Dossier selectivitat 2012

Proves d’accés a la Universitat. Curs 2011-2012.

Dossier de Filosofia Escola Pia Matarò Districte Universitari de Catalunya

1

PAU: estructura de l'examen i criteris generals d'avaluació, Història de la filosofia. Curs 2011-2012 Darrera actualització: 11/11/2011

Estructura de l'examen

La prova parteix d'un text d'un filòsof i demana que l'estudiant respongui a una sèrie de

preguntes relacionades amb el text. Pretén avaluar la maduresa intel·lectual de l'alumne, la seva

capacitat d’anàlisi i la seva capacitat de raonament crític, així com també la seva comprensió de

les principals teories i conceptes filosòfics estudiats en l’assignatura d’Història de la Filosofia.

La prova inclou dues opcions, cadascuna amb un text i cinc preguntes associades. L'alumne haurà

de triar una opció i respondre les preguntes corresponents. Cadascun dels textos serà d'un dels

autors i materials seleccionats (que s’indiquen més avall).

Les preguntes de la prova tindran les característiques següents:

1. Explicar breument les idees principals del text, i com hi estan relacionades. (2 punts)

2. Explicar breument el significat d'algunes expressions del text. (1 punt)

3. Explicar les raons de l'autor a favor d'una tesi bàsica del text: per explicar aquestes raons,

s'haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l'autor, encara que no

siguin explícitament expressats en el text. (3 punts)

4. Comparar un concepte important en el pensament de l'autor (vinculat amb les idees del

text) amb un altre, que pot ser d'un autor diferent. (2 punts)

5. Fer una avaluació raonada i personal d’una tesi filosòfica relacionada amb el contingut del

text. (2 punts)

Autors seleccionats a partir del currículum per a les PAU de 2012

A. De l'època antiga i medieval: Plató

B. De l'època moderna: Descartes i Hume.

C. De l'època contemporània: Mill i Nietzsche.

Materials dels quals se seleccionaran els textos de les PAU de 2012

Òbviament, aquesta selecció només implica que els textos que sortiran a la prova de les PAU de

2011 seran dels capítols que s’esmenten; per tant, no implica que els alumnes hagin d'estudiar

només aquests textos. Tal com mostra l'estructura de la prova, es manté el supòsit que l'alumne

haurà de demostrar el coneixement general del pensament dels autors seleccionats. Així mateix,

la prova exigeix demostrar una certa maduresa en la comprensió de conceptes filosòfics que

requereix que l'alumne hagi estat exposat als aspectes més bàsics del pensament de, si més no,

una part dels autors principals de la tradició filosòfica occidental.

2

Grup A. Plató: La República: Llibre II: 368c-376c, Llibre IV: 427c-445e, Llibre VII: 514a-520a,

532b-535a

Grup B. B1.Descartes: Meditacions Metafísiques, Parts I, II, V i VI

B2. Hume: Resum ( "Abstract") del Tractat de la Natura Humana i l'Apèndix 1 ("Sobre el

Sentiment Moral") de la Investigació sobre els Principis de la Moralitat.

Grup C. C1. Mill: Secció IV de Sobre la Llibertat , i seccions II i IV de L’utilitarisme.

C2. Nietzsche: Genealogia de la Moral (1era part) i Sobre veritat i mentida en sentit extramoral.

Criteris generals d'avaluació

Primera pregunta. Explicar breument el contingut del text. (2 punts).

L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. Cal que aquí l’alumne faci un

breu resum d’allò més important que diu el text. Cal que l’alumne mostri que sap identificar

quines són les idees principals del text, i quina és l’estructura argumentativa bàsica del text. La

resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. És

important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima

comprensió de l'estructura argumentativa del text.

Segona pregunta. Explicar el significat, en el text, de termes o expressions. (1 punt)

Cal que l’alumne doni una breu definició o caracterització del significat que el terme o expressió

té en el text. No es demana que l’alumne doni una definició exacta i precisa que sigui vàlida per a

qualsevol context d’ús de l’expressió, sinó que identifiqui, entre els diferents significats que en

general pot tenir l’expressió, el significat que l’expressió té en el text. El que l’alumne utilitzi un

llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seu.

Tercera pregunta. Explicar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts)

Aquesta pregunta busca avaluar si l’alumne entén suficientment cert aspecte important del

pensament de l’autor. Per a fer això es requereix que l’alumne sigui capaç d’explicar com certa

afirmació es justifica dins del marc de les propostes filosòfiques de l’autor. Encara que l’enunciat

indiqui que cal referir-se al pensament de l’autor, s’haurà de tenir present que el que es demana

no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte les idees que siguin

pertinents per a explicar la afirmació que es vol explicar.

Aquesta pregunta no busca avaluar si l’alumne és capaç de repetir una descripció general sobre

certs aspectes del pensament de l’autor (que l’alumne pot simplement haver après de memòria),

sinó que busca avaluar si l’alumne ha entès aquests aspectes del pensament de l’autor. Un bon

examen serà aquell que trobi el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament

del filòsof. Una exposició general i correcta del pensament de l’autor pot no respondre el que es

3

demana si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és

objecte de la pregunta.

És absolutament imprescindible, doncs, que en la resposta a aquesta pregunta l’estudiant faci

referència a l’afirmació de l’autor que és objecte de la pregunta: la resposta a aquesta pregunta

ha d’explicar com aquesta afirmació particular encaixa i es justifica dins del pensament general

de l’autor.

Quarta pregunta. Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2

punts).

S’ha de tenir en compte:

a. La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un

problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada.

b. El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana.

En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o

idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita

en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de

les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. La pregunta no posa

restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Ara bé, és imprescindible per a respondre

adequadament aquesta pregunta que l’alumne faci, ja sigui de forma explícita o implícita, una

comparació.

Cinquena pregunta. Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una

tesi. (2 punts).

Es tracta d’avaluar una tesi que estarà relacionada amb la temàtica que es discuteix en el text.

L’estudiant ha d’intentar justificar la seva postura a favor o en contra de la tesi tot fent-ne una

valoració personal (la resposta de l’estudiant pot també, és clar, consistir en explicar, de forma

raonada, perquè de fet no està ni a favor ni en contra de la tesi).

No es demana, doncs, que l’estudiant expliqui què és el que ell creu que pensaria l’autor del text

sobre aquesta tesi, sinó que es tracta que l’estudiant faci l’esforç d’argumentar d’una forma

personal, clara i coherent a favor o en contra de la tesi. S’haurà de valorar només:

a. El grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per

les quals podria ser versemblant i

b. La coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi.

Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons

contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot

donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi tot esmentant coherentment

4

raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot

tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament

importants.

Recomanacions per respondre l’examen 1. Expliqueu breument —al voltant de 40-80 paraules— les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

Entre 2-5 línies No anar més enllà del propi text. Cal fer constar les idees bàsiques del text més la seva relació. Fer una redacció pròpia o fer servir. No copiar fragments. Evitar esquemes, fer per tant redacció contínua.

Redacció alternativa de la pregunta 1: Expliqueu breument – al voltant de 40-80 paraules – les tesis i arguments principals que Descartes defensa en el text. 2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents expressions – al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt] a) “ànima” b) “seguretat moral”

Pot ser un terme o una frase del text. No posar sinònims com única resposta.

Es demana que es reconegui la paraula i que la relacioni amb l’autor. La definició ha de ser curta i demostrar que se sap de que estem

parlant. Com funciona la paraula en el text. En el cas d’un terme com el de seguretat moral, la definició ha d’estar

més relacionada amb el context, és a dir, amb el que significa dintre del propi text. Pot ser un concepte tècnic. Limitar-se a la extensió.

3. Quines raons té Descartes per dir que la seguretat ordinària sobre, per exemple, l’existència del meu cos no és una certesa absoluta? (haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de Descartes que siguin pertinents encara que no apareguin explícitament en el text). [3 punts]

Cal realitzar una bona redacció. La informació ha de ser rellevant. Centrada en una qüestió del text i relacionar-la (problema del límit) Hauria d’anar més enllà del text. En el context de l’autor i del text. No es pot oblidar la pregunta i donar informació rellevant.

4. Compareu la concepció de Descartes de l’experiència i els sentits amb una altra concepció de l’experiència i dels sentits que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

Cal una bona redacció. Identificar el que diuen els 2 autors. La comparació està pensada per fer-la amb un autor o corrent filosòfic. No hi ha límit de paraules. La comparació és important. Identificar de manera suficient i comparar. Coincidències i divergències.

5. Esteu d’acord amb l’argument de Descartes que la certesa quotidiana i ordinària sobre l’existència del món extern no és una certesa absoluta? Raoneu la resposta. [2 punts]

No s’avalua per les opinions Coherència, fonamentació, redactat, argumentació... Es recomana prendre una posició, han de tenir una opinió. Es pot extreure la qüestió del context de l’autor Defensar una posició (no necessàriament la pròpia)

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya

Proves d’Accés a la Universitat. Curs 2010-2011

Història de la filosofiaSèrie 2

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B).

Opció A

Imaginem-nos «l’enemic» tal com el concep l’home del ressentiment. En això con-sisteix precisament el seu acte, la seva creació: ell ha concebut «l’enemic pervers», el per-vers per antonomàsia, i aquest és de fet el seu concepte fonamental, a partir del qual s’imagina com a imatge invertida i contraposada un «home bo»…, que és ell mateix!

En l’home noble s’esdevé exactament el contrari: concep la idea fonamental de «bo»d’una forma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només apartir d’això es fa una idea d’allò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent» d’origennoble i aquella idea de «pervers» sorgida de la bóta de cervesa que és l’odi insaciable —el primer concepte és una creació posterior, una cosa secundària, un color comple-mentari, mentre que el segon concepte és quelcom d’original, el començament, l’acteveritable dins la concepció d’una moral dels esclaus— són molt diferents, per bé queambdós termes, «dolent» i «pervers», es contraposin en aparença a la mateixa idea de«bo». Tanmateix, la idea de «bo» no és la mateixa. Basta que hom es pregunti qui és prò-piament «pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta estricta ésaquesta: precisament l’«home bo» de l’altra moral, precisament el noble […], però aco-lorit, interpretat i vist del revés per l’ull enverinat del ressentiment.

Friedrich NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

1. Expliqueu breument (entre vuitanta i cent paraules) les idees principals del text icom hi apareixen relacionades.[2 punts]

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat quetenen en el text els mots o les expressions següents:[1 punt]

a) «noble»b) «imatge invertida»

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «Aquest concepte de “dolent” d’ori-gen noble i aquella idea de “pervers” sorgida de la bóta de cervesa que és l’odi insa-ciable […] són molt diferents, per bé que ambdós termes, “dolent” i “pervers”, escontraposin en aparença a la mateixa idea de “bo”». (En la resposta, us heu de refe-rir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encara que noapareguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la concepció de la moralitat de Nietzsche amb la concepció de la mora-litat d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Seria desitjableque la moral imperant avui en dia fos el tipus de moral que Nietzsche anomenamoral noble». Argumenteu la resposta.[2 punts]

Opció B

Aquesta naturalesa [que Déu m’ha donat com a ésser compost de cos i ment] m’en-senya prou bé a fugir de les coses que em causen una sensació de dolor i a buscar les queem transmeten alguna sensació de plaer; però no veig que a part d’això m’ensenyique d’aquestes diferents percepcions dels sentits hàgim de concloure res tocant a lescoses que hi ha fora de nosaltres sense que la ment les hagi examinat curosament i ambmolta atenció. Ja que és només a la ment, em sembla, i no al compost de ment i cos, quepertany el coneixement de la veritat d’aquestes coses.

Així, tot i que una estrella no em produeixi una impressió més gran en l’ull que elfoc d’una petita espelma, no hi ha en mi cap facultat real o natural que m’indueixi acreure que no és més gran que aquest foc, sinó que simplement ho he jutjat així des depetit sense cap fonament racional. I si bé quan m’acosto al foc sento calor, i si m’hi acos-to una mica més també sento dolor, no hi ha cap raó que em pugui convèncer que en elfoc hi hagi cap cosa semblant a aquesta calor que sento, ni tampoc a aquest dolor.

DESCARTES. Meditacions metafísiques, VI

2

1. Expliqueu breument (entre vuitanta i cent paraules) les idees principals del text icom hi apareixen relacionades.[2 punts]

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat quetenen en el text els mots següents:[1 punt]

a) «ment»b) «cos»

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «Ja que és només a la ment […] i noal compost de ment i cos, que pertany el coneixement de la veritat d’aquestes coses».(En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguinpertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la concepció de Descartes del paper de la raó i dels sentits en el coneixe-ment amb una altra concepció del paper de la raó i dels sentits en el coneixementque es pugui trobar en la història de la filosofia occidental.[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Hi ha coses quesé, que no les puc haver après a partir de l’experiència». Argumenteu la resposta.[2 punts]

3

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 3 PAU 2011 Pautes de correcció Història de la Filosofia

SÈRIE 2 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text.) Les restriccions sobre espai (80-100 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 80-100 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 4 idees bàsiques següents: (i) Nietzsche distingeix dues concepcions del que és “bo”: la de la moral del ressentiment i la de la moral noble (ii) Per a l’home noble la categoria de “bo” és fonamental i la que s’hi contraposa, “dolent”, és una idea derivada, secundària. (iii) En la moral del ressentiment passa al contrari: la noció de “pervers” és la noció fonamental, i la noció de “bo” s’identifica per oposició a “pervers”.


(iv) El que la moral del ressentiment classifica com a “pervers” és el que és “bo” segons la moral noble. Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) Tot coneixement en darrer terme es basa en la raó i no en els sentits (ii) Descartes ofereix dos exemples que justifiquen aquesta afirmació: la creença que la flama i l’estrella no tenen la mateixa mida tot i que proporcionin la mateixa sensació, la creença que la sensació de calor i de dolor no són propietats del foc. Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. Cal tenir en compte que, en totes dues opcions, els termes que cal definir no tenen el seu significat ordinari sinó un sentit tècnic que l’alumne ha de saber identificar. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seu. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seu. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Caracterització de la moral noble i de la moral del ressentiment (ii) Inversió dels valors en la moral del ressentiment (iii) “pervers” i “dolent” es contraposen a conceptes de “bo” diferents, oposats Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Els elements bàsics de l’epistemologia de Descartes (ii) Paper de la raó i dels sentits en el coneixement segons Descartes (iii) Raons de Descartes per a creure que la justificació última de tot coneixement rau en la raó


Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts) S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts) S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: Això implica que no es poden avaluar separadament tots dos aspectes ((a) i (b)). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya




Opció A

—Així, doncs —vaig dir—, hem arribat a port, amb molt d’esforç, i ens hem posatd’acord que les mateixes classes que hi ha a la ciutat estan també en l’ànima de cadas-cun, i en nombre igual.

—Així és.—No és també necessari, doncs, que de la mateixa manera que era sàvia la ciutat, i

pel mateix principi que ho era, així mateix, sigui savi també l’individu?—Per què no?—I que de la mateixa manera i pel mateix motiu que és valent l’individu, ho sigui

també la ciutat, i que el mateix passi en tot el que fa referència a la virtut?—Així ha de ser per força.—I, per tant, Glaucó, direm que un home és just de la mateixa manera que dèiem

que era justa la ciutat.—També això és totalment necessari.—Per altra banda, no hem oblidat que la ciutat era justa perquè cadascuna de les

seves tres classes hi feia allò que li era propi.—No crec que ho hàgim oblidat.—Així, doncs, hem de tenir present que cadascun de nosaltres només serà just i farà

allò que ha de fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa allò que li és propi.

PLATÓ. República, IV

1. Expliqueu breument (entre seixanta i vuitanta paraules) les idees principals del texti com hi apareixen relacionades.[2 punts]


a) «ciutat sàvia»b) «classes»

3. Expliqueu el sentit i la justificació de la frase següent del text: «hem de tenir presentque cadascun de nosaltres només serà just i farà allò que ha de fer, si cadascuna deles parts de la seva naturalesa fa allò que li és propi». (En la resposta, us heu de refe-rir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apare-guin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la noció de la naturalesa humana de Plató amb una altra concepció dela naturalesa humana que es pugui trobar en la història del pensament occidental.[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Una personaactua adequadament només si fa que la raó sigui el que li guia l’acció». Argumenteula resposta.[2 punts]

Opció B

—Però, per què parleu vós encara d’ideals més nobles? Acceptem els fets: ha vençutel poble (o «els esclaus», o «la plebs», o «el ramat», o com vulgueu anomenar-ho) i, siaixò s’ha esdevingut mitjançant els jueus, oidà!, aleshores és que dins la història univer-sal cap poble mai no havia tingut una missió com aquesta. «Els senyors» han perdut. Haguanyat la moral de l’home vulgar. Hom pot considerar alhora aquesta victòria com unenverinament de la sang […]. Però, sens dubte, aquesta intoxicació ha reeixit. L’«allibe-rament» del gènere humà (el seu alliberament respecte als «senyors», vull dir) va perbon camí. Palesament, tot esdevé jueu, o cristià, o plebeu (tant se val quin mot s’empri!).L’avanç d’aquest enverinament a través de tot el cos de la humanitat sembla impossibled’aturar.

Friedrich NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I

2

1. Expliqueu breument (entre seixanta i vuitanta paraules) les idees principals del texti com hi apareixen relacionades.[2 punts]

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat quetenen en el text els mots següents:[1 punt]

a) «senyors»b) «enverinament»

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «ha vençut el poble». (En la respos-ta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents,encara que no apareguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la noció de moral noble o ideals nobles de Nietzsche amb una altra con-cepció de la moral que es pugui trobar en la història del pensament occidental.[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «La moral pre-dominant avui dia és el tipus de moral que Nietzsche anomena moral dels esclaus».Argumenteu la resposta.[2 punts]

3


Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya




Opció A

Ara bé, una teoria de la vida com aquesta provoca una aversió inveterada en moltsesperits, i certament en alguns dels més estimables pels seus sentiments i aspiracions.Suposar que la vida no té (diuen) altres fins més elevats que el plaer —ni cap objecte dedesig ni projecte millor ni més noble— ho consideren del tot mesquí i degradant, comuna doctrina digna només dels porcs, amb els quals es va comparar despectivament elsseguidors d’Epicur ja en la mateixa antiguitat […]. L’acusació suposa que els éssershumans no són sensibles a cap altre plaer llevat dels plaers dels porcs […]. Els humanstenen facultats més elevades que els apetits animals, i un cop en són conscients, no con-sideren com a felicitat res que no impliqui la seva gratificació […]. S’ha d’admetre, però,que en general els autors utilitaristes han situat la superioritat dels plaers mentals sobreels corporals principalment en el fet que són més permanents, més segurs, menys cos-tosos, etc. —és a dir, en els seus avantatges circumstancials, més que no en la seva natu-ralesa intrínseca […]. Reconèixer que algunes espècies de plaer són més desitjables i mésvaluoses que d’altres resulta del tot compatible amb el principi d’utilitat.

John Stuart MILL. L’utilitarisme

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text icom hi apareixen relacionades.[2 punts]

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat quetenen en el text les expressions següents:[1 punt]

a) «principi d’utilitat» b) «avantatges circumstancials»

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «Reconèixer que algunes espècies deplaer són més desitjables i més valuoses que d’altres resulta del tot compatible ambel principi d’utilitat». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensamentde Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la concepció de la moral de Mill amb la concepció de la moral d’un altrefilòsof/a destacat de la història de la filosofia occidental.[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «A vegades estemmoralment obligats a fer una determinada acció, tot i que aquesta acció no sigui laque generarà més plaer». Argumenteu la resposta.[2 punts]

Opció B

Aquesta és, doncs —vaig dir jo—, estimat Glaucó, la imatge completa que cal apli-car a les paraules que s’han dit abans, tot associant el món que se’ns apareix a través dela vista amb l’habitatge de la presó i la llum del foc que hi ha amb l’energia del sol; i sicompares la pujada al món de dalt i la contemplació dels objectes que hi ha amb l’as-cens de l’ànima cap al món intel·ligible no et desviaràs pas de la meva conjectura, ja queés aquesta la que desitges escoltar. Només la divinitat sap si per atzar resulta vertadera.És aquesta, doncs, la meva manera de veure la qüestió: en el món cognoscible la darre-ra idea que es percep és la del Bé i amb prou feines pot ser percebuda; un cop percebu-da, però, cal concloure que és la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots elséssers; en el món visible és ella la que va engendrar la llum i el seu sobirà; en el mónintel·ligible ella és la sobirana i la fornidora de veritat i d’intel·ligència, i que cal que lacontempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com enla pública.

PLATÓ. República, VII

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text icom hi apareixen relacionades.[2 punts]

2


a) «ànima»b) «món intel·ligible»

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «en el món cognoscible la darreraidea que es percep és la del Bé i amb prou feines pot ser percebuda». (En la respos-ta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, enca-ra que no apareguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la concepció platònica del paper de la raó en l’adquisició de coneixe-ment amb una altra concepció del paper de la raó en l’adquisició de coneixementque es pugui trobar en la història de la filosofia occidental.[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Per a saberactuar bé, cal tenir coneixement teòric de què és el bé». Argumenteu la resposta.[2 punts]

3


Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 8 PAU 2011 Pautes de correcció Història de la filosofia

SÈRIE 1 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor (excepte si la manca d’aquest coneixement li impedeix d’entendre el text.) Les restriccions sobre espai (60-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 60-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les dues idees bàsiques següents: (i) Les tres classes en la ciutat es corresponen amb les tres parts de l’ànima (ii) Allò que fa just a una persona és completament anàleg a allò que fa just un estat: que cadascuna de les seves parts faci allò que li és propi


Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 3 idees bàsiques següents: (i) Hi ha dos tipus de moral, la que Nietzsche anomena “moral dels esclaus” (o de “l’home vulgar”) i la que Nietzsche anomena “moral dels senyors”. (ii) La “moral dels esclaus” ha esdevingut dominant, desplaçant la “moral dels senyors”. (iii) Aquesta moral dels esclaus té el seu origen en el judaisme i el cristianisme. Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari especialitzat. Cal tenir en compte que, en totes dues opcions, els termes que cal definir no tenen el seu significat ordinari sinó un sentit tècnic que l’alumne ha de saber identificar.. El que l’alumne utilitzi un llenguatge planer, sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seu. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seu. Exemples de respostes que es podran considerar correctes (cal tenir en compte, però, que hi ha moltes altres possibilitats) Opció A)

a) «ciutat sàvia»: ciutat que està regida per un filòsof amb la formació adequada.

b) «classes»: cadascun dels tres grups de ciutadans que formen la ciutat Alternativament: els tres grups: (i) pagesos, artesans i comerciants; (ii) els militars; (iii) i els governants. Alternativament: també es donarà per bona la resposta si el que s’identifica són les tres “classes d’ànima”., p.ex.: “Cadascuna de les tres parts de l’ànima: la racional, la irascible i l’apetitiva”.

Opció B)

a) «senyors» : Els nobles, aquells que tenen les virtuts aristocràtiques b)«enverinament» degeneració que resulta de la pèrdua dels valors

aristocràtics Alternativament: enviliment per odi cap als nobles

Alternativament: degeneració provocada pel ressentiment Alternativament, també es comptaran com a correctes explicacions més literals i no tan filosòfiques com ara : “degeneració dels costums”.


Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Descripció de les tres classes de la ciutat, i de les virtuts associades a cadascuna (ii) La ciutat és justa si cadascuna de les classes fa allò que li és propi (iii) Descripció de les tres parts de l’ànima i de les virtuts associades a cadascuna (iv) Hi ha una analogia directa entre allò que fa justa una ciutat i allò que fa just un individu: Un individu és just si cadascuna de les tres parts de l’ànima fa allò que li és propi i, en particular, si la part racional regeix les altres. Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Caracterització de la “moral del senyors” i de la “moral dels esclaus”. (ii) Trets bàsics de la revolta dels esclaus en moralitat. Inversió dels valors “bo” i “dolent”. Paper dels sacerdots en aquesta inversió. (iii) Judaisme i cristianisme com a impulsors de la moral dels esclaus. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts) S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Ara bé, sí és essencial per a poder tenir aquesta pregunta aprovada (tenir com a mínim 1 punt) que l’alumne faci, explícitament o implícitament, una comparació. Hi ha, en totes dues opcions, molts possibles autors i concepcions amb qui fer la comparació. En la opció A es pot comparar, p.ex., amb la concepció de Descartes, o d’Aristòtil, o d’Epicur; en l’opció B, p.ex., amb Mill, Hume o Aristòtil. Tant en l’opció A com en l’opció B a l’hora de caracteritzar la concepció de l’autor (en l’opció A, de la naturalesa humana segons Plató; en l’opció B, de ‘moral noble’ segons Nietzsche),


l’alumne pot, si vol, fer referència a idees que ja hagi exposat en la seva resposta a la pregunta 3. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts) S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants. Pel que fa a l’opció B, una resposta correcta ha de mostrar que s’ha entès el que es demana –si avui en dia cert tipus d’actitud moral es predominant. Ara bé, atès que la cinquena pregunta busca fonamentalment avaluar la maduresa intel·lectual, la capacitat crítica, i, específicament, la capacitat d’argumentar a favor d’allò que l’alumne creu, no s’ha d’avaluar aquí si la caracterització que l’alumne fa de què és la moral dels esclaus és completament acurada. És compatible amb obtenir la qualificació màxima en aquesta pregunta (2 punts) que la descripció de què és la moral dels esclaus que ofereixi l’alumne no coincideixi exactament amb la concepció de Nietzsche (sí cal, però, que sigui una noció suficientment emparentada). El que s’avaluarà serà la coherència i claredat dels arguments que l’alumne ofereixi per a justificar que aquesta moral és (o no) predominant avui en dia.


SÈRIE 4 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (60-100 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 60-100 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 3 idees bàsiques següents: (i) S’ha criticat l’utilitarisme sobre la base que dir que la finalitat última de la conducta és el plaer és degradar els humans al nivell dels animals. (ii) Es pot respondre a aquesta crítica observant que hi ha plaers de diferents tipus, i que els humans tenim accés a plaers que un animal no pot experimentar. (iii) Aquest tipus de plaers que només els humans poden experimentar són qualitativament més desitjables i valuosos.


Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 3 idees bàsiques següents: (i) El passatge explica com funciona una analogia que s’ha presentat anteriorment. (ii) En aquesta analogia es donen les següents correspondències:

(iia) allò que es percep en la caverna correspon a allò que percebem pels sentits, (iib) el foc que il·lumina la caverna, correspon al sol (iic) sortir i contemplar el que queda fora la caverna correspon al coneixement del món intel·ligible (iid) la contemplació del sol correspon a la contemplació de la idea de Bé

(iii) La idea de bé és la idea suprema Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. Cal tenir en compte que, en totes dues opcions, els termes que cal definir no tenen el seu significat ordinari sinó un sentit tècnic que l’alumne ha de saber identificar.. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seu. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seu. Opció A)

(a) «principi d’utilitat»: el principi que diu que el plaer i sols el plaer és allò que té valor intrínsec positiu Alternativament: El principi que diu que en cada moment s’ha de fer aquella acció que, entre totes les possibles, serà la que aportarà el màxim de plaer (i absència de dolor).

(b) «avantatges circumstancials»: avantatges que depenen de factors que no són essencials. Alternativament: avantatges que uns plaers tenen sobre altres per qüestions secundàries i no per la qualitat mateixa del plaer.

Opció B)

a) «ànima»: la part d’una persona que és immortal i on resideixen les seves funcions intel·lectuals i les virtuts morals com ara la valentia i la justícia. Alternativament: la part intel·lectual d’una persona que pot ser separada del cos.

b) «món intel·ligible»: el món de les idees


Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Explicació del principi d’utilitat (ii) En què consisteix, segons Mill, la diferència entre els plaers de qualitat superior i els de qualitat inferior. Motivació per introduir aquesta distinció. (iii) Esmentar que, segons Mill, la distinció de (ii) és coherent amb el principi d’utilitat Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Distinció platònica dels diferents graus de coneixement (ii) Autèntic coneixement com coneixement de les idees (iii) El bé com idea suprema. El coneixement de la idea del bé es necessari per poder obrar bé. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts) S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts) S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a)


i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya

Proves dʼAccés a la Universitat. Curs 2009-2010



Opció A

L’ànima, en la mesura que la puguem concebre, no és res més que un sistema o unasuccessió de diferents percepcions, de fred i calor, amor i ira, pensaments i sensacions,totes unides, però sense identitat ni simplicitat perfecta. Descartes sostenia que el pen-sament era l’essència de la ment; no pas aquest o aquell pensament, sinó el pensamenten general. Això sembla absolutament inintel·ligible, ja que tot el que existeix és parti-cular; i per tant han de ser les diferents percepcions particulars les que componen lament. Dic componen la ment, no pas que li pertanyen. La ment no és una substància enla qual existeixen les percepcions de manera inherent. Aquesta noció és tan inintel·ligi-ble com la idea cartesiana que el pensament o la percepció en general és l’essència de lament. No tenim cap idea de substància de cap mena, ja que no tenim cap idea que noderivi d’alguna impressió, i no tenim cap impressió d’una substància, sigui material oespiritual. No coneixem res, llevat de les qualitats i percepcions particulars. Pel que fa ala idea d’un cos, un préssec, per exemple, és tan sols aquell gust, color, figura, grandària,consistència, etc., particulars. Així, la nostra idea d’una ment és només la de les percep-cions particulars, sense la noció de cap cosa anomenada «substància», sigui simple ocomposta.

David HUME. Resum del Tractat de la naturalesa humana

1. Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principalsdel text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

2. Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat quetenen en el text els mots següents: [1 punt]

a) «substància»b) «simplicitat»

3. Per què afirma Hume que l’ànima «no és res més que un sistema o una successió dediferents percepcions […] sense identitat ni simplicitat perfecta»? (En la resposta,heu de referir-vos als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, enca-ra que no apareguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la concepció de Hume de l’ànima (o del jo) amb una altra concepció del’ànima (o del jo) que es pugui trobar en la història del pensament occidental. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «La nostra ànimano és una cosa que pensa o que sent, sinó una sèrie de pensaments o sentimentsparticulars». Raoneu la resposta. [2 punts]

Opció B

Què és, doncs, allò que coneixíem amb tanta distinció en aquell tros de cera?Certament, no pot ser res del que he notat mitjançant els sentits, ja que totes les cosespercebudes pel gust, l’olfacte, la vista, el tacte o l’oïda han canviat i, malgrat tot, continuahavent-hi la mateixa cera. Potser és el que ara penso, això és: que la cera no era ni aques-ta dolçor de mel, ni aquesta agradable olor de flors, ni aquesta blancor, ni aquesta figura,ni aquest so, sinó tan sols un cos que poc abans se’m manifestava sota aquestes formes i,ara, sota unes altres. Però, què és, parlant amb precisió, el que jo imagino quan la conce-bo d’aquesta manera? Considerem-ho atentament i, apartant totes les coses que no per-tanyen a la cera, vegem què en resta. Certament, només alguna cosa extensa, flexible imutable. […] Però, què és aquest tros de cera que només pot ser comprès per l’enteni-ment o per l’esperit? Sens dubte, és el mateix que veig, que toco, que imagino; en fi, és elmateix que conec des del començament. Ara bé, el que cal remarcar amb força és que lapercepció del tros de cera no és en absolut una visió, ni un tacte, ni una imaginació (i noho ha estat mai, tot i que abans ho semblés), sinó una inspecció de l’esperit […].

René DESCARTES. Meditacions metafísiques, II

2


2. Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat quetenen en el text els mots següents: [1 punt]

a) «distinció»b) «esperit»

3. Per què afirma Descartes que «el que cal remarcar amb força és que la percepció deltros de cera no és en absolut una visió, ni un tacte, ni una imaginació […], sinó unainspecció de l’esperit»? (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensa-ment de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament enel text.)[3 punts]

4. Compareu la concepció de Descartes del paper de la raó en la justificació del conei-xement amb una altra concepció del paper de la raó en la justificació del coneixe-ment que es pugui trobar en la història del pensament occidental. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Les veritats sobreel món natural que coneixem, les coneixem per mitjà de l’ús de la raó». Raoneu laresposta. [2 punts]

3

LʼInstitut dʼEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de lʼedició dʼaquesta prova dʼaccés


SÈRIE 2 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d’afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (50-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 50-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s’esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s’enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l’alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l’alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l’estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) No podem tenir experiència/impressions d’un jo substancial. (ii) No hi ha una idea o noció d’una substància (un jo substancial) diferent de la d’una sèrie d’estats particulars. Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) Els sentits no ens permeten conèixer la naturalesa d’un tros de cera, car allò que ens indiquen els sentits canvia. (ii) Coneixem què és el tros de cera només per l’enteniment, no per mitjà dels sentits o la imaginació.


Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. Cal tenir en compte que, en totes dues opcions, els termes que cal definir no tenen el seu significat ordinari sinó un sentit tècnic que l’alumne ha de saber identificar. El fet que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Quan sigui possible, l’alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) El paper dels elements bàsics de l’empirisme de Hume: tota idea deriva d’impressions. (ii) El rebuig de les idees de substància i jo substancial: no hi poden haver impressions d’un jo substancial. La idea d’un jo substancial, per tant, no té contingut. (iii) Per tant, som només un seguit d’estats mentals particulars, units per certes relacions de causalitat i semblança, sense que hi hagi un substrat (un jo substancial). Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Justificació que els sentits no són una font fiable de coneixement. (ii) Claredat i distinció com a marques del coneixement. (iii) Concepció de Descartes de la raó com a font última de justificació del coneixement. La raó és també la font última de la justificació del seu coneixement del tros de cera. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts) S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta.


Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (2 punts) S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord o desacord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya




Opció A

Però l’argument més fort contra la intervenció de la col·lectivitat en la conductapurament personal és que, quan hi intervé, és molt probable que ho faci malament i forade lloc. En qüestions de moralitat social, de deure envers els altres, l’opinió del públic(és a dir, la de la majoria dominant), tot i que sovint és incorrecta, encara amb més fre-qüència sol ser correcta, perquè en aquestes qüestions el públic no fa més que jutjar elsseus propis interessos, és a dir, de quina manera l’afectaria un determinat tipus de con-ducta, si se’n permetés la pràctica. Però l’opinió d’una majoria imposada com a llei a laminoria, quan es tracta de la conducta personal, és tan probable que sigui correcta comincorrecta, perquè en aquestes ocasions «opinió pública» significa, en el millor delscasos, l’opinió d’uns quants sobre el que és bo o dolent per a altres; i, molt sovint, ni tansols no significa això, ja que el públic, passant per alt amb la més perfecta indiferènciael plaer o la conveniència d’aquells la conducta dels quals censura, només considera laseva pròpia preferència. Hi ha moltes persones que consideren com una ofensa contraelles qualsevol conducta que els desplau, i la prenen com un ultratge als seus sentiments;com aquell fanàtic religiós que, acusat de tractar amb menyspreu els sentiments religio-sos dels altres, responia que eren ells els qui tractaven els seus amb menyspreu en per-sistir en el seu culte o credo abominable. Però no hi ha paritat entre el sentiment d’unapersona vers la seva pròpia opinió i el d’una altra que se senti ofesa perquè es professaaquesta opinió; com tampoc no n’hi ha entre el desig d’un lladre d’agafar una bossa i eldesig que el seu posseïdor legítim té de conservar-la. I les preferències d’una persona sóntan seves com la seva opinió o la seva bossa.

John Stuart MILL. Sobre la llibertat, IV

1. Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principalsdel text i com hi apareixen relacionades.[2 punts]

2. Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat quetenen en el text els mots o expressions següents: [1 punt]

a) «conducta purament personal»b) «paritat»

3. Expliqueu per què Mill pensa que cal posar límits a la intervenció de la col·lectivi-tat en la conducta personal i sobre quina base considera que cal establir aquestslímits. (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill quesiguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la concepció de Mill d’allò que fa que una societat sigui justa amb algu-na altra concepció d’allò que fa que una societat sigui justa que es pugui trobar enla història del pensament occidental. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «L’opinió de lamajoria no es pot imposar mai com a llei a una minoria». Raoneu la resposta. [2 punts]

Opció B

Sóc, doncs, una cosa de veritat, i que existeix de veritat; però, quina cosa? Ja ho hedit: una cosa que pensa. I què més? Miraré de buscar més intensament en la imaginacióper a esbrinar si no sóc alguna cosa més. Certament, no sóc aquesta combinació demembres que anomenem cos humà […] perquè ja he suposat que […] això no era res;i, tanmateix, sense canviar aquesta suposició m’adono que no deixo d’estar segur que josóc alguna cosa.

[…] Sé que jo existeixo, i vull saber què és aquest «jo» que sé que existeix. És clar quela concepció de mi mateix a la qual he arribat no depèn de les coses que encara no sé siexisteixen i, per consegüent, encara amb més motiu no depèn de cap de les coses que lameva imaginació es figura. I els mateixos termes «figurar-se» i «imaginar» m’adverteixenel meu error: en efecte, estaria inventant si imaginés ser alguna cosa, perquè imaginar éscontemplar la figura o la imatge d’una cosa corpòria. Ara bé: sé del cert que jo existeixoi sé també que totes les imatges (i, en general, totes les coses que es refereixen a la natu-ralesa dels cossos) potser són només somnis o quimeres. En conseqüència, veig clara-ment que és tan absurd dir «usaré la meva imaginació per a conèixer més distintamentquè sóc» com ho seria dir «ara estic despert i percebo una cosa real i vertadera, però com

2

que no la percebo encara prou nítidament, m’adormiré per tal que els meus somnis mela presentin amb més veritat i evidència». Així doncs, sé amb certesa que res del que puccomprendre per mitjà de la imaginació no pertany al coneixement que tinc de mimateix, i que cal que allunyi el meu esperit d’aquesta manera de concebre, per tal queell mateix pugui conèixer distintament la seva pròpia naturalesa.




a) «imaginació»b) «cosa corpòria»

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text i de la comparació que s’hi estableix:«és tan absurd dir “usaré la meva imaginació per a conèixer més distintament quèsóc” com ho seria dir “ara estic despert i percebo una cosa real i vertadera, però comque no la percebo encara prou nítidament, m’adormiré per tal que els meus som-nis me la presentin amb més veritat i evidència”». (En la resposta, heu de referir-vosals aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apa-reguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la concepció de Descartes del coneixement amb una altra concepció delconeixement que es pugui trobar en la història del pensament occidental. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Per a conèixer-me a mi mateix, per a saber quina mena d’entitat sóc, només em cal usar la reflexiói el raonament». Raoneu la resposta. [2 punts]

3


Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya




Opció A

Ara bé, és palpable que de fet la gent desitja coses que, en el llenguatge corrent, sóndecididament diferents de la felicitat. Desitja, per exemple, la virtut i l’absència de vici,realment no menys que el plaer i l’absència de dolor. El desig de virtut no és tan univer-sal, però és un fet tan autèntic com el desig de felicitat. D’aquí ve que els que s’oposen alcriteri utilitarista considerin que tenen dret a inferir que hi ha altres fins de l’acció huma-na, a més de la felicitat, i que la felicitat no és el criteri d’aprovació i desaprovació.

Però nega la doctrina utilitarista que la gent desitgi la virtut, o manté que la virtutno és una cosa que calgui desitjar? Ben bé al contrari. Sosté no solament que cal desit-jar la virtut, sinó que cal desitjar-la desinteressadament, per si mateixa.

[…] Aquesta opinió no s’aparta de cap manera del principi de la Felicitat.

John Stuart MILL. L’utilitarisme, IV



a) «felicitat»b) «desitjar-la per si mateixa»

3. Expliqueu per què Mill afirma que el fet que es desitgi la virtut per si mateixa nocomporta cap problema per a la doctrina utilitarista. (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apare-guin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la proposta de Mill sobre com hem d’actuar amb una altra propostasobre com hem d’actuar que hagi formulat algun altre filòsof destacat de la històriade la filosofia occidental.[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Tot allò que ésmoralment bo produeix felicitat». Raoneu la resposta. [2 punts]

Opció B

El nostre autor pensa «que no es podria haver fet cap descobriment més afortunatper a decidir totes les controvèrsies relatives a les idees que el següent: que les idees sem-pre van precedides d’impressions, i que tota idea primer apareix en una impressió ambquè es correspon. Aquestes darreres percepcions són tan clares i evidents que no adme-ten controvèrsia, si bé moltes de les nostres idees són tan fosques que és quasi impossi-ble —fins i tot per a la ment que les forma— de dir-ne exactament la naturalesa i lacomposició». D’acord amb això, quan una idea és ambigua, el nostre autor apel·la sem-pre a la impressió, que ha de tornar-la clara i precisa. I quan sospita que un terme filo-sòfic no té cap idea annexa (com passa massa sovint), pregunta sempre: «de quinaimpressió deriva aquesta idea?». I en cas de no poder-la remetre a cap impressió, con-clou que el terme està totalment mancat de significat.



2


a) «impressió»b) «idea annexa a un terme»

3. Expliqueu el sentit de les frases següents del text: «[…] pregunta sempre: “de quinaimpressió deriva aquesta idea?”. I en cas de no poder-la remetre a cap impressió,conclou que el terme està totalment mancat de significat». (En la resposta, heu dereferir-vos als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara queno apareguin explícitament en el text.)[3 punts]

4. Compareu la noció de idea de Hume amb la de Plató. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Tot el que sé, hosé, directament o indirectament, per experiència». Raoneu la resposta. [2 punts]

3



SÈRIE 1 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d’afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (entre 50 i 80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en el nombre de paraules indicades (50-80), no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s’esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s’enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l’alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l’alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l’estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) Aquest text presenta un argument que té per conclusió que la col·lectivitat no pot ingerir-se en el comportament personal d’un individu quan aquest comportament no afecti directament els altres individus. (ii) El que justifica aquesta conclusió és que si la majoria decreta com ha de ser el comportament personal de la minoria (a) és molt probable que ho faci tenint en compte només les seves pròpies preferències i, per aquest motiu, (b) és molt probable que ho faci de forma desencertada. S’ofereix una consideració addicional a favor de la conclusió: l’analogia entre les opinions i les preferències d’un individu i les seves possessions materials.


Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 3 idees bàsiques següents: (i) En aquest punt de les Meditacions, Descartes ha arribat a que sap que ell existeix, que és una cosa que pensa i que no és una cosa corpòria.

(ii) La imaginació permet imaginar només allò que és corpori.

(iii) Per tant la imaginació no ens permet saber res sobre quina és la naturalesa del “jo” . Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Els aspectes bàsics del liberalisme de Mill (ii) La connexió entre utilitarisme i liberalisme. Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Els trets bàsics de l’epistemologia de Descartes: criteri de claredat i distinció, paper de la raó, de la imaginació i dels sentits. (ii) El cogito demostra la meva existència com a cosa pensant, sense apel·lar als sentits o a la imaginació. (iii) La frase del text estableix purament una comparació. En aquesta comparació l’ús de la raó correspon a estar en estat de vigília, l’ús de la imaginació correspon a estar somniant. Voler usar la imaginació, en lloc de la raó, per conèixer la naturalesa del jo és inadequat, igual que seria inadequat voler usar allò que experimentem en somnis, enlloc d’allò que percebem estan desperts, per a percebre una cosa real.


Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts) S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (2 punts) S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord o el desacord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.


SÈRIE 4 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (50-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 50-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 4 idees bàsiques següents: (i) Hi ha gent que desitja la virtut per ella mateixa

(ii) Això semblaria que comporta que la felicitat no és l’única cosa que es desitja

(iii) I, per tant, això sembla que comporta un problema per a l’utilitarisme, ja que aquest manté que la felicitat és l’única cosa desitjable per ella mateixa

(iv) S’afirma al final, sense justificar, que això no és així.


Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 3 idees bàsiques següents: (i) Totes les idees provenen de les impressions.

(ii) Les impressions són més clares i evidents que les idees

(ii) Per a esbrinar si un terme filosòfic té contingut, cal preguntar-se si denota una idea que prové d’una impressió. Si no ho fa, el terme no denota res. Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Els trets principals de la doctrina utilitarista: la felicitat és l’única cosa bona/desitjable per ella mateixa, i és el criteri de la moralitat (ii) Descripció del possible problema que planteja el fet que es desitgi la virtut per ella mateixa. (iii) Solució de Mill: hi ha diferents activitats/tipus d’estats que són part de la felicitat, (no sols mitjans per a assolir-la). La virtut ha esdevingut part de la felicitat. Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Els trets bàsics de l’epistemologia empirista de Hume. Característiques de les impressions i de les idees.

(ii) La crítica de Hume a la noció de substància.


Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts) S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (2 punts) S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord o desacord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya

Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2008-2009

FilosofiaSèrie 4


Opció A

Però encara que la raó, ben orientada i informada, pugui preveure suficientment lesconseqüències útils o pernicioses de les qualitats o les accions, no pot produir per simateixa l’aprovació o el blasme morals. La utilitat no és més que una tendència a un certfi; si el fi ens fos totalment indiferent sentiríem la mateixa indiferència pels mitjans. Cal,doncs, que es manifesti un sentiment per a fer-nos preferir les tendències útils a les per-judicials. Aquest sentiment no pot ser altre que una certa satisfacció per la felicitat delshomes i un desgrat per la seva infelicitat, ja que aquests són els fins a què tendeixen lavirtut i el vici. Per tant, la raó ens informa sobre les diferents tendències de les accions,i la humanitat determina la nostra preferència per les que són útils i beneficioses.

David HUME. Investigació sobre els principis de la moral, apèndix I

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(entre cinquanta i vuitanta paraules).[2 punts]

2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots següents (entre cinc i quinzeparaules en cada cas):[1 punt]

a) «humanitat»b) «raó»

3. Per què diu Hume que «la raó […] no pot produir per si mateixa l’aprovació o el blas-me morals»? Feu referència als aspectes del pensament de Hume que siguin perti-nents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]

4. Compareu la concepció de Hume de la virtut i el bé amb una altra concepció de lavirtut i el bé que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Creieu que Hume té raó quan defensa que l’elecció dels nostres fins no pot estardeterminada per la raó? Raoneu la resposta. [2 punts]

Opció B

—Així doncs, Símmies —féu Sòcrates—, si, tal com hem repetit una vegada i unaaltra, existeix el bell, el bé i tota mena d’essència semblant, i a aquesta essència referimtot el que ens ve pels sentits; i si hem descobert que es tracta de quelcom que ja era abansen nosaltres i que hem de comparar les coses sensibles amb ella, ¿no és necessari queexisteixi també la nostra ànima ja des d’abans del naixement, juntament amb aquestesessències? Si això no fos així, ¿no quedaria sense força l’argument que havíem conside-rat? Però si és així, ¿no hi ha la mateixa necessitat que tant aquestes essències com lesnostres ànimes existeixin abans que nosaltres naixem, i que si no existeixen les unestampoc no existiran les altres?

PLATÓ. Fedó

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(entre cinquanta i vuitanta paraules). [2 punts]

2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents(entre cinc i quinze paraules en cada cas):[1 punt]

a) «essència»b) «coses sensibles»

3. Expliqueu el sentit de la següent pregunta retòrica del text: «¿no hi ha la mateixanecessitat que tant aquestes essències com les nostres ànimes existeixin abans quenosaltres naixem, i que si no existeixen les unes tampoc no existiran les altres?». Feureferència als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que noapareguin explícitament en el text. [3 punts]

2

4. Compareu la concepció de Plató de l’ànima amb una altra concepció de l’ànima (odel jo) que es pugui trobar en la història del pensament.[2 punts]

5. Creieu que Plató te raó quan defensa que es pot justificar racionalment que l’ànimasegueix existint després que el cos mori? Raoneu la resposta. [2 punts]

3


Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


FilosofiaSèrie 3


Opció A

De tot allò que s’ha dit, el lector percebrà fàcilment que la filosofia que conté aquestllibre és molt escèptica, i vol donar-nos una noció de les imperfeccions i els límits estretsde l’enteniment humà. Gairebé tot raonament humà es redueix aquí a l’experiència, i lacreença que acompanya l’experiència s’explica només com un sentiment peculiar o unaconcepció vívida produïda per l’hàbit. Però això no ho és tot: quan creiem que algunacosa té existència externa, o quan suposem que un objecte existeix després de deixar depercebre’l, aquesta creença no és res més que un sentiment del mateix tipus. El nostreautor insisteix en altres —i variades— qüestions escèptiques, i conclou, resumint, queassentim a les nostres facultats i emprem la nostra raó només perquè no ho podem evi-tar. La filosofia ens convertiria totalment en pirrònics, si no fos perquè la naturalesa ésmassa forta per a permetre-ho.




a) «escèptica»b) «hàbit»

3. Per què diu Hume que «la creença que acompanya l’experiència s’explica noméscom un sentiment peculiar o una concepció vívida produïda per l’hàbit»? Feu refe-rència als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que noapareguin explícitament en el text. [3 punts]

4. Compareu l’escepticisme de Hume amb l’escepticisme del dubte metòdic deDescartes. [2 punts]

5. Creieu que Hume té raó quan defensa que la nostra creença que un objecte conti-nua existint després de deixar de percebre’l es fonamenta només en l’hàbit? Raoneula resposta. [2 punts]

Opció B

Les preguntes sobre els fins són preguntes sobre quines coses són desitjables. Ladoctrina utilitarista és que la felicitat és desitjable i que és l’única cosa desitjable coma fi […].

L’única prova que es pot donar que un objecte és visible és que de fet la gent el veu.L’única prova que es pot oferir que un so és audible és que la gent de fet el sent: i aixípel que fa a les altres fonts de l’experiència. De manera semblant, entenc que l’única evi-dència que és possible aportar que una cosa és desitjable és que la gent realment la de -sitja. […] L’única raó que es pot donar a favor que la felicitat general és desitjable, és quetota persona, en la mesura que creu que la pot assolir, desitja la pròpia felicitat. Doncsbé, com que això és un fet, no solament tenim tota la prova que és possible donar enaquest cas, sinó també tota la prova que es podria exigir, que la felicitat és un bé: que lafelicitat de cada persona és un bé per a aquella persona, i que la felicitat general és,doncs, un bé per a la suma de totes les persones. Amb això la felicitat adquireix un títollegítim a ser un dels fins de la conducta i, consegüentment, un dels criteris de la moral.

Però això per si sol no demostra que sigui el criteri únic. Per a ser-ho, semblarianecessari mostrar no solament que la gent desitja la felicitat, sinó també que no desitjamai res més. Ara, és ben palpable que la gent de fet desitja coses que en el llenguatgecorrent són decididament diferents de la felicitat. Desitgen, per exemple, la virtut i l’ab-sència de vici […].

John Stuart MILL. L’utilitarisme

2


2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents(entre cinc i quinze paraules en cada cas):[1 punt]

a) «felicitat»b) «criteri de la moral»

3. Expliqueu com intenta justificar John Stuart Mill que la felicitat general és l’únic fide la conducta. Feu referència als aspectes del pensament de Mill que siguin perti-nents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]

4. Compareu la concepció de John Stuart Mill de la moral (o d’allò que fa que una acciósigui bona) amb alguna altra concepció de la moral que es pugui trobar en la històriadel pensament. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «En cada momentestic moralment obligat/obligada a fer aquella acció que, d’entre totes les accionspossibles que jo puc fer, és la que contribuirà més a la felicitat general». Raoneu laresposta.[2 punts]

3


Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2009 Pautes de correcció Filosofia

SÈRIE 4 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant. Hi ha, però, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text. (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (50-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 50-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) La distinció entre raó i sentiment (humanitat). (ii) La raó té una funció secundària, instrumental, en l’explicació/producció de l’acció: el que ens mou és el fet que els fins no ens són indiferents. Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 3 idees bàsiques següents: (i) Existeixen les essències. (ii) La captació d’allò que ens ve pels sentits requereix coneixement de les essències, les quals han de ser, doncs, conegudes prèviament. (iii) Això permet argumentar que tant les essències com la nostra ànima existien abans que nasquéssim.


Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. És important, però, que el corrector tingui en compte que els termes poden tenir un significat tècnic, que depèn dels compromisos filosòfics dels autors. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) La idea humana que la funció de la raó és descobrir veritats: en aquest sentit de “raó”, el descobriment de veritats empíriques i relacions instrumentals és una de les funcions de la raó. (ii) La idea humana que sense un desig (impuls, apetit) no hi ha acció: cap veritat del món ens mou si no tenim un desig, si els fets del món ens resulten indiferents. (iii) La idea humana que, per tant, la raó no pot ser allò que ens mou. (iv) La idea humana que la raó pot tenir només un caràcter instrumental, parasitari, en el raonament pràctic: descobreix els mitjans adequats per als objectius que estan determinats pels nostres impulsos. Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Els trets bàsics de l’epistemologia de Plató (l’autèntic coneixement és coneixement de formes, el paper de la reminiscència) (ii) L’existència de la reminiscència com a base per argumentar a favor de la pre-existència de l’ànima.


Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts) S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.


SÈRIE 3 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical. En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (50-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 50-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 4 idees bàsiques següents: (i) El Tractat defensa tesis escèptiques.

(ii) El coneixement es redueix gairebé exclusivament a l’experiència

(iii) La creença és un cert tipus de sentiment basat en l’hàbit

(iv) La naturalesa humana ens fa seguir tenint creences, malgrat els arguments filosòfics escèptics.


Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les idees bàsiques següents: (i) La felicitat és desitjada, i per tant desitjable i per tant un fi de la conducta

(ii) Per a justificar que la felicitat és el fi de la conducta caldria mostrar encara que no hi ha cap altre fi a banda de la felicitat. Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. És important, però, que el corrector tingui en compte que els termes poden tenir un significat més o menys tècnic, que depèn dels compromisos filosòfics dels autors. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) Els trets bàsics de l’epistemologia de Hume: (distinció entre impressions i idees, en sentit estricte el coneixement es redueix a les impressions actuals (i a certes relacions entre percepcions), ...).

(ii) Tipus d’associació d’idees (semblança, continuïtat, causalitat) i paper de la causalitat en la formació de noves creences.

(iii) La creença com cert tipus de sentiment. (iv) Solució “escèptica” de Hume: tendència natural en l’home a fer determinades inferències. Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) La prova que la felicitat general és un fi de la conducta (ii) La justificació que tots els altres fins de conducta són part de la felicitat


Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts) S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


FilosofiaSèrie 1


Opció A

Nosaltres, els homes moderns, som els hereus de la vivisecció de la consciència i del’autotortura de la nostra naturalesa animal, dutes a terme durant mil·lennis […].L’home ha mirat amb «mals ulls» durant massa temps les seves inclinacions naturals, demanera que a l’últim s’han agermanat en ell amb la «mala consciència». Un intent inversseria possible en si mateix. Però, qui té prou força per a un intent com aquest? És a dir,qui té prou força per a agermanar amb la mala consciència les inclinacions no naturals,totes aquelles aspiracions que es refereixen al més enllà, a allò que és contrari als sentits,a allò contrari als instints, a allò contrari a la natura, a allò contrari a la bèstia; en unmot: els ideals que han existit fins ara, els ideals contraris a la vida, els ideals que calum-nien el món? […]. Algun dia, però, en una època més forta que l’actual, miserable ivacil·lant, ha de venir sens dubte a nosaltres l’home redemptor del gran amor i del granmenyspreu, l’esperit creador la força impulsiva del qual l’allunya una i altra vegada dequalsevol recés i de qualsevol més enllà […]. Aquest home del futur, que ens alliberaràtant de l’ideal que ha existit fins ara com d’allò que n’ha hagut de néixer, de la gran nàu-sea, de la voluntat del no-res, del nihilisme, aquest toc de campana del migdia i de lagran decisió que allibera altra vegada la voluntat, que retorna a la terra el seu objectiu ia l’home la seva esperança, aquest anticrist i aquest antinihilista, aquest que venç Déui també el no-res… ha de venir un dia…

Friedrich Wilhelm NIETZSCHE. La genealogia de la moral, II

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(entre cinquanta i cent paraules). [2 punts]

2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents(entre cinc i quinze paraules en cada cas): [1 punt]

a) «més enllà»b) «nihilisme»

3. Per què diu Nietzsche que «aquest home del futur […] ens alliberarà tant de l’ide-al que ha existit fins ara com d’allò que n’ha hagut de néixer, […] del nihilisme»?Feu referència als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, enca-ra que no apareguin explícitament en el text.[3 punts]

4. Compareu la concepció de Nietzsche de la naturalesa humana amb una altra con-cepció de la naturalesa humana que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «La moral éscontrària a les inclinacions naturals de l’ésser humà». Raoneu la resposta. [2 punts]

Opció B

Arquimedes, per moure la terra del seu lloc, només demanava un punt que fos fermi immòbil: així jo també podré concebre grans esperances si sóc prou afortunat per atrobar només una cosa que sigui certa i indubtable.

Suposo, doncs, que totes les coses que veig són falses. Estic convençut que mai noha existit res de tot el que la meva memòria plena d’enganys em presenta. Penso queestic mancat de sentits. Crec que el cos, la figura, l’extensió, el moviment i el lloc no sónaltra cosa que ficcions del meu esperit. Què podré considerar, doncs, com a veritable?Potser, només, que al món no hi ha res de cert.

Però, ¿què sé jo si no hi haurà alguna altra cosa diferent de les que acabo de con-siderar incertes, de la qual no es pugui tenir el més mínim dubte? ¿No pot ser que hihagi algun Déu, o algun altre poder, que posi aquests pensaments en el meu esperit?Això no és necessari, perquè potser jo sóc capaç de produir-los per mi mateix. I jo,almenys, ¿no sóc alguna cosa? Però, ja he negat que tingués sentits i cos; dubto tanma-teix, ¿i què en resulta d’això? ¿Sóc tan dependent del cos i dels sentits que sense ells nopodria ser? Però, m’he convençut que no hi havia res de res en el món: ni cel, ni terra,ni esperits, ni cossos; ¿no estic, doncs, convençut que jo tampoc no existeixo? De capmanera; si jo estic convençut d’alguna cosa o si jo simplement penso alguna cosa,

2

aleshores indubtablement jo sóc […]. Després de pensar-ho bé i examinar-ho tot ambmolt de compte, finalment cal concloure i donar per cert que aquesta proposició: «josóc, jo existeixo», és necessàriament vertadera, cada vegada que la pronuncio o la con-cebo en el meu esperit.


1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(entre cinquanta i cent paraules). [2 punts]


a) «extensió»b) «concebo en el meu esperit»

3. Per què diu Descartes en aquest punt de la segona meditació que «crec que el cos,la figura, l’extensió, el moviment i el lloc no són altra cosa que ficcions del meuesperit»? Feu referència als aspectes del pensament de Descartes que siguin perti-nents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]

4. Compareu la concepció de Descartes del paper dels sentits en la justificació del conei-xement amb una altra concepció del paper dels sentits en la justificació del coneixe-ment que es pugui trobar en la història del pensament.[2 punts]

5. Un grup de neurocientífics amb els coneixements adequats podrien, teòricament,fer arribar estímuls a un cervell de manera que es produïssin sensacions que fossincom les que vosaltres teniu ara mateix mentre feu aquest examen. Tenint en comp-te això, indiqueu si sabeu si és veritat o no l’afirmació següent: «Jo tinc mans i bra-ços, i ara estic fent un examen i no sóc un cervell en un laboratori adequadamentestimulat». Raoneu la resposta.[2 punts]

3



SÈRIE 1 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text (2 punts) L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement li impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (50-100 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 50-100 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció A) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) Hi ha un ideal, que ha esdevingut dominant, negador del valor intrínsec del món natural, i que situa allò que té valor fora de la naturalesa.

(ii) Arribarà un moment on, com a resultat d’un impuls creatiu extraordinari, s’introduirà un nou ideal que (a) traurà el valor a tot allò que quedi fora del món natural i (b) evitarà el nihilisme.


Opció B) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 3 idees bàsiques següents: (i) Descartes busca una primera veritat completament certa a partir de la qual poder fonamentar el coneixement.

(ii) Per fer-ho decideix considerar com a fals tot allò del qual es pot dubtar: els records, el món material, Déu, la pròpia existència. .

(iii) Troba una veritat indubtable: ell existeix, perquè per dubtar i per pensar sobre tot això, ell ha d’existir. Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. És important, però, que el corrector tingui en compte que les expressions, sobre tot en l’opció A, tenen un significat tècnic, que depèn dels compromisos filosòfics de l’autor i se separa del significat ordinari. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció A) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) L’ideal ascètic, que postula que allò que té valor per si mateix rau fora del món natural.

(ii) La mort de Déu i el col·lapse de l’ideal ascètic que porta al nihilisme.

(iii) La concepció nietzscheana del “superhome” com a portador de nous valors que afirmen la vida, s’oposen a l’ideal ascètic, i superen el nihilisme. Opció B) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) El mètode cartesià: intent de fonamentació del coneixement mitjançant la recerca de veritats indubtables. (ii) Arguments per dubtar del que ens diuen els sentits. (iii) Argument per dubtar de les proposicions generals i les proposicions matemàtiques (argument del geni maligne).


Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts) S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


FilosofiaSèrie 2


Opció A

Ja que, segons els raonaments que acabo de fer, per a conèixer la naturalesa de Déu—fins on la meva n’era capaç— no em calia sinó considerar, a propòsit de totes les cosesde què trobava en mi idees, si posseir-les era una perfecció o no; i estava segur que nohi havia en ell cap de les que significaven alguna imperfecció, però que sí que hi erentotes les altres. Així, veia que en ell no hi podia haver el dubte, la inconstància, la tristesai altres coses semblants, atès que jo mateix hauria estat ben content d’estar-ne exempt.A més d’això, tenia idees de diverses coses sensibles i corporals; ja que, encara que supo-sés que somniava i que tot el que veia o imaginava era fals, tanmateix no podia pas negarque unes tals idees es trobessin en el meu pensament. Però, com que ja havia conegutmolt clarament en mi que la naturalesa intel·ligent és distinta de la corporal, conside-rant que tota composició revela dependència i que la dependència és manifestament undefecte, vaig pensar que en Déu no podia ser una perfecció ser compost d’aquestes duesnaturaleses, i que, per consegüent, ell no ho era; però que, si hi havia en el món cossoso bé intel·ligències o altres naturaleses que no fossin totalment perfectes, el seu ésserhavia de dependre del poder de Déu de tal manera que no poguessin subsistir sense ellni un sol moment.

René DESCARTES. El discurs del mètode, IV

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(entre 40 i 80 paraules).[2 punts]

2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents(entre 5 i 15 paraules en cada cas):[1 punt]

a) «idees de diverses coses sensibles»b) «subsistir»

3. Per què diu Descartes que «ja havia conegut molt clarament en mi que la naturale-sa intel·ligent és distinta de la corporal»? Feu referència als aspectes del pensamentde Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en eltext. [3 punts]

4. Compareu la concepció de Descartes de l’ànima («la naturalesa intel·ligent») ambuna altra concepció de l’ànima que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que podem demostrar racionalment l’existència de Déu? Raoneu la resposta.[2 punts]

Opció B

—Com a fundadors de la ciutat —vaig dir jo—, hem d’obligar els homes de natu-ralesa privilegiada a dedicar-se al coneixement que hem definit com el més sublim, con-templant el bé en si mateix i elevant-se fins a ell per aquest camí aspre de què hem par-lat; però després que hagin arribat a aquest punt i hagin contemplat el bé durant certtemps, guardem-nos de permetre’ls el que avui se’ls permet.

—Què?—No consentirem que es quedin en aquesta regió superior —vaig dir—, negant-se

a baixar de nou a la vora dels desgraciats captius, per prendre part en els seus treballs ien els seves cerimònies, tant si són de poca vàlua com de molta.

—Però haurem de ser tan durs amb ells? —va preguntar—. Per què hem de condemnar-los a una vida miserable quan poden gaudir d’una vida més agradable?

—Tornes, benvolgut amic —vaig dir—, a oblidar que la llei no ha de proposar-seper objecte la felicitat d’una determinada classe de ciutadans amb exclusió de les altres,sinó la felicitat de tot l’Estat; que, amb aquesta finalitat, unint en harmonia els interes-sos de tots els ciutadans, s’ha de procurar, per mitjà de la persuasió o de l’autoritat, quees donin els uns als altres tot el suport amb què poden servir la comunitat; i que, en for-mar amb cura ciutadans com aquests, no es pretén deixar-los lliures perquè facin de lesseves facultats l’ús que els vingui de gust, sinó servir-se d’ells amb la finalitat de fortifi-car els llaços de l’Estat.

PLATÓ. República, 519

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(entre 40 i 80 paraules). [2 punts]

2

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15paraules en cada cas):[1 punt]

a) «bé en si mateix»b) «desgraciats captius»

3. Per què diu Plató que el coneixement més sublim és la contemplació del bé en simateix? Feu referència als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents,encara que no apareguin explícitament en el text.[3 punts]

4. Compareu la concepció de Plató del govern just amb una altra concepció del governjust que es pugui trobar en la història del pensament.[2 punts]

5. Creieu que Plató té raó quan defensa que l’Estat ha d’obligar a governar aquells queestiguin millor preparats? Raoneu la resposta.[2 punts]

3


Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


FilosofiaSèrie 5


Opció A

És injustificat castigar algú simplement perquè estigui ebri; però, en canvi, cal cas-tigar el soldat o el policia que s’embriagui estant de servei. En suma, sempre que exis-teix un dany o un risc de danys definits, ja sigui a un individu o a la col·lectivitat, el casja no cau dins l’àmbit de la llibertat i entra de ple dins l’àmbit de la moralitat o del dret.

Però, en relació amb el dany merament contingent o, com podria anomenar-se,derivat que una persona causa a la societat per una actuació que no viola un deure espe-cífic envers la col·lectivitat ni ocasiona un dany perceptible a cap individu determinable,llevat d’ell mateix, aquest inconvenient és un dels que la societat pot permetre’s de patirper preservar el bé superior de la llibertat humana.

J. S. MILL. Sobre la llibertat, IV



a) «àmbit de la llibertat»b) «àmbit de la moralitat»

3. Per què diu Mill que, en certs casos en què algú tria fer-se mal a si mateix, «aquestinconvenient és un dels que la societat pot permetre’s de patir per preservar el bésuperior de la llibertat humana»? Feu referència als aspectes del pensament de Millque siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]

4. Compareu la concepció que té Mill de la funció de l’Estat amb una altra concepciód’aquesta funció que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Suposem que algú decideix no cordar-se el cinturó de seguretat quan ha de conduir.Creieu que és correcta la doctrina de Mill, segons la qual, si ningú més no pot serafectat per la decisió, la societat no ha d’intervenir? Raoneu la resposta. [2 punts]

Opció B

Imagina’t algú que, en mirar alçant el cap, observa en el sostre una varietat decolors. Segons el que defenses, hauríem de dir que hi veu amb la intel·ligència i no ambels ulls. Potser tu tens raó i sóc jo qui pensa d’una manera massa simple. Però no pucdeixar de creure que l’única ciència que obliga l’ànima a mirar enlaire és la que té perobjecte l’ésser i el que és invisible. […] Ens hem de servir de la imatge policromada delcel com a exemple per comprendre millor totes aquestes coses. Imaginem, per exemple,que ens trobéssim per atzar uns dibuixos extraordinaris meravellosament traçats perDèdal o per qualsevol altre artista o pintor. És cert que qualsevol expert en geometria,en veure’ls, pensaria que eren una obra mestra ben difícil d’imitar, però trobaria ridículala idea d’examinar-los acuradament per poder copsar en ells la veritable igualtat, o l’es-sència del que sigui ser doble, o de qualsevol altra proporció.

PLATÓ. República, 529-530



a) «el que és invisible»b) «veritable igualtat»

2

3. Per què diu Plató que «l’única ciència que obliga l’ànima a mirar enlaire és la queté per objecte l’ésser i el que és invisible»? Feu referència als aspectes del pensamentde Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.[3 punts]

4. Compareu la concepció platònica del coneixement amb una altra concepció delconeixement que es pugui trobar en la història del pensament.[2 punts]

5. Creieu que Plató té raó quan defensa que els cossos visibles no poden ser la verita-ble realitat? Raoneu la resposta.[2 punts]

3



SÈRIE 2 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical. En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text (2 punts). L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (40-80 paraules) són només orientadores per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 40-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció a) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 3 idees següents: (i) - En Déu no hi ha imperfeccions. (ii) - La composició és una imperfecció: Déu no és composat de cos i ment. (iii) - Les coses imperfectes depenen de Déu per a la seva subsistència. Opció b) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà d’expressar amb una mínima correcció les idees següents: (i) Els savis arriben a la contemplació del bé. (ii) La llei ha de procurar l’harmonia col·lectiva (la felicitat de tot l’estat...). (iii) S’ha d’obligar els savis a governar


Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. És important, però, que el corrector tingui en compte que hi ha una diferència bàsica: en alguns casos (sèrie A), el significat en el text no s’allunya excessivament del significat ordinari. En altres (sèrie B), les expressions tenen un significat tècnic, que depèn dels compromisos filosòfics de Plató i se separa del significat ordinari. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi: (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció a) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: -L’escepticisme metòdic cartesià i el cos: els arguments de Descartes per a la sospita metòdica sobre els sentits impliquen que l’existència del cos cau dintre de l’escepticisme metòdic. -El principi del cogito: per dubtar, cal l’existència de un jo. Aquesta és indubtable i Descartes conclou, d’això, que la naturalesa del jo no és material: el jo podria existir sense cap cos. Opció b) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: -La teoria platònica de les idees com a teoria sobre els graus de coneixement. -La teoria platònica de les idees com a teoria sobre els graus de realitat. -Les característiques de la idea de bé. -El vincle entre saviesa teòrica i saviesa pràctica. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer


una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (2 punts). S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.


SÈRIE 5 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical. En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text (2 punts). L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (40-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 40-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció a). Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà d’expressar amb una mínima correcció la idea següent: L’estat no té dret a castigar la conducta de la gent, quan altres persones no són perjudicades. Quan passa això no es viola cap deure envers els altres. El perjudici que un individu es produeix a si mateix és un mal menor que el de negar-li la llibertat de decidir... Opció b). Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà d’expressar amb una mínima correcció les idees següents: (i) No obtenim el veritable coneixement pels sentits. (ii) Els objectes de veritable coneixement són les idees.


Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. És important, però, que el corrector tingui en compte que els termes tenen un significat tècnic, sobre tot en l’opció B, que depèn dels compromisos filosòfics dels autors i se separen del significat ordinari. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi: (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció a) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: -La connexió entre utilitarisme i liberalisme. -Aspectes bàsics del liberalisme de Mill -La negació del suposat dret de l’estat a interferir en les decisions que no afecten la resta de la societat. Opció b) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: -La teoria platònica de les idees com a teoria sobre els graus de coneixement. -La teoria platònica de les idees com a teoria sobre els graus de realitat. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta.


Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (2 punts). S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya


FilosofiaSèrie 4


Opció A

Si no sabéssim que tot allò que hi ha en nosaltres de real i vertader prové d’un ésserperfecte i infinit, per més clares i distintes que fossin les nostres idees, no tindríem capraó que ens fes estar segurs que són vertaderes.

Ara bé, des del moment que el coneixement de Déu i de l’ànima ens permet d’es-tar segurs d’aquesta regla, ens és ben fàcil de saber que els somnis que imaginem estantadormits no ens han de fer dubtar de cap manera de la veritat dels pensaments quetenim estant desperts. […] I, pel que fa a l’error més ordinari dels nostres somnis,que consisteix a presentar-nos objectes diversos de la mateixa manera com ho fan elssentits externs, no ens ha d’importar que ens doni motius per a desconfiar de la veritatde tals idees, ja que aquestes també ens poden enganyar mentre estem desperts, comquan els qui tenen icterícia ho veuen tot de color groc, o quan els astres o altres cossosmolt allunyats ens semblen molt més petits del que són. Perquè, al capdavall, tant siestem desperts com si dormim, no ens hem de deixar convèncer mai sinó per l’evidèn-cia de la raó.



2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents(entre 5 i 15 paraules en cada cas):[1 punt]

a) «clares»b) «sentits externs»

3. Per què diu Descartes que «tot allò que hi ha en nosaltres de real i vertader provéd’un ésser perfecte i infinit»? Feu referència als aspectes del pensament de Descartesque siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]

4. Compareu la concepció de Descartes de la raó amb una altra concepció de la raóque es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que sense saber que Déu existeix ésimpossible conèixer l’existència del món extern? Raoneu la resposta. [2 punts]

Opció B

Però la base d’aquest poderós sentiment natural existeix; i és aquesta la que, un copreconeguda la felicitat general com el criteri ètic fonamental, constitueix la força de lamoral utilitarista. Aquest sòlid fonament són els sentiments socials de la humanitat, eldesig de viure en unitat amb els nostres semblants, que ja és per si mateix un principipoderós de la naturalesa humana, i afortunadament un d’aquells que tendeixen a enfor-tir-se amb les influències que fan avançar la civilització, fins i tot sense inculcar-losexpressament. L’estat social esdevé de cop tan natural, tan necessari i tan habitual enl’home, que si no és a causa d’unes circumstàncies inusuals o per un esforç deliberatd’abstracció, mai no ens concebríem d’altra manera que com a membres d’un organis-me; i aquesta associació es va consolidant a mesura que la humanitat s’allunya de l’es-tat d’independència salvatge. Una condició que és essencial per a l’estat social, doncs,esdevé així part inseparable de la idea que tota persona té sobre l’estat de coses en quèha nascut, i a què està destinat tot ésser humà. Ara bé, la societat entre éssers humans,llevat de la relació entre amo i esclau, és manifestament impossible sobre qualsevol altrabase que no sigui la necessitat de consultar els interessos de tots. Una societat entreiguals només pot existir si s’entén que s’han de considerar igualment els interessos detots. I com que, en tots els estadis de la civilització, cada persona té iguals, llevat d’unmonarca absolut, cada un es veu obligat a viure en aquests termes amb els altres. En cadaèpoca es fan passos endavant cap a un estat en què serà impossible viure permanent-ment amb algú en uns termes diferents. D’aquesta manera la gent es torna incapaç deconcebre la possibilitat d’una situació de menyspreu absolut pels interessos dels altres.

J. S. MILL. L’utilitarisme, III

2

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(entre 40 i 80 paraules). [2 punts]


a) «moral utilitarista» b) «estat social»

3. Per què diu Mill que un cert sentiment «constitueix la força de la moral utilitaris-ta»? Feu referència als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encaraque no apareguin explícitament en el text.[3 punts]

4. Compareu la concepció de Mill de la moralitat amb una altra concepció de la mora-litat que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Creieu que és correcta la idea de Mill que la felicitat general és el valor moral fona-mental? Raoneu la resposta. [2 punts]

3


Oficina d�Organització de Proves d�Accés a la Universitat Pàgina 1 de 2 PAU 2008 Pautes de correcció Filosofia

SÈRIE 4 L�examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d�exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l�exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s�ajusta o no als principis generals que s�enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical. En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d�evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s�adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s�haurà d�utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s�expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d�afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text (2 punts). L�objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l�alumne coneix els detalls de la filosofia de l�autor. (Excepte si la manca d�aquest coneixement l�impedeix d�entendre el text). Les restriccions sobre espai (40-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s�espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 40-80 paraules, no ha de comptar contra l�alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció a) Per assolir la màxima puntuació, l�alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) El coneixement de Déu i l�ànima garanteix que confiem (a) en les veritats clares i distintes i (b) que els sentits no ens enganyen constantment. (ii) La confiança en els sentits depèn de l�evidència que ens dóna la raó. Opció b) Per assolir la màxima puntuació, l�alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents (i) -La moral utilitarista requereix que els homes tinguin un sentiments socials. (ii) �Aquests sentiments son reforçats per la història de les societats humanes i cada vegada esdevé menys intel·ligible no tenir en compte els interessos de l�altre. Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d�ús de les expressions, ni tampoc que l�alumne utilitzi un vocabulari tècnic. És important, però, que el corrector tingui en compte que els termes tenen un significat tècnic, que depèn dels compromisos filosòfics dels autors i se separen del significat ordinari. El que l�alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Quan

Oficina d�Organització de Proves d�Accés a la Universitat Pàgina 2 de 2 PAU 2008 Pautes de correcció Filosofia

sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva. Tercera pregunta Donar les raons de l�autor a favor d�una tesi: (3 punts) L�enunciat demana referir-se al pensament de l�autor. En aquest respecte, s�haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l�afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l�afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l�autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció a) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) - La sospita sobre els sentits en l�escepticisme metòdic cartesià. (ii) - La raó i les idees clares i distintes: Déu, ànima. (iii) - La prova cartesiana de l�existència de Déu. Els atributs de Déu. (iv) - El paper de Déu com a garantia del coneixement.

Opció b) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: (i) �Descripció de l�utilitarisme. El bé i l�utilitat. (ii)-El problema de la motivació: l�utilitarisme necessita explicar el fet que els éssers humans són motivats pel bé. (iii)- Segons Mill el problema de la motivació afecta a qualsevol teoria moral. No és un problema específic de l�utilitarisme. (iv)- La solució de Mill: existència de sentiments socials en la natura humana que la vida en societat millora. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S�ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d�un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l�alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d�una de les dues concepcions �qualsevol d�elles- i descriure l�altra per contrast. L�estratègia escollida no pot afectar l�avaluació. Per tant, l�enunciat exacte de la pregunta s�ha d�entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l�estudiant a favor o en contra d�una tesi (2 punts). S�haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l�alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D�altra banda, l�acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l�alumne ignori fets o arguments històricament importants.

DistricteUniversitarideCatalunya

Proves d�accés a la Universitat. Curs 2006-2007

FilosofiaSèrie 2


Opció A

Però, allò que fa que molts pensin que és difícil conèixer el que és Déu, i fins i tot elque és la seva ànima, és que no eleven mai el seu esperit per damunt de les coses sensi-bles i que estan tan acostumats a no considerar res si no és imaginant-ho —que és unamanera de pensar apropiada per a les coses materials— que tot allò que no és imagina-ble els sembla que és inintel·ligible. Cosa que és bastant palesa pel fet que, fins i tot elsfilòsofs, admeten com a màxima a les escoles que no hi ha res en l’enteniment que nohagi estat anteriorment en els sentits, on, tanmateix, és segur que mai no han estat lesidees de Déu i de l’ànima. I em sembla que aquells que volen usar la imaginació percomprendre-les fan igual com si, per sentir els sons o flairar les olors, volguessin servir-se dels ulls; i amb aquesta diferència afegida: que el sentit de la vista no ens assegura pasmenys que l’olfacte o l’oïda la veritat dels seus objectes respectius, mentre que ni la ima-ginació ni els sentits ens poden assegurar mai res si no hi intervé l’enteniment.



2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules següents (entre 5 i 15paraules en cada cas):[1 punt]

a) «inintel·ligible»b) «imaginació»

3. Per què diu Descartes que els sentits no «ens poden assegurar mai res si no hi inter-vé l’enteniment»? Feu referència als aspectes del pensament de Descartes que siguinpertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.[3 punts]

4. Compareu la concepció de Descartes de l’ànima amb una altra concepció de l’àni-ma (o de la ment, o del «jo») que es pugui trobar en la història del pensament.[2 punts]

5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que l’ànima és més fàcil de conèixer queel cos? Raoneu la resposta.[2 punts]

Opció B

Aquesta és, doncs —vaig dir jo—, estimat Glaucó, la imatge completa que cal apli-car a les paraules que s’han dit abans; tot associant el món que se’ns apareix a través dela vista amb l’habitatge dels presoners, i la llum del foc que hi ha amb l’energia del sol.I si compares la pujada cap a dalt i la contemplació dels objectes de dalt amb l’ascens del’ànima cap al món intel·ligible no et desviaràs pas de la meva conjectura. […] És aques-ta, doncs, la meva manera de veure la qüestió: en el món intel·ligible la darrera idea ésla del Bé i amb prou feines pot ser percebuda; un cop la percebem, però, hem de con-cloure que és la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots els éssers; en el mónvisible és ella la que va engendrar la llum i el seu astre sobirà; en el món intel·ligible, ellaés la proveïdora de veritat i d’intel·ligència, i cal que la contempli aquell que es proposiactuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública.



2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions següents(entre 5 i 15 paraules en cada cas):[1 punt]

a) «món intel·ligible»b) «idea»

2

3. Per què compara Plató «l’ascens de l’ànima cap al món intel·ligible» amb una menad’alliberació i d’ascens per a uns presoners? Feu referència als aspectes del pensa-ment de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en eltext.[3 punts]

4. Compareu la concepció platònica del bé amb una altra concepció del bé que espugui trobar en la història del pensament.[2 punts]

5. Creieu que Plató té raó quan defensa que el veritable coneixement no prové delssentits? Raoneu la resposta.[2 punts]

3

L�Institut d�Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l�edició d�aquesta prova d�accés

DistricteUniversitarideCatalunya

Proves d�accés a la Universitat. Curs 2006-2007

FilosofiaSèrie 1


Opció A

Ara ja podem determinar fàcilment els respectius límits i funcions de la raó i delgust. La primera ens dóna coneixement de la veritat i de la falsedat; el segon proporcio-na el sentiment de la bellesa i la lletjor, del vici i la virtut. L’una descobreix els objectescom realment es troben a la naturalesa, sense afegir-hi ni llevar-hi res; l’altre posseeix unafacultat productiva i, embellint o embrutant els objectes naturals amb colors manllevatsdel sentiment intern, crea, d’alguna manera, un objecte nou. La raó, freda i indiferent, noés cap motiu per actuar i es limita a orientar l’impuls que rep de l’apetit o de la inclina-ció, i ens mostra el camí per arribar a la felicitat o per evitar la infelicitat.

David HUME. Investigació sobre els principis de la moral, apèndix I



a) «apetit»b) «sentiment intern»

3. Per què diu Hume que «la raó, freda i indiferent, no és cap motiu per actuar i eslimita a orientar l’impuls que rep de l’apetit o de la inclinació»? Feu referència alsaspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguinexplícitament en el text.[3 punts]

4. Compareu la concepció de Hume de la virtut i el bé amb una altra concepció de lavirtut i el bé que es pugui trobar en la història del pensament.[2 punts]

5. Esteu d’acord amb Hume quan defensa que triar el bé o el mal no depèn, en darrerterme, de l’exercici de la raó? Raoneu la resposta.[2 punts]

Opció B

—Per tant, és obvi que, si la geometria ens obliga a contemplar l’essència, convé quel’acceptem. I que, ben al contrari, no l’acceptem si no va més enllà de les coses que can-vien.

—Això està ben dit.—Doncs bé —vaig agregar—, no crec que cap dels experts en geometria, per poca

pràctica que hi tingui, pugui dubtar que aquesta ciència tracta de coses que no es corres-ponen amb allò que diuen aquells que la practiquen.

—Com? —va preguntar.—Diuen moltes coses que per força resulten ridícules, ja que parlen com si realment

manipulessin els objectes i com si les seves paraules només tinguessin una finalitat pràc-tica, tot adornant el seu llenguatge amb termes com ara «quadrar», «perllongar» i «afe-gir». I, no obstant això, tota aquesta ciència es dirigeix fonamentalment al coneixement.

—Sí, és ben cert —va dir.—No voldràs convenir també en el que vaig a dir-te ara?—En què?—Que aquesta és una ciència del coneixement de l’ésser, però no d’allò que està

subjecte al canvi i a la mort.—Conforme en tot amb això —va dir—, doncs, sens dubte, la geometria és una

ciència del que sempre és.—Per tant, benvolgut amic, conduirà l’ànima cap a la veritat i disposarà la ment del

filòsof perquè elevi la seva mirada cap a dalt en lloc de dirigir-la a les coses de baix, queara contemplem sense haver de fer-ho.



2


a) «essència»b) «les coses que canvien»

3. Per què diu Plató que la geometria «conduirà l’ànima cap a la veritat i disposarà lament del filòsof perquè elevi la seva mirada cap a dalt»? Feu referència als aspectesdel pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícita-ment en el text.[3 punts]

4. Compareu la concepció platònica del coneixement amb una altra concepció delconeixement que es pugui trobar en la història del pensament.[2 punts]

5. Creieu que Plató té raó quan suggereix que, per exemple, la circumferència queestudia la geometria no és cap dibuix particular amb propietats materials específi-ques? Raoneu la resposta.[2 punts]

3

L�Institut d�Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l�edició d�aquesta prova d�accés


SÈRIE 2 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical. En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text (2 punts). L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (40-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 40-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció a) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 3 idees següents: (i) - La distinció entre raó/enteniment i sentits/imaginació. (ii) - Les idees de Déu i l’ànima depenen de la raó. (iii) - Sense la raó/enteniment no ens podríem refiar dels sentits.

Opció b) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) - L’adquisició de la saviesa com un procés d’alliberació (des del món sensible al món de les idees). (ii) - El bé com a idea suprema: saviesa teòrica i saviesa pràctica. Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. És important, però, que el corrector tingui en compte que hi ha una diferència bàsica: en alguns casos (sèrie A), el significat en el text no s’allunya excessivament del significat ordinari. En altres (sèrie B), les expressions tenen un significat tècnic, que depèn dels compromisos filosòfics de Plató i se separa del significat ordinari. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no


haurà de comptar en contra seva. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi: (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció a) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: -L’escepticisme metòdic cartesià: els arguments de Descartes per a la sospita metòdica sobre els sentits. -L’argument cartesià sobre les característiques de les idees de l’ànima i Déu. No es pot dubtar de l’existència de l’ànima i, des d’ella, es pot concloure l’existència de Déu. -Les idees de Déu i l’ànima no provenen dels sentits, sinó de l’enteniment. -Déu garanteix que, quan fem un ús raonable dels sentits, no podem estar enganyats. Opció b) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: - Els graus de coneixement (experiència/raó) - El graus de realitat (món sensible/idees) - L’adquisició de coneixement (alliberament del món sensible) - El bé com a forma suprema... Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (2 punts). S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.


SÈRIE 1 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical. En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden ser avaluats independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text (2 punts). L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement li impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (40-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 40-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció a) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) -La distinció entre raó i gust (apetit, inclinació...) en Hume (ii) -La raó té una funció secundària, instrumental, en l’explicació/producció de l’acció. Opció b) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) -La distinció entre objectes sensibles i idees: la geometria tracta, en contra del que de vegades es diu, d’idees/essències. (ii) -La geometria ajuda l’ànima a elevar-se cap a les idees eternes. Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. És important, però, que el corrector tingui en compte que, en les dues sèries, les expressions tenen un significat tècnic, que depèn dels compromisos filosòfics de l’autor i se separa del significat ordinari. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Quan sigui possible, l'alumne té dret a inferir el significat només de la informació que li proporciona el text. En la mesura en què demostri la comprensió pertinent, això no pot comptar en contra seva.


Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi: (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció a) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: - La idea humeana que la funció de la raó és descobrir veritats: en aquest sentit de “raó”, el descobriment de veritats empíriques i relacions instrumentals és una de les funcions de la raó. - La idea humeana que sense un desig (impuls, apetit) no hi ha acció: cap veritat del món ens mou si no tenim un desig. - La idea humeana que, per tant, la raó no pot ser allò que ens mou. - La idea humeana que la raó pot tenir només un caràcter instrumental, parasitari, en el raonament pràctic: descobreix els mitjans adequats per als objectius que estan determinats pels nostres impulsos. Opció b) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: -La teoria platònica dels graus de coneixement i dels graus de l’ésser. Sentits i raó. Objectes materials i idees. - Tipus de ciències preparatòries per assolir el coneixement. - Caracterització del paper de la geometria: els seus objectes i les seves diferències amb l’experiència i amb les formes encara més altes de coneixement. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada. b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (2 punts). S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.


SÈRIE 4 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant. Hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical. En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden avaluar-se independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que en la mesura que siguin deficients afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text (2 punts). L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (40-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 40-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en una petita redacció poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció a) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les següents idees: (i) -La raó ens diu que els sentits no incorporen evidència de la seva fiabilitat. (ii) -La raó pot demostrar l'existència d'un Déu que és perfecte i no enganya. (iii) -La falsedat sistemàtica dels sentits seria incompatible amb les propietats de Déu. Opció b) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les següents idees: (i) – La societat té dret a exigir-nos el respecte a certes normes: (a) limitant la nostra capacitat d’interferir en la vida dels altres i (b) obligant-nos a la col·laboració mínima sense la qual la societat no funcionaria. (ii) - La societat no té dret a posar límits a la nostra llibertat quan no afectem en absolut la vida dels qui no volen ser afectats. Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva.


A l'opció A es demana l'explicació del sentit d'una afirmació de Descartes, no de la seva justificació en el sistema cartesià; per tant, un exemple de resposta vàlida seria: " No es possible demostrar que els sentits i la imaginació sempre són fiables. No tenim cap raó per creure que els sentits sempre representen veritablement el món: per tot el que sabem, podrien enganyar-nos" D'altra banda, el corrector haurà d'evitar considerar si alumne pot o no inferir el que volen dir les expressions a partir del que es diu en la resta del text. Això no afecta el contingut que es demana: l'alumne té dret a inferir, quan sigui possible, el significat a partir de la informació que li proporciona el text -i això, per si sol, és prova de la seva comprensió. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi: (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció a) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: -Les característiques del dubte metòdic cartesià. -La raó pot fer palès que existim i que no ens equivoquem sobre les nostres idees. -A partir de la nostra idea de Déu (un ésser perfecte i veritable), es pot demostrar la seva existència. -Les propietats de Déu (omnipotència, omnisciència, bondat) fan que no pugui enganyar-nos sistemàticament: i seria un engany sistemàtic que permetés que no poguéssim distingir l'error de la veritat quan utilitzem els sentits de la millor manera que podem. Opció b) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: -La connexió entre utilitarisme i liberalisme. -Els principis bàsics del liberalisme de Mill. -El liberalisme de Mill implica la necessitat d'impedir que la societat o el estat interfereixin en l'àmbit estrictament privat de la vida dels individus Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta.


Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (2 punts). S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.

Generalitat de CatalunyaConsell Interuniversitari de CatalunyaOrganització de Proves d’Accésa la Universitat

Dis

tric

te u

nive

rsita

ri d

e C

atal

unya

1

PAU. Curs 2005-2006

Filosofia

sèrie 4Escolliu una de les dues opcions (A o B)

Opció A

Perquè, al capdavall, tant si estem desperts com si dormim, no ens hem dedeixar convèncer mai sinó per l’evidència de la raó. I cal remarcar que dic de laraó, i no de la imaginació ni dels sentits. Així, encara que vegem molt claramentel Sol, no hem de jutjar per això que ha de tenir la grandària amb què el veiem; imolt bé podem imaginar distintament un cap de lleó unit al cos d’una cabra, senseque calgui concloure per això que existeix realment aquest ésser quimèric; per-què la raó no ens diu pas que allò que veiem o imaginem així sigui veritat, peròsí que ens diu que totes les nostres idees o nocions han de tenir algun fonamentde veritat, ja que no és possible que Déu, que és totalment perfecte i conformea la veritat, les hagi posades en nosaltres sense aquest fonament. I, per tal comels nostres raonaments no són mai tan evidents ni tan complets durant el somnicom durant la vigília, encara que, de vegades, les nostres representacions mentresomiem siguin tan vives i nítides, o més, la raó ens diu també que, com que elsnostres pensaments no poden ser tots vertaders perquè nosaltres no som total-ment perfectes, allò que aquests tenen de veritat ha de trobar-se infal·liblementmés aviat en els que tenim estant desperts que no pas en els nostres somnis.

DESCARTES. Discurs del mètode, IV

1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text icom hi apareixen relacionades. [2 punts]

2. Expliqueu breument –al voltant de 30-45 paraules– el significat, en el text, del’oració següent. [1 punt]

«...la raó no ens diu pas que allò que veiem o imaginem així sigui veritat.»

3. Per què diu Descartes que «no és possible que Déu, que és totalment perfecte iconforme a la veritat, les hagi posades en nosaltres sense aquest fonament»? (Enla vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartesque siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

4. Compareu la concepció de Descartes del coneixement empíric (o coneixementpels sentits) amb una altra concepció del coneixement empíric que es pugui tro-bar en la història del pensament. [2 punts]

5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que els sentits, per si sols, no enspoden garantir l’existència del món extern? Raoneu la resposta. [2 punts]

2

Filosofia


Opció B

Per bé que la societat no es basi en un contracte, i per bé que no es guanyi resinventant-ne un per deduir-ne les obligacions socials, tots els qui reben la protec-ció de la societat li deuen quelcom en retorn del benefici rebut, i el fet de viure ensocietat fa indispensable que cadascú es vegi en l’obligació d’observar una certalínia de conducta envers la resta. Aquesta conducta consisteix, primer de tot, ano perjudicar els interessos dels altres, o més ben dit, certs interessos que, perdisposició legal o consentiment tàcit, han de ser considerats com a drets; i, se-gonament, a suportar cadascú la càrrega que li pertoqui (fixada segons un prin-cipi d’equitat) dels treballs i sacrificis exigits per la defensa de la societat o elsseus membres d’ofenses i vexacions. La societat està justificada a imposaraquestes condicions, a qualsevol preu, a aquells que preferirien incomplir-les. [...]Però no hi ha motiu per plantejar-se aquesta qüestió quan la conducta d’unapersona no afecta l’interès de cap altra persona, o quan no pot afectar l’interèsdels qui no volen ser afectats (sota el supòsit que les persones interessades sóntotes adultes i amb un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos, l’indi-vidu hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció i atenir-sea les conseqüències.

MILL. Sobre la llibertat, IV


2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions–al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]

a) «contracte»b) «llibertat legal»

3. Per què diu Mill que quan la conducta d’algú no afecta els interessos d’altri «hauriade tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció»? (En la vostra resposta,haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents,encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

4. Compareu la concepció de Mill de la relació entre individu i societat amb una altraconcepció d’aquesta relació que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Suposem una acció que només pot afectar dues persones que són adultes i quelliurement hi estan d’acord. Creieu que Mill té raó quan defensa que, en aquestcas, la societat no hi ha d’intervenir? Raoneu la resposta. [2 punts]


Dis

tric

te u

nive

rsita

ri d

e C

atal

unya

1

PAU. Curs 2005-2006

Filosofia


Opció A

– Si algú no és capaç de discernir amb la raó la idea de bé, distingint-la de totesles altres, ni de triomfar, com en una batalla, sobre totes les dificultats, esforçant-se per fonamentar les demostracions no en l’aparença sinó en l’essència de lescoses per poder refutar al final totes les objeccions, ¿no diràs d’ell que no coneixel bé en si ni cap altra cosa bona, sinó que, fins i tot en el cas que assoleixi al-guna imatge del bé, ho farà per mitjà de l’opinió, però no de la ciència? [...]

– Sí, per Zeus! –va exclamar–. Diré tot això i amb totes les meves forces.

– Aleshores, si algun dia has d’educar realment aquells fills que ara imagines criari educar, no els permetràs, crec jo, que siguin governants de la comunitat i diri-geixin els assumptes més importants mentre estiguin privats de raó, com si fos-sin línies irracionals.

– No, en efecte –digué.

– ¿Els prescriuràs, doncs, que es dediquin particularment a aquella disciplina queels faci capaços de preguntar i respondre amb la més gran competència possible?

– Els ho prescriuré –va dir–, completament d’acord amb tu.

– ¿I no creus –vaig dir– que tenim la dialèctica en el lloc més alt dels nostresensenyaments i que no hi ha res que pugui posar-se amb justícia per damuntd’ella, i que ella és com el cim de tot ensenyament?

PLATÓ. República, 534c


2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions se-güents –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]

a) «el bé en si»b) «opinió»

3. Per què diu Plató que la dialèctica està «en el lloc més alt dels nostres ensenya-ments i que no hi ha res que pugui posar-se amb justícia per damunt d’ella»? (Enla vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Platóque siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

4. Compareu la filosofia política de Plató (és a dir, la seva concepció del govern i lajustícia) amb una filosofia política diferent que es pugui trobar en la història delpensament. [2 punts]

5. Creieu que Plató té raó quan defensa que els més savis han de governar? Rao-neu la resposta. [2 punts]

2

Filosofia


Opció B

En l’home noble s’esdevé exactament el contrari: concep la idea de «bo» d’unaforma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només apartir d’això es fa una idea d’allò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent»d’origen noble i aquella idea de «pervers» sorgida de la perola de cervesa queés l’odi insaciable [...] són molt diferents, per bé que ambdós termes, «dolent» i«pervers», sembla que es contraposen a la mateixa idea de «bo». Tanmateix, laidea de «bo» no és la mateixa: només cal que hom es pregunti qui és pròpiament«pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta rigorosa ésaquesta: precisament «l’home bo» de l’altra moral, precisament el noble, el po-derós, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de reüll per lamirada plena de verí del ressentiment.

NIETZSCHE. La genealogia de la moral, I


2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expres-sions –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]

a) «home noble»b) «ressentiment»

3. Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena«home pervers» és l’home noble mateix? (En la vostra resposta, haureu de refe-rir-vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents, encaraque no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

4. Compareu la concepció de la moralitat de Nietzsche amb una altra concepció dela moralitat que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Creieu que Nietzsche té raó en la seva crítica als valors de «bo» i «pervers», talcom els caracteritza la tradició judeocristiana? Raoneu la resposta. [2 punts]


Dis

tric

te u

nive

rsita

ri d

e C

atal

unya

1

PAU. Curs 2005-2006

Filosofia


Opció A

Però vaig advertir immediatament que mentre volia pensar així que tot és fals, eranecessari que jo, que ho pensava, fos alguna cosa; i observant que aquestaveritat: «penso, per tant sóc», era tan ferma i segura que les suposicions mésextravagants dels escèptics no eren capaces de fer-la trontollar, vaig jutjar quepodia rebre-la sense escrúpol com el primer principi de la filosofia que cercava.Vaig examinar després atentament el que jo era, i veient que podia fingir que notenia cap cos i que no hi havia món ni cap lloc on jo em trobés, però que no po-dia fingir, per això, que jo no fos, sinó que, al contrari, del fet mateix que pensa-va que podia dubtar de la veritat de les altres coses se’n seguia molt certamenti evidentment que jo era, mentre que amb només deixar de pensar, encara quetota la resta que havia imaginat fos veritat, no tenia ja cap raó per creure que joera, vaig conèixer per això que jo era una substància tota l’essència i natura dela qual és pensar, i que no necessita de cap lloc per ésser, ni depèn de cap cosamaterial; de manera que aquest jo, és a dir, l’ànima, per la qual jo sóc el que sóc,és enterament distinta del cos i, fins i tot, més fàcil de conèixer que aquest i,encara que el cos no fos, l’ànima no deixaria de ser tot allò que és.

DESCARTES. Discurs del mètode, IV


2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expres-sions –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]

a) «escèptics»b) «substància»

3. Per què diu Descartes que la seva existència és una veritat «tan ferma i seguraque les suposicions més extravagants dels escèptics no eren capaces de fer-latrontollar»? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensa-ment de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitamenten el text.) [3 punts]

4. Compareu la concepció cartesiana del jo, o de l’ànima, amb una altra concepciódel jo que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que ell és completament distint delseu cos? Raoneu la resposta. [2 punts]

2

Filosofia


Opció B

En l’estat de naturalesa, l’individu, si vol preservar-se dels altres individus, ha defer servir l’intel·lecte, gairebé sempre, només per fingir; però l’home, tant pernecessitat com per avorriment, vol viure en societat, gregàriament, de maneraque necessita un tractat de pau, per fer desaparèixer del seu món una guerra detots contra tots constant. Aquest tractat de pau duu amb ell el primer pas per ala consecució d’aquest misteriós impuls cap a la veritat. En aquest mateix mo-ment queda fixat el que, a partir d’aleshores, ha de ser «veritat», és a dir, s’ha in-ventat una designació de les coses uniformement vàlida i obligatòria, i el poderlegislatiu del llenguatge proporciona també les primeres normes de veritat ennéixer, per primera vegada, el contrast entre veritat i mentida.

NIETZSCHE. Veritat i mentida en sentit extramoral


2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressi-ons –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]

a) «estat de naturalesa»b) «guerra de tots contra tots»

3. Per què diu Nietzsche que la «veritat» és «una designació de les coses unifor-mement vàlida i obligatòria» que és «inventada»? (En la vostra resposta, haureude referir-vos als aspectes del pensament de Nietzsche que siguin pertinents,encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

4. Compareu la idea de Nietzsche que la societat es basa en la imposició d’en-ganys i il·lusions, com si fossin veritats objectives, amb una altra concepció de lasocietat que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Creieu que Nietzsche té raó quan defensa que el que ordinàriament reconeixemcom a «veritats» no tenen validesa objectiva, perquè són el resultat d’imposi-cions socials? Raoneu la resposta. [2 punts]


SÈRIE 1 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical. En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden avaluar-se independentment del contingut. Si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. Respecte al grau de precisió: aquest és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que, en la mesura que siguin deficients, afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text (2 punts). L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (40-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 40-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció a) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció almenys 3 de les següents idees: (i) -La distinció entre raó i sentits en Plató (ii) -La dialèctica com a elevació des de les aparences a l’essència (iii) - La dialèctica com a mitjà per conèixer el bé (iv) - La justificació del paper dels savis com a governants Opció b) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les 2 idees bàsiques següents: (i) –la contraposició entre la moral de l’home noble i la moralitat del ressentiment (ii) –la inversió de valors pròpia de la moralitat del ressentiment. Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. És important, però, que el corrector tingui en compte que en alguns casos el significat habitual de l’expressió (opció B, subpregunta b) dóna la clau per al significat en el text, mentre que en altres (opció A, i opció B, subpregunta a) el significat en el text és diferent de l’ordinari. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva.


D'altra banda, el corrector haurà d'evitar considerar si alumne pot o no inferir el que volen dir les expressions a partir del que es diu en la resta del text. Això no afecta el contingut que es demana: l'alumne té dret a inferir, si és possible, el significat a partir de la informació que li proporciona el text -i això, per si sol, és prova de la seva comprensió. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi: (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció a) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: -La distinció platònica entre els graus diferents de coneixement: els seus objectes. -La distinció platònica entre les els graus diferents de coneixement: les facultats associades -La caracterització platònica de la dialèctica Opció b) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: -La descripció nietzscheana de la moral del ressentiment: els seus orígens psicològics i socials -La tesi nietzscheana de la inversió dels valors en la moralitat del ressentiment. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (2 punts). S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.


SÈRIE 3 L’examen consta de dues opcions diferenciades, cadascuna amb un text i cinc preguntes sobre el text. Les preguntes de cada opció tenen una estructura molt semblant, però hi ha, òbviament, multitud de maneres correctes de respondre-les. Les pautes que figuren a continuació pretenen unificar al màxim possible la correcció d’exàmens que es presten a solucions molt diferents. Res no pot substituir, però, l’exercici de sentit comú que requereix la decisió del corrector sobre si, i en quin grau, una resposta s’ajusta o no als principis generals que s’enuncien a continuació. El paper de la precisió, la claredat i la correcció gramatical. En una prova de filosofia, la precisió, la claredat i la correcció gramatical són òbviament fonamentals. Els correctors hauran d’evitar, però, fer-ne una avaluació autònoma: aquests trets no poden avaluar-se independentment del contingut. Òbviament, si la resposta no s’adequa en absolut al que es demana, aleshores la claredat, la precisió i la correcció gramatical no hi afegeixen cap valor. Això no vol dir que no hagin d'afectar la qualificació. D’una banda, el grau de precisió és part intrínseca del contingut que es vol expressar. Respecte a la claredat i la correcció gramatical, el criteri que s’haurà d’utilitzar és que en la mesura que siguin deficients afecten negativament el contingut que de fet s’expressa, i, per això mateix i en aquesta mesura, han d’afectar la qualificació. Primera pregunta Explicar breument el contingut del text (2 punts). L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. (Excepte si la manca d’aquest coneixement l’impedeix d’entendre el text). Les restriccions sobre espai (40-80 paraules) són només orientatives per determinar indirectament el tipus de resum que s’espera: ni un breu títol, ni una llarga paràfrasi. Per tant, si el contingut del resum és equivalent al que es podria fer en 40-80 paraules, no ha de comptar contra l’alumne el fet que no respecti els límits. A continuació s'esmenten les idees principals que se suposen en una resposta correcta. Cal tenir en compte, però, que les formes en que s'enuncien i comparen en un petit resum poden ser molt diverses. El seu enunciat pot ser explícit o estar implícit en la redacció de l'alumne. I, per suposat, en cap sentit es pot esperar un desenvolupament detallat de cada idea. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text. Opció a) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà de connectar amb una mínima correcció les següents idees: (i) -"Jo penso, jo sóc" és una veritat indubtable, a diferència de les creences sobre el meu cos. (ii) - Jo no sóc un cos material, sinó quelcom pensant. Opció b) Per assolir la màxima puntuació, l’alumne haurà d'exposar la idea expressada en (iii) i al menys una de les dues restants ((i) ó (ii)): (i) –En l'estat de naturalesa, l'ús de l'enteniment és un mer valor de supervivència (fingiment) (ii) –Utilitat de les convencions socials per evitar la guerra de tots contra tots. (iii)- Les normes de la veritat són imposades per les convencions socials.


Segona pregunta Explicar el significat de termes o expressions. (1 punt) El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva. Per tant, l'explicació de "sustància", opció A, pot fer-se en termes completament ordinaris i no tècnics: per exemple, "cosa estable". D'altra banda, el corrector haurà d'evitar considerar si alumne pot o no inferir el que volen dir les expressions a partir del que es diu en la resta del text. Això no afecta el contingut que es demana: l'alumne té dret a inferir el significat de la informació que li proporciona el text i això, per si sol, és prova de la seva comprensió. I quan tal cosa no és possible, l'explicació demanada és pertinent com a manera de mesurar la comprensió que té l'alumne del que es diu en una part del text. Tercera pregunta Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi: (3 punts) L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta. Opció a) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament: - Les característiques del dubte metòdic cartesià. - Les característiques del nostre coneixement de la nostra ment i la nostra existència, en comparació amb les nostres creences sobre el món extern (opcional :...i amb les nostres creences matemàtiques) - El paper de l'auto-coneixement en el projecte global cartesià. Opció b) La màxima puntuació requeriria referir-se correctament a: - El paper de les convencions socials en l'estipulació de les normes de la veritat. - L'explicació genètica d'aquestes convencions. - Els elements bàsics de la negació nietzscheana de l'objectivitat del que ordinàriament es considera “veritat” o “coneixement”. Quarta pregunta Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts). S’ha de tenir en compte: a) La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada b) El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana. En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer


una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Cinquena pregunta Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (2 punts). S’haurà de valorar només: (a) el grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i (b) la coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi. Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents i com estan relacionades. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.

1

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Org

anitz

ació

de

Pro

ves

d’A

ccés

a la

Uni

vers

itat

Dis

tric

te u

niv

ers

ita

ri d

e C

ata

lun

ya

SÈRIE 3 PAU. Curs 2004-2005 FILOSOFIA

Trieu una de les dues opcions, A o B.

OPCIÓ A

Nogensmenys, malgrat aquesta ignorància dels poders i principis naturals, sempre suposem,quan veiem qualitats sensibles iguals, que tenen poders ocults iguals i esperem que se’nseguiran efectes similars a aquells que hem experimentat. Si s’ofereix un cos de color iconsistència iguals als del pa que hem menjat abans, no tenim cap escrúpol a repetirl’experiència i a preveure, amb certesa, que té el mateix aliment i poder de suport. Heus aquíun procés de la ment o el pensament, del qual prou m’agradaria saber-ne la base. Tothomaccepta que no hi ha cap connexió coneguda entre les qualitats sensibles i els poders ocults, i,per tant, que la ment no pot treure cap conclusió sobre la seva conjunció constant i regular, permitjà d’allò que sap de la seva natura. [...] El pa que vaig menjar abans m’alimentava, és a dir,un cos amb determinades qualitats sensibles era, al mateix temps, dotat amb determinatspoders ocults. ¿Se’n segueix, però, que un altre pa, en una altra ocasió, ha d’alimentar-metambé i que sempre han de concórrer les mateixes qualitats sensibles amb els mateixos podersocults? La conseqüència no sembla de cap de les maneres necessària. Si més no, hom ha dereconèixer que hi ha una conseqüència treta per la ment, que hom ha fet certs passos, que hiha un procés del pensament i una inferència que requereix una explicació. Aquestes duesproposicions són ben lluny d’ésser la mateixa: «M’he adonat que sempre un objecte tal vaacompanyat d’un efecte tal» i «preveig que d’altres objectes, que són aparentment similars,aniran acompanyats d’efectes similars».

HUME, Investigació sobre l’enteniment humà

1. Expliqueu breument —al voltant de 40-80 paraules— les idees principals del text icom hi apareixen relacionades. [2 punts]

2. Què vol dir, en el text, que no hi ha una «conseqüència necessària» entre el fet queel pa em va alimentar en el passat i el fet que un altre pa, en una ocasió futura,també m’alimentarà?Per què diu Hume que la relació entre tots dos fets no és necessària? (Tingueu encompte els aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que noapareguin explícitament en aquest text.) [3 punts]

3. Caracteritzeu la concepció del coneixement empíric (és a dir, coneixement a partirde l’experiència) que tenia Hume i que es pot deduir del text. Compareu-la ambuna altra concepció diferent del coneixement. [3 punts]

4. Esteu d’acord amb la tesi de Hume que a partir dels sentits no podem obtenirinformació sobre els poders ocults del pa que fan que aquest ens alimenti? Raoneula resposta. [2 punts]

2

OPCIÓ B

Cal, en efecte, que l’home exerciti la seva comprensió basant-se en el que anomenem «idea»i que procedeixi a partir de percepcions múltiples vers una única cosa assolida per mitjà delraonament. I això és, certament, la reminiscència del que en altre temps la nostra ànima vaveure mentre caminava al costat de la divinitat, contemplant des de dalt les coses que ara diemque «són» i enlairant la mirada vers el que realment «és». Per això justament la ment del filòsofés l’única que [...] en la mesura que li és possible, sempre roman, gràcies al record, al costatd’aquelles coses que fan que una divinitat, perquè no s’aparta d’elles, assoleixi el seu caràcterdiví. Per tant, només l’home que sap fer un bon ús d’aquests records i s’inicia contínuamenten els misteris perfectes, aconseguirà ser realment perfecte. En defugir les preocupacionshumanes i apropar-se a allò que és diví, aquest home es converteix en objecte de menyspreuper part de la multitud, com si fos un pertorbat, però la multitud ignora que està posseït per undéu.

PLATÓ, Fedre, 249d


2. En les sis qüestions següents, trieu l’única resposta que considereu vàlida (no caljustificar-la). Cada resposta errònia descompta el 33% de la puntuació prevista per a cada pregunta. Per contra, les preguntes no contestades no tindran capdescompte.

Escriviu les vostres respostes en el quadernet de respostes, indicant el número dela pregunta i, al costat, la lletra que precedeix la resposta que considereu correcta(a, b, c o d).

[0,5 punts per qüestió encertada]

2.1. Quines de les afirmacions següents sobre el que Plató anomena «idea» éscorrecta?a) Les idees són les percepcions múltiples.b) Les idees són les percepcions sensorials més perfectes i úniques.c) La nostra ànima obté, per primera vegada, coneixement de la idea a partir

de les percepcions sensorials.d) Les percepcions sensorials ens fan recordar la visió intel·lectual de les

idees, prèvia al nostre naixement.

2.2. Plató creu, segons el text, que: a) les coses que ara diem que «són», són, totes elles, el que «realment és». b) el que «realment és» no és cap de les coses que ara diem que «són».c) les coses que ara diem que «són», són totes les idees.d) les coses que ara diem que «són», són les idees més perfectes.

2.3. Quina d’aquestes tesis és defensada en el text?a) El nostre cos ha vist les idees abans d’unir-se a la nostra ànima.b) La percepció sensorial és més perfecta que el record.c) El coneixement de les idees ens porta cap a la perfecció.d) Les idees poden fer-nos recordar les percepcions.

2.4. Quin d’aquests arguments és bàsic en la concepció platònica del coneixement?a) Com que no podem haver adquirit el coneixement de les idees mitjançant

l’experiència, cal concloure que el coneixement de les idees és anterior a l’experiència.

b) Com que el coneixement de les idees és anterior a l’experiència, calconcloure que no hi ha percepcions.

c) Com que les percepcions no són idees, cal concloure que els éssershumans no tenen percepcions.

d) Com que les idees són entitats subjectives en el marc de la metafísicaplatònica, cal concloure que el coneixement de les idees és anterior al’experiència.

2.5. Quina d’aquestes afirmacions sobre el coneixement va defensar Plató?a) El coneixement no és possible.b) L’únic coneixement veritable és el coneixement de les idees.c) El coneixement de les idees i la percepció són dues formes diferents i

alternatives de coneixement.d) El coneixement és sempre una il·lusió.

2.6. La concepció del coneixement humà de Plató fa que sigui un filòsof:a) empirista.b) visionari.c) comunista.d) racionalista.

3. Caracteritzeu una altra concepció d’idea diferent de la que apareix en el text.Compareu-la amb la que apareix en el text. [3 punts]

4. Esteu d’acord amb la tesi platònica que hi ha d’haver idees innates? Raoneu laresposta. [2 punts]

3

1

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Org

anitz

ació

de

Pro

ves

d’A

ccés

a la

Uni

vers

itat

Dis

tric

te u

niv

ers

ita

ri d

e C

ata

lun

ya



OPCIÓ A

Coneixem, doncs, dos orígens del sentiment de culpabilitat: el primer, que ve de la por davantl’autoritat, i l’altre, més tardà, procedent de la por al superjò. El primer obliga a renunciar a lessatisfaccions dels instints; l’altre empeny, a més, cap al càstig, ja que no es poden ocultar elsdesigs prohibits davant del superjò. Sabem, també, com s’ha d’entendre la severitat del superjò,és a dir, les exigències de la consciència moral. Aquesta és continuadora, senzillament, de laseveritat de l’autoritat exterior, la qual havia rellevat i, en part, substituït. Veiem, així, de quinamanera entra en relació la renúncia als instints amb el sentiment de culpabilitat. Originàriament,doncs, la renúncia als instints era conseqüència de l’activitat exterior: per no perdre l’amor, homrenuncia a la satisfacció. Un cop feta aquesta renúncia, ja estem en pau amb l’autoritat; ja nohauria de restar cap sentiment de culpabilitat. La situació és diferent en el cas del temor alsuperjò. No n’hi ha prou amb la renúncia als instints, perquè persisteix el desig i aquest no espot ocultar al superjò. Malgrat la renúncia completa, sorgirà un sentiment de culpabilitat. [...]La renúncia als instints ja no té efectes plenament alliberadors; la virtuosa abstinència ja no éspremiada amb la seguretat de continuar rebent l’amor.

FREUD, El malestar de la cultura


2. Què vol dir, en el text, que la consciència moral «és continuadora [...] de la severitatde l’autoritat exterior»?

Per què diu Freud que la renúncia als instints pot no tenir efectes alliberadors?(Tingueu en compte els aspectes del pensament de Freud que siguin pertinents,encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts]

3. Caracteritzeu la concepció de la moralitat que tenia Freud i que es pot conclourea partir del text. Compareu-la amb una altra concepció de la moralitat. [3 punts]

4. Esteu d’acord amb la concepció freudiana de la consciència moral i la moralitat?Raoneu la resposta. [2 punts]

OPCIÓ B

En fi, si encara hi ha homes a qui les raons que he presentat no han convençut prou del’existència de Déu i de l’ànima, vull que sàpiguen que totes les altres coses de les quals pensenque potser estan més segurs, com ara que tenen un cos, que hi ha astres, i una terra, i altressemblants, són, això no obstant, menys certes. És veritat que tenim una seguretat morald’aquestes coses tan forta que el dubte sobre la seva existència semblaria una extravagància. Toti això, si el que està en qüestió és la certesa metafísica, no es pot negar […] que tenim motiussuficients per excloure la seguretat completa quan ens adonem que igualment podem imaginar,en un somni, que tenim un altre cos i que veiem altres astres i una altra terra, sense que aixòsigui així. Doncs, ¿com sabrem que els pensaments que se’ns ocorren durant el somni sónfalsos, i que no ho són aquells que tenim desperts, si moltes vegades succeeix que els primersno són menys vius i manifests que els segons? I per molt que estudiïn els millors enginys, nocrec que puguin donar cap raó que pugui apaivagar aquest dubte, si no és que pressuposenl’existència de Déu. Així, en primer lloc, aquesta mateixa regla que abans he acceptat, a saber,que les coses que concebem molt clarament i distintament són totes vertaderes, aquesta mateixaregla rep la seva certesa només del fet que Déu existeix i és un ésser perfecte.

DESCARTES, Discurs del mètode


2. En les sis qüestions següents, trieu l’única resposta que considereu vàlida (no caljustificar-la). Cada resposta errònia descompta el 33% de la puntuació prevista pera cada pregunta. Per contra, les preguntes no contestades no tindran capdescompte.



2.1. En aquest text, Descartes suggereix que una certesa metafísica és diferent dela seguretat moral:a) perquè tothom té una certesa metafísica. b) perquè ningú no podrà tenir mai una seguretat moral de res.c) perquè una certesa metafísica és una certesa tan forta que res en absolut

no seria una raó en contra seva.d) perquè una certesa metafísica és una certesa tan forta que res del que ha

passat fins ara no l’ha fet trontollar.

2.2. Una idea clara i distinta, per a Descartes:a) només ho pot ser de les coses externes.b) només ho pot ser del geni maligne. c) és vertadera.d) només la té Déu.

2

2.3. Quina d’aquestes tesis és defensada en el text?a) No hi ha astres, perquè la vida és un somni.b) Totes les idees que tenim són vertaderes.c) Les idees clares no poden ser distintes.d) La mera seguretat moral que hi ha astres no garanteix que tinguem una

certesa metafísica que hi ha astres.

2.4. Quin d’aquests raonaments expressa un argument bàsic en la concepciócartesiana del coneixement?a) El fet que hi ha un món extern és una raó per creure en Déu.b) La certesa que Déu existeix és una raó per creure que algunes de les

nostres idees són representacions vertaderes. c) La certesa que hi ha un món extern és una raó per creure en Déu.d) Perquè sé que Déu existeix, puc saber també que hi ha un geni maligne.

2.5. Quina d’aquestes afirmacions sobre el coneixement va defensar Descartes?a) Totes les nostres idees són impressions.b) Totes les nostres idees són clares.c) La idea de Déu és innata.d) Només Déu pot tenir la idea de Déu.

2.6. La concepció del coneixement humà de Descartes el converteix en un filòsof:a) racionalista.b) agnòstic.c) empirista.d) escèptic.

3. Compareu la concepció que té Descartes dels sentits —i de la seva funció en elconeixement humà— amb alguna altra concepció diferent. [3 punts]

4. Esteu d’acord amb l’argument de Descartes que la certesa quotidiana i ordinàriasobre l’existència del món extern no és una certesa absoluta? Raoneu la resposta.[2 punts]

3



OPCIÓ A

— I què succeeix amb la multiplicitat de les coses belles, com ara homes, cavalls, mantells oaltres coses, siguin les que siguin, que tenen aquesta qualitat o són iguals, o amb totes aquellescoses, en definitiva, que reben el mateix nom que aquestes realitats? ¿Es presenten potser enidèntic estat o, ben al contrari que aquelles, no es presenten mai en cap aspecte, per dir-ho així,en idèntic estat, ni amb si mateixes, ni entre si?— Això és el que succeeix amb aquestes coses —respongué Cebes—, mai no es presenten dela mateixa manera.— I aquestes darreres coses, ¿no es poden tocar i veure i percebre amb els altres sentits, mentreque les que sempre es troben en el mateix estat és impossible aprehendre-les amb cap altre òrganque no sigui la reflexió de la intel·ligència, atès que són invisibles i no es poden percebre permitjà de la vista?— Completament cert és el que dius —respongué Cebes.— ¿Vols que admetem —prosseguí Sòcrates— dues espècies de realitats, una de visible i unaaltra d’invisible?— Admetem-ho.— ¿I que la invisible sempre es troba en el mateix estat, mentre que la visible mai no ho està?— Admetem també això —respongué Cebes.

PLATÓ, Fedó, 78e-79a


2. Què vol dir, en el text, que hi ha «dues espècies de realitats, una visible i una altrainvisible»? Per què diu Plató que hi ha dues espècies de realitats? (Tingueu en compte elsaspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguinexplícitament en aquest text.) [3 punts]

3. Compareu el paper que té la percepció en la concepció platònica del coneixementamb el paper que té la percepció en alguna altra concepció del coneixement. [3 punts]

4. Esteu d’acord amb la tesi platònica que la veritable realitat només es pot copsarper mitjà de la reflexió intel·lectual? Raoneu la resposta. [2 punts]

1

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Org

anitz

ació

de

Pro

ves

d’A

ccés

a la

Uni

vers

itat

Dis

tric

te u

niv

ers

ita

ri d

e C

ata

lun

ya

OPCIÓ B

[...] després de la conjunció constant de dos objectes —calor i flama, per exemple, o pes isolidesa—, només el costum ens obliga a esperar l’un arran de l’aparició de l’altre. Fins i totaquesta hipòtesi sembla l’única que explica una dificultat que no és gens ni mica diferent: ¿perquè fem a partir de mil casos una inferència que no sabem fer a partir d’un sol cas? La raó ésincapaç d’una variació com aquesta. Les conclusions que dedueix de la consideració d’uncercle són les mateixes que es formaria examinant tots els cercles de l’univers. Cap home,però, que només hagi vist moure’s un cos després d’haver estat impulsat per un altre, podràinferir que qualsevol altre cos es mourà si rep un impuls igual. Totes les inferències fetes apartir de l’experiència, per tant, són efecte del costum, i no pas del raonament. El costum,doncs, és el gran guia de la vida humana. Només aquest principi converteix en útil la nostraexperiència i ens fa esperar, per al futur, un seguit de fets similars als que han aparegut en elpassat.



2. En les sis qüestions següents, trieu com a resposta l’única opció que considereuvàlida (no s’ha de justificar). Cada resposta errònia descompta el 33% de lapuntuació prevista per a cada pregunta. Per contra, les preguntes no contestadesno tindran cap descompte.



2.1. Segons Hume, si recordo que les flames m’han cremat sempre en el passat:a) puc demostrar racionalment que em cremaran en el futur.b) és impossible creure ara que em cremaran en el futur.c) no em cal l’experiència futura per creure ara que em cremaran en el futur.d) em calen l’experiència futura i el costum per creure ara que em cremaran en

el futur.

2.2. Segons Hume, a partir del fet que les flames m’han cremat sempre en elpassat:a) se segueix necessàriament el fet que em cremaran en el futur.b) se segueix que hi ha una connexió necessària entre les flames i el fet que

m’hagi cremat.c) no és possible que ens formem cap creença sobre si em cremaran o no en

el futur.d) no podem concloure basant-nos en la raó si em cremaran o no en el futur.

2

2.3. Segons Hume:a) podem veure la connexió necessària entre causa i efecte gràcies al costum.b) la relació entre causa i efecte no involucra cap connexió necessària.c) l’existència de la connexió necessària entre causa i efecte es demostra a

partir de l’absència de conjunció constant entre elles. d) només el costum és una connexió necessària.

2.4. Quina d’aquestes afirmacions expressaria, segons Hume, una veritat que potser coneguda per la raó?a) El pa m’ha nodrit en el passat.b) La meitat de mig pa és la quarta part d’un pa.c) El pa no em nodrirà en el futur.d) El pa sí que em nodrirà en el futur.

2.5. Quina d’aquestes tesis és una tesi típica de Hume?a) Preveure l’efecte a partir de la causa no ens permet preveure el futur.b) No ens formem creences sobre el futur.c) La primera vegada que veiem un tipus de causa no podem preveure els

seus efectes.d) Sé que demà el sol no sortirà.

2.6. Quina d’aquestes caracteritzacions no es pot aplicar en cap cas a la concepcióde Hume del coneixement?a) Racionalista.b) Empirista.c) Subjectivista.d) Escèptica.

3. Caracteritzeu, a partir del contrast que fa Hume en el text, la diferència entre laseva concepció de la raó i la seva concepció de l’experiència. [3 punts]

4. Esteu d’acord amb la tesi de Hume que l’experiència passada no justificaracionalment les nostres previsions sobre el futur? Raoneu la resposta. [2 punts]

3

SÈRIE 4 PAU. PLA ANTIC. Curs 2004-2005 FILOSOFIA


OPCIÓ A

No és possible de pensar res enlloc del món, ni tampoc en general fora del món, que pugui sertingut sense restricció per bo, llevat únicament d’una bona voluntat. La intel·ligència, l’agude-sa, el judici i tots els altres talents de l’esperit, diguin-se com es vulgui, o bé el coratge, la deci-sió, la perseverança en els propòsits, com a qualitats del temperament, són sens dubte, des dediversos punts de vista, bons i desitjables. Però poden esdevenir també extremament dolents iperjudicials, si no és bona la voluntat que ha de fer ús d’aquests dons naturals. [...] El mateixpassa amb els dons de la fortuna. El poder, la riquesa, l’honor, fins i tot la salut, el ple benestari l’acontentament amb la pròpia situació, això que s’anomena felicitat, produeixen coratge, isovint també petulància, allà on no existeix una bona voluntat que rectifiqui i faci adequat a finsuniversalment vàlids l’influx d’aquests dons i, al mateix temps, tot el principi de l’acció; senseesmentar que un espectador raonable i imparcial mai no pot tenir satisfacció davant la visió que,a un ésser que no és ornat amb cap tret d’una voluntat pura i bona, tot li va constantment bé.Així, la bona voluntat sembla que constitueix la condició indispensable d’allò que ens fa dig-nes de ser feliços.

KANT, Fonamentació de la metafísica dels costums

1. Expliqueu breument quina és la idea principal del text. [2 punts]

2. Què vol dir, en aquest text, que «la bona voluntat [...] ens fa dignes de ser feliços»?[3 punts]

3. Compareu la concepció de la moralitat que s’expressa en aquest text amb algunaaltra concepció de la moralitat. [3 punts]

4. Expliqueu per què creieu que l’autor del text té raó o per què creieu que no en té.[2 punts]

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Org

anitz

ació

de

Pro

ves

d’A

ccés

a la

Uni

vers

itat

Dis

tric

te u

niv

ers

ita

ri d

e C

ata

lun

ya

1

OPCIÓ B

Així, si la veritat de les coses existeix des de sempre en les nostres ànimes, cal que la nostraànima sigui immortal. Per aquest motiu, hem de tenir coratge i esforçar-nos a trobar de nou ia buscar el que actualment no sabem; és a dir, aquelles coses de les quals hem perdut el record.[...] Hi ha alguns punts del meu raonament sobre els quals no m’atreviria a ser realment asse-veratiu. Però, si considerem com a deure nostre la recerca del que ignorem, ens fem millors,més enèrgics i menys ganduls que si considerem impossible i fora del nostre deure la recercade la veritat desconeguda; això, m’atreviré a defensar-ho contra tothom.

PLATÓ, Menó


2. Què vol dir, en aquest text, que «la veritat de les coses existeix des de sempre enles nostres ànimes»? [3 punts]

3. Compareu la concepció del coneixement que s’expressa en aquest text amb algu-na altra concepció del coneixement. [3 punts]


2

SÈRIE 1 PAU. PLA ANTIC. Curs 2004-2005 FILOSOFIA


OPCIÓ A

Bé cal admetre que la naturalesa ens ha mantingut ben lluny de tots els seus secrets i quenomés ens ha facilitat el coneixement d’unes poques qualitats superficials dels objectes,mentre que ens amaga aquells poders i principis dels quals depèn la seva influència. Els nostressentits ens informen del color, el pes i la consistència del pa, però ni cap sentit ni cap raó podenmai informar-nos sobre aquelles qualitats que el fan adequat per a l’alimentació i el suport d’uncos humà. La vista i el tacte donen una idea del moviment actual dels cossos, però, pel que faa aquesta meravellosa força o poder de mantenir el moviment d’un cos per sempre en un canvicontinu de lloc, moviment que els cossos no poden perdre mai sinó per comunicar-lo a d’altres,no ens en podem formar ni el concepte més remot. Nogensmenys, malgrat aquesta ignorànciadels poders i principis naturals, sempre suposem, quan veiem qualitats sensibles iguals, quetenen poders ocults iguals i esperem que se’n seguiran efectes similars a aquells que hemexperimentat.



2. Què vol dir, en aquest text, l’oposició entre «poders ocults» i «qualitats superficials»?[3 punts]

3. Compareu la concepció del coneixement científic que apareix en aquest text ambalguna altra concepció del coneixement científic. [3 punts]


Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Org

anitz

ació

de

Pro

ves

d’A

ccés

a la

Uni

vers

itat

Dis

tric

te u

niv

ers

ita

ri d

e C

ata

lun

ya

1

OPCIÓ B

I com que la Política se serveix de les altres ciències pràctiques i com que a més estableix lleissobre què cal fer i de què cal abstenir-se, el fi d’aquesta ciència englobarà els fins de les altres;d’on es dedueix que el fi de la Política serà el bé pròpiament humà. En efecte, fins i tot si hiha identitat entre el bé de l’individu i el bé de la ciutat, tot i això és una tasca manifestamentmés important i més perfecta la de conèixer i salvaguardar el bé de la ciutat; perquè el bé éssegurament una cosa estimable fins per a un individu sol, però és més bell i més diví aplicat auna nació o una ciutat.

ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac

1. Expliqueu breument la idea principal del text. [2 punts]

2. Què vol dir, en aquest text, que «el fi de la Política serà el bé pròpiament humà»?[3 punts]

3. Compareu la concepció de la política que hi ha en aquest text amb alguna altraconcepció de la política. [3 punts]


2

TAULA DE RECURSOS ARGUMENTATIUS Aclariment o matisació de la tesi: - Si per … entenem … aleshores… - Allò que l’autor ens vol fer veure és que… - L’autor defensa la tesi que … però cal tenir en compte que… - Quan l’autor diu que… hem de considerar que … Treure conseqüències d’una tesi: - Del que diu el text es desprèn que… - Aquesta idea ens portaria a … - Si acceptem la tesi de l’autor, aleshores caldrà admetre també que… Explicitar pressupòsits d’una tesi: - Quan l’autor defensa … dona per suposat que… - L’autor, sense dir-ho, assumeix que… - Les conclusions de l’autor són vàlides només si admetem la premissa que... Adjectivar o batejar una idea : - Quan l’autor diu que …, està defensant una posició … - La visió de l’autor és … - La concepció de l’autor comporta una visió… Contraposar amb altres autors: - Una visió que em sembla més encertada és la de ..., que defensava que ... - Contràriament, l’autor ... defensava que ... - Jo m’inclino més aviat per la posició contrària: ... Recurs a l’analogia o la comparació: - Igual com l’autor defensa que ..., es podria dir que ... - Una situació anàloga la trobem en ... - Si comparem el que diu l’autor amb el que passa amb ..., veurem que Recurs a l’exemple: - El fenomen de ... il·lustra molt bé la idea que ... - Un exemple del que defensa l’autor el trobem en ... - Un exemple actual d’aquesta doctrina seria ... Vigència o actualitat d’una idea:

- La concepció actual de ... seria més aviat ... - La vigència d’aquestes idees es pot veure en ... - La novetat dels plantejament de ... resideix en ... - La concepció de ... és perfectament defensable avui si tenim en compte que ... Plantejar objeccions o crítiques: - Aquesta posició de l’autor crec que planteja alguns problemes: ... - Una qüestió que es planteja als defensors de ... és ... - Portades a l’extrem aquestes idees impliquen que ... - Un punt feble d’aquesta posició és ... Aportar raons a favor: - La raó per la qual defenso ... és que ... - Els avantatges que veig en aquesta posició són ... - Les idees de l’autor em semblen interessants si tenim en compte que ... Conclusió o balanç final: - En síntesi / per concloure, crec que es pot afirmar que ... - Tot això em sembla que fonamenta suficientment la tesi que ... - Així doncs, m’inclino a pensar que l’autor te raó en ..., però no, en canvi, quan diu que ... Antologia de textos i exercicis per a la filosofia a batxillerat Grup de treball de Filosofia ICE Josep Pallach 2003-2005 Documenta Universitaria Abril 2006

Documents

Dossier selectivitat 2012