CLUBDE LECTURATERTÚLIA«Joana E»

de Maria Antònia Oliver

Dimarts 27 de juny19.00 h

Llibreria ALIBRI (c/ Balmes, 26)

Eixample

BARCELONA

Maria Antònia Oliver neix a Manacor el 1946. Casada amb l’escriptor Jaume Fuster, amb qui compartirà vida i literatura, es trasllada a viure a Barcelona, sense deixar d’estar mai en contacte amb la seva Mallorca natal.

Coneguda sobretot per la seva obra narrativa, la seva producció literària ha abastat diversos camps: ha traduït al català obres de Virginia Woolf i R.L. Stevenson, entre d’altres, ha col·laborat en la premsa escrita, a més de fer guions per a la televisió, literatu-ra infantil, assaig literari i dramatúrgia.

Inclosa dins l’anomenada Generació literària dels 70, publica la seva primera novel·la amb 23 anys, Cròniques de mig estiu (1970), a la qual seguiran altres novel·les centrades en la illa de Mallorca, com Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972) i El vaixell de iràs i no tornaràs (1976). Fa incursions en la literatura de gènere negre i policíac: Estudi en lila (1986) –reeditada recentment, on surt la primera dona detectiu, la Lònia Guiu- i Antípodes (1988), entre d’altres.

L’any 1991 rep el Premi Prudenci Bertrana per Joana E. i la Institució de les Lletres Catalanes la proposa com Escriptora del mes. El 1995 publica Amor de cans, premi Llorenç Villalon-ga de Ciutat de Palma, i comença una novel·la, Tallats de lluna, que no acabarà fins cinc anys més tard.

El juliol de 1997 li fan un trasplantament de cor i el gener de 1998 mor el seu marit, en Jaume Fuster, cosa que la incapacita per a tornar a escriure. Les paraules no li eren amigues, deia ella mateixa en una entrevista anys més tard.

Actualment, viu a Biniali, poble de Mallorca, des d’on ha reprès la seva obra literària. El 2007 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i, el 2016, amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Maria Antònia OliverPremi Prudenci Bertrana, 1991

Joana E és una obra basada en fets reals que la mateixa prota-gonista va explicar a Maria Antònia Oliver quan ambdues es van conèixer a Barcelona, l’any 1979.L’autora va començar la novel·la en dues ocasions, però no és fins després de la mort de la protagonista, que comença de nou la novel·la en la seva versió definitiva. La Maria Antònia va voler que fos en veu de na Joana, i no de qui escrivia, que ens fos contada la història; amb el seu propi llenguatge, la seva manera d’explicar-se, els seus dubtes, contradiccions, moments de felicitat i moments de misèria, amb la seva pròpia por i la seva indignació, amb les coses que va voler contar i les que va amagar, amb la inge-nuïtat, la saviesa, la racionalitat i la passió amb què ella s’exterioritzava, canviant només el nom dels personatges, excepte el de la protagonista, i les professions i els llocs on transcorren els fets.

Joana E