36

Celsona 534

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Celsona 534 de les dates: 14/9/07 a 20/9/07

Citation preview

Page 1: Celsona 534
Page 2: Celsona 534

Apunts Gràfics, SL., no es fa res-ponsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les er-rades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinte-ressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Mòbil: 617 01 29 51

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta Cases Textos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 [email protected]. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Comarca Josep M. Montaner i Reig

Incorporaran les aportacions ciutadanes en la urbanització del Camp del Serra

Divendres vinent es presentarà el projecte guanyador

L'ajuntament de Solsona vol que els ciutadans que ho desitgin puguin fer les seves aportacions al projecte d'urbanització del Camp del Serra que va sortir guanyador en el concurs d'idees convocat pel consistori solsoní durant la passada legislatura.

La intenció de l'executiu municipal és donar "tota la informació del projecte a la ciutadania" perquè aquesta el pugui conèixer "a fons" i hi puguir fer "les propostes que consideri oportunes" atès que es tracta "d'un projecte tan important i transcendent per la ciutat" segons han apuntat els membres de l'executiu local de Solsona.

A tal efecte, divendres vinent, a dos quarts de nou del vespre, els autors del projecte guanyador -les arquitectes Montse Farràs i Ju-lieta Navàs- presentaran les línies bàsiques de la seva proposta en un acte al Teatre Comarcal de Solsona. A més, entre el 22 de setembre i el 20 d'octubre s'inaugurarà a la Sala Cultural de l'Ajuntament de Solsona una mostra en la que es podran veure els 8 treballs que es van presentar al concurs d'idees la passada legislatura.

El projecte d'urbanització del Camp del Serra preveu l'adequació de 10.000 metres quadrats de superfície que inclouran una zona verda, un parc infantil i una plaça que prevegi la instal·lació d’una carpa. A més, s'ha inclòs en el projecte la construcció d'un aparcament soterrani amb capacitat per 100 vehicles i una reserva d’espai per a possibles serveis públics. El planejament dels accessos i de l’aparcament s'han valorat especialment i la proposta pre-sentada aporta solucions per connectar l'espai del Camp del Serra, amb el Vall Fred i el carrer Nou. La millora de l'entrada al Camp del Serra per dalt el Camp i l'obertura d'un pas cap l'estació d'autobusos són altres dels punts d'interès del projecte. Un cop urbanitzat el nou sector, també es preveu que desaparegui l'actual mur que delimita el Camp del Serra al seu pas pel Vall Fred.

Les obres d'acondicionament del Camp del Serra tenen un pressupost aproximat de 2 milions d'euros (uns 320 milions de pes-setes) que hauran de finançar en gran part l'ajuntament de Solsona i per altra l'empresa propietària dels terrenys.

L'espurna del Mia

2 534 - Divendres, 14-9-2007

Page 3: Celsona 534

Urbanització del Camp del Serra

L’AJUNTAMENT INICIA UN PROCÉS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA PARAL·LEL SOBRE EL PROJECTE

PRESENTACIÓ PÚBLICA DEL PROJECTE GUANYADOR DEL CONCURS D’IDEES PERURBANITZAR EL PARC URBÀ DEL CAMP DEL SERRA (treball de Montse Farràs, AnnaJacas i Julieta Navas)

DIA I HORA: divendres 21 de setembre de 2007 - 20.30 hLLOC: Teatre Comarcal

EXPOSICIÓ PÚBLICA DE TOTS ELS PROJECTES PRESENTATS AL CONCURS D’IDEESDATES I HORARI: del 22 de setembre al 20 d’octubre - feiners, de 17 a 20 h; dissabtes, de 10 a 14 hLLOC: sala cultural de l’Ajuntament de Solsona

PRESENTACIÓ PÚBLICA DE LES VALORACIONS DEL PROCÉS PARTICIPATIUDIA I HORA: 16 de novembre de 2007 - 20.30 hLLOC: sala cultural de l’Ajuntament de Solsona

Solsona Josep M. Montaner i Reig

El nou polígon de Santa Llúcia es podria començar a construir a principis de l'any vinent

La Comissió Provincial d'Urbanisme de Lleida ha donat el vist-i-plau definitiu a la modificació puntual de les normes subsidiàries de planejament de l'àmbit on s'ha projectat de cons-truir el futur Polígon Industrial de Santa Llúcia de Solsona.

Amb aquesta decisió el projecte de desenvolupament del nou polígon de Solsona podria iniciar-se l'any vinent i permetria fer realitat un projecte llargament esperat i que s'ha retardat dos anys més del previst.

Resolt el tràmit urbanístic l'equip de govern local i l'Institut Català del Sòl (Incasol) -organisme promotor de l'obra- van acordar la setmana passada la construcció d’una nova ro-tonda a la carretera de Manresa que permeti millorar l’accés als tres polígons de la zona (Ametllers, Pronisa i Santa Llúcia).

L'equip de govern municipal confia que l'Incasol tregui a concurs les obres d'urbanització del sector tan aviat com sigui possible per tal de resoldre la manca de sòl industrial del municipi i millorar els accessos de la zona. La rotonda que es projecta ocuparà un espai central situat davant "la bòbila del Musiquet" entre els municipis d’Olius i de Solsona.

Segons ha explicat el govern municipal la rotonda ha de permetre millorar la fluïdesa del trànsit i reduir la perillositat de

Les obres inclouran també la construcció d'una nova rotonda a la carretera de Manresa

la via "ja que l'actual rotonda només dóna accés al polígon dels Ametllers i per entrar al polígon Pronisa s'ha de fer un gir molt perillós al mig de la carretera de Manresa". El nou Polígon de Santa Llúcia tindrà una superfície de 46 hectàrees de terreny que equivalen al 3% del total de la superfície del muni-cipi. Està previst que pugui acollir, entre altres equipmanents, el nou parc de bombers de Solsona i un heliport d'emergències, a més, de les noves instal.lacions de l'empresa metal.lúrgica solsonina Moreno Pujal.

Espai on està previst habilitar la nova rotonda de la carretera de Manresa

3534 - Divendres, 14-9-2007

Page 4: Celsona 534

El Barri Josep Torregassa estrena un Punt ÒMNIA

Atenent a les peticions fetes per l’Associació de Veïns del Barri, Solsona disposarà en les properes setmanes d’un aula d’informàtica amb accés a internet. Ahir dijous, un tècnic procedia a instal.lar els nou ordinadors a la caseta que l’As-sociació de Veïns utilitza com a local social. Properament, un cop s’assigni la persona responsable, s’hi podran impartir cursos d’informàtica i noves tecnologies, a disposició de tots els ciutadans de Solsona i comarca.

ÒMNIA, PROJECTE SOCIAL D’ACCÉS A LES TECNOLOGIES DE COMUNICACIÓ I DE LA INFORMACIÓ

El projecte Òmnia d’accés a les tecnologies de la infor-mació i la comunicació neix l’any 1999 d’una iniciativa conjunta entre el Departament de Benestar i Família i el Departament d’Universitats Recerca i Societat de la Informació de la Genera-litat de Catalunya. A l’actualitat està promogut per la Secretaria d’Acció Ciutadana i per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de Governació i Administracions Públiques.

La Xarxa Òmnia és un projecte preventiu i socioeducatiu, adreçat a tothom, que treballa amb les noves tecnologies, entenent-les com un mitjà de millora i promoció de l’autonomia de les perso-nes i un element de participació afavoridor de la cohesió social.

El local es troba al barri Josep Torregassa

L’aula, amb els ordinadors encara per desempaquetar

Durant tots aquests anys, s’ha generat un ventall im-portant de recursos i d’activitats que s’ha posat a disposició de tota la xarxa, s’ha produït un important aprenentatge per part de tots els agents implicats en el seu desenvolupament, s’ha donat a conèixer el projecte i s’ha implantat àmpliament al territori català.

Tot això ha contribuït a la generació d’un coneixement important, un saber, que dóna resposta als objectius inicials del projecte, molt vigents, i que encara ara tenen moltes oportunitats de desenvolupar-se, d’incrementar-se i d’expandir-se.

Solsona Ramon Estany

Conserges- Formació a càrrec de l'empresa

- Contracte / Alta a la Seg. Soc..

- Possibilitat d'escollir torn (mati, tarda, nit, cap de setmana)

- Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

Empresa de la zonaNECESSITA

Interessats truqueu al

649 09 40 99 4 534 - Divendres, 14-9-2007

Page 5: Celsona 534

5534 - Divendres, 14-9-2007

Page 6: Celsona 534

Solsona Ramon Estany

Gran participació alII Torneig de caniques de Solsona

Una quinzena de participants han tornat a reviure el tradicional joc de les bales. Va ser durant el divendres passat, primer dia de Festa Major, en que la Plaça de les Moreres va esdevenir una pista de joc de caniques. Durant el matí es van disputar les eliminatòries i a la tarda, les finals, que van ser seguides amb una gran expectació.

La Plaça de les Moreres va acollir el torneig

Organitzadors del Torneig

Primer classificat Segón Classificat Tercer classificat

6 534 - Divendres, 14-9-2007

Page 7: Celsona 534

Solsona Ramon Estany

Inauguren una sala d’art a SolsonaUn grup de quatre joves artistes solsonins vinculats

a la fotografia, el disseny i la pintura, han obert durant aquesta festa major un despatx-sala d’exposicions al Carrer Castell, ben a prop de la Plaça Major. Els artistes són Anna Delgado, Marc Torra, Genís Colell i Sergi Estany. La sala s’anomena COPART-

Obren un establiment de productes americans

Els menjars típics sudamericans ja no estan tan lluny de Solsona des d’aquesta setmana, doncs s’ha obert una botiga de queviures que oferirà productes que es comercialitzen habitu-alment al continent americà.

L’Ignacio, un bolivià que fa tres anys que viu a Solsona, serà qui el portarà juntament amb la seva família i espera que a banda d’oferir servei a la comunitat sudamericana de Solsona, també sigui una oportunitat per als solsonins d’aquí per tastar i provar els productes d’aquelles llunyanes terres.

Els fidels musulmans de Solsona han començat aquest dijous el RamadàLa finalitat és purificar-se i esborrar els pecats comesos durant l’any

El consell religiós musulmà ha comunicat l’inici del ramadà per aquest dijous. Els fidels de Solsona co-mençaran un mes d’oració i dejuni des de trenc d’alba fins la posta de sol. La finalitat és purificar-se i esborrar els pecats comesos durant l’any. Les obligacions de l'Alcorà són molt estrictes per això, any rera any la comunitat reivindica a les patronals la jornada laboral intensiva.

L’inici l’ha determinat la lluna. A partir d’ara durant un mes els musulmans han de fer dejú des de les sis del matí fins a les vuit de la nit. Durant aquest període no poden menjar ni beure ni tenir relacions sexuals.

El ramadà finalitzarà d’aquí 30 dies amb una de les celebracions més multitudinàries de la ciutat. A Lleida hi ha 8000 musulmans i les dues mesquites de la ciutat només tenen capacitat per 500 creients.

7534 - Divendres, 14-9-2007

Page 8: Celsona 534

Comarca Josep M. Montaner i Reig

L'ajuntament de Solsona sortirà del Consorci Turístic del Solsonès

El nou executiu local impulsa la creació d'una empresa municipal de serveis turístics

L'ajuntament de Solsona ha decidit retirar-se de la seva participació al Consorci de Turisme del Solsonès i tirar endavant un projecte turístic propi per la ciutat de Solsona després de "constatar la manca de plantejaments de futur" que en aquest dos anys han marcat el funcionament d'aquest organisme que va néixer amb l'objectiu d'impulsar l'activitat turística al Solsonès.

Josep Caelles, regidor de promoció econòmica de l'ajuntament solsoní, ha ex-plicat que la decisió s'ha pres en comprovar que, dos anys després de constituir-se for-malment, el consorci no ha aconseguit unir els esforços necessaris per tirar endavant cap projecte turístic per la comarca.

Caelles ha recordat també que els estatuts del consorci obliguen a l'ajuntament de Solsona a fer-hi una aportació econòmica anual de 57.000 euros (gairebé 10 milions de pes-setes) sent la institució que més diners hi destina, 6 euros per habitant. Ara el consistori confia en recuperar part d'aquesta inversió, segons ha explicat Caelles.

D'aquesta manera, l'ajuntament de Solsona vol impulsar l'elaboració d'un projecte turístic propi per la ciutat que, se-gons ha avançat Caelles, ha de servir per potenciar l'oferta i el desenvolupament turístic de Solsona. El projecte, en el qual ja s'hi està treballant, preveu la creació d'una empresa municipal de serveis turístics, l'obertura d'una oficina de turisme al nucli antic de la ciutat i l'elaboració de diferents rutes turístiques tant pel centre històric com pels afores de Solsona.

La intenció de l'executiu local és aprovar la sortida del Consorci Turístic del Solsonès en el transcurs del proper ple municipal. Tot i això l'equip de govern no tanca cap porta "a tornar anar junts amb el consorci" en el futur "ja que la nostra voluntat és sumar esforços sempre que sigui possible", ha explicat Caelles.

Per la seva banda el president en funcions del Consor-ci Turístic del Solsonès, Josep Puig, ha explicat que des del consorci "es continuarà treballant amb l'objectiu de sumar els màxims esforços per dotar la comarca d'un organisme de promoció turística de primer ordre". Puig ha lamentat la decisió de l'ajuntament de Solsona però ha recordat que el consorci continua tenint el suport de la resta d'ajuntaments que el formen, del Consell Comarcal del Solsonès i d'entitats com

el Gremi d'Hostaleria, el patronat de Turisme de la Vall de Lord o la Cambra de Comerç.

La Cambra de Comerç demana un canvi de rumb

El delegat de la Cambra de Comerç del Solsonès ha demanat als responsables del Consorci Turístic del Solsonès que im-pulsin un canvi de rumb al si de l'organisme degut a la manca d'unitat en la gestió i en els projectes que vol desenvolupar. El delegat de la Cambra, Miquel Montaner, considera que "tal i com funciona actualment el con-sorci és inviable perquè no hi ha un full de ruta per tot el Solsonès". En aquest sentit, Montaner ha avançat que si no es produeix

aquest canvi d'orientació l'entitat que representa deixarà el Consorci."Solsona ha de ser el cap i casal de la comarca i per això hi hem de ser tots, i fer les coses ben fetes", ha apuntat Montaner.

Josep Lluís Caelles

[email protected] / Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

8 534 - Divendres, 14-9-2007

Page 9: Celsona 534

Comarca Josep M. Montaner i Reig

El màxim organisme comarcal estrena mandat amb la celebració del Ple del Cartipàs

El primer ple de la legislatura al consell va ser plàcid per l'equip de govern de CiU. La federa-ció nacionalista disposa de majoria absoluta al sí de l'ens i va poder tirar endavant tots els punts de l'ordre del dia comptant, a més, amb el suport dels dos representants del PSC -sota les sigles Progrés Municipal- i l'oposició tranquila dels 4 membres d'ERC i els 2 d'El Comú.

Així el Ple del Cartipàs, celebrat dijous de la setmana passada, va servir per designar els membres de la comissió de govern, els representants del con-sell en els òrgans col.legiats de la seva competència i el repartiment de les responsabilitats de govern de l'ens i que queden, en tots tres casos, a mans íntegrament dels consellers de CiU. A més, es va nomenar Albert Muntada i Joan Solà, vicepresident primer i segon respectivament del màxim organisme comarcal, i es va aprovar el nomenament de Jordi Vilalta com a nou coordinador del Consell Comarcal.

Progrés Municipal va argumentar el seu vot favorable "per coherència" amb el suport donat a la investidura del president del consell, segons va apuntar el portaveu socialisa Enric Roures. El grup d'ERC es va abstenir i El Comú hi va votar en contra en considerar els dos grups "que en alguns dels organismes on hi pot haver més d'un represntat del consell no n'hi havia cap de l'oposició".

Tanmateix, l'equip de govern de CiU va donar entrada als grups de l'oposició als organismes autònoms del Consell Comar-cal com el Centre Sanitari del Solsonès, el Patronat de Turisme, la Fundació Cultural Francesc Ribalta, l'empresa pública Inicia-tives i Foment del Solsonès i a la ponència mediambiental "amb la voluntat d'ampliar la representativitat i la participació de tothom en la gestió del consell", segons va apuntar el president comarcal, Marià Chaure.

ERC, però, es va abstenir a la constitució de la nova junta del Centre Sanitari al.legant que s'han de modificar els estatuts de l'organisme per treure-li pes polític, tot i que va aplaudir l'entrada d'entitats i professionals. El Comú, per la seva banda, va votar-hi en contra "perquè els representants no hi són presents com

a grup polític". ERC i El Comú també es van abstenir en la votació de la constitució del Patronat de Turisme. La constitució de la Fundació Pública Francesc Ribalta, l'Empresa Iniciatives i Foment del Solsonès i la ponència mediambiental es van aprovar per unanimitat de tots el grups.

Sous més transparentsEl ple va servir també per aprovar les retribucions del

president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, i del vicepresident primer de la institució, Albert Muntada. Chaure, que desenvoluparà el càrrec a jornada completa, percebrà un sou de 2.400 euros nets al mes, mentre que Muntada, amb dedicació parcial mínima de 20 hores setmanals, rebrà 1.875 euros nets mensuals. A més, també es van aprovar les indemnitzacions i dietes que cobraran la resta de membres de la corporació.

El PSC i El Comú hi van votar a favor destacant aquest gest de transparència, ja que finalment "se sap quin és el sou que el consell paga al president", ja que en l'anterior legislatura cobrava a través de l'empresa Inciatives del Solsonès. ERC es va abstenir en la votació argumentant "que no se sap quina pot ser la retribució final resultant per la feina que facin els consellers comarcals".

Inici tranquil de legislatura al Consell Comarcal

Albert Muntada i Joan Solà (a la foto) van ser nomenats vicepresident primer i segon respectivament del consell. A més, la comissió de govern del nou Consell Comarcal del Solsonès estarà formada per Muntada, Solà, Jordi Riart, Marc Escarré, Marta Santaulària i Josep M. Casafont. Muntada va ser nomenat, també, dipositari del consell, mentre que Montserrat Cases va ser nomenada presidenta de la Fundació Pública Comarcal Francesc Ribalta.

9534 - Divendres, 14-9-2007

Page 10: Celsona 534

Àrees de Govern del Consell Comarcal del Solsonès

Marià Chaure- Relacions institucionals - Infrastructures i serveis

Ramon Sala i Argerich- Desenvolupament rural

Joan Solà i Bosch- Desenvolupament rural- Joventut- Esports

Albert Muntada i Mosella- Mitjans de comunicació- Cultura- Ensenyament i transport Públic

Jaume Solé i Cardona- Protecció Civil

Jordi Riart i Vendrell- Serveis Socials, immigració i atenció a la dona

Marta Santaulària i Giribets- Medi Ambient (Dipòsit Controlat Residus)

Josep M. Casafont i Augé- Electrificació rural i Energies renovables

Marc Escarré i Sala- Camins

Comarca Josep M. Montaner i Reig

Representants als organismes autònoms del Consell Comarcal

Junta del Centre Sanitari del Solsonès

Un veí de cada municipi:Lídia Fàbregas i Solé, Castellar de la RiberaJoan Marsiñach i Solé, Clariana de CardenerM. Àngels Sala i Orrit, LladursJaume Badia Satorra, LloberaMarià Torra i Montraveta, La MolsosaMaria Manent i Ribera, NavèsJosep Espuga i Calvet, OdènM. Goretti Sala i Serra, OliusMiquel Farràs i Ollé, GuixersMontserrat Riu i Canudas, La Coma i la PedraEnric Roures i Gené, Sant Llorenç de MorunysBenjamí Puig i Riu, PinellRaquel González i Freixes, Pinós

Imma Pujol i Casanovas, RinerDavid Rodríguez i González, SolsonaCreu Roja de la comarca:Miquel Montaner i JounouMetge de la comarca:M. Claustre Rafart i VilaltaRepresentant del col.lectiu d’infermeres:Carme Bonvehí i CalvoMembre Fundació Hospital Pere Màr-tir Colomés1. Ferran Rius i GriñóAltres membresJosep Pons i Casas, Consell Consultiu de la Gent GranEnric Serra i Maya, Sol del Solsonès

Fundació Pública Comarcal Francesc RibaltaMontserrat Cases i SoléXavier Solà i BoschJosep Cases i Sala

Sara Alarcon i PostilsJoan Herrada i VilàAgustí Sangrà i OrtizPere Cuadrench i TripianaNúria Giné i EsparbéRafael Hidalgo FernandezMarcel·lí Corominas i Cots

Junta del Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès:Albert Muntada, Fira Sant IsidreJosep Puig, Gremi d’HostaleriaJosep Call, Associació Turisme RuralImma Pallarès, CedricatJosep Lluís Caelles, Ajuntament de SolsonaJosep Pelegrina del Rio, UBICAgustí Espuga, Establiment turísticJosep Molins, BTT i Turisme Vall de LordJesús Oliva, Associació Cultural d’ArdèvolMartí Cardó, Vall d’Ora

Les 13 carteres de govern del Consell Comarcal queden re-partides entre 9 con-sellers, tots de CiU. A més s'estrenen en aquest càrrec 7 dels 9 consellers i només Ramon Sala i Albert Muntada repeteixen a l'hora de desenvo-lupar responsabilitats de govern al si del Consell Comarcal

10 534 - Divendres, 14-9-2007

Page 11: Celsona 534

Comarca Josep M. Montaner i Reig

Representants als organismes col.legiats del Consell Comarcal

Representants al Consell General de Muntanya: Marià Chaure i Albert Muntada.

Representant al Consell Rector del Patronat de Promoció Econòmica de les Terres de Lleida: Albert Muntada

Representant al Consell de la Gent Gran de Catalunya: Josep Pons

Representant a la Junta de l’Associació de Jubilats i Pensionistes “Estel del Solsonès”: Marià Chaure

Representant al Consorci per a la Nor-malització Lingüística i en el Centre de Normalització Lingüística de Lleida: Joan Solà

Representant al Patronat de Turisme Terres de Lleida: Albert Muntada.

Representant a l’Assamblea General de l’Associació de Muntanya dels Piri-neus: Ramon Sala

Representant a la Junta Consultiva de la Reserva Nacional de Caça del Cadí: Andreu Alet i Marià Chaure

Representant al Consorci Solsonès Turístic Consorciat, un portaveu de cada un dels grups representats al Consell Comarcal del Solsonès.

Representant al Patronat del Museu Diocesà i Comarcal: Montserrat Cases

Representant al Consorci Local i Comarcal de Comunicació Localret: Joan Solà

Representant a la comissió de segui-ment del Telecentre del Solsonès: Albert Muntada

Vicepresident del Consell Esportiu del Solsonès: Joan Solà

Representants als consells assessors dels Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya: Jordi Riart i Joan Solà

Vocals del Consorci del Centre Tecnolò-

gic Forestal de Catalunya: Marià Chaure i Albert Muntada.

Presidència del Consell de Dones del Solsonès: Marià Chaure

Representant al Centre de Desenvolu-pament Rural Integrat de Catalunya: Ramon Clotet

Representant a la Caixa de Pensions: Marià Chaure

Representant a la Caixa Penedès:Albert Muntada,

Representant a la Caixa de Manresa: Joan Solà

Representant al Consorci de salut Bages/Solsonès: Marià Chaure

Representants del Consell a l’Assamblea del Consorci per al Desenvolupament de la Comarca del Solsonès: Joan Solà

Representants al Patronat de la Funda-ció Volem Feina: Josep Cuadros

11534 - Divendres, 14-9-2007

Page 12: Celsona 534

El Govern ha impulsat amb caràcter d’emergència diver-ses actuacions destinades a millorar l’abastament i la qualitat de l’aigua per pal·liar els efectes de la sequera que comporta-ran entre d’altres una inversió global de 5’5 milions d’euros al Solsonès entre el 2007 i 2008 i que donaran servei a més de 6.000 habitants.

L’objectiu d’aquestes actuacions és d’una banda millorar la qualitat de l’aigua, i de l’altra garantir el subministrament mitjançant diverses infrastructures -algunes ja previstes en la planificació i, totes, amb finançament assegurat-, que ara s’executaran per via d’emergència.

Garantir l’abastament en virtut del Decret de sequera

Així, s’han avançat i s’estan executant en virtut del Decret de sequera un total de 21 d’actuacions en més de 40 municipis catalans amb una inversió global de gairebé 46 milions d’euros; aquestes actuacions consisteixen a millorar el subministrament d’aigua potable, dotar a diverses localitats de noves captacions, reforçar les canalitzacions existents, millorar la qualitat dels recursos i les estacions depuradores i les estacions de tractament d’aigua potable, millorar el control dels recursos hídrics, així com també l’ampliació del sistema d’informació de la xarxa.

Precarietat de les reserves i vulnerabilitat dels abastaments

Aquesta actuació s’inscriu dins les línies d’acció que preveu el Decret 84/2007 per a l’adopció de mesures excep-cionals i d’emergència en relació a la utilització dels recursos hídrics. L’esmentat Decret estableix diverses mesures de gestió per poder administrar aquesta situació i, a la vegada, preveu la possibilitat de realitzar de manera immediata actuacions destinades a garantir l’abastament a la població i, en la mesura del possible, a pal·liar els gravíssims efectes de la manca de recursos hídrics.

En els darrers anys, els episodis de sequera han es-devingut gairebé crònics a bona part de Catalunya, fent necessària l’aprovació de decrets de sequera en cinc ocasi-ons en els darrers vuit anys. La situació de precarietat dels recursos hídrics esdevé més crítica, especialment en casos com el del riu Llobregat, a causa no només de la menor dis-ponibilitat d’aigua sinó també de la disminució de la seva qualitat, que comporta limitacions a certes infrastructures potabilitzadores, l’operativitat de les quals, sota condicions

El Govern accelera obres per a l’abastament i millora de la qualitat de l’aigua per valor de

5’5 milions d’euros per lluitar contra la sequeraL’objectiu de les actuacions és garantir l’abastament d’aigua

en els àmbits més vulnerables a causa de la sequera

Es millorarà la qualitat de l’aigua amb el desdoblament del col.lector de salmorres del Llobregat

de cabals mínims, es veu molt reduïda.La tardor de 2006 i l’hivern de 2007 han estat els més

secs dels que es té constància a les capçaleres de bona part dels rius catalans, amb una absència de neu gairebé absoluta a les conques internes.

La situació de precarietat hidrològica es va anar agreu-jant al llarg del primer trimestre en la mesura en què la tendència meteorològica va continuar sense canvis, fet que va comportar una forta reducció de les reserves d’aqüífers i embassaments.

Així, a inicis d’abril, el sistema Ter-Llobregat, que dóna servei a una població de 4,5 milions d’habitants, comptava amb unes reserves per sota del 44% en el cas del Ter i del 32,4% en el del Llobregat, fet que va motivar l’aprovació del Decret de sequera.

Emergència per garantir l’abastament als nuclis més vulnerables

Malgrat les pluges de primers d’abril, el volum de reser-ves disponibles continua estant lluny del nivell que donaria una garantia raonable, raó per la qual i davant el risc de precarietat del sistema, el Govern va considerar necessari intensificar la prevenció i impulsar aquest conjunt d’actuacions i obres d’emer-gència d’acord amb el Decret. L’emergència de les diferents actuacions contemplades es produeix des del moment en què cal garantir la disponibilitat de recursos als nuclis urbans més vulnerables.

La major part de les actuacions corresponen a l’àmbit territorial de la xarxa Ter Llobregat, si bé també s’han inclòs petits abastaments que no compten amb aportacions des de grans xarxes i que sistemàticament ja estant patint algunes fallides (Segarra, Solsonès, Osona, Berguedà, Baix Empordà, Ripollès, Tarragonès).

Millora de disponibilitat per quantitat o garantiaAbastament a L’Espunyola, Montclar, Montmajor, Navès

i Viver i Serrateix des de l’embassament de Sant Ponç amb un cost de 3.600.000 euros i un termini de 7 mesos amb una nova aportació esperada de fins a 70.000 metres cúbics. Aquesta obra beneficiarà uns 1.412 habitants.

Nova captació al riu Cardener i del reforç de la con-ducció existent per al subministrament a l’àmbit de la Man-comunitat d’abastament d’aigua potable del Solsonès amb un cost de 1.912.500 euros i un termini de 4 mesos. Lladurs, Olius i Pinós se’n beneficiaran amb una nova aportació de fins a 100.000 metres cúbics. 6.744 habitants podran gaudir d’aquesta execució.

Comarca Ramon Estany

12 534 - Divendres, 14-9-2007

Page 13: Celsona 534

L'alcalde de La Molsosa, Ma-rià Torra (CiU) va ser escollit dime-cres passat nou president de la Man-comunitat d'Abastament d'Aigües del Solsonès, i substitueix al capdavant d'aquest ens a M. Teresa Canal, que havia presidit la mancomunitat durant els últims 4 anys.

Torra va ser escollit amb 7 vots favorables i 3 en blanc durant la celebració de la reunió del consell d'administarció d'aquest organisme, format per un representant de cada un dels 10 municipis que composen la Mancomunitat d'Aigües del Solsonès. En les properes setmanes està previst que se celebri el Ple del Cartipàs de l'ens que definirà les responsabilitats de govern al si de l'ens per als següents 4 anys de mandat.

Torra ha explicat que estrena el càrrec amb la voluntat "de continuar la tasca que s'ha fet fins ara i que ha permès

Marià Torra és escollit nou president de la Mancomunitat d'Aigües del Solsonès

Marià Torra relleva a M. Teresa Canal en la presidència de la Mancomunitat d'aigües

que la comarca disposi d'una xar-xa de subministrament d'aigua de qualitat". A banda ha destacat la necessitat de "seguir pressionant" per fer realitat "d'una vegada" la portada d'aigües des de la Llosa del Cavall, i en aquest sentit, ha apuntat que caldrà continuar treballant per fomentar "l'ús racional i sostenible" dels recursos hídrics del Solsonès ja que "l'augment dels usuaris creix cada any i és necessari sensibilitzar la població del fet que l'aigua és un bé escàs que no es pot malgastar",

ha apuntat Torra.Actualment la Mancomunitat d'Aigües del Solsonès té

prop de 700 quilòmetres de xarxa i abasta uns 1.000 clients dels municipis de Solsona, Olius, Castellar de la Ribera, Clariana de Cardener, Llobera, La Molsosa, Lladurs, Pinell, Riner i Odèn.

Comarca Josep M. Montaner i Reig

13534 - Divendres, 14-9-2007

Page 14: Celsona 534

Olius Ajuntament d’Olius / Mancomunitat d’Aigua del Solsonès

El proppassat dimecres dia 5 de setembre, l’alcalde d’Olius, Ramon Sala, el regidor Antoni Márquez, així com també la presidenta de la Mancomunitat, M. Teresa Canal, acompanyats pels responsables tècnics d’ambdues entitats, van visitar les obres que s’han dut a terme als carrers de la Urbanit-zació del Pi de Sant Just.

La xarxa de distribució d’aigua a la zona urbana del Pi de Sant Just d’Olius, fou construïda els anys 1960, juntament amb la resta de serveis de la urbanització, passant a fer-se’n càrrec la Mancomunitat d’Aigua l’any 1994.

M. Teresa Canal, presidenta de la Mancomunitat, ha manifestat que al llarg d’aquests anys la xarxa havia quedat obsoleta i per tal d’optimitzar els recursos s’han renovat les instal·lacions amb els requeriments que avui la Mancomuni-tat considera necessaris per una xarxa de distribució urbana d’aigua potable.

L’alcalde d’Olius, Ramon Sala, ha destacat la importància de les obres, ja que en una mateixa execució s’han pogut unificar diferents conceptes: la canalització de baixa tensió elèctrica, el telèfon, un tub de reserva municipal per telecomunicacions i l’enllumenat públic. Sala s’ha mostrat satisfet amb la renovació de la il·luminació, s’han canviat uns 270 fanals adaptant la xarxa d’enllumenat a la nova normativa de la prevenció de la contaminació lluminosa i així reduir el consum elèctric amb un 50% sense que disminueixi el nivell d’il.luminació.

L’execució de les obres, que van començar a la tardor del 2005, han comptat amb un pressupost de 225.626,04 euros pel que fa a la xarxa d’aigua i d’1.600.000,00 euros per als altres serveis de d’electricitat, telefonia i telecomunicacions.

Canal i Sala han destacat la col·laboració d’ambdues institucions, de cara a treballar coordinadament a l'hora d’exe-cutar els treballs, que representen una millora molt important a la zona urbana del Pi de Sant Just, així com també han agraït la comprensió de tots els veïns i veïnes de la urbanització al llarg de tot el procés.

Finalitzades les obres de renovació de la xarxa de serveis a la urbanització del Pi de Sant Just

Amb una actuació conjunta, la Mancomunitat d’Aigua del Solsonès, ha renovat la xarxa d’abastament d’aigua i l’Ajuntament d’Olius el soterrament de tota la xarxa de serveis

Visitant les instal•lacions al dipòsit de la Mancomunitat d’Aigua del Pi de Sant Just

Empresa de la construcció de la zona necessita:

1 Peó de fontaneria1 Gruista amb carnet

I n t e r e s s a t s t e l e f o n e u a l n ú m .

637 524 134 14 534 - Divendres, 14-9-2007

Page 15: Celsona 534

L'exsecretari de l’ajuntament de Guixers, Joan B.P.S. va ser detingut la setmana passada al Berguedà per haver caçat, suposadament, animals de manera il.legal. La detenció va ser practicada per agents dels Mossos d'Esquadra dijous passat i Joan B.P.S. de 45 anys, va passar a disposició judicial el mateix dia al igual que la persona que l'acompanyava en el moment dels fets. Després de declarar el jutge va deixar en llibertat amb càrrecs el detingut que va ser acusat d'haver comès, supo-sadament, un delicte contra la fauna.

Segons fonst dels Mossos d'Esquadra els dos detinguts es desplaçaven habitualment a un vedat del terme muncipal de Guardiola del Berguedà on suposadament es dedicaven a caçar animals de forma furtiva.

Joan B.P.S. va ser secretari de l’ajuntament de Guixers entre els anys 1993 i 1997 i també ho va ser de l'ajuntament de La Coma i la Pedra durant un parell d'anys aproximadament.

Detenen l’exsecretari de l’ajuntament de Guixers per caça il.legal

Comarca Redacció Comarca Ramon Estany

Nomenament de jutges de Pau a Clariana de Cardener i Gòsol

En virtut del que ha disposat la Comissió de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la sessió de data 4 de setembre de 2007, s’anuncia el nomenament per al càrrec de jutges de pau:

- Jutge de Pau titular de Clariana de Cardener, partit judi-cial de Solsona; Antoni Barcons i Grifell.

- Jutge de Pau substitut de Clariana de Cardener, partit judicial de Solsona; Josep Masana i Simon

- Jutge de Pau titular de Gòsol, partit judicial de Solsona; província de Lleida; Josep Cardona i Molins.

D’acord amb el que estableix el Reglament els Jutges de Pau prendran possessió del seu càrrec respectiu en el termini dels vint dies naturals següents a l’endemà de la publicació del seu no-menament en el Butlletí Oficial de la Província; amb el jurament o la promesa previs davant el jutge de Primera Instància i Instrucció del Partit, o del Degà si n’hi ha varis. La durada del manament es computarà des de la publicació del nomenament en el Butlletí Oficial de la Província per a un període de quatre anys.

15534 - Divendres, 14-9-2007

Page 16: Celsona 534

L’11 de Setembre es va commemorar a la Vall de Lord amb una cercavila amb els geganters de Sant Llorenç que culminaria prop de la 1 del migdia a la Plaça de les Eres on va tenir lloc l’arrossada popular organitzada per l’Ajuntament. Per altra banda i al mateix lloc, el Casal l’Estaca va fer la presentació de “Riu Amunt” (la publi-cació independent de l’Alt Cardener on hi participen col-lectius de Cardona, Solsona i la Vall de Lord) i de “Una Vall de contes 2”, el segon llibret de relats curts autoeditat per la mateixa associació i que està a la venda per 4 euros. Prop de les 4 de la tarda, també de la plaça de les Eres sortia la caminada fins al mirador del Codó, on a les 6 es va procedir al canvi de senyera estelada i a la lectura del manifest (ja fa uns anys que aquest acte l’organitzen conjuntament la “colla Piteua” i el Casal l’Estaca). També al matí s’havia procedit al canvi de senyera, en aquest cas al municipi de la Coma.

Vall de Lord Dolors Pujols

La Diada a la Vall de Lord

Campaments ‘07La setmana passada l’AEiG Vall de Lord vam anar

de Campaments a Bagà. A la foto, els llops i els ràngers amb Galceran de Pinós.

a La Cantina de la Crta. de Berga el passat dia 1 de setembre. És una gossa i respon al nom de Quis Si us plau si la trobeu truqueu a:973492548 o bé 690116976Moltes gràcies! (St. Llorenç de M.)

S’ha perdut GOS

16 534 - Divendres, 14-9-2007

Page 17: Celsona 534

Cambra de Comerç Josep M. Borés

La maqueta de Port del Comte aviat estarà enllestida

Catalunya en Miniatura té previst inaugurar la maqueta a mitjans d'octubre i mostra la muntanya de Port del Comte i la Vall de Lord

Dilluns passat es va fer a Catalunya en Miniatura una repassada a la maqueta de la muntanya de Port del Comte que aquest parc està enllestint. Com ja hem informat altres vegades, la maqueta simbolitza un dels atractius turístics de la comarca que destacarà en gran manera per la seva mida i espectacula-ritat en l'entorn de les reproduccions que hi ha al Catalunya en Miniatura.

El projecte, impulsat per la Cambra de Comerç, finalit-zarà d'aquesta manera el treball que ha durat tres anys, des de la posada en escena de la idea, la imatge que es reproduiria, el disseny i la realització.

La maqueta, que destaca per les seves dimensions, està realitzada amb una tècnica totalment novedosa que consta d'una estructura interior d'acer, coberta d'una malla revestida de formi-gó que detalla el relleu de la muntanya. Disposarà, a més, dels remuntadors totalment funcionals i, per primera vegada, es podrà veure esquiadors baixant la muntanya. La imatge de l'entorn també inclou part de la Vall de Lord i s'hi podrà veure les fonts

Alfons Ferrer, director de Port del Comte, el Fermando Ercilla, director de Catalunya en Miniatura i Miquel Montaner de la Delegació de la Cambra de Comerç a Solsona, a peu de la imatge de la muntanya de Port del Comte.

del riu Cardener amb aigua corrent, talment com el riu.Val a dir que per molt gran que es faci la imatge, no s'ha

arribat a l'extrem de detall de mostrar totes les cases, el que és important és el conjunt de la muntanya i el resultat, pel que hem pogut copsar, és totalment creïble.

La data de posada en funcionament oficial se situa enmig del mes d'octubre, aprofitant les diverses mostres i fires que es realitzen sobre la neu i l'esquí.

A la visita hi van ser presents el Miquel Montaner, com a representant de la Cambra, juntament amb Alfons Ferrer, director de l'estació desquí Port del Comte, que van ajudar als tècnics a afinar la imatge del treball. Tots dos van mostrar la seva satisfacció pel treball realitzat.

Catalunya en Miniatura disposarà plenament de tots els racons del nostre país representats, destacant, també, aquells llocs emblemàtics de Catalunya.Vista en detall d'un dels remuntadors totalment funcionals.

Als peus hi ha un rètol que hi diu: Aquesta maqueta s'està posant guapa. I, els visitants, ja en fan fotografies... un bon inici!.

17534 - Divendres, 14-9-2007

Page 18: Celsona 534

Dues ordenacions diaconals

Amb gran goig us comuniquem que el diumenge 16 de setembre el bisbe de Solsona, Mons. Jaume Tra-serra, ordenarà de diaques a Raül Aguilar i Maza, fill de Tàrrega, i a Marc Majà i Guiu, fill de Miralcamp. La celebració serà a 2/4 de 7 de la tarda a la Catedral de Solsona.

Convidem tota la diòcesi a participar d’aquesta festa i a acompanyar el Raül i el Marc en aquest dia tan important per a ells i alhora per al nostre bisbat. Preguem per ells, perquè siguin fidels a la vocació rebuda i ben aviat puguin ser ordenats preveres.

Així doncs, que tothom se senti convidat a participar de les ordenacions diaconals i a donar-ne gràcies a Déu.

Exposicions Servei de Premsa del Consell Comarcal

Durant la guerra civil espanyola, la majoria d’exiliats van ser internats per l’Estat francès en “camps d’acolliment”, veri-tables camps de concentració sense cap condició sanitària.

En aquest context, nombroses dones ingressades al camp no tenien més remei que donar a llum en pèssimes condicions en unes cavallerisses de Perpinyà. En conseqüència, la morta-litat era elevadíssima; si no moria el nadó, moria la mare i, si no, tots dos.

Davant d’aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa, va organitzar, en una residència campestre abandonada a la vila rossellonesa d’Elna, una maternitat on atendre les parteres procedents dels camps i els seus fills.

La maternitat es va convertir en una oportunitat per a les mares i per als nadons de sobreviure, esdevenint una mostra d’humanitat i de sensibilitat enmig del malson de la postguerra.

Més de 50 anys després, la història de la Maternitat i de la seva fundadora ha estat recollida en l’exposició que arriba a Solsona de la mà del Consell Comarcal del Solsonès, l’Ajuntament de Solsona, l’Arxiu Comarcal i el Centre d’Estudis Lacetans, amb el suport de l’Institut Català de les Dones i del Memorial Democràtic.

La presentació de l’exposició comptarà amb la presèn-cia de la historiadora Assumpta Montellà, autora del llibre La maternitat d’Elna; el bressol dels exiliats.

L’exposició es podrà visitar al Pati gòtic del Consell Comarcal entre el 16 i el 30 de setembre: els divendres de 17 a 20 i els caps de setmana d’11 a 14 i de 17 a 20.

L’exposició La Maternitat d’Elna, el bressol de l’exili arriba a SolsonaInauguració: dissabte 15 de setembre a les 20h. Sala gòtica del Consell Comarcal del Solsonès

Ple extraordinari a la diputació de Lleida per a la creació del cartipàsM. Teresa Canal Morera, diputada pel Solsonès a la Diputació de Lleida, formarà part de diferents àrees de la Corporació

El passat divendres dia 7 de setembre, es va celebrar a la Diputació de Lleida el Ple extraordinari per no-menar els representants a les diferents comissions i organismes autònoms de la corporació i a consorcis i entitats.

La Diputada pel Solsonès a la Diputació de Lleida, M. Teresa Canal, ha estat nomenada com a representant de la Diputació, al Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya, i també formarà part de les comissions de Cooperació Municipal, on s’aproven

els diferents plans i programes d’ajuts als ajuntaments i consells comarcals, de Recursos Humans i Planificació, de Promoció Econòmica i de la Junta del Patronat de Promoció Econòmica de les Terres de Lleida.

Canal, que fins ara presidia la Comissió de Recursos Humans i Planificació, ha manifestat que des de l’oposició continuarà treballant i vetllant per tal que la comarca i els seus municipis puguin dotar-se dels ajuts i de les infrastructures necessàries per al seu bon desenvolupament.

Comarca Diputació de Lleida

Bisbat de Solsona Ramon Estany

L’Editorial Fragmenta es presentarà a Solsona

El proper dijous 27 de setembre, a 2/4 de 9 del vespre, l’Editorial Fragmenta farà la seva presentació pública a la ciutat de Solsona. En concret a la Parròquia, a la sala gran. Es presentaran els llibres de l’Editorial amb les seves novetats, la de Marie Balmary El monjo i la psicoanalista, traducció d’Andreu Trilla; i la de Marcel Légaut Itinerari. Fragments d’una recerca (edició a cura de Domingo Melero, traducció de Mercè Puig-Pey, pròleg de Lluís Ylla). Aquests dos llibres sortiran a la venda aquest setembre.

És gairebé segur que la presentació comptarà amb la presència d’Ignasi Moreta (editor de Fragmenta).

18 534 - Divendres, 14-9-2007

Page 19: Celsona 534

Els actes s’iniciaran el dissabte 15 de setembre a ¾ de 8 amb la Sabatina i missa a la capella del Claustre amb homilia del reverend director de l’associació, mossèn Josep Torres Segura. El diumenge, 16 de setembre, a 2/4 de 6 de la tarda se celebrarà la funció solemne i a continuació s’oferirà la tradicional trobada amb berenar.

Moviment d’associadesAquest darrer any s’han produït les següents altes: Dolors

Montaner Bonet, Judit Colilles Riu, Laia Colilles Riu, Rosalia Caballol Viladrich, Pilar Martínez Gutiérrez, M. Claustre Pujol Solé, M. Àngels Herrero López, Carme Serra Caelles, Dolors Guitart Serra, Laia Comelles Guitart, M. Lluïsa Ginestà Sala, Iolanda Ginestà Sala i Anna M. Quintà Riu.

Pel que fa a les baixes, les del darrer any han estat: Dolors Sarri Solé, Montserrat Santaulària Corominas, Montserrat Colell Codina, Maria Marsinyach Millet, Mercè Riba Colilles, Pilar Grau Prat, Emília Traveset Traveset i Lola Corominas Brichs.

Festa anual de Laus PerennisL’Associació de lloança perenne a la Mare de Déu del Claustre celebra aquest cap de setmana la festa anual

Pampa recupera la seva festa majorEl poble de Pampa, situat a uns deu quilòmetres del marge dret de la Ribera Salada, va quedar deshabitat fa una bona pila d’anys

Fruit d’aquest despoblament, el poble de Pam-pa ha patit un greu deteriorament, a conseqüència del qual ha fet que moltes de les cases que formaven el nucli, estiguin totalment derruïdes.

En aquest panorama gens esperançador, un grup d’antics veïns i propietaris del poble situat al municipi de Castellar de la Ribera, s’han decidit a reivindicar l’existència d’aquest poble recuperant la festa major.

Aquesta Festa Major tindrà lloc el proper diumenge, i s’iniciarà amb una missa a la una del migdia.

Celebracions

19534 - Divendres, 14-9-2007

Page 20: Celsona 534

El Sol del Solsonès organitza un viatge a Vic amb motiu el Dia Mundial de la Salut Mental de Catalunya, que se celebrarà el dia 6 d’octubre a Vic. Posem a disposició de tothom un autocar. Sortida a les 7 del matí de l’estació d’autobusos.

Programa d’actes: 9.30h: Esmorzar a Casa Tarradellas de Vic 10.45h: Espais lúdics. Castellers Els Segals d’Osona 12.15h: Batucada a càrrec del grup Brincadeira 12.45h: Representació artística a càrrec del Centre

Mèdic d’Osona 13.30h: Acte institucional 14.30h: Gran dinar amb productes de Vic. Preu tiquet, tot inclòs, 25 euros per persona.

Per reserves: Dirigiu-vos al Sol o truqueu al tel. 973483683 o al mòbil de l’Enric 650867025.

Us hi esperem !!!

5a NIT LITERÀRIA I MUSICAL

En motiu de la celebració del DIA MUNDIAL DE LA SALUT MENTAL, que enguany se celebrarà dissabte dia 27 d’octubre.

Com bé sabeu, l’acte de la NIT LITERÀRIA DEL SOL és un esdeveniment reconegut a Solsona i comarca, atès que en ell hi actuen músics, cantants i rapsodes de la comarca. Si ets un d’ells i t’interessa participar-hi, t’agrairem que et posis en contacte amb nosaltres a la seu de l’Associació de dilluns a divendres de 10:00h a 14:00h i de 15:00h a 19:00h al telèfon: 973483683.

Associacions i Entitats El Sol del Solsonès

Caixa del Penedès entrega una fotocopiadora al Sol del Solsonès

El passat dijous 6 de setembre, el cap de l’oficina de CAIXA del PENEDÈS de Solsona, Antoni Cardona, ha fet entrega d’una fotocopiadora Brother a Enric Serra i Mayà, president de l’entitat SOL DEL SOLSONÈS, Associació de familiars de malalts mentals i drogodependents. Aques-ta havia estat una petició des de feia uns mesos atès que l’anterior se’ns havia espatllat, i òbviament aquest aparell és necessari per al funcionament de l’entitat.

El Sol del Solsonès també ha participaten la Festa Major

El club social i membres de la junta directiva han viscut i han participat aquests dies a la Festa Major de Solsona, cele-brada en honor a la nostra Mare de Déu del Claustre, patrona de la ciutat de Solsona.

Són dies d’acolliment d’amics i de família, remarcant amb fe i esperança aquests valors de família tan necessaris per les convivències d’avui dia.

La nostra patrona, amb la seva manifestació, guarda els fills de Solsona, com a suprema mare, ens guarda a tots.

El Sol del Solsonès manifesta que per la immensa importància de la Festa Major de Solsona recolzem que sigui declarada d’interès patrimonial.

El nostre fotògraf, Lluís Closa, ha recollit de la festa moments emblemàtics amb un arxiu d’un miler de fotos. Aquest fotògraf s’ha especialitzat a través dels tallers de fotografia portats a terme des de fa tres anys dirigits pel professional de la fotografia Josep Llàtzer. A través de la constància del club social gaudim ja de persones experimentades en diferents especialitats.

Agraïm a les autoritats locals i comarcals la bona organització de la Festa Major, així com la presència de les autoritats del Govern de la Generalitat i de les nostres autoritats eclesiàstiques.

Viatge a Vic

20 534 - Divendres, 14-9-2007

Page 21: Celsona 534

Sortida sorpresaEl Club Estel té preparada ja l'excursió sorpresa que

organitza cada any. La cita serà el diumenge 23 de setembre, se sortirà de l'Estació d'autobusos a 2/4 de 7 del matí i el preu serà de 44 euros (socis) i 46 euros (no socis)

Podeu passar a recollir els tiquets al Club Estel del Solsonès a partir del dissabte 25 d'agost. Per a més informació truqueu al 973 48 10 47.

El Club Estel informa que en les excursions que realitza amb autocar, el número del seient

s'atorgarà en el moment del pagament de l'excursió.

Properament farem un berenar-sopar a la Mare de la Font. Amb ball inclòs...

Continuarem informant!!!

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès Partits Politics PSC

El PSC Solsonès crea una Oficina Parlamentària a la Comarca

A partir de la segona quinzena de setembre es posarà en marxa a Solsona una Oficina Parlamentària que comptarà amb la presència de Diputades i Diputats al Parlament de Cata-lunya que atendran les consultes i les propostes de la societat solsonina. D’aquesta manera, la comarca disposarà d’un vehicle per fer sentir la seva veu al Parlament.

L’oficina Parlamentària comptarà inicialment amb la presència fixa de la Diputada del PSC al Parla-ment per la Catalunya Central, Judit Carreras.

La creació de l’oficina parlamentària és una mostra més de l’aposta decidida del PSC per la comarca del Solsonès i de la voluntat de servei del Partit cap a la seva gent i les seves institucions.

[email protected] / Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

21534 - Divendres, 14-9-2007

Page 22: Celsona 534

Televisió Ramon Estany

Solsonins van al programa CHANNEL 4

Una cinquantena de solsonins i solsonines del Club Sant Jordi de Solsona es van desplaçar dimecres passat als estudis de TV a Sant Just Desvern on es realitza el programa de les tardes CHANNEL 4 de Cuatro TV que presenten Boris Izaguirre i Ana García Siñeriz. Els solsonins van sortir de Solsona en un autocar facilitat pel programa de TV a les 2 de la tarda, i van arribar als estudis de TV a Sant Just Desvern, a les 4 de la tar-da. Allí van ser atesos per les hostesses, i tot participant com a públic d’un programa de televisió, van poder veure com es fa en directe un magazine informatiu i de crònica “rosa”. Les dues hores del programa van passar volant i d’una manera molt amena i divertida, tot particpant i seguint la veta als presentadors, en especial, al Boris Izaguirre.

Finalitzat el programa, el públic va ser convidat a prendre un petit refrigeri per recuperar forces per la tornada a Solsona, amb l’arribada a les 9 del vespre.

Val a dir que el Club Sant Jordi, atesa la demanda que hi ha hagut, ha organitzat dos viatges més a CHANNEL 4, per a les properes setmanes.

Esperant l’inici del programa

Els presentadors del programaFoto

de

grup

del

s so

lson

ins

22 534 - Divendres, 14-9-2007

Page 23: Celsona 534

Cartellera

Comparsa Matarrucs

Nois i noies de més de 20 anys interessats a participar en actes de la Comparça, us esperem a la reunió el dia 14 de setembre a la Sala d'actes del Casal de Cultura, a les 8,30 del vespre

Concursos Associació de Festes del Carnaval de Solsona

Concurs de Cartells Carnaval 2008

• Participants: Tota persona interessada. També poden participar les no interessades.• Tema: Lliure.• Mida: 40x55. Vertical o horitzontal.• Nombre de cartells: Indefinit. Han de ser rigorosament inèdits.• Identificació: Darrere del cartell, hi ha d’haver el nom, l’adreça i el telèfon de l’autor dins un sobre tancat. • Trameses: Associació de Festes del Carnaval de Solsona, Ajuntament de Solsona i Oficina de Turisme.• Admissió: Fins el 9 de novembre de 2007.• Veredicte: 10 de novembre de 2007.• Premi: 400 eurals!!L’organització comunicarà personalment al guanyador la data i el lloc d’entrega.

Nota: Els cartells que no segueixin les normes anterior-ment esmentades quedaran fora de concurs. L’Associació retornarà tots els cartells a l’autor excepte el guanyador, que quedarà en propietat de l’Associació.Per qualsevol dubte, pregunta, aclariment o qualsevol altra cosa, podeu dirigir-vos a [email protected].

Concurs fotogràfic: “La bata de carnaval arreu del món III”

L’Associació de Festes del Carnaval premiarà les fotogra-fies que mostrin la bata de Carnaval en els llocs més llunyans, originals, inhòspits o emblemàtics. Aprofitant que els mesos d’agost i setembre molta gent fa les maletes per fugir de la rutina, l’Associació de Festes del Carnaval torna a obrir el concurs per animar la gent a fotografiar-se amb la bata del Carnaval durant les seves vacances. Qualsevol indret pot ser bo, ja que no només es valorarà la llunyania sinó també l’originalitat i creativitat de la fotografia. Sota el nom “La bata del Carnaval arreu del món”, el concurs quedarà obert fins el dia 18 de gener del 2008.

Els interessats podeu fer arribar les vostres fotografies a través de correu electrònic a l’adreça [email protected]; a través de correu convencional a l’apartat de correus núm. 67 de Solsona; o bé deixant-les a l’Oficina de Turisme. Amb la fotografia cal adjuntar-hi el nom i cognoms del concursant, així com també un telèfon de contacte.

Enguany, es premiarà la millor fotografia amb un viatge, i les dues finalistes, amb un lot de productes del Carnaval.

Totes les fotografies que es recullin passaran a formar part de l’arxiu del Carnaval i s’exposaran durant la festa solsonina.

SOM-HI! LA BATA DE CARNAVAL ARREU DEL MÓN PER TERCERA VEGADA!!!

Festa Major de Pinós 2007Dissabte, 15 de setembreA les 9 del vespre, entrepà de pernil per a tothom, seguidament: ball de nit amb Jordi Casellas. En acabar el ball i abans d'anar a dormir, hi haurà coca i xocolata per a tots.

Diumenge, 16 de setembreA 2/4 d'1 del migdia. Missa Major.Després de la missa: Benedicció de cotxesA les 7 de la tarda, Ball de Vetlla amb Joan Vilandeny. A la mitja part: Gran botifarrada (el cava serà gratuït.)

Concurs de SardanesDissabte, 15 de setembre a les 6 de la tarda a la Plaça del CampAmb la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona. Organitza l’Agrupació Sardanista de Solsona, Unió de Colles Sardanistes, ACSTELL i la Federació Sardanista, amb el patrocini de l’Ajuntament de Solsona

Jornada de reconeixement de plantes medicinals al Centre de Natura d’Odèn És la segona edició enguany

El proper diumenge 16 de setembre realitzarem una excursió per Cambrils per reconèixer les principals plantes remeieres de l’en-torn. Us esperem a les 10 del matí al Centre de Natura d’Odèn.

Sortirem del Centre de Natura d’Odèn a les 10 de matí direcció el Pi Gros, on farem un petit descans, per continuar pel camí antic de Llinars a Cambrils fins a la Font de la Mosquera. Finalitzarem cap a les 2 del migdia al Centre de Natura d’Odèn.El recorregut és de fàcil accès, on tothom podrà gaudir d’una esplèndia jornada en contacte amb la natura.

Us hi esperem.Per a inscripcions, truqueu al Centre de Natura d’Odèn: 973 48 90 01 o per mail.

Festa Major de Montraveta (Llobera)16 de setembre de 2007

12 del migdia: Missa i benedicció del pa a la capella de Santa Maria de Montraveta.

7 de la tarda: Ball de Festa Major amenitzat per Sergi Torreci-llas. Durant el ball hi haurà servei de begudes i entrepans.

23534 - Divendres, 14-9-2007

Page 24: Celsona 534

Educació CEIP de Solsona

Societat

Dissabte passat dia 8 de setembre va celebrar el seu aniversari de naixement el membre de la Corporació Municipal de Solsona, Sr. David Rodríguez. A pesar que la felicitació vagi amb un xic d'endarreriment, felicitats !!!Alguns de la Vila d’Oliana ens en recordem.

Estrenem escolaEl dimecres dia 12 de setembre vam començar l’escola com tots els nens i nenes de Catalunya, però nosaltres vam tenir la sort d’estrenar-la

Després d’estar una estoneta a la classe vam sortir tots junts al pati on vam veure una pancarta que ens donava la benvinguda i de sobte, amagades dalt d’un arbre, descobríem dues capses: una vermella i una verda. Dins hi havia una titella, un conte i el dibuix d’un conillet i d’un patufet. Som les classes dels patufets i dels tabalets.

Va ser un dia d’emocions i noves situ-acions però vam viure’l ple d’alegria.

Gràcies per ajudar-nos a conèixer i a estimar mes

aquest país.T'ho desitgem pel proper 21,

dia del teu 90è aniversari, amb estimació els teus germans Josep i Pepeta i família Ballarà-Bach

Una ceba de 2 quilos

En Ramon Riu va collir aquesta

setmana una ceba de 2 quilos de pes a l'horta de Can Puig

24 534 - Divendres, 14-9-2007

Page 25: Celsona 534

EL ULTIMÁTUM DE BOURNE• Divendres, 14 - 1/4 d'11 nit (Dia de l'espectador)

• Dissabte, 15 - 11 nit• Diumenge, 16 - 2/4 de 6 tarda i 2/4 de 8 vespre• Dilluns, 17 - 1/4 d'11 nit VA

L per

0,50 E

uros

per la

compra

d'una

entrad

a

EL ULTIM

ÁTUM

DE BOURNE

13 ANYS

Els Sants de la SetmanaDivendres, 14 Exaltació de la Santa Creu, titular de la catedral de Barcelona. Sant Crescenci, fill de sant Eutimi; santa Ròsula.

Dissabte, 15 Mare de Déu dels Dolors. Sant Nicomedes; santa Caterina de Gènova.

Diumenge, 16 Sant Corneli, i sant Cebrià (Cipriano). Santa Edita; beat Víctor III.

Dilluns, 17 Sant Robert Bel.larmino. Dedicació de la catedral de Vic; sant Pere d’Arbuès. Santa Coloma; santa Ariadna, mr.

Dimarts, 18 Sant Josep de Cupertino; santa Ferriol, mr.; santa Sofia, mr.; santa Irene, mr.

Dimecres, 19 Sant Gener (Jenaro). Santa Maria de Cervelló o del Socós.

Dijous, 20 Sants Andreu Kim Taegon, prev., Pau Chong Ha-sang i altres companys, mrs. a Corea. Sant Eustaqui, l’esposa Teopista i els fills, mrs.; santa Càndia o Càndida.

Records Pere Espinal

Un dia, en arribar a la Ba-rraca de la Vinyeta, vaig trobar-hi dos capellans, que seien en un banquet que hi ha allà.

El Dr. Pere Sampons em va dir: “Gràcies A Déu que has arribat. Et voldria fer un encàrrec i tinc la confiança que el faràs. Estic molt malalt i crec que no tinc gaire temps de vida. El meu nebot Jesús et donarà unes quantes coses que tinc a casa i un banquet molt bonic. Com que quan vaig néixer a les Comes era del Castellvell, voldria que li portessis. Serà el meu record.” El Dr. Pere Sampons es va morir. El seu nebot Jesús em va donar el banquet i jo, amb el carretó i acompanyat del gosset Gigi que tenia, el vaig pujar per la carretera al Castellvell. De manera que aquell banquet que hi ha al cambril de la Mare de Déu és un record del Dr. Pere Sampons i de la seva família.

Allà a la Barraca conversàrem una

Us explicaré un bonic esdeveniment

El vers que vaig fer no el recordo, crec que el tinc amb paper. Ja que som la Festa Major, li’n faré un amb tota la il·lusió:

Mare meva del Claustreen arribar la Festa MajorVos faig aquest homenatgeamb la més gran devoció.

En aixecar els ulls al Celamb tot l’afecte filialVós sou el meu Esteldes del Santuari de Queralt

O Mare nostra estimadadavant de tantes prosperitatsés trist que cada vegadapassin tants disbarats

Reina, Mare i Patronavetlleu la nostra Ciutataconsoleu la gent bonaque ploren per la calamitat

El temps que ara passemdóna gran preocupaciója que gran part del joventva pels camins de perdició

Vós sou la nostra guiaVós sou el nostre EstelIl·lumineu la nostra vidaPer seguir al camí del Cel

estona i em va dir: “Et felicito pels versos que fas tan bonics i tot el que et portes bé. En vas portar un allà a la Sagristia de la parròquia, dedicat a la Mare de Déu del Claustre. Ens va agradar molt i ja saps què et va dir mossèn Esteve Falp: “Fes bondat, persevera en la devoció a la Mare de Déu. Si vas pel bon camí, t’apartes de la vanitat i fas coses com aquestes, a més de ser una persona històrica, pots arribar a l’honor de santedat.” Jo et recomano que vagis pel bon camí i que Déu faci la gràcia que es compleixi el que va dir Mn. Esteve Falp.”

Fe d'errades En l'article d'opinió de Ramón Fabregat Saló pu-

blicat la setmana passada amb el títol "Més incognites i imprecisions sobre les quatre barres" hi ha havia una errada: posava comiats en comptes de comtats. Per tant l'últim paràgraf queda de la següent manera:Més incògnites pel que fa a la nostra quatribarrada ... enlloc de quatre dits de rei xopats en ferida mortal ... Podem pensar en la teoria dels quatre comtats, anteriors al repetit 897? ...

25534 - Divendres, 14-9-2007

Page 26: Celsona 534

Resum de L’amant irritada (part I): Crisi de les infrastructures a Catalunya aquest estiu. Els catalans ens queixem però a l’hora de la veritat no reaccionem davant d’Espanya. No tenim líders valents capaços de guiar-nos cap a un camí millor. Al 2008 hi haurà eleccions, llavors Zapatero farà algunes inversions per millorar infrastructures, ... i nosaltres ja no estarem empipats, a més alguns il.lusos el votarem, fins que novament tornin aparèixer el mateixos problemes de sempre i llavors ja no ens faran cas fins d’aquí 4 anys. Les infrastructures funcionarien millor si Catalunya tingués un Estat propi perquè lla-vors els catalans tindríem una força de pressió més directa sobre els polítics d’aquí.

Treure bé el suc a un subordinat és tota una perícia, l’has de saber apretar sense asfixiar-lo, perquè si no se’t rebel.la i en aquest aspecte els castellans de la meseta no han estat mai gaire suaus. Els “gavatxos” tenen més habilitat en donar pel cul sense fer coïssor, en l’ús de lubrificants (exemples: van tallar de soca-rel amb les reivindicacions independentistes de la Bretanya fent infrastructures, autopistes; han “apaivagat” els anhels separatistes de Còrsega fent funcionar amb dignitat els serveis públics, sinó roden caps); en canvi els castellans no tant i, es dóna a entendre, al final, que sigui això el que ens sàpiga greu. I si ho és, ens ho hem guanyat a pols que ens faci coïssor, dolor.

En el fons el dilema no el tenen a la capital de l’Estat que foten el que han de fotre, i que sempre ho han fotut de la mateixa forma tal com diu el refranyer castellà “al amigo el culo, al enemigo por el culo, y al indiferente la legislación vigente”. El dilema el tenim els catalans que no tenim ni p... idea del què volem, que no sabem a on pixem, que no volem pagar el cost d’una segregació i tampoc resignar-nos a ser uns mediocres provincians. Tenim ambicions i una petulància i actuem com aquelles amants irritades, ofeses que malparlen del seu “amor” i li organitzen ensarrones i espectacles quan no se senten prou estimades, quan se senten unes putes (perdó per l’expressió), quan ell no vol abandonar la seva “estimada” esposa, ... i després segueixen amb ell, follant, com si res (de nou perdó per l’expressió). Els catalans som la “querida” irritada i ofesa d’Espanya, sí, sí, això, així de penós.

Per tant hem d’actuar, i ja! sense adormir-nos més, de-cidir-nos d’una vegada per totes, però no només ho han de fer els polítics, que tenen molta feina, nosaltres també tenim una responsabilitat, tota la societat civil i econòmica, i hem d’aportar el nostre particular gra de sorra, hem d’estar disposats a fer país, perquè el País encara no està fet, tenim el deure de reconstruir una nació a punt de morir, ens hi hem d’esforçar i implicar més, sobretot els pocs que encara l’estimem. I ho podem fer des del més elemental, pensant que qualsevol pas cap endavant per petit que sigui és de gran importància, per exemple des de la defensa de la nostra llengua, fomentant el seu ús, ensenyant el català a qui li costi parlar-lo, motivar-lo, animar-lo i no avergonyir-lo si no ho fa gaire bé, acollir els immigrants en català perquè tinguin una millor integració, i seguint, que els empresaris produeixin en català, que es publiquin revistes i llibres en català, que els científics d’aquí investiguin en català, que a internet es navegui en català, ..., i llavors, sense adonar-nos, la resta ja anirà venint sola, tal com a la primavera floreixen els fruiters, o un bebè

plora quan té gana. Avui encara queda molt per fer, i tot gest, per petit que sigui, serà gran pel País. Però els polítics, heu de fer la resta, la que és més política, si no, per culpa de tots plegats, polítics i societat civil - econòmica, serem eternament aquesta AMANT IRRITADA.

Potser últimament sóc d’un pessimisme sobresortit... i a més solc acabar els escrits amb una Post Data. Per donar un nota d’alegria i no perdre el costum, aquí va la següent PD:

De la mateixa manera que vaig criticar ferotgement la panto-mima de la Sra. diputada Teresa Canal i dels Srs. de la Diputació de Lleida per fer veure el que no era en les obres de la carretera del San-tuari del Miracle, és a dir, que s’estava treballant intensament durant la primavera quan era al revés, ara, tot i que és la vostra obligació, celebro i felicito (també ferotgement o millor dit, enèrgicament) als mateixos perquè les obres s’estan realitzant a bon ritme. Ja era hora, caram! Solament espero que se segueixi així, que es realitzi amb bona qualitat, i que, Sra. Canal, ho vagi vetllant, ara des de l’oposició.

Opinió Carles Mujal i Colilles

L’amant irritada (part II i l’última)

L'Espieta

Un cartell per recordarHi ha cartells publicitaris que mereixen un

lloc als arxius i museus. I el del circ que ha passat per Solsona aquesta setmana és dels que criden l’atenció.

Diu Salsona per Solsona i Campo de Ocerra per Camp del Serra. Més grossa no la podia dir.

26 534 - Divendres, 14-9-2007

Page 27: Celsona 534

Opinió

El plaer ha estat nostre

En el número anterior de la revista Celsona, Albert Ba-jona escrivia l’article “Ha estat un plaer” en el qual feia un repàs dels seus quatre anys al capdavant de l’àrea de Benestar Social del Consell Comarcal. En aquest context agraïa la tasca duta a terme per les treballadores de l’àrea durant aquest període.

Albert, volem agrair-te, en primer lloc, que t’hagis re-cordat de nosaltres i, en segon lloc, l’impuls sense precedents que has donat a l’àrea.

La creació de nous serveis, l’ampliació dels serveis exis-tents, l’elaboració de plans, programes, comissions, protocols, etc. ha estat possible gràcies a l’aposta personal d’algú que realment ha entès el servei a les persones com un àmbit clau de la política comarcal.

Ha estat un plaer treballar amb tu perquè la teva sensibi-litat en els temes socials, la teva constància sense treva i la teva vocació de servei a les persones ens han estimulat a treballar amb més entusiasme cada dia.

Considerem que no has rebut el reconeixement que mereixia la teva tasca d’aquests anys; per aquest motiu volem fer-te palès el nostre més sincer suport.

Només ens queda dir-te que el plaer ha estat nostre i que, sens dubte, deixes el llistó molt alt.

Moltes gràcies.

Carme Colilles, Lurdes Ribera, Alícia Torrent, Marta Pallarès, M. Àngels Boix, Montse Molins, Alfonsa Caball, Elisabet Cos-ta, Laura Vicens, Tània Pujol, Maribel Bella, Lluïsa Camps i Khamissa Belhadj.

Mantenir relacionsLes relacions socials constitueixen una part

prou important de la nostra vida. Ja de ben petits decidim amb qui ens relacio-

nem, de quina manera i amb quina freqüència.Amb els anys, les nostres relacions socials

s’encaminen segons els orígens, les preferències, les pretensions o senzillament l’atzar, sense a vegades tenir en compte que aquestes relacions poden ser de-terminants en les nostres futures etapes, i ser igualment responsables del nostre present i futur equilibri.

En l’adolescència, el jove ha de saber discernir allò que més li convé. A vegades la millor companyia és la que un s'hi sent més còmode, sovint menys ostentosa, la que un pot confiar, la que es pot ser un mateix. Com-panyies on un no cal fingir; córrer riscos innecessaris, passar proves, no convenen. No podem ser amics de tot el món, però sí que ho hem de ser d’aquells que ens poden ajudar al nostre desenvolupament personal, ni que no siguin tants, ni tan pedants.

Opinió Xavier Solé i Pla

Opinió Iris Badia Artés

En referència a l’article d’opinió “Solsona, La Festa Major”, escrit per Pere Ortís al núm. Anterior d’aquest setmanari, voldria donar algunes dades que ell desconeixia i rectificar part de la informació donada per aquest senyor:

“Ho clogué tot la intervenció del jove músic Al-bert Fontelles, que executà al piano una versió seva dels goigs de la Marededéu del Claustre. Després prengué la flauta i l’acompanyà una jove solsonina, la que apareix a la portada del llibre, la Iris Badia, al piano, en la in-terpretació de la sardana “Contes d’Infants”, del mestre Joaquim Serra.”

Per acabar, i com a flabiolaire de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona, ex membre de l’Orquestra Patinfanjàs, Donzella d’Honor de la Festa Major de 2001, gegantera i membre d’un gran col·lectiu de joves solsonins que col·laborem amb la Festa i la ciutat, agrairia no ser jutjada per un complement de joieria que fou definit com a “dues arracades que li perforen el llavi inferior, que sugge-reixen l’horror de la crucifixió gratuïta.”

Presentació del llibre “Solsona, la Festa Major”

Opinió Jordi de Cal Jalmar

Tenir i retenir-seLa vida és curta i l'ofici de viure-la és tan dificil...! Per

això et diré que les relacions més grans i més boniques les tindràs quan menys frisis per obtenir-les i retenir-les.

Si vols tenir el mar, contempla'l. Obre les teves mans dins de l'aigua, i tot el mar estarà en elles.

Però si les tanques per retenir-lo, et quedaran automà-ticament buides.

Si vols tenir el vent desplega els braços, obre les mans i el vent serà tot teu. Perquè si vols aferrar-lo, et quedaràs sense res.

Si vols tenir el teu fill aprop deixa'l créixer, deixa'l partir... que s'allunyi. El tindràs més madur a la tornada. Perquè si el retens, el perdràs per sempre.

Si vols tenir el sol i gaudir de la seva meravellosa llum, obre els ulls i contempla-ho tot... Perquè si els tanques per retenir la llum que has trobat, et quedaràs a les fosques.

Si vols viure el goig de tenir, allibera't de la mania de Posseir i Retenir.

Només així gaudiràs de la vida, sabent que la tens sense posseir-la... deixant-la córrer, sense retenir-la.

Els 10 manaments segons el Jordi de Cal Jalmar resumits en dos:

- En català queda molt fi, fer bon ús de la lletra F:Si en comptes de fotre, féssim, el món aniria de conya,

però com que fotem més del que fem, les coses van com van.

27534 - Divendres, 14-9-2007

Page 28: Celsona 534

Relat Joana Cervera

Mores gramulloses de negrenodreixen els marges de dolçi ve de gust tacar-se els dits

l’estimo, em va dirconfiada que el bosc

íntim, fidella preservava de l’atzucac

voldria dir-li-ho acuitsens mirar-lo:

“fa més temps que el temps que vaig dir-te que et sé”

fidel d’espígol i meli la vida mentre és vida

té gust de tu l’estona esdevé Univers

et respira i et cerca en versi tu rera la finestra del no-res.

Més aprop de l’oïde ara sém’has agradat sempre i

em fa bésovint faig el pas

no pas d’adolescenti, poso nom a l’atzaron lliure de fantasies

tot és possiblel’estimo pel que no sépel que no toco ni veig

i el desig creixalbiro que l’home és més

que d’espígol l’aromai de gust la mel.

He cregut sempre en Déui a cada volta de lluna

m’hi repenso...diga’m injusta peròla tarde calla el verb

els llibres m’han llegitl’enteniment i

s’agreuja que no hi etstrobaré l’enclusa de llum

no pas a ulls clucshe amorosit la ment consirosa

al maldestre de pensar-tetemo trobar-te i siguis reall’esquena d’esquena al sol

i l’aire esberlat d’amor.

Fidel d’espígol

Opinió Ramon Gualdo

Sobiranisme, autodeterminació, independència … Ja m’agraden, ja, parau-les d’aquesta mena. Però encara que les paraules m’agradin, m’agradaria molt més que passéssim de les paraules als fets. A veure, per exemple, Carod-Rovira va dir que voldria un referèndum d’autodeterminació per al 2014. Bé, també el voldria, però, si us plau: No el podríeu avançar una miqueta, fer-lo una mica abans? Perquè si tardeu gaire em fa por que ja no hi seré pas a temps a poder-ho veure.

I de veritat, crec que hauríem d’anar de cara a la independència. Hi ha camins pacífics per arribar-hi. Vegeu Escòcia: Vol convocar un referèndum. Si s’arriba a aconseguir, crearia un precedent important en la cosa del sobiranisme dins un estat membre de la Unió Europea. Po-saria potes enlaire les tiràniques pretensio-ns espanyoles i franceses de posar traves i d’impedir optar per la sobirania.

A Catalunya anem patint –en fa un pila d’anys- sistemes dels governs de l’Estat que ens retallen llibertat, ens

Sobiranisme

esgarrapen la cartera i ens toquen els nassos cada dia. Sembla talment que el centralisme borbònic de la Castella de Felip V encara campi alegrement. Els virus que han quedat del franquisme són la mateixa “Transició”, la monarquia borbònica intocable, l’Endesa fundada per un ex -ministre de Franco…I en aquests moments, les garrotades del PP al nostre Estatut, un “Defensor del Pueblo”, que ens ataca amb mala llet i amb anticatalanisme, un ministre Solbes que fa anar els números com li dóna la gana, etc.

Amb aquest invent que en diuen “encaix amb Espanya”, sempre hi fem un mal negoci. Hem de parlar clar i tenir la cosa clara. Com ho fa, per exemple, la llicenciada en filosofia i lletres Noemí Serra, que diu: “No hi fem res, a Madrid. La seva democràcia no és pas la nostra llibertat”. No us n’adoneu? Ens convé la independència, més que el pa que ens mengem.

“…una pàtria tan petita – que la somio completa”.

Aquesta setmana també hi han participat:

Albert Solanelles Barcons (3 anys), Laura Solanelles Barcons (7 anys), Sheila Lara Solé (9 anys), Miquel Bueno (6 anys)

Aquí veiem la Maria Moreno Viladrich recollint el premi que va guanyar amb el dibuix de la seva joguina preferida de la setmana passada

La guanyadora d'aquesta setmana ha estat :

Mar Espuga Tristany (10 anys)

Pots passar a recollir el teu premi per l'Oficina del Celsona

El dibuix del Celsona

28 534 - Divendres, 14-9-2007

Page 29: Celsona 534

Bàsquet Club Bàsquet Solsona

El Club Bàsquet Solsonaviurà un cap de setmanaple de celebracions

Dissabte: Trobada i sopar dels clubs de les comarques centrals, al pavelló.

Diumenge: 13a edició del Solsona Bàsquet 3x3 a la plaça del Camp

Per al proper cap de setmana el CB Solsona us proposa un intens programa per als amics del basquetbol. Tot celebrant el 30è aniversari del club, serem amfitrions de la Festa de la Delegació de les Comarques Centrals de la FCBQ i celebrarem la 13a edició del torneig 3x3.

Us fem a mans el programa i us proposem que vin-gueu a gaudir d’aquestes activitats.

El Solsona-Torelló guanya el torneig Caixa de Manlleu

L’equip cadet preferent femení del Solsona-Torelló va participar en el prestigiós TORNEIG DE BÀSQUET CAIXA MANLLEU, que arribava a la seva 24a edició i que se celebra a Sant Julià de Vilatorta i a diverses localitats més de la comar-ca d’Osona. Tot i tractar-se d’un equip cadet, es van apuntar a la categoria júnior i van dominar amb claredat i a la final es van imposar al BQ MONARCHS MARTINENC. L’equip va agafant el to per a la competició i es va veure una bona adaptació dels dos nous fitxatges, la Belén i la Betània.

Hi ha molta expectació per veure les opcions reals d’aquest equip d’assolir enguany un gran èxit esportiu. En tot cas, ben segur que es podrà gaudir novament de bàsquet femení d’altíssim nivell.

DISSABTE, 15 DE SETEMBRE Trobada i festa de la Delegació de les Comarques Centrals de la Fe-deració Catalana de Basquetbol

Al pavelló municipal d’esports de Solsona:

11 h.: Partit de bàsquet femeníSolsona-Torelló (cadet preferent) - Selecció cadet-júnior de les Comarques Centrals

16,30 h.: Encontres 4x4 entre els diferents clubs de la Delegació

17,30 h.: Partit de bàsquet femení (veteranes)CB Solsona – Selecció de les Comarques Centrals

18,30 h.: Partit de bàsquet mas-culí (veterans)CB Solsona – Selecció de les Comarques Centrals

21 h.: Sopar de cloenda i acte de lliurament de guardons de la tem-porada 2006-07 (al pavelló vell).

Preu del tiquet: 15 euros ( sopar+samarre ta comme-morativa). Reserves a l’adreça [email protected] o als membres de la Junta Directiva.

DIUMENGE, 16 DE SETEMBREXIII Torneig Solsona Bàsquet 3X3A partir de les 10 del matí a la plaça del Camp (en cas de pluja se celebrarà al pavelló).

29534 - Divendres, 14-9-2007

Page 30: Celsona 534

Futbol Sala

1r triangularJ. Canal de futbol sala

Demà dissabte 15 de setembre el municipal de Castellar de la Ribera viurà un triangular de la màxima entre tres equips de la comarcal:

- Bar Castell (Campió de lliga, de torneig primavera i de 12 hores 2007)- Llobera (tercer de lliga 2007 i subcampió de les 12 hores)- Castellar de la Ribera (subcampió de lliga 2007)

A partir de les 6 de la tarda. Us hi esperem!

Motor Motor Club Solsonès

2 hores de resistència d'Avià

El passat dissabte 8 de setembre, es va celebrar la resistència d'Avià, en plena tarda calorosa

Varen participar-hi 72 equips, un dels quals estava format per: Xavier Subirana-Jordi Angrill. La competició va destacar per la calor i el gran nivell dels pilots.

En els entrenaments cronometrats l’equip format per Subirana-Angrill aconseguien el 15è millor temps. Du-ran la competició varen patir alguns problemes però es van poder solucio-nar. En finalitzar la prova varen assolir els següents resultats:

Trenta en la classificació general i sisens en la categoria júnior 125. Els corredors volem agrair el suport que van mostrar els seguidors del Solsonès.

Volem recordar que aquest diu-menge 16 de setembre els corredors del Motor Club Solsonès participa-ran en la Resistència de terra de Fonollet.

C.

Cas

tell,

8

Sols

ona

97

3 4

8 0

0 7

8

30 534 - Divendres, 14-9-2007

Page 31: Celsona 534

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

21a V cursa de la Diada Vila de Térmens i 3r Campionat de policies i bombers Terres de Ponent

Térmens va viure un matí d’atletisme, des dels més menuts (3 anys) fins als més veterans (73 anys) les distàncies anaven des dels 25 metres fins als 10 quilòmetres, en total van ser a prop de 700 atletes participants.

Uns 400 atletes van disputar els 10 quilòmetres, entre ells s'hi trobaven els atletes dels Fondistes del Solsonès Sancho Ayala i Josep Alconchel.

A les 10 hores es va donar la sortida de la cursa, amb recorregut mixte de terra i asfalt, un perfil força difícil, rècord de participació i amb un alt nivell. Sancho Ayala sempre va anar amb el grup capdavanter i va aconseguir entrar al lloc 10 de la general amb un temps de 36’00 minuts. Per la seva part Josep Alconchel va entrar al lloc 153 de la general i 5è dels policies i bombers amb un temps de 44’52 minuts.

La cursa va ser guanyada per Abdelgani El Hassani amb un temps de 33’49 minuts, seguit d’Albert Caballero amb 33’53 minuts i tercer va ser Albert Ferrer amb 34’21 minuts.

Pròximes Curses16 de setembre: Cross d’Ametlla de Merola 10 km.23 de setembre: Cursa de la Mercè 10 km.Més informació: Ribera Esports i atletisme.com.

En categoria de dones la primera va ser Mireia Sosa amb un temps de 38’31 minuts seguida de Sabina Moreno amb 42’05 minuts i de M. Jose Gallardo amb 42’32 minuts.

Dimarts dia de la Diada va tenir lloc la primera cursa de la temporada per alguns dels atletes dels Fondistes del Solsonès

31534 - Divendres, 14-9-2007

Page 32: Celsona 534

Patinatge Solsona Patí Club

El Solsona Patí Club convidat al 49è Festival de Patinatge Artístic del Foment Cardoní

Vàrem estrenar “Món de Joguines”

El passat diumenge dia 2 de setembre, a les nou del vespre, es va celebrar el 49è Festival de Patinatge Artístic del Foment Cardoní. Aquest festival és un esdeveniment molt especial per a tots els cardonins. Tot el poble espera, any rere any, que l’espectacle sobre rodes superi l’anterior i molt pocs són els privilegiats de ser convidats a formar part d’aquesta festa.

El Foment Cardoní va convidar diferents patinadors indi-viduals com: Manel Pérez del Tona C.P., que és patinador Sènior i aquesta temporada ha estat Campió de Catalunya i Campió d’Espanya a més de ser patinador internacional de la Selecció Espanyola; Yolanda Rubio de l’Aulet de Celrà, que és patinadora Júnior i aquesta temporada ha estat quarta de Catalunya, tercera d’Espanya i patinadora internacional de la Selecció Espanyola; Júlia Vallejo del Lloriana C.P, que és patinadora Aleví i en l’anterior temporada va ser Campiona de Catalunya i aquesta temporada ja està formant part de la Selecció Catalana per anar a l’expedició del Campionat d’Espanya; i Pere Marsinyach del Foment Cardoní, que és un patinador Infantil que aquesta tempo-rada ha estat tercer de Catalunya i també forma part de la Selecció Catalana per anar a l’expedició del Campionat d’Espanya. També es va comptar amb la participació de la parella d’artístic formada per Xavier Orrit & Yolanda Rubio que fa molt poc que treballen conjuntament però que de ben segur molt aviat seran patinadors internacionals de parelles d’artístic, encara que en Xavier Orrit (que també és un dels entrenadors del Solsona Patí Club) ja ho ha estat en nombroses ocasions.

El festival també va comptar amb diverses actuacions de grup del Foment Cardoní i el Solsona Patí Club va tenir la gran sort de ser convidat a presentar una coreografia en aquest gran espectacle.

Els patinadors de la nostra entitat van estrenar:

“Món de Joguines”Ha estat una coreografia molt ben treballada i espectacu-

lar tant en vestuari com a nivell de patinatge. Vàrem tenir elogis , per la nostra coreografia, de la Federació Catalana de Patinatge, d’entrenadors de patinatge, de patinadors, de coreògrafs i de

tot el públic. Tot aquest treball coreogràfic es va dur a terme a mans d’Ester Fornell amb l’ajuda d’Íngrid Rebolledo. Volem destacar que durant molts dies el dur entrenament per aconseguir aquest magnífic treball va estar portat per l’Íngrid Rebolledo ajudada per una altra patinadora que també és membre de l’Equip Tècnic que és Jèssica Ruiz.

Però el dur treball i l’èxit d’aquesta coreografia va estar a mans dels nostres patinadors. Els patinadors del Solsona Patí Club que van participar-hi van ser: Àngel Cases, Genís Rescalvo, Ainoa Llàcer, Irina Muntanyà, Marc Círia, David Rescalvo, Laura Castillo, Marta Miró, Paula Martínez, Mercè Llordella, Jèssica Ruiz, Jèssica H. Pallarès, Patrícia Cases, Cristina Cabestany, Alba Fernández, Montse Auguets i Èlia Rebolledo.

La nostra entrenadora Ester Fornell vol donar les gràcies públicament a Íngrid Rebolledo i Jèssica Ruiz pel seu gran esforç i també vol donar les gràcies a tots els pares pel magnífic treball que han fet per confeccionar i buscar l’ajuda necessària per aconseguir aquests espectaculars vestuaris, també destacar tota la col·laboració i complicitat que han tingut uns amb els altres.

El Solsona Patí Club està molt orgullós de poder partici-par en el Festival del Foment Cardoní i vol agrair públicament haver estat convidats en aquest gran esdeveniment. També volem agrair als nostres espònsors “Enyesados Juan José Martínez”, “Segura Pintors” i “Riu Esports i Moda”, per tota l’ajuda que ens esteu donant. També volem agrair a la botiga de patins “ESTEL” de Barcelona, i en especial a Carlos Mur, per haver esdevingut un dels nostres nous col·laboradors.

Per acabar, volem destacar que no tots els patinadors de la nostra entitat van poder formar part d’aquest esdeveniment però tots els patinadors del Solsona Patí Club han ajudat a que es portés a terme. Per aquest motiu els volem agrair a tots la gran ajuda que ens han donat ajornant entrenaments i fent hores extres, entre d’altres.

Gràcies a tots els patinadors del Solsona Patí Club! Vosaltres feu que cada dia la nostra entitat sigui més

gran tant a nivell esportiu com humà

32 534 - Divendres, 14-9-2007

Page 33: Celsona 534

Viatges Marcel Ribera - ARXIU FOTOGRAFIC: Marcel Ribera

Praga – Bratislava – Budapest – Venècia (IV)

En acabar el nostre viatge per diferents llocs, arriba la nostàlgia, aquesta cosa que no es pot explicar en paraules però tots sabem com és. En el nostre interior notem una cosa que ens avisa dient-nos que aquells dies d’esbarjo estan a punt d’acabar-se. També és el moment en que fem un repàs mental i veiem que hem fet amics nous durant els dies que hem gaudit de les mateixes coses.

Com en tot viatge hi ha anècdotes, unes més interessants que altres però totes formen part dels annals de la història de cadascun de nosaltres.

Anem per les curiositats:A Praga, com en altres llocs, en la tauleta de nit de les ha-

bitacions hi trobes un llibre “Novy Zákon”, el Nou Testament.El Balneari Karlovy Vary pertany a Bohèmia Central és

el Balneari més famós de la República Txeca.Praga és lloc de científics, poetes, escriptors, etc. Té

800.000 cotxes i 1.200.000 habitants. Una altra curiositat de Praga és que els cotxes van amb els llums encesos de nit i de dia.

A Praga en alguns llocs es conserva la tradició de can-viar-se el calçat quan s’entra a casa, aquest fet és degut a la pol.lució d’èpoques passades.

Durant la visita al Parlament de Budapest vaig reconèixer un turista qua anava en un altre grup davant nostre, era el Sr. Josep Maria Rañé i Blasco; durant un temps va ser Conseller del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Ca-talunya. Vam saludar-nos i recordar alguna reunió que havíem mantigut per motius de treball.

L’Hotel Stadion de Budapest, on vam estar durant el temps que vam passar a Budapest, és l’Hotel on van les dele-gacions d’esportistes.

Budapest es composa de tres parts ben diferenciades: Buda, Pest, Óbuda.

En molts llocs hi havia cartells que deien: Eladó, que vol dir: Es ven.

A Hongria, tan sols els hongaresos poden comprar la terra i ser-ne propietaris.

Vam estar o passar per set països: França, Alemanya, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Àustria, Itàlia.

Hem utilitzat diferents monedes: Corones a Txèquia, Corones a Eslovàquia, Florins a Hongria i finalment Euros. Les corones eren diferents d’un lloc a un altre.

A la catedral de Budapest alguna de les senyores que venien a l’excursió van haver de cobrir-se les espatlles amb una peça de roba que els van deixar.

De retorn vam passar per un túnel, el de Prejus, que uneix Itàlia amb França, i té 10 quilòmetres i escaig de llargada. El peatge del túnel és de: 117 Euros.

Quilòmetres fets 5.800.Fotografies fetes per l’Arxiu Marcel Ribera: 591.Una anècdota negativa va ser que a Itàlia, concretament

a Venècia, dins l’hotel i a l’hora d’esmorzar, a una senyora que anava amb nosaltres li van robar la cartera on, entre altres coses, hi tenia el carnet d’Identitat. A tots els llocs sol haver-hi persones amigues de les coses alienes.

Per acabar, i com a curiositat, especialment per les persones d’Oliana, cal recordar que un dels vaixells que vam utilitzar a Praga per portar a terme els creuers portava el nom de “Taurus”. També vàrem veure una botiga amb aquest nom. Recordem que a Oliana hi tenim l’empresa Taurus.

Fins aquí el resum del viatge, esperem que en una propera ocasió ens puguem tornar a trobar.

Dinar medieval.

El famós balneari de Karlovy Vary

El famós balneari de Karlovy Vary

33534 - Divendres, 14-9-2007

Page 34: Celsona 534

Concerts Ramon Estany

Xavier d’Edimburg ha estat el darrer rapsode que ha actuat en aquest cicle poètic de quatre setmanes al local solsoní. Amb un públic escàs però fidel, les nits dels dimecres s’han dedicat a la poesia i a la paraula, amb un toc de mú-sica, com ha estat amb la darrera actuació d’aquest poeta de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental).

Xavier Marí (Xavier d’Edimburg) és un trobador i joglar que arran de l’ex-periència viscuda amb uns sense sostre es va dedicar a escriure i a dir les paraules amb veu alta. Paraules que li agrada acompanyar amb música i amb espec-tacles de petit format, intentant sempre compartir-les com experiències viscudes i comunicar-les.

La poesia reivindicativa i musical tanca el cicle Paraules de l’Sputnik

A l’Sputnik, Edimburg va recitar principalment fragments del seu tercer llibre “La dansa del rampell”, escrit fa tres anys inspirat per uns amics seus, músics, els Dusminguets, que de gira per Amèrica van tenir la mala sort de perdre el baixista en un accident a l’escenari. També home-natja altres amics desapareguts.

La dansa del rampell vindria a significar la dansa del malestar, de l’in-

conformisme, i són poemes d’Edimburg barrejats amb poemes d’amics seus i d’altres autors de referència, com per exemple algun poema iraquià o un text d’Eduard Galeano.

Xavier d’Edimburg va actuar a Solsona acompanyat de dos músics d’Ar-tès; Josep Bashi i Josep Noguera, mestres de cobla i música tradicional amb els qui ja porta temps fent diferents espectacles.

Les pilotetes vermelles ataquen de nou a l’Sputnik

L’electroacústica i els sons experimentals van fer-se presents a la Sala Sputnik de Solsona el passat diumenge 9 de setembre a les 8 del vespre.

A partir d’un treball conjunt, Xavier Guitó i Ivan Dach van oferir un concert mixt per a guitarra elèctrica, piano i electroacústica que va saber sorprendre el públic que omplia la sala. L’espectacle va anar acompanyat de projeccions d’imatges a les pantalles del local

ORGUES DE PONENT I DEL PIRINEU 2007

IXè Festival Internacional de Música de Tardor

CERVERA (Segarra)Convent de Sant AgustíDiumenge, 16 de setembre. 18.00 horesLadislav Szathmary, violoncelJuan María Pedrero, orgue

BELLPUIG (Urgell)Església Parroquial de Sant NicolauDiumenge, 23 de setembre. 19.00 hores“Parnaso Español”Joan Chic, violí barrocJesús Gonzalo, orgue

Cartellera

34 534 - Divendres, 14-9-2007

Page 35: Celsona 534

Passatemps Marta C.

Les 7 diferències

Els ballets són un dels protgaonistes de la Festa Major, i aquesta setmana ho són de la pàgina de les 7 diferències que hauríeu de trobar entre aquestes dues fotografies...

L'Acudit del Simi

35534 - Divendres, 14-9-2007

Page 36: Celsona 534