de Montalt Sant Vicenç BÉNS i PAISATGES de PROTECCIÓ de ... · Els elements vegetals (EV) 21 Article 29. Definició i relació dels elements 21 1. EV-A. Arbredes 21 2. EV-Z. Elements

CATÀLEGde

PROTECCIÓde

BÉNS i PAISATGES

Sant Vicençde Montalt

Llibre 1 de 4

Text RefòsOctubre 2009

Josep Lluís Campoy i Llaudó, arquitecteAssumpta Boba i Caballé, geò[email protected]

amb la col·laboració de Josep March

Octubre 2009

Ajuntament de Sant Vicenç de MontaltRegidoria d'Urbanisme

CONTINGUT DELS LLIBRES

Llibre 11. Memòria i Normativa2. Plànols d'informació3. Plànols d'ordenació

Llibre 24.1 Fitxes dels àmbits de protecció4.2 Fitxes de la xarxa hidrogràfica4.3 Fitxes de la xarxa de camins4.4 Fitxes dels elements paisatgístics

Llibre 34.5 Fitxes dels elements vegetals

Llibre 44.6 Fitxes dels elements arquitectònics

“El paisatge constitueix un element essencial del benestar individual i social. Protegir-lo, gestionar-lo i ordenar-lo són un dret i una responsabilitat de tothom.”

Preàmbul de la Convenció Europea del Paisatge.

Florència, 20 d’octubre de 2000

Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt

CATÀLEG DE PROTECCIÓ DE BÉNS I PAISATGES

ÍNDEX Pàgina

0. MEMÒRIA 2 1. NORMATIVA 6 Capítol primer. Objecte, contingut i vigència del Catàleg 6 Article 1. Marc legal 6 Article 2. Àmbit d’aplicació 6 Article 3. Objecte i objectius del Catàleg 6 Article 4. Contingut del Catàleg i documents que el conformen 7 Article 5. Obligatorietat i interpretació 8 Article 6. Vigència, revisió, modificació i actualització del Catàleg 8

Capítol segon. Desenvolupament del Catàleg 8 Article 7. La Comissió del Catàleg 8 Article 8. Planejament derivat que desenvoluparà la protecció

dels béns catalogats 9 Article 9. Incorporació de les determinacions del Catàleg als

instruments de planejament derivat 9

Capítol tercer. Intervenció de l’Administració 10 Article 10. Actuacions de l’administració respecte de les iniciatives

particulars 10 Article 11. Actes subjectes a llicència urbanística 10 Article 12. Infraccions urbanístiques 11 Article 13. Règim sancionador 11

Capítol quart. Elements catalogats. Definició, llistat i normes 11 Secció primera. Els Àmbits de Protecció (AP) 11 Article 14. Definició i relació d’elements 11 Article 15. Criteris de delimitació dels Àmbits de Protecció 12 Article 16. Zonificació 12 Article 17. Objectius de protecció 13 Article 18. Normes 13

Secció segona. Els elements de la xarxa hídrica (XH) 14 Article 19. Definició i relació dels elements 14 1. XH-R. Rieres i torrents 15 2. XH-F. Fonts 15 3. XH-J. Jaciments d’aigua 15 Article 20. Criteris de delimitació 15



Article 21. Objectius de protecció 16 Article 22. Normes 16

Secció tercera. La Xarxa bàsica de camins rurals (C) 17 Article 23. Definició i relació dels elements 17 Article 24. Criteris de delimitació 18 Article 25. Objectius de protecció 18 Article 26. Normes 19

Secció quarta. Els elements paisatgístics (EP) 20 Article 27. Definició i relació dels elements i objectius de protecció 20 1. EP-C. Carenes i turons 20 2. EP-R. Rocams 20 Article 28. Normes 21 1. EP-C. Carenes i turons 21 2. EP-R. Rocams 21

Secció cinquena. Els elements vegetals (EV) 21 Article 29. Definició i relació dels elements 21 1. EV-A. Arbredes 21 2. EV-Z. Elements d’implantació zonal. 22 3. EV-L. Elements arboris d’implantació lineal, 24 4. EV-P. Elements arboris d’implantació puntual 24 5. EV-J. Jardins protegits 25 Article 30. Criteris de classificació dels espais 25 Article 31. Objectius de protecció 26 Article 32. Normes 26 Article 33. Formes d’intervenció 26

Secció sisena. Els elements arquitectònics i arqueològics (EA) 27 Article 34. Definició i relació dels elements 27 1. EA-E. Edificis. 27 2. EA-C. Construccions. 28 3. EA-V. Carrers o vies. 28 4. EA-A. Altres 29 5. EA-Q. Àrees d’expectativa arqueològica. 29 Article 35. Objectius de protecció 29 Article 36. Nivells de protecció urbanística (PU) 29 A. Nivell PU-A. Edifici d’interès. 30 B. Nivell PU-B. Edifici amb elements d’interès. 30 C. Nivell PU-C. Elements d’interès. 30 Article 37. Criteris generals d’intervenció 30 Article 38. Condicions de les llicències d’obres 31 1. Obres menors 31 2. Obres majors 31



Article 39. Normes específiques per als EA 31 A. Nivell PU-A. Edifici d’interès 31 B. Nivell PU-B. Edifici amb elements d’interès. 31 C. Nivell PU-C. Elements d’interès 32 D. Formes d’intervenció per als EA-C i EA-A 32 Article 40. Protecció específica de les Àrees d’expectativa

arqueològica 32 1. Tramitació del planejament sectorial que afecta els

EA-Q 32 2. Obres en Àrees d’expectativa arqueològica 32

Secció setena. Els elements culturals i tradicions (EC) 33

ANNEX: Llistat de fitxes segons ordre de registre 34 2. PLÀNOLS D’INFORMACIÓ 3. PLÀNOLS D’ORDENACIÓ 4. FITXES

4.1 Fitxes dels àmbits de protecció - AP 4.2 Fitxes de la xarxa hidrogràfica - XH

4.2.1 XH-R Rieres 4.2.2 XH-F Fonts

4.3 Fitxes de la xarxa de camins - C 4.4 Fitxes dels elements paisatgístics - EP

4.4.1 EP-C Carenes 4.4.2 EP-C Rocams

4.5 Fitxes dels elements vegetals - EV 4.5.1 EV-A Arbredes 4.5.2 EV-Z Elements zonals 4.5.3 EV-L Elements lineals 4.5.4 EV-P Elements puntuals 4.5.5 EV-J Jardins protegits

4.6 Fitxes dels elements arquitectònics 4.6.1 EA-E Edificis 4.6.2 EA-C Construccions 4.6.3 EA-V Carrers i vies 4.6.4 EA-A Altres 4.6.5 EA-Q Àrees d’expectativa arqueològica

4.7 Elements culturals i tradicions


CATÀLEG DE PROTECCIÓ DE BÉNS I PAISATGES 2

0. MEMÒRIA

Introducció Sant Vicenç té una localització central dins la comarca del Maresme i un terme municipal de 8 km2 que es disposen amb una lleu inclinació de NW a SE, des del Turó del Montalt a quasi 600 m d’altitud fins al mar.

Llevat del torrent tributari de la riera de Torrentbò, la pràctica totalitat dels torrents i rieres segueixen la disposició NW-SE abans citada, convertint-se des d’antic, en els eixos vertebra-dors del territori municipal, connectant la llenca marina amb els fondals de les estribacionsdel Montalt.

El nucli històric se situa a la part central del terme, en la cruïlla de la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera amb la Riera de Sant Vicenç i el camí del Montalt que careneja cap el nord. Ambdós eixos (la carretera i la riera-camí) han actuat a mode de Cardo i Decumano al llarg de l’evolució del municipi.

Les planes d’en Ferran, del Músic i d’en Rata, a una altitud propera als 250 m i connectades entre elles, es troben a la partió de les aigües de les rieres principals i ens ofereixen petits vestigis, ja quasi marginals, de la que havia estat durant segles la principal activitat econòmica del municipi: l’agricultura.

Al llarg de la història del municipi i dels seus habitants s’han anat succeint fets que han conformat un bagatge i un patrimoni cultural. Alguns d’ells s’han materialitzat puntualment en construccions, objectes i obres diverses, configurant el paisatge urbà. Són els testimonis de la trajectòria històrica i de la identitat de la col·lectivitat, que es reflecteixen esdeveniments socials i culturals de cada estrat temporal, de cada època. Aquests elements constitueixen una veritable herència d’inestimable valor que cal transmetre amb tota cura a les futures generacions.

Les administracions públiques, conscients d’aquesta responsabilitat, se senten cridades i obligades a tenir cura, protegir, conservar i millorar aquest patrimoni i aquests valors amb l’objectiu que puguin ser gaudits per tots el ciutadans i, a l’hora, garantir la seva continuïtat i qualitat.

Sant Vicenç de Montalt, ha estat des de sempre lligat a un entorn natural, des de la carena fins al mar, i és per això que amb aquest Catàleg renova un interès molt especial en protegir el seu patrimoni de possibles incompatibilitats derivades de l’activitat humana o de qualsevol actuació que el pugui posar en perill.

Ha estat, precisament, l’activitat humana qui ha modificat extensivament el territori, transformant-lo al llarg dels segles -des de la frondositat de l’alzinar original fins a l’escadussera ombra a les vinyes i els conreus de just fa cinquanta anys- i conformant uns paisatges viscuts i treballats que anaven evolucionat al ritme lent de la successió generacional.

És en aquests darrers cinquanta anys, però, que la capacitat transformadora de l’activitat humana ha resultat tant intensiva i aclaparadora que esdevé, en ella mateixa, un perill per al paisatge ja que el producte resultant d’aquesta activitat, poc o res té a veure amb els referents naturals i culturals anteriors.



El terme municipal de Sant Vicenç de Montalt

Per a les representacions cartogràfiques del Catàleg s’han emprat límits municipals que provenen de la digitalització del plànol cadastral de rústega a 1:2000 amb l’expedient d’atermenament entre els municipis de Sant Vicenç de Montalt i de Sant Andreu de Llavaneres aprovat per la Direcció General d’Administració Local, amb un resultat de 895 ha. Aquesta superfície és molt similar amb la que s’obté dels documents digitals del POUM .

El Patrimoni i la seva protecció

El patrimoni del municipi de Sant Vicenç de Montalt està format per tots aquells béns tant naturals i paisatgístics, com arquitectònics i culturals. Des de la humilitat de la composició, pedra sobre pedra, d’un mur de contenció per a preservar el terreny de possibles avingudes de la riera, fins a la quietud emboirada i màgica del vessant nord del Montalt travessats per un camí de ferradura. Des de l’obra de fàbrica de portals, canals de desguàs i ràfegs, fins als carreus que basen els imponents i senyorívols casals. Des del rebrot de garrofer en un marge de camí, testimoni de l’antiga activitat agrària i de la bonança tèrmica dels hiverns a solell, fins al pi centenari de rebregades branques, o les palmeres de la platja que potser enyoren els llunyans tròpics d’aquells indians que les van enaltir. De la grandiosa alzina flanquejada d’alocs al torrent, fins als polsosos plàtans de la carretera o fins al perfil agullat de xiprers a la carena urbana que ens fan rememorar paisatges de la mitologia mediterrània.

El patrimoni és aquest conjunt de peces, imbricades entre elles, connectades per camins i torrents, algunes potents, d’altres humils que conformen la bellesa paisatgística de Sant Vicenç de Montalt. Una bellesa que s’ha de preservar com el que és: un bé preuat. Preservar-lo i difondre’l, perquè quan hom coneix hom valora i s’és més conscient de la seva bellesa.

El planejament ja fa temps que contempla la protecció del patrimoni, si bé durant decennis, només s’havia centrat en les grans cases pairals o en les grans mansions de l’estiueig burgès. És d’uns anys cap aquí que s’està fent un esforç important per a legislar la protecció d’un patrimoni que és un tot, que veiem cada dia, que conforma el nostre paisatge.

El Catàleg de protecció de béns i paisatges de Sant Vicenç de Montalt es formula a l’empara de la l’article 69 de la Llei 2/2002 de 14 de març, que estableix l’obligació d’incloure el Catàleg de béns a protegir dins la documentació del POUM, com a element per aconseguir l’efectivitat de les mesures urbanístiques de protecció de monuments, edificis, jardins, paisatges o béns culturals.

Així mateix, aquest Catàleg vol recollir els principis de la Llei 8/2005 de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Tot i que aquesta llei va ser concebuda, sobretot, per a legislar sobre el paisatge a una escala essencialment supramunicipal, volem reproduir el redactat del seu article 2, sobre els principis que han d’inspirar l’actuació dels poders públics en matèria de paisatge: a) Afavorir l'evolució harmònica del paisatge d'acord amb els conceptes d'utilització

racional del territori, de desenvolupament urbanístic sostenible i de funcionalitat dels ecosistemes.

b) Preservar, amb l'adopció de mesures protectores del paisatge, el dret dels ciutadans a viure en un entorn culturalment significatiu.

c) Reconèixer que el paisatge és un element de benestar individual i col·lectiu que, a més de valors estètics i ambientals, té una dimensió econòmica, cultural, social, patrimonial i identitària.



d) Considerar les conseqüències sobre el paisatge de qualsevol actuació d'ordenació i

gestió del territori i valorar els efectes de l'edificació sobre el paisatge. e) Afavorir la cooperació entre les diverses administracions públiques en l'elaboració i

l'execució del planejament i de les polítiques de paisatge. f) Promoure la col·laboració de la iniciativa pública i privada en l'impuls d'actuacions,

l'adopció d'instruments i la presa de decisions sobre el paisatge. g) Impulsar la participació en les polítiques de paisatge dels agents socials, professionals i

econòmics, especialment dels col·legis professionals, les universitats, les associacions de defensa de la natura i els representants de les organitzacions empresarials i sindicals.

h) Fomentar la formació en matèria de paisatge.

El Catàleg de Sant Vicenç de Montalt

Per a protegir els béns naturals i culturals del municipi de Sant Vicenç s’ha partit, en primer lloc, de l’espai classificat pel POUM com a Sòl no Urbanitzable. A tal efecte s’han delimitat unes àrees amb una certa homogeneïtat paisatgística que s’han anomenat àmbits de protecció. Per a establir els seus límits s’ha seguit, a grans trets, unes llindes i una estructura natural: les carenes i els fondals de les rieres. Per aquesta raó els àmbits de protecció paisatgística de Sant Vicenç s’estructuren com una conca hídrica: l’eix és el torrent que l’estructura, li dóna el nom i la forma, tot esculpint la pell del territori. Els límits de cada àmbit els conformen les carenes que parteixen les aigües cap a altres conques.

Alguns dels àmbits de protecció resulten més artificialitzats degut a que procedeixen d’espais planejats abans o sota el domini d’una altra administració. Aquest seria el cas del Golf, dels espais PDUSC o de la platja.

En el conjunt no urbanitzable es protegeixen també uns espais estructurats en xarxa: els camins i les rieres. Dins el planejament aquestes xarxes es classifiquen com a sistema, junt amb les estructures de serveis (clavegueres i altres canalitzacions tècniques). Això ha fet que, massa sovint, hagin rebut el mateix tractament, convertint-los, tant al plànol com a la realitat, en espais inanimats i artificials, com a mers conductors de fluxos. Les rieres i els camins són molt més que canalitzacions de fluxos. Les rieres i els camins rurals són patrimoni natural i cultural; connecten i estructuren el territori; uns generen vida, microclima, paisatge; uns i altres permeten que ens endinsem en ell; relacionen sòls urbanitzats amb no urbanitzables i entre ells; permeten la circulació de la fauna i de les persones...

L’objecte del Catàleg no es centra només en el Sòl no urbanitzable, sinó que recull també aquelles taques de verd urbà, de vegades tan minses que s’han anomenat “racons”; de vegades grans i ferèstegues perquè són fragments de bosc; de vegades urbanitzades; d’altres esperant un projecte que aprofiti els seus elements arbrats -naturals o espontanis, o sembrats un dia vés a saber per qui- i els converteixi en parcs.

Tots els elements que han estat qualificats pel POUM sota l’epígraf D (parcs i jardins públics) s’han incorporat al Catàleg essent, de llarg, el grup més nombrós. Probablement causarà sorpresa trobar-se amb una fitxa que cataloga un espai lliure que està buit o erm. Després de sospesar-ho es va decidir d’incloure’ls perquè també en ells, en la seva nuesa, poden donar-se pautes i projectar paisatge. De passada, aquest apartat del Catàleg fa les funcions d’inventari de béns municipals. Alguns d’ells funcionen com a nodes de connexió entre recorreguts de passeig.

El fitxar-los, hom copsa la gran fragmentació de l’espai públic. Hom s’adona com s’han de corregir els processos d’atribució i cessió d’espais lliures que provenen del planejament. S’ha d’exigir que els projectes urbanístics cedeixin les peces adequades per esdevenir parcs i places,



i que no es permeti que qualsevol fragment de sòl, petit i inútil per a l’ús ciutadà, computi en la suma d’espais lliures a cedir.

En Sòl urbà i urbanitzable, després dels jardins públics, s’han catalogat tots aquells altres elements vegetals agrupats, alineats o aïllats, en carrers o en finques privades, que s’ha cregut que mereixen protecció.

L’altre gran bloc són els elements culturals, habituals des de fa temps en la documentació que acompanya els plans urbanístics. En aquest Catàleg s’han recollit totes les aportacions proposades pel Catàleg del Patrimoni arquitectònic vigent, que s’ha ampliat amb més edificis i construccions. Moltes d’aquestes darreres vinculades a la xarxa de transport i abastiment d’aigua, com els vogis i les mines. Preservant aquestes obres sortides de l’enginy humà, les fem visibles i aprenem a valorar l’esforç dels nostres avantpassats per assolir una vida més digna.

Per a fer més efectiva la protecció dels béns de Sant Vicenç, caldrà desenvolupar tot un seguit de plans especials que detallin i precisin els usos, les activitats i la forma d’intervenir-hi. A més, queden encara molts elements per catalogar, que poden haver passat per alt. Per això es proposa la creació de la Comissió del Patrimoni Natural i Cultural, és a dir, la comissió del catàleg.



1. NORMATIVA

Capítol primer. Objecte, contingut i vigència del Catàleg

Article 1. Marc legal

El Catàleg de protecció de béns i paisatges de Sant Vicenç de Montalt es desenvolupa d’acord a la Llei 1/2005 de 26 de juliol, Text refós de la llei d’Urbanisme; al Decret 305/2006 de 26 de juliol Reglament de la Llei d’Urbanisme i a la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni cultural català.

El Catàleg de protecció de béns i paisatges es redacta en paral·lel al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç formant part de la documentació imperativa del mateix, en compliment dels articles 59 i 69 del TRLU, que així ho estableixen per a aconseguir l’efectivitat de les mesures urbanístiques de protecció de monuments, edificis, jardins, paisatges o béns culturals.

Article 2. Àmbit d’aplicació

L’àmbit geogràfic d’aplicació és el terme municipal de Sant Vicenç de Montalt i el seu contingut afecta als sòls classificats pel POUM com:

Sòl No Urbanitzable Íntegrament i en tota la seva superfície

Sistemes

- Sistema de protecció de rieres - Sistema viari quant als camins rurals - Sistema d’espais lliures quant als espais qualificats amb la clau D

pel POUM

Sol urbà i urbanitzable

Quant a les següents qualificacions: - Edificis catalogats - Protecció d’edificis i jardins privats

I a elements vegetals aïllats, alineats o en grup que es troben inclosos en zones de diversa qualificació

Article 3. Objecte i objectius del Catàleg

El Catàleg comprèn el seguit d’elements que formen el patrimoni arquitectònic, històric o paisatgístic i és format pel conjunt d’edificis, espais i elements vegetals, naturals o físics que per les seves característiques singulars, mereixen protecció per garantir-ne la seva preservació i la seva perdurabilitat en el temps.

L'objecte del Catàleg és la identificació, la localització, la definició dels valors i de les mesures de protecció dels elements naturals o culturals que conformen el paisatge de Sant Vicenç de Montalt i que li aporten valor patrimonial.

Per tant, els objectius del Catàleg són:



1. Assolir la protecció del Sòl No Urbanitzable definint i delimitant uns Àmbits de Protecció que

abastin tota la superfície així classificada.

2. Definir els traçats de la xarxa bàsica de camins rurals i els traçats i els perímetres de protecció de la xarxa de rieres i torrents del municipi, en considerar que ambdues xarxes són grans elements identificadors del patrimoni natural i paisatgístic de Sant Vicenç de Montalt.

3. Definir altres elements d’interès natural, paisatgístic i vegetal tant en Sòl no urbanitzable com en sòl urbà i urbanitzable que, per les seves característiques, mereixin ser protegits i conservats a fi d’evitar la seva degradació o desaparició.

4. Definir els elements d’interès cultural que, en les seves diferent tipologies (edificis, construccions, paratges arqueològics i altres), mereixin ser preservats pel seu valor patrimonial i paisatgístic.

Article 4. Contingut del Catàleg i documents que el conformen

Els Catàleg el formen els documents que es relacionen tot seguit i que, en el seu conjunt, també formen part del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

1. Memòria.

2. Normativa. Disposicions que, conjuntament amb els documents gràfics i les fitxes del Catàleg, regulen la protecció dels diferents àmbits i elements mitjançant normes bàsiques i específiques. Inclou la relació de tots els béns catalogats.

3. Documentació gràfica. A. Plànols de situació i informació en format DinA4 i diverses escales:

I-0 Situació del municipi respecte de la comarca i dels espais PEIN comarcals I-1 Problemàtica del terme municipal I-2 Ortofotomapa ICC 1:5000, reproduït a 1:20000 I-3 Mapa topogràfic ICC 1:10000 reproduït a 1:20000 I-4 Model digital d’elevacions i il·luminació del territori I-5 Pendents superiors al 20% I-6 Afectacions del Pla Director urbanístic del sistema costaner I-7 Detall de les afectacions del PDUSC I-8 Qualificació del sòl segons els documents del POUM I-9 Presentació del Sòl no urbanitzable definit pel POUM en el context topogràfic I-10 La xarxa hídrica I-11 La xarxa viària

B. Plànols d'ordenació: O-1 El Sòl no urbanitzable a Sant Vicenç de Montalt. 1:20.000 O-2 Àmbits de protecció del Sòl no urbanitzable: delimitació, 1:20.000 O-3 Zonificació en Sòl no urbanitzable. 1:20.000 O-4 Xarxa hidrogràfica i franges de protecció. 1:20.000 O-5 Xarxa de camins rurals protegits, 1:20.000 O-6 Elements paisatgístics protegits. 1:20.000 O-2-3-4-5-6 Visió de conjunt dels elements paisatgístics. 1:5.000 O-7 Elements vegetals protegits. 1:5.000 O-8 Elements arquitectònics protegits. 1:5.000

4. Fitxes dels béns protegits que es classifiquen temàticament segons l’esquema que segueix, i que es defineixen en el Capítol quart d’aquestes normes.



AP Àmbits de protecció XH Xarxa hidrogràfica C Xarxa de camins rurals EP Elements paisatgístics EV Elements vegetals EA Elements arquitectònics i arqueològics EC Elements culturals i tradicions

Article 5. Obligatorietat i interpretació

La normativa d'aquest Catàleg vincula tant les administracions com els particulars a complir les seves determinacions. Qualsevol actuació o intervenció sobre els béns protegits que siguin susceptibles d’alterar la seva realitat física s’haurà d’ajustar a aquesta normativa. Qualsevol dispensa o excepció podrà ser causa per a reclamar la nul·litat de ple dret de l'acte que la provoqui.

Les determinacions d’aquestes normes s’interpreten basant-se en aquells criteris que, partint del sentit propi de les paraules en relació amb el context on es troben, i dels antecedents legislatius en la matèria, tinguin en compte, principalment, el seu esperit i la seva finalitat protectora.

Cas de produir-se contradiccions entre les regulacions de les normes d’aquest Catàleg amb el POUM, s’estarà a les determinacions que impliquin nivells de protecció més alts dels valors paisatgístics i naturals.

Cas de produir-se contradiccions en la delimitació gràfica d’un element catalogat, prevaldrà el que indiqui el plànol de major escala (menor valor del divisor de l’escala), és a dir, el que ofereixi més detall en els límits.

Article 6. Vigència, revisió, modificació i actualització del Catàleg

Aquest Catàleg entrarà en vigor l’endemà de la publicació de l’aprovació definitiva del POUM, on es troba inclòs, en el Diari Oficial de la Generalitat i conservarà la seva vigència en tant no es revisi.

Els motius de revisió del Catàleg seran la revisió del POUM o l’aparició de legislació sobre el patrimoni cultural o natural, d’àmbit nacional o europeu, que incideixi i/o incentivi mesures de protecció més radicals.

Mentre no es produeixi la revisió, les modificacions que es puguin formular en el sentit que impliquin graus menors de protecció, s’hauran de tramitar amb el mateix procediment que s’hagi emprat per a l'aprovació del Catàleg, previs els informes favorables de la Comissió del Catàleg, dels serveis tècnics municipals i de les comissions territorials pertinents dels Departaments de Cultura i de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, ja que es considerarà una modificació puntual del mateix.

Es podrà actualitzar automàticament el contingut de les fitxes del Catàleg i incorporar-ne de noves, previ informe dels serveis tècnics municipals i de la Comissió del Catàleg, i l'aprovació de la Junta de govern local, sempre que aquesta actualització no impliqui graus menors de protecció.



Capítol segon. Desenvolupament del Catàleg

Article 7. La Comissió del Catàleg

En vistes a mantenir l’actualització permanent del Catàleg, en el sentit d’ampliar-ne el seu contingut i de fer el seguiment d’actuacions que puguin afectar els elements catalogats, l’Ajuntament de Sant Vicenç crearà la Comissió del Catàleg o del Patrimoni Cultural i Paisatgístic.

Aquesta Comissió estarà formada per representants de les regidories d’Urbanisme, Medi ambient i Cultura, tant polítics com tècnics, per entitats veïnals, culturals i de defensa del medi ambient i del territori, i per veïns de Sant Vicenç, a títol individual, a qui es reconegui com experts o coneixedors en els temes d’abast del Catàleg.

La Comissió es reunirà ordinàriament un cop a l’any; extraordinàriament, cada vegada que convingui; i d’urgència convocada per qualsevol dels seus membres si es detecta alguna actuació o intervenció que pugui posar en perill un element catalogat.

Les resolucions o informes de la Comissió referides a la inclusió de nous elements en el Catàleg seran vinculants.

Les resolucions o informes de la Comissió motivades per actuacions que puguin posar en perill elements catalogats, seran motiu d’obertura dels expedients administratius necessaris i urgents a fi d’evitar possibles pèrdues en el patrimoni de Sant Vicenç de Montalt.

Article 8. Planejament derivat que desenvoluparà la protecció dels béns catalogats

L’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt promourà i aprovarà el següent planejament derivat: 1. Pla Especial de protecció i desenvolupament sostenible del sòl no urbanitzable que, a partir

dels usos permesos grafiats en el plànol O-3 d’aquest Catàleg, determinarà amb detall les activitats que s’hi puguin desenvolupar i la gestió d’aquest espai.

2. Pla Especial dels camins rurals de Sant Vicenç de Montalt que farà un inventari exhaustiu de tots els camins i senders rurals i n’establirà la seva classificació, accessos i vedats de circulació, connexions que calgui realitzar, procediments per a la seva conservació i manteniment, etc.

3. Pla Especial de la xarxa de rieres i torrents i del paisatge associat que estableixi: el desllindament del domini públic hidràulic i altres franges de servitud (juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua), la protecció dels cursos naturals per frenar la seva degradació, la renaturalització de les lleres antropitzades per rescabalar-les de l’estat de degeneració actual, la protecció dels sistemes de transport o mines, la recuperació dels vogis i la millora de les condicions actuals de les fonts, basses i canals de reg.

4. Pla Director de l’arbrat viari i dels jardins, parcs i boscos públics que inclogui les directrius tècniques de gestió i manteniment de l’arbrat viari i de les espècies vegetals presents en els jardins, parcs i boscos municipals.

5. Pla Especial de protecció del centre històric que inclogui les directrius tècniques de preservació del paisatge urbà de Sant Vicenç, conformat per les cases, carrers i espais lliures del centre històric, a fi de mantenir-ne la seva fesomia.



Article 9. Incorporació de les determinacions del Catàleg als instruments de planejament derivat

Les determinacions establertes en aquest Catàleg, tant les de caràcter general fixades per aquestes Normes com les de caràcter específic que pugin contenir les fitxes, preceptivament seran tingudes en compte en els instruments de planejament especial en sòl urbà i no urbanitzable i de planejament parcial en sòl urbanitzable. En aquest sentit, el planejament derivat recollirà de forma expressa els límits i la situació dels béns protegits en aquest Catàleg i justificarà el compliment de la regulació general i específica fixada per aquestes Normes.

També serà preceptiva la incorporació de les determinacions d'aquestes Normes als corresponents projectes d'urbanització que puguin afectar els béns protegits per aquest Catàleg així com pels projectes d'obres realitzats per les diferents administracions que actuïn en el territori de Sant Vicenç de Montalt.

Capítol tercer. Intervenció de l’Administració

Article 10. Actuacions de l’administració respecte de les iniciatives particulars

En ordre a la promoció i millora del patrimoni l’Ajuntament podrà: 1. Prestar assessorament tècnic per a l’elaboració i execució de projectes tendents a la

protecció i millora dels elements catalogats. 2. Prestar serveis auxiliars com vigilància i neteja o altres serveis públics en edificis i entorns

privats catalogats que siguin oberts al públic. 3. Reconèixer exempcions i desgravacions per tributs o taxes en immobles o finques

rústiques catalogades total o parcialment, dins els límits de la legislació i modificant, si s’escau, l’ordenança corresponent.

4. Ordenar als propietaris d’elements catalogats, l’execució de les obres necessàries de consolidació, conservació o manteniment dels elements, si aquests es trobessin en una situació de deteriorament que comprometés la seva perdurabilitat en el temps.

5. Promoure acords de custòdia del territori amb els propietaris de finques privades, amb o sense transmissió de propietat, a fi de vetllar per la conservació dels recursos i dels valors naturals, culturals i del paisatge i millorar-ne la seva protecció i gestió.

6. Crear els ajuts i subvencions necessaris per a la protecció i gestió del patrimoni natural de Sant Vicenç per als titulars de terrenys que ho sol·licitin i que es comprometin mitjançant acords de custòdia, en la conservació d’aquest patrimoni.

7. Expropiar els béns catalogats si hi concorren circumstàncies que ho justifiquin o ho legitimin, i exercir els drets de tempteig i retracte previstos legalment.

Article 11. Actes subjectes a llicència urbanística

Estan subjectes a llicència urbanística prèvia, en els termes establerts per la Llei d’Urbanisme de Catalunya i el seu Reglament, pel POUM i per l'ordenança municipal de llicències urbanístiques, tots els actes de transformació o utilització del sòl o del subsòl, d'edificació, de construcció o enderrocament d'obres compatibles amb les determinacions generals i específiques d'aquest Catàleg.

Tot el que afecti a la sol·licitud, tramitació, atorgament i règim disciplinari de les llicències, estarà subjecte al que s'estableix al planejament urbanístic vigent, l'ordenança municipal de les llicències urbanístiques i la legislació urbanística i sectorial vigent.



Es consideraran com a obres majors, les obres d'edificació i urbanització que afectin els elements protegits per aquest Catàleg.

Abans de ser concedida la llicència corresponent, l'Ajuntament podrà exigir la constitució d'un dipòsit de garantia, per l'import de la possible reposició dels béns protegits que puguin ser afectats durant les obres, segons la valoració efectuada pels serveis tècnics municipals.

D'acord amb l'objecte d'aquest Catàleg en l'establiment de totes aquelles determinacions i mesures necessàries per a l'adequada preservació del patrimoni natural i cultural de Sant Vicenç de Montalt, resten especialment subjectes a llicència urbanística les actuacions següents:

a) Les obres puntuals d'urbanització no incloses en un projecte d'urbanització i que afectin algun dels elements recollits en aquest Catàleg.

b) Els moviments de terra (buidat, excavacions i rebaixos, emplenats, sondatges d'exploració...) i els desmunts o explanacions en qualsevol classe de sòl.

c) L'obertura de vies, camins i accessos rodats, així com la modificació del traçat o del perfil dels existents.

d) La tala de masses arbòries, de vegetació arbustiva o d'arbres aïllats. e) Les actuacions que afectin el subsòl i que puguin afectar algun dels elements del

patrimoni natural i cultural determinats per aquest Catàleg. f) Les actuacions en les xarxes de serveis a la via pública , ja siguin galeries, tubulars

soterrades o aèries, en qualsevol classe de sòl quan afectin algun dels elements protegits per aquest Catàleg.

g) La realització de rases, sondatges i canalitzacions en qualsevol classe de sòl quan afectin algun dels elements del patrimoni natural determinats per aquest Catàleg.

h) La instal·lació, obertura i funcionament de qualsevol altra activitat compatible amb els objectius d'aquest Catàleg que requereixin llicència municipal.

Article 12. Infraccions urbanístiques

Es consideren infraccions urbanístiques totes les accions o les omissions que han estat tipificades com a tals per la legislació urbanística vigent.

Constituirà una infracció urbanística l'incompliment de les disposicions contingudes en aquest Catàleg, així com les vulneracions de les prohibicions que s'hi estableixen, la negativa o la resistència a la labor inspectora i de vigilància de l'administració, a subministrar dades o facilitar la informació requerida per les autoritats competents o pels seus agents per al compliment de les seves funcions, i el subministrament d'informació o documentació falsa, inexacta, incompleta o que indueixi a error, explícitament o implícitament.

Per a la tipificació de les infraccions urbanístiques en lleus, greus i molt greus i a la restauració voluntària de la realitat física o jurídica alterada, s’estarà a la definició que determini, per a cada cas, la legislació urbanística i de règim local vigent en matèria de disciplina i infraccions urbanístiques.

Article 13. Règim sancionador

Les sancions a imposar als infractors seran les següents: 1. Per infraccions urbanístiques lleus, multes de 300 a 3.000 € 2. Per infraccions urbanístiques greus, multes de 3.001 a 30.000 € 3. Per infraccions urbanístiques molt greus, multes de 30.001 a 1.500.000 €



4. L’import de les sancions haurà d’incrementar-se fins a la quantia del benefici obtingut

pels infractors, si aquest és superior.

Pel que respecta a les persones responsables als efectes sancionadors i als òrgans administratius competents per a resoldre els procediments, s’estarà al que determini la legislació urbanística i de règim local vigent.

Capítol quart. Elements catalogats. Definició, llistat i normes

Secció primera. Els Àmbits de Protecció (AP) Article 14. Definició i relació d’elements

Reben la consideració d’àmbits de protecció les 10 àrees classificades com a sòl no urbanitzable que es delimiten al plànol d’ordenació O-2 d’aquest Catàleg i que es relacionen tot seguit:

Fitxa ELEMENT Registre 1 Àmbit de la Font Freda i la Ferradura 1 2 Àmbit de la Font de l'Avi 2 3 Àmbit de Torrentbò 3 4 Àmbit de la Pona 4 5 Àmbit dels aulets 5 6 Àmbit de l'Arrabassada 6 7 Àmbit de les Godalles 7 8 Àmbit del Golf 8 9 Àmbit del PDUSC 9 10 Àmbit de la Costa 10

Són espais predominantment forestals que per les seves característiques de localització, de pendent, d’accés, de propietat o de planejament, s’han vist preservats dels processos d’urbanització. Malgrat això, però, les dimensions del terme municipal i l’evolució de la urbanització que ha sofert el municipi, són objecte d’unes tensions i pressions que fa evident la necessitat de crear mecanismes per a preservar els seus valors ecològics, ambientals, paisatgístics i socials; així com fomentar la seva recuperació i el seu ús públic.

Estan constituïts per boscos, brolles arbrades o no, matollars i herbassars, erms en diferents estadis de restitució, alguns camps i els seus marges, camins rurals, les capçaleres dels torrents i aquests i la vegetació que els caracteritza.

Article 15. Criteris de delimitació dels Àmbits de Protecció

Per a la seva delimitació s’ha partit del relleu del territori pels seus efectes en el paisatge, derivats de l’orientació i la inclinació dels vessants. Els àmbits s’estructuren, generalment, en base a l’eix del curs dels torrents i tenen els seus límits en les carenes que en divideixen les aigües.

Degut a la seva localització i a la seva configuració morfològica i homogeneïtat paisatgística, els àmbits de protecció poden agrupar-se de la següent manera:

Àmbits del Nord. Es caracteritzen per uns paisatges bellíssims de vegetació frondosa, amb predomini de l’alzinar i la brolla, en diversos estadis de maduresa i/o recuperació; resultat de la configuració dels seus vessants de fort pendent i orientats al nord, generant fondals humits. Pertanyen a aquest grup la Ferradura-Font Freda, la Font de l’Avi, i la Riera de Torrentbò.



Àmbits centrals. Contigus als anteriors, estan disposats més al sud i a l’est, en vessants orientats a mar, rebent més insolació. Per aquest fet hi abunden sureres, pinedes, brolles d’estepes i prats d’albellatge; tot i que en els fondals també s’hi troba l’alzinar. En formen part els àmbits de La Pona, els aulets de Can Milans i Can Solà, l’Arrabassada i les Godalles.

Àmbits del Sud. Separats dels anteriors pel nucli urbà del municipi, però comunicats mitjançant els torrents i rieres, són absolutament heterogenis i diferents dels anteriors. Aquests àmbits són el resultat de la promulgació de plans sectorials de jerarquia supramunicipal (PDUSC i Costa) o de planejament aprovat amb anterioritat a la redacció del POUM (Golf). S’han definit com a àmbits per les seves peculiaritats i per la seva classificació com a sòl no urbanitzable.

Article 16. Zonificació

D’acord a la situació actual dels sòls dels Àmbits de Protecció, a la seva coberta i a les potencialitats de la mateixa, s’ha establert una zonificació amb les següents categories : 1. Forestal. Inclou els terrenys de caràcter forestal amb presència significativa de comunitats

d’especial interès ecològic. Es troben en aquesta zona, bona part dels alzinars litorals típics, dels alzinars amb roures i de les suredes. L’objectiu d’aquesta delimitació és la conservació dels ecosistemes forestals i la seva diversitat biològica, i el foment dels processos que millorin el seu estat de conservació i que n’incrementin la maduresa.

2. Forestal de recuperació. Inclou els terrenys de caràcter forestal, amb predomini de pinedes, comunitats arbustives i prats secs. Inclou també alguns terrenys denudats, en els quals s’estan donant processos de restitució de la coberta vegetal. Aquesta delimitació té com a objectiu la conservació i la restauració dels ecosistemes forestals i el manteniment del seu caràcter protector en relació al risc d’erosió.

3. Agrícola i d’espais oberts. Inclou els terrenys on s’hi desenvolupa l’activitat agrícola que, malauradament, representen en l’actualitat un percentatge molt reduït del sòl. També inclou altres espais de caràcter obert. Té com a objectiu el desenvolupament de les activitats agràries actuals que siguin compatibles amb els objectius del Catàleg.

4. Equipaments i serveis. Inclou terrenys amb usos, equipaments i instal·lacions singulars de naturalesa diversa, d’utilitat pública o interès social i de notable envergadura en el context territorial del sòl no urbanitzable. L’objectiu d’aquesta zona és l’establiment d’una regulació que faci compatibles els usos en els equipaments i instal·lacions existents amb el compliment dels objectius del Catàleg.

5. Regulació especial. Inclou la xarxa de torrents i rieres i les seves franges d’afectació i la platja.

Article 17. Objectius de protecció

La delimitació dels àmbits de protecció s’ha establert per a garantir les funcions ecològiques, ambientals, paisatgístiques i socials del sòl no urbanitzable de Sant Vicenç de Montalt, i s’orienta a: 1. La preservació i la restauració dels seus valors i funcions naturals i paisatgístiques. 2. El manteniment de la identitat d’aquests espais per ells mateixos i com a part que són de la

Serralada Litoral. 3. L’oportunitat de connexió amb altres espais naturals protegits contingus, com l’EIN del

Montnegre-Corredor. 4. La difusió dels seus valors culturals, paisatgístics i ambientals entre el conjunt de la població,

per a la millora del coneixement d’aquests valors i funcions, i per a la millora de la qualitat de vida dels habitants de Sant Vicenç i dels municipis veïns.



5. La implantació d’un model de relació amb el territori, més respectuós amb l’entorn i amb els

valors patrimonials, naturals i culturals del municipi. 6. L’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt instarà als organismes competents de la

Generalitat de Catalunya la inclusió dels àmbits 1, 2 i 3 en el Pla d’espais d’interès natural i en la Xarxa Natura 2000.

7. L’Ajuntament formularà el Pla Especial de protecció i desenvolupament sostenible del Sòl no urbanitzable de Sant Vicenç de Montalt que determinarà, amb detall, els usos i les activitats que s’hauran de potenciar, que es permetran o que es declararan incompatibles per a la correcta protecció d’aquests espais. Així mateix, el Pla especial determinarà el sistema de gestió del sòl no urbanitzable.

Article 18. Normes 1. Es determina que la protecció té caràcter absolut, general i global, per a garantir que no

s’alteri de cap manera l’estructura general dels paisatges que conformen els àmbits de protecció.

2. No es permet cap activitat que pugui alterar, destruir, trencar l’equilibri o transformar l’ecosistema, la fisonomia actual de l’entorn i del paisatge, la vegetació o la fauna pròpia del lloc.

3. Es determina la permanència de les masses forestals i dels marges i les separacions dels espais agrícoles.

4. Es determina la preservació de la flora autòctona i dels processos naturals de restitució de la vegetació, estimulant l’avenç cap a estadis evolutius més madurs.

5. Es determina la preservació de les espècies de fauna sedentària i migratòria. 6. Es prohibeixen els de moviments de terres, aterrassaments o desmunts, que no estiguin

relacionats amb activitats agropecuàries en el sòl d’aquesta naturalesa i de conservació o restauració del medi natural en la resta de sols no urbanitzables.

7. Tota desforestació i/o tala requerirà la pertinent autorització del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

8. Es prohibeix qualsevol activitat extractiva. 9. Qualsevol intervenció dins dels àmbits delimitats requerirà de llicència municipal i, en cap

cas, podran incidir negativament o desvirtuar en el paisatge que es protegeix. 10. Les construccions, edificacions (encara que siguin provisionals), tanques, cartells, es regiran

pel POUM i per la normativa urbanística d’aplicació. 11. Es prohibeixen els abocaments de residus i de materials de qualsevol mena. 12. Es permeten les activitats destinades a la conservació i restauració dels sistemes naturals i

del patrimoni cultural, i les activitats educatives, científiques i de recerca ambiental. 13. Es permeten els usos i activitats de lleure, esportius, culturals i pedagògics, quan siguin

congruents amb la naturalesa forestal/rural i el caràcter protegit de l’espai natural, i no comportin cap instal·lació, ni construcció, ni edificació.

14. Es permet l’habitatge unifamiliar en edificacions preexistents amb la deguda cobertura jurídica, i amb les condicions d’edificació específiques definides pel POUM.

15. Qualsevol canvi de classificació del sòl que es vulgui establir mitjançant revisió del POUM en aquests àmbits de protecció no suposarà, en cap cas, cap lesió als valors generals que es volen protegir.



Secció segona. Els elements de la xarxa hídrica (XH) Article 19. Definició i relació dels elements

Les rieres, rials i torrents de Sant Vicenç constitueix una part fonamental del sistema d’espais lliures del municipi, en tant que esdevenen els corredors biològics i de connexió entre tots els Àmbits de Protecció del Sòl no urbanitzable, i entre aquests i el sòl urbà i urbanitzable.

La xarxa hídrica de Sant Vicenç està constituïda per aquells terrenys que constitueixen llits de corrents d’aigua discontínua i el subsòl de les capes freàtiques que integren el domini públic hidràulic segons disposa la legislació d’aigües vigent, més l’entorn necessari per a la seva protecció.

A més, a més de les rieres, rials, torrents, s’inclouen en aquesta categoria les basses, canals, mines de transport i les fonts naturals i urbanes.

Els elements que s’inclouen en aquest apartat, han estat agrupats en les següents categories i es relacionen tot seguit:

1. XH-R Rieres i torrents

Fitxa ELEMENT Registre 1 Rial de la Font Freda 342 2 Torrent de la Font de l'Avi 343 3 Riera de Torrentbò (1) 344 4 Torrent de la Pona 345 5 Fondo de Can Milans 346 6 Torrent de Can Solà 347 7 Riera de Torrentbò (2) 348 8 Torrent del Canyadell 349 9 Riera del Gorg 350 10 Sot de Can Marial 351 11 Torrent dels Galiots 352 12 Torrent del Ranxo 353 13 Riera de Sant Vicenç 354 14 Torrent de la Gironella 355 15 Torrent de Can Mir 356 16 Riera del Balís 357

2. XH-F Fonts (naturals i urbanes)

Fitxa ELEMENT Registre 1 Font Freda 260 2 Font de l'Avi 257 3 Font d'en Grau 261 4 Font de Sant Domingo 262 5 Font de Sant Vicenç 268 6 Font del Xiprer 255 7 Font de Can Cinto 256 8 Font del Plataner 259 9 Font del Llorer 267 10 Font de l'Església 266 11 Font de les Moreres 265 12 Font de la Palmera 258 13 Font del Pi 264 14 Font de la Mongia 269



15 Font de l’Ajuntament 263 16 Font de l’Om 360 17 Font d’en Cinto 361

3. XH-J Jaciments d’aigua, entenent com aquests darrers el conjunt d’aigües freàtiques, estiguin o no en explotació.

Fitxa ELEMENT Registre

Article 20. Criteris de delimitació

El plànol I-10 mostra la xarxa hídrica bàsica, amb el traçat dels cursos d’aigua principals. Aquest traçat s’ha obtingut de la cartografia digital oficial emprada al POUM, havent-se practicat lleugers ajustaments dels cursos respecte de la disposició de les corbes de nivell.

El Real Decret 1/2001 de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües estableix unes franges de protecció de 5m (dph) i de 100m (zona de policia) mesurades a partir de l’alineació que marquen els coronaments dels marges que limiten les lleres. El desllindament de les franges de protecció que indica la Llei d’Aigües no ha estat practicat a la xarxa hídrica de Sant Vicenç de Montalt.

En absència de les llindes del domini públic hidràulic, aquest Catàleg defineix unes franges de protecció per a 5, 10, 25 i 100 metres, mesurades a partir de l'eix ideal del curs d'aigua i grafiades al plànol O-4 i a les fitxes corresponents, segons els següents criteris:

5m: es pot assimilar a la llera estricta de les rieres i es correspon amb la clau PR establerta pel POUM.

10m: protecció estricta que supleix, mentre no es practiqui el desllindament, a la franja que es correspon amb el domini púbic hidràulic.

25m: franja complementària per a la protecció dels sistemes naturals de ribera associats a la xarxa hídrica.

100 m: franja corresponent a la zona de policia que s’haurà d’ajustar quan es practiqui el desllindament.


1. El Catàleg protegeix explícitament amb la corresponent fitxa i la seva grafia en el plànol, les principals rieres del municipi.

2. Tenen la consideració de protegits implícitament, malgrat no constar en les fitxes, la resta de torrents, fondals i estructures de drenatge superficial.

3. Així mateix, queden protegits per defecte tots els mecanismes i les estructures d’extracció, transport i distribució d’aigua: vogis, mines, basses i fonts, encara que no constin explícitament en els plànols i fitxes d’aquest Catàleg. Els vogis, mines i basses, apareixen fitxats en la secció corresponent als elements arquitectònics perquè ha prevalgut el criteri de considerar-los com a construccions.

4. Es protegeix la permanència de les masses forestals, arbres i vegetació natural situada a les vores o a la llera dels torrents i les rieres perquè s’ha de fer compatible la seva funció mediambiental amb la seva pertinença al sistema hidràulic territorial.



5. Per iniciativa de l’ajuntament es desenvoluparà el Pla Especial de protecció de rieres i

torrents i de la vegetació i paisatge associats. El document establirà el desllindament del DPH i les seves servituds; la protecció dels cursos naturals per frenar la seva degradació; la renaturalització de les lleres antropitzades per rescabalar-les de l'estat de degeneració actual; la protecció dels sistemes de transport o mines; la recuperació dels vogis; i la millora de les condicions actuals de les fonts, basses i canals de rec.

Article 22. Normes

1. L’atorgament de concessions, autoritzacions i en general la tutela del domini públic hidràulic serà exercida per l’Agència Catalana de l’Aigua.

2. S’admeten les actuacions destinades a la conservació i restauració dels valors naturals de les rieres i torrents.

3. S’admet la compatibilitat amb l’ús de camí sempre que això no impliqui la modificació de la llera i l’alteració o la interrupció del recorregut de les aigües en el seu lliure discórrer.

4. En els trams que les rieres discorrin pel nucli urbà, es permetrà el trànsit de vehicles sempre que les condicions meteorològiques ho permetin.

5. S’admet la construcció de guals en la xarxa viària que travessa les rieres i els torrents.

6. S’admet la construcció de ponts de suport a la xarxa viària consolidada que travessa les rieres sempre que això no impliqui l’artificialització de la riera, ni l’afectació de la vegetació associada a la riera més enllà del mínim imprescindible.

7. Es prohibeixen els moviments de terres, llevat de quan aquests siguin destinats a la construcció d’aforaments i altres instal·lacions relatives a la gestió pública del domini hidràulic.

8. En general, no s’admet cap tipus d’aprofitament dins les lleres de les rieres i els torrents, llevat dels vinculats al manteniment i millora de la vegetació de ribera, sempre que hagi estat degudament justificada la seva necessitat.

9. L’abocament d’aigües residuals en la llera pública només es pot autoritzar amb prèvia depuració.

10. Es prohibeix expressament l’ampliació de les edificacions existents ran de les rieres i torrents, permetent-se només les obres de conservació i manteniment de construccions ja existents a excepció de les edificacions en sòl urbà.

11. No s’admet cap obra de canalització i regularització dels cursos d’aigua, ni la construcció de suports d’infraestructures de subministrament elèctric, telefònic o similar, sense la prèvia justificació de l’interès públic.

12. Sempre que projectes d’urbanització, d’edificació o d’instal·lació d’infraestructures, afectin una zona de policia d’aigües, l’administració hidràulica ha d’avaluar en el seu informe preceptiu l’impacte de les màximes avingudes en un període de retorn de 500 anys.

13. Les fonts i surgències naturals existents no poden ser modificades de forma que disminueixi la quantitat i qualitat de les seves aigües i/o s’alteri el seu aflorament a l’exterior.

14. No es podran modificar les característiques de les fonts i surgències si això suposa la pèrdua d’hàbitats d’interès per a la flora i la fauna autòctona; o quan essent d’ús públic s’impedeixi el seu aprofitament tradicional.

15. L’Ajuntament garantirà l’ús públic de les fonts existents a l’interior dels àmbits de protecció del sòl no urbanitzable, així com el seu manteniment, neteja i conservació. Les actuacions



de condicionament hauran de garantir la conservació dels valors naturals i paisatgístics de les fonts.

Secció tercera. La Xarxa bàsica de camins rurals (C) Article 23. Definició i relació dels elements

La xarxa de camins rurals és un element identificador del patrimoni natural i paisatgístic. És el seu ús que permet apreciar, encara més, el paisatge, endinsar-se en ell i gaudir-lo.

És un patrimoni, en molts casos herència del passat, que cal mantenir i preservar per a seguir-ne gaudint. Els camins que hagin sofert transformacions per trobar-se en sòl urbà o urbanitzable o que hagin esdevingut vials, carrers o carreteres que encara segueixen el traçat d’antics camins –malgrat possibles modificacions sensibles-, continuen essent importants a l’hora de constituir la xarxa de camins rurals i de donar accés als espais naturals.

La xarxa de camins rurals és patrimoni en ella mateixa i, a l’hora, és potenciadora de la resta del patrimoni natural i cultural. Amb els seus traçats vertebra el territori protegit per aquest Catàleg i connecta amb el sòl urbà.

El plànol d’ordenació O-5a grafia en color verd els camins que integren la xarxa bàsica rural que, alhora, forma part del sistema general viari. El llistat que segueix recull els elements fitxats i protegits explícitament en aquest Catàleg.

Fitxa ELEMENT Registre 1 Camí de la Ferradura 11 2 Camí de Can Missé 12 3 Camí de Can Mora de dalt 13 4 Camí del Rocar 14 5 Camí de Torrentbó 15 6 Camí de la Pedra de l’Ou 16 7 Circuit de la Brolla 17 8 Camí de la Vinya d’en Pei 18 9 Camí de la Font Freda 19 10 Camí del Molí d’en Gibert 20 11 Camí de la Plana d’en Manent 21 12 Camí de França 22 13 Camí de Can Solà 23 14 Camí del Turó Blanc 24 15 Camí de la Plana de l’Andreu 25 16 Camí de la Plana d’en Ferran 26 17 Camí de Can Villegas 27 18 Camí de la Roca Roja 28 19 Camí dels suros d’en Carló 29 20 Camí del turó de l’Oriola 30 21 Camí del mirador del banc 31 22 Camí a l’est del rial de la Font Freda 32 23 Camí del Mig o de sant Llop 33 24 Camí de la Font de l’Avi 34

Article 24. Criteris de delimitació

Els camins traçats al plànol d’ordenació, en la seva majoria, tenen l’amplada suficient per a circular-hi amb vehicle, tot i que alguns presenten trams de fort pendent que necessita de tracció a les quatre rodes.




1. Aquest Catàleg pretén assolir la protecció de la xarxa bàsica de camins rurals com a element identificador del patrimoni natural i paisatgístic de Sant Vicenç de Montalt, i evitar la degradació i la desaparició d’aquests components del patrimoni del municipi.

2. Així mateix, és un objectiu d’aquest Catàleg mantenir i restaurar els traçats de la xarxa bàsica rural i la seva funcionalitat estructuradora del territori; que garanteixi l’accés als espais naturals i la connexió amb la xarxa viària urbana, amb el màxim de seguretat per als seus usuaris.

3. És un objectiu prioritari mantenir el traçat dels antics camins que han esdevingut vials, carrers i carreteres, per garantir la seva connexió amb la xarxa bàsica rural.

4. L’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt formularà un Pla Especial de protecció dels camins rurals que inventariarà, ordenarà i jerarquitzarà tots els camins rurals existents en el terme municipal segons amplades, usos i interès de connexió.

El Pla Especial determinarà: - la conveniència o no de l’obertura de nous camins, vies rurals, pistes forestals, itineraris

de recorreguts paisatgístics o qualsevol altra vialitat en el sòl no urbanitzable - la conveniència o no d’interconnexió amb camins ja existents - la conveniència o no d’adequar les seves connexions amb la xarxa viària consolidada - la regulació dels seus accessos al trànsit de vianants, rodat i d’emergència - la senyalització de rutes de passeig - l’adequació o modificació dels seus perfils longitudinals i transversals

Article 26. Normes

1. Amb caràcter general, en tota la xarxa de camins rurals i senders és d’aplicació allò que disposen la Llei 9/1995, de 27 de juliol que regula l’accés motoritzat al medi natural i el Decret 166/1998, de 8 de juliol, que la desplega.

2. L’Ajuntament té el deure i el dret d’investigar els béns (camins) que presumeix pertanyen al domini públic.

3. L’Ajuntament està facultat per recuperar d’ofici la possessió indegudament perduda, amb independència del temps que el camí hagi estat ocupat o utilitzat pels particulars.

4. L’Ajuntament anirà incorporant, progressivament, al domini públic tots els camins de la xarxa bàsica rural que siguin de titularitat privada o impulsarà els corresponents acords de custòdia per a garantir el seu ús públic, sempre que no consideri la conveniència d’obrir expedients d’expropiació.

5. Es conservarà en la seva integritat la xarxa de camins representada en color verd en el plànol d’ordenació O-5.

6. La xarxa de camins rurals de Sant Vicenç de Montalt s’afecta a l’ús públic. Els camins que la conformen restaran lliures i oberts a la circulació, tant si són de titularitat pública com si aquesta és privada.

7. Els camins d’accés al Turó del Montalt (C1, C5 i C6) i el Camí del Molí d’en Gibert (C10), són declarats d’utilitat pública i, en cap cas, podran ser privats de trànsit. Cas de persistir la propietat en barrar-ne el pas, en atenció al major interès públic sobre el privat, seran afectats per un expedient d’expropiació.

8. Formen part de la xarxa bàsica de camins rurals, a part de la calçada, tots els elements de la seva explanació, com la cuneta, els talussos i terraplens, els elements de senyalització.



9. Els camins rurals han de tenir la seva base en bon estat i estar convenientment senyalitzats.

10. En un camí rural només en podrà ser vedat el pas si el titular ho justifica adequadament i l’Ajuntament, entenent la conveniència de la justificació, li atorga el permís.

11. Cap infraestructura nova no podrà tallar, limitar o impedir la circulació per la xarxa bàsica de camins rurals.

12. Tot pla o projecte que afecti qualsevol camí de la xarxa bàsica rural inclourà de manera explícita un plànol amb la situació dels camins afectats i justificarà el compliment de les prescripcions d’aquest Catàleg. L’incompliment d’aquest punt serà motiu suficient per a la denegació de qualsevol autorització o llicència municipal.

13. Les obres de condicionament dels camins, respectaran i s’harmonitzaran adequadament amb el medi natural on s’emplacen. Els projectes hauran de preveure sempre els treballs de recuperació i restauració de l’entorn.

14. Els antics camins esdevinguts vials, carrers o carreteres, que conservin encara el seu antic traçat seran urbanitzats de manera compatible amb les seves funcions d’accés als espais naturals, i amb el al pas i la seguretat dels vianants. Se’n garantirà adequadament la connexió i/o intersecció amb la xarxa bàsica rural, especialment pel que fa al disseny i urbanització de les cruïlles. Se’n mantindrà el pas i l’accés públic.

15. No s’admet en la xarxa de camins rurals la realització de proves ni competicions esportives amb vehicles motoritzats.

16. No s’admet la circulació motoritzada en grup quan sigui desenvolupada per grups superiors als 15 vehicles.

17. No s’admet l’establiment d’itineraris per a la pràctica de motociclisme de muntanya, ni circuïts permanents tancats o no tancats.

18. No s’admet cap ús ni activitat que interrompi de manera permanent el lliure pas pels camins objecte de protecció d’aquest Catàleg.

19. La circulació en bicicleta, animal de sella o qualsevol altre mitjà de locomoció, s’ha de desenvolupar pels vials i senders existents, tenint cura de respectar la prioritat dels vianants en aquells vials d’amplada inferior als 2 metres.

20. Es prohibeix tot tipus d’abocament o ocupació de la xarxa bàsica de camins rurals.

Secció quarta. Els elements paisatgístics (EP) Article 27. Definició i relació dels elements i objectius de protecció

Després dels Àmbits de protecció, la xarxa de rieres i torrents i els camins, hi ha d’altres elements d’interès paisatgístic, bàsicament en sòl no urbanitzable però també en sòl urbà i urbanitzable, que configuren la imatge de Sant Vicenç de Montalt i que són objecte de protecció pel Catàleg. Es tracta de les carenes i turons i dels afloraments rocosos.

1. EP-C Carenes i turons

Les carenes i turons són elements naturals que configuren la topografia, emmarquen els límits del paisatge i en condicionen la visió, Són canviants segons la perspectiva visual des d’on s’observin, esdevenint el límit del territori retallat en el cel.

La seva visualització no ha de ser entorpida ni fragmentada per construccions i instal·lacions, per això aquest Catàleg les protegeix tant en la seva línia culminal com en una franja d’influència immediata de 20 metres.



El plànol d’ordenació O-6 grafia les línies de carena principals, els seus contraforts i les carenes secundàries, sense establir-ne cap jerarquia.

La definició del traçat de les línies de carena s’ha fet per interpretació de la disposició de les corbes de nivell.

Fitxa ELEMENT Registre 1 Carena 370 2 Carena 371 3 Carena 372 4 Carena 373 5 Carena 374 6 Carena 375 7 Carena 376 8 Carena 377

2. EP-R Rocams

En tot el terme municipal de Sant Vicenç, tant en les planes com en els vessants, s’hi troben gran quantitat d’afloraments rocosos, ja siguin aïllats com la Pedra de l’Ou, en grups de peces granítiques de dimensions considerables, o en afloraments de dics de pòrfids o esqueis.

Són elements naturals i conformadors de paisatge que el Catàleg protegeix per defecte, encara que no comptin amb una fitxa de protecció explícita. Malgrat que no s’hagin fitxat tots els afloraments rocosos, el Catàleg protegeix de manera explícita els que es relacionen en el següent llistat:

Fitxa ELEMENT Registre 1 Rocs d'en Magí 86 2 Rocs d'en Magí 87 3 Rocam 88 4 Rocs d'en Magí 89 5 Rocs del Pastor 90 6 Rocams 91 7 Rocam amb alzina 92 8 Pedres de la Ferradura 93 9 La Pedra de l'Ou 94 10 Aflorament rocós, esquei 95 11 Aflorament rocós en nucli urbà, Can Toni 96 12 Rocam 97 14 Rocams escampats pel bosquet 99 15 Aflorament rocós 100 16 Pedra de la Cadira del Bisbe 306

Article 28. Normes

1. EP-C Carenes i turons

1. S’estableix la protecció de tots els punts culminants del territori de Sant Vicenç de Montalt, conformats pels turons i les carenes.

2. S’estableix una franja de protecció de 20m per al seu entorn immediat.

2. EP-R Rocams



1. En base al seu interès geològic, queden protegits tots els afloraments rocosos i

geomorfologies granítiques singulars, ja siguin elements individuals, conjunts o dics, existents en el terme municipal de Sant Vicenç de Montalt, encara que no s’hagin recollit explícitament en les fitxes d’aquest Catàleg.

2. No s’admet cap tipus d’activitat susceptible de provocar, accelerar o augmentar la inestabilitat dels afloraments rocosos.

3. No s’admet l’explotació, la recol·lecció i la comercialització de boles de granit i material rocós, en general, de mida superior als 40 cm de diàmetre.

Secció cinquena. Els elements vegetals (EV) Article 29. Definició i relació dels elements

Per la seva localització i disposició, els elements vegetals, s’han agrupat en:

1. EV-A Arbredes. Formacions arbòries, sobretot pinedes, situades en sòl urbà i urbanitzable.

Fitxa ELEMENT Registre 1 Bosquet al nucli urbà 275 2 Bosquet al nucli urbà 378 3 Xipresos del cementiri 106 5 Agrupació de pins a la riera de Torrentb 276 7 Bosquet a la Vila Blanca 101 8 Bosquet de pins als jardins de Can Ripoll 103 9 Bosquet de l'ermita de Sant Llop 379 10 Bosquet de pins al camí del Mig 105 11 Formació boscosa al Regadiu 380 12 Bosquet a la Vila Blanca 381 13 Bosc al turó del Balís 382 14 Bosquet al camí del mig 383 15 Bosc de pins a Can Marial 384 16 Bosquet a Can Marial 385 17 Pineda darrera les cases del Passeig 102

2. EV-Z Elements d’implantació zonal. Pertanyen a aquest grup, elements molt variats que tenen en comú el pertànyer al sistema d’espais lliures i estar qualificats pel POUM amb la clau D-Parcs i jardins urbans. S’hi troben des de fragments de masses forestals d’algunes hectàrees fins a elements arboris en grups relativament nombrosos o petits, i fins a espais amb escassa o nul·la vegetació.

Fitxa ELEMENT Registre 1 Massa forestal en sòl urbà 163 2 Massa forestal en sòl urbà 164 3 Massa forestal en sòl urbà 165 4 Massa forestal en sòl urbà 166 5 Massa forestal en sòl urbà 167 6 Massa forestal en sòl urbà 168 8 Massa forestal en sòl urbà 170 9 Espai lliure amb massa arbrada diversa 171 10 Parc urbà 172 11 Massa forestal en sòl urbà 173 12 Parcel·la arbrada en sòl urbà 174 13 Massa forestal en sòl urbà 175 14 Massa forestal en sòl urbà 176 15 Massa forestal en sòl urbà 177



16 Parc dels Hermanos 178 17 Massa forestal en sòl urbà 179 18 Massa forestal 180 19 Turó del Balís-Massa forestal en sòl urbà 181 20 Massa forestal en sòl urbà 182 21 Massa forestal en sòl urbà 183 22 Placeta 341 23 Parc urbà 185 24 Parcel·la arbrada en sòl urbà 186 25 Plaça arbrada 187 26 Entorn de l'església 188 27 Parc de la riera del Gorg 189 28 Parcel·la arbrada en sòl urbà 190 29 Franja arbrada en sòl urbà 191 30 Parcel·la arbrada en sòl urbà 192 32 Parcel·la arbrada en sòl urbà 194 33 Plaça arbrada en sòl urbà 195 34 Parterre arbrat i enjardinat en sòl urbà 196 35 Espai lliure arbrat en sòl urbà 197 36 Parcel·la en sòl urbà 198 37 Talús arbrat de la Riera 199 38 Talús amb vegetació 200 39 Plaça de la Mongia 201 40 Franja arbrada 202 41 Parc urbà 203 42 Espai lliure arbrat 204 43 Parc urbà 205 44 Paterres arbrats i enjardinats 206 45 Parcel·la per condicionar 207 46 Plaça urbana 208 47 Plaça urbana 209 48 Espai lliure arbrat i enjardinat 210 49 Plaça urbana 211 50 Espai lliure amb xiprer 212 51 Parcel·la en sòl urbà 213 52 Parc urbà 214 53 Plaça urbana 215 54 Parcel·la arbrada 216 55 Plaça urbana 217 56 Plaça urbana 218 57 Parterre en sòl urbà 219 58 Parterres en sòl urbà 220 59 Parterre en sòl urbà 221 60 Parterre en sòl urbà 222 61 Parterre en sòl urbà 223 62 Espai lliure en sòl urbà 224 63 Parterres en sòl urbà 225 64 Parterres en sòl urbà 226 65 Parcel·la erma en sòl urbà 227 66 Espai lliure arbrat 228 69 Parcel·la erma en sòl urbà 231 70 Espai lliure en sòl urbà 232 72 Espai lliure en sòl urbà 234 73 Espai lliure en sòl urbà 235 74 Espai lliure en sòl urbà 236 76 Espai lliure en sòl urbà 238 77 Espai lliure en sòl urbà 239 78 Plaça arbrada i enjardinada 240 79 Espai lliure en sòl urbà 241



80 Espai lliure arbrat i enjardinat 242 81 Parterres en sòl urbà 243 82 Espai lliure en sòl urbà 244 83 Espai lliure en sòl urbà 245 84 Espai lliure en sòl urbà 246 85 Espai lliure en sòl urbà 247 86 Parc urbà 254 89 Parc urbà 251 90 Espai lliure en sòl urbà 252 91 Parterre erm en sòl urbà 253

3. EV-L Elements arboris d’implantació lineal, essencialment en carreteres, carrers i vials, i més rarament en marges de camins rurals. En la seva majoria estan formats per arbres d’una mateixa espècie, o de dues que es van alternant.

Fitxa ELEMENT Registre 1 Carrer dels Avets 108 2 Alineació arbòria al costat de la riera del Balís 109 3 Pins de grans dimensions disposats en filera 110 4 Alineació de plàtans a la carretera 111 5 Alineació de plàtans a la carretera 112 6 Alineació de palmeres a la carretera NII 113 7 Alineació de plàtans a la carretera NII 114 8 Alineació de plàtans a la carretera NII 115 9 Conjunt lineal de palmeres al carrer Josep Brunet 116 10 Agrupació lineal de 8 pins al passeig 117 11 Alineació de Mèlies al carrer Sant Joan 298 13 Alineació de Mèlies a Bellesguard 119 14 Alineació de garrofers al cmí de la vinya d'en Pei 120 15 Alineació de garrofers al camí del Montalt 121 16 Garrofers a la carrtera de Sant Vicenç (Can Marial) 122 17 Alineació de plàtans i moreres darrera l'església 123 18 Plàtans en doble filera al carrer Major 299 20 Doble alineació de moreres a la Baixada de la riera 303 21 Doble alineació de moreres al carrer Sant Josep 304 22 Alineació d'arbres davant l'església 305 23 Alineació de plàtans a la riera de Sant Vicenç 362 24 Alineació de plàtans al carrer de Baix 159

4. EV-P Elements arboris d’implantació puntual, tant en espais públics com en jardins i patis privats.

Fitxa ELEMENT Registre 1 Palmera al passeig marítim 124 2 Pi pinyer a Can Sans 125 3 Vegetació arbòria en jardí privat 126 4 Vegetació arbòria en jardí privat 127 5 Parterres amb palmeres i bella ombra al Passeig 128 6 Palmeres i xiprer en jardí privat 129 8 Vegetació arbòria a Residència La Marina 131 9 Pi pinyer al Passeig 132 10 Pi i palmera al Passeig 133 12 Vegetació arbòria en jardí privat 135 13 Pi i palmera en jardí privat 136 14 Pi a la vorera 137 15 Palmeres a Can Parra 138 16 Plàtans a la vorera a Can Boada 139



17 Cedres 140 18 Pins 141 19 Parella de xiprers 142 20 Eucaliptus 143 21 Parella de pins monumentals en jardí privat 144 22 Alzines a Can Rams 145 23 Vegetació arbòria 146 24 Alzines 147 25 Cedre 148 26 Vegetació arbòria 149 27 Garrofers al pati de l'Escola 150 28 Vegetació arbòria 151 29 Pi pinyer 152 30 Xiprer al costat de la bassa de Can Vives 153 31 Eucaliptus 154 32 Vegetació arbòria 155 33 Vegetació arbòria 156 34 Vegetació arbòria 157 35 Vegetació arbòria 158 37 Vegetació arbòria 160 38 Plàtan 161 39 Grup d'eucaliptus 162 40 Cedre al carrer Nou 279 41 Alzina a la riera de Sant Vicenç 297 42 Garrofer a la riera de Sant Vicenç 340 43 Grup d'alzines en sòl urbà 184

5. EV-J Jardins protegits. Comprèn els jardins privats de parcel·les edificades que s’han caracteritzat pel seu interès ambiental i paisatgístic, i que el POUM qualifica amb les claus 6 i 11.

Fitxa ELEMENT Registre 1 Jardins de Can Milans del Bosc 319 2 Jardins de Can Misser 320 3 Jardins de Can Mora de Dalt 321 4 Jardins de Can Gasull 322 5 Jardins de la Casa Nova i Can Riera 323 6 Jardins de Can Jordi 324 7 Jardins de Can Mir 325 8 Jardins de Can Marial 326 9 Jardins de Can Ripoll 327 10 Jardins de Can Serra-El forn 328 11 Jardins Cases del Passeig 329 12 Jardins Cases del Passeig 330 15 Jardins Cases del Passeig 333 16 Jardins Cases del Passeig 334 17 Jardins Cases del Passeig 335 18 Jardins Cases del Passeig 336 19 Espai lliure 337 20 Espai lliure 338

Article 30. Criteris de classificació dels espais

Com s’ha vist, els elements i espais protegits per aquest Catàleg s’han classificat segons la seva disposició puntual, lineal i zonal.



Dins d’aquesta darrera categoria el codi EV-Z fa referència a tots els espais qualificats pel POUM com a Parcs i jardins urbans que presenten les següents tipologies:

1. Espais forestals assimilats als descrits en els Àmbits de Protecció, que no consten indicats en el plànol de zonificació perquè, per la seva condició de Sistema, es troben fora del Sòl No Urbanitzable.

2. Parcs urbans, places urbanes, racons urbans, d’ús i gaudi de les persones, amb diferent nivell de cobertura arbòria: a) molt arbrats, b) poc arbrats, c) no arbrats

3. Parterres. No són aptes per a l’ús públic per la seva localització entre vies rodades, per les seves dimensions o per la seva configuració topogràfica. El seu interès és paisatgístic i ambiental.

4. Solars urbans qualificats com a parcs i jardins públics, que es troben erms i poc o gens endreçats, i que requereixen d’un projecte que els transformi per dotar-los de les condicions que indica la seva qualificació.

5. Espais que no compleixen cap de les condicions anteriors.

Article 31. Objectius de protecció L’arbrat té una gran importància en la configuració del paisatge de Sant Vicenç de Montalt i, per aquesta raó, ha de protegir-se per a preservar la imatge i la qualitat d’aquest paisatge. Per a assolir uns nivells més alts de protecció que les establertes per aquest Catàleg, l’Ajuntament formularà un Pla Director de l’arbrat viari i dels jardins, parcs i boscos públics, que inclogui les directrius tècniques de protecció, gestió i manteniment de l’arbrat viari i de les espècies vegetals presents en els jardins, parcs i boscos municipals.

Article 32. Normes

1. S’estableix que l’arbrat de Sant Vicenç de Montalt té la consideració, en el seu conjunt, de bé d’interès comunal.

2. S’estableix, per als exemplars catalogats com a EV-P i EV-L, la protecció de les seves característiques d’estructura, de morfologia i de localització. No es podrà efectuar cap tipus de treballs ni obres que puguin afectar la capçada, tronc i arrels dels exemplars, en tota la zona de projecció de la capçada sobre el sòl.

3. Es mantindrà la condició d’espai forestal per als elements catalogats com a EV-A i EV-Z Tipus 1-Forestal. Qualsevol intervenció requerirà l’aprovació d’un Pla Tècnic de Gestió Forestal.

4. Els espais EV-Z tipus 1-Forestal, s’han declarat assimilats als paisatges dels Àmbits de Protecció definits en la secció primera d’aquest capítol, i com a tal, els són d’aplicació totes les normes definides en l’article 18 que els puguin afectar.

5. Pel que respecta als elements EV-J, jardins protegits, quan aquests no tinguin una afectació sobreposada (EV-A o EV-P), s’estarà al que dicti la Normativa del POUM per les claus 6 i 11.

Article 33. Formes d’intervenció Els graus d’intervenció que actuen sobre el elements vegetals protegits, llevat dels EV-A i EV-Z.1-Forestal, es divideixen en quatre nivells d’intensitat, però tots ells mantenint les característiques essencials dels elements protegits i sense malmetre en cap moment els seus valors originals.



A Neteja i manteniment B Consolidació C Projecte de reforma D Projecte

Secció sisena. Els elements arquitectònics i arqueològics (EA) Aquesta secció del Catàleg de protecció de béns i paisatges de Sant Vicenç de Montalt recull les disposicions i l’articulat del “Catàleg del Patrimoni arquitectònic i elements d’interès històric i artístic de Sant Vicenç de Montalt”, aprovat pel Ple de l’Ajuntament el 25 d’abril de 2003, mantenint els mateixos nivells de protecció i les seves normes.

Tot i recollir l’articulat, aquest s’ha reorganitzat atenent a l’estructura del present Catàleg. Quant al llistat d’elements protegits, el present Catàleg n’augmenta el nombre i dóna una protecció major (PU-A) a alguns elements que el Catàleg anterior protegia com a PU-B.

Del Catàleg de 2003, es dóna per reproduït tot el seu Títol I, que es refereix a les disposicions generals, en tot allò que pugui diferir de l’exposat al Capítol primer del present Catàleg.

Article 34. Definició i relació dels elements

El present Catàleg amplia el concepte de béns protegits a nivell arquitectònic, respecte del Catàleg del 2003, incloent-hi més elements, fet pel qual s’ha optat per classificar-los temàticament, segons es relaciona tot seguit.

1. EA-E Edificis. S’inclouen dins aquest grup tots els elements constructius que puguin ser habitats o que es destinin a altres usos.

Fitxa ELEMENT Registre 1 Casa Nova 51 2 Can Misser 52 3 Can Milans del Bosc 53 4 Can Coll-Can Rams 54 5 Can Mora 55 6 Can Brunet-Can Saurí 56 7 La Mongia 57 8 Can Riera 58 9 Can Mir 59 10 Ca l'Angeleta Neula - Can Barrau - Can Nasi 60 11 Can Marial 61 12 Can Viserta 62 13 Can Gasull 63 14 Can Solsona 64 15 Can Sans 65 16 Can Solé 66 17 Can Freixes 67 18 Can Descamps 68 19 Casa unifamiliar 69 20 Can Buixó 70 21 Can Pol 71 22 Can Llei 72 23 Can Pellicer 73 24 Vila Blanca 74 25 Església parroquial 75 26 Can Mora de dalt 76 27 Masia Can Jordi 77



28 Rectoria 78 29 Masia Can Serra-El forn d'en Borràs 79 31 Platja 81 32 Ca n'Icu 82 33 Ermita del Balís 83 34 Ermita de Sant Llop 84 35 Casa unifamiliar 85 36 Casa 307 37 Casa unifamiliar 308 38 Casa unifamiliar 309 39 Casa unifamiliar 310 40 Casa unifamiliar 363 41 Palauet 248 42 Casa unifamiliar 313 43 Casa unifamiliar 314 47 Casa unifamiliar 318 48 Can Ripoll 359 49 Ajuntament 358

2. EA-C Construccions. S’inclouen dins aquest grup tots els elements constructius que no puguin ser considerats edificis.

Fitxa ELEMENT Registre 1 Pont de la Riera 35 2 Torre de Can Valls 36 3 Torre de molí de vent 37 4 La caseta d'en Cabot 38 5 Vogi Can Riera 39 6 Vogi de Can Jordi 40 7 Mina 41 8 Bassa de Can Mir 42 11 Mur de contenció 45 12 Mur de contenció 46 13 Mur de contenció 47 14 Mur de contenció 48 15 Mur de contenció 49 16 Mina 50 17 Mur de contenció 277 18 Mur de contenció 278 19 Mur de contenció 281 20 Mur de contenció 280 21 Cova excavada en la roca 282 22 Mina o conducte subterrani 300 23 Cova al Sauló 301 24 Mur de Contenció de Can Marial 339 25 Mur de contenció al carrer de Baix 395

3. EA-V Carrers o vies. Es recullen dins d’aquest epígraf els carrers que tenen qualitat paisatgística i interès històric per la seva configuració.

Fitxa ELEMENT Registre 1 Carrer de les Ànimes 367 2 Carrer de Dalt 368 3 Carrer de Sant Isidre 312 4 Carrer de la Rasa 315 5 Carrer Nou 316



6 Carrer Antic 317 7 Baixada de la Riera 311 8 Carrer de Sant Josep 389 9 Carrer Major 390 10 Carrer de la Mongia 391 11 Carrer de Baix 392 12 Carrer de l'Església 394 13 Carrer de Sant Antoni 393

4. EA-A Altres. Aquest grup recull tota una sèrie d’elements de diferent entitat, disposats en edificis, façanes, espais públics o d’ús públic que poden estar relacionats amb les tècniques constructives del passat o amb fets històrics dels quals han quedat com a testimoni.

Fitxa ELEMENT Registre 1 Creu de terme "el Pedró" 270 2 Pedres de base de l'antic retaule de l'església 272 3 Altar 273 4 Obús 271 5 Àngel 274 6 Placa del municipi 369 7 Creu de terme 388

5. EA-Q Àrees d’expectativa arqueològica. Aquest grup recull aquelles àrees o punts on es localitzen les restes i vestigis arqueològics descoberts o detectats mitjançant prospeccions o troballes recolzades per estudis històrico-arqueològics. Les fitxes que integren aquest grup s’han obtingut del Catàleg aprovat l’any 2003.

Fitxa ELEMENT Registre 1 Àrea de Can Mora de Dalt 283 2 Àrea de Can Cinnamond 284 3 Àrea de Vil·la Blanca (al sud de Can Blanca Reyes) 285 4 Jaciment ibèric del Sot del Camp 286 5 Costa oriental de la riera del Balís 287 6 Turó del Balís 288 7 Can Mir 289 8 Mil·liari 290 9 Can Jordi 291 10 Vil·la romana del Sot del Camp 292 11 Cim del Montalt 293 12 Can Duran 294 13 Molí d'en Gibert 295 14 La Ferrera 296


A fi de desenvolupar i millorar la protecció dels elements arquitectònics que estableix aquest Catàleg, l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt formularà el Pla Especial de protecció del centre històric que inclourà les directrius tècniques de preservació del paisatge urbà de Sant Vicenç, conformat per les cases, carrers i espais lliures del centre històric, a fi de mantenir-ne la seva fesomia.



Article 36. Nivells de protecció urbanística (PU)

El Catàleg estableix tres nivells de protecció urbanística (PU), així com els criteris de valoració perquè es relacionin els edifici i elements que s’inclouen en cadascun d’ells.

A. Nivell PU-A. Edifici d’interès.

Són aquells edificis i/o elements, de valor històric-artístic rellevant.

Per a ponderar la rellevància de l’edifici o element, es té en compte la projecció de l’autor a nivell nacional, la publicació en bibliografia especialitzada, la tramitació d’altres instruments de protecció a nivell superior o qualsevol altra justificació que denoti la seva singularitat dins del municipi.

B. Nivell PU-B. Edifici amb elements d’interès.

Es considera dins d’aquest nivell aquell immoble que, sense poder-se considerar singular, representa una aportació a la comprensió de la història del municipi o bé conté valors d’interès arquitectònic local.

Per a ponderar la importància a nivell històric, es té en compte l’excepcionalitat de la permanència de l’edificació en funció de la seva cronologia. Des del punt de vista de les característiques arquitectòniques, es consideraran d’interès aquelles que representen la inclusió en un estil o corrent arquitectònic determinat o que, per haver desaparegut la tècnica emprada, constitueixi un valor a protegir.

La selecció dels edificis es realitza tenint en compte:

- la qualitat i conservació dels objectes protegits, per edificis amb tipologia molt repetida

- la possibilitat tècnica de garantir la protecció establerta.

C. Nivell PU-C. Elements d’interès.

Es consideren dins d’aquest nivell aquells elements aïllats o petites construccions que, tenint un valor similar al PU-A, es mostren de forma aïllada, en relació amb el context on es situen. Encara que en les fitxes corresponents puguin no indicar-ho explícitament, tenen el nivell de protecció PU-C tots els elements inclosos dins les claus EA-C i EA-A.

Article 37. Criteris generals d’intervenció

Qualsevol intervenció en un edifici o element d’interès artístic i històric ha de respectar els criteris següents:

a) La conservació, la recuperació, la restauració, la millora i la utilització del bé han de respectar els valors que van motivar la catalogació, sens perjudici que pugui ésser autoritzat l’ús d’elements, tècniques i materials contemporanis per a la millor adaptació del bé al seu ús i per a valorar determinats elements o èpoques.

b) Tota proposta d’intervenció s’ha de justificar en l’estudi previ de les característiques arquitectòniques, històriques i arqueològiques del bé.

c) S’han de conservar les característiques tipològiques d’ordenació espacial, volumètriques i morfològiques més remarcables del bé.

d) És prohibit de reconstruir totalment o parcialment el bé, excepte en els casos en què s’utilitzin parts originals, i de fer-hi addicions mimètiques que en falsegin l’autenticitat històrica.



e) És prohibit d’eliminar parts del bé, excepte en el cas que comportin la seva degradació, o

que l’eliminació en permeti una millor interpretació històrica. En aquests casos, cal documentar les parts que hagin de ser eliminades, en el benentès que aquesta eliminació mai no es portarà a terme sense l’informe favorable de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

f) És prohibit de col·locar publicitat, cables, antenes, aparells d’aire condicionat, aparells d’alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin la seva imatge externa.

Article 38. Condicions de les llicències d’obres

1. Obres menors

A la documentació necessària, d’acord amb el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, per a l’obtenció de llicència d’obres, en aquelles obres menors que afectin les façanes de l’edifici o bé catalogat, s’adjuntaran els següents documents addicionals:

a) Fotografia actual de la façana o façanes afectades.

b) Plànol o plànols de detall, a escala adequada, que permetin entendre perfectament la solució constructiva amb cotes, indicació dels materials a utilitzar, colors i la seva relació amb el conjunt de la façana.

2. Obres majors

A la documentació necessària, d’acord amb el POUM, per a l’obtenció de llicència d’obres, en les obres majors que afectin l’edifici o bé catalogat, s’adjuntaran els següents documents addicionals:

a) Reportatge fotogràfic que mostri la situació actual de l’edifici i que inclogui imatges generals i de detall, tant de les façanes com de l’interior de l’edifici.

b) Plànols de l’estat actual i de la proposta a escala 1:50.

c) Plànol o plànols de detall, a escala adequada, que permetin entendre perfectament la solució constructiva amb cotes, indicació dels materials a utilitzar, colors i la seva relació amb el conjunt.

Article 39. Normes específiques per als EA

A. Nivell PU-A. Edifici d’interès

1. En els edificis inclosos dins aquest nivell de protecció, podran realitzar-se obres de conservació, millora i adequació de l’edificació, sempre que no alterin de manera visible la imatge i les característiques arquitectòniques de l’edifici.

2. Les obres que s’autoritzin, no podran modificar la composició de la façana i dels elements formals i rellevants de l’edifici.

3. L’autorització de les obres precisarà d’un informe favorable preceptiu de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona, de la DGPC, sempre que les obres incideixin en la composició formal i arquitectònica de l’edifici.

4. La consideració d’un bé dins el nivell PU-A pot implicar la delimitació d’un entorn de protecció.



5. La delimitació inicial de l’entorn i la manera com queda afectat es realitzarà de forma

individualitzada per a cada bé d’interès en les fitxes d’aquest Catàleg i té com a finalitat impedir la depreciació dels béns o de les seves vistes principals a través de l’alteració del seu entorn.

B. Nivell PU-B. Edifici amb elements d’interès.

De forma general, els elements considerats dins d’aquest nivell de protecció estaran sotmesos a les següents limitacions:

1. Obligació de mantenir intactes tots els elements que s’especifiquen per a cada edifici en les fitxes del Catàleg.

2. Quan l’entitat dels elements a protegir i els paràmetres edificatoris establerts en el POUM no impedeixin les obres de modificació, adequació o ampliació, aquestes no podran desfigurar o depreciar les característiques fixades al catàleg com a objecte de protecció.

3. S’autoritzaran els canvis d’ús sempre que s’adeqüin a les disposicions del POUM.

Les fitxes d’aquest Catàleg podran concretar amb major precisió els criteris per a la intervenció sobre els edificis inclosos en aquest nivell.

C. Nivell PU-C. Elements d’interès

Els elements considerats dins d’aquest nivell estaran sotmesos a les següents limitacions:

1. Obligació de mantenir intacte l’element en funció de les característiques valorades en la fitxa corresponent.

2. Si per les característiques de l’element, és possible el seu desmuntatge per mitjans tècnics normals, es podrà reutilitzar dins del context original.

D. Formes d’intervenció per als EA-C i EA-A

Les fitxes del Catàleg recomanen quatre graus d’intervenció sobre el elements protegits, segons el seu estat de conservació que han de complir sempre amb la protecció de les característiques essencials dels elements, sense malmetre en cap moment els seus valors originals.

A Neteja i manteniment B Consolidació C Projecte de reforma D Projecte

Article 40. Protecció específica de les Àrees d’expectativa arqueològica 1. Tramitació del planejament sectorial que afecti els EA-Q

En la tramitació dels plans parcials, especials, estudis de detall i projectes d’urbanització que afectin elements EA-Q, s’haurà d’incloure una proposta en la que es relacionin les mesures necessàries per a la conservació del patrimoni arqueològic possiblement afectat. En aquest sentit, la memòria dels documents a tramitar haurà d’incloure:

a) la delimitació de l’àmbit i la informació actualitzada que es disposi sobre el jaciment o l’àrea d’expectativa arqueològica.

b) Les mesures de protecció proposades.



El pla o projecte es remetrà al Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya perquè l’informi.

El document que es presenti per a l’aprovació definitiva haurà d’incorporar el resultat de l’informe anterior, incloent dins de les despeses a considerar, les necessàries per a la preservció del patrimoni arqueològic.

2. Obres en Àrees d’expectativa arqueològica

Qualsevol obra que afecti al subsòl, en un carrer o en una edificació que estiguin inclosos en l’àmbit d’un EA-Q, es comunicarà al Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya perquè en realitzi la supervisió.

Secció setena. Els elements culturals i tradicions (EC) L’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt encarregarà a la Comissió del Catàleg o a les persones i experts que aquesta delegui, la redacció d’un estudi sobre els elements de la cultura popular local relatius al costumari, la tradició oral, el cançoner, les representacions corals i teatrals i altres fets d’aquestes característiques.

Els resultats de l’estudi seran incorporats a aquest Catàleg, dins de la Secció setena, com a elements que formen part inel·ludible del patrimoni cultural de Sant Vicenç.

L’estudi inclourà les directrius necessàries per difondre i promocionar aquest patrimoni.



Annex: Llistat de fitxes segons ordre de registre

Registre ELEMENT Tema Fitxa 1 Àmbit de la Font Freda-Ferradura AP 1 2 Àmbit de la Font de l'Avi AP 2 3 Àmbit de Torrentbó AP 3 4 Àmbit de La Pona AP 4 5 Àmbit dels aulets AP 5 6 Àmbit de l'Arrabassada AP 6 7 Àmbit de les Godalles AP 7 8 Àmbit del Golf AP 8 9 Àmbit del PDUSC AP 9 10 Àmbit de la Costa AP 10 11 Camí de la Ferradura C 1 12 Camí de Can Missé C 2 13 Camí de Can Mora de dalt C 3 14 Camí del Rocar C 4 15 Camí de Torrentbó C 5 16 Camí de la Pedra de l'Ou C 6 17 Circuit de la Brolla C 7 18 Camí de la Vinya d'en Pei C 8 19 Camí de la Font Freda C 9 20 Camí del Molí d'en Gibert C 10 21 Camí de la Plana d'en Manent C 11 22 Camí de França C 12 23 Camí de Can Solà C 13 24 Camí del Turó Blanc C 14 25 Camí de la Plana de l'Andreu C 15 26 Camí de la Plana d'en Ferran C 16 27 Camí de Can Villegas C 17 28 Camí de la Roca Roja C 18 29 Camí dels suros d'en Carló C 19 30 Camí del turó de l'Oriola C 20 31 Camí del mirador del banc C 21 32 Camí a l'est del rial de la Font Freda C 22 33 Camí del Mig o de sant Llop C 23 34 Camí de la Font de l'Avi C 24 35 Pont de la Riera EA-C 1 36 Torre de Can Valls EA-C 2 37 Torre de molí de vent EA-C 3 38 La caseta d'en Cabot EA-C 4 39 Vogi Can Riera EA-C 5 40 Vogi de Can Jordi EA-C 6 41 Mina EA-C 7 42 Bassa de Can Mir EA-C 8 45 Mur de contenció EA-C 11 46 Mur de contenció EA-C 12 47 Mur de contenció EA-C 13 48 Mur de contenció EA-C 14 49 Mur de contenció EA-C 15 50 Mina EA-C 16 51 Casa Nova EA-E 1 52 Can Misser EA-E 2 53 Can Milans del Bosc EA-E 3 54 Can Coll-Can Rams EA-E 4



55 Can Mora EA-E 5 56 Can Brunet-Can Saurí EA-E 6 57 La Mongia EA-E 7 58 Can Riera EA-E 8 59 Can Mir EA-E 9 60 Ca l'Angeleta Neula - Can Barrau - Can Nasi EA-E 10 61 Can Marial EA-E 11 62 Can Parra EA-E 12 63 Can Gasull EA-E 13 64 Can Solsona EA-E 14 65 Can Sans EA-E 15 66 Can Solé EA-E 16 67 Can Freixes EA-E 17 68 Can Descamps EA-E 18 69 Casa unifamiliar EA-E 19 70 Can Buixó EA-E 20 71 Can Pol EA-E 21 72 Can Llei EA-E 22 73 Can Pellicer EA-E 23 74 Vila Blanca EA-E 24 75 Església parroquial EA-E 25 76 Can Mora de dalt EA-E 26 77 Masia Can Jordi EA-E 27 78 Rectoria EA-E 28 79 Masia Can Serra-El forn d'en Borràs EA-E 29 81 Edifici "Ondina" EA-E 31 82 Ca n'Icu EA-E 32 83 Ermita del Balís EA-E 33 84 Ermita de Sant Llop EA-E 34 85 Casa unifamiliar EA-E 35 86 Rocs d'en Magí EP-R 1 87 Rocs d'en Magí EP-R 2 88 Rocam EP-R 3 89 Rocs d'en Magí EP-R 4 90 Rocs del Pastor EP-R 5 91 Rocams EP-R 6 92 Rocam amb alzina EP-R 7 93 Pedres de la Ferradura EP-R 8 94 La Pedra de l'Ou EP-R 9 95 Aflorament rocós, esquei EP-R 10 96 Aflorament rocós en nucli urbà, Can Toni EP-R 11 97 Rocam EP-R 12 99 Rocams escampats pel bosquet EP-R 14 100 Aflorament rocós EP-R 15 101 Bosquet EV-A 7 102 Pineda EV-A 17 103 Bosquet de pins EV-A 8 105 Bosquet de pins EV-A 10 106 Xipresos del cementiri EV-A 3 108 Carrer dels Avets EV-L 1 109 Alineació arbòria al costat de la riera del Balís EV-L 2 110 Pins de grans dimensions disposats en filera EV-L 3 111 Alineació de plàtans a la carretera EV-L 4 112 Alineació de plàtans a la carretera EV-L 5 113 Alineació de palmeres EV-L 6 114 Alineació de plàtans a la carrtera EV-L 7 115 Alineació de plàtans a la carretera EV-L 8 116 Conjunt lineal de palmeres EV-L 9 117 Agrupació lineal de 8 pins EV-L 10



119 Alineació de Mèlies EV-L 13 120 Alineació de garrofers EV-L 14 121 Alineació de garrofers EV-L 15 122 Garrofers Can Marial EV-L 16 123 Alineació de plàtans i moreres EV-L 17 124 Palmera EV-P 1 125 Pi pinyer en jardí privat EV-P 2 126 Vegetació arbòria EV-P 3 127 Vegetació arbòria EV-P 4 128 Parterres amb palmeres i bella ombra EV-P 5 129 Palmeres i xiprer EV-P 6 131 Vegetació arbòria EV-P 8 132 Pi pinyer EV-P 9 133 Pi i palmera EV-P 10 135 Vegetació arbòria EV-P 12 136 Pi i palmera EV-P 13 137 Pi a la vorera EV-P 14 138 Palmeres en jardí privat EV-P 15 139 Plàtans a la vorera EV-P 16 140 Cedres EV-P 17 141 Pins EV-P 18 142 Parella de xiprers EV-P 19 143 Eucaliptus EV-P 20 144 Parella de pins monumentals en jardí privat EV-P 21 145 Alzines a Can Rams EV-P 22 146 Vegetació arbòria EV-P 23 147 Alzines EV-P 24 148 Cedre EV-P 25 149 Vegetació arbòria EV-P 26 150 Garrofers EV-P 27 151 Vegetació arbòria EV-P 28 152 Pi pinyer EV-P 29 153 Xiprer EV-P 30 154 Eucaliptus EV-P 31 155 Vegetació arbòria EV-P 32 156 Vegetació arbòria EV-P 33 157 Vegetació arbòria EV-P 34 158 Vegetació arbòria EV-P 35 159 Alineació de plàtans EV-L 24 160 Vegetació arbòria EV-P 37 161 Plàtan EV-P 38 162 Grup d'eucaliptus EV-P 39 163 Massa forestal en sòl urbà EV-Z 1 164 Massa forestal en sòl urbà EV-Z 2 165 Massa forestal en sòl urbà EV-Z 3 166 Massa forestal en sòl urbà EV-Z 4 167 Massa forestal en sòl urbà EV-Z 5 168 Massa forestal en sòl urbà EV-Z 6 170 Massa forestal en sòl urbà EV-Z 8 171 Espai lliure amb massa arbrada diversa EV-Z 9 172 Parc urbà EV-Z 10 173 Massa forestal en sòl urbà EV-Z 11 174 Parcel·la arbrada en sòl urbà EV-Z 12 175 Massa forestal en sòl urbà EV-Z 13 176 Massa forestal en sòl urbà EV-Z 14 177 Massa forestal en sòl urbà EV-Z 15 178 Parc dels Hermanos EV-Z 16 179 Massa forestal en sòl urbà EV-Z 17 180 Massa forestal EV-Z 18



181 Turó del Balís-Massa forestal en sòl urbà EV-Z 19 182 Massa forestal en sòl urbà EV-Z 20 183 Massa forestal en sòl urbà EV-Z 21 184 Grup d'alzines en sòl urbà EV-P 43 185 Parc urbà EV-Z 23 186 Parcel·la arbrada en sòl urbà EV-Z 24 187 Plaça arbrada EV-Z 25 188 Entorn de l'església EV-Z 26 189 Parc de la riera del Gorg EV-Z 27 190 Parcel·la arbrada en sòl urbà EV-Z 28 191 Franja arbrada en sòl urbà EV-Z 29 192 Parcel·la arbrada en sòl urbà EV-Z 30 194 Parcel·la arbrada en sòl urbà EV-Z 32 195 Plaça arbrada en sòl urbà EV-Z 33 196 Parterre arbrat i enjardinat en sòl urbà EV-Z 34 197 Espai lliure arbrat en sòl urbà EV-Z 35 198 Parcel·la en sòl urbà EV-Z 36 199 Talús arbrat de la Riera EV-Z 37 200 Talús amb vegetació EV-Z 38 201 Plaça de la Mongia EV-Z 39 202 Franja arbrada EV-Z 40 203 Parc urbà EV-Z 41 204 Espai lliure arbrat EV-Z 42 205 Parc urbà EV-Z 43 206 Paterres arbrats i enjardinats EV-Z 44 207 Parcel·la per condicionar EV-Z 45 208 Plaça urbana EV-Z 46 209 Plaça urbana EV-Z 47 210 Espai lliure arbrat i enjardinat EV-Z 48 211 Plaça urbana EV-Z 49 212 Espai lliure amb xiprer EV-Z 50 213 Parcel·la en sòl urbà EV-Z 51 214 Parc urbà EV-Z 52 215 Plaça urbana EV-Z 53 216 Parcel·la arbrada EV-Z 54 217 Plaça urbana EV-Z 55 218 Plaça urbana EV-Z 56 219 Parterre en sòl urbà EV-Z 57 220 Parterres en sòl urbà EV-Z 58 221 Parterre en sòl urbà EV-Z 59 222 Parterre en sòl urbà EV-Z 60 223 Parterre en sòl urbà EV-Z 61 224 Espai lliure en sòl urbà EV-Z 62 225 Parterres en sòl urbà EV-Z 63 226 Parterres en sòl urbà EV-Z 64 227 Parcel·la erma en sòl urbà EV-Z 65 228 Espai lliure arbrat EV-Z 66 231 Parcel·la erma en sòl urbà EV-Z 69 232 Espai lliure en sòl urbà EV-Z 70 234 Espai lliure en sòl urbà EV-Z 72 235 Espai lliure en sòl urbà EV-Z 73 236 Espai lliure en sòl urbà EV-Z 74 238 Espai lliure en sòl urbà EV-Z 76 239 Espai lliure en sòl urbà EV-Z 77 240 Plaça arbrada i enjardinada EV-Z 78 241 Espai lliure en sòl urbà EV-Z 79 242 Espai lliure arbrat i enjardinat EV-Z 80 243 Parterres en sòl urbà EV-Z 81 244 Espai lliure en sòl urbà EV-Z 82



245 Espai lliure en sòl urbà EV-Z 83 246 Espai lliure en sòl urbà EV-Z 84 247 Espai lliure en sòl urbà EV-Z 85 248 Palauet EA-E 41 251 Parc urbà EV-Z 89 252 Espai lliure en sòl urbà EV-Z 90 253 Parterre erm en sòl urbà EV-Z 91 254 Parc urbà EV-Z 86 255 Font del Xiprer XH-F 6 256 Font de Can Cinto XH-F 7 257 Font de l'Avi XH-F 2 258 Font de la Palmera XH-F 12 259 Font del plataner XH-F 8 260 Font Freda XH-F 1 261 Font d'en Grau XH-F 3 262 Font de Sant Domingo XH-F 4 263 Font de l'Ajuntament XH-F 15 264 Font del Pi XH-F 13 265 Font de les Moreres XH-F 11 266 Font de l'Església XH-F 10 267 Font del Llorer XH-F 9 268 Font de Sant Vicenç XH-F 5 269 Font de la Mongia XH-F 14 270 Pedra de terme "el Pedró" EA-A 1 271 Obús EA-A 4 272 Pedres de base de l'antic retaule de l'església EA-A 2 273 Altar EA-A 3 274 Àngel EA-A 5 275 Bosquet EV-A 1 276 Agrupació de pins EV-A 5 277 Mur de contenció EA-C 17 278 Mur de contenció EA-C 18 279 Cedre EV-P 40 280 Mur de contenció EA-C 20 281 Mur de contenció EA-C 19 282 Cova excavada en la roca EA-C 21 283 Àrea de Can Mora de Dalt EA-Q 1 284 Àrea de Can Cinnamond EA-Q 2 285 Àrea de Vil·la Blanca (al sud de Can Blanca Reyes) EA-Q 3 286 Jaciment ibèric del Sot del Camp EA-Q 4 287 Costa oriental de la riera del Balís EA-Q 5 288 Turó del Balís EA-Q 6 289 Can Mir EA-Q 7 290 Mil·liari EA-Q 8 291 Can Jordi EA-Q 9 292 Vil·la romana del Sot del Camp EA-Q 10 293 Cim del Montalt EA-Q 11 294 Can Duran EA-Q 12 295 Molí d'en Gibert EA-Q 13 296 La Ferrera EA-Q 14 297 Alzina EV-P 41 298 Alineació de Mèlies EV-L 11 299 Plàtans en doble filera EV-L 18 300 Mina o conducte subterrani EA-C 22 301 Cova al Sauló EA-C 23 303 Doble alineació de moreres EV-L 20 304 Doble alineació de moreres EV-L 21 305 Alineació d'arbres EV-L 22 306 Pedra de la Cadira del Bisbe EP-R 16



307 Casa EA-E 36 308 Casa unifamiliar EA-E 37 309 Casa unifamiliar EA-E 38 310 Casa unifamiliar EA-E 39 311 Baixada de la Riera EA-V 7 312 Carrer de Sant Isidre EA-V 3 313 Casa unifamiliar EA-E 42 314 Casa unifamiliar EA-E 43 315 Carrer de la Rasa EA-V 4 316 Carrer Nou EA-V 5 317 Carrer Antic EA-V 6 318 Casa unifamiliar EA-E 47 319 Jardins de Can Milans del Bosc EV-J 1 320 Jardins de Can Misser EV-J 2 321 Jardins de Can Mora de Dalt EV-J 3 322 Jardins de Can Gasull EV-J 4 323 Jardins de la Casa Nova i Can Riera EV-J 5 324 Jardins de Can Jordi EV-J 6 325 Jardins de Can Mir EV-J 7 326 Jardins de Can Marial EV-J 8 327 Jardins de Can Ripoll EV-J 9 328 Jardins de Can Serra-El forn EV-J 10 329 Jardins Cases del Passeig EV-J 11 330 Jardins Cases del Passeig EV-J 12 333 Jardins Cases del Passeig EV-J 15 334 Jardins Cases del Passeig EV-J 16 335 Jardins Cases del Passeig EV-J 17 336 Jardins Cases del Passeig EV-J 18 337 Espai lliure EV-J 19 338 Espai lliure EV-J 20 339 Mur de Contenció de Can Marial EA-C 24 340 Garrofer a la riera de Sant Vicenç EV-P 42 341 Placeta EV-Z 22 342 Rial de la Font Freda XH-R 1 343 Torrent de la Font de l'Avi XH-R 2 344 Riera de Torrentbò XH-R 3 345 Torrent de la Pona XH-R 4 346 Fondo de Can Milans XH-R 5 347 Torrent de Can Solà XH-R 6 348 Riera de CTorrentbò XH-R 7 349 Torrent del Canyadell XH-R 8 350 Riera del Gorg XH-R 9 351 Sot de Can Marial XH-R 10 352 Torrent dels Galiots XH-R 11 353 Torrent del Ranxo XH-R 12 354 Riera de Sant Vicenç XH-R 13 355 Torrent de la Gironella XH-R 14 356 Torrent de Can Mir XH-R 15 357 Riera del Balís XH-R 16 358 Ajuntament EA-E 49 359 Can Ripoll EA-E 48 360 Font de l'Om XH-F 16 361 Font d'en Cinto XH-F 17 362 Alineació de plàtans a la riera EV-L 23 363 Casa unifamiliar EA-E 40 367 Carrer de les Ànimes EA-V 1 368 Carrer de Dalt EA-V 2 369 Placa del municipi EA-A 6 370 Carena EP-C 1



371 Carena EP-C 2 372 Carena EP-C 3 373 Carena EP-C 4 374 Carena EP-C 5 375 Carena EP-C 6 376 Carena EP-C 7 377 Carena EP-C 8 378 Bosquet EV-A 2 379 Bosquet EV-A 9 380 Formació boscosa EV-A 11 381 Bosquet EV-A 12 382 Bosc EV-A 13 383 Bosquet EV-A 14 384 Bosc de pins EV-A 15 385 Bosquet EV-A 16 387 Bosquet EV-A 19 388 Creu de terme EA-A 7 389 Carrer de Sant Josep EA-V 8 390 Carrer Major EA-V 9 391 Carrer de la Mongia EA-V 10 392 Carrer de Baix EA-V 11 393 Carrer de Sant Antoni EA-V 13 394 Carrer de l'Església EA-V 12 395 Mur de contenció al carrer de Baix EA-C 25

Documents

de Montalt Sant Vicenç BÉNS i PAISATGES de PROTECCIÓ de ... · Els elements vegetals (EV) 21 Article 29. Definició i relació dels elements 21 1. EV-A. Arbredes 21 2. EV-Z. Elements