Ecologia.  Temes  7  i  8.  Pàg  141  L’ecologia és la ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i el lloc on viuen. Les relacions sempre estan basades en la matèria i l’energia. Definicions: Ecosistema: Biocenosi + Biòtop Població, comunitat Hàbitat: Conjunt de biòtops en què un organisme pot viure Nínxol ecològic: Funció tròfica que realitza una espècie en un ecosistema

Problema  1  fulls  ecologia  

EAC  1  generalitats  ecologia  

Biòtop=  part  abiò@ca  de  l’ecosistema    Medi  +  substrat  +  factors  ambientals.    Medi  Aeri  Medi  Aquà@c  

Nèuston  Plàncton  Nècton  Bentos  

Substrat:  superJcie  on  els  organismes  es  fixen,  s’aguanten  o  es  desplacen:      sòl,  aigua,  altres  éssers  vius  Horitzons  del  sòl  

Pàg  144  ex  1,2,4,5,6  

Problema  2  fulls  ecologia  

Factors  abiò@c  i  les  seves  adaptacions.  Pàg  145  

Temperatura  Llum  Humitat  Salinitat  Pressió  Corrents  pH    Límits  de  tolerància  Amplitud  de  tolerància  Factor  limitador    Euri-­‐  Esteno-­‐   Factor  Limitador.  

El  nutrient  que  es  troba  menys  disponible  és  el  que  limita  la  producció  El  factor  que  té  un  valor  més  a  prop  del  límit  de  tolerància  és  el  que  limita  la  supervivència.  

Temperatura  -­‐  ºC  /  50ºC  (extrems  terrestres:  -­‐88,3ºC  Antàr@da/  +60ºC  Sahara    Les  plantes  resisteixen  millor    

Animals:  Homeoterms  i  poiquiloterms    Adaptacions:  Migracions  Letàrgies  Hàbits  crepusculars  Mida  del  cos  Agrupacions  d’individus  (Pingüins)  Recobriment  del  cos  (pèl,  plomes,  greix)  Fulla  caduca  Fulles  primes  /  fulles  amples  Espines  Alçada  

Llum    

Heliòfiles  vs  Esciòfiles  (estrat  superior/  estrat  inferior)    Fototropismes    Zona  fò@ca  i  zona  afò@ca  (>1%  llum,  ≈  200m)  

 Coloració  (visió  dels  altres):    críp@ca,  aposemà@ca  i  mimè@ca    Bioluminiscència    Fotoperiode  

Problema  3  fulls  ecologia  

Humitat    (Absoluta  i  rela6va)  

Animals    Ø  Tegument  

impermeable  Ø  Produir  secrecions  

humides  Ø  Ap  resp  intern  Ø  Fecundació  interna  Ø Ou  amniò@c  Ø  Hàbits  crepusculars  o  

nocturns  

Plantes    Ø  Arrels  llargues  Ø  Epidermis  cu@nitzades  Ø  Pilositat  Ø  Tiges  suculentes  Ø  CAM  i  C4    Hidròfites  Xeròfites  Mesòfites  

Pàg  151  ex  18,  19  20  Problema  6  fulls  ecologia  

Pàg  164  ex  47  i  pàg  165  ex  51  

oxigen  

Biocenosi  Conjunt  de  poblacions  (comunitat)  presents  en  un  ecosistema)    

Nega9ves  =  efecte  de  masa  Competència  per  l’aliment,  per  la  reproducció,  per  l’espai    Posi9ves  =  Efecte  de  grup  Cooperació  per  l’aliment,  per  la  defensa.  

Relacions  intraespecífiques        

Familiars    Parental  (monògama  o  polígama)  Matriarcal  Filial  Patriarcal    Colonias    Gregàries  caçar,  aparellar-­‐se,  defensar-­‐se    Socials  

Colònia  alga  Volvox  

Relacions  interespecífiques  

Competència    Per  interferència:  una  limita  l’accés    Per  explotació:  S’alimenten  del  mateix  

 

EAC  2.  Relacions  interespecífiques  

Depredació  Model  “Tom-­‐Jerry”  el  nombre  de  preses  determina  el  nombre  possible  de  depredadors  i,  en  conseqüència  el  nombre  de  depredadors  afecta  al  nombre  de  preses.  Fluctuacions    Parasi9sme    Explotació    Simbiosi  (líquens,  rhizobium)  

Pàg  164  Ex  48,  49  Full  fotocòpies  Problema  10  

Comensalisme    Inquilinisme    Tanatocresi    Foresi    Mutualisme    An9biosi  

Pàg  154  Ex  21,22,23  

Mostreig    (recollida  de  mostres)    Rèpliques,  atzar  o  transsecte,  processament    Frequència  Percentatge  de  mostres  en  què  s’ha  recol·∙lectat    Densitat  Nombre  d’individus  per  unitat  (sup  o  vol)    Abundància  Quan@tat  total  d’individus  entre  totes  les  mostres    Dominància  Proporció  entre  el  nombre  d’individus  de  l’espècie  i  el  total  d’individus  

EAC  3.  Mostreig  

Diversitat  Probabilitat  que  cada  individu  sigui  de  diferent  espècie    Nombre  d’individus  Nombre  d’espècies  

Pàg  156  ex  24,  25,  26    Full  fotocòpia  ex  5,  8    Pàg  165  ex  50  

Dinàmica  de  poblacions    Taxa  de  natalitat  

Taxa  de  mortalitat  Taxa  d’immigració  Taxa  d’emigració  

Corbes  de  supervivència  Tipus  I,  la  mortalitat  és  prou  baixa  fins  que  s’arriba  a  la  maduresa.  Típic  d’espècies  amb  baixa  natalitat  i  pocs  descendents.  Exemple  grans  mamífers,  com  les  balenes,  els  lleons,  i  també  l’espècie  humana  en  l’actualitat.  Tipus  II,  no  és  massa  abundant  en  la  natura.  La  mortalitat  es  manté  constant.  Exemple  ocells.  Tipus  III,  correspon  a  espècies  amb  mortalitat  larvària  o  juvenil  molt  alta.  Exemples,  les  sardines,  les  rates,  molts  invertebrats  marins.  

Taxa  de  creixement  =  r  

Pàg  158  ex  27,  28,  29  Pàg  159  ex  30  

Corbes  de  creixement  Taxa  de  creixement  

Exponencial  (forma  de  J)  

El  valor  de  la  taxa  de  creixement  és  molt  alt  r  alta.  Però  si  escasseja  el  menjar  cau  i  es  fa  pe@t  

Sigmoidal  (forma  de  S)  

Població  arriba  a  l’equilibri  amb  els  recursos  (creix  fins  al  màxim  possible:  la  capacitat  de  càrrega  K)  i  la  taxa  de  creixement  és  quasi  nul·∙la  

Llibre  pàg  160  

Fluctuacions  Pàg  161  

Pàg  162  ex  33,  34  Pàg  163  test  de  la  unitat  

EAC  1  del  tema  8  

Tema  8.  LA  DINÀMICA  DELS  ECOSISTEMES  Pàg  167  

CONCEPTES:    Nínxol  ecològic  Espècies  vicàries  (exemple  pag  169  llangardaixos)  Hàbitat  Autòtrof  Heteròtrof  Diges@ó  interna  Diges@ó  externa  Productors  Herbívors  o  fitòfags  Carnívors  o  zoòfags  

   Consumidors  primaris  Consumidors  secundaris  Consumidors  terciaris....  Supercarnívors  Necròfags  o  carronyaires  Detrivvors  Descomponedors  o  saprobis  Nivell  tròfic  Cadena  tròfica  Xarxa  tròfica  Piràmide  tròfica  

Pàg  171  ex  3  i  4,  fotocòpia  xarxa  tròfica  

Cicle  de  la  matèria  i  flux  d’energia    La  matèria  descriu  un  cicle  que  passa  d’un  nivell  tròfic  a  un  altre.    L’energia  no  descriu  un  cicle,  sinó  que  entra  i  surt  en  la  mateixa  quan@tat.    “Pèrdues”  energè@ques  a  través  de  la  cadena  tròfica:  

Pàg  199  ex  44  Fotocòpia  problemes  12  i  13  

Estudi  de  la  dinàmica  dels  ecosistemes.  Pàg  173    BIOMASSA  La  biomassa  és  la  massa  total  dels  organismes.  Grams  de  pes  sec  per  unitat  de  superJcie  o  de  volum:  g/m2  (terrestre)  o  bé  g/m3  (aquà@c)    PRODUCCIÓ  La  producció  és  l’augment  de  biomassa  per  unitat  de  temps.  Grams  per  unitat  de  superJcie  o  de  volum  i  per  unitat  de  temps  g/m2.dia  o  kg/ha.any  Producció  neta  PN  Producció  bruta  PB    PRODUCTIVITAT  o  Taxa  de  renovació  La  produc@vitat  és  la  relació  entre  la  producció  i  la  biomassa.  Produc@vitat=Producció/Biomassa  Permet  saber  la  proporció  de  biomassa  que  es  renova  per  unitat  de  temps  i  així  calcular  el  grau  d’explotació  

EAC  2  

Temps  de  renovació  El  temps  de  renovació  és  el  temps  que  ha  de  transcórrer  per  a  que  es  renovi  la  biomassa.  És  la  inversa  de  la  produc@vitat    EFICIÈNCIA  L’eficiència  és  la  relació  entre  el  que  ha  produït  i  el  que  hi  ha  entrat.  S’expressa  en  percentatge  Animals:  PN  (increment  de  biomassa)/Biomassa  aliment  ingerit  x  100  

Pàg  173  ex  5  Pàg  174  ex  6,7,8,9,10,11  Pàg  176  ex  13    Pàg  199  ex  45  i  46  Fotocòpia  ex  7  EAC  3  

Ecosistemes  estables.  Pàg  175    En  un  ecosistema  en  equilibri   la  producció   d’un  nivell   tròfic  ha  de   ser  aproximadament  igual  a  l’explotació  (consum  del  nivell  tròfic  següent)    A  cada  nivell  de  la  cadena  alimentària  (tròfica)  es  produeix  una  pèrdua  de  matèria  (biomassa  no  u@litzada  o  no  assimilada  o  que  es  perd  en  processos  vitals,  com  descamacions,  pèrdua  d’escates,  etc.)  i  d’energia  (respiració).      De  l’aliment  assimilat  (producció  bruta)  només  una  part  (aproximadament  un  10%)  es  des@na  a  l’elaboració  de  la  seva  matèria  (producció  neta)  que  queda  a  disposició  del  següent  nivell  tròfic      Producció  primària  i  producció  secundària.  Producció  neta  de  l’ecosistema  PPB-­‐Respiració  de  tots  (pàg  178)  Ecosistemes  joves    PNE>  1  Ecosistemes  madurs  PNE=0  

Pàg  175  ex  12    Pàg  198  ex  43  

Les  piràmides  de  producció,  biomassa  i  nombre  Pàg  177    Les  piràmides  de  producció  mai  poden  ser  inver@des,  les  de  biomassa  o  les  de  nombres  si  que  ho  poden  ser  (les  piràmides  de  biomassa  aquà@ques  solen  ser  inver@des)  

Pàg  178  ex  14,15,16    

Flux  d’energia.  pàg  179    

Constant  solar  2  cal/m2.minut    45  %  Arriba  a  la  superJcie  0,1  %  és  absorbit  pels  fotosinte@tzadors  i  es  transforma  en  energia  química      Producció  terrestre:  300  g  C/m2·∙any  Producció  oceànica:  100  g  C/m2·∙any    

   Mediterrani  50  g  C/m2·∙any      Afloraments  oceànics:  300  g  C/m2·∙any  

 Llei  del  10%  de  transmissió  d’un  nivell  tròfic  a  un  altre  

EAC  4  

BIOMES.  Pàg  183  

Els  biomes  són  grans  comunitats  ecològiques  que  s’estenen  en  grans  regions:  terrestres,  marins,  aigua  dolça.    Biomes  terrestres  Desert  fred,  alta  muntanya,  tundra,  taigà  o  bosc  de  coníferes,  estepa,  bosc  caducifoli,  bosc  equatorial,  bosc  tropical,  bosc  mediterrani  o  alzinar,  sabana  i  desert  càlid    Biomes  marins  zona  litoral  (plataforma  con@nental)  i  zona  pelàgica  (talús  i  fons)    Biomes  d’aigua  dolça  Lení@cs  (aigües  quietes)  i  lò@cs  (aigües  corrents)  

Fotocòpia  problemes  14  i  15  

Ecosistemes  aquà@cs    

•  Ràpida  disminució  de  la  llum  amb  fondària  •  Gran  fondària  (gran  distància  entre  zona  fò@ca  -­‐

llum-­‐  i  zona  afò@ca  -­‐nutrients-­‐)  •  Nutrients  són  factor  limitant  (nitrats  al  mar  i  

fosfats  a  aigües  dolces)  •  Poc  oxigen  a  les  zones  baixes  especialment  si  hi  

ha  una  gran  termoclina  •  Renovació  de  biomassa  dels  productors  diària  

(poques  estructures  de  sosteniment)  

Per  què  la  producció  dels  oceans  és  tan  baixa?  

Ecosistemes  terrestres    •  Productors   inverteixen   molta   energia   en   estructures  

“perdurables”  –sosteniment-­‐  •  Factor  limitant  és  l’aigua...  temperatura,  nutrients  

Ecosistemes  terrestres  versus  aquà9cs    •  Producció  primària  passa  en  gran  mesura  als  detrivvors  i  no  als  

herbívors  •  Producció  primària  s’inverteix  en  créixer  •  Reciclatge  de  matèria  més  ràpid  (estan  més  a  prop  productors  i  

descomponedors)  i,  per  tant,  producció  més  alta  •  Taxa  de  renovació  molt  lenta  •  Mitjana  de  clorofil·∙la  més  alta  

Cicles  biogeoquímics  

Efecte  hivernacle  

Pluja    àcida  

Fotocòpia  problema  9  

Bioacumulació  (efecte  de  la  concentració  biològica)  Pàg  196    Pàg  196  ex  26  i  27  Fotocòpia  ex  4  i  7  

Successió  ecològica  

Una   successió   ecològica   és   el   procés   d’evolució   gradual   d’un  ecosistema  al   llarg  del  temps,  en  el  qual  unes  poblacions  es  van  subs@tuint   per   altres   de   més   eficaces   en   l’aprofitament   de  l’energia.   Aquest   procés   finalitza   quan   s’arriba   a   una   comunitat  equilibrada  i  estable  anomenada  comunitat  clímax.  

Tipus  de  successions:  

Primària  En  un  nou  territori  Secundària  Després  d’una  catàstrofe   EAC  5  

Pàg  192  ex  23  Fotocòpia  ex  11  

•  Les  primeres  espècies  a  aparèixer  són  les  espècies  pioneres  o  oportunistes  (estratègia  r)  subs@tuïdes  amb  el  temps  per  les  k  

•  La  produc@vitat  (P/B)  es  va  reduint  perquè  la  biomassa  és  màxima  

•  La  diversitat  augmenta  •  L’organització  interna  augmenta  (més  relacions  

interespecífiques)  •  Menys  sensible  als  canvis  externs  

Fotocòpies  problema  16    Pàg  198  ex  41,  42    Pàg  197  Test  de  la  unitat