El ClotEl Clot Revista de Monistrol de Calders N. 109 Gener 2009

2

Benvolguts lectors

El 2008 ja és història i finalment s’han acomplert els pronòstics més desesperançadors relacionats amb el daltabaix en l’economia catalana. L’atur augmenta de forma exponencial i els experts auguren una xifra rècord del 11% en el proper any. La borsa va arribar a un mínim històric per sota els 8.000 punts i les empreses catalanes o establertes aquí presenten el famós ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació) dia sí dia també.

El finançament català que promet l’Estatut i confirmà en el seu dia en ZP no acaba de fer trempar a la classe política catalana (gràcies en part a la patinada, ara ja fa molts dies, del senyor Mas segellant amb una encaixada de mans i un somriure d’orella a orella no se sap pas què amb el president espanyol) i els papers de Salamanca pertanyents a particulars tot just arriben ara, mica en mica, d’on no havien d’haver marxat mai.

A nivell més tangible també es nota i de quina forma aquesta recessió; aturada dràstica de la venta de cotxes, disminució de les hipoteques i les botigues que no venen productes de primera necessitat mig buides tot i ser Nadal. I és que a cada família hi ha un membre en problemes laborals actuals o en l’expectativa.

S’ha acabat el 2008 però els presagis pel 2009 no són pas els millors possibles. Sempre ens quedarà la salut!.

La Redacció

EditorialEditorialEditorial

EL CLOT REVISTA DE MONISTROL DE CALDERS C/ Església, 1 08275 Monistrol de Calders Redacció: Germà Cabrera, Jordi Gual, Alba Jornet, Òscar Marquina, Jaume Musarra, Paquita Rifà, Teresa Puig, Josep Urpina. Col·laboradors: Jordi Comas, Francesc Berenguer, Pere Vall, (fotografia), Isabel Orellana (cuina) Pere Jo, Josep M. Torné (Jan), Eduardo Comasòlivas, Rosa Rovira, Carles Fernàndez, Jordi Cànovas, Gemma Colet Preu: Subscriptors locals: 12 € anuals Subscriptors amb tramesa per correu: 15 € anuals Exemplar sol: 2,5 €

EL CLOT és una revista plural que no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, de les quals només en són responsables els seus signants. Els articles, rèpliques o suggeriments podeu adreçar-los a la Redacció.

e-mail: revista.elclot@gmail.com edició digital: http://www.geocities.com/elclot2000

Impressió: Gràfiques Ister - Moià Dipòsit legal: B-47.171/1999

3

Què ha passat?Què ha passat?Què ha passat?

ACTUACIONS TEATRALS

El Grup de Teatre del Centre Parroquial continua mostrant les obres estrenades a Monistrol per diverses poblacions de Catalunya. Durant aquest mes de novembre s’ha actuat a Mura i Canet de Mar. A Mura s’hi va actuar amb l’obra “El joc de l’amor” per la festa major d’hivern, Sant Martí. La sala es va omplir totalment i el públic, molt familiar, s’ho va passar d’allò més bé amb l’actuació. Una setmana després es va anar a actuar a Canet de Mar, en aquesta ocasió amb l’obra “El Mètode Grönholm”. El centenar de persones que va ser presents també van gaudir de valent amb l’actuació i al final van acomiadar el grup amb forts aplaudiments. En aquesta ocasió, per no fer tan llarga l’espera, després del muntatge i el dinar tots els integrants del grup es varen poder passejar per la sorra de la platja.

ACTIVITATS PER A LA RECOLLIDA DE DINERS PER A LA MARATÓ DE TV3

El passat dissabte 7 de desembre es van organitzar diverses activitats amb l’objectiu de recollir diners per a la Marató de TV3, enguany dedicada a les malalties mentals greus. Des de l’AMPA l’Esqueix es va organitzar un berenar popular al Centre Recreatiu en el qual, pel preu d’1 euro, es podien degustar una gran varietat de coques, pastissos, pastes, begudes... d’elaboració casolana, fets de forma altruista per algunes mares de nens de l’escola i altres veïns del poble que es van

oferir a col·laborar-hi. Els diners recollits, un total de 545 euros, van ser destinats íntegrament a la Marató.

Durant el berenar, i per animar la festa, es va oferir la possibilitat

als assistents de poder participar en la ballada de sardanes, country i batuka. També es va poder gaudir d’una demostració de ballet clàssic de l’Aina Torné.

En el mateix recinte del Centre Recreatiu el avis del Casal

l’Espiga van muntar la parada per a la venda de manualitats que ja havien tingut durant el matí davant l’Ajuntament per tal de recollir diners també per a la Marató de TV3. La seva recaptació va ser de 1.105 euros.

4

El berenar popular va començar just després del partit

de futbol de noies que va organitzar la A.E. Monistrolenca organitzat amb la mateixa finalitat de recollir fons per la Marató.

CAGATIÓ

El tradicional Cagatió popular ha tingut

enguany algunes novetats. S’ha canviat de dia, de Nadal s’ha passat a la vigília. L’AMPA de l’escola L’Esqueix s’ha fet càrrec de l’organització. El tió va fer una única cagada: els nens i nenes van anar picant per grups d’edat i al final cadascú va rebre un regal. L’altra important novetat va ser que tots els assistents van poder berenar coca amb xocolata desfeta, cosa que va fer més agradable l’espera. Va ser un acte força concorregut on s’hi va aplegar molta quitxalla junt amb els seus familiars.

JOC DEL QUINTO

En aquestes festes tan assenyalades, un dels actes amb més participació de la gent és el joc del quinto. Aquesta activitat ha estat organitzada des dels seus inicis per l’entitat del Centre Parroquial. Enguany, durant les tres sessions que s’han fet, la sala petita del Centre Recreatiu Municipal ha estat plena de gom a gom. De moment, la crisi no ha afectat aquest joc tan tradicional en el nostre poble. Aquest any entre partida i partida es podia sentir música, cosa que feia més amena l’espera. Hem pogut sentir els lloros que ja ens acompanyen des de fa una colla d’anys: Elies Valldeoriola, Llorenç Grau i Pius Ponsa. Com a anècdota, algunes

confusions de números de les boles degut a què aquests estan gastats i es confonen.

5

ESTRENA DE L’OBRA PIGMALIÓ

El dia de Nadal, el grup de teatre del Centre Parroquial sota la direcció de Pere Anton Lapeña va estrenar l’obra Pigmalió de Bernard Shaw, amb la versió de Joan Oliver, després d’un llarg temps d’assajos. És la història de la Roseta Fernandes, una noia inculta, ignorant i apassionada, una florista suburbana que esdevé una gran dama de l’aristocràcia, lliure i desvetllada perquè aprèn, amb l'ajut del Professor Jordana i el seu fidel Fontanella, a posseir les paraules, o sigui, el llenguatge. Quin llenguatge? Tant li fa. El Professor Jordana i la Roseta Fernandes s'afanyen per omplir l’abisme

que hi ha entre la precarietat d’un argot empobrit i l’expressió justa i exacta, davant la mirada còmplice dels seus companys de repartiment. I al final obtenen una aclaparant victòria i es troben l'un i l'altra en el mateix pla, al mateix nivell. Però la treballada victòria lingüística dels dos protagonistes de Pigmalió no va acompanyada del seu triomf sentimental. Ells, que han aconseguit dominar el llenguatge, la fonètica, la sintaxi, el vocabulari… no saben com manegar-se amb els sentiments més elementals: el desig i l'atracció mútua, la fascinació i la dependència que ha sorgit entre tots dos i que cap d'ells sap canalitzar. I és així com, al final, el nostre autor no permet que la seva Ventafocs es casi amb el Príncep... L'efecte Pigmalió prové del mite de Pigmalió, un rei i escultor de Xipre que estava tan orgullós de la seva obra que se’n va enamorar malaltissament.

Davant d’un centenar de persones el 1r dia de la representació (25 de desembre) i d’una vuitantena el dia 27, els actors i actrius van estar a l’alçada de les circumstàncies. Es van notar les hores i hores d’assaig, però tampoc van faltar els nervis, propis de qualsevol obra en el dia de la seva estrena. Algun lapsus entre el diàleg dels protagonistes no va passar desapercebut, però l’experiència dalt de l’escenari va fer que se’n sortissin sense més conseqüències. Un decorat, d’altra banda, que calia anar canviant sovint, ja que l’obra consta de cinc actes, va fer allargar una obra ja de per si llarga, però això no va importar al públic, que es va inserir en l’argument des del principi a la fi. Al final, molts aplaudiments per una feina que va donar el seu fruit en una versió modernitzada de Pigmalió, escrita a principis de segle XX.

CASAL DE NADAL

Els dies 22, 23, 29 i 30 de desembre,

l’AMPA l’Esqueix va organitzar una nova edició el Casal de Nadal. Enguany, el fil conductor dels tallers organitzats per als nens era el món del circ. L’humor dels pallassos i l’habilitat dels equilibristes, malabaristes i mags van ser els temes que es van posar en pràctica amb les activitats que el Grup Tirotella va preparar per als 37 nens i nenes que es varen inscriure al casal.

6

CAP D’ANY

La festa del traspàs d’any que se

celebra des de fa una bona colla d’anys a la Plaça de l’Església va tenir una commemoració especial enguany coincidint amb l’inici dels actes del 75è aniversari de la segregació del municipi de Monistrol del Calders del de Calders. Com és habitual uns minuts abans de les 12 de la nit una bona colla de monistrolencs es van aplegar a la plaça per menjar-se el raïm i brindar amb cava. Després d’això la colla del Teixit d’Inquietuds van oferir un espectacle audiovisual amb la projecció de diverses imatges a la façana del campanar. Entre imatges d’indrets i persones d’aquests 75 anys d’història del poble alguns monistrolencs nascuts l’any 1934 varen explicar els seus records de tot aquest temps. Uns coets van donar per acabat aquest acte. Seguidament es van obrir les portes del Centre Recreatiu Municipal i tothom qui va voler va poder moure l’esquelet amb la música d’una discomòbil. La gresca va durar fins a quarts de set del matí.

NOVA XERRADA DEL CICLE “SORTIM DEL CLOT": EL SALVADOR

El diumenge 4 de gener va tenir lloc la quarta xerrada del cicle “Sortim del Clot” que pretén donar a conèixer les experiències que els monistrolencs hagin pogut viure en països allunyats de casa nostra. En aquest cas fou el Carles Fernàndez –habitual col·laborador d’aquesta publicació amb la secció “Cartes de El Salvador”– qui va compartir les seves experiències fent tasques de cooperació en aquest país de Centre Amèrica com a geòleg de l’ONG Geòlegs del Món (World Geologists). El Carles va explicar a tots els assistents quina és la feina que desenvolupa a El

Salvador, treballant en la realització d’estudis i projectes orientats sobretot a reduir l’impacte de les amenaces naturals que afecten aquest país, que són moltes. Com en les altres tres ocasions, l’organització de l’acte va anar a càrrec del Teixit d’Inquietuds. Unes vint-i-cinc persones es van aplegar a partir de les 8 del vespre al garatge de la rectoria –local que ha esdevingut el punt de trobada i centre d’operacions de l’entitat organitzadora– recentment rebatejat com a “La Pizzeria”. Al final de l’acte, els assistents varen poder fer un tast de cervesa elaborada a El Salvador.

CAMPIONAT D’ESCALÈXTRIC

Enguany es va recuperar una de les que havia estat tradició nadalenca al nostre

poble, el Gran Premi Indoor d’Escalèxtric. Va ser un èxit de participació i d’assistència i durant hores i hores els cotxes de ral·li

derrapaven pels revolts sinuosos del dur traçat que havia dissenyat l’organització. Alguna de les curses va ser autènticament vibrant i l’adrenalina s’apoderà d’alguns

corredors que notaven la pressió.

7

Alguns problemes tècnics van fer que la competició patís diferents interrupcions que van allargar el campionat, però al final es va poder acabar amb els següents guanyadors:

CATEGORIA N: Alfons Vilatersana CATEGORIA SRS: Ricardo Castillo Recordar que a les plaques dels trofeus posava

“Exc. Ajuntament de Monistrol de Calders” i com tots sabreu, finalment no es van fer càrrec de les despeses d’aquests trofeus (80 euros).

Per acabar només agraïr a tothom la participació i l’assistència.

(Text: Roger Comas; foto: Jordi Comas). VISITA DEL PATGE REIAL, TALLER DE FANALETS I CAVALCADA DE REIS

El diumenge 28 de desembre va arribar al nostre poble el missatger de ses majestats els Reis Mags de l’Orient, que com sempre és l’encarregat de recollir les cartes que els han escrit tots els nens i nenes del nostre poble. La visita del patge reial i el seu seguici es va traslladar, degut al mal temps, al Centre Recreatiu Municipal. El divendres dia 2 a la tarda i per tal de preparar l’arribada i rebre a tan importants personatges amb tota solemnitat, l’AMPA de l’escola va organitzar el taller de fanalets. Tota la mainada que va anar a la sala petita del

Centre Recreatiu amb una espelma i un pal va poder construir el seu fanalet per anar a rebre els reis.

I el dia més esperat per la quitxalla finalment va arribar. El dilluns dia 5 a les 12 del migdia es va reunir un bon nombre de persones de totes les edats per anar a donar menjar als cavalls dels reis. Al vespre, poc després de les sis van fer la seva arribada ses majestats Melcior, Gaspar i Baltasar. Enguany compartien tots el mateix vehicle, un camió. A la Plaça Nova els esperava un gran quantitat de gent, xics i grans, ben abrigats tots ja que el vespre era molt fred. Molts nens i nenes van acompanyar el reis en el seu recorregut fins a l’Avinguda Dr. Tarrés amb els fanalets encesos. Ses Majestats van visitar el pessebre vivent i el naixement representat a les voltes del bar Sport. Tot seguit la comitiva es va desplaçar fins al Centre Recreatiu Municipal on el Ramon Franch va donar-los la benvinguda i va convidar els nens a pujar a saludar tot el seguici reial i a recollir caramels. Finalment quan ja tothom estava a casa seva, els tres Reis Mags van continuar el recorregut per les cases del poble a entregar personalment els regals.

La Redacció

8

Què ha passat? Els actes nadalencs eren els protagonistes d’aquesta secció: el Cagatió del dia de

Nadal al Carrer de la Vinya; la benvinguda als patges reials que en aquesta ocasió van arribar acompanyats pels grallers del poble; el Concert d’Any Nou que tingué lloc a l’església i que va anar a càrrec de la Coral Sant Genís de Navàs; la Innocentada que es va fer el dia 28 de desembre amb l’animació del grup Bicicleta; la sessió de contes explicats per en Pep Tort del dia 1 de gener; les tradicionals sessions de quinto; les representacions de teatre del Grup del Centre Parroquial en les que destacaven Els Pastorets que es van posar en escena els dies 25 i 25 de desembre i en les quals es van estrenar uns decorats molt ben fets que recreaven llocs del nostre poble que van ser possibles gràcies a la col·laboració del Josep Ubia que va fer les maquetes i els pintats. Dins aquest apartat també es comentava la representació de l’obra “La sopera” a Avià i la de l’obra “Sumari n. 6418: Clàudia Draper” a Calders.

S’informa Des del Centre Parroquial s’informava de la propera actuació de teatre prevista i

que era la de l’obra “La sopera” que es faria a Navàs, així com de propers projectes com eren estrenar una obra pel maig, una altra per la Festa Major i estudiar la possibilitat de fer un altre musical i poder-lo estrenar l’any 2000.

Des de l’Ajuntament s’informava del soterrament de la línia d’alta tensió que anava des del Carrer Torrent fins al Centre Recreatiu; de la recollida de signatures per recolzar la proposta de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes; de l’acord signat entre el Consell Comarcal i la companyia de transports ATSA que tal que en el transport escolar dels alumnes de Secundària sigui també accessible a altres veïns de la població que hagin d’anar fins a Artés o Manresa i de la neteja de zones verdes de la Urbanització Masia del Solà així com el repàs de l’estassada de la franja de 25 metres del perímetre de la mateixa urbanització.

Des de l’escola L’Esqueix s’informava de la sortida dels alumnes d’Educació Infantil al castell de Balsareny, de la sortida dels alumnes de 4t. 5è. i 6è. a Santa Coloma de Farnés amb motiu del cinquantè aniversari de la promulgació de la Declaració Universal dels Drets Humans i de la festa del Cagatió que es va fer a l’escola l’últim dia del trimestre amb música, cançons i poemes.

Des de la secció d’esports s'informava dels resultats dels últims partits de la Monistrolenca amb un seguit de resultats poc favorables pel nostre equip.

Des del Racó dels Pixapins es donava compte dels resultats dels nostres ciclistes en la prova de resistència Selene en la qual l’actuació global va ser molt bona. El dia 8 de novembre es va participar en la marxa Cor de Catalunya i el dia 13 de novembre en una prova pilot anomenada POGA-98 (Prova d’Orientació Globus Aerostàtic) filmada per TV3 on es van poder veure els Pixapins en el programa L’Aventura del Canal 33

L’interrogant • Quina és la tendència majoritària dels monistrolencs: arbre de Nadal o pessebre? • Millorarà la imatge del poble el soterrament dels cables elèctrics? (en la foto es veia

la torre elèctrica situada al costat de la Llar d’Infants) • S’aconseguirà que tots els propietaris de terrenys en les urbanitzacions compleixin

la normativa de mantenir netes les seves parcel·les?

La redacció

Fa 10 anys dèiem...Fa 10 anys dèiem...Fa 10 anys dèiem...

9

MEDI AMBIENT “ XII Premis de Prevenció d’Incendis de la Diputació de Barcelona”

El dissabte dia 13 de desembre de 2008, un total de 15 ADF’s van participar en la XII edició dels premis de Prevenció d'Incendis de la Diputació de Barcelona, celebrat a Sant Feliu de Llobregat.

L’ADF n. 8, és a dir la ADF de Artés, Calders i Monistrol de Calders, també hi va ser present competint amb un treball sobre la instal·lació d’un dipòsit d’aigua a la zona de la Baresma. Aquest cop però el Premi Rossend Montané, a la millor obra o projecte de prevenció, dotat amb 8.000€, va ser per l'ADF Sant Sadurní. L'accèssit de 3.000 € va correspondre a l'ADF de Teià.

Com a novetat les ADF’s que no van obtenir cap guardó, van participat en el sorteig de dos equips de material de prevenció i extinció d'incendis forestals, que va correspondre a les ADF de Castellví de la Marca i Montseny-Ponent. CONCURS 75È ANIVERSARI DE MONISTROL DE CALDERS

El dia 27 de Novembre de 2008, un jurat format per l’Alcaldessa, Mercè Cardona, el Regidor de Cultura, Joan Ponsa, en Gustau Erill com a expert en història de Monistrol i dos Monistrolencs nascuts l’any de 1934, l’Antònia Jo i el Martí Ponsa, van escollir d’un total de 10 treballs presentats el que serà al llarg de tot aquest 2009 el logotip del 75è aniversari de Monistrol de Calders com a poble.

El logotip escollit, dissenyat pel Francesc Palomas, es va endur un premi de 150 € i un lot de productes de Monistrol de Calders.

Des de l’Ajuntament volem donar les gràcies a tots el participants per haver sabut copsar tant bé el sentiment del 75è aniversari com a poble de Monistrol de Calders en els seus treballs.

SERVEIS

Al llarg d'aquestes festes de Nadal s'han produït al nostre municipi un seguit d'actes vandàlics i incívics. Concretament s'ha tornat a trobar el Cementiri profanat, amb el trencament de retrats als nínxols i destrosses als ornaments que hi dipositen el familiars dels difunts. L'Ajuntament ja ha pres les mesures preceptives en aquests casos realitzant la deguda denúncia als Mossos d'Esquadra.

Altres actes incívics, com el de dipositar deixalles al carrer, crema de contenidors, destrossa del material públic, robatori de material de l'escola bressol, etc... , des de l'Ajuntament s'han intentat resoldre de la manera més ràpida i oportuna.

Recordem però que aquestes actituds incíviques són causades per individus que formen part de la nostra comunitat , actituds que hem de vetllar tots per que no es tornin a produir.

Gemma Colet

S’informaS’informaS’informa

Des de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’Ajuntament

10

Segurament que molts tindreu coneixement degut a les informacions aparegudes a la revista El Clot o bé perquè hi heu participat en alguna ocasió, al final de cada temporada des de la Coordinadora del Bages-Berguedà-Solsonès s’organitza una festa del teatre comarcal. Aquesta festa es fa de forma rotativa en cadascun dels pobles que formen part de la coordinadora. A Monistrol ja vam organitzar la II Festa del Teatre Comarcal i ara, un cop s’ha dut a terme a totes les poblacions, ja s’ha tornat a iniciar la roda. Des de l’entitat va semblar oportú organitzar-la aquest any 2009, coincidint amb el 75è aniversari del naixement del nostre poble. Per tant, segurament que el proper dissabte dia 6 de juny celebrarem la festa a Monistrol. Més endavant s’anirà informant de més coses ja que ara només se n’ha començat a parlar.

També a nivell de Coordinadora s’ha posat fil a l’agulla en pensar com ha de ser la XX Trobada de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, que cada any organitza una de les Coordinadores d’arreu del país. Aquesta trobada s’ha de celebra el setembre del 2010, però tot i que sembla que la data és llunyana s’ha de treballar-hi amb molt de temps ja que porta molta feina (activitats, allotjament, àpats, desplaçaments,...).

L’hivern és època de teatre i molts grups organitzen cicles o mostres de teatre. De moment

per aquests mesos ja hi ha previstes actuacions amb les tres obres que el grup té a disposició: a Badalona amb Pigmalió, a Navàs amb El Mètode Grönholm i a Súria amb El Joc de l’amor. També es presentarà l’obra Pigmalió en algun concurs i mostra, però fins d’aquí un temps no se sap si ens agafaran.

Acaben de finalitzar els festes de Nadal i la nostra entitat ha organitzat les dues actuacions

teatrals de l’obra Pigmalió i també 3 sessions de quinto. A última hora també es va portar el bar per la revetlla de cap d’any.

Alba Jornet/Jaume Musarra

Des del Grup de TeatreDes del Grup de TeatreDes del Grup de Teatre

BELLESA

Avg. Pere Tarrés, 6 Tel. 93 839 92 59

MONISTROL DE CALDERS

CATATEX, S.L.

INJECCIÓ DE PLÀSTICS

Pol. Ind. La Llandriga, Nau 5 Tel. 93 839 90 96 08275 MONISTROL DE CALDERS Fax. 93 839 88 88 (Barcelona) Mòbil 620 93 44 33

CORREDURIA D’ASSEGURANCES

PUJOL

Angel Guimera, 56-58. bxos Tel. 93 877 20 64 Fax. 93 877 36 91

Pujol@assegurancespujol.com

Manresa

Gran, 62 Tel/fax. 93 833 20 64

Sant Vicenç de Castellet

11

Des de l’escola L’EsqueixDes de l’escola L’EsqueixDes de l’escola L’Esqueix SORTIDA AL MONTSENY (VILADRAU) El dia 18 de novembre els nens i les nenes d’infantil

de Mura, de Monistrol i de Calders vam anar d’excursió al bosc del Montseny. Allà ens esperaven el Lluís, l’Ester i la Margarida que ens van ensenyar els colors del bosc a la tardor. Mentre esmorzàvem ens van explicar un conte d’uns personatges del bosc: l’avet, el bolet el porc senglar i la castanya.

Vam entrar al bosc per veure si trobàvem els personatges però de porc no en vam veure cap, però sí molts castanyers, avets, alzines sureres, roures, cedres i bolets.

Després de la caminada pel bosc vam arribar a Viladrau on vam dinar tots junts a l’escola de natura Santa Marta i encara vam tenir una estona per jugar abans de tornar a agafar l’autobús per tornar a l’escola.

EL PESSEBRE DE L’ESCOLA Els de la nostra escola a la sala gran vam fer un pessebre. Els personatges son tots els alumnes. Els de la nostre classe vam fer de pastors, un caganer, un dimoni, un pescador, un ángel….Els mes petits van fer d’estrelles. Els de cicle inicial van fer d’animals del pessebre. Els mes grans van fer de reis, patges, Sant Josep, la Mare de Déu… Cadascú ha pintat la seva figura, hi ha posat la seva foto i l’ha retallat. Mireu que bonic i original que ha quedat!

CELEBRACIÓ DEL NADAL

Com ja és tradició a la nostra escola vam celebrar el Nadal amb el Cagatió i un concert de nadales i poemes.

A partir de les 9 del matí els alumnes de cada classe van fer l’assaig final al Centre Recreatiu Municipal. Un cop tot a punt i ben preparat i després d’una estoneta de pati ens vam trobar tots a la sala gran de l’escola per fer cagar el tió. Com que estava ben tip de tot el que li havíem dut els dies abans ens va cagar regals per a tots.

A les 12 del migdia vam anar cap al Centre Recreatiu, que ja estava ple de públic que esperava els nostres poemes i cançons. Van començar els més petits de la classe de les Guineus, van continuar els nens i nenes de la classe de les Serps, les Amanites, les Àguiles i els Senglars. També com cada any els mestres de l’escola van cantar una nadala tradicional adaptada. Poemes, cançons de nadal, algunes amb acompanyament d’instruments com flautes, xilòfons…. van servir per desitjar a tots els presents unes MOLT BONES FESTES!

Escola L’Esqueix

12

Publicació de fotografies al web de l’Arxiu d’Imatge Des de finals del mes d’octubre, com ja vàrem informar en l’anterior edició d’El Clot, s’han

començat a publicar algunes de les imatges antigues que formen part del fons de l’arxiu al web de l’Arxiu d’Imatge. De moment, en aquests aproximadament dos mesos de funcionament, hem posat a disposició dels visitants del nostre portal un total de quatre fotografies antigues amb els comentaris corresponents per facilitar la informació relacionada que tenim sobre cadascuna d’elles.

Com també vàrem dir en el seu moment, hi ha la possibilitat que les persones que visitin el nostre web puguin deixar comentaris escrits respecte qualsevol de les imatges publicades. Fins el moment hem rebut alguns comentaris que ens han ajudat a conèixer algunes persones i altres detalls que apareixen en aquestes fotografies.

Recordem a tots aquells que tinguin interès en accedir a aquest material publicat que l’adreça web d’accés és:

http://arxiuimatgemdc.wordpress.com També recordem, que per a qualsevol comentari, suggeriment, informació, etc., que se’ns

vulgui fer arribar es pot utilitzar la següent adreça de correu electrònic: arxiu.imatge.mdc@gmail.com

Francesc Berenguer Gustau Erill Jordi Gual

Els membres de l’AMPA L’Esqueix volem aprofitar aquesta edició d’”El Clot” per agrair a

totes aquelles persones que el passat dissabte 7 de desembre van col·laborar i participar en els actes organitzats en benefici de la Marató de TV3, fent possible recollir la quantitat de 545 euros que foren donats íntegrament a aquest projecte solidari que enguany estava dedicat a les malalties mentals greus.

Moltes gràcies a tots!

Des de l’Arxiu d’Imatge de MonistrolDes de l’Arxiu d’Imatge de MonistrolDes de l’Arxiu d’Imatge de Monistrol

Queviures Cansaladeria Estanc Espardenyeria

La Vinya, 26 – Tel. 93 839 90 28 MONISTROL DE CALDERS

Des de l’AMPA L’EsqueixDes de l’AMPA L’EsqueixDes de l’AMPA L’Esqueix

Gemma Morell Puigmartí

veterinària

C/Lepant, 422 – 08025 Barcelona Tel. 93 450 17 58 – Tel. Urgències 696 47 47 55

13

La nostra entitat va participar en els actes per recaptar

fons per la Marató de TV3 amb una parada de manualitats fetes per membres del casal. Peces de vímet, labors, objectes pintats a mà... es van posar a la venda al matí a la placeta de davant l’ajuntament i a la tarda al Centre Recreatiu, durant el berenar popular. Com a novetat enguany també es van fer samarretes del Casal. La venda va anar molt bé i fins i tot es van fer encàrrecs quan algun objecte s’esgotava. En total es van recollir 1.105 euros. Agraïm a tothom la seva aportació.

Un cop passades les festes nadalenques continuarà el curs d’informàtica del qual ja us vam donar informació en l’edició passada i es reemprendrà durant tres mesos més, de moment, el curs de gimnàstica per a la gent gran.

També es preveu fer alguna xerrada, que encara s’ha de concretar, a través de la FATEC, la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya.

Casal L’Espiga

- Obres de manteniment i arranjament de camins i estassades Durant el passat mes de novembre s’han realitzat els treballs de manteniment i millora

d’alguns dels camins del nostre terme municipal inclosos en el Pla de Prevenció d’Incendis forestals. Els camins que s’han arranjat són els següents:

1. Camí del Molí d’en Sala fins a la Closella i fins a Rubió.

2. Camí de Saladic fins el Coll de Granera (en aquest s’hi ha efectuat tan sols una neteja de vegetació de les vores).

3. Camí de Rubió fins al Collet de Sant Llogari, passant per Vall Llossera.

4. Camins de Rubió a la Muntanya de la Sala.

5. Enllaç de Rubió al camí de Granera i trams de fort pendent del camí d’accés al Pla de Trullàs des de la font del Coll.

Les actuacions que es fan sobre els camins consisteixen en l’arranjament del ferm, la reposició dels trencaaigües, la neteja de la vegetació herbàcia i arbustiva de les vores i l’esporga de branques que puguin dificultar la circulació de vehicles d’extinció.

A més de les obres d’arranjament de camins que hem esmentat, també s’ha portat a terme el manteniment de l’estassada de la urbanització Masia del Solà. El finançament d’aquests treballs de manteniment va a càrrec de les subvencions aportades per part de la Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona, un 90% de l’import total, i de l’Ajuntament de Monistrol de Calders, el 10% restant.

- XII Premis Rossend Montané de Prevenció d’Incendis Enguany s’ha celebrat la 12a edició dels premis de prevenció d’incendis que cada any

organitza la Diputació de Barcelona. En aquesta ocasió la nostra ADF s’ha presentat com a candidata al premi Rossend Montané amb un treball sobre el dipòsit d’aigua que es va construir l’any passat al Serrat de la Baresma, al costat del tallafoc. A diferència, però, de l’any 2005 en què vàrem aconseguir ser els guanyadors en l’apartat d’organització, aquest cop no hem estat guardonats. El primer premi fou per l’ADF de Sant Sadurní d’Anoia i l’accèssit per l’ADF de Teià, a les quals volem felicitar des d’aquí per la consecució d’aquests reconeixements.

Jordi Gual

Des del Casal L’EspigaDes del Casal L’EspigaDes del Casal L’Espiga

Des de l’ADFDes de l’ADFDes de l’ADF

14

Jornada d’eleccions a la geganta Tal com ja vàrem anunciar la passada festa major, finalment ens hem decidit a tirar

endavant la creació de dos gegants per el nostre poble. De ganes n’hi havia des de fa temps, però amb això no n’hi ha prou, i ha calgut esperar tenir un bon calaix per poder engegar la iniciativa. De fet, els fruits econòmics de les activitats realitzades durant els últims anys per les diverses seccions de la nostra entitat (actuacions dels grallers, bar de la festa major, guardioles...) permeten cobrir els costos d’un dels gegants de la parella. Tenint en compte que l’elaboració d’un sol gegant es pot allargar més de 4 mesos, vàrem decidir tirar endavant el mascle de la parella, ja que la nostra intenció és poder-los estrenar aquest estiu. Aprofitem per donar les gràcies a tots els que veu fer alguna aportació a la causa, i per comunicar-vos que a través de les guardioles col·locades als establiments del poble vàrem recollir quelcom més de 60 euros. D’altra banda, fa unes setmanes l’ajuntament ens va confirmar que es faria càrrec dels costos de creació de l’altre gegant, de manera que la cosa ja no té aturador.

Per tal de fer que la cosa dels gegants sigui més popular, hem optat per l’elecció pública de la geganta. Ens vam plantejar la possibilitat de fer llistes obertes, però això podia comportar diversos problemes, com seria la possible elevada dispersió de vots o bé que la guanyadora no acceptés que el seu rostre fos utilitzat per inspirar la geganta del poble. Així doncs, vam elaborar una petita llista de persones candidates i vam parlar amb totes elles. Algunes van refusar la invitació tot i mostrar-se afalagades per l’oferta, altres van acceptar clarament il·lusionades, i altres van acceptar no sabem si dissimulant l’alegria o perquè no van saber acabar de dir que no

a aquesta canalla de 30 anys... Tot plegat, vàrem aconseguir tenir quatre fantàstiques dones disposades a inspirar el bust de la geganta. D’aquesta manera va néixer la campanya: “Es busca geganta”. Diumenge 21 de desembre, de 15:00 a 19:00 es va obrir el local de darrera la rectoria, també conegut com a pizzeria, que el mossèn ens ha cedit amablement com a local d’assaig i per desar els futurs gegants i altre material de l’entitat. A les 16:50h hi va haver un dels moments més emotius de la tarda, i és que va ser quan dues de les candidates, la Cisca i la Concepció, van entrar a la pizzeria gairebé agafades de la mà. No és bonica aquesta germanor??? Poc més d’una hora més tard, a les 18:12h, la tercera de les candidates, la Roser Ribera, feia exercici del seu dret a vot amb un somriure d’orella a orella. La quarta en discòrdia, la Cinta Masramon, finalment no va fer acte de presència. Trobarà a faltar el seu vot per ésser elegida?

La tarda electoral va transcórrer amb tranquil·litat, amb un degoteig de persones poc intens però constant. Finalment un total de 90 persones es van acostar a les urnes per dir-hi la seva Vist que no hi havia limitació d’edat, molts joves van poder votar per primera vegada a la seva vida, un dia per recordar!

L’article és llarg, però ja s’acaba, no patiu... El que tots esteu esperant llegir segurament sigui el resultat de les eleccions. Us podem dir que la cosa va estar renyida, i que totes quatre candidates van esgarrapar un bon grapat de vots. Enhorabona a totes quatre! Malauradament per vosaltres, des del teixit d’inquietuds hem decidit que mantindríem el resultat final sota secret sumaríssim fins el dia que bategem els nostres gegants, que esperem pugui ser l’estiu del 2009.

- Gràfica de la distribució per edats del total de 90 persones que van exercir el seu dret a vot:

Teixit d’Inquietuds

Des de Teixit d’InquietudsDes de Teixit d’InquietudsDes de Teixit d’Inquietuds

15

ACTUALITAT MONISTROLENCA

Noves incorporacions Durant aquestes festes nadalenques han hagut dues incorporacions a la plantilla verd-i-blanca quedant ara formada per vint-i-dos jugadors. El David Moya, l’entrenador, s’ha fet finalment la fitxa per si l’equip precisa dels seus serveis com a futbolista en un moment donat (no per jugar de forma habitual). L’altre fitxatge és l’Arnau Planas que, tot i estar en edat cadet, fa un any i mig que s’entrena amb normalitat amb l’equip (és el futur de la Monistrolenca). Partits i resultats Una vegada disputada la tretzena jornada de lliga i a manca de només dos partits per acabar la primera volta (faltarà el derbi a Calders del dia 10 i el partit a casa contra el gran líder Gironella) la Monistrolenca ha aconseguit 19 punts (sis victòries al Camp del Met, tres d’elles als despatxos, i un empat). Aquests són els partits i els resultats d’aquest tram de temporada:

Llorençà - Monistrolenca 8-1 Ruiz Monistrolenca – Balsareny 1-2 Ruiz (3 a 0 en els despatxos) Casserres – Monistrolenca 5-1 Carlitos Monistrolenca – Berga B 0-3 (3 a 0 en els despatxos) Monistrolenca – Puigcerdà 2-0 Marc i Carlitos Sant Salvador Cercs – Monistrolenca 6-3 Adam, Pep i Luisito (penal) Monistrolenca – Vilada 2-2 Gabi i Luisito Puig-reig B – Monistrolenca 5-0 Monistrolenca – Artés B 5-2 Carlitos (3) i Marc

Golejadors i regularitat Un total de vuit jugadors han marcat algun gol fins ara. Els golejadors verd-i-blancs en aquest tram de lliga són:

• Ruiz 7 gols • Carlitos 6 gols • Marc 3 gols (1 de penal) • Luisito 2 gols (1 de penal) • Gabi, Adam, Padró i Pep 1 gol

Només cinc jugadors han passat dels mil minuts disputats fins ara. Els jugadors amb més minuts al seu caseller particular són:

• Carlitos 1125 minuts • Màrius 1080 minuts • Lluís 1045 minuts • Marc 1031 minuts • Germà 1012 minuts • Luisito 992 minuts

EsportsEsportsEsports

16

Classificació (pendent d’actualitzar degut als nombrosos partits suspesos) Amb tretze jornades disputades, la Monistrolenca és el vuitè classificat del grup I amb 19 punts (29 gols a favor i 37 en contra). Encapçala la classificació el Gironella B amb 32 punts i un partit menys, seguit del Puig-reig B i el Valls de Torroella i la tanca l’Artés B amb només 4 punts aconseguits.

Text: Markin’s Foto: Beti

Carrer de la Vinya, 6 Tel. 93 839 90 03 – 93 839 90 86 – 93 839 90 54

08275 MONISTROL DE CALDERS

17

És a causa de la crisis que els Mossos d’Esquadra sovintegen més per Monistrol posant multes?

Obligarà la Federació Catalana de Futbol a posar una porta al camp de futbol per poder-lo tancar en el cas que hi hagi incidents?

Com és que per la tria del gegant no s’ha fet votació popular? I fins quan no sabrem qui són els protagonistes?

Innocentada o incivisme? Si se sap qui ho ha fet, hi haurà algun tipus de sanció pels responsables?

18

En aquesta ocasió volem conèixer una persona que no viu a Monistrol, però hi està força vinculat degut a la seva afecció al teatre. Ens referim a Pere Anton Lapeña, que viu a Manresa, i que des de fa gairebé un any dirigeix el Grup de Teatre del Centre Parroquial de Monistrol de Calders. - Ens pots explicar una mica la teva vida en el món del teatre? Com i quan vas començar? Has fet també d’actor? A quants grups has dirigit? - Vaig començar als 16 anys al Casal Familiar i Recreatiu “Els Carlins” de Manresa. Vaig començar d’una manera molt curiosa. De ben petit ja m’agradava tot el que tenia a veure amb el teatre i em portaven a veure’n ja que la meva mare quan era jove també n’havia fet. I va ser veient una repre-sentació de la sarsuela “Cançó d’amor i de guerra” que em vaig proposar que havia de fer teatre. La idea va anar crei-xent, però tenia la dificultat del desplaçament, per això vaig esperar a tenir els 16 anys i que em compressin un ciclomo-

tor per poder anar de Castellgalí, el meu poble, fins a Manresa on treballava i estudiava. Un cop solucionat aquest problema, un dia vaig anar a trobar un actor que havia vist a la sarsuela que he comentat abans i li vaig preguntar directament, sense conèixer-lo de res, què havia de fer per aconseguir fer teatre. Ell em va introduir al Casal Familiar i Recreatiu, que aleshores te-nia un grup juvenil. I des d’aleshores, és a dir 36 anys ficat en aquest món. Durant vint-i-dos anys he compartit les tasques d’actor i director. Al cap de poc temps de ser a “Els Carlins” a Castellgalí vam fer un pessebre vivent dins l’església i després d’això ja vaig crear, junt amb dues persones més, l’Elenc La Roda de Castellgalí, on feia d’actor i director. Més endavant vaig fer més de director que d’actor. Durant aquests anys he dirigit l’Elenc La Roda de Caste-llgalí, el Grup Escènic de Santa Maria d’Oló, l’Agrupació Teatral i Cultural de Castellbell i el Vi-lar (que encara dirigeixo), el grup Cul i seu de Sant Vicenç de Castellet i ara actualment el grup del Centre Parroquial de Monistrol de Calders.

-Què prefereixes, actuar o dirigir? - Com que les dues coses a la vegada és gairebé impossible de compaginar, prefereixo dirigir. Tot i que alguns cops per matar el cuquet d’actuar faig alguna suplència en algun “bolo”. -Quina és l’obra que t’ha agradat més dirigir, que et porta millors records? - Quan estic dirigint, l’última sempre és la millor per a mi. Quan s’ha estrenat, aleshores pots fer una valoració més justa. Que em porti bons records... seria incapaç d’anomenar-ne una de sola ja que moltes em porten bons records.

- Després d’un any a Monistrol, com veus el grup actualment? - El grup el veig bastant compensat a nivell d’actrius i actors, i un equip tècnic molt bo. Si bé com gairebé a tot arreu també es dóna aquella frase tan coneguda de “sempre són els matei-xos”. Si bé, aquests “mateixos” són molt competents i eficients.

- Quin tipus d’obres són les que t’agrada més dirigir? - En general totes. De tota manera prefereixo aquelles que toquen una problemàtica actual i a voltes conflictiva. Aquestes són les que m’aporten més satisfaccions, ara bé totes són preferi-des si tenen un bon acolliment per part del públic, que en definitiva és sempre el que hem de tenir en compte.

Parlem amb...Parlem amb...Parlem amb...

19

- Què en penses del teatre amateur, comparant-lo amb el professional? - El teatre amateur cada vegada esmerça més esforços per oferir al públic una major qualitat en els seus muntatges i es veuen coses que gairebé arriben a l’alçada de molts professionals. Ara bé, en general, el teatre amateur té unes limitacions d’hores d’assaig i de pressupost en els mun-tatges. Aquest problema no el tenen els professionals i tot això ho tenen solucionat en escreix. A part d’això, la majoria de professionals dominen molt bé les tècniques d’actors: cant, ball, inter-pretació, dicció i tantes d’altres. Per a ells és la seva feina i en els amateurs hi predomina la nos-tra bona voluntat i el gran esperit de superació, doncs el públic cada vegada és més entès i se-lectiu i se li deu el màxim de respecte. - Com animaries a la gent a fer teatre? - Els diria que el teatre és una gran escola de la vida, on es poden aprendre moltes coses que ajuden a la nostra personalitat. És un món d’amics i de relacions humanes, a voltes molt perdura-bles. És una afecció, la dels grups amateurs, que en general resulta sacrificada per moltes i mol-tes hores d’assaig, però que té una gran recompensa, el dia que fas la representació i t’adones que has aconseguit crear uns personatges que arriben al públic i que aquest et recompensa amb els seus aplaudiments. En definitiva, és un món d’autèntica amistat i de satisfacció tant a nivell col·lectiu com individual.

- Tens alguna anècdota curiosa amb què t’hagis trobat durant tots aquests anys? - Anècdotes com tots els afeccionats al teatre en tinc moltes i és difícil quedar-se amb una. Pot-ser una que recordo molt per les vegades que l’hem recordada i comentada és aquesta: amb l’Elenc La Roda de Castellgalí estàvem preparant l’obra “Els insurgents”, que anava sobre una colla d’independentistes bretons (Bretanya francesa) i hi volíem incorporar una filmació. Per això ens vàrem desplaçar amb autocar a Taüll per filmar durant un cap de setmana. Vàrem arribar a la tarda, vam estirar cables, muntar focus,... i vàrem començar a filmar cap al capvespre. Es va fer l’hora de sopar i després havíem de tornar a filmar. Un actor em va maleir els ossos, portava una barba postissa molt poblada i a l’hora d’anar a sopar ens van donar sopa i amb aquella bar-ba no se la va poder menjar. Això va ser el tema de rialla de tot el cap de setmana i de moltes altres ocasions en què ens hem trobat. I així vam acabar l’entrevista amb el Pere Anton. I en acomiadar-nos ens va fer aquesta reflexió: al llarg de tots els anys que porto en el món del teatre amateur, aquest s’ha convertit en una gran addicció molt positiva. I m’agradaria que molta gent tingués ganes de provar i practicar. Des de El Clot li desitgem molts d’èxits en aquest món tan apassionant.

Alba Jornet/Jaume Musarra

20

- En temps de crisis com la que estem patint ... i ens referim a la crisis esportiva de la Monistrolenca dels últims anys, evidentment ... és lògic que es busquin totes i cadascunes de les “artimanyes” legals que facin dissimular els pocs punts que es guanyen durant els noranta minuts de joc, aquesta temporada. La nova moda de la nostra entitat és la d’impugnar els partits per irregularitats de l’adversari. Això fa que un partit empatat o perdut, una vegada la Federació comprova aquesta irregularitat, l’acabi guanyant l’equip que fa la reclamació per tres gols a zero sigui quin sigui el resultat al terreny de joc. En un primer moment es pot pensar que és un acte poc esportiu, però no ho és també l’alineació de jugadors expulsats o que no estan degudament federats?. Pràcticament s’han assolit els mateixos punts en el terreny de joc que en els despatxos i és que aquella dita tan antiga que feia “avui guanyarem sense baixar de l’autocar”, ara els nostres jugadors ho fan servir més que mai ja que abans de començar els partits, entre rialles, es pregunten si hi ha algun jugador rival expulsat de la setmana anterior per esforçar-se més o menys al camp.

Per altra banda, la Monistrolenca es reforçarà amb un jugador de la cantera molt jove, l’Arnau Planas, que el podrem veure debutar pròximament.

Cal destacar també que va tornar a haver “tangana” al Camp del Met després de molt de temps. Uns fets del tot lamentables i desaprovables que fan embrutar el nom del nostre club i del nostre poble. Que prengui nota qui n’hagi de prendre i que posi remei qui n’hagi de posar!.

- Una trentena de monistrolencs es varen desplaçar fins al Teatre Sant Vicenç de Sabadell per veure la representació de l’obra Oliver Twist (que ja s’havia representat aquí fa uns anys) dirigida per l’exdirector de teatre de Monistrol, l’Antoni Garcia. La funció era molt especial per un dels actors que hi actuava. Des de fa molts anys la cordialitat entre la gent del Grup Tatxa i del Sant Vicenç de Sabadell i els del Centre Parroquial de Monistrol ha estat exquisida i aquesta vegada també ho va ser. L’Albert Prat va poder delectar als “seus acèrrims seguidors” amb l’actuació de “Fagin” en aquesta obra, un dels papers

més magistrals que es recorda del nostre actor.

SafareigSafareigSafareig

c/ Monsterrat, 6 Tel. 93 839 91 16

08275 MONISTROL DE CALDERS

21

- L’any 2009 que estem encetant es podrà recordar com l’any de la commemoració dels 75 anys d’independència de Monistrol amb Calders. Durant les campanades de benvinguda a l’any a la Plaça de l’Església es va poder veure i viure l’inici d’aquesta celebració. Un altre acte que ha servit per recordar aquesta efemèride ha estat el primer partit de la Monistrolenca

d’aquest any ja que l’atzar ho ha volgut així. Es disputà al Camp del Calders, un Calders que aquest any s’ha reforçat i, malgrat ens pesi, està un esglaó per sobra de l’entitat verd-i-blanca actualment (el millor Calders de les últimes dècades està un esglaó per sobre de la Monistrolenca fluixa d’aquest any, ui!). Malgrat tot, podríem dir que Monistrol, desprès de tants anys, continua tenint una independència del tot fictícia i irreal ja que encara continua tenint el seu nom al darrera i no se’n pot deslligar. Aquelles preguntes que et fan i on les respostes fan mal. -D’on ets? -De Monistrol. -De Monistrol de què? -De Calders. A veure quan es torna a obrir el debat sobre aquell Monistrol de Bages de fa un temps.

- Seguint amb la benvinguda a l’any 9 voldríem destacar dos comentaris

que els avis de Monistrol varen explicar en el vídeo gravat per l’ocasió i mostrat a la Plaça de l’Església sota l’atenta mirada dels sorpresos espectadors. Per unanimitat varen expressar que ells no es mourien de Monistrol tot i que la poca feina que hi ha al poble fa que la gent hagi de marxar a fora. També un d’ells va comentar que un fet que recorden especialment va ser la visita a Monistrol de la Verge de Fátima. Sí, sí, la mateixa Verge de Fátima a Monistrol; tot un privilegi pel poble!.

- Benvolguts Reis Mags d’Orient: Ara que tots els nens i nenes de Monistrol tenen els

seus regals a casa i poden gaudir d’ells amb un somriure a la boca voldríem demanar unes petites coses pels més grans de les cases que per complicades que semblin de satisfer no és així ja que només amb formes i deixant de banda el protagonisme es poden complir amb escreix.

Voldríem saber de primer ma i sense llargues la problemàtica de les obres del carrer Mallola, voldríem entrar a l’Ajuntament per tramitar qualsevol document i que abans del bon dia no et deixin anar un rotund i sec NO, voldríem que 80 euros no fossin l’impediment perquè el jovent actiu del poble (sí, sí, senyors, al poble hi ha jovent actiu encara que es vulgui obviar) pugui organitzar un campionat d’escalèxtric amb èxit de participants i públic, voldríem que les formes de dirigir-se amb la gent del carrer no fos la de despreci ni superioritat.

Voldríem facilitats; però no obres de caritat, voldríem bones maneres; però no a qualsevol preu, voldríem fer coses; però no imposades, voldríem poder viure gaudint de i amb Monistrol.

I no és pas una exigència aquest voldríem, és un cansament general que arriba ja a la superfície i només falta una petita guspira per que tot salti pels aires.

Text: Germà i Òscar

Foto: Beti

C O N S T R U C C I O N S PONSA PUIG, S.L.

CIF B62133459

Carrer l’Om i la Roca, 1 Tel. 93 839 90 57 - 93 839 90 32 08275 MONISTROL DE CALDERS

22

NOTÍCIES DE... MANRESA

♦ El Ricoh Manresa va esgotar les 5.000 samarretes que va posar a la venda per aconseguir recursos per tal que el club de bàsquet pugui continuar jugant sense problemes econòmics a la lliga. Actualment ja hi ha més samarretes a la venda i es poden trobar en diferents quioscos de la ciutat.

♦ Les farmàcies manresanes faran torns de guàrdia nocturns a partir d’aquest 2009 després de 4 anys de deixar-les, ja que la farmàcia que fins ara feia aquestes guàrdies, la Buxó, situada al Passeig, no pot cobrir tots els torns. D’aquesta manera doncs, les guàrdies nocturnes tornaran a ser rotatòries com abans.

♦ L’Ajuntament de la ciutat planta cara a la crisi i presenta un pressupost d’inversions de 22’6 milions d’euros. Les propostes d’inversió més destacades són: el pla urbanístic del barri de la Sagrada Família, la urbanització del carrer Rosselló i la reconversió del vell Congost en gimnàs, entre moltes d’altres.

♦ El passat mes de novembre es va obrir al públic el nou pàrquing de la Reforma, amb un total de 350 places.

♦ 350 inspeccions posen un notable a la feina de neteja del dia a dia als carrers de Manresa. La neteja de la via pública, el buidatge de les papereres i el desbrossament i entorn dels contenidors són les tasques que han estat inspeccionades per tècnics de l’Ajuntament. Malgrat aquesta puntuació, els veïns discrepen que el servei mereixi aquesta nota.

♦ La ciutat ha tingut, durant les festes nadalenques, un tren comercial que va funcionar del 29 de desembre al 4 de gener, amb parades a la Plaça Crist Rei, Plaça Major i Plaça Sant Domènec.

♦ El nou Palau de Justícia que s’està construint ja ha inaugurat el primer jutjat penal. La resta de l’edifici encara està tancat perquè s’estan finalitzant les obres i es preveu inaugurar-lo a la primavera.

NOTÍCIES DE... DIFERENTS POBLES DE LA COMARCA

Nova esllavissada a Montserrat

♦ Després de la darrera esllavissada que va tenir lloc el passat mes de novembre a Montserrat, amb les darreres pluges de desembre n’hi va haver una altra a la zona dels Degotalls i va obligar a tallar la carretera d'accés al monestir i la circulació del cremallera. Tot i la zona afectada, amb una desena de pedres d'uns 15 metres cúbics, és a dir, unes 200 tones, no va causar danys personals.

Creixen les consultes per maltractaments, a la comarca

♦ La quantitat de dones que busquen assessorament en casos de violència masclista va creixent a la comarca. Les consultes al Punt d’Informació i Atenció a la Dona situat al Consell Comarcal ha crescut gairebé un 20% i majoritàriament són consultes de dones maltractades.

La comarcaLa comarcaLa comarca

23

Diverses fires nadalenques als pobles de la comarca

♦ Pobles com Sant Vicenç de Castellet, Santa Maria d’Oló, Súria... han muntat diferents fires de Nadal, amb la venda de productes artesans o productes nadalencs i en alguns d’aquests pobles també s’hi han vist parades amb la representació d’oficis antics.

Cardona crea nous productes d’artesania de la sal per tal d’obrir nous mercats

♦ Dos tallers d’artesania de la sal de Cardona han elaborat una dotzena de nous productes elaborats amb sal amb l’objectiu de reactivar i modernitzar oficis ancestrals lligats a diferents punts de Catalunya. Entre aquests nous productes hi ha una col·lecció de llums de sal, una llosa de sal per cuinar i una esponja amb sals de banys.

Carreteres modificarà la cruïlla del cementiri de Sant Fruitós

♦ El Servei Territorial de Carreteres s’ha compromès a estudiar i modificar la cruïlla de Sant Fruitós de Bages a l’alçada de la C16-c ja que té un alt índex d’accidentalitat.

M. Teresa Puig

Urbanització Saladich – C/ Granera, 6 Tel. 93 839 80 84 Mòbil 628 94 30 63 08275 MONISTROL DE CALDERS

C/Mossèn Pere Bertran, 12 08180 – Moià

Tel: 93 830 07 70 - 667 32 14 65 email: instalcoma@comcom.es

24

NOVEMBRE: Sol: 18dies DESEMBRE: Sol: 18 dies Núvol: 9 dies Núvol: 9 dies

Pluja: 3 dies Pluja: 4 dies

Resum precipitacions any 2008 (en l/m2) Gener: 22 Febrer: 29 Març: 22,5 Abril: 89 Maig: 168 Juny: 101 Juliol: 22 Agost: 9 Setembre: 33,5 Octubre: 132 Novembre: 0 Desembre: 24,5

Total any 2008: 652 l/m2

Comentari: El canvi climàtic i l’escalfament del planeta sembla que ja són un fet. Les

sequeres que hem patit durant els últim anys ja no són les pròpies del clima mediterrani. Ara ens trobem amb onades de calors, desgel dels pols, augment del nivell del mar i tot un seguit de fenòmens climàtics que tenen lloc cada dia i que moltes vegades en som responsables la societat mundial.

Eduard Comasòlivas

MONGETES SEQUES AMB BOLETS I CLOÏSSES Ingredients: 300 g. de mongetes, 1/2 kg. de cloïsses, 100 g. de bolets (varietat a escollir però millor que

no siguin molt forts de gust) 75 g. de tomàquet madur, 100 g. de ceba, 1/2 fulla de llorer, julivert, un gra d’all 1/2 culleradeta de pebre vermell dolç, oli i sal.

Preparació: Posar les mongetes a estovar en aigua freda la nit anterior. Escórrer-les i posar-les a la

cassola amb la ceba picada, el tomàquet triturat, el llorer, l’all, el julivert, el pebre vermell i l’oli cru. Cobrir-les amb aigua freda.

Quan comencin a bullir cal baixar el foc i deixar-les coure lentament procurant que estiguin sempre cobertes d’aigua per tal que no facin pells. Un cop cuites posar-hi la sal, afegir-hi els bolets nets i tallats a trossos. Continuar coent lentament.

A part fer obrir les cloïsses amb una mica d’all en una paella i un cop obertes posar-hi una mica de julivert trinxat. Les afegim a sobre les mongetes i es deixa bullir tot uns 10 minuts més.

Apagar el foc i deixar-les reposar una estoneta. Bon profit! Isa Orellana

El tempsEl tempsEl temps

La cuinaLa cuinaLa cuina

25

El cellerEl cellerEl celler

TIPUS DE BOTELLES Si atenem a la seva capacitat ens trobem amb els següents tipus de botelles de vi, cava o xampany:

Només la mitja botella, la botella i el màgnum es fan servir per a fer la criança del vi o la segona fermentació del cava. Els altres formats es reomplen amb vi que ja té la criança feta o amb cava que ja ha fet la segona fermentació. Les grandàries superiors al Jeroboam es fan servir de forma molt puntual, ja que les botelles són difícils de remenar, fràgils i molt cares de producció. L’exemple més mediàtic d’utilització de botelles de grans dimensions seria el podi de la competició de Formula 1, on el pilot que ha guanyat la cursa fa servir una botella Jeroboam Mumm Cordon Rouge per ruixar les persones que té més pròximes.

El que és important de saber és que, en general, la botella màgnum és millor per a la conservació dels vins que la botella normal. La raó és ben senzilla: el volum d’aire que conté una botella màgnum i una de normal és aproximadament el mateix. Aleshores, com que la botella màgnum conté el doble de volum de vi, la quantitat relativa d’aire en una botella màgnum és la meitat. Com que sabem que el que oxida el vi és l’oxigen contingut en l’aire, el mateix vi de la mateixa anyada i embotellat el mateix dia, normalment es conservarà en bones condicions el doble d’anys en una botella màgnum que en una de normal.

Una altra avantatge de la botella màgnum és purament econòmica. Normalment el seu preu és inferior al de dues botelles normals.

Tot això vol dir que en àpats on hi ha un nombre elevat de persones, moltes vegades serà millor escollir botelles tipus màgnum i més si tenim en compte que s’estan posant de moda i són cada vegada més fàcils de trobar tant en els comerços especialitzats com en els restaurants.

Que tingueu bon celler !!! Pedru/Jan

Nom Capacitat Equivalent en botelles normals

Quart o benjamí 0,20 / 0,1875 1/4

Mitja botella 0,375 1/2

Botella 0,75 1

Màgnum 1,5 2

Jeroboam 3 4

Rèhoboam 4,5 6

Matusalem 6 8

Salmanassar 9 12

Baltassar 12 16

Nabucodonosor 15 20

Salomó 18 24

Sobirà 26,25 35

Primat 27 36

Melxissèdec 30 40

26

CiènciesCiènciesCiències

CURIOSITATS DEL FUTBOL (I) La saga dels Andrade / futbolistes negres José Leandro Andrade (Salto, 1901-Montevideo, 1957). Futbolista uruguaià conegut com “la meravella negra”. Fou la primera gran figura del futbol de pell negra. Va néixer en un barri molt pobre i va passar la seva infància jugant a futbol pels carrers, sense fer cas dels seus pares que insistien que seguís els passos del seu germà Nicasio que estudià d’una forma seriosa i que arribà a ser banquer. Dotat d’un caràcter bohemi i d’un físic privilegiat, desenvolupà una gran passió per la música i futbolísticament actuà de mig defensiu amb un gran domini de la pilota. Jugà en diversos clubs, els més importants dels quals foren el Nacional i el Peñarol de Montevideo, però va destacar especialment amb la selecció d’Uruguai amb la qual va ser campió olímpic els anys 1924 i 1928, campió de la Copa Amèrica els anys 1923, 1924 i 1926, i campió del món l’any 1930. L’any 1924, després de guanyar el campionat olímpic de futbol als Jocs Olímpics de París i de meravellar els aficionats i la premsa amb el seu gran joc - va marcar un gol d’antologia després de driblar sis adversaris en el partit contra França - es va quedar un temps en aquesta ciutat on va obtenir també un èxit esclatant com a cantant i ballarí de tangos i com a rei del cabaret, amb la qual cosa adquirí una extraordinària popularitat a la feliç Europa d’entreguerres. Com lamentablement ha passat moltes vegades, després de la seva retirada del futbol va quedar gairebé a la misèria, treballà com a ascensorista i morí als 56 anys de tuberculosi. Víctor Rodríguez Andrade. (Montevideo, 1927–1985). Futbolista uruguaià nebot de José Leandro i que jugava en la seva mateixa posició. Jugà també amb diversos equips, el més destacat dels quals fou Peñarol. Participà amb la selecció d’Uruguai en els campionats del món de 1950 i 1954 i va ser també campió de la Copa Amèrica el 1956. El fet més destacat d’aquest jugador fou la seva participació en el campionat del món de 1950. Aquest campionat no es va jugar pel sistema habitual d’eliminatòries, sinó amb un sistema de lligueta. El darrer partit era Brasil – Uruguai, i Brasil, que fins aleshores havia golejat a tots els seus rivals, en tenia prou amb un empat per ésser campió. Aquest partit és el que ha tingut més espectadors en la història del futbol, prop de 200.000 afeccionats brasilers (torcedores) omplien fins a la bandera l’estadi de Maracaná que acabava d’ésser inaugurat amb motiu d’aquest campionat. Andrade, que era el jugador més jove de l’equip uruguaià, tenia la difícil missió d’ anular l’estrella brasilera Zizinho cosa que va aconseguir sempre, tret d’una vegada al principi de la segona part en la qual aquest jugador va aconseguir de fer una passada de mèrit a Friaça, que possiblement es trobava en fora de joc, i aquest va poder superar el mític porter uruguaià Roque Maspoli per marcar el primer gol. La torcida ja celebrava el títol abans d’hora, però en futbol cal no oblidar que el partit no s’acaba fins que l’àrbitre xiula el seu final. Poc després, el jugador uruguaià Juan Schiafino marca el gol de l’empat, cosa que posa la por al cos de la torcida, però això no s’acaba aquí ja que, a deu minuts del final, Alcides Gigghia marca el segon gol per Uruguai que s’emporta el títol mundial, deixa materialment glaçada la torcida i provoca un autèntic drama nacional al Brasil, on ja estava tot preparat per celebrar el seu primer mundial. Per primera vegada Rodríguez Andrade, que va fer un partit fora de sèrie, va deixar de ser el nebot de José Leandro Andrade per passar a ser conegut com “la perla negra”. La torcida brasilera va donar la culpa de la desfeta del seu equip, o almenys del gol de Gigghia, al seu porter negre Moacir Barbosa (Campinas, 1921-Santos, 2000) que no va poder viure mai més tranquil fins a la seva mort l’any 2000, pobre, deprimit i rebutjat per tothom, ja que la gent l’insultava pel carrer i li girava l’esquena quan entrava en un local públic. Vist tot això, tampoc no sembla gaire estrany el fet que la selecció brasilera no va tornar a tenir un porter negre fins a 53 anys després d’aquell per a ells nefast mundial de l’any 1950: en efecte, fins l’any 2003 en el qual el porter negre Nélson de Jesus e Silva "Dida" va començar a ser titular de la seleção, tots els porters seleccionats havien estat blancs. Jan

27

PARAULES I LOCUCIONS LLATINES (XXIV)

Sine cura. “Sense atenció”. S’utilitza aquesta expressió amb la idea d’evidenciar el poc interès amb què s’ha fet alguna cosa. Evolucionant semànticament a partir d’aquest significat, aquest sintagma, soldades les dues paraules, acabarà designant un càrrec retribuït que no dóna gaire maldecaps. Aquest senyor gaudeix de la sinecura d’assessor de gerència. Sine die. “Sense un dia (concret)”. Expressió complementària de verbs com ajornar, amb la qual s’indica la indefinició temporal respecte a la represa del tractament d’un afer o execució d’un projecte. No podem estar pendents tant de temps i prolongar la investidura sine die. Solarium. “Terrassa on hom pren el sol”. Aquesta dependència que la competència immobiliària ha posat de moda com un element especialment modern, ja el trobem a l’antiga Roma amb el mateix nom i amb la mateixa funció. Sponsor. “Fiador, garant”. Terme del dret romà que designa la persona obligada a una altra en virtut d’una estipulació. Actualment, a través de l’anglès, s’ha estès el seu ús aplicat a la persona o entitat que patrocina una activitat, sovint esportiva. Avui dia costa molt de mantenir un equip competitiu sense un bon sponsor. Statu quo (ante bellum). “En l’estat en què (estaven les coses abans de la guerra)”. Aquesta expressió del camp de la diplomàcia, reivindicava la restauració d’una situació al seu estat original, alterat per l’acció d’una guerra. Actualment, fruit de l’el·lipsi continuada del complement preposicional, ha passat a utilitzar-se amb el significat equivalent a situació en què es troba un conflicte o un procés en un moment determinat, aplicable però a qualsevol àmbit. Europa encara no ha recompost el seu statu quo després de la caiguda del Mur de Berlín. Status. “Posició”. Aquest terme s’usa sobretot, referit a la posició social d’una persona. També s’aplica a la condició jurídica d’una persona o institució. Els electors quebequesos, estaran convocats a les urnes per decidir sobre el seu status dins la federació canadenca. Stricto sensu. “En sentit estricte”. Expressió correlativa a lato sensu, s’aplica a la interpretació fidel i sense concessions d’un text legal o d’un concepte. Stricto sensu, cultura ho és tot. Sua sponte. “Per la seva pròpia iniciativa, voluntàriament”. Construcció en ablatiu, molt freqüent ja en els autors clàssics, que ha arribat fins a avui amb el mateix significat. Escriví el llibre sua sponte i sense que ningú en sabés res. Sub conditione. “Sota condició”. Expressió que indica la provisionalitat d’una situació mentre no s’acompleixin tots els requisits demanats. S'aprovà també sub conditione la implantació del màster oficial "Llengües i cultures Europees". Sub iudice (< adhuc sub iudicelis est). “El litigi és encara en mans del jutge”. Aquesta expressió, abreviació del segon hemistiqui del vers 78 de l’Art poètica d’Horaci, ha quedat limitada a l’àmbit judicial. S’aplica sovint a la situació de secret d’un sumari que es troba en mans del jutge. Duran i Lleida va declarar ahir que personalment no és partidari d’una comissió parlamentària sobre els GAL perquè el cas està sub iudice.

Jan

Que diu que...Que diu que...Que diu que...

28

FER RESPIRAR LA MORT

Aquest article està dirigit únicament a aquells fumadors que, sense cap mirament, fumen en espais tancats o semitancats on hi ha persones no fumadores.

Dedico aquestes línies a la memòria dels milers de persones no fumadores que moren cada any per alguna malaltia generada pel fum del tabac que han respirat durant anys.

Eren persones que van tenir la desgràcia d’haver de conviure amb fumadors dins d’espais tancats, fumadors profundament egoistes, sense escrúpols, fumadors que saben perfectament que perjudiquen la salut dels que tenen al costat, que no respecten els altres i els hi menyspreen un dels drets fonamentals, el dret a conservar la salut.

Aquestes persones que durant anys han estat patint la maldat del fumador que tenen al costat i que, finalment, han contret una malaltia que els ha segat la vida; o eren persones adultes massa tolerants, o que per necessitat havien d’aguantar el maleït fumador, o potser eren criatures que no podien queixar-se. En qualsevol cas, eren persones que tenien dret a la vida, que no mereixien morir abans d’hora, persones que lentament, dia a dia, anaven respirant la mort.

Els fumadors que es comporten d’aquesta manera, no poden al·legar ignorància com passava molts anys enrere, perquè ja fa anys que és sabut que el tabac mata, perquè ataca les vies respiratòries, així com al sistema cardiovascular. Dins de les llibertats individuals de cadascú, s’ha d’acceptar que els fumadors s’arrisquin a morir d’un càncer de pulmó, o de laringe, etc.., però no es pot acceptar que també vulguin això per als altres.

El que està clar és, que no estimen les persones amb les que conviuen, sigui la parella, els fills, els pares, etc.. ; si les estimessin, tan sols una mica, no els hi farien respirar la mort.

Des d’aquestes línies, animo a les persones afectades per aquest problema que defensin la seva salut per sobre de qualsevol altra consideració, en primer lloc tractant de convèncer al fumador, i si no ho aconsegueixen, apartant al fumador de les seves vides, encara que això signifiqui renunciar a altres coses; perquè no hi ha res més important que la vida!!!.

He vist moltes vegades algú fumant dins un cotxe on hi ha una criatura petita; a l’estiu amb la finestra oberta, però tancada a l’hivern o màxim un parell de dits oberta. No hi ha dret, aquesta criatura no es pot defensar, i li estan destruint la salut!!, i normalment es tracta de la seva mare o el seu pare!!. Aquesta criatura patirà, com a mínim, dificultats respiratòries al llarg de tota la vida; i és molt probable que senti addicció al tabac.

Fumar dins un cotxe, a casa o a qualsevol espai tancat on hi hagi una criatura, s’hauria de considerar delicte amb responsabilitat penal. Igualment els casos de dones fumadores que, durant l’embaràs, continuen fumant, i la criatura neix, normalment, amb poc pes i addicció a la nicotina.

Per acabar, aquesta és la relació dels 14 components tòxics més coneguts que conté el fum del tabac: Arsènic, Fenol, Benzè, Poloni 210, Acetona, Cianur, DDT, Naftalina, Amoníac, Butà, Nicotina, Quitrà, Plom i Metanol.

Jordi Cànovas

ReflexionsReflexionsReflexions

29

GRÀCIES PEL “BAN” SRA. ALCALDESSA La meva enhorabona a les autoritats municipals i en especial a la nostra Alcaldessa, pel BAN del mes de desembre dirigit als propietaris d’animals domèstics i que es va fer arribar a to-tes les vivendes del poble.

Ja no podran al·legar ignorància els propietaris de gats i gossos que no recullen les seves “femtes” (quin vocabulari tan refinat!), jo però, prefereixo anomenar-les pel seu nom més utilitzat “merdes”i així ho trobareu a la poesia que els hi he escrit als que no les recullen.

Per no recollir els “excrements”(ja veieu que em vaig refinant una mica!), els “polits” po-dran rebre una sanció d’entre 401 i 2.000 €. Jo me n’alegraria molt que no fos necessari imposar sancions, però ho veig molt difícil; i ho veig difícil perquè, en general, la gent tenim la sensació que no passa mai res, per més bretolades i actes incívics que es facin, i aquesta sensació pot fer que alguns “polits” continuïn sense recollir les “femtes”(refinament màxim!), per tant, demano, i crec que ho faig en nom de moltes persones, que s’apliqui la normativa amb rigor i sense excep-cions; a veure si així aconseguim tenir un poble net.

Ahh, i per als que porten el gos a “defecar”(definitivament he refinat el meu vocabulari!) al camí de la riera sota cal Rubell, els hi recordo que hi passa molta gent i no deixa de ser una via pública. Els prego que tractin de memoritzar el lema : “encara que sigui al camí, la merda s’ha de recollir”.

Jordi Cànovas

DEU SER PER LA CRISI?

Pocs dies abans de Nadal el Carles Moya i jo mateix vam pensar que seria bona idea recu-perar el campionat d’escalèxtric que s’havia fet durant tants anys al nostre poble.

Ja feia temps que hi donàvem voltes però per temes laborals i personals fins a última hora no vam poder consensuar una data.

Finalment vam decidir que el diumenge dia 4 de gener seria un bon dia (ja que no hi havia cap activitat planificada per aquella tarda) i vam començar a gestionar els recursos que ens feien falta. Demanar pistes a la gent, fer cartells anunciant el campionat i, per acabar, demanant un local adient. El Regidor de Cultura ens va dir que, tot i que ho haviem demanat fora del termini establert (15 dies abans de l’acte), podriem disposar del bar del pavelló.

Digueu-me esplèndid o pretenciós però també vaig pensar que com a bon campionat podi-em regalar trofeus i un petit obsequi per als guanyadors.

Així doncs, poc abans del campionat vaig parlar amb el Sr. Regidor de Cultura del nostre Ajuntament.

Em vaig adreçar a ell perquè, tot i que ja feia uns dies que el Carles ho havia demanat, en-cara no sabíem si l’Ajuntament es podria fer càrrec dels 80 euros que ens costaven els trofeus (en cap cas ens havien dit que els pagarien però tampoc ens havien dit que no). Era important saber-ho perquè ja havíem comprat els trofeus i amb el pressupost que teníem (145 euros de les inscripcions) no ens donava per tot.

Fins llavors haviem hagut de pagar: Compta-Voltes: 46 euros 4 metres de gespa artificial: 55,80 euros Obsequi per al guanyador: 29,90 euros Fotocòpies, cartolines i rotuladors: 8 euros Trofeus: 80 euros Fent números ens surten 219,70 euros de despeses (bastant més del total del nostre pres-

supost). Em va dir que ja li havia comentat al Carles que havíem fet la sol·licitud fora de plaç i que

per aquest motiu l’Ajuntament no es faria càrrec de les despeses dels trofeus.

CartesCartesCartes

30

Seguidament em va dir que havia acceptat la celebració del campionat d’escalèxtric perquè a ell li interessava que es féssin activitats al poble… Jo ja no entenia res (perdoneu la meva igorància) i li vaig dir que si el el tema dels terminis de sol·licitud no era un problema, perquè ho era el de pagar els trofeus? Llavors em va dir que ho haviem demanat tard i que no li donava la gana de pagar les copes.

No m’agradaria pensar que des d’aquesta regidoria les coses es fan per si li dona la gana o no. No m’agradaria pensar que aquestes son les maneres que fa servir habitualment el Regidor de Cultura que representa al nostre poble. No m’agradaria pensar que aquests són arguments que ha de donar un regidor de l’Ajuntament quan algú demana alguna cosa per un bé del poble, o potser algú pensa que vam organitzar el campionat per un bé personal? No m’agradaria pensar que aquesta és una despesa inassumible per l’Ajuntament (recordeu que estem parlant de 80 euros).

Si haguéssiu vist la cara de tonto que em va quedar el diumenge a la nit després d’haver estat llargues estones davant l’ordinador fent l’ordre de competició; anant a Manresa a comprar coses necessàries (gespa artificial, compta-voltes ...); estant fins a les 06:45 de la matinada del dissabte montant el circuit; estant des de les 13:30 del migdia fins a les 23:45 de la nit del diumenge al bar del pavelló (mentre es disputava el campionat); estant 2 hores desmontant i netejant…; per acabar mirant la cartera i veure que tot això m’havia costat 50 euros de la meva butxaca (i no sóc l’ùnic que hi va dedicar temps i hi va perdre diners ).

Jo no sé quina opinió té la gent de tot això (la del Sr. regidor ja em va quedar clara) però no crec que aquestes siguin maneres de dir les coses quan l’únic que intentàvem era fer una activitat més. No crec que aquesta sigui una bona actitud de qui ha de representar el nostre Ajuntament i penso que el saber estar, l’educació i l’elegància haurien de ser valors importants a tenir en compte.

Potser algú oblida que molts dels actes que es celebren al poble es fan gràcies a les iniciatives de petites entitats o de particulars. Per això si quan s’intenta tirar endavant una activitat modesta ens trobem aquest tipus de resposta, us podeu imaginar que la motivació baixa fins a nivells insospitats.

De totes maneres, Sr. Regidor, moltes gràcies per la cessió del pavelló encara que féssim la sol·licitud fora de termini.

Roger Comas

Ctra. de Vic, 2 – Tel. i fax 93 820 80 96 MOIÀ

MARBRES – PEDRES I GRANITS

ESTATALS I D’IMPORTACIÓ L’ASSESSOREM I SERVIM EN:

Cuines · Banys · Escales · Façanes · Llars de foc · Barbacoes Objectes de regal · Terres de granit i marbre · Làpides · etc.

Obert: feiners · Dissabtes i Diumenges matí

FARMÀCIA LLDA. - C. FERRÓN

VILCHES

C/ Molí, 4 - Tel. 93 839 91 37

MONISTROL DE CALDERS

Reparació, venda i Assegurances de vehicles Polígon La Llandriga, parcel·la 1 Tel. 93 839 91 52

08275 MONISTROL DE CALDERS

RESTAURANT

Tel. 93 839 90 25 MONISTROL DE CALDERS

31

MÉS ENLLÀ DE LES PARAULES

• Qui és autèntic es reconeix lliure de ser el que és i n’assumeix les conseqüències. • Cada vegada que un nen diu: “jo no crec en les fades”, una fada petita mor en alguna por-

ta. • De vegades ens pensem odiar l’afalac, però només s’odia la manera d’afalagar. • M’agraden els homes que són bastant forts per mostrar la seva fragilitat. • La humanitat es compon de més morts que vius. • Tot el que un soldat ha de saber és com disparar i saludar. • La possessió de la salut és com la de la hisenda, que es gaudeix gastant-la, i si no es gas-

ta, no es gaudeix. • L’art, o serveix al progrés humà, o no serveix per a res. • Quan es parla de l’alliberament de la dona l’home diu sí amb la paraula, sí amb el cap i no

amb el cor.

Eduard Comasòlivas

Calaix de sastreCalaix de sastreCalaix de sastre

NIT D’HIVERN A l’hivern, quan els llops petgen la neu dels cimals i les nits de lluna plena posen pètals de lliri a la carena i al caminal, mon cor esdevé breu com el cor de colom que té la nena acabada de néixer; se’m fa lleu, dòcil, l’aire dels somnis –rere meu, em creixen unes ales d’assutzena. I la flor d’un estel lluu al finestral; i després –no sé com- veig com s’atura un arcàngel de nacre al meu capçal i em sento una miqueta criatura. I penso en la nit clara de Nadal, quan els àngels –no els llops- van de pastura. Ramon Bech

CANÇÓ És una onda de gràcia i d’harmonia que d’ella neix i que ella escampa entorn. cada cosa s’encén d’alegre poesia, com si li dibuixés amb foc un nou contorn, una claror més viva que la claror del jorn. És l’ímpetu diví de la puresa que d’ella brolla, sempre renadiu, i governa al seu volt l’ampla vida sotmesa, feliç, com un paisatge creuat per un gran riu, en una pau que creix cada cop que somriu. Màrius Torres

Recull Eduard Comasòlivas

32

A MITJA NIT 2008-2009

Es trobaren a mitja nit on regnava l’alegria, l’un perquè era despedit i l’altre eixia a la vida.

Eren dos anys diferents per l’edat i l’experiència, l’un perquè era el més vell i l’altre per sa innocència.

L’un marxava capficat per no saber les acaballes, de moltes coses començades de primera necessitat.

L’altre arribava il·lusionat fent palès el compromís de fer un món ben feliç en el seu pròxim regnat.

Jo et desitjo molta sort en la tasca que t’espera, comença doncs ta carrera perquè m’ha arribat la mort.

Si et puc donar un consell, que potser et faci falta, és perquè ja sóc un vell que ha fet la seva tasca.

He volgut fer moltes coses pel bé de la HUMANITAT, i m’han ajudat persones mes d’altres m’hi ha tirat cosses i d’altres se n’han burlat.

No et fiïs de les rialles ni dels brindis entaulats, ni dels copets a les espatlles ni de petons ni abraçades ni dels breus comunicats.

Es fan moltes reunions per posar PAU en la terra, mentre preparen la guerra en totes les parts del MÓN.

Mes, veuràs que l’aparença no és la realitat, doncs veuràs que en l’alegria hi regna la hipocresia, la vilesa i la maldat.

Per què no et quedes amb mi, i poder-me aconsellar? Mira, jo tinc les hores comptades, doncs les dotze campanades estan a punt de sonar. FELICITATS PER A TOTHOM Pere Sala

Ja sabem que no ho poden evitar

tant els gossos com els gats un cop al dia

fan les seves necessitats

Als carrers i als camins del poble a les places i als aparcaments

allà on els hi ve bé deixen els excrements

Ho deuen trobar molt bonic i les gràcies podem donar

als propietaris de gossos i gats que no les volen arreplegar

Perquè sou tan incívics?

tan difícil és collir-ho? i si us diuen que sou uns porcs

us agrada sentir-ho?

Les merdes no recolliu

i en teniu l’obligació us mereixeu, sens dubte

pagar una sanció

Des de l’Ajuntament ja se us ha avisat

i espero que el problema quedi solucionat

Si malgrat tot, continueu fent el mateix

Aquella merda que al gos o al gat li feu deixar

dins del plat a l’hora de l’àpat l’hauríeu de trobar

Jordi Cànovas

ALS QUE NO RECULLEN LES MERDES

33

, vol dir “us estimo” amb amor i convicció,

desitjant-vos bones festes i també un NOU ANY millor.

, vol dir comprendre a qui està necessitat,

escoltant-lo amb bonança i amb el cor asserenat.

, és convivència cada dia, cada instant, millorant amb solidesa

un lligam molt important.

Un enllaç amb la nissaga una festa fraternal, es retroba la família

per les festes de Nadal.

Dies màgics de tendresa plens de goig i germanor, jo us desitjo bones festes i que entri un ANY millor.

Rosa Rovira

UN NADAL FELIÇ

El vint-i-cinc de desembre, un dia molt assenyalat, celebrem amb alegria

el naixement de Jesús, fill de la Verge Maria.

Els àngels baixen a entonar-li harmoniosos i alegres cants.

Amb quina il·lusió Josep i Maria guarden en el seu cor les glòries

d’aquella nit resplendent. Els pastors no es van fer esperar, de seguida el van anar a adorar.

El rabadà, vinga a rondinar, però a última hora també va adorar.

Contemplant el pessebre veiem

una família senzilla i alegra, i la mirada de Jesús infant

que omple de llum i escalfor els qui celebren Nadal.

Les festes de Nadal comencen amb la solemne Missa de Gall

ben participada per petits i grans, animats pels cants del Cor parroquial.

Els torrons, coques i el gall, no poden faltar el dia de Nadal,

ni l’alegria en les famílies reunides per festejar el naixement de l’Infant.

Que la solitud no faci estada

a dintre del cor de ningú, i la tristesa no ens prengui mai

l’alegria de viure i estimar.

Que l’any que arriba dos mil nou sigui de pau i amor per a tothom,

i el Déu infant de l’establia, sigui el nostre emparo i guia.

Antònia Bosch

La Residència de Sant Fruitós 25-12-2008

ALIMENTACIÓ ESPECIALITZADA MAGATZEM D’EMBOTITS, PERNILS I FORMATGES

C/ Sant Josep, 28 – Tel. 93 820 84 34 - MOIÀ

34

EL TREBALL DE LA PEDRA A MONISTROL DE CALDERS (V)

En aquesta nova entrega del treball de la pedra, exposarem les últimes fases que comprenia el procés d’explotació d’una pedrera. En aquesta edició parlarem del transport del producte acabat i de la restauració de pedreres.

TRANSPORT DEL PRODUCTE ACABAT ANTIGAMENT: Una vegada acabat el treball sobre la pedra, calia portar el producte final al lloc on havia de

ser col·locat. Les pedreres de Monistrol més antigues varen començar emprant com a mitjà de transport els carros amb tracció animal que s'utilitzaren fins a l'arribada dels camions. El procés de càrrega, fins a l'aparició dels camions grua, s'havia de fer manualment amb l'ajut d'eines com els parpals, les parpalines, els corrons i els carretons, sense oblidar la força de braços i esquena dels mateixos picapedrers.

La càrrega i descàrrega de blocs, abans de l'arribada dels camions grua, solia fer-se amb eines manuals i a força de braços, com en aquesta imatge de la Plaça de la Pedrera. Fotografia cedida per Pere Jo

Quan encara no es disposava de maquinària per a la càrrega i descàrrega, es construïen carregadors (normalment fets de blocs de la mateixa pedrera) que permetien situar les peces al mateix nivell que la caixa dels camions a través d'una rampa i facilitar així aquesta pesada feina. Fotografia edida per Pere Jo

Els camions de Cal Serni també havien donat servei a les pedreres de Monistrol. En aquesta imatge podem veure un d’aquests vehicles, un Magirus, també de segona mà i provinent de l’exèrcit, al qual se li va substituir el motor original per un Henschel Dièsel (tenia la matrícula M-71328 que, segons la base de dades de matriculacions de la DGT, data del mes de juny del 1945). L’indret on es va fer aquesta fotografia és, probablement, la pedrera de Mussarra. Fotografia cedida per Àngel Comellas

Imatge dels anys 40 o 50 del segle passat, possiblement, de la càrrega d'una columna de grans dimensions sobre un camió. L'indret és la pedrera de Mussarra i podem observar el nom de l'empresa explotadora a la porta del camió, Canteras Mussarra-Bosch. El camió és un GMC militar de tres eixos, de segona mà, al qual se li suprimí un dels eixos posteriors

per adaptar-lo millor a les necessitats d’explotació de la pedrera. Fotografia cedida per Pere Jo

35

ACTUALMENT: L'ús del toro i el camió grua com a mitjans de càrrega i transport de la producció de les

pedreres, ha alliberat en gran mesura de la realització de pesats esforços als treballadors. La màquina, en aquest cas, assumeix de forma pràcticament absoluta la feina que antigament es realitzava en bona part amb la força dels braços.

RESTAURACIÓ DE LA PEDRERA EN FINALITZAR L'ACTIVITAT EXTRACTIVA ANTIGAMENT: Fins ben entrada la dècada dels 80 del segle passat, no existia cap tipus de legislació

sobre la restauració de pedreres. És per això que, totes les pedreres que es troben en desús des d'abans d'aquesta època, no han estat objecte de cap treball de restauració. Ha estat la pròpia natura qui s'ha encarregat de fer difícilment reconeixibles algunes d'aquestes, integrant-les en el propi paisatge enmig de la vegetació.

ACTUALMENT: El Parlament de Catalunya va aprovar, l’any 1981, la primera normativa específica de

l’Estat espanyol dedicada a la protecció i a la restauració dels espais afectats per activitats extractives. Aquesta normativa inicial s'ha complementat amb diversos decrets posteriors.

A partir de l'aprovació de la llei 12/1985, s'obliga els titulars de les activitats extractives a restaurar l’àrea afectada mitjançant l’elaboració i execució d’un programa de restauració i a dipositar una fiança amb la finalitat d’assegurar l’efectivitat en el compliment del programa de restauració, que en acabat l’anomenat període de garantia serà retornada. La finalitat del programa de restauració és aconseguir que la zona afectada per l’explotació quedi integrada en el conjunt natural que l’envolta.

L’any 1988 es va instaurar el concepte de restauració integrada. Aquesta restauració procura aprofitar els moviments de terra que genera la mateixa activitat extractiva per restaurar paral·lelament les zones ja explotades. Permet al titular de l’explotació d’adaptar les feines de restauració al ritme de les activitats d’extracció i minimitzar-ne així els costos econòmics.

Núria Codina (apartat sobre la restauració de pedreres) Gustau Erill Jordi Gual

El camió grua i el toro han eliminat, en gran mesura, la realització d'esforços en la manipulació i càrrega de blocs. Aquí podem veure treballant a un d'aquests ginys equipat amb una pinça. (Pedrera d'en Sala, 27-09-2007)

36

CARTES DE “EL SALVADOR” (CAPÍTOL XXVIII)

L’escrit d’avui és una denúncia. Una denúncia al sistema econòmic que permet la immersió de les grans economies del món dins de les petites economies. I no ho fan sense ànim de lucre. Evidentment no es tracta de que perdin, sempre hi haurà d’haver un benefici. El criticable és que no apliquin els mateixos criteris que aplicarien en el seu país d’origen. S’aprofiten dels països amb una institucionalitat dèbil i un marc normatiu fluix. Una de les fórmules que ho permet són els Tractats de Lliure Comerç (TLC). Aquests són convenis entre països o regions per tal d’establir normes en la circulació de capital i mercaderies (excloent persones). El problema esdevé quan es comparen dues economies com la d’EUA i la d’El Salvador. Quin potencial exportador pot arribar a tenir El Salvador enfront dels EUA?. En els TLC les empreses multinacionals arriben sota les mateixes lleis imperants al país de destí. Evidentment els EUA tenen unes lleis molt més estrictes que les salvadorenyes per motius de debilitat institucional. Això dona peu a que les empreses realitzin activitats en terreny salvadoreny que en el seu país d’origen no serien permeses.

Un dels casos més sonats va ser el de METALCLAD a la ciutat de San Luis Potosí

(Mèxic). Al 1996 l’empresa nord-americana Metalclad va demandar al govern mexicà per violar el capítol 11 del TLC quan el govern de San Luis Potosí va impedir obrir a aquesta empresa un dipòsit de deixalles tòxiques. Sota les normes del TLC, la denegació del permís per a obrir un abocador va ser considerada un acte d’expropiació i el govern mexicà va haver de pagar a Metalclad una indemnització de 16,7 milions de dòlars.

Ara un cas semblant s’està obrint a El

Salvador. L’empresa PacificRim va iniciar fa anys l’exploració de reserves d’or al nord del país. N’han trobat abundants quantitats amb la qual cosa seria altament rentable la seva explotació. Ara bé, només un 2% dels beneficis seran recaptats per la municipalitat i el govern. I pitjor encara, quin serà el seu impacte mediambiental en un país tan petit i tan superpoblat on la institucionalitat és tan fluixa i les responsabilitats se les emporta el vent?. De moment el govern no aprova la fase d’exploració. Hi ha eleccions generals el 15 de març que ve i no volen problemes socials abans d’aquesta data. Però l’empresa ja ha invertit una quantitat important de diners i vol començar a recuperar-los extraient ja el metall.

De sobte el 9 de desembre, la PacificRim va anunciar formalment la intenció d’iniciar un

procés d’arbitratge internacional contra el govern salvadoreny. Segons les regles i procediments del TLC les parts involucrades tenen 90 dies per a resoldre la disputa amigablement des del moment de l’anunci d’intenció de demanda d’una de les parts. Si no hi ha acord, la companyia té el dret de començar el procés d’arbitratge. En tal cas, això seria el 9 de març de 2009. L’arbitratge seria administrat sota la "Convention on the Settlement of Investment Disputes Between States and Nationals of Other States and under the Rules of Procedure for Arbitration Proceedings of the International Centre for Settlement of Investment Disputes ("ICSID"). ICSID és una afiliada del Banc Mundial i les seves oficines centrals estan a Washington, D. de C.

Carles Fernandez

Podeu llegir mes a: cfedez.blogspot.com

37

Els encantsEls encantsEls encants

VENC remolc-tenda COMANCHE model PLUMA amb extres. Molt bon preu. Truca i ens posarem d’acord. Telèfon.689 07 78 87

Anuncis gratuïts. Per posar un anunci en aquesta secció truqueu al telèfon 938399173 o envieu un correu a la nostra adreça electrònica revista.elclot@gmail.com

ES VENEN dues ràdios antigues, anys 50, en bon estat. PER DECORACIÓ (No funcionen) 250 €/UNITAT. Telèfon: 619 62 97 74

RECOLLIM mantes, coixins de sofà o similars, on puguin dormir els gossos. Si teniu alguna cosa, truqueu-me i us ho passaré a recollir.

ALBA: 93 839 80 38

665 63 88 00

DONEM:

Gossos en adopció, esterilitzats, vacunats, amb microxip, desparasitats i amb la prova de la leishmaniosi. PREU: 90 €. Nucli zoològic: B-2500710

VENC una baca -model Bermude 310, d´uns 200 l. de capacitat- per a Seat Córdoba o similars, incloent-hi les dues barres per al sostre per a muntar-les i tots els anclatges corresponents. Estat correcte. Hi caben cotxets de nen, guitarres... 120 Euros, negociables. Raó:David Mòbil 690 09 15 47

S’HA TROBAT un anell de plata, la nit de Reis al Centre Recreatiu.

Tel. 93 839 91 73

revista.elclot@gmail.com

38

PROBLEMA D’ESCACS per Jordi Cànovas

En aquesta partida el negre es va dedicar a atacar el flanc de la Dama, i el blanc va concentrar els seus esforços al flanc del Rei. Fixeu-vos que al Rei negre l’han deixat gairebé sol, només dos dels seus peons estan en disposició de defensar-lo; creieu que ho aconseguiran?

El negre acaba d’avançar el peó a g6 per malmetre l’amenaça d’escac-mat a g7. El blanc, lluny de conformar-se, va trobar una jugada contundent que va provocar la rendició del seu rival. Al Rei negre només li quedaven dues o tres jugades de vida.

CONCURS MONISTROLENCA I

En aquest número del Clot volem encetar un joc per saber qui és el monistrolenc o monistrolenca que més sap de l’equip verd-i-blanc. A cada revista formularem unes preguntes i al final del concurs sabrem qui és la persona que domina més el tema de la pilota al poble.

En aquesta primera entrega formularem tres preguntes al voltant d’aquesta curiosa foto.

Pregunta 1: Qui és aquest “personatge” que vesteix el quinze de la Monistrolenca i mou les cames com si ballés música ska?. Pista: No és gens habitual veure’l amb aquesta samarreta.

Pregunta 2: En quin partit amistós es va fer aquesta fotografia?. Pista: En aquest camp la Monistrolenca hi ha jugat moltes vegades però no en aquest tipus de superfície ni contra aquest rival.

Pregunta 3: Quin ex-entrenador de la Monistrolenca era l’entrenador rival en aquest partit?. Pista: Ara està entrenant a un equip que lluita per mantenir la categoria a Divisió d’Honor.

Si saps una, dues o les tres respostes envia un e-mail amb les teves dades personals a markins75@hotmail.com i entraràs a formar part de la classificació del millor seguidor de la Monistrolenca.

Òscar Marquina

PassatempsPassatempsPassatemps

39

Solució: El temps passa del número anterior

Drets (esq. a adreta): Pere Aguilar, Ramón Franch, Joan Estrada, Vintró, Valentí Jo, Josep Ponsa, Eudald Jubany. Ajupits (esq. a dreta):

Robert Prat, Joan Hom, Valentí Sallas, Valentí Bosch, Josep Ponsa, Valentí Baró.

CANSALADERIA POLLERIA CARNISSERIA QUEVIURES

Especialitat en POLLASTRES A L’AST

Servei a domiciliServei a domiciliServei a domiciliServei a domicili

La Vinya, 20 – Tel. 93 839 91 03 MONISTROL DE CALDERS

Joan Arnabat

Administrador

C/. La Vinya, 22 08275 Monistrol de Calders Tel. 93 839 88 58 . Mòbil: 616 754 387

40

El temps passaEl temps passa

Amb aquesta fotografia, fa just 10 anys, l’ajuntament va felicitar les festes a tots els veïns de Monistrol. Són els nens i nenes que van néixer durant l’any 1998. I tot i que no fa pas tan temps de tot plegat, han canviat bastant. Els reconeixeu tots? Una pista: la meitat d’ells actualment no resideixen al nostre poble.