• Xenia Canales

• Cèlia Puig

• Loubna Ahizane

• Gina Esteve

• Yousra Adchouri

EL QUE ENS ENVOLTA

Maltractament al carrer

Vols tindre un llavis perfecte? Doncs, nosaltres tenim una solu-ció. Prova el nou pintallavis “QUE LO FLIPAS”. És resistent a l’aigua i dura les 24h del dia.

7/06/12

Un gos trobat mig mort al peu de la carretera, amb grans ferides greus.

Preu: 1,20€

Pág: 4

POSA’T EN FORMA A SANT SADURNÍ

LA PUBLICITAT

El professor de 4t, Eduardo Ens explica, el desarrola-ment de la publicitat i els seus secrets. Pág: 8

“ÍNDEX”

“EDITORIAL. AVUI PARLEM DE…”…………………………. Pág. 3 “FOTO DENÚNCIA”…………………………………………….Pág. 4 “ESPORTS EN ACCIÓ”………………………………………...Pag.4 “QUE PENSA LA GENT”………………………………………..Pág.5 “CARTELLERA”………………………………………………….Pág.6 i 7 “LA PUBLICITAT”………………………………………………...Pág.8 “ESPECTACLES”………………………………………………...Pág.9 “DE VIATGE. ANEM A…”………………………………………..Pág.10 “DE VIATGE. DIARI D’UNA ESCAPADA.”……………………..Pág.11 “A LA CONTRA”…………………………………………………...Pág.12 FITXA TECNICA Director: Cèlia Puig, Xenia Canales Consell de Redactor : Xenia Canales, Cèlia Puig, Gina Esteve. Caps de seccions: Gina Esteve, Cèlia Puig, Yousra Adchouri. Maquetació: Xenia Canales. Col·laboradors: Loubna Ahizane, Yousra Adchouri.

“EDITORIAL. AVUI PAR-LEM DE…” Vàrem arribar al institut pensant que la nostra vida

donarà un gir i que tot ens anirà bé. També vàrem

arribar amb por, perquè la gent que hi ha és molt

més gran que nosaltres, i nosaltres només acabem

de deixar l’escola primària.

També, en veure l’institut per primera vegada, no

coneixíem a ningú ni tampoc coneixíem gaire

l’institut. Tot i així, quan ja feia uns quants dies que

estàvem amb els companys de la classe, ja vàrem

començar a fer amics nous i ha tenir noves

experiències.

El primer dia, ens van fer assentar a la sala d’actes

per dir-nos a quina classe aniríem. El nostre tutor

ens va acompanyar a la nostra classe. Quan veus

que tothom es comença a assentar a on volen,

nosaltres no sabem a on posar-nos.

Veiem que a l’ESO és diferent que a primària, tant

com la manera que tenen els professors d’explicar

les coses, com la manera de ser. Nosaltres a

l’institut, ens hi esforcem més, ja que venim de

primària i no ens hi juguem tantes coses com a

l’ESO.

Ja que, a l’ESO ens hi esforcem per el nostre futur, i

per el nostre bé. A primària, no ens importava tant

les notes, perquè no pensàvem tant amb el nostre

futur .

Quan estem a 4t d’ESO, veiem que hem canviat

molt, de manera molt ràpida. Perquè a 1r d’ESO

veiem les coses molt diferents i també pensem molt

diferent.

A 1r d’ESO fas nous amics i una "nova vida". Peró

quan estas a 4t veus els alumnes de 1r d'ESO ,i

sempre et preguntes, si tu a 1r d'ESO, eres igual de

petit que ells.

Ara que estem acaban l’ESO , ens hem adonat de

l’importancia de les asignatures que pensaven que

no en s servirien mai. I ara estem agraïdes per els

professors, per la seva paciencia i tot el que ens

han enseyat.

Desde 1r a 4t d’ESO vas fent nous amics i veus que

creixem a dins l’institut i fas una nova vida al inter .

Me’n enrecordo d’aquella vegada que a 3r, va ve-

nir una nena nova . Veia que aquella nena, no co-

neixia a ningú vaig pensar que seria una bona ami-

ga. El meu grup d’amiges ens vam apropar i vam

anar amb ella. Ella es va fer enseguida amb nosal-

tres, i jo coneixia a uns que ella també coneixia. Es

va presentar i noslatres també.

En mica en mica, la nena ens va començar a explicar

quins col·legis havia anat, on vivía….A les hores del

pati, va coneixer més gent, i els havia caure molt bé.

L’endemà, la nena nova, ja va venir amb nosaltres, i

ja va riure amb nosaltres. Dia a dia, ella es va anar

adaptant i s’ho passava molt bè amb la nova colla

d’amics i el nou col·legi.

“FOTO DENUNCIA”

Un gos va ser trobat en mig del carrer, amb les potes del darrera destrossades. La brigada animal assegu-ra que per les ferides no ha pogut ser un cotxe, sinó una persona. Ara mateix estan investigant al voltant dels espais on va ser trobat el gos. Un veí va facilitar el tancament de la investigació dient que, el noi que vivia al seu costat, era el propietari del gos. Els agents van demanar explicacions al propietari del gos. Va ser portat al jutjat. On es va descobrir que el propietari acostumava a pegar i/o maltractar les po-tes del darrera del gos i ha cremar-li quan el gos feia alguna cosa que al propietari no li agradava. El gos va ser portat a un refugi amb atenció veterinà-ria. Avui dia, el gos és adoptat per una família a on asseguren que el gos és una mascota molt bona i jugane-ra i, que per tant, no és mereix cap maltractament.

“ESPORTS EN ACCIÓ” SORTIDA VILANOVA Al arribar a Vilanova van esmorzar i els grups ja formats, es van ajuntar i va començar el campionat de Voleibol quan tots van acabar d’esmorzar. L’equip que perdia esperava a que tornes un altre cop el seu torn per jugar contra un altre equip diferent. Si l’equip que ja havia perdut el primer partit, i tornava a perdre el segon partit, anaven a eliminatòries. Si guanyaven el primer partit, però el segon partit el perdien, jugaven contra l’equip que també havia perdut contra un altre equip. Els gua-nyadors del campionat van ser els alumnes de 4t.C. Després els alumnes tenien temps lliure per passejar per a la platja de Vilanova.

EQUIP 4

Vàrem fer diferents activitats durant 3 dies. El primer dia, vàrem fer ---------- . Que, es tracta de ba-llar al ritme de la música. La sessió, va durar 1h 15 min. Perquè, l’altre quart d’hora, ens el deixaven per poder-nos canviar. “Monitor: Paula” El segon dia, vàrem fer “spinning”. Aquesta activitat és més coneguda com a bicicleta estàtica. Aquesta sessió va durar 40 min. Ja que l’altre temps, era per canviar-nos i també, per poder estirar una mica. “Monitor”: Francesc Estruch” El tercer dia, vàrem fer ----------. Consisteix en fer peses, però al ritme de la música. Vam fer abdominals, bí-ceps... La sessió va durar 1h. Perquè, ja que vàrem

trigar una mica al canviar-nos, la sessió va començar més tard i no vàrem tenir més

temps per desprès canviar-nos. “Monitor: Francesc Estruch”

PISCINA A la piscina, vàrem fer una mica de crol, brasa, d’-esquena... Ho vàrem fer primer sense cap material i després amb material.

“QUÈ PENSA LA GENT” Hem anat al mercat de St. Sadurní, i hem fet una enquesta sobre que pensa l gent de la crisi econòmica. La gent del poble pensa que els polítics s’haurien d’abaixar el sou; el 50% de la gent, pensa que la crisi, el govern no ho arreglarà, sinó que s’acabarà amb una guerra. També pensen, que els governs i els bancs són els que estan provocant més la crisi i que l’any 2012 no s’acabarà la crisis. Casi el 85% de la gent del poble, pensen que el que s’ha enriquit més de preu és la gasolina, el 15% de la gent pen-sen que el que s’ha apujat més, és la llum i el gas. El 95% de la gent del poble, pensen que els polítics estan destruïnt el país, perquè no es volen abaixar el seu sou. Aquí teniu la gràfica de les dades obtingudes:

1. Qui creus que està provocant més la crisis? a) Els governs b) Els bancs c) Els ajuntaments 2. Creus que l’any 2014 s’acabarà la crisis? a) Sí b)No 3. Com creus que s’acabarà la crisi ? a) Amb una guerra b) el govern ho arregla rà. 4. Creus que estan destruint el país perquè els polítics no es volen abaixar el sou? a) Sí b) No 5. Creus que els polítics s’haurien d’abaixar el sou? a) Sí b)No 6.Què creus que s’ha enriquit més? a) Els supermercats b) La gasolina c) La llum i el gas

“CARTELLERA”“CARTELLERA”“CARTELLERA”“CARTELLERA”

Pel·lícula: Pirates del Carib 4: En marees misterioses

Gènere: Acció, Fantasia Director: Bob Marshall Nom cine: Lauren Garraf On es troba: Carrer de la calç nº1/Vilanova

i la Geltrú (Barcelona) Durada: 141 min Classificació: +7 anys

Sinopsis: Es una pel·lícula que esta plena d’-acció, el Càpita Jack Sparrow es troba amb una dona del seu pasat, que no sap si amar-la o no, perquè ella es una impostora que l’esta utilitzant per trobar la Font de l’eterna Joventut. Quan aquesta l’obliga a abordar el vaixell del terrible pirata Blackbeard, Jack es troba en una aventura on no sap si tenirle més por a la dona o al pirata Blackbeard. Critica: En la meva opinió, crec que la saga de “Piratas del Caribe” tendirà que haver terminat amb la tercera i no haver fet una quarta pel·lícula. La historia en si no esta malament però tinc que dir que el repart de la pel·lícula no m’agrada molt, diria que només es salva Jhonny Deep i Geoffrey Rush.

Pel·lícula: No tinguis por a la foscor Gènere: Terror Director: Troy Nixey Nom cine: Cine Renoir On es troba: Carrer Floridablanca nº135/

Barcelona Durada: 85 min Classificació: +12 any

Sinopsis: La pel·lícula comença en que una nena amb el seu pare i la novia es muda a una antiga mansió, allà i han passatcoses sense explicació ha causa de uns sers ma-lignes en que nomes pot veure la nena. Critica: Es una bona pel·lícula original que enganxa be al públic. Els efectes, imatges i ambients també estan bé.

Pel·lícula: Titanic 3D Gènere: Drama, romàntic Director: James Cameron Nom cine: Cien Cinesa On es troba: Passeig d’Andreu Nin nº31/

Barcelona Durada: 194 min Classificació: +13 anys.

Sinopsis: Titanic pel·lícula en fets reals del succés del 15 d’abril de 1912 posant una preciosa historia de amor entre Jack i Rose, dos joves separats per les seves diferents classes socials en que el seu amor serà in-terromput per aquest terrible accident. Critica: Titanic com sempre es una preciosa pel·lícula en que trobo molt be que la tornin a fer per las noves generacions en que no l’han vist. Però no es troba la diferencia de una amb 3D que sense.

Pel·licula: Men in Black 3 Genera: Acció, ciència ficció i comèdia Director: Barry Sonnenfield Nom cine: Lauren Garraf On es troba: Carrer de la calç nº1/ Vilanova

i la Geltrú (Barcelona) Durada: 106 min Classificació: + 7 anys

Sinopsis: La tercera saga de Men in Black, en que ara els nostres agents K i J tindran que tornar a salvar la humanitat tornant al passat de K. Allà J esbrinarà molt secrets que no sàvia sobre el mon i del seu com-pany. Critica: Aquesta pel·lícula esta molt ben fe-ta i els seus personatges son igual de diver-tits com les altres dos pel·lícules. Aqueta es centre mes en la relació entre els dos com-panys.

“LA PUBLICITAT”“LA PUBLICITAT”“LA PUBLICITAT”“LA PUBLICITAT”

Las características de un envase antes de comprar tiene que ser llamativo, impactante… después de comprar tiene que ser fácil de transportar cómodo, y fácil de abrir. Estrategia marca única: tienen el mismo nombre y el aventaje es que es más barato. Estrategia marca distribuidor, marca blanca: para cada precio hay una cantidad. El precio va según la competencia. La distribución. Hay diferentes apartados: transporte: actividades que se tiene que valorar porque a veces ni va con el precio. La per-sona que lleva el producto a la persona, es la que contacta con la empresa; Intermedia-rios: mayoría o menorista. Distribución del sistema: ej. Mcdo-nalds. El franquiciador porta como poner las cosas ej. como tiene que ves-tir… Otro sistema de distribución: ven-da internet, se tiene que ir en cuenta ej. EBay. El sistema que utiliza es el televenda; Estrategias: exclusiva: se utiliza en gamma alta ej. Joyería. intensiva: se utiliza si se tiene que vender por todo el mundo. Promoción: es donde esta la pu-blicidad. Tiene como finalización vender. El estado del producto tiene que estar a la altura de las manos por eso pagas. Las características de un envase antes de comprar tiene que ser llamativo, impactante… después de comprar tiene que ser fácil de transportar cómodo, y fácil de abrir; presentación; cantidad; decoración; luz…. La diferencia que hay entre el merchasing y la promoción es que el merchasing es siempre y la pro-moción no. Otra forma de promo-ción es la publicidad de su contex-to; la publicidad es la acción de transmitir.

Funciones: informar, persolir el cliente, el mensaje y el presu-puesto para conseguir esto. Lla-mar la atención y despertar el in-terés; buscar un deseo. Los principios de la publicidad son: la sencillez, la originalidad, la repetición, tiene que ser oportuno como por ejemplo anunciar el ca-va antes de la navidad, y por últi-mo la sinceridad. Los medios que utilizan para hacer publicidad son: la televisión (anuncio de pepsi, que sale un niño que quiere comprar una pep-si en una maquina y compra dos coca·cola para llegar al botón de pepsi y pulsa el botón, le sale la pepsi, y deja las dos coca·coca ahí en el suelo); la radio, y ahora que estamos en crisis se utiliza más las vallas publicitarias o tam-bién los túneles (poner la foto de alguien y la boca, es el túnel). La publicidad supriminal no esta per-mitida en la publicidad. A veces en una foto de publicidad hay el escritor y se tiene que ir con cuidado. Argumentos: la publicidad no lleva necesidades, nos hace libres. Si suprimen la publicidad tienes que pagar igualmente tu. Por ejemplo, la TV1 viven de lo que pagamos nosotros. Hay un mínimo de anuncios para cada canal, pero se dice, que es más barato pagar la multa que pagar el mínimo de anuncios que se puede hacer.

Creiem que l’Eduardo ho va fer força bé s’ho va preparar mol bé .Els pro-fessors , a la sala d’actes ho va fer perquè Aixa , els alumnes poguessin fer el treball de publicitat . Va ser força puntual , va començar a l’hora i va acabar a l’hora que havia d’acabar va ser molt ordenat amb les seves coses , molt educat i respectu-ós Tot i això , el públic ja que eren els alumnes de 4t d’ESO van reaccionar bé però hi havia gent que no estava tan atenta i es despistava . No hi va haver ni un “ xiscle” d’aquell-

s que no agraden , que es fan quan no els hi ha agradat i és una manera de dir que volien que s’acabés ja . Els alumnes de 4t estaven molt inte-ressats , i va haver gent que quan va acabar la xarada , van fer preguntes a l’Eduardo i alguns també van fer algun comentari sobre la publicitat . Opinem , que la xerrada va estar for-ça bé , però hi havia vegades que deia o ensenyava coses que no teni-en a veure. La xerrada va ser força interessant perquè actualment les alumnes no saben gaire cultura ni tenen gaire coneixement sobre el que és la publi-citat també va ser interessant per als alumnes de 4t d’ESO , perquè això podien fer el treball sobre la publici-tat i a la llarg , tindre en compte el coneixement del que és la publicitat .

“ DE VIATGE. ANEM A…”

Cap de setmana a Vic

Vic es una ciutat que esta situada a la comarca d’Osona , amb 39.844 habitants.

La ciutat de Vic durant els segles VIII i IX, Vic formà part de les marques que separaven les forces franques de les islàmiques.

Uns dels llocs mès interesants es la plaça del

mercat. És una plaça monumental situada a

dalt de Vic. És la més gran de la ciutat. Hi ha

arcades a les cantonades que fa tota la volta de

la plaça. Al mig hi ha un gran espai on se cele-

bra fires, mercats i concerts.

Per menjar hi ha n uns restaurants molt bons

com per exemple el restaurant Boccatti (peix

i marisc, de mercat), al carrer Mossèn Josep

Gudiol, 21 .

Per dormir podeu escollir entre un hotel o un

hostal, el hotel recomanat es l’Hotel Balmes de

3 estrelles. I l’Hostal recomanat es: Hostal

Osona.

Activitats d'interès turístic

A Vic es fa mercat, els dimarts i els dissabtes. S’hi fa mercats diferents, com són: el mercat Medieval (que es celebra els dies 5, 6, 7 i 8 de desembre de 10:00h del matí a 20:00h de la nit, a diferents llocs. Les fires, a Vic són: dijous Llarder o dijous gras , que es celebra el 3 de març, a la Plaça Major. També es fa la fira d’Antiguitats de Vic , que es celebra del 20 al 28 d’agost, al re-cinte firal “El Sucre”.

Els dies festius a Vic

Dies festius per Nadal: 23 de desembre del 2011 al 8 de gener de 2012 (ambdós inclosos). Dies festius per Setmana Santa: del 2 al 9 d'abril de 2012 (ambdós inclosos). Dies festius de lliure disposició pel curs 2011-12 són els següents: El 31 d'octubre, el 5 de desembre, el 7 de de-sembre, el 9 de desembre i el 30 d'abril. Dies festius locals , dictats per l'Ajuntament de Vic, són: El 28 de maig de 2012 (Segona Pasqua) i el 5 de juliol de 2012 (festa de Sant Miquel dels Sants).

Fa 4 anys que estic a l’ESO, hi he anat canviant de classe fins arribar aquí, a 4tB. En aquesta classe potser en costa molt concentrar-nos i estar en silenci. Però jo crec que es la millor classe que hi ha. Es molt divertida i agradable tots ens portem molt bé un que avegades ens barallem.

Comparat amb altres classes aquesta es l'única en que m’he sentit en grup.

La meva classe

“ESPECTACLES”“ESPECTACLES”“ESPECTACLES”“ESPECTACLES”

L’EXTRAVAGANT CONCERT DELS BUFA&SONS Musics: Xavi Lozano ( instruments de vent) i presentador del programa de TV3, ATRAPASONS, Marc Vila ( instru-ments de percussió) i Guillem Aguilar (instruments de corda). Son musics mol curiosos, on tocan els instruments de manera extravagant. Aquest grup ja fa 4 o 5 anys que toquen junts. Van co-mençar perquè van veure que molts objectes tenien sorti-des com instruments. El grup es diu BUFA&SONS per-què bufen i fan sons. Són musics molt curiosos, on toquen els instruments de manera extravagant. Saben com entretindre al públic, fent que passin una bona velada. Només començar en Xavi va començar a tocar una can-çó amb una balla urbana,a mode de flauta. Seguidament va fer una bona presentació dels musics, va relaxar l’a-mbient amb un par d’acudits. Va seguint tocant els se-güents “instruments”: Tub negre, Cadira, escala d’obra, escombra, totxana, crossa, regadora... I altres instru-ments inesperats. Els instruments de percussió també van ser molt curiosos com per exemple els següents: Un pot de Nesquik, paella i molts més. Van fer un bon concert, en Xavi va estar molt divertit i va saber com fer-ho perquè el concert no fos pesat per al públic. Van ser molt educats amb la gent i van deixar temps per fer les preguntes que els estudiants volien fer sobre ells. De veritat va valer la pena pagar 6 euros. En tan poc espai van saber fer un bon concert, en l’escola Intermunicipal del penedès, a una bona hora on els estudiants estaven cansats i van aconseguir relaxar-se amb el gran ambient que hi havia. El public tot i ser adolescents el comportament va ser molt bo. Van quedar impressionats per l’espectacle im-

pactant. En si el concert va estar bé i molt bé organit-zat.

BALLS CARIBENYS Tots el alumnes de 4t i 3r ESO es van reunir al gimnàs, per ballar tots junts els balls de salsa, menys els de 3r que només van estar una estona per mirar com ballaven per aprendre per al anys següent. Els voluntaris es van reunir al centre del gimnàs, per ba-llar seguint les pautes del professor Carles Espinach. Els alumnes al principi estaven una mica perduts, però no van tardar molt en agafar el ritme. El lloc on es va fer l’activitat va estar molt bé, ja que era molt espaiós i còmode, es van divertir molt i va ser una gran experiència. Els alumnes van participar i ho van fer molt bé.

Amb el champú Fresc&Brillant, el teu ca-bell quedarà amb una frescor indiscutible i una abrillanto insuperable.

“DE VIATGE. DIARI D’UNA ESCAPADA.” De viatge vam anar a Andorra, cinc dies. El primer dia, abans d’arribar a Andorra, van parar a “l’AreaGaseona” per fer un esmor-zar-dinar. Quan van acabar tots de menjar, els alumnes van pujar a l’autobús per anar a l’hotel. Quan van arribar a l’hotel, els pro-fessors/es van repartir les habita-cions i van deixar totes les male-tes a les seves habitacions i des-prés van marxar a unes pistes que estaven a prop de l’hotel. Uns van jugar a futbol, uns altres a bàsquet... Alguns, es van assen-tar i mentre alguns dinaven. Però, tot d’una els hi va començar a ploure, i van haver de tornar d’ho-el. La veritat, és que es van mullar molt, i feia fred. Van estar per allà l’hotel fins a les 5 de la tarda, que van haver de pujar a l’autobús un altre vegada, per anar a pistes a fer el lloguer de material (les bo-tes i els esquís). Quan tots i totes ja tenien el material correcte, els professors/es els hi van donar una bossa de plàstic, i havien de po-sar-hi el seu nom. Quan tots van acabar de fer-ho, van pujar a l’-autobús per tornar cap a l’hotel. Van estar a l’habitació fins a l’hora de sopar. El menjar que hi havia per sopar, estava molt bé perquè era bufet lliure, i apart era molt bo. A mida que anaven acabant de sopar, van pujar a les seves habi-tacions, fins l’hora de dormir. Tot i així, alguns van sortir al carrer, a fer una volta. L’endemà, es van haver de llevar molt d’hora, ja que era el primer dia que anaven a pistes per esqui-ar. Quan es van llevar, es van po-sar la roba per esquiar, i van bai-xar a esmorzar. Quan tots ja estaven arreglats i apunt de marxar, van pujar a l’a-utobús camí a pistes. Al arribar a pistes, es van organit-

zar, cadascú va anar a buscar els seus esquís i les seves botes, i s’ho varen posar. La veritat, és que va ser un estrés, perquè, apart de que hi havia massa gent, entre ells s’havien d’apuntar el número dels esquís, i de les bo-tes, i se’ls hi feia bastant passat per trobar cadascú lo seu. Els que en sabien més, anaven amb un grup, i els que ens sabien menys amb un altre. La veritat, és que penso que hi havia una gran diferència entre un nivell i un altre. El menjar d’allà, no era gaire bo, i apart cada dia hi havia el mateix. En acabar de dinar, els hi vàren deixar temps lliure fins a les 16:30h. que havien de tornar el material i a les 17:00h, van bere-nar abans de pujar a l’autocar i a les 17:30 van tornar a l’hotel. A les 19:30 que van baixar tots a sopar. Alguns, van anar a caldea, i els altres van fer cinema. El cinema, va estar molt bé, tot i ser una llàs-tima, perquè no vàrem poder anar el cinema per horaris, ho van fer ells mateixos el cinema. El tercer dia, es van llevar a les 7:30 per anar a esmorzar, fins a les 8:30 que van agafar l’autocar per anar a pistes. Les classes d’esquí van ser desde les 9:30 fins a 1:00 del migdia. A la tarda, els van deixar lliures fins a les 16:00. A les 16:30 van agafar l’autocar, i van baixar fins a Cani-llo al palau de gel. Uns van anar a patinar sobre gel, i els altres van anar a piscina. Però, abans d’en-trar van berenar. Van estar fent aquesta activitat, fins a les 20:00. A les 20:30 van anar a sopar, i quan van acabar van pujar a les habitacions o van anar a passejar per Andorra fins a les 21:30h. A les 23:00 ja van anar tots a dor-mir.

El dijous es van llevar a les 7:30 per anar a esmorzar , a les 9:30 del matí , van començar fins a l’hora de dinar . A la tarda , alguns alumnes ,van fer una cursa final amb els monitors. A les 16:30 , van haver de fer el retorn de material de cadascú dels alumnes. A les 17:00 , abans de pujar a l’autocar van berenar i a les 17 van tornar cap a Andorra. Alguns alumnes van anar a com-prar regals per els seus pares i alguns altres familiars hi va haver gent que van comprar ells matei-xos , i els altres alumnes només van anar a passejar per Andorra A les 21:00 van anar a sopar . I a les 22:00 , van fer una festa van fer un karaoke per la festa final . I va acabar quan els alumnes ja s’avorrien i ja estaven cansats. El divendres quan els alumnes ana-ven acabant d’esmorzar anaven a les habitacions, per preparar-se la male-ta per marxar. Van tindre temps d’ar-reglar-se les maletes fins a les 10:00. A mida de anaven acabant de baixar, anaven posant les maletes a l’au-tocar . Alguns alumnes van preparar les maletes a la nit abans per així no haver-ho de fer tot l’endemà al matí. Quan tots estaven a dins l’autocar , a punt de marxar , els professors van revisar si érem tots. A mig camí vam parar a la estació Pedra Negra. Allà, hi va haver alumnes que es van com-prar algunes coses per menjar. I

quan està-vem a punt de marxar, es van fer una foto.

“A LA CONTRA” “Si hay algo más grande que el amor hacia la libertad es el odio al que te la quita.” Javier Canterla, de 38 años procedente de Barcelona, no estudio para lo que ahora se dedica, actualmente trabaja en una taberna , padre de tres hijos y casado con la mu-jer de sus vidas, porque cree en la reencarnación. Ase-gura que la música es su vida y que no cambiaria por nada del mundo su habilidad con la guitarra, la destreza con el arco y con el armamento cuerpo a cuerpo. 1. Cuando te diste cuenta de que tu vida era la mús i-ca? Cuando con 9 años, en la semana cultural de mi colegio, que por cierto era religioso, los impresione con una can-ción de Iron Maiden maquillados como la mítica banda americana, KISS. Rompiendo esquemas y tabúes de los curas y aun así siendo los mejores, sin lugar a dudas. Sin haber ensayado ni una sola vez, por estar siempre castigados a la hora de ensayo y recreo, abriéndome así mi “Caja de Pandora” de mis capacidades innatas para la música y el escenario. Y dejando evidente mi camino contra corriente. 2.Aun asi no siempre has podido vivir de la música, cuantos tipos de trabajos has hecho para ganarte la vida? Con 13 años descargaba camiones de cajas de cerveza alemana a mano, tengo que decir que mi s capacidades físicas eran adecuadas para ello. Cuando tuve la edad legal para trabajar , entre en la em-presa de archivadores ELBA RADO, donde cortaba con la gillotina el cartón de los archivadores. Al año entre en una empresa de automoción por enchufe de mi padre, de la cual tuve que salir despedido a los tres años por rebelarme al no compartir los criterios y política de empresa que trata al trabajador como una p…. maquina. Que era en lo que habían convertido a mi padre y trescientos compañeros más. Probé fortuna en publicidad, radio y televisión haciendo varios programas, anuncios y papeles como segundo actor, en varias productoras entre ellas LA SARGANTA VOLADORA, haciéndose cargo de la producción en el programa: PERSONES HUMANES, con Miquel Calcada “Miki Moto”, de la mini serie Sant Nicolau Pistoler. A todo esto ya había empezado con las primeras bandas a tocar, compaginando música y trabajo debido a que en esta sociedad si no trabajas no puedes cumplir como “buen ciudadano” dado que soy de los que piensan que en Occidente la libertad va ligada al dinero que un tiene. Despúes trabaje en varios bares nocturnos por la zona de Calafell y consigiendo en unos años poner el nombre del bar en primera línea dentro de lo que comprendería-mos como los bares roqueros más conocidos de la épo-ca. Trabajar en la noche, me sirvió para poder centrarme

en la música y con mi mitica banda LEFT empezar una andadura dentro del mundo del Rock, que dura hasta hoy. 3. Cual es tu aspiración en la vida? Un mundo realmente libre poseedor de todos los conoci-mientos que han sido escondidos para la humanidad a través de los tiempos, creando una celda de la que no hemos sido conscientes puesto que los barrotes no se veian. Por suerte ahora la gente esta despertando de su letargo y ahora empieza a tener conocimiento de lo que estamos hablando. Espero y confío que esta sea el inicio de un despertar que gracias a las energía cósmicas la humanidad esta teniendo. RISAS. 4. Te arrepientes de algo que has hayas hecho en tu vida? No. 5. Crees en el “sistema”? Creo que ha quedado claro dos respuestas atrás. Y podr-ía extenderme mucho más en el tema pero no creo que sea el momento. 6. Te consideras diferente? Si. 7. Para ti que es ser autentico? Te consideras aute n-tico? No seguir un partrón determinado, ni impuesto por nadie, no seguir la corriente puesto que puede ser perfectamen-te inducida como asi se esta demostrando. 8. Te has sentido discriminado alguna vez? Si, por muchos de los que antes nos estaban llamando locos, colgados o anti sistema, por escribir en nuestras canciones verdades como puños que ahora se esta de-mostrando que no eran tan fantasiosas como siempre han hecho parecer las tropas de desinformación que operan en la sombra y cuyos hilos mueven gente que ni ti tu ni yo conoceremos nunca. Pero que sin embargo tienen el poder de decidir que es lo que va a ocurrir con todos nosotros desde sus paraísos de en sueño en luga-res recónditos y alegados del planeta.