Criteris avaluació i promoció

8/9/2019 Criteris avaluaci i promoci

1/16

Generalitat de CatalunyaDepartament dEnsenyamentInstitut Joan Brudieu

C/ Bisbe Iglesias Navarri, 27 25700 - La Seu d'UrgellTelfons: 973 35 04 03 Faxos: 973 35 56 50 973 35 56 49

A/e: [email protected] W eb: www.iesjoanbrudieu.net

Aquest document (1112 Criteris avaluaci) pot quedar obsolet una vegada imprs (17-set-11) Pgina1 de 16


2/16





0.- NDEX

1. CRITERIS DAVALUACI IPROMOCIGENERALS Criteris davaluaci i promoci per a ESO (LOE) ........................................................ 03Citeris davaluaci i promoci per a BTX (LOE) .......................................................... 06Criteris davaluaci i promoci per a lFP (LOGSE i LOE) .......................................... 08


3/16





1 CRITERIS DAVALUACI I PROMOCI GENERALS

Criteris de promoci i titulaci per a lESO

Criteris especfics per a les qualificacions

1. Lalumnat que sigui delsubgrup 3 de diversitat, o de qualsevol grup especfic de diversitat , per la seva mateixaespecificitat, est rebent un currculum adaptat i la qualificaci que pot obtenir, de manera general, s la deSuficient (5), que equivaldria a una qualificaci qualitativa dApte o b a una similar de Superada la matria. Sisescau, aquest alumnat pot obtenir la nota de B (6).

2. La resta dalumnat pot obtenir tota la gradaci possible de qualificacions, des de lInsuficient a lExcellent, ambacompanyament duna qualificaci numrica entera , en una escala du a deu, tenint en compte lescorrespondncies segents:

Insuficient: (I) 1, 2, 3, o 4Suficient: (S) 5B: (B) 6Notable: (N) 7 o 8Excellent: (E) 9 o 10

Clcul de la nota mitjana de curs i detapa

De cada alumne/na que hagi superat letapa se nha de calcular la qualificaci mitjana, que sobt com a mitjanaaritmtica de les qualificacions mitjanes dels quatre cursos, que shan de calcular amb una xifra decimal i tenint encompte, si escau, les recuperacions de matries inicialment suspeses. El bloc de matries optatives de cada un dels tresprimers cursos de letapa t la consideraci duna nica matria. Per a aquest clcul no sha de tenir en compte laqualificaci obtinguda en lensenyament de la religi.

A lInstitut Joan Brudieu, el clcul de lanota mitjana dEtapa en acabar 4t dESO tindr en compte aquestesconsideracions:

1. Es calcular si totes les qualificacions finals de curs a S1-S2-S3-S4 sn positives.2. NO es calcular si hi ha alguna qualificaci final de curs negativa a S1-S2-S3-S4.

Clcul del bloc de Matries Optatives per a S1, S2, S3, i S4 anomenat Global optatiu a les actes

La qualificaci del bloc de Matries Optatives a S1, S2 i S3, anomenat Global optatiu, sobt assignant el 50% a lanota del treball de sntesi i el 50% a la nota assignada al conjunt dematries optatives cursades per lalumne/na alllarg del curs, que inclouen lesactivitats alternatives a la religi , si shan realitzat. Aquesta nota del Global optatiu hade ser un nombre enter. Quan les dcimes siguin iguals o superiors a 5, sarrodonir per excs; quan les dcimes siguiniguals o inferiors a 4, sarrodonir per defecte.

La qualificaci daquest mateix apartat anomenat Global optatiu a S4 sobt assignant un mnim del 50% a la nota deltreball de sntesi i la resta a la nota assignada al conjunt dematries optatives no especfiques , en cas que el centreen tingui, que inclouen lesactivitats alternatives a la religi , si shan realitzat. com a mitjana aritmtica arrodonida finsa les unitats de la qualificaci delprojecte de recerca , duna banda, i de la qualificaci de lesactivitats alternatives ala religi, de laltra, si shan realitzat. Aquesta nota del Global optatiu ha de ser un nombre enter. Quan les dcimessiguin iguals o superiors a 5, sarrodonir per excs; quan les dcimes siguin iguals o inferiors a 4, sarrodonir perdefecte


4/16


5/16





Possibilitats de titulaci a S4

Si lalumnat supera el curs en la seva totalitat,OBTel Ttolde Graduat en Educaci Secundria Obligatria. Si lalumnat no ha superat UNA o DUES matries, i excepcionalment, TRES,POT SER PROPOSAT PER A

LOBTENCIdel Ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria per part de lEquip Docent, considerant lamaduresa de lalumne/na i el seu grau dassoliment de les competncies bsiques, aix com les seves possibilitatsde progrs.

Si escau, es comptabilitzen com una nica matria les cursades amb el mateix nom en diferents cursos. En qualsevol cas, per obtenir el Ttol de graduat en ESO cal haver assolit la capacitat dutilitzar normalment i

correctament les dues llenges oficials a Catalunya: catal i castell.

Titulaci amb una matriaCriteris Concreci

1. Disposici manifestada per lalumnat enlaprenentatge de les matries no superades

El professorat de les matries suspeses ha destar dacordque lalumne/na ha manifestat una actitud correcta ipositiva.

Titulaci amb dues matriesCriteris Concreci

1. Disposici manifestada per lalumnat enlaprenentatge de les matries no superades


2. Conjunt de les qualificacions de lalumnat La mitjana de les notes, excepte la religi, si en cursa, hade ser igual o superior a 5

Titulaci amb tres matriesCriteris Concreci

1. Disposici manifestada per lalumnat en

laprenentatge de les matries no superades


2. Conjunt de les qualificacions de lalumnat La mitjana de les notes, excepte la religi, si en cursa, hade ser igual o superior a 53. Repercussi en aprenentatges posteriors Les tres matries no podran ser instrumentals (catal,castell i matemtiques).

Quan un alumnatNO OBTel Ttol, lequip docent decidir dentre les segents possibilitats: Si lalumnat t 18 anys, haur esgotat lensenyament obligatori i podr passar a educaci per a adults. Si lalumnat no t 18 anys i no ha esgotat lensenyament obligatori,REPETICIde S4 en la seva totalitat, i amb

les Mesures de Refor i Suport o Adaptaci Curricular que es considerin necessries dins elProgramadAtenci a la Diversitat de lInstitut.


6/16





Criteris de promoci i titulaci per al BTX

Les qualificacions al BTX

Els resultats de les avaluacions de cada matria shan dexpressar mitjanant qualificacions numriquesde zero a deusense decimals . Es consideren superades les matries amb qualificaci igual o superior a cinc.

En el cas de les matries amb continutat en els dos cursos, lalumnat que tingui cursada i no superada la matria deprimer curs no pot ser qualificat de la matria de segon curs. Aquesta circumstncia sha de consignar a les actes finalsamb la mencipendent de qualificaci de 1r curs (PQ) . En cas que, a causa dun canvi de matria o de modalitatautoritzat per la direcci del centre o perqu lalumne shagi incorporat al batxillerat en el segon curs, no hagi cursat lamatria de primer curs, s que podr ser qualificat de la matria de segon curs.

Amb posterioritat a lavaluaci final del curs, el centre ha de realitzar les proves extraordinries de recuperaci per alalumnat que no hagi superat totes les matries en lavaluaci final. Els resultats de les proves extraordinries shandexpressar mitjanant qualificacions numriquesde zero a deu sense decimals , o amb la mencino presentat(NP), quan calgui. Es consideren no superades les matries amb qualificaci inferior a cinc i el no presentat.

Qualificaci mitjana al BTX

Per obtenir la qualificaci mitjana de batxillerat sha de calcular la mitjana aritmtica de les qualificacions de les matriescursades (M), exceptuant el treball de recerca. Si QT s la qualificaci del treball de recerca, la qualificaci mitjana debatxillerat es calcula de la manera segent:

Qualificaci mitjana de batxillerat = 0,9 * M + 0,1 * QT

Aquesta qualificaci sha de consignar amb dues xifres decimals. Quan les millsimes siguin iguals o superiors a 5, calarrodonir per excs; quan les millsimes siguin iguals o inferiors a 4, cal arrodonir per defecte.

A fi de garantir el principi digualtat i la lliure concurrncia entre tot lalumnat, no es tindr en compte per a aquest clculla qualificaci obtinguda en lensenyament de la religi.

Matrcula dHonor

La concessi de la menci de Matrcula dHonor s una potestat que t tot centre educatiu, i no pas una obligaci,que presenta dues limitacions administratives clares i ineludibles, regulades per la normativa vigent:

i/ que lalumnat obtingui una nota dexpedient igual o superior a 9.ii/ que tan sols es pot concedir una per cada vint alumnes, i una altra, si en results una fracci sobrant, sobre el total

dalumnes avaluats del curs.

Amb aquestes premisses administratives, s voluntat de lIES Joan Brudieu intentar de concedir aquesta menciestrictament honorfica, en tota la seva totalitat, a tot lalumnat que compleixi els requisits acadmics previstos en lanormativa, i amb laplicaci dels segents criteris objectius:

i/ les Juntes dAvaluaci dels diferents cursos proposen candidats a obtenir aquesta menci.ii/ lEquip Directiu, present a totes les sessions de les Juntes dAvaluaci, concedeix, per delegaci de les Juntes

dAvaluaci, la menci de Matrcula dHonor a lalumnat proposat per aquestes, a partir duna ordenaci dacordamb la qualificaci obtinguda, sense tenir present ni grups, ni modalitats, ni itineraris.

iii/ quan existeixen ms candidats que mencions es poden concedir, lalumnat amb menys qualificaci queda exclsdaquesta concessi honorfica.

iv/ quan es produeix un empat en la qualificaci de diversos candidats, lEquip Directiu decideix concedir la menci deMatrcula dHonor a la persona amb ms mrits acadmics, comenant, primer, per la qualificaci final deBatxillerat obtinguda a priori, sense retocs, fins a la millsima; en segon lloc, la mitjana de la qualificaci final de lesmatries estrictes del 2n de batxillerat, sense el Treball de Recerca; i, en tercer lloc, la mitjana de la qualificaci finalde les matries estrictes del 1r de batxillerat; en aquest ordre, i fins que es desfaci lempat.


7/16





Promoci i titulaci al Batxillerat

Si en acabar el 1r curs t:

Cap matria pendent Promociona a segon curs

1 o 2 matries pendents Promociona a segon curs, amb les matries pendents.

3 o 4 matries pendents (1) Podr optar: a matricular-se noms de les tres o quatre matries pendents de primer(2). a repetir el curs complet renunciant a totes les qualificacions obtingudes en

el curs finalitzat.

5 o ms matries pendents Repeteix primer curs

(1) Desprs de lavaluaci final de primer de batxillerat, lInstitut ha dorientar lalumnat que es trobi amb 3 o 4 matries pendentssobre les opcions possibles, considerant les seves condicions per al millor aprofitament de la repetici de primer curs debatxillerat. En el moment de la formalitzaci de la matrcula en aquestes condicions es requerir lacceptaci de lalumne/a i de

les mares, pares o tutors legals quan aquest/a sigui menor dedat, amb concreci de la via escollida.(2) Lalumne/a tamb podr cursar per complementar el seu horari dassistncia, sense formalitzar matrcula, voluntriament i en

funci de les disponibilitats organitzatives del centre, aquelles altres matries que la direcci del centre consideri ms adequadesper a la seva formaci, com per exemple el treball de recerca. En aquest cas, el centre ha de formalitzar, per a lalumne/a, un plaindividual que justifiqui aquesta mesura i que inclogui el comproms i lacceptaci de lalumne/a i de les mares, pares o tutorslegals quan aquest/a sigui menor dedat.

Si en acabar el 2n curs t:

Cap matria pendent Ttol de batxiller

Alguna matria pendent

Podr optar: de manera general, a repetir solament les matries pendents, sense

necessitat de tornar a cursar les matries ja superades. en casos justificats, a repetir la totalitat de matries de segon curs amb

renncia explcita de les qualificacions obtingudes en totes les matriesaprovades (1).

(1) De lanullaci de les qualificacions en queden excloses, en el cas que haguessin estat aprovades, les matries segents: Treballde recerca, Estada a lempresa, i les possibles matries pendents de primer curs que lalumne/a hagus superat en cursar elsegon cursLanullaci de les qualificacions t carcter definitiu i irrevocable. Lany acadmic cursat per al qual es presenta la sollicitud derenncia computar a efectes danys de permanncia en el batxillerat en rgim ordinari dirn. El centre informar per escritlalumne/a sollicitant, o els seus pare, mare o tutor/a legals en el cas que sigui menor, de les condicions de la renncia.Per sollicitar la renncia a les qualificacions de les matries aprovades en el segon curs, lalumne/a, o els seus pares o tutorslegals si s menor, presentar la documentaci segent al centre on est matriculat de segon cursdurant el primer mes declasses :

Sollicitud signada per lalumne/a, o el pare, mare o tutor/a legal si cal, amb constncia explcita que coneix el carcterirrevocable de la seva renncia. Fotocpia del DNI. Certificaci acadmica de cadascun dels cursos en qu lalumne/a ha estat matriculat en el batxillerat. Informe de la direcci del centre amb valoraci explcita de si la mesura, de carcter extraordinari, pot afavorir el progrs

acadmic de lalumne en el batxillerat i en els seus estudis posteriors, i tota la informaci complementria que consideripertinent.

El centre trametr la sollicitud i la documentaci que lacompanyi a la direcci dels serveis territorials. Els serveis territorialstrametran la documentaci a la Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa, que dictar resoluci. Contra la resoluci,que no esgota la via administrativa, es podr interposar recurs dalada davant el conseller dEducaci en el termini dun mes.La resoluci sincorporar a lexpedient de lalumne/a, es far constar a lhistorial acadmic i se nadjuntar una cpia a lactadavaluaci final del curs al qual shagi renunciat. La direcci del centre en lliurar una cpia a la persona sol licitant.


8/16





Criteris de promoci i titulaci per a lFP

1. Criteris generals davaluaci i promoci

Lavaluaci ser contnua al llarg de tot el cicle formatiu i t per objectius: Valorar el desplegament dels CCFF en general; i en particular, la coordinaci del professorat del Cicle Formatiu, la

seqenciaci i adequaci de la programaci a les necessitats formatives i lactitud i motivaci general de lalumnat. Modificar les deficincies apreciades en el procs daprenentatge. Comprovar el grau dassoliment dels resultats daprenentatge dacord amb els criteris davaluaci de les unitats

formatives. Definir les estratgies per assegurar ladquisici de les competncies professionals de cada ttol.

La Junta davaluaci: La junta davaluaci, la componen tot el professorat amb atribuci docent en el CCFF. La coordinaci de la junta correspon al tutor/a del CCFF.

Sessions davaluaci: Avaluaci inicial: Abans de la 1a. avaluaci ordinria. Lobjectiu s avaluar globalment la incorporaci de lalumnat

al CCFF i l'ajust de la programaci en cas necessari. Avaluacions ordinries: Es realitzaran 3 avaluacions ordinries al llarg del curs. Tenen com a objectiu estudiar i

valorar conjuntament el rendiment de lalumnat, com a grup i individualment, a ms de prendre les decisionspertinents que es faran constar en lacta de lavaluaci. Lavaluaci dels mduls i/o unitats formatives es far atenentals criteris davaluaci de la programaci. A la darrera sessi ordinria davaluaci del CF, savaluar i qualificarcollegiadament per a cadascun dels alumnes el mdul de sntesi/projecte. Sobtindr una qualificaci positivasempre que lalumne/a hagi assolit en grau suficient lestablert a la programaci corresponent i dacord amb elsobjectius generals del CF. En cas contrari, lavaluaci ser negativa.

Avaluaci final de curs: Lavaluaci final de curs es realitzar desprs de la convocatria extraordinria derecuperaci dels mduls i/o unitats formatives. La junta davaluaci analitzar, per cada alumne/a, el graudassoliment dels Objectius Generals del Cicle Formatiu i el seu historial acadmic, i per acord majoritari de la junta,es podr determinar la superaci dels mduls que tinguin pendents atorgant la qualificaci que es decideixi.

Avaluaci final del CF: En lavaluaci final del CF l'equip de professorat valorar per cada alumne/a el graudassoliment dels resultats daprenentatge de cadascun dels mduls i/o unitats formatives. Per tal de superar el CFcal haver superat tots els mduls professionals i cal haver obtingut la qualificaci dapte en el mdul de Formaci enCentres de Treball.

Qualificacions: Unitats Formatives : de l1 al 10 sense decimals. Mduls: de l1 al 10 sense decimals. Com a criteri general la nota del mdul correspondr a la suma ponderada de

les unitats formatives corresponents. Mdul d'FCT: Apte o no apte. CFGM i CFGS (final):Mitjana ponderada dels mduls professionals amb dues xifres decimals.

Promoci, Repetici i Convocatries:Lalumnat solament haur de repetir els mduls i UF que tingui pendents de superar. En cada matrcula hi ha duesconvocatries, ordinria i extraordinria. L'alumne podr recuperar de forma presencial, mxim 4 vegades, o b enassistir a les convocatries ordinries i extraordinries (mxim 4 vegades). Lalumne pot demanar una cinquenaconvocatria al director justificada per situacions excepcionals.

Un alumne/aPROMOCIONARal curs segent sempre que, una vegada acabada la convocatria extraordinria, hagisuperat tots els mduls/UF (LOE) o crdits (LOGSE) del curs actual o b tingui pendents de superar:a) En el cas de lalumnatLOGSE, crdits la suma horria dels quals siguiinferior al 40%dhores totals del curs actual.

Per tant, lalumne que tingui pendents de superar crdits la suma horria dels quals siguisuperior al 40% dhorestotals del curs,NO PROMOCIONARal curs segent.

b) En el cas de lalumnatLOE,UF la suma horria dels quals siguiinferior al 40%dhores totals del curs actual. Pertant, lalumne que tingui pendents de superar UF la suma horria dels quals siguisuperior al 40% dhores totals delcurs, NO PROMOCIONARal curs segent.

En el cas dhaver de repetir mduls/UF (LOE) o crdits (LOGSE) del curs actual, podr`accedir als mduls/UF (LOE) ocrdits (LOGSE) del curs segent sempre que organitzativament sigui possible. Lalumnat solament haur de repetir elsmduls/UF (LOE) o crdits (LOGSE) que tinguin pendents de superar. Quan un alumne repeteix un cursLOGSE, se li computar 1 convocatria ordinria, tant si assisteix a classe com si

no. L'alumne podr decidir presentar-se o no a la convocatria extraordinria, si no es presenta no se li computar laconvocatria extraordinria al seu historial acadmic. Quan un alumne supera un cursLOGSE, se li computar la convocatria ordinria si assisteix a classe. En el cas de

no assistncia, noms li computar la convocatria extraordinria, si s que es presenta.


9/16





Quan un alumne repeteix un cursLOE, se li computar 1 sola convocatria (tant per la convocatria ordinria comper la convocatria extraordinria).

Quan un alumne supera un cursLOE, se li computar 1 sola convocatria (tant per la convocatria ordinria com perla convocatria extraordinria)

2 Criteris de seguiment i promoci de lFCTCriteris generals de seguiment de lFCT El/la tutor/a de prctiques s directament responsable diniciar contactes i homologar (si s'escau) centres de treball i

entitats per tal diniciar les prctiques. El/la tutor/a de prctiques s directament responsable de realitzar o revisar cada curs la programaci del mdul

dFCT, preparar la programaci-planificaci anual, i realitzar el seguiment i avaluaci de l'FCT del seu grup. Els/les tutors/es de prctiques seran els que avaluaran la relaci amb els centres de treball i entitats amb les que es

realitzen convenis, i mantindran les relacions adients. El/la tutor/a realitzar un mnim de tres visites amb els/les responsables del seguiment en els centres de treball o

entitat: la primera per tal de consensuar el Pla dactivitats i, si cal, informar al centre de treball de les condicions de lacollaboraci i recollir la documentaci necessria; la segona per tal de fer una avaluaci parcial, i la tercera per ferlavaluaci final de la Formaci en Centres de Treball de lalumne/a.

El/la tutor/a dun grup realitzar i mantindr registres del seguiment del seu alumnat.

Dins el segon trimestre del curs, per tal de conixer la inserci laboral i/o la continuaci dels estudis, i tamb lesnecessitats professionals de lentorn scio-laboral, el/la tutor/a realitzar enquestes a lalumnat de la promocianterior.

Criteris especfics de seguiment de lFCTLa Formaci en Centres de Treball de lInstitut Joan Brudieu t les segents particularitats: LFCT de la distribuci conjunta :

Organitzaci deSMX+GAD [LOE] Hores FCT SMX [Promoci 2011 en endavant] = 250 horesHores FCT SMX [Promoci 2010-2013] = 316 horesHores FCT SMX [Promoci 2009-2012] = 250 hores

i. Hores FCT GAD [totes les promocions] = 250 horesOrganitzaci deCAI+ASS [LOGSE]

Hores FCT CAI = 315 horesHores FCT ASS = 315 hores

Si per circumstncies extraordinries lalumne fa noms un cicle formatiu, haur de fer loportuna matriculaci abansde la preavaluaci del curs corresponent i per tant les noves hores dFCT seran:

CICLES DE GRAU MITJCFM LOGSE/LOE HORES FCTCAI LOGSE 410 horesASS LOGSE 420 hores

SMX [Promoci 2009-2012] LOE 416 horesSMX [Promoci 2010-2013] LOE 350 hores

SMX [Promoci 2011 en endavant LOE 416 horesGAD LOE 416 hores

CICLES DE GRAU SUPERIORCFS LOGSE/LOE HORES FCTEDI LOE 400 hores

ASIX LOE 350 hores

Criteris de promoci de lFCT No podran fer FCT aquells alumnes de segon que tinguin Crdits/Mduls Professionals /Unitats Formatives

suspesos de primer Els alumnes que estiguin cursant segon, no podran fer lFCT:

Si durant aquest segon curs han susps ms del 40 % de lhorari lectiu setmanal.Si durant la primera avaluaci els alumnes tenen ms de 40 faltes dassistncia no justificades.Si durant la segona avaluaci els alumnes que tenen ms de 60 faltes dassistncia no justificades (o nopodran aprovar lFCT, si lhavien comenat).Si durant el mateix curs, lalumne/a acumula 3 faltes de disciplina podr arribar a perdre el dret a continuarlFCT, sempre i quan lequip docent ho consideri oport.

En qualsevol cas, es podran fer les oportunes excepcions, si el tutor/a feta loportuna proposta a lequip docent,aquest considera fer les oportunes consideracions que afavoreixin puntualment a lalumne.


10/16





3. Criteris generals de seguiment de lalumnat dFP:

El tutor o la tutora del grup ha destar assabentat/da de lassistncia al centre del seu alumnat; per aix i tal com shaprevist en les reunions dequip docent, sinclour un punt de lordre del dia per tractar aquest tema. Cal assegurar quelalumnat ve al centre, en cas dinassistncia de ms de dos dies els tutors trucaran als seus domicilis per interessar-seper la situaci. En cas de dificultats en lassistncia li explicar les diferents mesures flexibilitzadores de lFP per tal quepugui continuar estudiant.

Respecte a la prdua de lavaluaci contnua tenint en compte el que sha exposat anteriorment: AlumnatLOGSE, que tingui un20% dhores dun crdit enfaltes dassistncia no justificades , perdr el dret a

lavaluaci contnua, i per tant, anir directament a la convocatria extraordinria de Juny. AlumnatLOE, que tingui un20% dhores dun Mdul Professional (Unitats Formatives) enfaltes dassistncia no

justificades , perdr el dret a lavaluaci contnua, i per tant, anir directament a la convocatria extraordinria deJuny

Respecte a les faltes de disciplina Lalumne que durant un curs acadmic, acumuli 3 faltes de disciplina ser sancionant amb la corresponent expulsi

del centre.

Les qualificacions a lFP - LOGSE

Lexpressi de lavaluaci final de cada un dels crdits que componen el cicle formatiu es far en forma de qualificacionsnumriquesde l1 al 10, sense decimals . Es consideraran positives les qualificacions iguals o superiors a 5, i negativesles altres.

En el cas de l'alumnat que abandoni algun dels crdits, es far constarno presentat (NP ) i consumir convocatria.

La qualificaci del crdit de formaci en centres de treball sexpressar en els termes"apte" o "no apte" . En cas quesigui apte, anir acompanyada duna valoraci orientadora del nivell dassoliment de les competncies professionalsrecollides en el Quadern de seguiment, en els termes de"suficient", "b" i "molt b". Si per completar el perode deprctiques es depassen les dates previstes per a lavaluaci final del cicle formatiu, caldr fer constar en lactadavaluaci final el crdit de formaci en centres de treball com aPendent davaluaci (PA). Un cop finalitzat el crditdFCT es far la sessi davaluaci corresponent i es qualificar aquest crdit en convocatria ordinria.

Crdits convalidats (C)

Els crdits convalidats (C) per haver superat altres cicles formatius, formaci professional de segon grau o estudisuniversitaris afins es qualificaran amb lexpressi Convalidat.

Crdits exempts (Xm)

En el cas dhaver obtingut lexempci total del crdit de formaci en centres de treball, aquest es qualificar amblexpressi exempt. En el cas dhaver obtingut lexempci parcial del crdit de formaci en centres de treball, aquest esqualificar com a apte o no apte segons el que correspongui.

Els crdits associats a una unitat de competncia professional acreditada per mitj de les convocatries d'acreditaci decompetncies dels ttols de tcnic/a i tcnic/a superior es qualificaran amb lexpressi exempt.

La qualificaci final a lFP - LOGSE

La qualificaci final del cicle ser la mitjana aritmtica, ponderada per les hores respectives, de les qualificacions delsmduls i dels crdits que no es deriven dun mdul que componen el cicle i que tinguin expressi numrica, amb duesxifres decimals. En conseqncia, en el clcul de la qualificaci final del cicle no es tindran en compte les qualificacionsapte, exempt o convalidat.

La qualificaci dels mduls que en el desplegament curricular sestructuren en un sol crdit ser directament la delcrdit, s a dir, de l1 al 10, sense decimals.

La qualificaci dels mduls estructurats en dos crdits o ms, segons la correspondncia establerta en el decret queregula el currculum del cicle, ser la mitjana ponderada de les qualificacions dels crdits que el componen. La

ponderaci es far segons la totalitat dhores que estableixi el desplegament curricular que hagi fet el centre per a cadacrdit. En aquest cas, la qualificaci del mdul ser tamb d1 a 10, sense decimals, i caldr ajustar-la, per defecte, finsa 49 centsims, al nombre enter inferior i, per excs, a partir de 50 centsims, al nombre enter superior. Per tal que laqualificaci del mdul sigui positiva, cal que tots els crdits que el componen estiguin superats.


11/16





Repeticions i convocatries -LOGSE

Inalterabilitat de les qualificacions positives

Els crdits superats mantenen la qualificaci. No es pot aplicar cap mesura que possibiliti la modificaci dunaqualificaci positiva atorgada; s a dir, ni es poden repetir crdits ja superats per millorar-ne les qualificacions, ni espoden establir frmules (presentaci a les convocatries extraordinries ni daltres) per incrementar-ne la qualificacipositiva.

Nombre de repeticions i convocatries

Lalumnat podr cursar un crdittres vegades com a mxim , en el mateix centre docent i en un mateix cicle formatiu.Podr presentar-se a les convocatries davaluaci i qualificaci dun mateix crdit un mxim de quatre vegades, icomputaran tant les ordinries com les extraordinries.

La presentaci a les convocatries extraordinries s voluntria. Lalumnat que no shi presenti no perdr laconvocatria a efectes del cmput mxim.

Un cop exhaurides les quatre convocatries, per motius o circumstncies de carcter excepcional, lalumnat podrsollicitar una cinquena convocatria, de carcter extraordinari, al director o directora del centre, qui la resoldrmantenint el criteri de cursar un crdit un mxim de tres vegades.

Cicles formatius que es distribueixen en un any

Lalumne/a que tingui algun o alguns crdits pendents, un cop passada la convocatria extraordinria, haur de repetirnoms aquell o aquells no superats.

Cicles formatius que es distribueixen en ms dun any

Lalumnat que, una vegada realitzada la convocatria extraordinria, hagi superat un nombre de crdits amb crregahorria superior al 60% del conjunt dels crdits del primer any, es matricular en el segon curs del cicle i haur de cursarels crdits pendents del primer any.

En cas contrari, es matricular en el primer curs del cicle i podr cursar els crdits del segon any que no presentinincompatibilitat horria significativa o curricular, segons el projecte curricular del centre, i hi hagi disponibilitat de plaa.

Tanmateix, el reglament de rgim interior del centre podr determinar en quines circumstncies excepcionals,relacionades amb incompatibilitats curriculars o horries, un alumne o alumna haur de matricular-se a primer curs,malgrat haver superat el 60% de la durada horria del conjunt de crdits de primer curs.

Per als alumnes matriculats a segon curs amb crdits pendents de primer no es computa la convocatria dels crditsque no shan pogut iniciar.

Lalumne/a de segon curs que tingui algun o alguns crdits pendents, un cop passada la convocatria extraordinria,haur de repetir noms aquell o aquells no superats.

Cicles rotatorisEls centres que tinguin autoritzat un procs rotatori de matriculaci dalgun cicle formatiu han dinformar lalumnatdaquesta peculiaritat abans que es matriculi, especialment del fet que els crdits no superats que no simparteixindurant el curs segent, els haur de cursar en un altre centre o esperar que es tornin a impartir.

Avaluaci dels cicles formatius - LOE

Lavaluaci dels aprenentatges dels alumnes dels cicles formatius s contnua, ha datendre lorganitzaci modular i shade fer per unitats formatives per tal de permetre una millor capitalitzaci de la formaci.

Avaluaci de les unitats formatives

Lavaluaci es far tenint en compte els resultats daprenentatge i els criteris davaluaci de les unitats formatives. Elscentres generaran registres davaluaci on es concreti, per a cada alumne/a, el grau dassoliment de cada resultatdaprenentatge de les unitats formatives. Aquests registres, com la resta de documentaci acadmica, estaran adisposici de la Inspecci dEducaci.


12/16





Avaluaci dels mduls professionals

Les unitats formatives es superen amb una qualificaci de 5 punts o superior. La superaci del mdul professional sobtamb la superaci de les unitats formatives que el componen. Lequip docent podr determinar criteris de ponderaci dela qualificaci obtinguda en les diferents unitats formatives, per tal destablir la qualificaci final del mdul professionalcorresponent. Els mduls superats acrediten les unitats de competncia als quals estan associats, dacord amb larelaci establerta en el perfil professional del ttol.

Avaluaci del mdul de sntesi i del mdul de projecte

Lequip docent que hagi participat en la impartici del mdul de sntesi, en els cicles de grau mitj, i del mdul deprojecte, en els cicles de grau superior, lavaluar de manera collegiada. Els mduls de sntesi i de projecte savaluaranpositivament quan lequip docent apreci que lalumne/a ha assolit en un grau suficient els resultats daprenentatge enrelaci amb els objectius generals del cicle formatiu. En cas contrari, lavaluaci ser negativa.

Avaluaci del mdul de formaci en centres de treball

Lavaluaci del mdul FCT correspon a la junta davaluaci del centre educatiu. Lavaluaci del mdul FCT sercontinuada durant lestada de lalumne/a a lempresa. En acabar lFCT, la persona responsable de la formaci alempresa valorar levoluci de lalumne/a, mitjanant un informe que incorporar al quadern de prctiques. Lavaluacidel mdul FCT ha de tenir en compte la valoraci feta per lempresa, i prendre com a referncia els resultatsdaprenentatge, els criteris davaluaci i les activitats formatives de referncia acordades amb lempresa o entitatcollaboradora. El tutor o tutora del cicle i la persona responsable daquesta formaci a lempresa tindran en compte lavaloraci que lalumne/a en fa, a lhora de determinar la seva idonetat i corregir-ne, si cal, les possibles deficincies, laqual cosa quedar recollida en el quadern de prctiques.

Qualificacions

La qualificaci de les unitats formatives i dels mduls professionals snumrica, entre 1 i 10, sense decimals , aexcepci del mdul de formaci en centres de treball, que es qualifica com aapte/a o no apte/a . La qualificacidaquest ltim ha danar acompanyada duna valoraci orientadora del nivell dassoliment de les competnciesprofessionals recollides en el quadern de prctiques, en els termes demolt bona, bona o b, suficient en el casde apte/a i de passiva o negativa en el cas de no apte/a i shi poden afegir observacions.

La qualificaci final de cada mdul professional sobt com a mitjana ponderada de les qualificacions de cada unitatformativa, en funci del pes (ponderaci) que es dna a cadascuna delles dacord amb la decisi prvia adoptada perlequip docent.

Les unitats formatives i els mduls professionals se superen amb una qualificaci de 5 punts o superior.

Les unitats formatives i els mduls professionals superats mantenen la qualificaci. No es pot aplicar cap mesura permodificar una qualificaci positiva atorgada; s a dir, no es poden repetir unitats formatives ja superades per millorar-neles qualificacions, ni es poden establir frmules (presentaci a segones convocatries de recuperaci ni daltres) perincrementar-ne la qualificaci positiva.

La superaci del cicle formatiu requereix la superaci de tots els mduls professionals que el componen. Laqualificacifinal del cicle formatiu, que sexpressa amb dos decimals , sobt com a mitjana aritmtica de les qualificacions decada mdul professional, ponderades en funci del nombre dhores assignat a cadascun dells.

Els mduls o unitats formatives convalidades es qualifiquen amb lexpressiConvalidat (C).

En el cas dhaver obtingut lexempci total del mdul de formaci en centres de treball, aquest es qualifica amblexpressiExempt/a (Xm). En el cas dhaver obtingut lexempci parcial del mdul de formaci en centres de treball,aquest es qualifica com aApte/a o No apte/a, segons el que correspongui.

En el clcul de la qualificaci final del cicle formatiu no es tindran en compte les qualificacions de: Apte/a, Exempt/a oConvalidat.

Matrcula dhonor

A lalumne/a que obtingui una qualificaci final del cicle formatiu de grau superiorigual o superior a 9 , se li potconsignar la menci deMatrcula dhonor (MH)en les observacions de lacta de qualificacions finals, en lexpedientacadmic i en el certificat destudis complets. Sobre el total d'alumnes avaluats del darrer curs del cicle formatiu, es potconcedir una menci MH per cada vint alumnes, i una altra si en resulta una fracci sobrant,. Amb aquests efectes,


13/16





s'entn per alumnes avaluats del darrer curs tots els que han cursat els mduls necessaris per completar el cicle, elshagin superat o no.

La menci matrcula dhonor t els efectes econmics previstos en les taxes i preus pblics per a la matriculaci en elsensenyaments artstics superiors.

Convocatries

Lalumne/a pot ser avaluat duna unitat formativa, com a mxim, enquatre convocatries ordinries , excepte el mdulde formaci en centres de treball, que noms ho pot ser endues . Amb carcter excepcional, lalumne/a pot sollicitaruna cinquena convocatria extraordinria per motius de malaltia, discapacitat o altres que condicionin o impedeixin eldesenvolupament dels estudis. El director o directora del centre la resoldr.

Amb cada matrcula a les unitats formatives lalumne/a disposa del dret a dues convocatries. Lalumne/a que hagiperdut el dret a lavaluaci continuada o que abandoni, perd la convocatria i es fa constar com aNo presentat (NP).La presentaci a la segona convocatria, de recuperaci, s voluntria. A lalumne/a que no shi presenti no se licomptar la convocatria extraordinria a efectes del cmput mxim i constar com ano presentat (NP) .

Els professors del centre han destablir el calendari i les estratgies de recuperaci de la segona convocatria, quepoden consistir en activitats puntuals o continuades, i han destar previstes en la programaci de la unitat formativa. Entot cas, els alumnes han destar informats de les activitats que han de dur a terme per recuperar les unitats formativessuspeses, aix com del perode i les dates en qu es faran les activitats davaluaci corresponents a les segonesconvocatries, de recuperaci.

Promoci de curs

Lalumne/a que hagi superat un nombre dunitats formatives ambcrrega horria superior al 60% del conjunt planificaten el primer curs, pot matricular-se en el segon curs del cicle i ha de cursar tamb les unitats formatives no superadesdel primer curs. En cas contrari, es matricular en les unitats formatives no superades del primer curs del cicle i,opcionalment, de les unitats formatives del segon curs que no presentin incompatibilitat horria o curricular de manerasignificativa, segons el projecte del centre i la disponibilitat de places.

Tanmateix, les normes dorganitzaci i funcionament del centre poden determinar en quines circumstnciesexcepcionals, relacionades amb incompatibilitats curriculars o horries, un alumne o alumna ha de matricular-se nomsde les unitats formatives de primer curs, malgrat haver superat el 60% de la durada horria del conjunt de crdits deprimer curs.

Documentaci acadmica

Els documents preceptius davaluaci dels ensenyaments de formaci professional (cicles LOE) sn lexpedientacadmic de lalumne , les actes davaluaci i els informes davaluaci individualitzats. Els informes davaluaci iels certificats acadmics sn els documents preceptius per garantir la mobilitat de lalumne.


14/16





CFM: SMX [LOE] + GAD [LOE] 1r curs

Per poder accedir a segon curs la suma horria dels mduls/UF suspesos de primer cursha de ser inferior al 40% de

la durada total de tot el curs (columna % anual SMX+GA conjunt)Horessetm

Horesanuals

HoresUF

% anualSMX+GAD

conjunt

GAD MP01 Comunicaci empresariali atenci al client 4 132UF01 Comunicaci empresarial oral 33 3,1%UF02 Comunicaci empresarial escrita 33 3,1%UF03 Sistemes darxiu 33 3,1%UF04 Atenci al client/usuari 33 3,1%

GAD MP02 Operacions administrativesde compravenda 4 132UF01 Circuit administratiu de la compravenda 66 6,2%UF02 Gesti destocs 33 3,1%UF03 Declaracions fiscals derivadesde la compravenda 33 3,1%

GAD MP05 Tcnica comptable 4 132UF01 Patrimoni i metodologia comptable 33 3,1%UF02 Cicle comptable bsic 33 3,1%UF03 Cicle comptable mitj 66 6,2%

GAD MP07 Tractament informticde la informaci 4 132

UF01 Tecnologia i comunicacions digitals 33 3,1%

UF02 Ordinografia i gravaci de dades 33 3,1%UF03 Tractament de la informaciescrita i numrica 33 3,1%UF04 Tractament de dades i integraci daplicacions 33 3,1%

GAD MP09 Angls 3 99 UF01 Angls 99 9,3%

GAD MP10 Empresa i Administraci 5 165UF01 Innovaci i empreneduria 33 3,1%UF02 Empresa i activitat econmica 24 2,3%UF03 Administraci pblica 60 5,7%UF04 Fiscalitat empresarial bsica 48 4,5%

24 792 Total hores de classe GAD 792

SMX MP01 Muntatge i mantenimentdequips 5 165

UF01 Electricitat a lordinador 25 2,4%UF02 Components dun equip microinformtic 28 2,7%UF03 Muntatge dun equip microinformtic 28 2,7%UF04 Noves tendncies de muntatge 28 2,7%UF05 Manteniment dequips microinformtics 28 2,7%UF06 Installaci de programari 28 2,7%

SMX MP02 Sistemes operatiusmonolloc 3 99UF01 Introducci als sistemes operatius 33 3,1%UF02 Sistemes operatius propietaris 33 3,1%UF03 Sistemes operatius lliures. 33 3,1%

8 264 Total hores de classe SMX 264

32 1056 TOTAL HORES DE CLASSE SMX+GAD 1056 100%

CFM: SMX [LOE] + GAD [LOE] 2n curs

Per poder accedir a tercer curs la suma horria dels mduls/UF/crdits suspesos de segon cursha de ser inferior al40%de la durada total de tot el curs (columna % anual SMX+GA conjunt)

Horessetm

Horesanuals

HoresUF

% anual

SMX+GADconjunt

GAD MP03 Operacions administrativesde recursos humans 3 99UF01 Selecci i formaci 33 3,2%UF02 Contractaci i retribuci 33 3,2%UF03 Processos de lactivitat laboral 33 3,2%

GAD MP04 Operacions auxiliarsde gesti de tresoreria 4 132UF01 Control de tresoreria 33 3,2%UF02 Tramitaci dinstruments financers idassegurances 66 6,4%UF03 Operacions financeres bsiques 33 3,2%

GAD MP06 Tractament de la documentacicomptable 3 99UF01 Preparaci i codificaci comptable 33 3,2%UF02 Registre comptable 36 3,5%UF03 Comptes anuals bsics 15 1,5%UF04 Verificaci i control intern 15 1,5%

GAD MP07 Tractament informtic de la informaci 2 66UF01 Tecnologia i comunicacions digitals 33 3,2%UF02 Ordinografia i gravaci de dades 33 3,2%UF03 Tractament de la informaci escrita i numrica 33 3,2%

GAD MP08 Operacions administratives de suport 2 66 UF01 Selecci i tractament de la informaci 33 3,2%UF02 Operacions logstiques de suport administratiu 33 3,2%

GAD MP09 Angls 3 99 UF01 Angls 99 9,6%GAD MP11 Empresa a laula 309933 UF01 Empresa a laula 132 12,8%

20 693 Total hores de classe GA 693


15/16





Horessetm

Horesanuals

HoresUF

% anualSMX+GAD

conjunt

SMX MP04 Sistemes operatius en xarxa 3 102UF01 Sistemes operatius propietaris en xarxa 29 2,8%UF02 Sistemes operatius lliures en xarxa 30 2,9%UF03 Compartici de recursos i seguretat 24 2,3%UF04 Integraci de sistemes operatius 24 2,3%

SMX MP05 Xarxes locals 5 170 UF01 Introducci a les xarxes locals 66 6,4%UF02 Configuraci de commutadors i encaminadors 33 3,2%UF03 Resoluci dincidncies en xarxes locals 33 3,2%

SMX MP07 Aplicacions Web 2 68 UF01 Configuraci de la xarxa (DNS i DHCP) 36 3,5%UF02 Correu electrnic i transmissi darxius 33 3,2%10 340 Total hores de classe SMX 340

30 1033 TOTAL HORES DE CLASSE SMX+GAD 1033 100%

Per aconseguir la titulaci del cicle deGesti administrativa cal haver aprovat el 100% dels mduls/crdits, inclosesles prctiques a centres de treball.

CFM: SMX [LOE] + GA [LOGSE] 3r curs

Per aconseguir la titulaci del cicle deSistemes microinformtics i xarxes cal haver aprovat el 100% delsmduls/crdits, incloses les prctiques a centres de treball.

CFM: CAI + ASS 1r curs [LOGSE]

Per poder accedir a segon curs la suma horria dels mduls/crdits suspesos de primer cursha de ser inferior al 40% de la durada total de tot el curs (columna % anual CAI+ASS conjunt)

Horessetmanals

Horesanuals

% anualCAI+ASS

indiv.

% anualCAI+ASSconjunt

CAI C03 Benestar del pacient: necessitats dhigiene,reps i moviment 2 70 13% 7%

CAI C04 Cures bsiques dinfermeria aplicadesa les necessitats de lsser hum 7 245 47% 25%CAI C05 Primers auxilis 1 35 7% 4%CAI C06 Higiene del medi hospitalari i neteja del material 3 105 20% 11%CAI Formaci i orientaci laboral 2 70 13% 7%

Total hores de classe CAI 15 525 100%ASS C01 Planificaci i control de les intervencions 3 105 23% 11%ASS C05 La intervenci educativa 3 105 23% 11%ASS C08 Alimentaci i Nutrici familiar 2 70 15% 7%ASS C10 Necessitats fsiques i psicosocialsde collectius especfics 5 175 38% 18%

Total hores de classe ASS 13 455 100%TOTAL HORES DE CLASSE CAI+ASS 28 980 100%

CFM: CAI + ASS 2n curs [LOGSE]

Per aconseguir la titulaci del cicle deCures auxiliars dinfermeria i del cicles dAtenci sociosanitria cal haveraprovat el 100% dels mduls/crdits, incloses les prctiques a centres de treball.

CFS: ASI X 1r curs [LOE]

Els centres que tinguin autoritzat un procs rotatori de matriculaci dalgun cicle formatiu han dinformar lalumnatdaquesta peculiaritat abans que es matriculi, especialment del fet que els crdits no superats que no simparteixindurant el curs segent, els haur de cursar en un altre centre o esperar que es tornin a impartir.

Per tant, en aquest cas, quan ASIX sha dimpartir de manera rotatria, NO saplicar la norma genrica segent: perpoder accedir a segon curs la suma horria dels mduls/crdits suspesos de primer cursha de ser inferior al 40% de ladurada total de tot el curs.


16/16





Ara b, quan ASIX simparteixi de manera independent, S saplicar la norma genrica segent: per poder accedir asegon curs la suma horria dels mduls/crdits suspesos de primer cursha de ser inferior al 40% de la durada total detot el curs.

Horessetm

Horesanuals

HoresUF

% anualASIX

MP01 Implantaci de sistemes operatius 7 231UF01 Installaci, configuraci i explotaci del sistema informtic 66 7,1%UF02 Gesti de la informaci i de recursos en una xarxa 99 10,7%UF03 Implantaci de programari especfic 33 3,6%UF04 Seguretat, rendiment i recursos 33 3,6%

MP02 Gesti de bases de dades 5 165UF01 Introducci a les bases de dades 40 4,3%UF02 Llenguatges SQL: DML i DDL 85 9,2%UF03 Assegurament de la informaci 40 4,3%

MP03 Programaci bsica 5 165UF01 Programaci estructurada. 85 9,2%UF02 Disseny modular i recursivitat 50 5,4%UF03 Estructures dinmiques de dades i fitxers 30 3,2%

MP04 Llenguatges de marques i sistemesde gesti d'informaci 3 99UF01 Programaci amb XML 45 4,9%UF02 mbits daplicaci de lXML 27 2,9UF03 Sistemes de gesti empresarial 27 2,9

MP10 Administraci de sistemes gestorsde bases de dades 3 99UF01 Llenguatges SQL: DCL i extensi procedimental 66 7,1%UF02 Installaci i ajustament de SGBD corporatiu 33 3,6%

MP12 Formaci i orientaci laboral 3 99 UF01 Incorporaci al treball 66 7,1%UF02 Prevenci de riscos laborals 33 3,6%

MP13 Empresa i iniciativa emprenedora 2 66 UFF01 Empresa i iniciativa emprenedora 66 7,1%28 924 TOTAL HORES DE CLASSE EDI 924 100%

CFS: ASIX 2n curs [LOE]

Per aconseguir la titulaci del cicle dAdministraci de sistemes informtics cal haver aprovat el 100% delsmduls/crdits, incloses les prctiques a centres de treball.

CFS: EDI 1r curs [LOE]

Per poder accedir a segon curs la suma horria dels mduls/UF suspesos de primer cursha de ser inferior al 40% dela durada total de tot el curs (columna % anual EDI)

Horessetm

Horesanuals

HoresUF

% anualEDI

MP02 Didctica de leducaci infantil 7 231

UF01 Contextualitzaci de la intervenci educativaen infants de 0 a 6 anys. 63 7,6%

UF02 Planificaci dels espais, els tempsi els recursos en educaci infantil. 35 4,2%

UF03 Disseny de projectes i activitats educativesen lmbit formal. 84 10,2%

UF04 Disseny de projectes i activitats educativesen lmbit no formal. 49 5,9%

MP03 Autonomia personal i salut infantil 4 132

UF01 Atenci i cura de lalimentaci dels infants. 24 2,9%UF02 Atenci i cura de lactivitat i el descans dels infants 20 2,4%UF03 Atenci i cura de lhigiene dels infants 24 2,9%UF04 Programaci dels hbits dautonomia personal 44 5,3%UF05 Intervenci en situacions de salut despecial dificultat 20 2,4%

MP04 El joc infantil i la seva metodologia 6 198

UF01 El joc i les joguines 42 5,1%

UF02 Disseny de projectes dintervencidoci i lleure educatiu 78 9,5%UF03 Implementaci dactivitats doci i lleure 78 9,5%

MP06 Desenvolupament cognitiu i motriu 5 165

UF01 Intervenci en el desenvolupament sensoperceptiu 20 2,4%UF02 Intervenci en el desenvolupament motriu 20 2,4%UF03 Intervenci en el desenvolupament cognitiu 35 4,2%UF04 Intervenci primerenca 35 4,2%UF05 Prctica psicomotriu 55 6,7%

MP10 Formaci i orientaci laboral 3 99 UF01 Incorporaci al treball 66 8,0%UF02 Prevenci de riscos laborals 33 4,0%

25 825 TOTAL HORES DE CLASSE EDI 825 100%

CFS: EDI 2n curs [LOE]

Per aconseguir la titulaci del cicle dEducaci infantil cal haver aprovat el 100% dels mduls/crdits, incloses lesprctiques a centres de treball.

Documents

Criteris avaluació i promoció