“Pepet i Marieta”JOSEP CHORRO BAS

3r B

• Fa més de cent anys vivia a Xàbia, un xicotet poble de la Marina Alta, un xiquet anomenat Pepet.

• Pepet vivia en el carrer Major del poble, entre el carrer D’avall i la plaça de Baix. Aquell carrer solia estar freqüentat per mercaders que esperaven les festes del poble per augmentar les seues vendes.

• No eren els únics que les esperaven, totes les persones del poble estaven impacients perquè arribaren, ja que eren les millors de tota la comarca. Hi havia fires, pallassos i joglars, que junt amb les desenes de rondalles que venien de pobles de tot el País Valencià, ambientaven els dies amb les seues actuacions a la plaça de l’Església.

• Un dia, en alçar-se, Pepet anà a casa la seva cosina i tocà la porta amb molta força.

• -Que vols Pepet, en aquestes hores del matí?

• -Marieta , hem de parlar molt seriosament

• Marieta es va preocupar pel gran interès que posava Pepet en aquella estranya qüestió.

• -Què passa, Pepet?• -Que sols falten 50

dies per a les festes!

• Marieta el va mirar amb cara de decepció.• -I per això véns a estes hores, amb eixa

pressa?• -Et pareix poc? Hauríem de començar amb

els preparatius, tot ha de ser perfecte aquest any que som festers.

• -Bé, doncs aquesta vesprada, si vols, anem a pels tratges?

• -A les 5 passe a per tu.• I així van quedar.

• Els dies van anar passant i Pepet i Marieta ja tenien totes les coses preparades per a ser festers: el vestit, les sabates, les flors…

• Però un dia que estaven asseguts en la plaça del convent , un home que anava molt ben vestit, amb una capa negra i uns pantalons verds molt cridaners ,va arribar molt sufocat:

• -Senyorets i senyoretes, el Senyor de la Plana, amo i senyor de la Vila de Xàbia, anuncia que aquest any es suspendran les festes....

• Tots es quedaren bocabadats. Després de tot el que havien preparat, aquell Senyor de la Plana del que tan poc sabien, volia llevar-los les festes més boniques de tota la comarca.

• -Però Marieta, com van a furtar-nos les festes? Si portem moltíssim temps preparant-ho tot!

• Comentava Pepet molt enfadat, mentre bevia en la font de la plaça.

• -De moment, no podem fer res, però caldrà veure com ens podem organitzar, ja que això no es pot quedar així.

• Hem de fer alguna cosa!

• Pepet i Marieta es van reunir amb alguns veïns del poble i acordaren que havien d’anar a veure el Senyor de la Plana.• Li portarien un escrit signat per tots

perquè no els llevés les seues apreciadíssimes festes.

• I així va ser.• L’endemà diumenge, Pepet

i Marieta van agafar el carro de l’avi i van pujar a la Plana de bon matí.

• Una vegada van aplegar a la casa del Senyor de la Plana, una serventa els va rebre a la porta exterior que hi havia entre el riurau i l’edifici principal.

• -Que voleu xicons?• Va dir ella prou sorpresa per la seua

visita.• -Ens agradaria xarrar amb el Senyor

de la Plana.• En aquell moment, la serventa es va

estranyar encara més.• Aniré a veure si està en casa, però

no crec que us vulgui atendre.

• Marieta va acompanyar la serventa mentre que Pepet es va quedar esperant-la, assegut a l’ombra d’una vella olivera que allí hi havia.

• No van passar ni deu minuts, quan una noia de cabells castanys i afinada figura es va acostar.

• Qui sou vós, senyor? I a què heu vingut a casa meva?

• -Jo sóc Pepet, visc al poble i he vingut junt amb la meua cosina Marieta a parlar amb el Senyor de la Plana, ja que aquest ha suspés les festes.

• -Aquest senyor de qui parla, és el meu pare.

• -No hi havia sentit res de això, però conta’m. De què van eixes festes de les quuals parles?

• -Les festes del poble de Xàbia són les millors festes de totes. Hi ha sopars a la fresca, joglars i rondalles a la plaça de l’església, bandes de música que toquen per tot el poble, bous que corren pels carrers del centre històric i moltes coses més que fan d’aquestes les millors de tota la Marina.

• -Doncs si són tan bones aqueixes festes, jo parlaré amb el meu pare perquè recapacite.

• Dit això, la noia se’n va anar per on havia vingut.

• Al cap de poc, arribà Marieta amb cara de pocs amics.

• -Què ha passat, cosina, que fas eixa cara?

• -Aquest maleït senyor no ens ha volgut atendre.

• -No et preocupes, ja rebrem notícies, encara hi ha esperances de salvar les festes.

• -Què et portes entre mans, Pepet?• - Ja ho veuràs, ara anem cap a casa

que ja es quasi l’hora de dinar.

• Els dies van seguir passant i el malestar general continuava arrelat en el poble de Xàbia.

• Un matí, un senyor vestit com aquell que un dia els va informar que no tindrien festes va arribar al poble. Va buscar Pepet per tot arreu, fins que uns veïns el van acompanyar a la seva casa.

• -Hi és Pepet a casa?• Va preguntar aquell estrany

senyor amb una veu molt potent.• Pepet va baixar les escales i li va

obrir la porta.• -Porte una carta del Senyor de la

Plana per a vosté.• Dit això, l’home se n’anà per on

havia vingut.

• Pepet pujà a la cambra i començà a llegir la carta que aquell estrany home li havia portat.

• Est ima t s enyor Pep e t :• El Senyor d e l a Plana v o l

man i f e s t a r i m an i f e s t a q u e ha t i ngu t en c omp t e e l s e u m a l e s t a r r e l a c i ona t amb l e s f e s t e s . • Us in f o rma qu e aqu e s t any s í q u e e s

p odran dur a t e rme . El l i l a s e ua f i l l a e s t a ran a l p o b l e v i v in t- l e s i s e g on s c om acab e aqu e s t a ex p e r i èn c i a , d e t e rm inarà l a c on t inu ï t a t o no d ’aqu e s t e s .• Salu ta c i on s d e l Senyor d e l a Plana.

• Pepet quedà bocabadat i anà a contar-los-ho a Marieta i a la resta de veïns. Entre tots organitzaren les coses que calia fer perquè aquelles fossin les millors festes de tota la història del poble, perquè el Senyor i la seua filla quedaren contents i tot el poble poguera seguir gaudint de les festes per moltíssims anys.

• Els veïns de la plaça s’encarregarien de portar les millors rondalles, els del carrer Major de preparar els sopars a la fresca i els de la plaça del convent dels passacarrers.

• Els de les dos muralles, de portar bones bandes de música per gaudir amb els balls.

v

• La resta de veïns, d’arreglar el poble amb artefactes estrafolaris perquè tot fos perfecte.

• I així va ser. Passats uns mesos, un carruatge molt adornat arribà a la plaça del convent. Tots els veïns l’esperaven entusiasmats. D’aquell carruatge baixaren el Senyor de la Plana i la seua filla, acompanyats d’un seguici de servents que portaven el seu equipatge.

• Les festes van anar passant, els diferents esdeveniments anaven succeint i la filla del senyor pareixia molt contenta, però el seu pare no tant. Tot això va canviar l'últim dia. Hi havia un sopar a la plaça, ambientat amb una banda de música vinguda des de l’interior del país.

• Tocaven i cantaven diferents cançons, i la gent ballava amb felicitat. La filla del senyor s’integrava entre la multitud però el seu pare mirava la gent assegut al marge de tot el bullici. Pepet anà i s'assegué al seu costat. L’home s’estranyà de veure’l allí

• -Què vols, noi?• -No li agraden les festes senyor?• -No m’agrada la gent i no

m’agrada la música, així que suposo que no.

• -Vinga amb mi un moment.

• Pepet va arrossegar el senyor fins al mig de la plaça, on tots ballaven i es divertien..

• -Mire tota aquesta gent com gaudeix. Han oblidat les seues preocupacions i el seu treball, i es troben molt a gust ací. Com va a llevar-los això?

• El senyor posà cara pensativa.

• Marieta, que passava per allí, agafà el senyor i els dos començaren a ballar. La cara d’aquest anà canviant a poc a poc fins convertir-se en un signe de satisfacció.

• La nit anà passant i el senyor ja estava integrat en la multitud. De sobte, parà de ballar i anà on estava la banda. Des d’allí féu callar tots els assistents i digué:

• -Estimats veïns i veïnes del poble de Xàbia, la meua filla i jo hem gaudit moltíssim de les festes i de la gent que hi participa, així que he decidit que no seran suspeses i les podrem gaudir tots per molts anys.

• Tots es felicitaren i s’abraçaren. Estaven molt contents per aquella decisió i sabien que anaven a poder gaudir les seues festes per sempre.

• Passaren els anys, i el senyor i la seua filla anaven al poble quan hi havia festes. Pepet i la filla del senyor es feren molt amics i acabaren casant-se.

• Quan el Senyor de la Plana morí, Pepet fou nomenat Senyor de la Plana i sempre s’encarregà de preservar les festes. Tots els veïns del poble sempre agraïren a Pepet i a Marieta que salvaren les seues festes.