Criteris de derivació

de la patologia al·lèrgica

Marcel Ibero

Hospital de Terrassa. Barcelona

Barcelona – 27 de maig de 2014

Rinitis al·lèrgica

Definició

És un procés inflamatori de la mucosa nasal, que es caracteritza per esternuts en salves, rinorrea aquosa, obstrucció nasal i pruïja nasal i palatina.

Associada moltes vegades a conjuntivitis.

3

Prevalencia de rinitis alérgica en la UE

28,5%26,0%

24,5%

21,5% 20,6%

16,9%

BELGICA R. UNIDO FRANCIA ESPAÑA ALEMANIA ITALIA

Base: muestra total [Bélgica (n=1602), R.U. (n=1625), Francia (n=1606), Alemania (n=1613), Italia (n=1600), España (n=1600)]

Bauchau y Durham. Eur Respir J. 2004;24:758.

4

RINITIS AL·LÈRGICA Classificació

• Intermitent:

– < 4 dies/setmana o

– < 4 setmanes consecutives

• Persistent:

– > 4 dies/setmana i

– > 4 setmanes consecutives

5

RINITIS AL·LÈRGICA Grau d’afectació

• Descans nocturn

• Activitat diària, esport i lleure

• Escola i/o treball

• Símptomes molestos

LLEU: cap ítem afectat (EN PACIENTS NO TRACTATS)

MODERADA: 1 a 3 ítems afectats

GREU: tots els ítems afectats

6

RINITIS Diagnòstic diferencial

Rinitis Inflamatòries.

Rinitis No Inflamatòries.

Rinitis de Causa Anatòmica.

Altres

7

Rinitis inflamatòries

Rinitis Al·lèrgiques

– Intermitent, Persistent

Lleu, Moderada, Greu

Rinitis Infeccioses.

– Agudes, Cròniques.

Rinitis No Al·lèrgiques - No Infeccioses.

– Intrínseques amb eosinofília (NARES)

Altres.

– Rinitis Granulomatosa

– Mastocitosi Nasal

8

Rinitis no inflamatòries

Rinitis vasomotora o colinèrgica

Rinitis medicamentosa o iatrogènica

Rinitis hormonal

9

Rinitis de causa anatòmica

Hipertròfia Adenoidea

Atrèsia de Coanes.

Desviació del septe nasal, tumors, etc.

10

Altres Rinitis

Cos estrany

Ocena

Rinorrea de líquid cèfalo-raquidi

Rinitis al·lèrgica

Criteris de derivació

Anamnesi de rinitis amb sospita d’etiologia al·lèrgica (algoritme diagnòstic)

Rinitis al·lèrgica

Algoritme diagnòstic

Diagnòstic de rinitis amb rinorrea anterior i esternuts en salves com a símptomes predominants

Els símptomes apareixen cada any a la mateixa època o es relacionen amb l’exposició

a pols i/o animals

És probable que el pacient sigui al·lèrgic

S’associa a símptomes oculars i/o d’asma És molt probable que el pacient sigui al·lèrgic

És poc probable que el pacient sigui al·lèrgic

Cal confirmar el diagnòstic mitjançant estudi al·lergològic amb proves cutànies i/o IgE específiques

-

- +

+

Rinitis al·lèrgica

Criteris de derivació

Anamnesi de rinitis amb sospita d’etiologia al·lèrgica (algoritme diagnòstic)

Classificació de gravetat: moderada/greu

Prova de cribatge al·lergològic: positiva

Deriveu a l’especialista d’al·lergologia (pediàtrica)

Asma bronquial

Definició en Pediatria

Episodis de sibilàncies recurrents i/o tos persistent en una situació en que l’asma és probable, i s’ha descartat altres malalties menys freqüents

III Consens Internacional Pediàtric

15

ASMA BRONQUIAL Classificació

Per la seva gravetat:

ADULTS:

• Intermitent

• Persistent lleu

• Persistent moderada

• Persistent greu

NENS:

• Intermitent infreqüent

• Intermitent freqüent

• Persistent moderada

• Persistent greu

SEICAP

Clasificación del asma (I)

Episódica

ocasional

Episodios de pocas horas o días de duración < de una vez cada

10-12/semanas

Máximo 4-5 crisis al año

Asintomático en la intercrisis con buena tolerancia al ejercicio

Exploración funcional respiratoria:

Normal en las intercrisis (FEV1>80%, variabilidad PEF<20%)

Episódica

frecuente

Episodios < de una vez cada 5-6 semanas (máximo 6-8 crisis/año)

Sibilancias a esfuerzos intensos

Intercrisis asintomáticas

Exploración funcional respiratoria:

Normal en las intercrisis (FEV1>80%, variabilidad PEF<20%)

SEICAP

Clasificación del asma (II)

Persistente

moderada

Episodios > de una vez cada 4-5 semanas Síntomas leves en las intercrisis Sibilancias a esfuerzos moderados Síntomas nocturnos ≤ 2 veces por semana Necesidad de β2-agonistas ≤ 3 veces por semana

Exploración funcional respiratoria:

FEV1 entre el 70% y el 80% del valor predicho Variabilidad del PEF entre el 20-30%

Persistente

grave

Episodios frecuentes Síntomas en las intercrisis Requerimientos de β2-agonistas > 3 veces por semana Síntomas nocturnos > 2 veces por semana Sibilancias a esfuerzos mínimos

Exploración funcional en la intecrisis:

FEV1 < 70 % de su valor predicho Variabilidad del PEF > 30%

18

ASMA BRONQUIAL Diagnòstic

• Diagnòstic funcional:

Objectivar que el pacient té broncoespasmes

reversibles i/o una hiperreactivitat bronquial

• Diagnòstic al·lergològic:

Objectivar si el pacient té sensibilitzacions

al·lèrgiques que siguin responsables de la seva

asma

Algoritmo diagnóstico

Asma bronquial

Criteris de derivació

Anamnesi d’asma amb sospita d’etiologia al·lèrgica (algoritme diagnòstic)

Asma bronquial

Algoritme diagnòstic

Diagnòstic d’asma

Els símptomes apareixen cada any a la mateixa època o es relacionen amb l’exposició

a pols i/o animals

És probable que el pacient sigui al·lèrgic

S’associa a símptomes oculars i/o rinitis És molt probable que el pacient sigui al·lèrgic

És poc probable que el pacient sigui al·lèrgic

Cal confirmar el diagnòstic mitjançant estudi al·lergològic amb proves cutànies i/o IgE específiques

-

- +

+

Asma bronquial

Criteris de derivació

Anamnesi d’asma amb sospita d’etiologia al·lèrgica (algoritme diagnòstic)

Classificació de gravetat: intermitent freqüent/persistent moderada i greu

Prova de cribatge al·lergològic: positiva

Deriveu a l’especialista d’al·lergologia (pediàtrica)

Reacció adversa a aliments

Classificació

Immunomediades

IgE mediades

No-IgE mediades

Mixtes

Mediades per cèl·lules

No immunomediades

Metabòliques

Farmacológiques

Tòxiques

Altres idiopàtiques

Al·lèrgia a aliments

Conceptes d’interés

Reactivitat encreuada

Sensibilització

Tolerància

Al·lèrgia a aliments

Manifestacions clíniques principals

Anafilaxi

Anafilaxi induïda per exercici

Urticària i/o angioedema

Síndrome d’al·lèrgia oral

Dermatitis atòpica

Símptomes gastrointestinals retardats

Dermatitis al·lèrgica de contacte

Al·lèrgia a aliments

A qui cal derivar?

Cal derivar a TOTS els pacients amb sospita d’al·lèrgia a aliments.

En cas d’anafilaxi, la derivació a de ser PREFERENT

Al·lèrgia a aliments

Per què cal derivar?

Per confirmar el diagnòstic d’al·lèrgia a l’aliment/s implicat/s

Per estudiar la possibilitat de reaccions encreuades amb altres aliments i/o pol·lens

Per fer un pronòstic de la possibilitat de remissió del problema

Per instruir al pacient i/o als pares de les mesures d’evitació de l’aliment implicat

Per instruir al pacient i/o al pares de la conducta a seguir davant una reacció

Per instaurar el tractament més adequat, ja que pot diferir segons el mecanisme patogènic

Per a sovint l’al·lèrgia a aliment és la primera manifestació de l’al·lèrgia

Al·lèrgia a aliments

Què convé fer constar a la derivació

Manifestacions clíniques

Aliment sospitós: quantitat, forma de cocció, pelat o no en cas de fruites

Nombre d’episodis

Temps entre la ingesta de l’aliment i l’inici de la clínica

Temps transcorregut des de la darrera manifestació clínica

Factors associats: exercici, fàrmacs, febre, ingesta d’alcohol

Reaccions adverses a medicaments

Classificació

Tipus A (predictibles)

Dosidependents. Consecuència

d’efectes farmacológics directes o indirectes

Tipus B (impredictibles)

Dosiindependents. No relacionats amb

l’efecte farmacològic

Reaccions al·lèrgiques a fàrmacs

Característiques

No són explicables per l’acció farmacològica del medicament

Existeix un contacte previ amb el fàrmac implicat

Les manifestacions clíniques han de ser les pròpies de les reaccions al·lèrgiques conegudes

Són recurrents davant noves exposicions al fàrmac

La reacció ha de millorar en retirar el fàrmac

La reacció s’ha de reproduir amb dosis mínimes del fàrmac

És possible la reactivitat encreuada amb fàrmacs d’estructura similar

Reaccions al·lèrgiques a fàrmacs

Indicacions d’estudi

Quan el fàrmac problema és imprescindible per al pacient

Quan prescindir d’un grup de fàrmacs de «primera línia» sense base clínica condiciona el tractament futur del pacient

Quan s’hagui de confirmar la tolerància d’una medicació substitutiva

Quan un pacient s’ha catalogat d’al·lèrgic a un fàrmac necessari mitjançant proves inadequades o símptomes poc clars

Al·lèrgia a mediacaments

Què convé fer constar a la derivació

Edat en el moment de la reacció

Motiu de la indicació

Nom del fàrmac presuntament implicat i fàrmacs concomitants

Interval de temps entre la darrera administració del fàrmac i l’inici de la reacció

Tipus de reacció: descripció de les lesions cutànies, evolució de les lesions, altres símptomes associats (xoc, respiratoris, cardiovasculars…)

Necessitat d’assistència urgent

Fàrmacs similars tolerats posteriorment

Reaccions similars sense relació amb fàrmacs

Al·lèrgia a medicaments

Criteris de derivació

MOLTES

GRÀCIES