Cervantes Catala Bilbeny

  • View
    13

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Cervantes era català?

Text of Cervantes Catala Bilbeny

  • Conferncia a crrec den Jordi Bilbeny

    Miguel de Cervantes: catal de XixonaProves i raons duna ocultaci

  • ALGUNES DADES IMPORTANTS SOBRE LA CENSURAI EL CONTROL DIMPREMTA AL SEGLE XVI (I)

    1501.- Decret o Encclica de la Impremta del Papa Alexandre VI.1503.- Pragmtica dels Reis Catlics sobre el control de les impremtes i estampaci de llibres.1515.- Papa Lle X: Disposici suprema sobre la impressi de llibres (censura i concessi de llicncies).1524.- Climent VII: Butlla Caena Domini contra els llibres dEn Luter.1527.- Cdula Reial dEn Carles I que prohibeix que es venguin ni imprimeixin les relacions que va enviar En Corts de les ndies.1528 a 1536.- Als Concilis de Bruges (1528), de Pars (1528), de Canterbury (1529) i de Colnia (1536) hom proclama la prohibici de tot llibre, paper, gravat, etc. que no hagi estat revisat per les autoritats competents.1540.- Edicte dEn Carles V contra les publicacions de Luter, Wicleph, Huss, Melancthon, etc.

  • ALGUNES DADES IMPORTANTS SOBRE LA CENSURAI EL CONTROL DIMPREMTA AL SEGLE XVI (II)

    1540.- Primer ndex expurgatori de llibres.1543.- Index librorum haereticorum, publicat pels telegs de la Sorbona, de Pars.1548-49.- ndex de llibres prohibits a Vencia (1548) i a Colnia (1549).1556.- 21 de setembre: Reial Cdula dEn Felip I (II de Castella) que prohibeix, entre daltres matries, la impressi dels llibres que tracten dAmrica.1556.- 9 doctubre: Reial Cdula de Felip I (II de Castella) per la qual sordena als oficials reials dels ports americans que reconeguin els llibres que arriben en els vaixells i que recullin els que es trobin a les llistes dels ndexs de la Santa Inquisici.1557.- Primer ndex pontifici, de Pau IV.1558.- 7 de setembre: Pragmtica dEn Felip I (II de Castella), per laqual es mana imprimir un Catleg de tots els llibres prohibits a fi que siguin cremats pblicament.

  • ALGUNES DADES IMPORTANTS SOBRE LA CENSURAI EL CONTROL DIMPREMTA AL SEGLE XVI (III)

    1560.- 14 dagost: Reial Cdula de Felip I (II de Castella) que refora la de 1556.1562.- Segon ndex de Pau IV.1564.- ndex del Concili de Trento.1566.- Sagrada Congregaci de lndex, formada per Pius V, amb AntonioPossio de secretari.1569.- La Repblica de Vencia accepta el Catleg de Llibres Prohibits del Concili de Trento.1570.- Edicte que obliga a aplicar lndex a Flandes i als Pasos Baixos.1573.- Al Concili de Mil, saprova fer complir lndex.1585.- Sixte V augmenta lautoritat de la Sagrada Congregaci de lndex.1586.- Publicaci de lndex a Li.1590.- Concili de Tolosa: nova formulaci de regles per al control dels llibres.1594.- Concili dAviny: nova formulaci de regles per al control dels llibres.

  • ALBERTO BLECUA (I)

    ALBERTO BLECUA (Manual de Crtica Textual), en parlar de la transmissi impresa escriu:

    Esment a part mereixen les edicions falsificades i contrafetes, IMPRESES AMB PEU DIMPREMTA I ANY DIFERENT AL VERITABLE, frau molt freqent al segle XVII (p. 177)

    Passa amb Guzmn de Alfarache, el Persiles dEn Cervantes, algunes comdies den Lope de Vega, Tirso de Molina i Caldern de la Barca i en general amb totes aquelles obres de gran xit, per motius literaris o daltre ndole religiosa o poltica, p. 177.

    En Josep Guia tamb ha demostrat que la falsificaci de lautoria sesdev tamb al Tirant lo Blanc.

  • ALBERTO BLECUA. Manual de Crtica Textual (II)

    Diu En Blecua que En tots aquests casos cal un coneixement molt profund dels impresos de lpoca per poder determinar la data i el lloc dimpressi (p. 177)

    I avisa que no shan de confondre les impressions illegals amb daltres de perfectament lcites.

    I rebla: Les queixes dels poetes [i escriptors en general] per deturpaci de les seves obres, i pels furts i les falses atribucions, sobrepassen en alguns casos el simple tpic retric (p. 207)

    Pel que fa a En Cervantes, tamb podem dir que no s conserva loriginal de cap llibre, ni moltssimes de les seves primeres edicions, que hi ha llibres amb dues versions totalment diferents, que la dedicatria del Quixot al Duc de Bjar substitueix loriginal, perduda. I que no shan trobat mai ms les edicions del Quixot de Barcelona i dAnvers.

  • FRANCISCO RICO I LA CENSURA DEL QUIXOT (I)

    Loriginal presentat per Cervantes al Consell Reial segurament no fou, per descomptat, un manuscrit autgraf, sin una cpia en net realitzada per un emanuense professional [...]. Tal era el procedir seguit en la immensa majoria dels casos.

    En Cervantes no va revisar les ltimes proves dimpremta.

    Al Quixot hi ha omissions, ruptures de la continutat, epgrafs erronis, que poden ser obra dels impressors.

    Hi ha indicis per sospitar que la novella no va escapar de la censura totalment indemne.

    No sabrem mai amb exactitud en quina mesura afectaren el text cervant la manera de producci del volum i les circumstncies que el condicionaren.En moltes ocasions no podem estimar labast dels incidents tipogrfics.

  • FRANCISCO RICO I LA CENSURA DEL QUIXOT (II)

    Sobre la 1a edici: la lacra ms greu de [ledici] prnceps s la formidable quantitat derrates. Des de la portada [...] fins a lltima paraula del text [...] no hi ha cap mena de nyap que no tingui lloc a lIngenioso Hidalgo de 1604: els errors sn diversos centenars.

    En el fragment de lase, hi ha interpolades 80 lnies.

    Hartzenbusch creu que hi ha errates i dislocacions per culpa dels caixistes. Diu que all no havia estat per manca de memria de lautor, sin per culpa dels impressors.

    En Rico parla sovint duna edici prnceps de 1604. A qu es refereix? Qu se nha fet?

    La transmissi del Quixot est presidida per una progressiva contaminaci del text.

  • FRANCISCO RICO I LA CENSURA DEL QUIXOT (III)

    El text valenci del Quixot fou tamb expurgat amb ms zel.La impressi dEn Mey [Valncia, 1605] es mostra poc destra a explicar loriginal i no t manies per completar bastants planes que es quedaren curtes afegint les paraules o frases que convinguin a fi daconseguir-ho.s evident que En Cervantes no relleg la novella lnia a lnia, abans que simprims.

    En Rico tamb assegura que la Dedicatria al Duc de Bjar s improvisada, enterament aliena a Cervantes, perqu loriginal de lautor sha perdut, conjuntament amb la llicncia dimpressi i les aprovacions. Com shan pogut perdre les llicncies reials, quan aquestes eren la garantia que el llibre es podia imprimir?

    La dna dEn Sanxo Pana t un munt de noms a la novella. Per qu? Com s que shan perdut tantes primeres edicions de les obres dEn

    Cervantes?Com s que no sen conserva, a ms a ms, cap original?

  • LLIBRES ORIGINALMENT EN CATAL TRADUTS AL CASTELL (I)

    Pere Antoni Beuter

    Prleg a ledici castellana de la Historia de Valencia(1546), Vg. Renaixement a la Carta, p. 134-136:

    Simprim en llengua valenciana, com jo la compos, per el llibre era necessari proveir-lo de llengua castellana perqu fos entesa en els llocs on no entendrien la valenciana. Sexcusa de traduir lobra, donat que sent jo valenci natural i escrivint de Valncia als seus regidors [en valenci, ara] escrigui en castell, llengua estranya per Valncia, perqu havent vingut els diversos regnes dEspanya a una general i sola senyoria, excepte el regne de Portugal, sembla que al mateix temps requereix que siguin tots en una llengua comuna.

  • LLIBRES ORIGINALMENT EN CATAL TRADUTS AL CASTELL (II)

    Jeroni Pujades

    Prleg a la Crnica Universal del Principat de Catalunya (1606): no va traduir el llibre al castell com volien alguns, Vg. Renaix. a la Carta, p. 139-141:

    Desitjaven alguns que fos aquesta obra escrita en llengua castellana, com aquella que s ms estesa i entesa per les nacions estrangeres. Per no s estada possible altra cosa del que ss fet. s a dir que publica el primer volum en catal, per tots els restants en castell, tot i deixar dit que escriu en catal per no ser ingrat a la ptria i naci, deixant la prpia per altra llengua i perqu els prelats, doctors, mestres i escriptors deuen acomodar-se al profit i utilitat dels sbdits, oynts, dexebles o lectors, no obstant sien murmurats, menyspressats y, com diu Sant Pau, excomunicats y anathematizats i no fer com daltres que usen la llengua castellana.

  • LLIBRES ORIGINALMENT EN CATAL TRADUTS AL CASTELL (III)

    Onofre Manescal

    Serm (1603),

    ...no vol que simprimeixi en castell, del qual parer eren alguns, entenent que en llenguatge castell avia de ser ms com i ms apazible. dem, p. 138. Els sermons segents sn ja en castell.

  • LLIBRES ORIGINALMENT EN CATAL TRADUTS AL CASTELL (IV)

    Llus Pon dIcard

    Prleg a ledici castellana del Llibre de les Grandeses de Tarragona (1572), p. 136-37

    aquest llibre avia jo composat, discret i savi lector, en llengua catalana, per coneixent el greuge que feia a aquesta ciutat, que per sola Catalunya el meu llibre fos fet [...] mha semblat traduir-lo al castell, encara que jo hi estigui poc versat, no perqu tingui jo per millor aquesta llengua que la catalana ni que altres, sin que com sigui jo natural de linvictssim rei Felip nostre Senyor, s ms usada en tots els regnes. I, sobretot, perqu no es vol posar a perill de ser reprs i mal notat. Insisteix al lector que el perdoni per escriure en llengua aliena, puix ni jo podia servir-te daltra manera, ni pagar lobligaci que tinc i dec a la meva ptria, per la qual, segons Cicer, no sha de tmer cap perill.

  • LLIBRES ORIGINALMENT EN CATAL TRADUTS AL CASTELL (V)

    Pel bisbe dOriola, Josep Esteve (1595)

    cuando los pueblos estn sujetos al mismo imperio, los vasallos tienenla obligacin de aprender la lengua de su dueo (Rafanell, 22).

  • LLIBRES ORIGINALMENT EN CATAL TRADUTS AL CASTELL (VI)

    Francesc Tarafa

    Havia publicat, al 1552 el llibre Dels pobles, rius y montanyes de Espanya. Es va traduir al llat,

    ...per del text catal no sen sap res

    (Prleg d