Embed Size (px)
Citation preview
• Col·lecció De Cent en Cent – 24 •
Pau Vidal
100 insultsimprescindibles
Dels cretins, tòtiles i poca-soltesa les putes i la seva descendència
100 insults.indd 3 17/01/14 17:17
Primera edició: març del 2014
© Pau Vidal Gavilán
© de l’edició:9 Grup Editorial
Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, 6 • 43800 Valls
Tel. 977 60 25 91Fax 977 61 43 57
Disseny i composició: Imatge-9, SL
Impressió: Romanyà-Valls, SA
ISBN: 978-84-9034-189-6
DL T 116-2014
100 insults.indd 4 17/01/14 17:17
5
100 insults imprescindibles
ÍNDEX
Introducció ....................................................................................... 9
1. Aixafaguitarres (esgarriacries, espanyafestes) ............................. 132. Animal (bèstia, cafre) ................................................................. 153. Babau (badoc, banau) ................................................................. 174. Bandarra...................................................................................... 205. Barroer (malfeiner, grosser) ........................................................ 226. Barrut (orellut, cabut, dentut, nassut) ......................................... 247. Beneit .......................................................................................... 268. Bleda (figaflor, fava, poma, pàmfila) ........................................... 289. Bocamoll (delator, espieta, portaplatets) .................................... 3010. Bordegàs (bord) ........................................................................ 3211. Borinot (xerraire) ...................................................................... 3312. Botifler ...................................................................................... 3413. Brètol (vàndal) .......................................................................... 3614. Burro (ase, ruc, enze) ................................................................ 3815. Busca-raons (cerca-raons) ......................................................... 4116. Cabró ....................................................................................... 4317. Cagabandúrries (cagamandúrries, pixamandúrries) .................. 4518. Cagadubtes (cagacalces, cagaelàstics) ...................................... 4719. Calçasses ................................................................................. 4920. Cantamanyanes ........................................................................ 5121. Cap de trons (de fava, de suro, de cony/morros de cony) ....... 5322. Capsigrany ............................................................................... 5523. Carallot .................................................................................... 5724. Colló (cap de colló) ................................................................. 5925. Cretí ......................................................................................... 6126. Cul d’olla (culgròs, culcagat) .................................................... 6327. Cursi ......................................................................................... 65
100 insults.indd 5 17/01/14 17:17
6
Pau Vidal
28. Curt de gambals (curt) ............................................................. 6729. Desgraciat (desgràcia humana) ................................................ 6930. Dropo (gandul/a) ...................................................................... 7131. Eixelebrat .................................................................................. 73 32. Encantat (aturat) ....................................................................... 7533. Escalfabraguetes ....................................................................... 7734. Estúpid (estult) ......................................................................... 7835. Fantasma (fantotxe) .................................................................. 8036. Fill de puta (de gossa, de sa mare, de mala mare…) ................. 8237. Galifardeu (marrec, mocós) ...................................................... 8538. Gamarús ................................................................................... 8739. Ganàpia (abusananos, gana) ..................................................... 8940. Idiota (mongòlic, mongoloide) ................................................ 9041. Imbècil ...................................................................................... 9242. Impresentable ........................................................................... 9543. Infeliç ....................................................................................... 9744. Llepaculs (llagoter, llepa, llepafigues) ....................................... 9845. Llepafils .................................................................................. 10046. Mala bèstia (mal bitxo) ........................................................... 10247. Mala persona .......................................................................... 10448. Mala puta (mala pècora) ......................................................... 10649. Malparit .................................................................................. 10850. Mamarratxo ............................................................................ 11051. Maricó (maricón, maricona, gaiarró) ..................................... 11252. Merda (seca) ........................................................................... 11453. Mesell ..................................................................................... 11654. Mesquí .................................................................................... 11755. Mestretites .............................................................................. 11856. Meuca ..................................................................................... 12057. Milhomes (fatxenda, fanfarró) ................................................ 12258. Mitjacerilla (mitjamerda) ........................................................ 12559. Moniato .................................................................................. 12760. Mort de gana .......................................................................... 12961. Pallús (pallasso, carnús) .......................................................... 13162. Panoli (pipioli) ....................................................................... 13363. Papanates (pastanaga) ............................................................ 13564. Paparra .................................................................................... 137
100 insults.indd 6 17/01/14 17:17
7
100 insults imprescindibles
65. Pardal ...................................................................................... 138 66. Passerell .................................................................................. 13967. Pastifa (graponer, matusser, destraler, potiner) ....................... 14068. Peixatera (cridaner, baladrer) ................................................. 14169. Pelacanyes .............................................................................. 14370. Penques (penco, galtes) .......................................................... 14471. Pinxo (pinta)........................................................................... 14672. Pixafreda (titafreda) ................................................................ 14873. Pixapins (fanga) ...................................................................... 15074. Ploramiques ............................................................................ 15275. Poca-solta ............................................................................... 15476. Pocavergonya (desvergonyit, pocapena, poca-roba) ............. 15677. Porc ........................................................................................ 15878. Pòtol ....................................................................................... 16079. Puta ........................................................................................ 16280. Rebordonit ............................................................................. 16581. Setciències (saberut, rata sàvia, repel·lent) ............................. 16782. Sòmines (somiatruites) ........................................................... 168 83. Subnormal .............................................................................. 17084. Talòs ....................................................................................... 17285. Tanoca .................................................................................... 17486. Tarambana (baliga-balaga, taral·lirot, tronera, calavera) ........ 17687. Tifa ......................................................................................... 17888. Titella ...................................................................................... 18089. Toixó (toix) ............................................................................ 18190. Tonto ...................................................................................... 18291. Torracollons (torrapebrots, torracastanyes) ........................... 18592. Tòtila ...................................................................................... 18893. Trinxeraire .............................................................................. 19094. Trompellot .............................................................................. 19295. Tros de quòniam (d’ase, d’animal, de carn batejada) .............. 19496. Truja (porca, verra) ................................................................ 19697. Xafardera (tafanera, portera) .................................................. 19898. Xarnego .................................................................................. 20099. Ximple .................................................................................... 202100. Xitxarel·lo ............................................................................. 204
100 insults.indd 7 17/01/14 17:17
9
100 insults imprescindibles
INtroDuccIó
El català (l’home, no l’idioma) té una relació difícil amb la verbalit-zació de la vulgaritat, i especialment amb la seva expressió més agres-siva, l’insult. Les causes de la nostra porugueria nacional segurament la psicoestètica les explicarà millor que no pas jo, però cap ésser viu pot deixar d’estranyar-se davant els sorprenents resultats d’aquelles crides amb què periòdicament ens turmenten diaris i ateneus: quina és la vostra paraula preferida? En aquests casos, el poble català sol triar fòssils d’una ensucramenta embafadora com ara companyonia, nogensmenys o atzabeja; i si es tracta d’entronitzar la paraulota pre-ferida, llavors encara s’autoenganya més: eunucs insulsos com tanoca i capsigrany solen ocupar els primers llocs del podi. Pur ensonyament romàntic o simple desig reprimit? (la resposta, a l’entrada capsigrany). És probable que si es tractés de triar la postura sexual que ens excita més tampoc diríem la del missioner sinó alguna de ben recargolada i kamasútrica (i segurament mai duta a la pràctica).
Perquè després, a l’hora de la veritat, què fa el poble català? Que poder sentiu gaires tanoques o capsigranys per aquestes teles i ràdios de Déu? No, el que sentim d’uns anys ençà són gilipolles a tort i a dret. Perquè som tan ídems que fins i tot l’improperi del veí ens sembla més improperi. Aquest llibre, doncs, vol servir per a això: per apren-dre a insultar com Déu mana. No a renegar ni a engegar mecàsums ni a injuriar, que són coses diferents: a dir el nom del porc a qui con-vingui i quan convingui (aquell taxista que ens talla amb tota la mala llet, el veí i la seva tele dels pebrots, el president del govern, el cap de l’oposició, el cap del grup mixt…) amb la contundència dels mots més genuïns. L’expressió dels sentiments és una de les necessitats més profundes de l’ésser humà. O és que potser us penseu que en Serra-llonga acollonia les seves víctimes en respectuós silenci?
100 insults.indd 9 17/01/14 17:17
10
Pau Vidal
Per definició, l’insult s’ha de poder proferir en veu alta i directa-ment a la persona interessada; no en va l’origen del terme és el verb llatí insilire, ‘saltar a sobre’. És pràcticament una agressió (de fet anti-gament els metges anomenaven insult l’atac morbós, és a dir, l’aparició sobtada d’una malaltia). Per això és important no confondre’l amb el terme merament despectiu, com ara nyeu-nyeu o arracada (“Quina arracada de fill que t’ha sortit, noi!”). Tot i així, sempre n’hi ha que es mouen en una ambigua terra de ningú, com ara tifa, baliga-balaga o el fantàstic tros de carn batejada, que semblen difícils d’etzibar en directe i ens hem de conformar a inserir-los en un context descriptiu de la persona que ens ha merescut tal consideració.
Com se sap quan una desqualificació és genuïna o d’importació? No sempre es pot arribar a discernir, però hi ha una manera que hi ajuda molt: traduir-ho literalment. Així, és difícil de saber en quina llengua va sonar per primer cop fill de puta (o l’equivalent), però en canvi barrut o penques són indubtablement de matriu autòctona. Proveu de traduir-los al peu de la lletra a una altra llengua que conegueu i ho veureu de seguida.
Observareu que acompanyem cada entrada d’un emprenyòmetre que va de l’1, pràcticament equivalent a un pessic, fins al 10, una pro-vocació que ja frega el codi penal. Es tracta del grau d’intensitat de cada un, mesurat segons la ràbia que li fa al destinatari. És un indicatiu que us vol ajudar a trobar la paraula gruixuda més escaient per a cada ocasió i assegurar-vos que la persona a qui voleu treure de polleguera no es queda tan ampla, o al contrari, que no us passeu de rosca. Cal tenir present que molts insults són com les gavardines reversibles, que es poden fer servir per a l’ús contrari, és a dir, afectuosament (quantes vegades no ens hem sorprès sentint que algú deia “Que ets fill de puta…” amb aquell to d’admiració mentre el venerat somreia amb condescendència…). Per això, a l’hora de fer-los servir, a més de saber triar el context adequat, és de gran importància el to amb què
Emprenyòmetre. Requadrat, el nivell d’emprenyament que transmet l’insult (de menys a més).
100 insults.indd 10 17/01/14 17:17
11
100 insults imprescindibles
els dieu. Però això ja és cosa de cadascú, perquè dissortadament no hi ha emprenyòmetre que ho pugui indicar. Potser és veritat que no ofèn qui vol sinó qui pot, però que no es pugui dir mai que no hem pogut per falta de matèria primera.
Per a la confecció d’aquesta tria m’he basat en les dues eines que habitualment utilitzo en la meva feina quotidiana de filòleg: la vista i l’oïda. És a dir, les lectures (de tota mena: novel·la a cabassos, però també diaris i revistes, molt d’internet, xarxes socials i força assaig) i les converses sentides (a casa i al carrer, però sobretot a la ràdio i un poc menys a la tele). I abans que salti el primer perepunyetes (“Hos-ti, tu, si això ho pot fer qualsevol!”), recordeu que per fer treball de camp cal disposar dels estris necessaris, que s’aprenen a col·legi; no fos cas que, per voler-ne trobar massa, acabis fent passar per insults mots tan poc feridors com banyarriquer (un insecte), tan insípids com ribald o tan calcats com abraçafaroles (!) (extrets de la llista “Tots els insults catalans”, disponible per internet).
L’únic criteri excloent que m’he imposat és que tots es poguessin proferir, avui dia i a qualsevol racó del país (ai, que ara es diu terri-tori), en veu alta. Per això he exclòs els arcaismes (com pillastre), els localismes (xaix, que els sabadellencs adrecen a qui va deixat, o clòpia, com en diuen dels encantats a Solsona i la rodalia) i els malnoms de vilatà (vinyeros i isards, com es qualifiquen recíprocament els de Sant Hilari Sacalm i els d’Arbúcies). El límit natural d’aquesta col·lecció és de cent unitats, però a l’índex exhaustiu hi trobareu tots els que, sense tenir entrada pròpia, també hi apareixen. Això sí, m’he guardat uns quants asos a la màniga per a futures edicions: estaquirot, bandido, pingo, estruç, malandando, gossarro, perdis…
Quant a les citacions que acompanyen els articles, tenen la funció d’il·lustrar l’ús de cada mot. N’hi ha d’antigues, però la majoria són dels nostres dies. He provat que hi hagués la màxima varietat possi-ble de fonts (orals i escrites, de premsa i de blogs, d’escriptors i de compositors, de lectors de premsa i d’internautes anònims…) i he respectat escrupolosament el redactat original. Faltes ortogràfiques (i d’altra mena), doncs, són responsabilitat dels autors.
Finalment, agraeixo als molts amics i coneguts que m’han fet ar-ribar les seves aportacions (invariablement precedides de l’afirmació “Jo no sóc gaire d’insultar, però…”) i als encara més nombrosos taxis-
100 insults.indd 11 17/01/14 17:17
tes anònims que també me n’han fet arribar directament, del volant estant. I cinc esments especials: a l’extint Estanislau Verdet i la seva famosíssima Per fer país insultem en català, on alternava panoli i bordegàs amb desvirgagallines o escuracassoles; a Ricard Biel, que no sola-ment me’n va fer arribar una llista generosíssima sinó que em consta que els fa servir joiosament en la seva vida d’articulista incendiari; a Carles Miró, per les seves inveterades i mai prou iròniques cabòries al respecte des del blog Sí però poc; a Ramon Solsona, per haver fet a L’ho-me de la maleta un insigne monument al català com Déu mana, insults, renecs i expressions malsonants inclosos; i als companys de la llista de distribució Migjorn, farcida de savis que m’han aportat material per a mi desconegut.
I dic tot això amb l’autoritat que em confereix haver-me sentit dir tota la vida, en boca de l’àvia, “Ai Pau, no siguis tan pau i deixa’m en pau”. Cantarella que mira si sóc pau que no vaig entendre fins als vint-i-llargs, i encara gràcies que em vaig buscar a mi mateix al dicci-onari. No l’hi agrairé mai prou.
100 insults.indd 12 17/01/14 17:17
13
100 insults imprescindibles
Membre de ple dret dels compostos verb-substantiu, els predilec-tes del personal (Vg. Cagadubtes), aixafaguitarres ha sofert en carn pròpia la ventada de cosmopolitisme que ens va assotar arran de la nominació olímpica i es va endur per davant tot el que sonava, ni que fos de lluny, a pagès o kumbaià. Que ja és una bona paradoxa, perquè si d’alguna cosa no se’l pot acusar és precisament de kumba, amb aquesta dèria antiguitarrera que branda. I de fet no fóra estrany que hagués estat encunyat precisament en temps de l’auge del moviment escolta, perquè la majoria de diccionaris antics no el recullen. Últi-mament sembla donar mostres de recuperació, potser en part gràcies als traductors automàtics dels mitjans, que el tenen com a primera opció a l’hora de traduir aguafiestas. Als registres formals acostuma a funcionar millor el format en verb, “aixafar la guitarra”.
En canvi, el que no surt mai als mitjans però resisteix heroicament a la literatura és esgarriacries. Al gremi dels lletraferits sempre li ha fet més el pes, probablement a causa de la immersió en cavallforts en la infantesa, i això explica que de vegades es filtri a la llengua oral (quan el verb esgarriar, precisament, n’és ben absent, tret de la imat-ge missaire de l’ovella esgarriada). Fins i tot n’hi ha que l’hipercorre-geixen en esguerracries. És per això que servidora, si m’ho permeteu, goso proposar un sinònim que recull el Diccionari català-valencià-balear i que, al meu parer, té un futur molt prometedor: espanyafestes.
* * *
Vidal-Quadras demana “enviar a casa” els polítics “aixafaguitarres” que van impulsar la prohibició dels toros.
[Canal 3/24, 6/08/2010]
* * *
01 / 100
AIXAFAGuItArrES
100 insults.indd 13 17/01/14 17:17
14
Pau Vidal
Abel, entre dents: És barroer com un simi…CAïm, a Abel: Què remuga, aquest doneta?AdAm, a Abel: Deixa’l dir, Abel. No contestis…CAïm, a AdAm: És el millor que li podeu aconsellar.Querub, agafant CAïm per l’espatlla i separant-lo del grup: Minyó, no per-
dis el seny per tan poca cosa. Aquesta mossa no val una bufada.CAïm: Oh, per a tu no, però jo sóc un home… Tu rai! Presenta-
me’n una altra, de noia, i aviat estarem entesos. Que en saps cap, més enllà d’aquests turons?
AdAm: És gran, el desvergonyiment d’aquest noi! Després del tras-bals que acaba de promoure encara gasta aquests fums!
CAïm, a AdAm: Fes el que et plagui. Acabat ja provaré de desfer-ho.
Desapareix.
AdAm: Que ens deixi tranquils, aquest esgarriacries.
[Pere Quart, Allò que tal vegada s’esdevingué, 1974]
Emprenyòmetre
100 insults.indd 14 17/01/14 17:17
15
100 insults imprescindibles
02 / 100
ANIMAL
Delicadesa molt freqüent a les carreteres, resultat de la concepció tan estesa com errònia que córrer amb el cotxe o la moto és sinò-nim d’insensatesa i perill, quan és manifest que la causa més freqüent d’accidents de circulació, distraccions a part, és la falta de destresa. “Animal!”, li xisclem al fittipaldi que ens avança a una velocitat ina-bastable per a nosaltres; “animalot!”, ens esgargamellem quan se’ns enganxa a darrere perquè el deixem passar; “animal de séquia!”, bra-mem de ràbia quan li veiem traçar una ziga-zaga que no sabríem fer ni que ens n’ensenyessin.
En realitat l’apel·lació al nostre origen zoològic (tant l’esmentat com l’igualment viu bèstia, bístia a Mallorca i Menorca) es fa servir en moltes activitats, generalment lligades a l’activitat física i l’esport. És per això que per regla general se l’entomen més els nois (“Pauet, deixa de fer el bestiota amb la bicicleta, que prendràs mal!”, “Lluc, no siguis animal i baixa d’aquí!”) que no pas les poncelles, d’aquí les locucions verbals “fer l’animal” i “fer el bèstia”, protagonitzades ha-bitualment per xicots amb escreix d’hormones. Fer animalades i fer bestieses s’inscriuen en la mateixa línia masculinosimiesca, mentre que dir-ne (d’animalades i de bestieses) ja és característica més uni-sex. L’adjectiu bestial, per la seva banda, ha seguit una evolució que l’ha portat des del parangó amb la conducta i les accions ‘pròpies de les bèsties’ (tenir un comportament bestial era una cosa més aviat negativa, com bé sap la Mila de Solitud, víctima de les agressions de l’Ànima) a l’actual inflació admirativa, en què tant pot qualificar un disc com un regat fantasiós o l’estiu que ja s’acosta.
Fins i tot l’exclamació “Que bèstia!” pot adquirir connotacions po-sitives, quan es refereix a un fet o acció que causa admiració, com és el cas de Tortell Poltrona, que l’ha acabada convertint en el seu crit de guerra.
100 insults.indd 15 17/01/14 17:17
16
Pau Vidal
Senyal que la nostra civilització també ha estat força bèstia és que encara avui fem servir com a sinònim el terme cafre, que no pertany al regne animal sinó a l’humà (tot i que per als usuaris de l’època això no devia ser tan diferent). cafre és el bàrbar per excel·lència, ja que per origen és un negre africà (bantu, per ser exactes), per tractament és un foraster (a l’islam és el nom que reben els no musulmans) i per comportament un bestiota que fa cafrades. Curiosament, igual que els seus cosins germans, també és invariable, i encara que es pot apli-car indistintament a mascles i femelles gairebé sempre va a parar al sac dels primers. Sempre que parlem de persones, és clar; en sentit figurat és més universal, com per exemple la Innocent’s Night de Na-vàs, “la festa més cafre del poble” (alerta que ho diu la Viquipèdia!). L’animalitat associada al terme queda confirmada per les nombroses espècies zoològiques que el traginen, com ara la musaranya ratolí cafre, el búfal cafre o l’àliga cafre.
La potència feridora de cafre queda reflectida en un episodi viscut personalment per Màrius Serra. No feia ni un any que publicava el crucigrama a La Vanguardia quan no se li va acudir res més que definir el mot de sis lletres CAfres així: “La majoria dels columnistes de l’ABC ho són”. L’ocurrència, després que la COPE ho esbombés, va acabar amb una estirada d’orelles per part del subdirector del diari, una en-trevista a la cadena radiofònica (que va començar amb la pregunta “¿Todavía no le han echado del diario?”) i la publicació d’un articlet al diari madrileny, titulat “El crucigrama de La Vanguardia” i redactat en ter-mes no precisament elogiosos envers el jove enigmista.
* * *
Sí, vostè. Vostè que ara em llegeix. El més probable és que vostè sigui, com jo i com la majoria de la població d’aquest país, un autèn-tic cafre. No se sorprengui. Abans d’ofendre’s, si és el cas, faci el favor d’agafar el diccionari.
[Jordi Cabré, “Cafres”, dins El blog de Jordi Cabré, 29/04/2005]
Emprenyòmetre
100 insults.indd 16 17/01/14 17:17
17
100 insults imprescindibles
03 / 100
Encara que la forma del mot ens podria fer pensar que és anome-nat així perquè, de tan encantat, li cau la bava, en realitat babau és un terme d’aquells que anomenem d’origen expressiu. En aquest cas, l’arrel bab– expressa infantilisme i confusió mental (la comparteixen paraules com baboia o babarotes), perquè el babau no té malícia ni es malfia de ningú, i és tan curt de llosques que queda admirat per coses sense importància. Per això s’aplica especialment a les criatures massa lentes d’aprenentatge, però també és molt útil per a situacions d’amuntegament en què no convé adormir-se, i encara menys que se t’adormi el de davant: cues d’accés a espectacles, semàfors o peatges, museus… A l’hora de la veritat, allà on troba el seu públic natural és en el sempre fascinant món de la literatura infantil, des del gripau blau babau (“que es creia ser, però de veritat, res més que un príncep encantat”) fins al llop ídem o qualsevol altre indefens animal conver-tit en protagonista de faula políticament correcta.
Emparentat més aviat a causa del significat que no pas de la forma (prové del verb badar perquè sempre té la boca oberta), el badoc es cria en hàbitats semblants als del babau. Troba tan admirable el fet d’estar viu que tendeix a admirar-ho tot i en tot moment, per la qual cosa sovint es fa inoportú i molest. Per exemple quan els infermers han de carregar el ferit d’un accident a la llitera i ell és allà al mig, palplantat, admirant simultàniament la sang, l’estat del vehicle i la di-ligència dels agents de l’ordre. Dissortadament, el catanyolisme im-perant als mitjans l’està arraconant en benefici d’uns curiosos d’origen espuri.
A Mallorca es fa servir la forma bàmbol, encara que no és del tot clar que sigui una evolució de babau. En italià, bambola vol dir nina (“Tu mi fai girar / tu mi fai girar, / come fossi una bambola…”), i de tothom és
BABAu
100 insults.indd 17 17/01/14 17:17
18
Pau Vidal
sabuda la gran presència d’italianismes en els parlars balears. No aju-da a resoldre el dubte el fet que el malaguanyat Bigas Luna triés Vale-ria Marini per protagonitzar Bàmbola: qui gosaria afirmar que aquesta actriu tan neumàtica no és tan a prop d’una cosa com de l’altra?
A Barcelona, en canvi, s’hi va encunyar la variant banau (per influ-ència de beneit), aviat recollida per Juli Vallmitjana, el gran cronista dels baixos fons de la ciutat. Avui, però, força en desús, té una presèn-cia més aviat folklòrica, com ara noms de quissos o botigues originals (com una que fabrica i ven bosses, Bags With Light Inside, i que va trobar escaient batejar-se d’aquesta manera).
* * *
–Has vist Fargo?–No.Acs! En aquell moment hauria donat qualsevol cosa per poder fer
girar el món endarrere i ficar-me en un cinema a veure la pel·li. Em sentia com una babaua.
–I has vist El jurament? –va dir, sense deixar-se intimidar per la meva ignorància.
–Sí, sí que l’he vista. És l’adaptació d’una antiga novel·la de Dür-renmatt, El jutge i el seu botxí. La vaig llegir en una edició antiga que té la meva mare, que per alguna cosa és bibliotecària. Era un llibre d’una col·lecció que es deia La Cua de Palla. Boníssim.
Vaig callar avergonyida. Potser em trobaria una rata sàvia insu-portable.
[Gemma Lienas, El gran llibre de la Carlota, Empúries, 2010]
* * *
La gent no es mor i ho sap / i no parlen d’altra cosa. / És perquè han d’ocupar / el temps sempre massa sòpit. / Si dormissin un poc més, / com faig jo, descobririen / dues coses: no és cert / que no es morin, i és bàmbol / de parlar-ne com parlar / dels cunyats i les cunyades.
[Miquel Bauçà, Els estats de connivencia, Empúries, 2010]
* * *
100 insults.indd 18 17/01/14 17:17
19
100 insults imprescindibles
Un dels molts noms amb què es coneix la rosella és el de badaba-doc, no pas per tenir els pètals ben oberts (característica comuna a moltes flors) sinó pel fet que badoc també és el nom que rep la flor masculina de les papaveràcies, família a la qual pertany la rosella.
Emprenyòmetre
100 insults.indd 19 17/01/14 17:17
