5
Diabetis mellitus -Fam enmig de l’abundància. Professor: Salva Lluch Assignatura: Ciències del món contemporani Julián Nebot David Millán Pau Orenga

Diabetes Mellitus

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes, diabetes.

Citation preview

Diabetis mellitus

-Fam enmig de l’abundància.

Professor: Salva Lluch Assignatura: Ciències del món contemporani Julián Nebot David Millán Pau Orenga

1 - Definició La diabetis és una malaltia crònica del metabolisme. Es deu a la falta total o parcial de

l'hormona anomenada insulina, secretada pels illots de langerhans en el pàncrees. El

seu dèficit produeix la no absorció per part de les cèl·lules, de la glucosa, produint una

menor síntesi de dipòsits energètics en les cèl·lules i l'elevació de la glucosa en la sang.

2 - Freqüència i edat -La diabetis afecta ara al 7% de la població adulta mundial.

-A Espanya hi ha 2,939,300 persones afectades per la diabetis.

-Les ultimes xifres que ha publicat la Federació Internacional de Diabetis (FID) mostra

que al món hi han 285 milions de persones amb diabetis

Diabetis tipus 1 La diabetis de tipus1 és freqüent que es diagnostiqui abans dels 35 anys, encara que

pot presentar-se a qualsevol edat. Sol tenir una aparició brusca.

Diabetis tipus 2 La diabetis de tipus2 habitualment es diagnostica en l'edat mitjana de la vida (per

sobre dels 40 anys), encara que existeixen casos infreqüents en joves.

Diabetis gestacional Es diagnostica durant l'embaràs i pot desaparèixer després del part.

3 -Causes i tipus Tipus Tipus 1 Tipus 2 Gestacional

Causes

Es desenvolupa

quan el pàncrees

no produeix

insulina

Es desenvolupa quan

es presenta una

deficiència en la

producció o acció

de la insulina.

Es pot desenvolupar a

causa de la producció

d’una hormona que actua

en contra de l'efecte de la

insulina. Per aquesta raó, es

poden incrementar les

concentracions de glucosa

en sang.

4 - Manifestacions i evolució

Manifestacions: Pèrdua de pes injustificada, set, ganes d’orinar, fam constant i

cansament.

Evolució: La mort per coma diabètic era l'evolució habitual de la malaltia en la

dècada de 1920. En les dues formes de diabetis, a llarg termini provoca lesions en el

ronyó, alteracions de la vista, alteracions circulatòries en les extremitats que poden

produir pèrdua de sensibilitat i alteracions sensitives per lesions del sistema nerviós. Els

diabètics tenen major risc de sofrir malalties cardíaques i accidents vasculars cerebrals.

Les pacients diabètiques embarassades amb mal control de la seua malaltia tenen

major risc d'avortaments i anomalies congènites en el fetus. L'esperança de vida dels

diabètics mal tractats és un terç més curta que la població general

5 - Complicacions

Cròniques:

Agudes:

Cetoacidosis: - És la manifestació clínica d'un excés de glucosa en la sang, amb la corresponent

intensificació de la necessitat d'orinar i de beure per evitar la deshidratació.

- En risc de deshidratació s'afegeix, si el tractament no és ràpid i eficaç, l'augment de

cossos *cetònics (que apareixen en l'orina) i la progressiva acidificació de la sang.

- El grau més intens d'aquesta complicació és el coma diabètic, que pot arribar a ser

molt greu. La causa sol ser una deficient administració d'insulina, la presència d'una

malaltia afegida (infecció, traumatisme, intervenció quirúrgica, etc.) I també una

important transgressió dietètica.

Hipoglucèmia: - És un descens excessiu del nivell de glucosa de la sang.

- Es manifesta, amb major o menor mesura, amb mareig, desorientació, sudoració,

tremolor, debilitat intensa, fins i tot convulsions i pèrdua de consciència.

- Les causes solen ser excés d'insulina o de medicaments *hipoglucemiants orals,

alimentació insuficient-sobretot de *fècules-, retards en la ingesta, activitat física

excessiva o bé la combinació d'aquests factors.

Hemorràgies i trombosis cerebrals

Malaltia coronària

Hipertensió arterial

Malaltia renal

Neuropatia

Alteracions en la retina i ceguesa

Malaltia vascular perifèrica

6 - Diagnòstic El metge realitzarà una sèrie de proves per confirmar el diagnòstic de diabetis.

Aquestes proves són:

- Glucosa sanguínia en dejú. Després d'un dejuni d'aproximadament 8 hores. Aquest

examen és utilitzat per diagnosticar diabetis o *pre-diabetis.

- Tolerància oral a la glucosa. Aquesta prova mesura el nivell de glucosa en sang

després d'un dejuni de 8 hores i després de 2 hores d'haver pres una beguda

*glucosada. Aquesta prova pot ser utilitzada per diagnosticar diabetis o *pre-diabetis.

- Glucosa sanguínia a qualsevol hora del dia. El metge realitza proves de glucosa en

sang sense importar al fet que hora es va prendre l’últim aliment. Aquesta prova

juntament amb una sèrie de símptomes és utilitzada per al diagnòstic de diabetis, però

no de pre-diabetis.

7 - Tractament Dieta: Portar una dieta variada i controlant el nivell de glucosa dels aliments i

compensar-lo amb. És recomanable menjar moltes verdures i cereals.

Exercici: És recomanable fer exercici moderadament controlant els nivells de insulina i

glucosa de la sang.

Medicaments: El que fan es subministrar al cos la dosi d’insulina que necessita cada

pacient.

Pàncrees artificial: Es tracta d’un aparell

electrònic que simula un pàncrees i subministra

dues hormones: insulina i glucagó, el pàncrees

artificial regula amb precisió el nivell de

glucosa en la sang. S'han assajat amb èxit

alguns pacients diabètics a l'hospital General

de Massachusetts (EUA). El dispositiu, encara

en fase de desenvolupament experimental,

promet millorar la qualitat de vida de les

persones amb diabetis tipus 1, la forma més

greu de la malaltia. A més, promet prevenir

complicacions de salut greus en pacients amb

diabetis inestables, és a dir, pacients que no

aconsegueixen regular bé el seu nivell de sucre

en la sang amb les teràpies actuals.

Transplantament: Trasplantament de pàncrees, l'òrgan que produeix insulina. Però

això és molt car i requereix durant molt temps l'ús de fàrmacs que impedeixen el rebuig

del nou òrgan. A més els pacients són més vulnerables a les infeccions.

Menys dràstics i menys cars són els trasplantaments d'illots de Langerhans* . Prop de 70

d'aquests trasplantaments s'han realitzat a tot el món i les taxes d'èxit en què els

centres, ja han aconseguit el 50%.

Quan un trasplantament té èxit, els pacients ja no necessiten injeccions d'insulina

regular. Si les taxes d'èxit continuen així, el trasplantament d'illot tindrà un enorme

impacte en la diabetis. És una solució perfecta i el més proper a una cura per a la

diabetis.

Cèl·lules mare: Són cèl·lules que tenen la propietat de transformar-se en qualsevol

altra cèl·lula especificada, per la qual cosa injectant-les al pàncrees s’aconsegueixen

cèl·lules beta que fabriquen insulina.

Educació diabetològica: L'educació diabetológica és un procés dirigit a l'adquisició

de coneixements, tècniques i habilitats que, modificant actituds i hàbits, milloren la

qualitat de vida.

*Illots de Langerhans: Son grups de cèl·lules ovals o esfèriques, que es troben escampades en el

pàncrees dels vertebrats, la funció més important dels quals és la producció d'insulina. Les

hormones produïdes en els illots de Langerhans són secretades directament al flux sanguini. En les

rates, els subconjunts de cèl·lules endocrines dels illots es distribueixen de la manera següent: [1]

-Les cèl·lules alfa, que produeixen glucagó.

-Les cèl·lules beta, productores d'insulina i amilina.

-Les cèl·lules delta, productores de somatostatina.

-Les cèl·lules PP, productores de polipèptid pancreàtic.

-Les cèl·lules Èpsilon, productores de grelina.