Dossier projecte MARTINET DE FARGA

IES PERE ALSIUS i TORRENTPROJECTE “EL MARTINET DE FARGA”1er d’E.S.O.curs 2011-2012 Departament de Tecnologia

EL MARTINET DE FARGA

Nom i cognoms: Lluc Barrachina, Joan Brunet i Josep Delgado. Curs i grup:1rB Grup:A

Objectius:

Conèixer les diferents utilitzacions de l’energia al llarg del temps Conèixer l’evolució de les diferents tècniques per encendre foc Saber identificar els diferents tipus d’energia i la seva utilització en el procés de farga catalana. Saber justificar en el marc històric la importància del procés de farga catalana. Identificar la indústria del ferro i l'acer com un element de progrés tecnològic. Saber identificar els elements més rellevants i representatius en una farga catalana. Saber descriure les parts del forn i les parts d’un martinet de farga. Saber el funcionament i utilitat del martinet de farga. Saber representar a escala en un plànol cadascuna de les parts d’un martinet. La correcta utilització d’eines i materials en la construcció d’una maqueta d’un martinet de farga, de

manera segura i ordenada. Prestar interès i mantenir uns hàbits de puntualitat i ordre durant el transcurs de tot el projecte. Saber treballar en equip.

Ref:/WIFRED/document.doc Pàgina 1 de 33


Llegeix el següent text sobre L’energia al llarg dels temps

Ara respon les següents qüestions:Ref:/WIFRED/document.doc Pàgina 2 de 33


1-Quina va estar la primera energia utilitzada per la humanitat, tret de la muscular? Quines necessitats eren satisfetes?

Era el foc, la van fer servir per cuinar fer llum i defensar-se

2-En quina etapa de la història es va utilitzar l’energia muscular de tracció animal? Quin ús se li donava?

El Neolític. Per tirar arades i carros. (Pel transport)

3-Quina va estar la primera aplicació de l’energia eòlica?

Per navegar amb vela i més tard, els grecs o van fer servir per els primers molins.

4-En quins temps es varen construir els primers molins de vent? En l’època dels grecs.

Ente els segles I i II A.C.

5-Amb quina finalitat inicial era utilitzada l’energia hidràulica? En quin any va aparèixer la primera roda hidràulica? En quin any es considera prou perfeccionada com per ser considerada una turbina?

En els molins fariners. L’any 70 A. C. Es va considera turbina a l’ any 1827.

6-En quina època de la història fou molt diversificat l’ús de la roda hidràulica? A quin segle es refereix? A quines màquines es va aplicar?

Al llarg de l’ edat mitjana.

7-Quina és la característica més rellevant de la denominada era industrial?

És l’extraordinari increment del consum d’ energia.

8-Quines aplicacions va tenir la màquina de vapor? Quin recurs energètic emprava pel seu funcionament?

La maquina de vapor va permetre il·luminar ciutats i moure maquines i tramvies.

9-Quines noves energies apareixen a finals del s XIX?

Cap el final del segle XIX és va experimentar el desenvolupament del petroli i l’ electricitat.

10-Com caracteritzes, des d’un punt de vista energètic, al s XX?

El segle XX s’ ha distingit per l’ aplicació de l’ electricitat, sobretot en el camp de l’ electrònica i de l’ energia atòmica primer en el camp militar i després en la medicina.



Llegeix el següent text sobre El procés tecnològic del foc



Ara respon les següents qüestions:

1-Quan va aprendre l’ésser humà a fer foc? Quants anys fa d’això? I abans d’aquest temps, com ho feien per obtenir foc?

Els essers humans van aprendre a fer foc al paleolític superior fa uns 20.000 anys. Abans depenien de focs naturals que provocaven els llamps durant les tempestes; recollien aquest foc i el conservaven amb cura per mantenir-lo encès i aprofitar-lo quan calgués.

2-Explica quin va estar el primer procés d’obtenció del foc.

Un dels primers mètodes per a fer foc consistia a friccionar ràpidament dues fustes. Qui volia fer foc recolzava la punta d’un palet de fusta dura sobre una marca feta en un petit tronc. A continuació feia girar el palet amb els palmells de les mans per tal que el fragment escalfés el tronc. A força d’anar fregant amb rapidesa, s’ aconseguia una petita brasa al tronc. Aleshores només calia posar-hi algunes herbes seques i bufar amb suavitat per a obtenir una flama.

3-Explica quina tècnica més evolucionada es va emprar per l’obtenció de foc. Quan de temps s’emprava?

En lloc d’utilitzar el palmell de les mans per moure el pal perpendicular al terra, s’ enrotllava la corda d’un arc a aquest pal, de forma que en moure lateralment l’arc, la corda feia girar molt més ràpidament el pal. D’ aquesta manera, afegint-hi herbes seques i bufant, es podia encendre un foc en només 30 segons.

4-Explica el mètode de les pedres de sílex d’obtenció del foc en els temps antics. Per quina raó es va substituir una de les pedres de sílex per un metall?

Picaven dues pedres fogueres (sílex) i feien espurnes que encenien herbes seques i altres materials combustibles. Més endavant es va substituir una de les pedres per un tros de metall perquè així es feien més espurnes.

5-Quines dues tècniques àmpliament divulgades hi ha actualment per encendre foc?

Els llumins i els encenedors. En els llumins es fa fregar el cap del llumí ( material molt inflamable) contra el paper de vidre. I en l’ encenedor la roda frega a la pedra fa saltar espurnes que encenen el gas.



Fes un breu resum sobre el procediment de la Farga Catalana i emmarca’l històricament. Pots inspirar-te també en aquesta fotografia il·lustrativa dels personatges.

Normalment a la farga catalana hi havia dos socis:

El Fargaire (el què treballava a la farga.)

I un soci capitalista (el que posava els diners)

L’ administrador era la persona que manava als fargaires també era l’ encarregat de l’administrador comercial i econòmica. Com un gerent d’ una empresa actual. El foguer s’encarregava de la construcció i la reparació del forn. Era el responsable de la qualitat dels productes elaborats. Els obrers només descansaven el diumenges. l'escolà i el seu ajudant s'encarregaven d'encendre el forn. Començaven escalfant el forn amb carbó encès; després, posaven trossos de carbó al fons, per facilitar el pas de l'aire, i l'omplien fins a l'altura de la tovera. El picamena s'encarregava d'escalfar, fora de la farga, la mena, per tal de deshidratar-la i feia petits porus. I al material que el picamena després separava fàcilment a cops de martell trossejant la mena fins arribar a obtenir superfícies d'uns 5 cm2 que amb el garbell treia la terra. El maller i el seu ajudant feien funcionar el mall i forjaven (treballaven) el masser (massa que s’obtenia al forn) i el ferro buidat. La producció d'una farga solia ésser d'unes vuit tones al mes i en consumia unes trenta de mena i unes cinquanta de carbó. La Farga de Maçanós, l'any 1785, va necessitar 123 cargues de mena i 242 de carbó, per a produir, durant dues setmanes i cinc dies de treball, 104 quintars de ferro. Ref:/WIFRED/document.doc Pàgina 6 de 33


.Començament de la Farga i Final.

Inici

La primera farga que és coneix és la farga de Fontanet o de Piera (a l'Anoia) a l'any 1031.

Esplendor

El període més esplendorós del procés de la farga fou el comprès entre els segles XVII i XVIII. Durant aquest temps es produïa un acer baix en carboni de tant alta qualitat que la seva fama s'estengué arreu. Gràcies a la farga catalana.

Final

Bàsicament van ser dos els motius de la decadència de la Farga catalana:

1- Que no quedaven gaires boscos i meners (són mines de ferro.)

2- Perquè es va inventar un sistema millor que és deia alt forn ( utilitza carbó mineral en comptes del vegetal.)





Explica el funcionament de la Farga Catalana des del punt de vista d'obtenció de ferro i acer d'alta qualitat i els seus usos.

Al forn de la farga, l'operació començava cobrint-ne el terra amb carbó. Després s'encenia i es col·locava una planxa de ferro al mig del forn, en posició vertical. Quan el carbó era encès, s’hi tirava, verticalment, una capa de carbó i una altra de mena i es recobria de carbó humit, petit, i d'escòries, de manera que la superfície tingués una forma lleugerament arrodonida, per tal que el foc tingués una superfície corba, per concentrar la flama. Després es tirava aire per la tovera i, al cap d'una hora i mitja de funcionament, s'aconseguia la màxima escalfor, que mai no arribava a la temperatura de fusió del ferro. Abans, havia estat retirada la planxa.

Durant tres o quatre hores s’hi anava afegint carbó i mena concentrada o mineral i de tant en tant s'eliminaven les escòries líquides pel lleterol. Quan és solidificava eren molt riques de ferro (molt pesants), es considerava que eren cagaferro i eren tornades a fondre. Aquest procés acabava quan al fons del gresol, s'hi formava una bola irregular d'uns cent quilos de pes de ferro, el masser.

En aquest moment començava l'operació més espectacular i crítica de la farga: treure el masser del forn i col·locar-lo sota el mall. Espectacular, perquè no era gens fàcil de dur cent quilos de ferro calent uns quants metres enllà. Tots hi havien d'ajudar.

El paper del mall era triple: eliminar escòries, compactar el masser poròs i donar-li una forma allargada. Els cops de mall eren donats quant el masser encara era calent. Les fargues solien tenir dos malls en funcionament: el de compactar el masser i el de conformar el ferro i l'acer dolç (de baix contingut de carboni).

Sembla que quant convenia d'obtenir un ferro acerat (amb carboni) l'operació durava més i els operaris tenien cura que, en eliminar les escòries, la massa de ferro no es posés en contacte amb l’atmosfera sinó sempre amb el carbó. La zona de carburació més fàcil era el fons del forn, on era més alt el contingut de carboni i major la temperatura.



Assenyala amb una fletxa els elements característics que veus en aquesta fotografia interior d’una farga catalana i fes una breu explicació de cadascun d’ells.


Maller

Forner

Picamena


Posa el nom dins el requadre de les parts assenyalades del forn:


Trompill

Trompa

Espirall

Burro

Tovera

Carbó

Mena

Caixa dels vents


Posa el nom dins el requadre de les parts assenyalades del martinet de farga.Dibuixa de manera proporcionada la roda hidràulica en el lloc que consideris adequat. f



Fes una explicació de la importància de la Farga Catalana, de la seva evolució donant alguna justificació del perquè de la seva desaparició des del punt de vista econòmico-industrial.

La Farga Catalana va tenir una implantació molt important en tots els Pirineus, però principalment en el vessant espanyol, on va agafar un gran desenvolupament per les indústries a que va donar lloc en aquesta banda. Al Ripolles va haver-hi una activitat molt intensa, amb unes vint fargues que s'alimentaven del mineral de ferro de la val1 de Ribes i del carbó que s'aconseguia dels boscos de la comarca i de la força hidràulica dels rius Ter i Freser. Aquestes fargues van donar naixement a la manufactura d'armes de foc i també de claus que es feien a Ripoll i Campdevanol. a manufactura d'armes de foc portàtils feia la competència a les d'Éibar (País Basc).Sant Étienne( França) i Milà( Italia) i va tenir un floriment molt important als segles XVI, XVII i XVIII i el primer terç del segle XIX. El treball dels claus, que es va produir al mateix temps que les armes, va arribar a tenir a Ripoll més de cent obradors. Els seus productes s'enviaven en partides importants a Cuba i a Mexic i també n'eren grans consumidores ciutats com Madrid, Cadis, Valencia, Saragossa, etc. Aquesta activitat industrial va seguir fins a mitjans del segle XIX i el seu ocàs(final) va sobrevenir al mateix temps que el de les fargues, davant de la revolució siderúrgica originada per l'aparició dels alts forns i els convertidors de Bessemer.



Adjunta a aquest dossier els plànols de cadascuna de les parts que constitueixen la teva maqueta del martinet de farga:

1. Pales.2. Roda hidràulica.3. Plataforma.4. Bancada.5. Enclusa.6. Mall.7. Mànec.8. Calaibre.9. Palmes.10.Boga.11.Suports boga.12.Suports calaibre.13.Fixadors calaibre.14.Peces d’unió roda-calaibre.15.Peça d’unió boga-suport.

Aquests plànols han de tenir format DIN A4 i completada tota la informació que en el caixetí es demana. Una vegada realitzat el plànol es pot procedir a la construcció de la peça i una vegada construïdes totes les peces es passa a la fase d’assemblatge seguint el procediment de muntatge que hi ha més endavant. L’aspecte final serà com el de la següent fotografia.

Quan tinguis la maqueta construïda pots envernissar-la i una vegada assecada pots provar la simulació sota el raig d’aigua de l’aixeta del safareig de l’aula.



Abans, però, assenyala en el següent croquis cadascuna de les parts del martinet:


PALA

MALL

RODA HIDRÀULICA

BANCADA

CALIBRE

FIXADORSCALIBRE

SUPORTS CALIBRE

BOGA

ENCLUSA

PLATAFORMA

SUPORTS BOGA

PALMESPECA D’ UNIO BOBA SUPORT

PECES UNIO RODA CALIBRE

PECA D’ UNIO BOBA SUPORT






























Llistat de tot el material necessari:

Material Quantitat Unitats

Clau d’acer zincat 2.4 mm de 50 mm (2,4x50) amb cabota plana 1 uClaus 8x10 11 uClaus d’acer zincats 2 mm de 40 mm (2x40) amb cabota plana 4 uCola blanca de fuster 75 mlContraplacat de 4mm de gruix de 300 x170 mm 1 uDissolvent 50 mlLlistó quadrat de 20x20 mm 20 mmLlistó quadrat de 30x30 mm 180 mmLlistó rectangular de 20x10 mm 35 mmLlistó rodó de 10 mm 240 mmLoctite o similar 1 grPaper d’esmeril 200 cm²Passadors d’aletes d’acer zincats de 2 mm 2 uTauler de conglomerat de 10 mm de gruix de 100x180 mm 1 uVernís 250 ml

Llistat de totes les eines necessàries:

Eines Eines

Broques de 9.5, 10.5, 2.5, 1.5 mm Alicates universals

Trepant elèctric de sobretaula Martell de pena

Serra de vogir de bancada o fixa Ulleres de protecció

Serra de marqueteria amb fulla del nº 5 Guants de protecció

Xerrac Regla graduat d’acer

Serra de vogir Traçador de circumferències o compàs

Escaire Peu de rei

Serjants Cargol de banc

Raspa Raspa fina rodona

Pinzell gruixut Pinzell prim



Procediment de muntatge:

Nº Operació Descripció Materials

i eines

ConformeRealitzat amb data

Observacions

1Encolar les pales a la roda hidràulica i deixar-les assecar

Cola ràpida de fuster

L.B/J.D

2

Encolar les palmes en els quatre forats del calaibre i deixar assecar

Loctite o similar Martell de pena

J.B Que quedin perpendiculars Que sobresurtin una mateixa longitud

3

Clavar un dels dos suports del calaibre, a un costat de la bancada, amb dos claus 8x10 per cada banda

Amb dos (2) claus 8x10

L.B/J.DEnlairar 15 mm des de la plataforma

4

Ensamblar el kit de la operació nº 2 a través dels forats alineats dels suports del calaibre per disposar-se a clavar l’altre suport

L.B

5

Clavar l’altre suport del calaibre que es troba col·locat a l’altre costat de la bancada

Amb dos (2) claus 8x10

J.D/L.B Garantir l’alineació entre forats per tal de que el calaibre rodi bé Enlairar 15 mm des de la plataforma

6Encolar la roda hidràulica amb el calaibre mitjançant les peces quadrades d’unió


J.D

7Col·locar els fixadors del calaibre pels respectius orificis i doblegar una mica una de les seves aletes

Alicates universals L.B

8

Clavar el suports de la boga, un a cada costat de la bancada, amb dos claus 8x10 per cada banda

Amb quatre (4) claus 8x10

J.D/L.B Garantir l’alineació entre forats per tal de que la boga quedi recta Assegurar la posició segons arribin les palmes al mànec

9Encolar el mall al mànec Cola ràpida de

fusterJ.D

10Ensamblar el kit de la operació nº 9 amb la boga als seus suports

L.B/J.B/J.D

11Encolar la peça d’unió quadrada a la punta de la boga


J.D

12Clavar la bancada sobre la plataforma ben centrada i recta

Amb tres (3) claus 8x10 de manera repartida

L.B/J.B Clavar els claus per sota

13Encolar l’enclusa sobre la bancada a la posició centrada on piqui el mall


J.B

14Envernissar Pinzells, dissolvents

i pot de vernísL.B/J.D Realitzar una capa,

deixar assecar i aplicar una altra capa



ConclusionsFes una redacció amb les teves conclusions i opinions, tot mencionant valoracions personals, dificultats i anècdotes al completar aquest dossier.

El treball ha estat bé tot i que gairebé no acabem. Hem après moltes coses sobre la farga.

Quan hem fet el vídeo el mall no picava i hem hagut de posar unes molles.

El treball ha estat divertit.


Documents

Dossier projecte MARTINET DE FARGA