Embed Size (px)
DESCRIPTION
revista Diagonal, primera època
Citation preview
revista extraoficial de l’etsab . nº6 . novembre 2003
D I A G O N A L
QUI SERÀ“L’ARQUITECTE”DE CATALUNYA?
22
m e n ú d e l d i ad
iag
on
al -
nº6
- n
ove
mb
re 2
00
3
EDITORIAL
Ja tornem a ser aquí, i aquest cop, gra-tis. Com al principi!
Pel que sembla, poca gent va arribar allegir el número 5, que vam treure aljuliol. I això que estava be! Realment noera la millor època per treure'l, però be,ja està fet. Si voleu veure'l, el trobareuen format PDF a www.etsaweb.tk
Estem a mig novembre, i l'escola sem-bla haver recuperat aquell ensopimentprevi a la moguda de l'any passat. Resde manifestacions, ni d'assemblees, nide tallar la Diagonal. Tothom al seurollo, les entregues, exàmens, etc. Elsde l'Espai de Reflexió s'han reunit unsquants cops, però no han "publicat" resnou, i així, tantes altres coses.
Nosaltres traiem aquest número ambretard (com de costum, de fet), peròvolem seguir sortint. I vosaltres, voleullegir més números de DIAGONAL, enel futur?
Si la resposta és SI, aneu a l'últimapàgina!
Si la resposta és NO, dooonssssss........
(continuarà en el proper número)
Í N D E XEEDDIITTOORRIIAALL
---CCOONNCCUURRSS DDIIAAGGOONNAALL
---PPRROOPPOOSSTTEESS EELLEECCTTOORRAALLSS
---VVOOXX PPOOPPUULLII,, SSOOBBRREE
LLEESS EELLEECCCCIIOONNSS......---
......II SSOOBBRREE AALLTTRREESS
PPRROOBBLLEEMMEESS
---UUNNSS QQUUAANNSS DDIIBBUUSS,,““PPAA LLOOSS NNUUEEVVOOSS””
---LL’’AAGGEENNDDAA DDEE LL’’EEXXTTEERRIIOORR
---LLAA DDEE LL’’IINNTTEERRIIOORR
---II LLAA SSEECCCCIIÓÓ DDEELL CCOOAACC
---CCIINNEE:: LLAA ““FFEEMMMMEE FFAATTAALLEE”” EENN
EELL CCIINNEE NNEEGGRREE
---MMÚÚSSIICCAA II MMOOTTSS EENNCCRREEUUAATTSS
---II PPEERR TTAANNCCAARR,, UUNNAA
PPEETTIITTAA SSUUGGGGEERREENNCCIIAA
Ei! Obrim una nova etapa del Concurs. Aquestany la Secretaría d’Activitats Culturals de l’Escola
s’ha enrollat mogollon:
EL PREMI ÉS UN VAL DE 50 € PER COMPRARA LA LLIBRERIA DE L’ESCOLA!
El tema, aquest cop, també és diferent. Si el Corbu va escriure, uncop, que l’arquitectura era “el joc savi de la llum sobre un objecte”...tu
també podries definir-la, no? Dons aquesta és la pregunta:
COM DEFINIRIES TU, EN UNA SOLA FRASE,LA PARAULA “ARQUITECTURA”?
Guanyarà la resposta que ens agradi més. Facíl, oi?Les respostes, ja sabeu: a la bústia, o be a
C O N C U R S D I A G O N A L
Per si encarano ho sabieu,
la bústia del vestíbul ésAIXÒ!
ESPECIAL ELECCIONS:QUÈ PROPOSEN ELS
DIFERENTS PARTITS?Diagonal s'ha posat en contacte amb els 5 partits ambrepresentació al Parlament per que ens enviessin lesseves propostes. Demanàvem un text de 5 línies onexposessin perquè creien que calia votar-los, i 5 frasesper explicar 5 propostes concretes dels seus programes(a poder ser sobre política territorial, habitatge, i joven-tut).
Evidentment, cada un ha respost de manera diferent, ivolem que ho sapigueu. Per exemple:
L'únic partit que no ha respost és ERC, així que hemposat el text que envien per correu a tothom.
El primer partit en respondre va ser el PSC, i l'últim elPP (però almenys han respost!)
Iniciativa ens va enviar, d'entrada, 40 pàgines del seuprograma electoral. Per sort a la segona ens van enviarun resum!
CiU va enviar propostes de 5 temes (un paràgraf cadauna), en lloc de 5 propostes. Les hem hagut de resu-mir...
En tot cas, això només és un petit recull dels diferentsprogrames. Per saber més, us recomanem que visiteules webs de cada partit, i sobretot la web que ha mun-tat el Parlament amb la Fundació Jaume Bofill (hi tro-bareu jocs i tot!)
www.eleccions2003.org
m e n ú d e l d i a
33
diag
on
al - nº6
- no
vem
bre 2
00
3
què proposa CiU?La nostra aposta per Catalunya és situar el país a dalt de tot, con-vertir-lo en un país de primera. Per això hem triat com a lema "Sía Catalunya", que resumeix plenament les nostres intencions. Iper aconseguir el nostre objectiu cal, primer que tot, un nouEstatut que suposi una veritable eina renovada per fer les políti-
ques que Catalunya necessita. El país avança de manera positiva, però necessi-tem un nou encaix amb Espanya que garanteixi el progrés i el benestar econòmici social de tots els catalans. Tractar Espanya de tu a tu, vaja. Només si CiU és laprimera força política del país es garantirà que aquest nou Estatut que Catalunyanecessita no "s'aigualeixi".
Habitatge.CiU proposa aportar fins al20% del cost del primer habi-tatge, en règim de copropie-tat, als joves menors de 35anys, les famílies nombrosesi els discapacitats.Desenvolupar directamentsòl per construir 60.000 habi-tatges i promoure directa-ment 20.000 habitatges deprotecció oficial en règim delloguer i prioritàriament per agent jove. Lloguer d'habitat-ges buits, amb garantia decobrament per als propieta-ris, amb la finalitat de rello-gar-los a joves a preus asse-quibles. Fomentar convenisamb Ajuntaments i entitatssense ànim de lucre per ofer-tar habitatges de lloguer perals joves.
Treball.Suport a les empreses quecreïn ocupació, plantejarem
l'increment del Salari MínimI n t e r p r o f e s s i o n a l .Promourem el teletreball, elcooperativisme i els llocs detreball més segurs incenti-vant la contractació estable.A més, impulsarem la igual-tat retributiva entre dones ihomes i possibilitarem lacotització al règim generaldels familiars directes del'autònom.
Infrastructures.Redacció del segon pla decarreteres de Catalunya permillorar i incrementar les xar-xes transversals i diagonalsde comunicació. Es construi-ran les línies 9 i 12 del metro.Millora de les línies ferrovià-ries de la Pobla de Segur aLleida, de Móra-Falset-Reus,de Barcelona-Manresa-Lleida i de Barcelona-Vic-Puigcerdà. Fer que el siste-ma de rodalies funcioni com
el servei de metro. Estatut. CiU proposa un nouEstatut Nacional deCatalunya que garanteixi eldret a l'afirmació com a poblei la defensa de la personalitatpròpia; el dret al ple reconei-xement dels nostres símbols(de la llengua a les selec-cions esportives nacionals);el màxim reconeixement delsdrets dels ciutadans i mésgaranties per al seu desen-volupament individual icol·lectiu; més capacitat peratendre els nous reptes i lesnoves necessitats del s. XXI;un model de sobirania com-partida; i veu pròpia en l'or-ganització del territori i en lesinfrastructures. Així mateix,ha de garantir la projeccióexterior i un nou marc derelacions amb l'Estat queatorgui a Catalunya un tractepolític i econòmic més just iequitatiu.
què proposa el PSC?Catalunya necessita un canvi. No només unrelleu de persones, del mateix partit i delmateix estil que s'ha governat des de fa 23anys. El deteriorament dels últims anys, lasubmissió al PP fan necessària una nova
majoria, un altre President, un nou govern i una altramanera de fer política. Aplicar un altre programa, unesaltres prioritats, un altre tarannà. Ens cal regenerar lademocràcia catalana per fer més lliure i més cívica lanostra societat, per alliberar-nos de tabús, per una admi-nistració de Catalunya més transparent i més eficaç.
El nostre és un programasocial. Ningú té un programacom aquest. I aquest és elnostre objectiu de govern.Totes les propostes, totes lespromeses estan quantificadesi són possibles.
Educació, habitatge i segu-retat. Aquestes són les nos-tres prioritats. Farem escolesdignes, barris segurs i habitat-ge assequibles per tenir unasocietat cohesionada i en pro-grés.
Treball i Salut. Uns serveispúblics que són possibles ique encara no tenim. Per ferfront a les incerteses i garantirel futur personal, familiar icol·lectiu com a país.Catalunya ha de ser reconegu-
da per la qualitat dels seusserveis.
Ambició de país. Catalunyapot fer molt més en el terrenyeconòmic, social i cultural, iabandonar la queixa i la gestiómediocre dels últims anys.Catalunya ha de liderar unaeuroregió potent, ha de ser l'a-vançada de l'Espanya plural iha de tenir un paper crucial aEuropa.
Un lideratge clar i una capa-citat probada. PasqualMaragall i l'experiència delssocialistes als principals ajun-taments són l'única garantiad'un canvi real i d'un governeficaç per millorar la qualitat devida dels ciutadans i les ciuta-danes de Catalunya.
què proposa el PP?El PPC elaborarà un Pla Català de l'Habitatge que per-meti conèixer les disponibilitats i necessitats reals d'ha-bitatge de cada municipi, això s'ha de complementaramb el desenvolupament de la llei d'urbanisme, l'apro-
vació de la llei de l'habitatge i mesures legislatives que permetin laliberalització del sòl per fer-lo disponible a preus assequibles. Tambécaldrà incorporar mesures fiscals, especialment per al joves, per tald'abaratir-los l'accés al primer habitatge i amb la potenciació del mer-cat de lloguer amb opció de compra.
1. Generarem confiança ala societat sobre la basede l'estabilitat política, ins-titucional i econòmica.
2. Primarem l'educació dequalitat i la formació, pertal que els joves puguinencarar el futur ambgaranties d'èxit.
3. Enfocarem les reformes
pendents per flexibilitzar lanostra economia i introduirfactors de competitivitat alsector productiu per asso-lir la plena ocupació.
4. Incrementarem elbenestar i la seguretatdels ciutadans i donaremresposta a les necessitatsd'una societat diversa,davant fenòmens com la
immigració o l'envellimentde la població.
5. Reduirem impostos pertal de fomentar una recap-tació més justa i solidàriaque incentivi els qui contri-bueixen al creixementeconòmic, que protegeixiels més desfavorits i quedoni més oportunitats.
què proposa ERC?Tenim l'oportunitat històri-ca de donar un nou impulsa Catalunya.
El primer repte és millorar el sistema de finan-çament, avançar cap al concert econòmic, per-què l'ensenyament, la sanitat, les pensions,l'habitatge i la major part d'aspectes de la nos-tra vida quotidiana, només els podrem resoldrei millorar si decidim, des de Catalunya, què femamb els impostos que paguem.
Ens cal un nou estatut, per avançaren les aspiracions que tenim com apoble, i dotar-nos de les eines neces-sàries per a construir una societatmillor, més justa i basada en el benes-tar de les persones. Un estatut quesigui un exemple de participació icompromís per part de la societat.
El govern de Catalunya haurà de fergrans canvis en la relació amb la sevaciutadania. El benestar ha de ser unaprioritat, les polítiques socials unarealitat i l'economia productiva d'a-quest país, empresariat, autònoms,
treballadors i treballadores, ha de par-tir de criteris com la qualitat, la inno-vació la formació, la competència i laseguretat en el seu dia a dia.
L'administració pública ha de serexemple d'eficàcia, proximitat, trans-parència i honestedat, i l'acció del nougovern ha de fer possible unaCatalunya integradora, que bàsica-ment tingui en compte la plena volun-tat de formar-ne part. Hem de retornarel prestigi social a la llengua catalanai posar-la al lloc on es mereix, com afactor de modernitat i element d'inte-
gració.
Tenim el repte de superar els des-equilibris territorials que al llarg demolts i molts anys s'han anat produint.Creiem en el territori, des del poblemés petit, fins a la capital catalana, iel volem net i endreçat, amb lesinfrastructures adequades que ensobrin la porta a Europa i al món.
ERC és la millor garantia perquè totaixò estigui més a prop, perquè entretots i totes aconseguim una Catalunyamés lliure per viure millor.
què proposa ICV?1. Política de joventut:La generació millor prepara-da no té possibilitat d'un pro-jecte de vida autònom: El87% dels contractes de tre-ball de menors de 30 anys
són temporals, per això ICV proposa:1.1.- Incrementar la participació activa enels afers públics i en les polítiques de l'ad-ministració.1.2.- Augmentar els recursos per facilitar l'e-
mancipació: principalment l'habitat-ge públic de lloguer i la reducció dela precarietat laboral
2.Política d'habitatge:L'habitatge és un dret en regressióa Catalunya, anualment laGeneralitat redueix la construcciód'habitatge de protecció oficial i elpúblic de lloguer, per això ICV pro-posa:2.1.- Aplicar un Pla d'actuació de laGeneralitat amb l'objectiu de posar
en el mercat 42.314 habitatges deprotecció oficial amb un alt percen-tatge de lloguer accessible i ambproductes especialment dissenyatsper als joves i la gent gran.
3. Política territorialCatalunya disposa d'un marc físicde gran riquesa en ecosistemes ien patrimoni natural. El desmesuratcreixement urbanístic i l'absènciade planificació respectuosa hacol·lapsat una bona part del territo-
ri, especialment la franja costanera.El 90% de la població viu en el 10%del territori. ICV proposa:3.1.- Gestionar el territori sota unprojecte de tractament integral ambcriteris de la sostenibilitat.3.2.- Convertir Catalunya en una"xarxa" de ciutats.3.3.- Aplicar un nou pla territorialgeneral que redueixi l'impacteurbanístic i de les infrastructures.3.4.- Establir una nova organitza-ció territorial.
44
v o x p ò p u l id
iag
on
al -
nº6
- n
ove
mb
re 2
00
3
La política per això també té el seucantó divertit, fixeu-vos el punt 5 delprograma del partit recent citat, el del'autogovern...està en blanc! I japosats, mireu les diverses intencionsd'Iniciativa, que fan un copy-paste delpunt 20 i es converteix en el 28. Hi hatambé els programes complerts, peròtorna a ser molt soroll per no res icosta destriar la informació realmentinteressant.
Fora anècdotes, el dubte segueix. Hiha gent que "passa" de tot això, i laveritat és que molts polítics han fetels impossibles per fer-nos deixar decreure en aquest sistema.Segurament no s'ha inventat resmillor i la democràcia és el sistemapolític menys dolent com se sol dir.Però, ja que hi estem immersos, noés poder una irresponsabilitat i unafalta de solidaritat no tenir una cons-ciència política sobre tot plegat?
A més, com em recordava un com-pany, hem d'adonar-nos que la demo-cràcia és un privilegi que tenim, queno em fet res per merèixer-lo, que
molts països avui en dia encara nosaben que és i que al llarg de la his-tòria arribar fins aquí ha costat revol-tes, guerres i morts. Dramatitzant-hotot una mica, reflexioneu en el quepensaria un avantpassat vostre que,morint en una guerra per la llibertatde la que gaudiu, veiés la vostre acti-tud vers tot això.
No pretenc afavorir a cap partit, per-què personalment no em convençcap, però veig el fet de no votar comuna irresponsabilitat personal, social icultural.
A part de tot això, hi ha molta gentque no sap què fer perquè tampocsap exactament com funciona elmecanisme de les eleccions, i semblaque ningú tingui massa interès en fer-ho, no sé perquè.
En primer lloc, siguem conscients queno votant a cap partit afavorirem lamajoria, ja que els tants per cents devots per partits resten invariables, ivotant a un altre partit la majoria per-dria part del pastís.
Jo no en sóc cap entès, i si m'equivo-co en res demano perdó per avançat,he intentat informar-me'n el millor quehe pogut. Crec interessant saber perexemple que al votar un partit li estemcedint una certa quantitat de dinersper a la propera campanya electoral.A més, els partits més votats tenenpreferència en els espais publicitarisgratuïts i d'altres.
Exposo resumidament els dife-rents tipus d'actituds entre les quepodeu escollir davant unes elec-cions i les possibles interpreta-cions que es poden deduir de l'ac-ció:
NO VOTAR: el vot no queda compta-bilitzat, no afavoreix a cap partit enprincipi, però no varies el percentatgedels partits, és a dir, tampoc et posesen contra dels que et fan odiar la polí-tica. Es podria considerar com unaactitud antidemocràtica.
VOT NUL: és el que està guixat oconté paperetes de dos partits perexemple. En el recompte, a la mesa,s'ha de dir el motiu de la nul·litat. Elvot queda comptabilitzat en un
recompte especial de vots nuls, pertant la teva participació queda patenten algun lloc i ho entendria com quela voluntat és democràtica però cappartit et convens, per tant, tampocvaries el percentatge.
VOT EN BLANC: no votes cap partit,però el teu vot és vàlid i conseqüent-ment es dedueix que la teva posturaés democràtica. S'acostuma a dir quevan a parar a la majoria, el que no ésdel tot cert. És llarg d'explicar i diremque tendeix a afavorir als dos, com amolt tres, partits més votats. L'actitudés força passiva i dones el teu poderde decisió als demés, el que els altrespensin ja et va bé.
VOT VÀLID A UN PARTIT: ho veigcom una altre postura democràtica, etdecideixes per un partit, a qui donespoder econòmic i polític que decidiràel govern. Aquí trobem diferents tipusd'intenció de vot, en recullo breumentles tres que trobo més interessants:
- Vot ideològic: li dones al partit quedefensa la teva manera de pensar.
- Vot útil: afavoreixes un partit majo-ritari amb el que no comparteixestotalment les ideologies, amb el fi deque no guanyi un altre partit majorita-ri que no vols per res del món quearribi al poder o hi continuï.
- Vot Andrewslokiman: ;-P no sé sialgú li haurà posat un nom abans,però desconec el tema. Consistiria envotar a un partit minoritari, òbviamentconeixent el programa i de forma res-ponsable. Tampoc m'acaba de con-vèncer, però seria una manera deactuar com a demòcrata, de no donarel vot, diners ni percentatges als qua-tre de sempre i qui sap si donar unaempenteta a un partit petit amb mol-tes il·lusions. De tota manera, ja ani-ria bé per amplificar el ventall de par-tits al poder i fer sorgir noves alterna-tives.
Ja veieu que el motiu d'aquest articleés perquè sóc el primer confós en totel tema electoral, però espero que aquelcom li hagi servit per reflexionar iresponsabilitzar-se més sobre laqüestió.
Andrewslokiman
Apolítics:passotes enrotllatso irresponsables?
Que s'atansen les eleccions autonòmiquesdel 2003 i que ho sentirem repetidamentper tot arreu fins a fer que les odiem, és elfutur pròxim. Que hi ha un gran nombre dejoves que mostren desinterès per la políticaés la realitat.
Tots estem bastant farts de que els políticsprometin i no facin, i en el supòsit que facin,sempre és quan s'apropen eleccions. Perquè no hi ha eleccions cada dia? Poder aixírealment serien gent eficient. I és que etpreguntes a qui votaràs i no saps res.
Heu provat de mirar els programes delspartits? Hi ha una web força interessantwww.candidat2003.net, on podreu ado-nar-vos de coses curioses com que tots elspartits diuen molt, però no concreten gaire,tot són paraules boniques. Hi ha partits queproposen canviar l'Estatut, però cap hoconsidera prou important com per posar-hoen el seu programa resumit. Ja no diremper trobar alguna cosa interessant com queel PP proposa treure l'impost de plusvalua iel de successió.
v o x p ó p u l i
55
diag
on
al - nº6
- no
vem
bre 2
00
3
Com ho veieu vosaltres, el temadel dia 16?
En les properes eleccions podenpassar moltes coses, i jo no vulldeixar de dir la meva. A títol per-sonal, clar: oblidant-me de lafeina que faig en aquesta revista,i amb el permís dels meus com-panys d'aventura...
D'entrada: no tinc problema enopinar que els 23 anys de governde CiU han servit per fer moltescoses importants, i que segura-ment ningú les hagués fet millor(al principi). S'ha creat una novaadministració que gestiona moltsafers fonamentals pels ciutadans,s'ha implantat un model d'ensen-yament modern, lluny del quevam heretar del franquisme, is'han posat les bases per queCatalunya recuperés una culturaque havia estat tristament perse-guida. A tall d'exemple, recordoamb emoció els primers mesosde la TV3 (amb 7 anys que tenia,alguna cosa em va quedar...).Però ara mateix, la sensació ésque moltes d'aquestes cosess'han anat degradant. Per exem-ple, la Generalitat (que havia deser una administració moderna)s'ha carregat, com totes, de buro-cràcia i càrrecs que ningú saprealment que fan allà dins, apartde cobrar. I fan molts anuncis perdir que fan moltes coses, però siens traiem la bena del "pal depaller", veurem que ni som tanmacos ni el país està tan ben cui-dat i ordenat com diuen.
Però el gran error, per mi, haestat que CiU ha actuat amb lacreença d'estar en possessióexclusiva de la "veritat". Quenomés ells saben què és i quènecessita el país. Que només ellssabran defensar-lo, o que nomésells podran aturar els peus als
"anticatalans". Ells, que hangovernat els últims 8 anys grà-cies al PP, acusen a ERC de trairCatalunya si pacten amb el PSC.També diuen (porten 23 anysfent-ho) que el PSC és un partitque depèn de Madrid, que entre-garan la Generalitat a no se sapqui. La realitat és que el Maragallha anat sempre a la seva, això hosap tothom. I que ja s'encarrega-ran els del PSC de no fer cas deMadrid, per un cop que podengovernar.
Jo, francament, quan sentocoses com lo de les seleccionsandorranes, entenc el significatdels anuncis de CiU: noméstenen una senyera al cap. Moltsimbòlic, certament, i realista:més enllà d'una bandera, tenenel cap buit. En els últims anys hohan demostrat.
I els altres? Jo no acabo d'enten-dre la por que te certa gent a ungovern del PSC. D'entrada, si fosun desastre, en 4 anys es torna avotar i apa. Segon, ja s'encarre-garan els altres partits d'esque-rres de controlar-ho. I tercer, queporten anys governant a moltsciutadans de Catalunya (a travesdels ajuntaments) com per dirque no saben que necessitem elscatalans.
Que consti que tampoc m'agradagens la retòrica del "canvi pelcanvi", que s'ha convertit en elmissatge recurrent del PSC. Peròsi crec, com molts, que per higie-ne democràtica i política fa faltaun canvi a la Generalitat. I és evi-dent que aquest canvi no vindràde la mà de l'Artur Mas, sinó delspartits d'esquerra.
Son tantes les coses que podencanviar, a millor, amb un nougovern de la Generalitat, que em
fa por pensar que puguem seguiramb els de CiU. Des de la políti-ca territorial, fins a la relació ambEspanya. Una relació que ambCiU s'ha basat en el regateigpurament material, sovint a canvide favors entre partits. Aquestaés la gran aposta de país quenecessitem? Només anant ambuna proposta per Espanyapodrem aconseguir situar-nos allloc que volem. I si d'aquest pro-cés pot sortir un inici de pacifica-ció de la situació a Euskadi (commolts analistes han dit), hauràestat el millor canvi per molta,molta gent.
En política, el moment actual queens toca viure demana coratge,atreviment, idees noves. ACatalunya, a Espanya, i a tot elmón. Les famoses "maragalla-des" poden servir per desacredi-tar al personatge, però son prò-pies d'un polític arriscat i imagi-natiu. Per fer-vos una idea, elMaragall volia uns Jocs Olímpicsper Barcelona, i el Mas nomésvol participar-hi (amb Andorra).Quin dels dos creieu, realment,que pot aconseguir el quevolem?
Tinc ganes de tenir un governd'esquerres a la Generalitat.PSC, Iniciativa, o EsquerraRepublicana, tots tres semblenprou disposats a fer coses noves.Però com que no m'acabo de fiardel Carod (no fos cas que acabipactant amb CiU), em quedo ambel PSC o Iniciativa.
Reflexioneu-hi... i diumenge, sipot ser, voteu algun d'aquests.
Per fer, entre tots, una Catalunyadiferent, i millor!
Albert Comerma
PER UNA CATALUNYA DIFERENT I MILLOR
66
v o x p ó p u l id
iag
on
al -
nº6
- n
ove
mb
re 2
00
3
Propaganda electoral “alternativa”,elaborada i enviada a la revista per
J.R. ARELLANO(apa noi, que si algun partit t’acaba fitxant...)
Fa dos anys llegia unarticle a "El País" queinformava de l'estrenade la pel·lícula "Pollock"a les pantalles france-ses. A partir d'aquell diavaig esperar-la impa-cient. Passava i passavael temps i comentàvemamb un amic: Com ésque no l'estrenen?
Encara va passar méstemps i al final lapel·lícula va quedar enl'oblit.
Vam poder rescatar-lad'aquest oblit quanCaixaForum va oferir uncicle de cinema sobreartistes plàstics on esprojectaria "Pollock". Va
ser un cicle molt interes-sant fins el dia esperat,"Pollock no va ser pro-jectada perquè l'estrena-rien a les sales comer-cials en poques setma-nes. INDIGNANT! Dosanys perquè unapel·lícula bona arribi ales sales barcelonines.
La història no acabaaquí ja que encara vantrigar tres setmanes aestrenar-la i a sobrenomés es va projectar auna sala de cinema!Què passa amb el cine-ma de qualitat aEspanya?
Ricard Gratacòs-Batlle
Què passa amb el cinema?PER DESENGRASAR... UN MAILQUE NO PARLA DE POLÍTICA!!
PETITS DETALLS PER ALS DE 1ER...DIBUIXOS BY ROY03
g u i a d e c e n t
77
diag
on
al - nº6
- no
vem
bre 2
00
3
L’escola, ja ho anireu veient,és com un gran expositor
de gent. El que no trobis enaquesta casa, no existeix!
El més dur, sens dubte,es trobar-te unes assig-natures molt diferentsde les que havies fetfins ara. A casa vostraencara no us han miratamb cara de “fill meu,però en quina mena decarrera t’has ficat”?
També us espera tot un món depetits detalls: el bar, copisteria,
la sala d’ordinadors, la sala d’es-tudis, i sobretot, les màquines
que ens permeten sobreviure enles llargues nits d’entrega...
88
q u è p u c f e r ?d
iag
on
al -
nº6
- n
ove
mb
re 2
00
3
CHILLIDA.Fundació Joan MiróDel 21.11.2003 al 25.01.2004Vol ser un homenatge a qui fou un bonamic de Joan Miró i un dels escultors mésimportants del segle XX. Presenta més de100 obres, provinents del Chillida Leku ide 23 col·leccions públiques i privadesd'arreu del món.
HENRI CARTIER-BRESSON.RETROSPECTIVA.Caixa FòrumFins: 4.01.2004Fotògraf de referent indiscutible de lamirada documental de tots els temps. Enles seves fotografies queda plasmat unprofund respecte per l'home i una voluntatconstant de transmetre els fets de maneraque assoleixin la seva màxima expressió.
DIBUIXOS DEL RENAIXEMENT.COL·LECCIÓ DE LA BIBLIOTHÈQUENATIONALE DE FRANCE. Fundació Caixa de Catalunya. LaPedreraFins: 18.01.2004L'esplendor del dibuix en el segle XVI, lamostra pretén ser una reflexió sobre eldibuix, entès com una disciplina inicial queserveix de cos teòric per al desenvolupa-ment de les arts majors, és a dir: pintura,escultura i arquitectura. Es poden contem-plar peces de Albrecht Dürer, Joachim
Patinir, Giorgio Vasari, François Clouet oHeindrick van Cleve.
FORTUNY.Fins: 18.01.2004MNACMarià Fortuny (Reus, 1838 - Roma, 1874)és l'artista català més important del segleXIX. L'exposició destaca tres grans etapescreatives de Fortuny: la dels anys de for-mació, la de la pintura de gènere i el perí-ode que deixa entreveure què hauriapogut ser la pintura de Fortuny si nohagués mort de manera tan prematura,als 36 anys.
RUBENS, VAN DYCK, JORDAENS...MESTRES DE LA PINTURA FLAMENCADEL SEGLE XVII A LES COL·LECCIONSDEL MUSEU ESTATAL ERMITAGE.Caixa FòrumFins: 1.02.2004Rubens va convertir la pintura en una deles claus de la imatge pública de lesmonarquies absolutistes europees, del'Església catòlica i de l'elit econòmica deFlandes. Tanmateix, el segle d'or de lapintura flamenca no només va ser el seglede l'art majestuós de Rubens. Al seu cos-tat, els retrats de Van Dyck, les composi-cions religioses de Jordaens, les naturesmortes d'Snyders i les escenes costumis-tes de Brouwer o Teniers.
LA CIUTAT QUE MAI NO EXISTÍ.ARQUITECTURES FANTÀSTIQUES ENL'ART OCCIDENTAL.CCCBFins: 1.02.2004Aquesta exposició presenta una seleccióde representacions artístiques d'arquitec-tures imaginàries d'autors de totes lesèpoques, des de l'antiga Roma fins alsnostres dies.
DALÍ ESCULTOR.Fins: 31.08.2004Sala GüellAquesta exposició es centra especialmenten l'obra escultòrica. Es presenten un totalde 700 peces que inclouen escultures,gravats, litografies, fotografies, joies idibuixos cedits per col·leccions particu-lars.
www.hipercatalunya.orgPàgina web sobre l'exposició que recent-ment es podia veure al Macba.
"LES BRIGADES INTERNACIONALS.IMATGES RECUPERADES"Palau de la Virreina (gratuït).Fins: 11.01.2004Recull de fotografies (algunes inèdites) d’autors com Robert Capa i de brigadistesanònims.
ac
tiv
ita
ts v
ari
es
...
OSCAR TUSQUETS BLAN-CA. EL LABERINT: ARQUI-TECTURA, DISSENY I ART.Museu de les ArtsDecorativesFins: 22.02.2004Una exposició que vol sertambé un reflex de la perso-nalitat de Tusquets. Es pre-senta en forma de laberint iens fa descobrir, de racó enracó, els paisatges que for-men part del seu món perso-nal.
CREUATS/CRUZADOS/CROSSED. NOUS TERRITORISDEL DISSENY D'AVANT-GUARDA. CCCBFins: 14.12.2003Les fronteres entre les disci-plines clàssiques del disseny
es difuminen. Aquest espaiinterdisciplinari, a vegadesconfús, a vegades inclassifi-cable, on sorgeixen tot tipusd'intercanvis, dissolucions,transaccions, friccions, super-posicions, dibuixa un mapadel territori amb nous puntsde trobada, nous encreua-ments d'informació i acció, isuggereix camins insospitatson investigar.
DECONSTRUCTING FAD /100 ANYS.FADFins: 31.12.2003Mitjançant una estratègia detipus deconstructiu, aquestaexposició es proposa revisarla ideologia de fons de l'orga-nització i mostrar allò que és
intersticial o lateral. En l'espaimés reflexiu del FAD, s'inter-pretarà la seva història enuna superposició d'imatges,textos i sons.
ELS ALTRES ARQUITEC-TES.Museu de Zoologia deBarcelonaFins: 15.04.2004Repassa les construccionsque durant milions d'anys hadesenvolupat el regne animal.
La Sala Vinçon: 'JosepMora'22.12.2003 | Sala Vinçon,Barcelona
Nou Barris, cultura al carrer15.11.2003 | La piscina/Arriola
& Fiol Arquitectes, Barcelona
Barcelona Interiors24.12.2003 | CODIC,Barcelona
50 anys de mobiliari de dis-seny31.12.2003 | Manbar,Barcelona
"Made-Bio". Botiga de laSostenibilitat. Productes iserveis per la vivenda i laconstrucció sostenibles31.12.2003 | Made-Bio.Materials de DissenySostenible, Barcelona
Rodatge31.12.2003 | LaCarboneria/Espai Drap-Art,Barcelona
www.adb2003.org
A apartir de propers números,inclourem una secció fixa per infor-mar sobre el COAC.
Per si encara no ho sabieu, aquesteslletres corresponent al Col.legi Oficiald’Arquitectes de Catalunya. És el llocon normalment anem a parar tots elsestudiants d’arquitectura, donat queper exercir d’arquitecte cal estarcol.legiat.
Des de fa uns mesos, el COAC haposat en marxa una iniciativa perapropar-se als “joves”. L’objectiuprincipal és donar a coneixer tots elsserveis que ofereix el Col.legi, així comservir de punt d’acollida i consulta pelsnous col.legiats.
Fruit d’aquesta iniciativa, la DEDAB hamantingut darrerament diversoscontactes amb la gent del Col.legiper tal de posar en marxa possiblescol.laboracions. Des de incloure unasecció fixa en aquesta revista, fins aorganitzar conjuntament exposicions iconcursos d’arquitectura.
En definitiva, l’Oficina Jove ha deservir per:- Acostar el Col.legi als estudiants d’ar-quitectura- Oferir informació i assesorament entemes laborals, emprenedors, forma-tius, de mobilitat, habitatge, lleure, ...- Donar a conèixer els serveis perjoves que ofereixen la Generalitat il’Ajuntament.- Esbrinar necessitats no satisfetesdels joves arquitectes i procurar posar-hi remei- Organitzar jornades informatives al’Escola per donar-se a coneixer.- Crear un protocol de benvinguda alsnous col.legiats, amb l’objectiu de ferconèixer els departaments, les perso-nes i els serveis del COAC.- etc.
www. coac.net/barcelona/oficinajove
Persona de contacte:Mònica Trasserra
(dilluns a divendres de 9 a 14)
q u è p u c f e r ?
99
diag
on
al - nº6
- no
vem
bre 2
00
3
Activitats del’ETSAB3a Biennal Europea dePaisatge de BarcelonaExposició al vestíbul i a laSala Torres ClavéFins 21.11.2003
Presentació del PremiEuropeu de Paisatge RosaBarbaDies 27-28-29 novembre
Jornada Biennal delPaisatge. Ponents:Dominique Perrault et alter.28 de novembre
Exposició Construir ambpre-fabricats de formigó
Vestíbul i exterior de l'Escola(zona de l'aparcament)De l'1 al 19 de desembre de2003
Arquitectura i cooperació:ChiapasSala Torres ClavéDe l'1 al 19 de desembre de2003
Concert de NadalCoral Arquitectura +Orquestra UPCSala d’actes11 de desembre
Cicle "Arquitectures pro-peres".18.11 matí: Josep Miàs
tarda: Baena-Casamor
25.11 matí: Fuses-Viader
tarda: Carme Pinós2.12 Beth Capdeferro
J.Mª PuigdemasaMamen DomingoErnest Ferré
Presentació del llibre delMemorial: Ignasi de Solà-Morales, pensador. AmbFerran Mascarell, EugenioTrías, Xavier Rubert deVentós. Tomàs Llorens iGustau Gili Torra.Durant el mes de Desembre
Cicle de cinema.Desembre 2003
ésun espai obert a
tots els estudiants,professors i personal
no docent de la facultat,és a dir, obert a tothom.
Els objectius no estàn marcats.Es va construint a través de les
propostes que van sortint enles reunions que es fan.
Hi ha dia i lloc per aque tothom vingui i
expliqui o escolti: Totsels divendres a les 14:30 a
l'aula CB6
and last, but not least:L'ESPAI DE REFLEXIÓ
I per anar fent gana,us recordem un
seguit de conferen-cies que es faran alCol.legi, sota el nomde “Set d’arquitectu-ra”: 7 arquitectes d’a-
quí, ben coneguts,explicaran la seva
obra. Els que encaraqueden son:
· Jordi Garcés, 13.11
· Carme Pinós, 20.11
· Lluís Clotet, 26.11
· Oriol Bohigas, 10.12
· Esteve Bonell, 15.12
· Elias Torres, 19.12
Totes les conferèn-cies son a les 20:00,a la Sala d’Actes del
COAC.
www.coac.net
Todavía hoy me asalta la perplejidad al con-templar por enésima vez la forma incauta enque se dirige Robert Mitchum a una muertesegura a manos de una aparentemente cándi-da Jean Simons, afectada por el complejo deElectra, en la última secuencia de la películade Otto Preminger titulada Angel`s face.
El mito de la mujer "vamp" capaz de sedu-cir a cuantos se atrevan a admirarla paraluego destruirlos,surge tras quedarobsoleto su homólogomasculino que alcanzasu máximo esplendoren la figura de DonJuan del que Zorrillaescribió, en referenciaa su trato con lasmujeres, la míticafrase "Dos días paraconquistarla, uno paragozarla y medio paraolvidarla".
La atmósfera gris,propiciada por elhumo de los cigarri-llos, los antros de losbarrios bajos, lososcuros callejones, lossalones de juego y los bares clandestinos
surgidos tras la aprobación de laley Volsted de 1919 que prohibíael consumo de alcohol; esa ciudad
solitaria y siempre nocturna, a la vez quecaótica se confiere como el marco perfectopara albergar a las damas del cine negro. Sufigura emerge de una clase social decadentey de moral ambigua, para la que el bien y elmal no son sino el anverso y el reverso deuna misma moneda formada por policíascorruptos, detectives privados sin escrúpu-los, gangsters, mafiosos,contrabandistas...Esta mortífera fémina no
sólo aparece en estossórdidos ambientesdando un toque deglamour de modoocasional, sino queen ellos se sientecómoda, son su hábi-tat natural y formanparte de su esencia.
Se trata de una mujersolitaria que no sehalla atada al amor,una luchadora nataen un mundo en cri-sis planteado exclu-sivamente para lasupervivencia delmás fuerte, tanto físi-ca como mentalmen-te, en una auténtica
selección de la especie humana. Utiliza todasu astucia y despliega todas sus artes hechi-zadoras en la conquista del hombre quemejor pueda servir a sus intereses persona-
les, constituyendo en muchas ocasiones unacombinación explosiva de inteligencia ymisteriosa perversidad aderezada con unasensualidad arrolladora.
Raymond Chadler, uno de los creadores delgénero, describe de este modo en su míticanovela El sueño Eterno la aparición de Inés,escena que fue interpretada en el cine porDorothy Malone, a través de los pensamien-tos de Marlowe:
"...Se me acercó con suficiente sex-appealpara hacer salir de estampida a todos los par-110110
p l a n e t a r i u md
iag
on
al -
nº6
- n
ove
mb
re 2
00
3
LA “FEMME FATALE” EN EL CINE NEGRO
Verónica Lake
Rita Hayworth
Pirateria musicali The Rasmus
Encenc la radio, la mateixa músicade sempre. Al bar fent una copa, lamateixa cançó. Al cotxe d'un amic,el cd. A la discoteca, la cançó...
Estic gris de sentir sempre la matei-xa música, la societat comercial embombardeja. Alguna cosa nova a laMtv, "The Rasmus - In the shadows".És estiu. Miro a internet, grup reve-lació comença la promo a Alemania.
Les noves tecnologies han abaratitels costos de producció. Els cds novarien. Els preus, abusius.
Encenc el televisor. La mateixamúsica de sempre. Canvio de canal,l'anunci amb la mateixa cançó.Canvio de canal, publicitat, el cd.Canvio de canal, entrevista, lacançó...
Han aconseguit ofuscar-me. Larepetició. Alguna cosa nova a laViva, "The Rasmus - First day of my
life". Miro a la xarxa, segon single iàlbum a la venda. Els preus d'inter-net, excessius. Afegeixo costos detransport. Decideixo anar a l'IllaDiagonal. No espero trobar res alCaprabo, no hi ha ni dependents nimúsica que no sigui la de sempre. Al'Fnac, àlbum catalogat, però no és ala venda.Existeix.
Estic a Europa,és hivern, m'hebaixat el cdd'internet. Usr e c o m a n oaquest i moltsaltres grupsdels que nopodreu obtenir-ne música nip a g a n t .Comença lapromoció a Itàlia del primer single.Fa tres anys van esborrar el Napsterde forma gratuïta de la xarxa. Lamillor publicitat és el boca-boca.
Estic a Europa? He d'esperar queals 40 ladrones se'ls hi acudeixi treu-re benefici econòmic del grup.
Temps mínim estimat, un mes.
Les discogràfiques inverteixendiners en alta tecnologia per no per-metre que es puguin copiar els cd's iper enfonsar legalment els progra-mes que permeten baixar-se músicad'internet. Es queixen. Serà Nadal,
no em com-praré l'àl-bum que jatinc.
Si no fos pera q u e s t sprogramestant discu-tits, no esta-ria parlantd ' a q u e s tgrup, no enrecordar iael nom, ara
ja l'has sentit tu: The Rasmus.
Si invertissin els diners en abaratirels cd's en vendrien més. Tampocem compraria un cd d'un grup delque poder em baixi una sola cançóper internet. Però sí que em compra-ria un cd sencer d'un que m'agradi,
baixar-m'ho d'internet no és tantmeravellós.
Si utilitzessin els diners i les novestecnologies per fer les promocionsmés ràpides per tot arreu i de cop,no em trobaria en la contradicció desentir que em venen un grup per eltelevisor del que no en puc obtenir lamúsica legalment. Perdó, el puccomprar per internet, on fins elspreus dels vehicles són més cars.Tampoc de moment.
Això sí, si aconsegueixen portar elgrup de gira per el nostre país, m'hiapunto. Potser és per aquí per onhauria d'anar la política econòmicade les multinacionals del sector.Intenten mantenir un sistema arcaicen un món modern.
Ja posats en el tema, i sense fomen-tar la il·legalitat (compreu-vos tots elcd!!!) mireu si podeu alguna cosa deThe Rasmus. Sempre se'm fa difícildefinir els estils musicals, sobretoten aquest cas degut a que tenencançons molt diferents i amb moltesvariacions de ritme i melodia enelles, fet que fa molt escoltable la
ticipantes de una comida de negocios e incli-nó la cabeza para colocarse un mechón des-carriado...".
La femme fatale es capaz de adquirir dife-rentes apariencias y seguir múltiples estrate-gias en función de la que mejor se adapte asus necesidades y que en muchas ocasionesse las ha comparado con el comportamientode diferentes especies del reino animal quevan desde la araña hasta la mantis religiosa.
Dentro de este marco nos encontramos conGilda, la máxima exaltación de la vampiresadel cine de gangsters de los años 30 y queconstituyó el papel magistral de RitaHayworth, actriz capaz de transmitir unasensualidad inusitadamezclada con una fuer-za desbordante en elstrip-tease más excitan-te de la historia del cine.
Algunas de estas peli-grosas damas son capa-ces de llevar a cabo elcrimen perfecto,muchas son viudasnegras con el solo pro-pósito de deshacerse deun esposo molesto.Deslumbrante y mortí-fera aparece, por prime-ra vez en escena LanaTurner en El carterosiempre llama dos veces, con unos shortsblancos y una toalla en el pelo, tendiendo lared sobre el impasible John Garfield al que
conducirá al asesinato.
Otra esposa peligrosa es Barbara Stanwycken Perdición donde aparece inusualmentecon el pelo rubio y adaptándose a otro de loscánones adoptados por la industria del cine,el de perversa cuyo sex appeal se basa en suinteligencia y su astucia siguiendo la estelade la mala por excelencia, es decir BetteDavis, de quien llegó a afirmarse que su per-versidad trascendía a la pantalla y de que susactuaciones no eran sino un reflejo de lamisma.
Lauren Bacall fue una revelación dentro delgénero, ya que se la consideró poseedora deuna seducción destinada a una élite intelec-
tual, dotada con una frialdady una peculiar voz adereza-da con toques de estilo yelegancia.
La mala más seductora y asu vez fulgurante de losaños 40 fue sin dudaVeronica Lake, cuyo arque-tipo no acabo de consolidar-se y osciló entre la femmefatale de las primeras pelí-culas y el de mantis religio-sa, destacando por su apa-rente fragilidad, misteriosamirada felina y profundavoz y que llegó a poner demoda entre sus contemporá-
neas su peculiar peinado liso platino que lecubría medio ojo y que fue conocido con elnombre de "peek-a-boo-bang".
- ¿Por qué no has disparado? No me digasque has estado enamorada de mi todo estetiempo.- No. Jamás te amé. Ni a ti ni a nadie. Estoypodrida por dentro. Como dijiste, te he utili-zado. No significabas nada, hasta hace unmomento, que no pude disparar. Jamás lohubiera imaginado.- Lo siento, no te creo.- No me importa, abrázame.- Adiós, nena.(Fred MacMurray y Barbara Stanwyck.Perdición (1944), de Billy Wilder)
Martha Ivers
p l a n e t a r i u m
11111111
diag
on
al - nº6
- no
vem
bre 2
00
3
Lauren Bacal l
Lana Turner
seva música per a tothom. Tot i això,estaríem parlant d'un estil entre rockalternatiu modern i un punk melòdicforça instrumentat i treballat. I no usespanteu per llegir punk, perquè ussorprendrà quan l'escolteu.
Visiteu www.therasmus.com web ofi-cial amb mp3 i tot!!!
Per acabar, m'agradaria referir-me anivell anecdòtic a dos punts finals: elprimer és que m'he trobat amb unpetit grup de New Jersey (Day 19)que tenen un cd, que no es pot com-prar per internet, que no el puc adqui-rir a Europa, i que en canvi trobo quesón força bons. Resulta que han d'es-perar per guanyar els meus diners aque a molts altres també els hi agradiel seu estil. I en segon lloc, no heuvolgut mai sentir la cançó final del cdde no sé quin artista que només surta la versió japonesa? És a dir, que sino fos gràcies als programes tantcensurats mai les podries sentir.
Agraint sincerament els esforçosde les discogràfiques pertot el que fan per nosaltres,
A. G.
Horitzontals: 1.Enforteixo els músculs després de lalesió. 2. Pertany matemàticament. Culte. ABarcelona ho fem. 3. Hatch problemàtic.Amigues de les entregues i dels cafès. 4. Escull. Si agitem el cànem podrem aga-far la paella. 5. La primera. Amaniré. Vocalque espanta. 6. Antiga nota musical.Passar la fase selectiva. 7. Tripulació d'unvaixell. Antiga línia Barcelona. En Santi haperdut l'esforç axial. 8. Enfrontem el testimoni i l'acusat. Toslletja. 9. El company de la col. Al cine ambl'Àlex. 10. El tramvia ha descarrilat. La ter-cera. Al revés, tarima prosaica.
Verticals:1.Arreglant edificis a Construcció VI. 2.Resposta d'inútil. Metall que provocafebre. Magrejar l'instrument. 3. Gas nobleque va a Piñón. S'enganxa com una papa-rra. 4. En plural, tipus de lletra que noentén de còmics ni de romans.Onomatopeia de motor. Moment flector. 5.Cervesa d'en BusH. Autèntic a l'inrevés. 6.Ens identifica a l'anglesa. L'amiga Pamelamirant cap amunt. El reps corregint projec-tes. 7. Línia matinal de projectes. Segonanota musical. 8. Ruta, recorregut. 9. Etregalo aquesta consonant. El prenen elsanglesos a les cinc. La tònica ha perdut elgas. 10. La evitem a Condis III.
M O T SM O T SEENNCCRREEUUAATTSS
enviat per dos companys que encarano saben quin pseudònim posar-se...
112112
dia
go
nal
- n
º6 -
no
vem
bre
20
03
PARTICIPA!
Tens ganes de fer més coses, en aquestaescola, a més d’estudiar?
Creus que hi ha coses que podrien millorar?
T’interessa aprendre coses diferents?
Vols compartir les coses que saps?
Per contactar amb nosaltres: escriu [email protected]
o fes servir la bústia del vestíbul,O VINE A LA DEDAB!
Recorda que a més de la revista, pots apuntar-te a ESFA, a organitzar viat-ges, a la comisió de festes, a IAESTE, al taller de Fotografia, al club d’es-
ports, a muntar la Festa de Dia,... Ja saps, al 3er pis, en horari de becaris :-)
Diagonal necessita col.laboradors:El futur de la revista passa per animar-tte a enviar-nnos coses.
O penses que la revista s’escriu sola?
Quins temesestàs fent aProjectes oUrbanística,
aquest quatri-mestre?
Que t’ha sem-blat la ciutat on
has estatd’Erasmus, l’any
passat?
Quina pel.lículavoldries veure,
si fessin un cicle
de cinema al’ETSAB?
Què t’ha cridatl’atenció, d’a-
quell arquitectedesconegut quehas descobert?
Que ens reco-manes visitar
del teu poble ociutat?
Com veus elfuncionament de
l’escola?
Quina músicahaurien de tocar
a la Festa deDia?
Perquè estàsfent aquesta
carrera?
Què ens reco-manaries deldarrer viatgeque has fet?
Creus que s’hande canviar tema-
ris d’assignatu-res?
Com soluciona-ries el problemade l’habitatge a
Bcn?
PrefereixesNeruda, Alberti,
o Machado?
T’agraden elsbocatas del bar?
Quines rutes en
bici coneixes, aCatalunya?
Estas enamorati no saps que
dir-li?.......
si tu noens hoescrius,
no ho faràningú!
