El ClotEl Clot Revista de Monistrol de Calders N. 112 Juliol 2009

2

Benvolguts lectors “A l’estiu tota cuca viu!”. Ja tornem a tenir la calor aquí! Un altre estiu per davant, amb

Festes Majors, sopars a l’aire lliure, llargs dies de piscina, vacances (tot i que no per a tothom)... Potser enguany les vacances estaran marcades per la crisi? Ja veurem què ens diran els

entesos, perquè, se’n parla, se’n parla i el nombre d’aturats puja mes rere mes, però al final veurem si els hotels s’omplen o no... en fi, al setembre ho sabrem. A nivell local, ja es comença a omplir el poble de gent, especialment els caps de setmana.

Esperem, d’altra banda, que aquests mesos de calor tinguem tranquil·litat als boscos de les

nostres comarques i del país en general i no haguem de lamentar-nos d’incendis forestals. Us desitgem doncs, un bon estiu! La Redacció

EditorialEditorialEditorial

EL CLOT REVISTA DE MONISTROL DE CALDERS C/ Església, 1 08275 Monistrol de Calders Redacció: Germà Cabrera, Jordi Gual, Alba Jornet, Òscar Marquina, Jaume Musarra, Paquita Rifà, Teresa Puig, Josep Urpina. Col·laboradors: Jordi Comas, Francesc Berenguer, Pere Vall, (fotografia), Isabel Orellana (cuina) Pere Jo, Josep M. Torné (Jan), Eduardo Comasòlivas, Rosa Rovira, Carles Fernàndez, Jordi Cànovas, Gemma Colet Preu: Subscriptors locals: 12 € anuals Subscriptors amb tramesa per correu: 15 € anuals Exemplar sol: 2,5 €

EL CLOT és una revista plural que no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, de les quals només en són responsables els seus signants. Els articles, rèpliques o suggeriments podeu adreçar-los a la Redacció.

e-mail: revista.elclot@gmail.com edició digital: http://www.geocities.com/elclot2000

Impressió: Gràfiques Ister - Moià Dipòsit legal: B-47.171/1999

3

Què ha passat?Què ha passat?Què ha passat?

JORNADES DE MEDI AMBIENT

El cap de setmana dels dies 18 i 19 d'abril, com cada any, es van organitzar les Jornades de Medi Ambient per part de l'Ajuntament de Monistrol. Enguany es van dur a terme diferents activitats relacionades amb la reducció de residus a la llar.

El divendres dia 17 estava programat un inflable per l'escola, amb el qual els nens havien de saltar i jugar alhora que posaven cada residu al seu lloc. Però degut a problemes de l'Agència Catalana de Residus no es va poder fer ja que l'inflable es va espatllar.

El dissabte dia 18, a la tarda, es va fer un taller de joguines al pati de l'escola l'Esqueix a càrrec del grup l'Obrador. Una quarantena de nens van poder gaudir i participar d'aquesta activitat. Al vespre hi va haver al Centre Recreatiu Municipal l’actuació de l'Esbart Dansaire Marboleny de La Garrotxa. El grup de joves va fer gaudir als espectadors, amb els seus balls tradicionals. L'assistència no va ser gaire nombrosa, tenint en compte la qualitat de l'espectacle.

I finalment el diumenge 19 es va fer una xerrada al Bar del Centre Recreatiu. En aquesta xerrada l'Uri Riu ens va explicar, d'una manera molt humorística, com reduir els residus a casa. La vintena d'assistents van riure molt, alhora que van aprendre d'aquest estalvi i van poder aclarir dubtes.

PRESENTACIÓ DE L’EMEC A MONISTROL DE CALDERS

El dissabte 30 de maig al Centre Parroquial es va presentar l’EMEC (Endavant Moianès, Endavant la Comarca). Una trentena de persones van assistir al l’acte de presentació. Va obrir l’acte en Jaume Musarra (junt amb Pere Jo, membres de l’EMEC a Monistrol) tot explicant la importància de poder formar part d’una comarca més petita i amb més relació i semblança entre els pobles. També va destacar el que s’havia fet des del Consorci, sense tenir els recursos d’una comarca. Seguidament va parlar en Gustau Erill per posar la pinzellada històrica a la xerrada. Ell va enfocar el seu parlament en la relació històrica que hi ha hagut

entre els pobles i el Moianès. Finalment va parlar en Miquel Prat (ex-alcalde de Castellcir i President de l’EMEC) i ell va fer referència del perquè de la creació de la nova entitat i els passos que s’havien fet fins al moment. Va comentar que es volia intentar fer arribar les inquietuds de la ciutadania al Parlament de Catalunya, a veure si es podia aconseguir més d’aquesta manera que a nivell polític. Va comentar que s’estava fent la presentació als deu municipis del Moianès i que s’havia engegat una recollida de signatures.

Al final els assistents que van volen varen poder signar el manifest en què es demana la creació de la nova comarca.

4

ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU

Aquests són els resultats a Monistrol de les eleccions al Parlament europeu celebrades el dia 7 de juny

TEATRE

“Bolo” amb Pigmalió

El dia 16 de maig el Grup de Teatre del Centre Parroquial va representar l’obra “Pigmalió” a la població osonenca de Santa Eugènia de Berga. Una vintena de persones van assistir a l’actuació. El fet d’actuar davant de tan poca gent no va motivar massa els actors i actrius del grup monistrolenc. De tota manera l’actuació va anar bé i el públic va gaudir de l’espectacle. Mostra de teatre infantil a Sant Feliu de Codines

El dia 10 de maig el Grup Infantil de Teatre del Centre Parroquial va assistir a la Mostra Infantil de Teatre que es va celebrar a Sant Feliu de Codines. El grup monistrolenc va ser el que va obrir la mostra amb unes escenes de l’obra “Taller de Fantasia”. L’actuació va sortir molt bé i la resta de companys d’altres grups van poder gaudir de l’actuació. Durant tot el dia es van anar fent actuacions i llavors els nostres actors i actrius varen poder veure el treball dels altres grups. Va ser un dia intens de teatre però tant els nens i les nenes com els pares acompanyants s’ho van passar molt bé. Uns 150 nenes i nenes joves actors i un centenar de pares i mares varen compartir tots junts d’un esplèndid dia de teatre.

CiU 85 vots 38,12% PSC-PSOE 56 “ 25,11% ERC-(Edp-V) 36 “ 16,14% PP 15 “ 6,73% ICV-EUiA 10 “ 4,48% LV-GVE 5 “ 2,24% IZAN-RG 1 “ 0,45% PCPE 1 “ 0,45% PACMA 1 “ 0,45% II 1 “ 0,45%

Vots emesos 226 40,87% Abstenció 327 59,13% Vots nuls 3 1,33% Vots en blanc 12 5,38%

5

Representacions del grup infantil

El dissabte dia 13 de juny es va fer l’estrena de l’obra que s’ha estat assajant durant aquest any amb els infants. L’obra representada va ser “El taller de fantasia”. En aquesta obra una colla de joguines ens presenten diverses històries. El públic monistrolenc va poder veure el treball dels trenta joves actors i actrius dalt de l’escenari i s’ho van poder passar molt bé. Es van haver de fer dues representacions ja que en una no hi hagués pogut cabre tot el públic al local.

Festa del Teatre Comarcal

Enguany el Grup de Teatre del Centre Parroquial va ser qui va organitzar la festa que se celebra cada any en un poble de la Coordinadora del Bages-Berguedà-Solsonès. Aquesta festa va tenir tres parts diferenciades. La primera va tenir a veure amb la història del poble i els 75 anys que estem celebrant: vam rebre la gent dels diferents grups davant del local del teatre i se’ls va empadronar a Monistrol davant la presència de secretari, jutge de pau, administratives i hostesses; seguidament unes guies varen portar els assistents al Pedró (font dels enamorats) tot presentant-los el seu nou poble i allà un fotògraf

immortalitzava el moment i un venedor de parcel·les els n’oferia alguna com a agraïment per ser nous monistrolencs; seguidament ens vam disposar a anar a votar si es volia continuar sent municipi independent, però a la palanca de la riera de Sant Joan van aparèixer una colla de calderins que van barrar el pas als monistrolencs per tal que no poguessin votar (es va simbolitzar la famosa pedregada), però després d’una baralla dialèctica entre l’alcaldessa de Monistrol i els veïns amb els calderins es va arribar a un acord per tal que els deixessin passar; seguidament es va fer la votació en una caixa de sabates amb les paperetes preparades amb un sí a la independència i una colla de grallers van acompanyar la gent cap el Centre Recreatiu Municipal on hi havia el sopar. Aquí va començar la segona part, el sopar servit per la colla del sopar popular de la festa major. Durant el sopar es van fer diversos jocs inspirats en els programes de la tele: endevinar obra de teatre i autor dient les lletres, endevinar amb mímica, joc del password, jeroglífics i paraules de la tribu del bocamoll. I la festa va acabar amb el càsting-càstig en què s’havia de triar alguna persona que destaqués a nivell artístic perquè ens representés en la trobada internacional de municipis joves que es farà el proper dia 5 de juliol a Monistrol de Calders. Un jurat a l’estil dels que podem veure per la tele que ridiculitzen i es burlen de tots el participants va fer la tria corresponent: vàrem tenir un humorista, unes concertistes, una lectora de contes, una ballarina i uns actors de teatre. D’aquesta manera es va posar punt i final a la festa. Abans de marxar es van lliurar uns records als grups de teatre assistents i vàrem tenir unes paraules de comiat de l’alcaldessa de Monistrol, del secretari de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i del President del Centre Parroquial. I com a comiat tots junts vàrem cantar junts la cançó “Artistes per sempre” escrita per l’ocasió a partir de la música d’”Amics per sempre”. Va ser una gran vetllada teatral i festiva en què tothom s’ho va passar molt bé d’una manera o altra.

6

FESTIVAL D’ACTIVITATS EXTRAESCOLARS El diumenge 14 de juny coincidint amb la festa de final de curs de l’escola, l’AMPA va organitzar el ja tradicional Festival d’Activitats Extraescolars. A la sala gran del Centre Recreatiu Municipal va haver-hi un seguit d’actuacions dels nens i nenes que durant el curs escolar havien fet activitats extraescolars. Balls de hip-hop, exhibició d’esports, malabars, kàrate, cançons amb acompanyament de guitarra i diferents actuacions de patinatge van amenitzar la calurosa tarda d’aquell diumenge. El nombrós públic assistent va reconèixer l’esforç i el treball dels participants amb forts aplaudiments. Durant la mitja part es va fer el sorteig d’un pernil i al final de l’acta hi hagué un piscolabis per a tothom.

4a TROBADA DE COL·LECCIONISTES DE PLAQUES DE CAVA

El passat diumenge 21 de juny va tenir lloc la 4a Trobada de Col·leccionistes de Plaques

de Cava de Monistrol de Calders, organitzada per la Confraria del Cava Sant Llogari, en la qual es va fer la presentació de dues noves plaques d’aquest cava monistrolenc. D’una banda, es va presentar la cinquena de la sèrie de plaques oficials de la confraria que porta com a distintiu el campanar de Monistrol i, la segona, és una placa commemorativa del 75è aniversari de Monistrol de Calders, amb el logotip dels 75 anys.

Enguany, l’assistència de gent va ser menor que en anteriors edicions degut al fet que en aquest mateix dia se celebraren 10 trobades més d’aquesta mena arreu del territori català.

7

REVETLLA DE SANT JOAN

A les quatre tocades de la tarda va arribar la Flama del Canigó a Artés on es t robava la comi t iva monistrolenca per portar-la cap a Monistrol. Aquest any molt nens i nenes varen voler córrer portant la màgica Flama fins al poble i això va fer perillar la seguretat a la carretera ja que, a més a més, molts cotxes seguien l’expedició a velocitat lenta (per altres anys caldria estudiar la manera més segura de portar-la fins a Monistrol). La calor no va ser tant forta com l’any passat i això va fer que la quitxalla, i els no tant petits també, gaudissin del recorregut.

Una mica abans de les sis s’arribà a Monistrol (on esperaven els companys de Sant Llorenç Savall per portar-la també al seu poble) i es va guardar la Flama a l’Ajuntament fins al vespre, a l’urna preparada per l’ocasió.

Al camp de futbol es van començar a servir les botifarres (unes 70 persones varen poder gaudir del sopar organitzat per la Monistrolenca) prop de dos quarts de deu i quan la gent estava sopant arribà la Flama portada pels nens i les nenes (aquest any, com a novetat, es va portar directament de l’Ajuntament sense fer el recorregut típic pels carrers). Es va llegir el manifest i les flames varen donar escalfor al camp del Met.

A partir d’aquí, petards, coca, mistela i música al camp de futbol per celebrar la festa del solstici d’estiu.

8

BATEIG DELS GEGANTS DE MONISTROL

El dissabte 4 de juliol es van batejar els nous gegants del poble, el Llúpol i la Rabassola. L’acte va tenir lloc a la Plaça de l’Església, plena de gom a gom de veïns del poble, visitats i també de les colles geganteres dels padrins, que van ser els gegants de Castellcir i els de Castellterçol, així com del tiet, el gegant de Sant Llorenç Savall. Tots plegats van acompanyar els grallers i geganters locals, que han vist augmentar els seus membres en gran nombre, entre grallers, tabalers i geganters.

Per començar la festa es va escenificar la llegenda, creada per a l’ocasió, que explica la història dels nous gegants. Així, el Llúpol, representa un monjo del segle XII que elaborava la cervesa Golarda amb una recepta secreta que no va voler revelar mai tot i les pressions i amenaces del senyor de Calders que se’n voliar aprofitar. La seva imatge està inspirada en qui durant molts anys va ser mossèn de Monistrol (i promotor de la nostra revista El Clot), Pere Fradera. La geganta Rabassola, feta a imatge de la Cisca de Cal Cüell guanyadora de la votació popular que es va fer temps enrere, representa una trementinaire de la mateixa època que Llúpol.

A continuació es vaaixecar la funda que els cobria i es va desvelar el secret més ben guardat des de fa temps, la identitat dels nous gegants. El rector de Monistrol va procedir al bateig i seguidament es va fer entrega d’uns obsequis als padrins. També es van repartir entre tots els assistents i com a record de la festa, la tarja d’identitat dels nous gegants,

Després tots els gegants van fer una cercavila pels carrers del poble que va acabar al Parc Municipal El Serrat. Com a cloenda de la festa hi hagué l’actuació del grup musical Les Sisones que va aconseguir que un bon nombre de balladors participés de les danses tradicionals.

9

ACTE DE CELEBRACIÓ DEL 75è ANIVERSARI DE MONISTROL DE CALDERS

El passat diumenge 5 de juliol, Monistrol de Calders, va complir el 75è aniversari de la consecució de la seva autonomia municipal en separar-se de Calders. Per celebrar aquest aniversari, l’Ajuntament de Monistrol de Calders va organitzar un acte al Centre Recreatiu Municipal al qual es va convidar a tots els veïns del poble i autoritats de fora del municipi (alcaldes de la comarca, consellers comarcals, etc.). A l’inici de l’acte, l’alcaldessa Mercè Cardona, va donar la benvinguda a tots els assistents, unes 200 persones

que omplien la sala gran del Centre Recreatiu, i va dirigir unes paraules sobre la celebració del 75è aniversari que van servir per, a continuació, presentar la conferència “Ajuntament propi: intents, iniciatives i propostes al llarg dels segles” sobre tot el procés històric que va portar a la segregació de Monistrol de Calders del municipi de Calders, a càrrec d’en Gustau Erill i en Jordi Gual.

A continuació, es va projectar l’audiovisual “La història ed Monistrol vista pels infants” on es podia veure els alumnes de l’Escola l’Esqueix com explicaven tot el que havien après de la història del nostre poble durant aquest curs en què un dels temes treballats ha estat precisament aquest. L’audiovisual anava acompanyat d’un petit muntatge fotogràfic on s’alternaven imatges antigues i actuals. El muntatge d’aquesta projecció el varen fer l’Emili Fargues i el Francesc Berenguer.

Després d’això, es va fer un reconeixement a tots els monistrolencs nascuts l’any 1934 i a aquells nascuts durant l’any actual, el 2009, fent-los pujar a l’escenari on reberen un petit obsequi en record d’aquesta diada.

Per acabar, es va convidar a tots els assistents a gaudir d’un aperitiu fet a base de productes locals acompanyat d’una copa del cava Sant Llogari commemoratiu del 75è aniversari de Monistrol de Calders.

La redacció

10

Què ha passat?

En aquest apartat de la revista eren notícia el rallye de motos antigues que passà per Monistrol el 16 de maig, la Festa del Teatre Comarcal que es va fer el dissabte 12 de juny a Castellgalí i en la qual va participar el nostre grup de teatre, dels resultats de les eleccions municipals i europees del 13 de juny, de la celebració de la revetlla de Sant Joan en la que per primer cop es va portar la Flama del Canigó fent relleus des d’Artés i amb música i servei de bar al Centre Recreatiu a càrrec del Casal L’Espiga, la celebració del Sopar de Joves Monistrolenques, el festival de fi de curs de l’escola L’Esqueix, el curset de cuina d’estiu organitzat pel Casal L’Espiga, la Festa Major del Parc Natural de Sant Llorenç que es va celebrar el cap de setmana del 26 i 27 de juny amb diferents actes com un taller de joguines amb material reciclat, la trobada de grallers i gegants dels municipis del parc i l’animació de Lluís Pinyot. Per acabar també era notícia el sopar i el viatge de fi de temporada de la Monistrolenca

S’informa

Des del Centre Parroquial es treballava de valent per preparar la Festa Major, confeccionant el programa i els darrers detalls. També s’organitzava la posada en escena per part del Cor Artesenc i la Coral Nova Harmonia de Sallent del muntatge “El so de la música” i de la botifarrada i havaneres al camp de futbol de finals de juliol.

Des de l’Ajuntament s’informava de l’obertura de la temporada a la piscina municipal, de l’asfaltatge de dos nous trams de carrers de la Urbanització Masia del Solà, de l’acabament dels treballs d’adequació de la pista poliesportiva, de la constitució del nou ajuntament després de les eleccions municipals, de la posada en funcionament del Pla de Vigilància Forestal i de la reunió de la Junta General del Consorci per a la Promoció dels Municipis del Moianès.

Des de l’escola L’Esqueix es comentaven les colònies d’Educació Infantil, de la sortida dels mitjans a Vilanova i Sitges, de l’ampliació de l’equipament informàtic amb nous ordinadors i de l’exposició de treballs dins la jornada de portes obertes amb motiu de la festa de final de curs.

Des del racó dels Pixapins el tema monogràfic era la Pedalada de Monistrol que es va fer el 6 de juny que va quedar un xic deslluïda per la pluja i en la qual van participar 520 ciclistes.

Des de la secció d’esports s’informava dels últims resultats de la Monistrolenca i del seu descens a tercera regional després de mantenir-se 6 anys en la categoria de segona regional.

L’interrogant • Asfaltant a aquest ritme, quants anys es trigarà a arribar sense pols a la piscina?

(foto del tram del carrer d’accés a la piscina asfaltat fins a mitja pujada)

• Amb l’augment de la natalitat i el “boom” de la construcció, creixerà el cens del nostre municipi? (gràfica del cens municipal dels darrers 35 anys)

• Ajudarà la pista poliesportiva a diversificar els esports practicats pels monistrolencs? (foto de la nova pista)

• Aconseguirem poder descansar sense sorolls aquest estiu? (imatge d’una moto)

La redacció

Fa 10 anys dèiem...Fa 10 anys dèiem...Fa 10 anys dèiem...

11

MEDI AMBIENT Deixalleria Mòbil

A partir del dia dissabte 11 de juliol i amb periodicitat quinzenal, s’inicia el servei de DEIXALLERIA MÒBIL a Monistrol de Calders. El seu emplaçament serà al carrer Pere Tarrès.

La deixalleria mòbil està pensada per atendre aportacions fetes per particulars. Per això no es podran acceptar residus voluminosos, ja que aquest no és l’objectiu. Per aquest tipus de residus es seguirà oferint la recollida específica del primer dimarts de cada mes.

Els residus que s’hi podran dipositar són: radiografies, piles, petits electrodomèstics, fluorescents, oli mineral, oli vegetal, bateries, pintures, vernissos, adobs, envasos contaminats, cables, aerosols, ferralla petita, ampolles de cava, roba i calçat, tóners...

Perquè tots els veïns de Monistrol tinguin coneixement d’aquest nou servei s’editarà un tríptic i es repartirà a totes les bústies del municipi. SERVEIS SOCIALS

Horaris d’estiu dels Serveis Socials i CAP Monistrol de Calders Amb el començament de l’estiu , també arriben les vacances dels professionals de serveis

socials, això provoca que els horaris queden modificats de la següent manera:

CAP Monistrol de Calders des del 1 de juliol fins el 17 de setembre

Obert de dilluns a divendres de les 12:00 a les 15:00 Tota la pediatria de Monistrol de Calders es deriva al CAP Artés Assistenta i Educadora social: Dimarts de 9:30 a 11:30

Gemma Colet CULTURA Festa de Sant Joan

Des de l'ajuntament es va organitzar una sèrie d'actes per celebrar una de les festes més emblemàtiques del calendari català. Es va fer la portada de la Flama del Canigó des d'Artés a càrrec de les entitats locals i voluntaris amb gran èxit de participació; no obstant, en algun moment va ser una mica caòtic i poc segur, la qual cosa ens obligarà a fer un replantejament d'aquest acte per assegurar-ne la continuïtat. Al vespre al camp de futbol es va encendre la Foguera de Sant Joan per part dels portadors de la Flama i es va convidar als assistents a coca i moscatell.

Festa Major i Estiu 2009

La Festa Major d'enguany es celebrarà els dies 31 de juliol i 1 i 2 d'agost. La contenció pressupostària i la coincidència amb altres festes de caràcter extraordinari (75è Aniversari, Bateig dels Gegants) ha fet que aquest any escurcéssim aquesta celebració, no obstant, s'ha mirat de programar juntament amb les entitats locals tot una sèrie d'actes prou variats i per totes les edats. Els programes de la Festa Major es repartiran a mig mes de juliol per les cases i comerços del poble.

S’informaS’informaS’informa

Des de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’Ajuntament

12

Igualment, i per les mateixos motius, la programació dels dissabtes vespre del mes d'agost, passa a anomenar-se Estiu 2009 i tindrà només dues activitats, una de teatre infantil/familiar el dia 18 de Juliol i una sessió de cinema a la fresca el cap de setmana del 15 d'agost. Gegants de Monistrol de Calders

A proposta formulada per l'entitat Teixit d'Inquietuds l'any 2008, s'ha participat econòmicament en l'adquisició dels nous gegants de Monistrol en càrrec al pressupost municipal de l'any 2009. S'ha cregut convenient la participació en aquesta iniciativa, perquè incrementa el patrimoni cultural local, pel seu interès com elements de la cultura tradicional catalana i per fomentar entre els joves l'interès per les tradicions pròpies i el associacionisme integrador. També es col·labora econòmicament, materialment i humanament en la Festa del Bateig dels Gegants del dia 4 de juliol. ESPORTS Campus d'estiu A.E. Monistrolenca

L'Ajuntament dóna suport a l'entitat esportiva amb l'adquisició de material esportiu per a la realització d'aquesta activitat destinada a la formació esportiva i de lleure per a la població jove d'ambdós sexes que es durà a terme durant el mes de juliol, així com, en la sol·licitud a l'àrea d'esports de la Diputació, de material de préstec per a la realització d'aquesta activitat. CULTURA I MEDI AMBIENT Jornades de Medi Ambient- Viu el Parc

El tercer cap de setmana del mes de maig, es va celebrar, com ja és habitual cada any per aquestes dates, les Jornades de Medi Ambient. El tema d'aquest any ha sigut la reducció de residus domèstics. Al llarg del any s'ha portar a terme des de la Regidoria de Medi Ambient diverses iniciatives en aquest sentit i podem considerar aquestes Jornades com a la finalització de la campanya. El divendres 15 de maig es tenia preparat un activitat, l'inflable per reciclar saltant, de l'Agència Catalana de Residus, que no es va poder fer per problemes tècnics ( estava rebentat). Dissabte hi va haver el taller de joguines i l'actuació de l'Esbart Marboleny dins la programació de Viu el Parc del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Diumenge es va poder assistir a la xerrada amb bon humor d'Uri Riu amb el tema "Família sostenible, família responsable".

Joan Ponsa

BELLESA

Avg. Pere Tarrés, 6 Tel. 93 839 92 59

MONISTROL DE CALDERS

CATATEX, S.L.

INJECCIÓ DE PLÀSTICS

Pol. Ind. La Llandriga, Nau 5 Tel. 93 839 90 96 08275 MONISTROL DE CALDERS Fax. 93 839 88 88 (Barcelona) Mòbil 620 93 44 33

13

Déu ni do quina activitat més intensa durant els dos últims mesos del Grup de Teatre. Tot va començar amb l’assistència a la fira de Pineda de Mar el dia 1 de maig (de la qual ja vam parlar en del darrer Clot). Però després han seguit la Mostra de Teatre Infantil de Sant Feliu de Codines, una actuació amb Pigmalió a Santa Eugènia de Berga, representació de l’obra infantil a Monistrol i organització de la Festa del Teatre Comarcal al nostre poble. I tota aquesta activitat comporta la preparació i els assajos corresponents perquè tot surti com es desitja.

Des de la junta es valora molt positivament tot el que es fa ja que tot plegat té una dimensió molt més gran que la del teatre únicament: es fomenta la relació i amistat amb les persones d’altres indrets, es dóna a conèixer el poble arreu i, evidentment, gaudim amb tot el que fem.

L’activitat estrella, però, ha estat la Festa del Teatre Comarcal que vam organitzar el dia 20 de juny. Una activitat que va aplegar diversos grups de la comarca i que creiem que van poder veure el bon treball organitzatiu de l’entitat. Des de la Junta volem agrair, a part de la gent del grup de teatre, totes les persones que de forma totalment desinteressada van col·laborar en aconseguir l’èxit: la colla del sopar popular, els membres d’altres entitats del poble i d’altres persones que de manera individual van col·laborar moltíssim en la part tècnica de l’espectacle. A tots ells els volem donar les gràcies en nom de la junta i transmetre’ls també les felicitacions que ens han fet arribar la resta de grups assistents.

I entremig de tot això han hagut de continuar per força els assajos de l’obra “Allò que tal vegada s’esdevingué” que s’estrenarà per la propera festa major. Ja podem confirmar que l’obra es farà el proper divendres dia 31 de juliol amb dues sessions al local del Centre Parroquial (a les 7 i a les 10 del vespre).

Alba Jornet/Jaume Musarra

Des del Grup de TeatreDes del Grup de TeatreDes del Grup de Teatre

Queviures Cansaladeria Estanc Espardenyeria

La Vinya, 26 – Tel. 93 839 90 28 MONISTROL DE CALDERS

FARMÀCIA LLDA. - C. FERRÓN

VILCHES

C/ Molí, 4 - Tel. 93 839 91 37

MONISTROL DE CALDERS

14

Des de l’escola L’EsqueixDes de l’escola L’EsqueixDes de l’escola L’Esqueix SORTIDA AL MONTSENY El dimarts 10 de maig, els nens i nenes de Cicle

Mitjà vam anar al Montseny per estudiar la vegetació d’aquell massís.

Vam arribar al poble de Campins, on vam esmorzar i conèixer els nostres monitors. Després vam començar la nostra aventura pel Montseny. La primera parada va ser l’alzinar, vam aprofundir molt sobre aquests arbres, com són i perquè són així.

La segona parada va ser la fageda, per arribar fins a la fageda vam tornar agafar l’autocar, perquè la fageda està a més de 1.000 metres d’altitud. Ens va agradar molt anar a la fageda perquè vam prendre un bany de fulles de faig, dins un pou de neu. També vam trobar una forca enganxada en un tronc de faig. Aquesta forca se la va deixar un pagès i després una llavor de faja va començar a créixer entre mig de les pues de la forca. Si tornem d’aquí a 40 anys, la forca haurà pujat una mica més.

Cap a les 14 vam anar a dinar a Can Lleonard, va ser un dinar molt ràpid, uns quants jocs i cap a l’autocar, perquè calia fer un viatge molt llarg i ple de corbes per tornar a l’escola.

ANADA A BARCELONA

El passat dia 28 de maig els alumnes més grans de la ZER anàrem a Barcelona. Vam haver de sortir molt d’hora ja que a les deu havíem de ser al port per fer un taller sobre inici a la navegació. Mentre un grup feia el taller, els altres vam anar a fer una volta en un veler pel port de Barcelona, i, després els grups ens vam canviar. En acabar anàrem tots juntS cap a la Barceloneta, hi havia molta gent a la platja i ens van agradar molt les figures fetes amb sorra que hi havia. Vam dinar al parc de la Ciutadella, allà s’hi estava molt bé i ens hi estiguérem fins a l’hora d’anar a visitar el Parlament de Catalunya, ens

van explicar els diversos usos de l’edifici (arsenal, palau) abans de que fos destinat a ser el parlament, observàrem els diversos estils que té i el visitàrem per dins, té unes escales de marbre molt impressionants. L’última part de la visita fou a l’hemicicle. Ens van explicar quina era la feina del diputats i altres coses molt interessants. Quan es va haver acabat vem iniciar el viatge de tornada.

15

Viu al Parc: Parc de St. Llorenç del Munt

El dia 5 de Maig els alumnes de cicle superior de l’escola l’Esqueix i de l’escola de Mura vam anar a participar a les activitats organitzades pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac per les escoles que formen part del parc.

En arribar vam fer diversos tallers: • Mots encreuats gegants sobre als parcs

de Catalunya • Guixot de 8: jocs amb material reciclat. • Passejada fins a l’ermita, observant el

paisatge. • Taller de l’artista on es pintaven amb els

tres colors bàsics unes làmines de plàstic.

A partir de les dues vam dinar i a la tarda van fer un espectacle de màgia amb el mag EDGAR i el seu ajudant Víctor, que són de l’equip del mag Lari.

Xerrada sobre seguretat a Internet El dilluns 18 de maig es va venir a l’escola una Mossa d’Esquadra a fer una xerrada sobre Internet segura. Primer la va fer als alumnes de Cicle Superior i després als de Cicle Mitjà. Va explicar tot una colla de recomanacions que cal seguir per evitar problemes amb les contrasenyes, quan ens comuniquem a través del messenger, quan connectem la webcam.... Aquesta mateixa xerrada també es va fer dies abans adreçada als pares i mares de l’escola.

Festa de final de curs El diumenge 14 de juny vam celebrar a la

nostra escola la Festa de Fi de Curs. Durant el matí hi va haver la jornada de portes obertes al centre amb diferents actes: els alumnes de 5è van organitzar la tradicional tómbola per recaptar diners pel viatge de final d’etapa del curs vinent; es va fer una exhibició de ping-pong; els alumnes de 6è van fer la presentació del seu projecte sobre el poble de Monistrol i per últim es va fer el comiat dels alumnes de sisè que el curs vinent ja aniran a l’institut. Van ser moltes les persones que van passar per l’escola per participar en tots aquests actes i els de la tómbola van quedar molt contents ja que pràcticament van esgotar totes les butlletes que tenien.

Escola L’Esqueix

16

Com ja vam informar en el darrer número de la revista El Clot, el fins ara president del Casal, l’Emili Fargues, ha deixat el seu càrrec. A partir d’ara la nostra entitat tindrà presidenta, l’Alícia Castellà.

El dinar anual de socis es va fer el passat dissabte 27 de juny amb l’assistència de 74 persones. El lloc escollit per a l’ocasió va ser el restaurant La Masia del Solà i tothom va quedar molt content de l’àpat.

Quan tingueu aquesta revista a les mans segurament ja s’hauran posat en marxa una colla de cursets que s’organitzen des del Casal. Per una banda es farà un curset de boixets

(bolillos) els dijous, un curs de manualitats i pintura els divendres i un curs de sardanes els dissabtes. Aquests cursos es duran a terme setmanalment durant els mesos de juliol i agost i esperem que tinguin una bona acceptació.

De cara a la festa major s’està organitzant també el concurs de petanca.

Per últim us informem que s’està preparant ja un seguit d’activitats i xerrades de cara al setembre. Quan estigui tot més concretat ja us en donarem els detalls.

Casal L’Espiga

Des del Casal L’EspigaDes del Casal L’EspigaDes del Casal L’Espiga

C/ Sant Llogari, 45 Tel. 669 52 54 50 / 93 866 61 32

Fax 93 839 91 68 08275 MONISTROL DE CALDERS

www.paviplanas.com paviplanas@paviplanas.com

Reparació, venda i Assegurances de vehicles Polígon La Llandriga, parcel·la 1 Tel. 93 839 91 52

08275 MONISTROL DE CALDERS

17

- Construcció de nous punts d’aigua per a extinció d’incendis forestals Com ja vam informar en

l’anterior edició del Clot, enguany es van sol·licitar ajuts per a la construcció de tres nous punts d’aigua: un a Monistrol de Calders (al Serrat de l’Om), un altre a Calders (al Serrat de les Abrines, just a tocar del terme de Monistrol) i un tercer, també a Calders, dins de la finca de Serramalera.

Durant aquest passat mes de juny s’ha f inalitzat la seva construcció la qual cosa suposarà d i s p o s a r d e t r e s n o v e s infraestructures per a la lluita contra els incendis forestals que permetran millorar les tasques d’extinció en cas que sigui necessari.

- Cinquena edició dels cursos de formació per a voluntaris d'ADFs del Bages a Calders Els passats dissabtes 16, 23 i 30 de maig es van portar a terme, a Calders, la cinquena edició de les “Jornades de Capacitació per a Voluntaris i Personal de les ADF del Bages”. Aquestes jornades, a les quals hi van assistir uns 50 voluntaris de la nostra ADF i d’altres ADF de la comarca, van servir per continuar amb la tasca formativa que durant els darrers anys s’està promovent des de la Federació d’ADF del Bages. Cal dir que en motiu de la celebració del 10è aniversari de la Federació d’ADF del Bages, que va coincidir amb el tercer cap de setmana de les jornades, un equip de TV3 va gravar un reportatge sobre les activitats pràctiques de l’últim dia del curs de formació que fou emès durant el mateix cap de setmana.

Des de l’ADFDes de l’ADFDes de l’ADF

Nou punt d’aigua construït sobre el Serrat de l’Om, a Monistrol de Calders

Participants a les jornades de formació realitzant pràctiques de control del perímetre d’un incendi amb l’ús de magalls

18

- Arranjament de camins Durant el passat mes de maig s’han realitzat les tasques d’arranjament i manteniment de

diversos camins del nostre municipi inclosos en el Pla de Prevenció d’Incendis municipal. Els camins que han estat objecte de les actuacions de manteniment són:

− Camí de la carretera B-124 a les Abrines, passant per la pedrera d’en Sala.

− Camí del Serrat de les Abrines fins a Sant Pere Màrtir.

− Camí de Sant Pere Màrtir a Bellveí, fins al límit de terme municipal.

− Camí de la carretera B-124 al Bosc de Mussarra.

− Camí de Mussarra a Navarcles pel Serrat del Vintró, fins al límit de terme municipal.

Jordi Gual

Voluntaris rebent explicacions sobre l’ús i funcionament dels equips d’extinció de les ADF

C O N S T R U C C I O N S PONSA PUIG, S.L. CIF B62133459

Carrer l’Om i la Roca, 1 Tel. 93 839 90 57 - 93 839 90 32 08275 MONISTROL DE CALDERS

19

Bateig de la parella de gegants del poble

Finalment el dia que tant havíem estat esperant i preparant va arribar. Un cop passat, des

del teixit, el que més ens ve de gust és donar-vos les gràcies a tots. Gràcies perquè la plaça era plena de gom a gom, perquè vàreu ser molts els que vàreu seguir els actes de principi a fi, perquè vàreu participar-hi escoltant, mirant, saltant, cantant i ballant. Perquè vàreu fer el millor que es podia demanar en un acte així, que la parella de gegants i tot el que l’envolta passés a ser vostra, de tots els monitrolencs.

Caldria un escrit de vàries pàgines per poder fer arribar específicament els nostres

agraïments a tothom que hi ha col·laborat, però tot i així seria molt fàcil quedar-nos encara curts. És per això que esperem que preneu aquest agraïment conjunt com si hagués estat fet a mida per cadascú de vosaltres. El que si que voldríem dir és que ens hauria agradat poder fer quatre gegantes, perquè totes quatre s’ho mereixien i haurien estat excel·lents Rabassoles monistrolenques. D’alguna manera però totes quatre seran ja, per sempre, part de la nostra Rabassola.

Aprofitem l’ocasió per recordar-vos que esperem les vostres fotografies per el concurs de la

diada. Ens les podeu fer arribar al correu electrònic del teixit: txinq@hotmail.com. Recordeu que hi ha un premi de 50€ per la foto guanyadora. Quantes més ens n’envieu, més opcions tindreu de fer-vos amb els quartos!

Esperem que el llegat del Llúpol i la Farigola continui amb la mateixa empenta que ha

començat, que els fem ballar i passejar per Monistrol i arreu de Catalunya durant molts anys i, perquè no, que els hi poguem posar companyia ben aviat...! El que sembla força segur és que no podem badar perquè el senyor de Calders no deixerà de fer-los la guitza.... nyeeeeeee!!!

Teixit d’Inquietuds

Des de Teixit d’InquietudsDes de Teixit d’InquietudsDes de Teixit d’Inquietuds

Foto realitzada per Amador Codina, vocal de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya (ACGC)

20

ACTUALITAT MONISTROLENCA Partits i resultats Una vegada acabada la temporada 2008-2009 la Monistrolenca ha aconseguit 33 punts (sis

victòries i cinc empats al Camp del Met i tres victòries i un empat lluny de Monistrol). Aquests són els partits i els resultats d’aquest tram final de temporada:

Puigcerdà – Monistrolenca 8-1 Carles Artés - Monistrolenca 2-3 Gerard -2- i Marc Monistrolenca – Calders 4-4 Pep -2-, Marc i Lluís Gironella B – Monistrolenca 7-1 Adam Golejadors i regularitat Un total de nou jugadors han marcat algun gol durant la temporada. Els golejadors verd-i-

blancs han estat els següents: Gerard 15 gols Carles 10 gols Marc 7 gols (1 de penal) Pep 4 gols Lluís 4 gols (2 de penal) Àlex 3 gols (1 de penal) Adam 2 gols Gabi i Tià 1 gol Tres jugadors han aconseguit passar dels dos mil minuts disputats. El top ten dels jugadors

amb més minuts al seu caseller particular han estat: Carles 2651 minuts Germà 2448 minuts Lluís G. 2181 minuts Marc 1960 minuts Lluís R. 1950 minuts Pep 1759 minuts Gabi 1737 minuts Gerard 1588 minuts Classificació final Amb un total de 30 jornades disputades, la Monistrolenca ha estat el desè classificat del

grup I amb 33 punts aconseguits (56 gols a favor i 83 en contra). Ha quedat campió el Gironella B amb 72 punts, aconseguint així l’ascens a Segona Territorial. El Berga B ha quedat segon amb 69 i ha jugat la promoció per pujar (va perdre contra el Penitentes i no va aconseguir el seu objectiu final). El cuer ha estat el Sant Llorenç de Morunys amb només 12 punts i 106 gols en contra.

EsportsEsportsEsports

21

L’anècdota d’aquesta temporada podria ser que el Calders ha quedat per davant de la Monistrolenca a la classificació (no deixa de ser una anècdota després de dècades de quedar per sota). Han quedat només dues posicions per sobre però sembla que hagin conquerit el triplet (el millor Calders de quasi tota la seva història, es va fundar l’any 1977, ha quedat vuitè a la taula). Recorden la millor Monistrolenca fins on ha arribat? El dia que varen venir a jugar al camp del Met pensaven

que guanyarien ja que estaven en ratxa però guanyar a Monistrol no és pas fàcil. Com que no ho van poder aconseguir varen donar mil i una raons. A la pàgina web de l’Ajuntament de Calders s’expliquen totes aquestes “interessants” excuses. A continuació extrec uns petits fragments que semblen sortits d’una pel·lícula de ciència ficció:

“...en aquell bony de camp, en aquell sotrac, que els nostres veïns de Monistrol fan servir d’estadi. Petit i estret de nassos, i a més boterut, que prou feia dies que no hi passaven l’aplanador...” “...Els va costar prop de mitja hora passar la divisòria i xafar el nostre camp. I mira que allà, amb quatre salts et plantes d’àrea a àrea...” “...L’estadi va emmudir. Muts també perquè l’altre dia no hi havia gaire públic a Monistrol, ni massa ambient, no pas com altres vegades, i és que l’equip no passa pel seu millor moment..” “...Els del Monistrol feien faltes per mirar d’aturar el nostre joc, però com que l’àrbitre va decidir de no mostrar-los les targetes pertinents, va trobar-se amb les nostres protestes...” “...Ells van trobar-se amb superioritat i impunitat i van començar a fer el que semblava impossible que poguessin fer: pressionar i atacar-nos...”

Text: Markin’s

Vinyeta: Fons

Carrer de la Vinya, 6 Tel. 93 839 90 03 – 93 839 90 86 – 93 839 90 54 08275 MONISTROL DE CALDERS

22

Quina serà l’estrella mediàtica que assistirà al campus de futbol que organitza l’AE Monistrolenca?

Els nous gegants de Monistrol es passejaran sovint per les festes majors i altres celebracions dels pobles veïns?

Els afeccionats del Madrid han aprofitat la revetlla de Sant Joan per cremar tots els petards que tenien preparats per celebrar els triomfs del seu equip?

Algú se la prendre seriosament la baralla entre calderins i monistrolencs del dia de la Festa del Teatre Comarcal?

23

En aquesta ocasió entrevistarem de nou una persona que no és de Monistrol, però que fa uns dies va ser al nostre poble a fer una xerrada sobre un nova entitat que s’ha creat

a l Moianès (EMEC, Endavant Moianès, Endavant la Comarca). Ens referim a Miquel a Miquel Prat, exalcalde de Castellcir i president d’aquesta nova entitat. Tenim interès que ens expliqui coses sobre el seu passat com a alcalde i del present al capdavant de l’entitat.

• Ens podries explicar una mica la teva vida en el món de la política municipal?

- Crec que jo he treballat sempre en política, però mai no estat membre de cap partit polític. Amb els meus 69 anys crec que ja m’he bellugat en molts àmbits polítics. Però concretament en el món local vaig començar a Castellcir

l’any 1983 que els faltava una persona per la llista i m’ho van venir a demanar. Jo vaig acceptar col·laborar, però vaig tenir la mala sort que, com que eren llistes obertes, em van votar més que a ningú i havia de ser alcalde. Com que no ho havia programat i feia poc que era al poble no em vaig veure en cor d’agafar-ho. Vaig passar 4 anys com a regidor i vam engegar tot un procés amb una colla de gent, molts d’ells encara hi són ara. Després d’aquests 4 anys vaig tornar a fer marxa enrere per problemes de feina. Les meves estades a l’ajuntament no han estat mai buscades. Vaig estar uns anys fora i a partir del 1995 hi vaig tornar a ser i he estat 12 anys d’alcalde, fins el 2007. Durant un temps ho volia deixar, però vaig anar seguint fins que ara he trobat un bon relleu, el Carles Ibàñez, que ja havia estat al grup durant molts anys. En tots aquets anys han anat sortint grups polítics que s’han presentat, però sempre hem anat guanyant nosaltres per majoria. Això no vol dir que els deixéssim fora del govern, hem repartit sempre les carteres i normalment sempre deixàvem que triessin les carteres que volien i que s’hi sentissin més a gust per treballar. Sempre hem treballat així i al poble hem anat fent el que hem pogut. Jo no he estat amant de fer campanyes electorals, als pobles ens coneixem tots i sabem la manera de treballar, per tant no cal fer grans campanyes. De vegades pots prometre coses que, com que no depenen de tu, no les podràs dur a terme. Vam tenir un problema amb un embassament que no hi havia manera que es tirés endavant per part d’una altra administració i no es va desencallar fins que van arribar les amenaces de denúncies al jutjat. Crec que amb els 12 anys d’alcalde tinc unes dades que em fan sentir molt orgullós: hem fet un ple cada mes, dos o tres plens extraordinaris l’any i no hi ha hagut un sol acord pres per majoria, tot s’ha aprovat per unanimitat. D’aquesta manera vas molt més segur i si en alguna cosa ens equivoquem, ho fem tots, no només els que governen.

• I un cop fora de la política municipal arriba l’EMEC, com va sorgir la idea de creació

de l’EMEC?

- EMEC surt en veure que per la via política no es podien aconseguir els nostres objectius

de veure la realitat comarcal. A nivell de Consorci i amb els alcaldes crec que s’havien fet tots els passos que s’havien de fer i no van donar resultat. Vaig veure que fora d’aquella via hi havia més camí. Sembla que avui dia la participació ciutadana està de moda i sembla que els polítics s’escolten més les iniciatives ciutadanes que les polítiques. De fet, des del Parlament ja em van demanar que ho moguéssim per aquesta via, ja que es podien entrar escrits com a associació i anar pujant graons amunt. Des de l’associació tenim accés a tots els grups, cosa que a nivell polític no era possible. Des de l’any 1991 que estem treballant en tot això, després de l’informe Roca, i no hi ha hagut manera de desencallar res, ens han anat donant llargues dient que no

Parlem amb...Parlem amb...Parlem amb...

24

era el moment. Això durant tots aquests anys i ara continuen dient el mateix. Veuen clar que la comarca del Moianès ha d’existir, però no s’acaba de moure res. Sembla que ara, després de les darreres converses es podria arribar a signar un conveni temporal en què es dotés la futura comarca econòmicament i es cedís una cadira parlamentària a les reunions que es facin amb els consells comarcals. En cas que això no sigui possible que ens deixin assistir-hi amb qualsevol dels consells comarcals en què hi ha poblacions del moianès. Sembla que el tema econòmic és més complicat que l’acceptin, ara bé la representació al parlament ja es veu més viable. • Què és l’EMEC? Quins objectius té?

- Una temptativa de bona voluntat de col·laboració amb les institucions nostres, en definitiva un suport al Consorci del Moianès. Es tracta d’una entitat legalment constituïda, amb estatuts però sense NIF, ja que de moment no s’han de rebre subvencions ni hi ha previstos moviments econòmics. L’objectiu únic és aconseguir el reconeixement institucional de la nostra comarca. També s’ha parlat de si es podien fer més coses un cop aconseguit això i va semblar que potser sí, però que en tot cas tot anirà venint. Un cop ens acceptin això del conveni a tràmit jo ja em sentiré feliç. De moment tots els grups parlamentaris saben que ens estem movent fort, però evidentment hi ha grups que estan disposats a anar a tot i a per tot i d’altres que són més reticents a moure fitxa. • Qui en forma part?

- En formen part els deu pobles. Abans d’engegar res es va parlar amb els deu alcaldes i tots saben què fem i que no som oposició a res del que ells facin, saben que és una predisposició a col·laborar des de l’àmbit civil. Com deia, en formen part els deu pobles i cadascun està representat per dos membres però només amb un vot. Tot això pot semblar tonteria però té a veure en equilibri territorial, que pesa igual un poble petit que un de gran, una mica seguint l’exemple del consorci. • Quins passos s’han fet fins ara?

- Es va fer un pas una mica reivindicatiu amb un estament polític que es va manifestar creiem erròniament. Ens vam reunir amb els alcaldes i aquest estament polític per tractar el tema, i van dir que no havíem interpretat bé com s’havien expressat i que entenien perfectament la nostra reivindicació. Però en principi ens deien que era perdre el temps parlar de les comarques i a nosaltres ens va semblar molt malament que un organisme polític digués això. Per altra banda volíem fer una pregunta parlamentària de saber perquè tot això s’estava aturant, però llavors ens va semblar que això no era la millor estratègia i vam canviar. Vam decidir anar a veure cada grup parlamentari de forma individual i fer-los saber què preteníem. A partir d’ara hem d’exposar les nostres gestions al consorci i fer-los saber què és el què creiem que s’hauria de fer. A partir d’aquí són els ajuntaments que hauran de tirar endavant una cosa o altra, ja que només ho poden fer ells legalment. • Creus que la nova comarca serà realitat aviat?

- Jo crec que la nova comarca ja és realitat, per bé que no ho és oficialment. Si he de ser sincer no crec que sigui una cosa imminent, per bé que es poden trobar mecanismes tipus conveni que ens doni una certa equiparació amb una comarca legalment constituïda. Creiem que això pot ser una situació d’impàs però molt satisfactòria pels interessos dels municipis. Amb el conveni es passaria de col·laborar econòmicament des dels ajuntaments a rebre per part de la Generalitat, cosa molt diferent. • Com pot donar suport la gent a la iniciativa?

25

- De moment estem amb les adhesions que no comprometen a res, però que són molt importants, tant a nivell particular com d’entitats. Aquestes últimes també són importants ja que quan reben adhesions d’entitats i empreses s’ho miren tot d’una altra manera. Pel que fa a les signatures individuals de vegades costa d’aconseguir-les ja que moltes persones no saben ben bé què és un consell comarcal i pensen més en el sentimentalisme que en els beneficis que podrien arribar a la població. • Heu presentat la nova entitat a tots els pobles?

- No, només ens queden Sant Quirze i Collsuspina, que per diversos motius no s’han pogut dur a terme. Creiem que en un moment o altra es farà a tot arreu. Jo estic molt satisfet de les presentacions fetes fins ara ja que no he trobat a cap poble ningú que rebutgés directament la iniciativa. Crec que ja tenim més de 500 signatures recollides i n’estic molt satisfet. • Vols afegir alguna cosa més?

- Crec que és interessant que la gent sàpiga que des del Consorci s’ha fet molt bona feina, segurament molt millor que molts consells comarcals, però de cara a la gent com que se’ls hi està donant un bon servei, no ho troben tant a faltar. Segurament que sense el consorci la gent del carrer hagués reclamat la comarca per la necessitat de tenir més serveis que no tindria. La gent ha d’entendre que el consell comarcal no està al servei de la població directament sinó al dels ajuntaments. Els serveis a les persones els ha de donar l’ajuntament i aquest ha d’anar a cercar-los al consell comarcal. Això crec que és el que la gent hauria d’entendre.

I així vam acabar la conversa amb en Miquel Prat i li desitgem que tingui molta sort en els

objectius pels quals està lluitant.

Alba Jornet/Jaume Musarra

Urbanització Saladich – C/ Granera, 6 Tel. 93 839 80 84 Mòbil 628 94 30 63 08275 MONISTROL DE CALDERS

CORREDURIA D’ASSEGURANCES

PUJOL

Angel Guimera, 56-58. bxos Tel. 93 877 20 64 Fax. 93 877 36 91

Pujol@assegurancespujol.com

Manresa

Gran, 62 Tel/fax. 93 833 20 64

Sant Vicenç de Castellet

26

• El passat hivern va estrenar-se al poble l’última obra del Grup de Teatre del Centre Parroquial de Monistrol de Calders. Es titulava Pigmalió i des de l’estrena fins a dia d’avui (han estat sis actuacions representades arreu de Catalunya) els membres del grup de teatre les han vist de tots colors. Ens expliquem! No ens referim a una gran afluència de públic o al fet de veure la sala quasi buida, tampoc ens referim a la presència d’un públic fred que li costa entrar a l’obra o al fet d’haver de parar uns segons davant dels nombrosos aplaudiments del respectable. Tot això ja es preveu, més o menys, amb qualsevol obra que el Centre ha representat en l’estrena i anant de “bolos”. Al que ens referim és a patir una sèrie d’incidents desagradables per a qualsevol entitat cultural (uns acaben com a anècdota i d’altres com a fet delictiu). Un membre de l’elenc teatral es va deixar les claus del cotxe dins el vehicle i per tornar a casa una vegada tot finalitzat va haver de fer mil peripècies. Un individu amb unes copes de més va robar l’obra escrita que tenen els tècnics de llum amb tots els canvis a fer durant la representació (després d’una persecució pels carrers de Badalona més pròpia d’una pel·lícula de l’agent 007 es va aconseguir recuperar sense sofrir pèrdues). I els fets més llastimosos van acabar a la comissaria dels Mossos posant una denúncia de robatori ja que uns lladregots van forçar el cotxe de dos dels actors a l’acabar la representació (en llocs i dies diferents) i van emportar-se tota la roba i material que feien servir per l’obra. Sembla que Pigmalió té una malastrugança a sobre difícil de treure tot i la magnifica feina feta per les actrius i els actors.

• Al nostre poble es va celebrar l’últim consell d’alcaldes de la comarca aprofitant la presentació del pla d’emergències dels bombers de la Generalitat. Una trobada força profitosa amb una anècdota destacable, que alguns dels presents recordaran durant força temps. Un helicòpter que forma part del pla d’emergències va venir a Monistrol i un dels únics llocs on podia estacionar a la nostra vila era al multifuncional Camp del Met. Fins aquí cap problema, però quan va tornar a enlairar-se va aixecar tanta polseguera que la gran majoria d’alcaldes i alcaldesses van quedar segur plens

de sorra durant molts dies. Una imatge que segur que als caps de l’oposició a l’alcaldia dels diferents pobles els hi hauria agradat veure. Però això tan sols va ser una anècdota i la resta, i part important de la trobada, segur que va ser molt profitosa.

• Molta moguda ha hagut a Monistrol aquest últim bimestre pel que fa als casaments i als naixements. I com que, si tot transcorre amb normalitat, es comença per la boda doncs us expliquem que la Cristina i l’Ismael i el Martí i la Sílvia han fet definitivament el gran pas. I pel que fa als naixements, la Montse i l’Andrés han tingut a l’Oto i l’Eloi i la Jèssica la petita Nora. Molta felicitat per tots ... 10!

SafareigSafareigSafareig

27

• A Monistrol es va celebrar, amb gran èxit segons els organitzadors i els assistents, la festa del teatre comarcal del Bages-Berguedà-Solsonès. Cal destacar, entre el munt de coses que tenia preparat el grup de teatre local per amenitzar la tarda-vespre, la interpretació del Josep Baiges (amb corbata, puro a la boca i plànol sobre la taula) de la venda de parcel·les de la urbanització Masia del Solà i de totes les coses, es poguessin vendre o no, de forma totalment dubtosa i il·legal. Alguns dels assistents deien que semblava un fragment extret de la vida real quan el Sr. Oriol de l’època va passar pel poble i va fer el mateix però qualsevol semblança amb la realitat va ser pura imaginació. O no? També cal destacar la representació de la independència de Monistrol amb Calders, amb pedregada i tot. La gent encara riu (la gent d’ara, és clar, no la de fa 75 anys). Unes celebracions que fan que la nostra vila sigui per un dia el centre d’atenció de la gent del món de la faràndula i es pugui comprovar que té encant de veritat.

• Tot i que en el camp semblen unes bestioles (amb tot el “carinyo” del món), els jugadors de la Monistrolenca varen fer el viatge de cloenda de la temporada a la bonica vila de Lloret. Es van comportar d’allò més (sense cap destrossa ni incident destacable) i van poder gaudir d’un temps molt bo. La majoria de jugadors però van disfrutar més de les mogudes nits de la costa que del radiant sol que donava color a les boniques senyoretes estrangeres que prenien el sol a la platja. Ara tan sols caldrà veure si aquest ha estat el últim viatge de final de temporada d’algun jugador verd-i-blanc.

Text: Germà i Òscar Fotos : Jordi, Quico i Alfons

RESTAURANT

Tel. 93 839 90 25 MONISTROL DE CALDERS

Tel.: 93 820 80 96 Carretera de Vic, 74 Fax.: 93 839 91 58 08180 Moià Mòbils: 606 19 23 80 - 629 18 92 92

28

NOTÍCIES DE MANRESA

• L’oficina de Correus de la ciutat ha retirat l’àguila imperial de la façana i que és símbol de la dictadura franquista. La peça, que pesa més de 500 quilos, de moment es troba ubicada a l’interior de l’edifici i hi ha diferents entitats que n’han fet la petició, entre d’altres el Museu Comarcal.

• Els botiguers de la zona de les muralles de Sant Domènec i Sant Francesc temen que els 9 mesos que duraran les obres que s’han de fer en aquests dos vials perjudiquin el volum de vendes dels seus negocis, que ja estan afectats per la crisi econòmica.

• L’Ajuntament començarà a multar aquest mes de juliol els vehicles que passin per la plaça Gispert. Es farà servir el sistema de fotomultes.

• L’atur desborda els serveis d’ocupació i l’OTG de Manresa atén diàriament més de 500 persones, quan el nombre d’ofertes laborals és d’una vintena per dia.

• S’han instal·lat les noves cargoleres que el curs vinent entraran en funcionament a l’IES Lluís de Peguera de Manresa. Ara queda pendent de refer la pista poliesportiva i l’acabament del gimnàs, que haurà d’estar a punt al setembre.

NOTÍCIES DELS DIFERENTS POBLES DE LA COMARCA

Relleu de la directora i del subdirector de la presó del Bages Cinc mesos després de la inauguració de la presó dels Lledoners ja hi ha hagut canvis en la direcció del centre. Concretament s’ha rellevat la directora, Montserrat Pina i el subdirector, Carles Enric López. Sembla que els motius dels relleus són les tenses relacions que hi havia entre la direcció i els funcionaris de la presó.

Sallent obrirà un equipament turístic dedicat als obrers El Centre d’Acollida Turística (CAT) que la Generalitat està construint a Sallent entrarà en funcionament d’aquí a un any. Es tracta d’un centre d’atenció turística dedicat a la revolució industrial i a l’aparició de l’obrerisme a l’eix fluvial del Llobregat. Formarà part d’un conjunt d’onze centres repartits arreu del país.

Moià es manifesta contra l’IBI Els habitants de Moià estan indignats per l’augment de l’IBI que l’Ajuntament ha aprovat per aquest any. S’ha creat una plataforma per tal de recollir signatures, s’han fet manifestacions silencioses, s’han penjat pancartes a les façanes i s’ha demanat la realització d’una auditoria externa dels comptes i la gestió de l’Ajuntament. Cal dir que l’Ajuntament de Moià és el que està més endeutat de tot Catalunya. Sant Vicenç de Castellet conviu amb les obres de les noves piscines Els banyistes de Sant Vicenç hauran de conviure tot l’estiu amb les obres de la nova piscina, just al costat d’on hi ha l’actual. Aquest és un projecte subvencionat, en part, pel Fons Estatal d’Inversió Local i com que ha d’estar enllestit abans de final d’any ha estat impossible no fer coincidir les obres amb la temporada de bany.

La tala d’una arbreda crea malestar a Avinyó Al terme municipal d’Avinyó, just a tocar de la Gavarresa hi havia una arbreda (pollancres i plataners) molt freqüentada per excursionistes. Aquests arbres van ser tallats per la companyia FECSA Endesa per tal de mantenir nets els voltants d’una línia elèctrica, però això ha creat malestar a la població, perquè hi havia arbres de més de 25 metres i amb més de 80 anys.

La comarcaLa comarcaLa comarca

M. Teresa Puig

29

MAIG: Sol: 23 dies JUNY: Sol: 23 dies Núvol: 5 dies Núvol: 5 dies

Pluja: 3 dies Pluja: 2 dies

Precipitacions: 30,5 l/m2 19 l/m2

Comentari: Acabem de deixar enrere una primavera força plujosa, tant al març com a l’abril ha plogut bastant. Al maig també hi ha hagut força precipitacions. Durant aquest darrers dies hem tingut un temps de molts trons, però l’aigua ben just ha mullat el terra. Ara acabem d’entrar a l’estiu i fa una bona colla d’anys que no plou massa els estius. Tant que fa falta la pluja durant aquesta estació i tant necessària que és l’aigua per l’horticultura i no hi ha manera. A veure si algun dia podrem saber qui o què té la culpa de què plogui tan poc.

Eduard Comasòlivas

CABRIT FREGIT Ingredients: 1 kg de cabrit, 1 cabeça petita d’alls, 2 fulles de llorer, una branca de farigola, una

branca de romaní, comí trinxat, sal, pebre, vi blanc, oli d’oliva, pa ratllat. Per la guarnició: patates escalivades, pebrots vermells escalivats al forn, sal, pebre

orenga i oli. Preparació: El cabrit trinxat petit es posa en un recipient fondo juntament amb la sal, el pebre, el comí

triturat, les herbes i els alls i es barreja bé. Es cobreix tot amb el vi blanc i es remena ben remenat. Es deixa reposar 5 o 6 hores. Passat aquest temps s’ha d’escórrer bé i treure-li el llorer, els alls i les herbes. Posem l’oli en una paella i fregim el cabrit que prèviament haurem passat pel pa ratllat.

A l’hora de servir-lo l’acompanyarem amb les patates escalivades i el pebrot, ben amanit tot amb sal, pebre, orenga i oli d’oliva. Menjar ben calent acabat de fer.

Bon profit! Isa Orellana

El tempsEl tempsEl temps

La cuinaLa cuinaLa cuina

30

El cellerEl cellerEl celler

BOTIGUES DE VINS DEL BAGES (I)

Encetem una nova sèrie d’articles amb la finalitat de fer-vos una presentació exhaustiva de

totes les botigues especialitzades en el món del vi que hi ha actualment a la comarca del Bages, excloent les que pertanyen a un celler dedicat a l’elaboració de vi i que, per tant, només comercialitzen els vins d’elaboració pròpia. Creiem que pot ser útil a l’hora de fer les vostres seleccions de compra. En cada edició de la revista us presentarem una sola botiga i començarem per:

TOMASA Sant Joan Baptista de la Salle, 20 08241 Manresa Telèfon: 93 872 11 26 www.vinstomasa.com

Aquesta botiga està situada al bell mig del centre

comercial de Manresa. El sommelier Sr. Joan Tomasa i Garroset, que és el seu responsable, ens ofereix la informació que us brindem tot seguit:

Es tracta d’un establiment familiar que té els seu origen als anys 20 del segle passat i que

des del principi es va dedicar a la venda de vi a més d’altres productes. Posteriorment es va anar especialitzant en vins, caves, licors, cerveses artesanes i accessoris dins del món del vi. Disposen d’una plana web informativa i de moment no tenen canal de vendes per internet, tot i que no el descarten en el futur.

Quins tipus de vi són els que tenen millor sortida a la vostra botiga?

Nosaltres venem vins de totes les zones amb la premissa que tinguin una qualitat bona i a un preu raonable, Les vendes de vi a doll estan baixant i, en canvi, estan augmentant les de vins embotellats de qualitat, sobretot de gamma mitja. El patró del consum de vi actual ha canviat. Abans es consumia vi corrent amb el porró cada dia a sobre de la taula, mentre que ara es consumeix principalment vi de qualitat, criança, reserva o gran reserva, els caps de setmana.

L‘actual context de crisi econòmica ha tingut una influència important en el volum i

en la tipologia de les vostres vendes de vi?

El canvi ha esta qualitatiu i no quantitatiu, és a dir, es ven aproximadament el mateix tipus de producte però en una quantitat més reduïda.

31

Segons la vostra experiència, com penseu que evolucionarà la venda de vi a mig termini?

A mig termini no es preveu canvis. El patró de consum de la gent jove és el que us he descrit abans, consum de cap de setmana de vins embotellats de qualitat. Com a nou projecte i com a alternativa al vi a doll que com ja sabem tendeix a picar-se a la garrafa a causa del seu contacte amb l’aire, vull implantar la venda de vi amb el sistema bag in box, que és un barril que pot ser de diferents volums, que porta una espècie de membrana la qual està sempre en contacte amb el vi i que, per tant, no permet que aquest estigui en contacte amb l’aire, per la qual cosa, una vegada obert, aguanta molts dies sense picar-se. Amb això pretenc arribar a un segment de consumidors descontents amb el vi a doll.

Penseu que sorgiran innovacions importants en el món del vi a mig termini?

No, innovacions importants no, perquè la base del vi són les varietats que s’estan fent servir i de moment hi ha les que hi ha. Torres ha fet un vi sense alcohol, però un vi sense alcohol està fora de la filosofia del vi i, de moment, és tècnicament impossible fer un vi amb totes les qualitats organolèptiques sense alcohol. Això no vol dir que no es pugui superar en el futur. El Natureo de Torres té unes aromes prou bones, però en boca li manca la untuositat d’un vi amb alcohol. La darrera gran innovació va ser, fa uns anys, el tractament en fred per a l’elaboració dels vins, però actualment no hi ha res semblant a la vista.

Finalment, demanem al Sr. Tomasa una recomanació d’un vi dins de cada una de les

categories següents: Vi del Pla de Bages fins a 10 €: Solergibert Cabernet Sauvignon, Reserva 2004. Negre Vi del Pla de Bages de 10 fins a 30 €: Quico Fargas Reserva. Negre Vi del Pla de Bages de més de 30 €: Abadal Selecció. Negre Vi català (excepte Pla de Bages) fins a 10 €: Castell del Remei Gotim Bru, Costers del Segre. Negre Vi català (excepte Pla de Bages) de 10 fins a 30 €: Pas Curtei, Penedès. Negre Vi català (excepte Pla de Bages) de més de 30 € Torres, Grans Muralles, Penedès. Negre Vi no català fins a 10 €: Resalso, Ribera de Duero. Negre Vi no català de 10 fins a 30 €: Martín Cendoya, Reserva 2003, Rioja. Negre Vi no català de més de 30 € Peter Jakob Kühn, Riesling Eiswein, Rheingau (Alemanya), Vi de gel blanc botella 375 ml.

Que tingueu bon celler !!

Pedru/Jan

32

CiènciesCiènciesCiències

CURIOSITATS DEL FUTBOL (IV). HERZOGENAURACH

Herzogenaurach és el nom d’un bonic poble medieval de carrers empedrats que actualment té uns 20.000 habitants, situat a la regió històrica de Francònia - on per cert s’hi fan uns vins blancs extraordinaris - la qual forma part a la seva vegada del land alemany de Baviera. Però vejam......que té a veure aquest poble amb el món del futbol?. Curiosament, i això és un fet que coneix molt poca gent, es tracta ni més ni menys que del bressol de dues de les més importants empreses del món fabricants d’equipament esportiu i, especialment, de botes de futbol: Adidas i Puma.

Això no és cap casualitat, ja que el seu origen va ser una empresa fabricant de sabates esportives propietat de dos germans Rudolf i Adolf Dassler, la “Gebrüder Dassler Sportschuhfabrik”. Aquesta empresa va ser fundada en els anys 20 del segle passat quan el poble tenia amb prou feines 2.000 habitants. Els dos germans varen partir peres l’any 1948, diuen que per causes ideològiques relacionades amb el nazisme. Aleshores cada germà va fundar la seva pròpia empresa, les dues citades anteriorment, una a cada banda del riu que passa pel bell mig del poble i, des del primer moment, es van fer la competència d’una forma ferotge. Aquest fet, apart de donar lloc al naixement de la indústria moderna d’equipament esportiu, va provocar la polarització del poble en dos bàndols, cada un dels quals amb les seves pròpies botigues, bars, restaurants, i, fins i tot escoles, segons l’afinitat personal o política de cada ciutadà amb cada un dels dos germans. A més, cal tenir també en compte que estem parlant dels temps de postguerra on hi havia molt poca feina i els dos germans eren els únics que operaven empreses que en realitat podien oferir llocs de treball.

Les coses, poc a poc van anar canviant. En els anys 80, Frank Dassler, nét de Rudolf Dassler de Puma, fou el primer en trencar el tabú, ja que va abandonar aquesta empresa després de 10 anys de treballar-hi, per passar a treballar a la del seu oncle avi Adidas, cosa que en aquell moment va deixar tot el poble espaterrat.

Avui dia encara les dues empreses mantenen les seves seus centrals al poble, on hi ha un museu dedicat als dos germans a la casa pairal que va ser el seu primer domicili familiar, on s’hi conserven els primers utensilis i màquines rudimentàries de tallar cuiro impulsades per una bicicleta!! La realitat és però que els dos germans no es van tornar a fer mai més i, fins i tot, les seves tombes del cementiri del poble estan situades el més lluny possible l’una de l’altra.

Una anècdota referent a la importància de les botes de futbol: A la final del mundial de Berna de l’any 1954 hi van arribar Hongria i Alemanya. L’equip hongarès partia com a indiscutible favorit ja que tenia els millors jugadors: Sándor Kocsis (màxim golejador), Nándor Hidegkuti, Ferenc Puskas, Zoltán Czibor..... i havia guanyat tots els partits de la fase prèvia del campionat amb unes golejades escandaloses. Com a mostra, el partit Hongria Alemanya de la fase prèvia disputat a l’estadi St. Jakob Park de Basilea havia acabat 8 a 3, amb 4 gols de Kocsis i un domini espectacular dels hongaresos sobre els alemanys. Per al partit final els alemanys patien, no per perdre que això ja ho donaven per fet, sinó per no rebre una altra golejada. Però Adolf Dassler (Adidas) va desenvolupar per a l’equip alemany unes noves botes que portaven unes rosques que permetien canviar els tacs de manera que aquests s’adaptaven al tipus de terreny on es jugava: moll, sec, herba alta o baixa, etc. El fet és que a la final, en el que es va anomenar “Miracle de Berna”, Hongria que ja guanyava per 2 a 0 en el minut 8 del partit, va acabar perdent per 2 a 3, Alemanya va aconseguir el seu primer mundial i va coronar Fritz Walter com a gran heroi. Avui dia l’estadi del Kaiserslautern porta aquest nom: Fritz Walter Stadion. Hi ha qui manté que les botes van ser el factor decisiu de la victòria d’Alemanya, ja que els hongaresos no paraven de relliscar en la gespa humida de Berna. El més bo del cas és que, posteriorment, Puma va reclamar que ells ja havien dissenyat aquest tipus de botes abans que Adidas...............

Jan

33

PARAULES I LOCUCIONS LLATINES (XXVII)

Urbs. “Ciutat”. L’ús d’aquest llatinisme s’ha concretat en el significat de ciutat amb una gran aglomeració urbana. Brussel·les, capital de Bèlgica i centre de molts organismes de decisió europeus, és una urbs amb una atmosfera força especial.

Ut supra. “com (s’ha dit) més amunt”. Fórmula habitual en les referències internes d’un

mateix text. Es tracta d’un metge analista i un humanista, del qual ja ens hem ocupat ut supra. Uti possidetis. “tal com ho teniu”. Expressió de la diplomàcia, correlativa a la de statu quo

en el seu sentit original, que fa referència al moment en el qual cessen les hostilitats entre dos bàndols. Segons el principi jurídic d'uti possidetis (allò que posseíeu), el referent serien les fronteres de les administracions colonials tal com estaven el 1810.

Vade mecum. “camina amb mi”. Llibre petit que permetia ser portat a tot arreu pel seu

usuari. Sovint servia de guia professional, especialment entre els metges, camp en el qual encara avui es fa servir aquesta denominació malgrat que la grandària del llibre no facilita sempre traginar-lo d’un lloc a l’altre. A la conferència de premsa, Jean-Marie Colombani, director de Le Monde, va presentar un petit vademècum útil per a tot periodista.

Velis nolis. “vulguis o no vulguis”. Contraposició freqüent dels subjuntius dels verbs volo i

nolo, respectivament, usada amb valor concessiu, com ja feia, per exemple, Sèneca. A voltes la llegenda de Pandora ens fa recordar la torturada història d’Espanya, que tots plegats – sovint velis nolis – hem anat bastint en els darrers tres-cents anys.

Venia docendi. “permís d’ensenyar”. Expressió d’àmbit escolàstic, continuada avui en

l’àmbit universitari, que designa la llicència d’exercir la docència que hom concedeix a un professor. L'article 49 dels Estatuts estableix que per a la concessió de les noves venia docendi és preceptiu l'informe dels departaments corresponents.

Verbi gratia (v. gr.). “En favor de la paraula, és a dir, per exemple”. Expressió formada pel

genitiu verbi, depenent de l’ablatiu gratia, heretada dels grans autors clàssics, usada en totes les èpoques, fins al punt de soldar-se els dos mots per esdevenir-ne un de sol. Algunes paraules s'enganxen i les fem servir més que altres, verbigràcia: verbigràcia.

Verbo ad verbum. “paraula per paraula”. Expressió aplicada a una traducció literal,

formada per l’ablatiu verbo, depenent d’un verb amb la idea de traduir, i el complement preposicional ad verbum. També es pot dir verbum ad verbum. Les traduccions al català de la segona meitat del segle XV se situen en un punt en què conflueixen les influències de traducció medievals, verbo ad verbum, amb les noves influències humanístiques que, inspirant-se en els clàssics romans, postulen ja la traducció no només de les paraules i del sentit del text original sinó també la del seu estil.

Versus. “en direcció a”. Aquesta preposició llatina que indicava la direcció, mediatitzada

per l’anglès, ha agafat un significat més agressiu, i avui s’usa com a terme que posa en confrontació dos elements (contra). Nacionalismes defensius versus nacionalismes ofensius.

Jan

Que diu que...Que diu que...Que diu que...

34

SOLUCIONS A LA CRISI

Aquest és un conte que explica com van enfrontar la crisi provocada per la sequera,

dos pobles de l’edat mitjana, governats amb mà de ferro pels respectius senyors feudals. Aiguagens, era un petit poble arran de mar, abrigat del vent per les muralles que,

unides a les del castell situat en un extrem a la part més alta, rodejaven tot el conjunt i el protegien de possibles enemics. Governats pel Comte d’Aiguagens, els seus habitants vivien de l’agricultura i de la pesca; havien de pagar però, al Comte, un tribut equivalent a un terç de les seves collites i un terç de tot el que pescaven.

D’aquesta manera, el Comte podia tenir un petit exèrcit que servia per mantenir l’ordre i protegir el castell, el poble i les terres de conreu. Aquells tributs permetien al Comte viure amb tota mena de comoditats, més, si hi havia bona pesca i bones collites, però menys, si les coses no anaven tan bé.

El gran problema però, d’Aiguagens, era la manca d’aigua dolça, que l’havien de portar canalitzada des d’un riu situat a uns quants quilòmetres de distància; això suposava una contínua tasca de manteniment del canal, que s’havia de vigilar i, tot sovint, netejar i tapar les fuites que es produïen; de tota aquella despesa però, se’n feia càrrec el Comte que ja considerava suficients els tributs que recaptava.

L’altre poble era Aiguamolta; també era un poble petit però situat terres endins, en una zona de muntanyes, entre un riu i una riera, i envoltat de boscos, vinyes, camps de conreu, i de nombroses fonts que el feien un poble ric d’aigua; malgrat això, havien de pagar un tribut pel seu ús, així com, el trenta per cent de les seves collites i de la activitat ramadera, que servien per mantenir al Marquès d’Aiguamolta i al seu exèrcit, que ocupaven el castell situat dalt d’un turó no gaire lluny del poble.

Va arribar un any molt sec a tot el país, va ploure poc i fora de temps per les collites; el pitjor però, va ser l’any següent que també va ser molt sec, i ja no els hi quedaven reserves dels anys anteriors; el patiment d’una part de la població ja es començava a notar.

El Comte d’Aiguagens amb prou feines podia pagar el seu exèrcit degut a la baixa recaptació per tributs; malgrat això, va donar ordres al recaptador de no cobrar res als pagesos fins que tinguessin una bona collita; també va ordenar suprimir totes les despeses no imprescindibles. Sortosament, la pesca es feia amb normalitat i els tributs que generava es destinaven a cobrir les despeses bàsiques. I per últim, va fer venir a un reputat constructor d’obres d’un poble veí, per encarregar-li l’empedrat dels principals carrers del poble, amb la condició que poguessin treballar-hi totes les persones aturades del municipi.

Terres endins, el poble d´Aiguamolta també patia la mateixa sequera, però se n’anaven mig sortint perquè aprofitaven l’escàs cabal del riu per regar els horts; les collites de secà es van perdre i la ramaderia anava molt malament. Alhora, el Marquès anava veient com baixaven les seves reserves degut a la disminució dels tributs que cobrava, però, no estava disposat a renunciar al seu magnífic nivell de vida, per tant, va decidir afrontar la crisi d’una manera contundent; va donar ordres al recaptador d’apujar tots els tributs i especialment el del dret a l’aigua. La majoria d’habitants del poble van protestar i, a crits, anaven dient: l’aigua és de tots! i la necessitem!!. L’aigua és meva i l’apujaré tant com vulgui!! – va dir el Marquès – i perquè quedi ben clar, d’ara endavant, el poble es dirà Aiguameva!!. El Marquès, sense saber-ho, acabava de plantar la llavor que suposaria, poc més endavant, el final del seu domini. Dedicat a l’Ajuntament de Monistrol de Calders Jordi Cànovas

ReflexionsReflexionsReflexions

35

RESPOSTA A : Isa de la Coma

Sra. Isa, la primera impresión que tuve al leer su carta fue que debía estar escrita por alguien con una mente enfermiza o que no estaba en su sano juicio; tuvo usted la desfachatez y la poca vergüenza de dirigirse a mí de un modo ofensivo y sin ninguna razón que la ampare, sobrepasando los límites de la libertad de expresión para entrar en el terreno del insulto personal. Yo no la he mencionado a usted en ninguno de mis artículos, en primer lugar porque nunca personalizo, y en segundo lugar porque a usted no la conozco; no tengo el disgusto de conocerla, afortunadamente. Me he informado sobre usted y en justa compensación por su carta, la llamaré educadamente por su apellido y con los calificativos que crea más adecuados.

Sra. Orellana, a pesar de haber nacido aquí, parece usted formar parte de esa minoría de personas hostiles hacia Cataluña, que rechazan todo lo catalán y lo atacan sistemáticamente; suelen ser personas que, en contra de lo de aquí, siempre alaban y defienden las cosas, los productos, costumbres y tradiciones, de su zona de origen, y ello, a pesar de haber sido acogidas cuando llegaron buscando una vida mejor, dejando atrás la miseria. A pesar de que aquí tienen su medio de vida, algunas de esas personas, irracionalmente, se irritan si alguien habla mal de alguna de sus costumbres o tradiciones, y a usted, impregnada de esa irracionalidad, no le ha gustado que yo hable mal de las corridas de toros, y además, le ha parecido que yo hice una comparación entre castellanos y catalanes, en el artículo titulado “La vergüenza nacional”, aparecido en el nº 110 de esta revista. Nada más lejos de la realidad sra. Orellana; jamás en mi vida he hecho tal comparación, por razones obvias, por razones que caen por su propio peso; porque los catalanes no somos ni mejores ni peores que los andaluces, los vascos, los gallegos, los castellanos, etc., en todo caso, somos distintos y especialmente en ciertas costumbres; lo que sí tenemos en común es, que en todas partes hay, en mayor o menor cantidad, gente buena y gente mala, gente cruel y gente que no lo es, y así con todo. Al principio de mi artículo dije que escribiría lo de “corridas de toros” o “la fiesta nacional”en castellano porque eso no es cosa de los catalanes, y seguro que al leerlo sra. Orellana, su retorcida mente ya empezó a imaginar lo que no es, y trataré de aclarárselo para que lo entienda. Usted que, por su afición, está tan bien informada, sabrá que las corridas de toros no se inventaron en Cataluña, y nombradas en catalán, según mi criterio, no suenan nada bien; éste y la escasa afición de los catalanes, son el motivo. En contra de lo que usted dice, son muy pocos los catalanes aficionados a su querida fiesta nacional; en Barcelona sólo queda una plaza de toros y se usa poco; las peñas taurinas son escasas y, le sugiero sra. Orellana, que se moleste en averiguar cuantos de sus socios son catalanes. No hace falta que mienta, al decir que no le gustan y que está en contra de las corridas de toros, pues, en su carta, y empezando por el título, son varios los detalles que indican claramente lo contrario y, supongo que, éste es el motivo por el que se ha sentido aludida y, claro está, como no ha sido capaz de encontrar argumentos en defensa de su “orgullo nacional”, ha tenido una rabieta y ha surgido su mala educación.

Dice usted de mí que soy un bárbaro, un maleducado y que no respeto; eso demuestra su fanatismo y su malicia sra. Orellana. En mi artículo no he insultado ni faltado al respeto a nadie; porque decir que, la gentuza que hace y apoya las corridas de toros es cruel y sanguinaria, ¡es una verdad como un templo! Esos no son insultos, son calificativos.

Malditas casualidades de la vida; el mismo día que escribo esta carta (24-5-2009), en el informativo de mediodía en Tele 5 muestran las escalofriantes imágenes de la embestida que sufre el caballo de un rejoneador en la plaza de Las Ventas; los cuernos del toro perforan y abren el vientre del pobre animal que, finalmente, queda con las tripas colgando; ¡qué gran espectáculo! ¡¡ésa es su fiesta y su orgullo nacional, sra. Orellana!! ¿Acaso alguien puede poner en duda, que las corridas de toros son propias de gente bárbara e incivilizada? Es de sentido común y para mí está muy claro que, quienes disfrutan con esas atrocidades, no tienen buen corazón, no pueden ser buena gente.

CartesCartesCartes

36

Los tan rebuscados temas (como usted dice) sobre los que escribo en El Clot, suelen hablar de injusticias y de cosas mal hechas, y siempre me pongo del lado de la parte perjudicada, tratando de hacer reflexionar a quien corresponda. Hasta ahora he escrito sobre la crueldad con los animales, la suciedad de la riera, el vertido de aceites y de todo tipo de residuos a los desagües, los excrementos de los perros, el elevado precio del agua, los fumadores pasivos, y las corridas de toros. Dice usted que, después de leer varios de mis artículos, no ha podido evitar contestarme y, al final de la carta, se pregunta si vale la pena abrir El Clot para leer tantas barbaridades. De este modo manifiesta usted, con toda claridad, que no está de acuerdo con mis rebuscados temas y, que le molestan. Así, cuando yo me quejo de la crueldad de algunos niños por matar a pedradas a unos patos recién nacidos, o por tirar a la hoguera de San Juan a un cachorro de gato, por lo visto a usted le encanta que lo hagan; o si me quejo de la mucha suciedad que hay en la riera y de los excrementos de los perros, si a usted le parece mal, será porque se siente a gusto con ello; o si hablo contra los fumadores que destruyen la salud de los demás haciéndoles tragar el humo de sus cigarrillos, si le parece mal, será porque se alegra de las desgracias ajenas; y así con todo, sra. Orellana. No es usted el mejor ejemplo a seguir, ni por los niños, ni por nadie.

No pretendo, como usted dice, cambiar las costumbres del pueblo; mi intención es mejorar algunas cosas y es en bien de todos; me siento feliz cuando me entero de que un fumador se ha concienciado y respeta la salud de los que tiene al lado, o cuando veo a un niño tirando pan a los patos en lugar de piedras, o cuando veo que algunos dueños de perros se han dado cuenta de que las calles sin excrementos están mucho mejor.

Me dice usted en su carta, que me quedó muy apropiado el poema sobre los excrementos de los perros; pues quiero que sepa que, forzosamente, tuve que inspirarme en alguien como usted para poder escribirlo.

También me dice usted que la vergüenza nacional soy yo; pues bien, teniendo en cuenta que yo escribo y actúo tratando de mejorar ciertas cosas en bien de todos y lucho contra las injusticias, y me califica usted de ese modo, trate de pensar (si es que hay alguna parte de su cerebro que funcione con normalidad), ¿como debería calificarse usted misma? ¡que no hace nada de todo eso y encima le parece mal que yo lo haga!; permítame que le dé mi opinión; creo que debería calificarse como vergüenza mundial, pero, yo no se lo voy a decir, me conformo con pensar que es usted, sra. Orellana, una vergüenza para este pueblo y para Cataluña.

Para terminar le diré que, con su carta ha hecho una perfecta descripción de si misma, ha mostrado algunos de sus “valores” como persona, y perdone por lo de persona (no he pretendido ofenderla), y ha hecho el ridículo más espantoso, se ha mostrado tal como es y, créame, da pena.

Ya ve usted sra. Orellana, que la he tratado, dadas las circunstancias, con absoluta exquisitez, pero no con el debido respeto, sino, con mucho más respeto del que usted se merece.

Atentamente Jordi Cànovas

C/Mossèn Pere Bertran, 12 08180 – Moià

Tel: 93 830 07 70 - 667 32 14 65 email: instalcoma@comcom.es

37

MÉS ENLLÀ DE LES PARAULES

• Paro atenció de maneres positives. Les coses petites i normals de la vida

m’omplen de pau i alegria. • Mai no es perden els anys que es treu una dona, van a parar a qualsevol de

les seves amigues. • La infantesa és l’etapa en què tots els homes són creadors. • Quan hom és feliç queda molt per fer: consolar els altres. • No hi ha al món paraules tan eficaces ni oradors tan eloqüents com les llàgri-

mes. • La fi de l’esperança és el començament de la mort. • Només hauria de posseir aquell que té talent; en cas contrari, la fortuna és un

perill públic. • La injustícia, sempre dolenta, és horrible exercida contra un dissortat. • L’amor és immens, però no infinit. • Cada moment és d’or per als que el saben veure com a tal.

Eduard Comasòlivas

Calaix de sastreCalaix de sastreCalaix de sastre

SAFAREIG El safareig de l’angoixa és com un gran aiguamoix, no pots destapar la boixa, deixa-hi paisatge broix. Ai! Si fos sols bassiol enmig de tants viaranys, que no em fes ni borrissol en la pell dels propers anys. Lluny viuria a cara-sol, el vent seria l’escombra de llavors del corriol, de records reixats per l’ombra.

SOMNI Perseguint un somni et vaig trobar, restaves absent, adormida en el silenci del meu interior bullia la lluita, bullia el neguit. La tinta vessava i a voltes la pau emergia o s’amagava. Patir, sofrir... anhels i esperança. Tot planava a dins. Com un volcà en erupció, les lletres envaïen l’espai i tu començaves a manifestar-te. A poc a poc ens coneguérem i com més t’alliberava més alt volaves. Ara t’he pressentit inabastable i resto absent, divagant per l’univers rere un somni improbable.

Recull Eduard Comasòlivas

38

LA RECEPTA MÀGICA A molta gent del poble ens afecta la crisi, i si arribem a final de mes és amb molt de sacrifici. Reduïm les despeses i gastem només el necessari, però a costa de passar un autèntic calvari. Contra la manca de feina no hi podem fer res, però, als del nostre Ajuntament, la bombeta se’ls hi ha encès! Per ajudar-nos han decidit, amb la recepta fàcil ! posar-nos la pistola al pit. La recepta màgica ! augmentar els tributs!!! encara que estiguem cada dia més fotuts. Igual que el Marquès d´Aiguamolta, en lloc de reduir despeses, assalten les nostres economies deixant-les malmeses. No els importa si no podem pagar! i d’una manera o altra els haurem d’aturar!! Tal vegada, negar-nos a pagar, però, no tardarien gaire a començar-nos a embargar. O, tal vegada, una nova candidatura, amb l’ànim de governar amb molta més mesura. Jordi Cànovas

ALIMENTACIÓ ESPECIALITZADA MAGATZEM D’EMBOTITS, PERNILS I FORMATGES

C/ Sant Josep, 28 – Tel. 93 820 84 34 - MOIÀ

VISCA EL BARÇA Visca el Barça, visca el Barça, Aquest any, és el millor, guanya Copa, Lliga i Champions i es proclama: TRICAMPIÓ. Ha brillat el bon criteri senzillesa i grans valors, és en PEP l’ànima noble de la joia de molts cors. Amb arrels ben catalanes i l’esforç que es duu a la sang, si la feina es fa ben feta no hi ha obstacle ni entrebanc. Tot l’ambient vestit blau grana, les banderes onejant, samarretes i bufandes per un Barça triomfant. Gràcies Barça, moltes gràcies delectant els bons moments, amb l’eufòria dins les cases xics i grans heu fet contents. Endavant, delit blau grana amb el ziga zaga tim, aferreu-vos a nous títols per una glòria sublim. Rosa Rovira Sancho

39

FESTA TEATRE COMARCAL

Us fem arribar la cançó que es va cantar el dia de la Festa del Teatre Comarcal i el diàleg de la Pedregada entre monistrolencs i calderins.

Artistes per sempre

Baralla simbolitzant la pedregada

Es troben a la palanca de la riera de Sant Joan un grup de calderins armats amb pedres i garrots i un grup de monistrolencs encapçalats per l’alcaldessa que es disposen a anar a votar la independència del municipi.

Som, part del teatre comarcal,

Som gent sociable amb algun tic irracional, I és que ningú és perfecte!

Som, del Bages i del Berguedà,

Alguns venim de part de les terres del Vallès I d’altres som del Solsonès!

Artistes per sempre:

Actors, actrius o muntadors! Maquilladores, extres o bé apuntadors! Ballarins, músics, cantants i directors,

Artistes per sempre!!!

El que volem Es divertir el personal

ja sigui amb drama, vodevil o un recital, i així se sentin els espectadors també

Artistes per sempre!!!

Junts, podem fer una obra genial! Batrem els rècords de taquilla mundial,

Serà un èxit sideral!

Tots, amb les nostres habilitats, Deixarem els professionals bocabadats,

un gran musical que es digui...:

Artistes per sempre: Actors, actrius o muntadors!

Maquilladores, extres o bé apuntadors! Ballarins, músics, cantants i directors,

Artistes per sempre!!!

El que volem Es divertir el personal

ja sigui amb drama, vodevil o un recital, i així se sentin els espectadors també

Artistes per sempre!!!

Llums, que això comença a caminar, A Monistrol hi ha tot el teatre comarcal,

Vès que portem molta marxa!

Pas, que això és millor que el Casal Rock! La gent refila com cantants professionals,

sols hi falta el Marc Parrot!!!

“Tistes” per sempre: Actors, actrius o muntadors!

Maquilladores, extres o bé apuntadors! Ballarins, músics, cantants i directors,

Artistes per sempre!!!

El que volem Es divertir el personal

ja sigui amb drama, vodevil o un recital, i així se sentin els espectadors també

Artistes per sempre!!!

Artistes per sempre Artistes per sempre Artistes per sempre Artistes per sempre

No naino naino

Naino naino naino na! No naino naino naino naino naino na! No naino naino naino naino naino na!

Artistes per sempre!!!

No naino naino Naino naino naino na!

No naino naino naino naino naino na! No naino naino naino naino naino na!

Artistes per sempre!!!

40

(C: calderí; A: alcaldessa; M: monistrolenc) C.- A veure, on aneu tota aquesta colla de Monistrolencs? M.- Nosaltres som nous empadronats al poble i ara ens disposem a anar a votar que volem

continuar essent independents. C.- Què us deia? Ahir a la tarda vaig sentir a cal Soldevila com dos exmonistrolencs (el

Berberecho i el Juanete) parlaven que feien aquestes votacions. Ho veieu i no em volíeu creure. C.- No podem permetre que vagin a votar res. C.- Oh, i tant que no! Per aquí no passarà ningú! Si algú decideix a fer-ho de la garrotada

que li foto se’n recordarà tota la vida. A.- Però a veure a què ve tot això, què esteu dient. Voleu fer el favor d’apartar-vos i deixar-

nos passar. M.- A veure si no podrem fer ni el que volem al nostre poble. M.- Què us heu cregut? M.- Voleu fer favor d’apartar-vos i deixar-nos anar a votar. C.- A veure no ens dóna la gana de deixar-vos passar, que no us n’adoneu que si

aconseguim ser un únic municipi tindrem molts més serveis, rebrem molts més diners de la Generalitat. Però és que sou curts o què?

A.- A veure qui us ho ha dit això, Mireu, jo sóc consellera comarcal i no hi ha ningú que hagi parlat d’això. A més nosaltres ja estem bé com estem. Vinga, aparteu-vos. (va per passar i li barren el pas fent picar el pal a terra).

C.- De cap manera, per aquí no passareu. Si voleu passar haureu de fer-ho per la força i us advertim que nosaltres anem armats. Prepareu-vos companys (aixequen els pals enlaire i criden: no passareu, no passareu)

(Els monistrolencs es comencen a impacientar i perdre la paciència i es van esvalotant tot dient paraules: fora d’aquí, a veure si no ens deixareu tranquils al nostre poble, ja ho veureu si passarem,...).

A.- A veure, si no sortiu d’aquí aviso a la parella de la brigada que us facin fora. C.- Avisa a qui vulguis, però no passareu. A.- A veure, un moment, si fóssim un únic municipi on seria l’ajuntament? C.-Home això ja no es demana, a Calders, només faltaria. (Crits dels monistrolencs: sí, home, què us heu cregut, només faltaria) C.- I on al voleu l’ajuntament, aquí? Sí, home. Que no ho veieu que sou quatre gats,

nosaltres ja quasi som mil habitants. A més, si la gent us marxa del poble perquè no hi ha vida. Un ajuntament més gran farà molta força.

M.- Però a veure què s’han cregut aquesta colla de pòtols. Deixeu-me passar, ja ho veuran, la mare que... (els companys l’aturen i el calmen).

C.- Mireu, no sigueu rucs, que no ho veieu que a dalt estem més ben comunicats, tenim una vista excel·lent. A més, que no ho sabeu que l’altre dia ens van presentar el projecte d’embassament que ha de cobrir Monistrol. Vinga, home, no sigueu rucs!

A.- Això sí que no! Parlaré amb qui faci falta, si convé amb el mateix President Montilla, que sapigueu que el President és dels meus. Per tant, no aconseguireu que el meu poble sigui cobert mai per aigua. Això sí que no. Per aquí no hi passem.

C.- Però que no ho veieu que la gent us marxa. Si fins i tot els nens ja vénen a jugar a futbol a Calders.

A.- Mireu que si tira endavant el projecte de túnel entre Sant Llorenç, Monistrol i Artés, ja no ens caldrà passar per res per Calders. No caldrà fer aquests sis quilòmetres de carretera perillosa.

C.- Què? un túnel? Sí home amb la crisi que hi ha es posaran a fer túnels. Però si no hi ha ni un duro.

M.- Jo no ho aguanto més si no ens deixen passar els foto quatre òsties i marxaran calents. A.- Calma, que amb crits no arreglarem res. A veure què us sembla si ens deixeu passar,

veniu a votar i després n’acabem de parlar asseguts al voltant d’una taula? C.- Potser que sí, no companys? Què us sembla? (parlen entre ells) Vinga va, teniu raó

millor que en parlem, parlant la gent s’entén. (van passant tots per la palanca i es van saludant)

41

CARTES DE “EL SALVADOR” (CAPÍTOL XXXII)

Des de la ignorància que propicia el no conèixer com són les coses, és quan hom busca fons d’informació per entendre com està el món i fer-se una idea més o menys objectiva de com aquest evoluciona. Però de vegades, al revisar els diaris, un es troba amb notícies curioses que no s’acaba de creure.

És així com llegint majoritàriament La Prensa Gráfica i el Diario de Hoy, els dos diaris amb més difusió del país, m’he trobat amb algunes notícies que val la pena comentar.

La primera notícia és sobre la concessió d’un estudi per avaluar la possibilitat d’aprofitament del vent per generar energia eòlica.

El titular deia “Encarreguen a Iberinsa estudi eòlic”. Iberinsa, que és una empresa espanyola, firma un contracte amb la CEL (Comisión Ejecutiva Hidroeléctrica) per fer aquest estudi. Ja tenien localitzats dos llocs del país on poder fer parcs eòlics. El president de la CEL va explicar que els fons (397 milions de dòlars) venien d’una donació del govern de … Espanya! És a dir, el govern d’Espanya dóna diners a una empresa (CEL) i l’estudi de la factibilitat (on aniran a parar aquests diners que el govern espanyol ha donat?) el farà una empresa del mateix país que ha donat els fons. Estrany.

Llavors l’empresa té 15 mesos per veure la viabilitat del projecte en les zones de Metapán i San Isidro per poder construir parcs eòlics. Encara que coneixent El Salvador ja us puc dir que difícilment serà viable. No fa falta invertir 397 milions de dòlars.

El projecte ja es va iniciar quan la CEL, en coordinació amb la Universitat, el Ministeri de Medi Ambient i l’Institut meteorològic de Finlàndia (que fan els finlandesos aquí amb la calor que fa; deuen anar amb barres de gel a la motxilla tot el dia per no desfer-se), van fer un estudi de diagnòstic de possibilitat de generació eòlica. Llavors em pregunto com és que tornen a invertir diners amb el tema i resulta que van trobar dos possibles llocs on la velocitat supera la velocitat de 6 m/s que és el límit mínim de construcció de les torres eòliques.

Carles Fernàndez

Gemma Morell Puigmartí

veterinària

C/Lepant, 422 – 08025 Barcelona Tel. 93 450 17 58 – Tel. Urgències 696 47 47 55

42

UN PETIT APUNT D’HISTÒRIA

La carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès (la B-124/B-431), que facilita les comunicacions del nostre poble amb el Vallès Occidental i la resta de localitats del Bages, fou una obra pública projectada i desenvolupada per trams. El 5è tram, d’un total de nou, és el que va des del Coll de Lligabosses fins a Calders, travessant el municipi de Monistrol de Calders. El projecte d’aquest tram fou redactat el 1890 per part de l’enginyer Lluís Ferrater i les obres foren executades entre l’any 1896 –any en què es fa l’adjudicació de l’obra– i el 1904.

En aquest escrit no entrarem en detalls sobre l’execució d’aquesta obra sinó que reproduirem un fragment de la memòria del projecte en la qual es fa una descripció del municipi de Calders, que en aquells anys englobava el de Monistrol, que permet fer-nos una idea general de quina era la realitat social i econòmica del nostre poble.

[...]

El Municipio que abarca estos dos pueblos pertenece al partido judicial de Manresa y comprende 130 casas en Calders, 150 en Monistrol y unas 43 en el campo. La población de Calders es de 1050 habitantes y la de Monistrol de 950, a todos los cuales hay que agregar otros 100 habitantes que se albergan en la colonia industrial del Sr. Burés. Esta constituye una barriada llamada Viladecaballs y disfruta de los beneficios de la Ley Colonial; se dedica a la fabricación de hilados y tejidos, ocupando un personal de 400 operarios. Además de esta se cuentan en el mismo término otras dos fábricas de hilados y tejidos mecánicos; la de Vellvehi que proporciona trabajo a 100 operarios y la de Serra que emplea a unos 40. En el casco del pueblo de Monistrol se encuentran otras dos fábricas de tejidos á mano que ocupan juntas 150 operarios y en el de Calders otra de la misma clase que ocupa otros 25. Además cada uno de los dos pueblos cuenta con una fábrica de aguardiente y existen en el primero cuatro molinos harineros y tres en el segundo. La riqueza imponible territorial amillarada es de 80,582 pesetas y la industrial para el tesoro de 250. La exportación de vino en Calders se calcula en unos 8.500 hectolitros al año y en Monistrol en unos 6.000; total 14.500 hectolitros anuales.

Los establecimientos industriales de Viladecaballs que antes se han mencionado se encuentran en la orilla del río Calders, aguas abajo del pueblo del mismo nombre; pero entre este y el de Monistrol, situado aguas arriba, no se aprovecha el agua como fuerza motriz por absoluta falta de vías de comunicación no obstante las condiciones industriales de la localidad y el desnivel de 200 metros que presenta el río en aquel trayecto; cuya altura, con el caudal mínimo de estiage, que puede evaluarse en 300 litros por segundo, podria proporcionar una fuerza útil de 600 caballos de vapor.

[…]

PROYECTO DE LA CARRETERA DE TERCER ORDEN DE SABADELL A PRATS DE LLUSANÉS

POR SAN LORENZO SAVALL Y CALDERS. Trozos 4º, 5º y 6º

Año 1890 Ingeniero autor: Luis Ferrater

Arxiu Nacional de Catalunya – Sant Cugat del Vallès

43

Com es pot deduir d’aquesta descripció, en aquestes dates la Fàbrica de la Colònia encara no havia estat construïda (tampoc s’observa en els plànols del projecte, que només s’assenyalen la presència del molí de la Païssa). Per tant, les dues indústries tèxtils a les quals fa referència aquesta memòria estaven situades dins del nucli de població, essent possiblement la fàbrica de Cal Joan Sastre, al carrer de la Vinya, i la que hi havia hagut a Cal Cuell. La fàbrica d’aiguardents –també anomenada fassina– segurament devia ser la que hi havia hagut a Cal Pere Negre, ja que de les fassines documentades de Monistrol a partir del segle XVII, aquesta sembla ser que fou l’última en abandonar la seva activitat.

Jordi Gual

L’AUTOBÚS D’UN COP L’ANY

Molts veïns de Monistrol de Calders recorden perfectament com fa uns anys, pel nostre poble, hi circulava una línia de transport de viatgers de la companyia “La Vallesana” que feia el recorregut de Sabadell fins a Sallent. Encara avui, aquesta línia d’autobusos continua existint oficialment, servida per la companyia Sarbus (que és una agrupació d’empreses de transport, entre les quals hi ha “La Vallesana”).

La peculiaritat d’aquesta línia, que alguns monistrolencs coneixen, és que circula només un dia l’any, concretament el primer diumenge de juliol. El motiu d’això, és l’interès de la companyia en no perdre la concessió per si en un futur li interessa reactivar el servei comercial amb uns horaris més regulars. Legalment, per mantenir aquestes concessions, les companyies es veuen obligades a oferir aquest servei mínim consistent en realitzar el trajecte almenys un cop l’any.

Arreu de Catalunya, existeixen vàries línies d’aquest tipus. Altres exemples que podem trobar són la d’Artés a Vic per Rocabruna, la de Berga a Solsona per Cardona, la d’Avià a Gironella, la de Prats de Lluçanès a la Torre d’Oristà, la d’Alpens a Sant Quirze de Besora, la de Berga a Vic per Santa Maria de Merlès, etc.

Enguany, el viatge de la línia de Sabadell a Sallent que passa pel nostre poble ha coincidit amb el dia del 75è aniversari de Monistrol. L’horari previst era el següent:

07.30 Sabadell (estació bus) 10.40 07.36 la Llanera 10.27 07.37 el Pont 10.26 07.38 la Torre de Castellar 10.25 07.45 Castellar del Vallès 10.15 Sant Feliu del Racó 10.05 07.55 Turell 10.02 07.58 les Arenes 09.55 08.05 Sant Llorenç Savall 09.45 08.20 Monistrol de Calders 09.35 08.30 Calders 09.25 08.38 Artés 09.17 08.45 Cabrianes 09.10 08.55 Sallent 09.00

Amb uns 20 minuts de retard sobre

l’horari previst, pels volts de tres quarts menys 5 de nou, el microbús de la Vallesana passava per Monistrol de Calders amb 3 viatgers a bord, a més del xofer del vehicle.

Jordi Gual

L’autobús que va cobrir el viatge anual d’enguany de la línia Sabadell-Sallent, havent creuat el Pont de la Riera de Sant Joan.

44

Els encantsEls encantsEls encants

VENC Moble per TV i equip de música. De disseny i

giratori, amb vidre i alumini, molt modern

Telèfon.93 839 91 39

Anuncis gratuïts. Per posar un anunci en aquesta secció truqueu al telèfon 938399173 o envieu un correu a la nostra adreça electrònica revista.elclot@gmail.com

ES REGALA una taula de dibuix

Telèfon: 699 64 21 30 Òscar

RECOLLIM mantes, coixins de sofà o

similars, on puguin dormir els gossos.

Si teniu alguna cosa, truqueu-me i us

ho passaré a recollir.

ALBA: 93 839 80 38

665 63 88 00

DONEM:

Gossos en adopció, esterilitzats, vacunats, amb microxip, desparasitats i amb la

prova de la leishmaniosi. PREU: 90 €.

Nucli zoològic: B-2500710

VENC una baca -model Bermude 310, d´uns 200 l. de capacitat-

per a Seat Córdoba o similars, incloent-hi les dues barres per al

sostre per a muntar-les i tots els anclatges corresponents. Estat

correcte. Hi caben cotxets de nen, guitarres... 120 Euros,

negociables.

Raó:David Mòbil 690 09 15 47

ES LLOGA

garatge i local

Tel. 93 839 90 05

45

PROBLEMA D’ESCACS

Aquesta posició correspon a una partida jugada el 1986 entre els GM (Gran Mestre Internacional) Romanishin i Ivanchuk. Ivanchuk, amb negres, després de fer un enroc llarg, té el Rei bastant exposat (fixeu-vos amb la col·laboració de la parella d’Alfils blancs) i acaba de juga Dd4 per forçar el canvi de Dames, ja que amenaça a l’hora la Dama a c4 i l’Alfil a f4, i així afeblir la posició d’atac del blanc.

Romanishin però, amb una contundent jugada, va iniciar un atac imparable que Ivanchuk no va poder aturar.

El negre acaba d’avançar el peó a g6 per malmetre l’amenaça d’escac-mat a g7. El blanc, lluny de conformar-se, va trobar una jugada contundent que va provocar la rendició del seu rival. Al Rei negre només li quedaven dues o tres jugades de vida.

SOLUCIÓ:

PassatempsPassatempsPassatemps

c/ Monsterrat, 6

Tel. 93 839 91 16

08275 MONISTROL DE CALDERS

46

CONCURS MONISTROLENCA 4

A començaments d’any varem encetar un joc per saber qui és el monistrolenc o monistrolenca que més sap de l’equip verd-i-blanc. A cada revista formularem unes preguntes i al final del concurs sabrem qui és la persona que domina més el tema de la pilota al poble.

En aquesta quarta entrega formulem tres preguntes al voltant d’aquestes dues fotografies

dedicades a l’afició. Pregunta 1: Quants anys han passat entre ambdues? Pregunta 2: Quins són els aficionats i/o aficionades que repeteixen?

Pregunta 3: Qui era l’equip

rival en cada un dels partits? Si saps una, dues o les tres respostes envia un e-mail amb les teves dades personals a

markins75@hotmail.com i entraràs a formar part de la classificació del millor seguidor de la Monistrolenca.

Respostes del concurs Monistrolenca 3: Resposta 1: 1993 Resposta 2: Monistrolenca – Torruella de baix Resposta 3: Valls de Torroella Òscar Marquina Foto: Bet

47

Solució: El temps passa del número anterior D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Albert Bosch, Josep Picañol, Antonio Argelaguer,

Valentí Sallas, Robert Prat, Josep Ponsa, Joan Vall, Joan Hom, Pius Ponsa, Marcel Planas, Joan Coma, Josep Estepa, Joan Ponsa, Pius Ponsa

CANSALADERIA POLLERIA CARNISSERIA QUEVIURES

Especialitat en POLLASTRES A L’AST

Servei a domiciliServei a domiciliServei a domiciliServei a domicili

La Vinya, 20 – Tel. 93 839 91 03 MONISTROL DE CALDERS

Joan Arnabat

Administrador

C/. La Vinya, 22 08275 Monistrol de Calders Tel. 93 839 88 58 . Mòbil: 616 754 387

48

El temps passaEl temps passa

En aquesta imatge de l’any 1940 hi podem veure una colla de monistrolencs treballant a la pedrera del Solà, vora la carretera de Sabadell. Ja us diem per endavant que no els hem pogut identificar a tots; així que tots aquells que en conegueu algun, no dubteu en fer-nos-ho saber per poder donar una solució el més completa possible en la propera edició d’El Clot.