotge per la grimpada fugint de la tempesta. Vam agafar de nouel mateix camí de tornada però en una bifurcació vam prendre un altre camí que bai-xava més directament a la pista, al Coll de Riu, amb la música de fons vam decidircontinuar per aquell maleït corriol que baixava en forta pendent per la tartera en di-recció al Coll. Després d’algunes relliscades , petites caigudes i alguns remucs, arri-barem a la pista. Una mica de menjar per agafar forces i cap a avall en direcció al’ermita. Cada cop tot era més negre i és clar, la tempesta ens va enganxar. Elsllamps i trons ens envoltaven, alguna rondina-va emporeguida, però no hi havia res a fer,calia continuar cap els cotxes. Ens va caureun bon xàfec, l’aigua anava penetrant pel cosmalgrat les nostres proteccions, vam arribaramb els peus mullats, pantalons.... Alguna vahaver de substituir els seus pantalons per un

improvisat “pareo”, sort que no hi ha fotos!

Text i fotos: Rosalia Segura

Ll op, Lídia, C onxi, Rosalia, M ònica i Jaume.

PUIG DEL BASSEGODA (des de Sadernes) 1.373 m

Pàg. 14

VISITA A LA COLÒNIA VIDAL

El passat dia 6 de juny v am visitar la Colònia Vidal a Puig-reig, on les nostres companyes Car-me Lucas i Monica Pedret ens v an preparar una magníf ica sortida cultural. Felicitats! Va seruna sortida per recordar.

Les colònies industrials van ser un dels trets característics de la Revolució Industrial a Catalu-ny a.

La Colònia Vidal està situada a la riba del riu Llobregat, el riu més treballador de Cataluny a odel món, ara no recordo ben bé el que ens v an dir.

El f undador de la Colònia va ser Ignasi Vidal i Balet a f inals del segle XIX. La Colònia v a estaren f uncionament 80 anys, des del 1901 fins l’any 1980. La f àbrica, els habitatges per als obrer,l’església, escola, etc. tot va ser pensat per ser un nucli autosuf icient.

Segons s’explica, les condicions de treball eren molt dures i els amos es limitaven a of erirl’habitatge, escola, església i botigues (d’on treien en benef icis directament), és a dir, hi tenienconstruït tot el que incidia directament amb l’educació i cultura. No va ser fins més tard, arrelde les rev indicacions dels obrers i obreres, que van construir el cinema, el teatre, la biblioteca,la sala de jocs i una zona esportiva;encara que tot plegat era administrat i controlat pels amos,f ins i tot les pel·lícules, està clar que la ideologia no es podia deixar anar lliurament.

També cal pensar que les colònies v an sorgir a partir d’aprof itar l’aigua pel mov iment de lesturbines i estalviar-se els costos del carbó que s’havia d’importar i, per tant, els costos de pro-ducció van baixar molt.

I també cal dir que no tant sols estav en a prop de noves energies, sinó que es van desenv olu-par en un període que la conf lictivitat sindical estava causant grans millores per a la classetreballadora i amb aquest sistema de colònies van saber separar molt bé grans números detreballadors i treballadores.

Algunes dades interessants:

Si algú es f eia mal amb una màquina i no podia treballar no cobrav a.Per poder v iure amb totes les necessitats bàsiques hav ien de treballar tots els membres d’unaf amília a partir dels 10 anys (ja que els seus sous eren molt baixos).Era obligatori anar a missa, ja que si no hi anav en, el dilluns els tocav a la pitjor feina.El homes cobraven de 17 a 30 pessetes.Les dones, 15 pessetes.Els nens, 9 pessetes.

Els temps i les condicions laborals han canviat, però les desigualtats salarials encara no. Emsap greu acabar aquest escrit pensant que les dones encara hem de lluitar per guanyar espaisen el món laboral i f erv isibles les nostres reiv indicacions per poder arribar a una igualtat salari-al i real.

Fins a la propera sortida!M. Teresa Vidal

DIP

OS

ITL

EG

AL

B-4

84

83

-95

Imp

res

:E

sp

ai

Gra

ficV

isu

al2

00

4S

LL