Apunts Gràfics, SL., no es fa res-ponsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les er-rades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinte-ressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Mòbil: 617 01 29 51

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta Cases Textos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONAinfo@elsolsones.netwww.elsolsones.netDip. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Josep M. Montaner i Reig

La Barra del Mia

L'ajuntament de Solsona posarà en marxa el curs vinent una ludoteca municipal per tal de cobrir la manca de places de llar d'infants que la ciutat registrava de cara el pro-per curs escolar. A tal efecte, l'ajuntament té previst llogar una part del local del Xiquiparc, ubicat al número 6 del carrer Antoni Gaudí, per un import de 500 euros mensuals, a més d'adquirir els equipaments de joc existents.

El nou equipament municipal, d'uns 150 metres quadrats, tindrà una capacitat per a 18 places destinades a menors de 4 anys i obrirà les seves portes a partir del proper 12 de setembre -data d'inici del curs escolar- i fins al 31 de juliol del 2008. L'horari serà de 9 del matí a 1 del migdia i de 3 a 5 de la tarda.

Segons ha explicat la regidora d'Educació solsonina, Encarna Tarifa, aquesta és l'opció que el consistori "creu més viable" per tal de donar una solució a les famílies que s'han quedat sense plaça, tot i l'augment de la ràtio d'alumnes per aula que va concedir el Departament d'Educació a les llars d'infants solsonines. A més, Tarifa ha explicat que

Solsona resoldrà la manca de places

de llar d’infants amb una ludoteca municipal

aquest nou equipament servirà per dur-hi a terme "altres activitats socials que es plan-tegin en el futur".

El nou servei educatiu estarà directa-ment supervisat per l'equip docent de l'Escola Bressol Municipal, que farà el seguiment dels infants i de les activitats que s'hi desenvolupin. A més, s'ha obert la convocatòria de contrac-tació de dues places de tècnic especialista en llar d’infants per cobrir les necessitats de personal.

L'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, ha explicat que tot i que l'ensenyament en aquesta etapa no és obligatori ni per als infants ni per a l'administració municipal, "el consis-tori de Solsona no vol que cap nen d'1 a 3 anys es quedi sense escola si els pares ho sol.liciten". Tanmateix, Jounou ha recordat que "aquesta és una solució provisonal" ja que s'està a l'espera de poder ampliar el nombre de places de les llar d'infants solsonines i de la creació de la llar d'infants d'Olius, l'any vinent, que permetria descongestionar els centres solsonins.

... la rutadel "Bacalao"

2 528 - Divendres, 3-8-2007

Solsona Redacció

La nova biblioteca de Solsona tindrà un mínim de 1.000 metres quadrats i una col.lecció de 26.000 documents

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat ha elaborat el programa funcional de la nova biblioteca muncipal de la ciutat que està previst ubicar a la casa de Cal Metge Solé, a la futura illa cultural de Solsona.

El pla ha estat redactat per la Central de Biblioteques de Lleida amb la col.laboració de l'ajuntament solsoní i parteix de les projeccions de creixement demogràfic de Solsona, que preveuen una població de 13.314 habitants l'any 2018.

D'aquesta manera, s'estableix que la superfície mínima de l'equipament haurà de ser de 945 metres quadrats i encabir una col.lecció d’uns 26.000 documents. El pla inclou també l'ampliació del personal de l'equipament, entre bibliotecaris i tècnics auxiliars, així com de l'horari mínim d'obertura setmanal que haurà de ser de 35 hores. En aquests moments la biblioteca actual s'obre només a les tardes i té una treballadora municipal com a responsable.

Aquest estudi, que està previst aprovar al ple municipal del mes de setembre, servirà com a base del concurs d'idees per la construcció de la nova biblioteca municipal de Solsona.

L'espai serà lliure de barreres arquitectòniques i tindrà una zona d'acollida i promoció a l'entrada, una àrea d'informació i referència per al públic que vulgui treballar presencialment a la biblioteca i un espai general que contindrà el fons destinat al préstec i a la consulta. A més, disposarà d'espais polivalents independents per a activitats culturals i formatives i una zona d'administració i serveis.

Els serveis bàsics de la biblioteca pública seran el d'informació, consulta, lectura i préstec, d'extensió cultural, així com de suport a la comunitat educativa i a grups d'usuaris amb necessitats específiques. A més, s'haurà de confeccionar un lloc web que permeti accedir al catàleg de la biblioteca, a altres fonts d'informació i a l'agenda d'activitats del centre.

Entre les despeses inicials més destacables de la bi-blioteca hi haurà l'increment del fons bibliogràfic, actualment "insuficient i obsolet" , se-gons assenyala l'estudi. Per aquest motiu, la Generalitat dotarà l'equipament amb un lot de 9.600 documents, que se sumaran als 12.000 actuals i que suposarà una despesa de 192.000 euros (uns 30 milions de pessetes) aportats ínte-grament per la Generalitat. La col.lecció estarà formada per llibres, revistes, DVD, CD-Rom, plànols, mapes, partitures musicals i altres materials de consulta.

Així ho determina l'estudi elaborat pel Departament de Cultura de la Generalitat que servirà de base per al concurs d'idees d'aquest equipament

La part central de l’equipament se situarà a l’espai de Cal Metge Solé

3528 - Divendres, 3-8-2007

Solsona Ramon Estany

Sala dels Sants Màrtirs, dimarts, 14 d’agost a les 10 de la nit

Vox Musici ens portarà l’Oratori de Paul McCartney

En el marc del seu desè aniversari, el grup vocal Vox Musici torna a cantar l’Oratori de Liverpool del beatle Paul McCartney, que ja va interpretar l’any 2001. Publicat el 1991, l’Oratori va representar la primera incursió oficial de McCartney a la música clàssica. A més, Vox Musici oferirà un divers repertori de música ètnica, espirituals, soul i ver-sions de musicals, amb Andreu Moreno a les percussions i Judit Aloy al piano, sota la direcció de Blanca Pujol.

L’any 2001 Vox Musici cantava Liverpool Oratorio. Era el Vè aniversari. Enguany, després d’un temps entrant en una altra etapa, han volgut recuperar aquesta obra.

Liverpool Oratorio és el resultat de la primera intro-missió de Paul McCartney a la música clàssica, publicat el 1991. L’obra fou composada amb la col·laboració de Carl Davis per commemorar el 150è aniversari de l’Orquestra Filharmònica Real de Liverpool. El projecte va rebre una gran expectació mediàtica fins a la seva publicació. Consta de vuit moviments.

La història de l’Oratori explica la vida de McCart-ney a través de Shanty, un personatge que neix l’any 1942 a Liverpool. Després dels dies d’escola, Shanty comença a treballar i coneix la seva futura companya, Mary Dee. El seu pare mor i més tard Shanty i Mary Dee es casen. Passen per moments difícils. Després d’una discussió, Mary Dee anuncia al seu marit que està embarassada. Té el nen just després d’un accident.

El grup coral Vox Musici en una recent actuació

En el marc del tercer centenari de la Bata-lla d’Almansa (1707-2007), el Teatre Comarcal de Solsona ofereix aquesta nit l’espectacle La Danserie de l’Arxiduc, una coproducció del Festival de Músi-ques de Torroella de Montgrí i la Xarxa de Músiques de Catalunya. Aquest número integral anirà a càrrec de l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, l’actor Elies Barberà i la ballarina i coreògrafa Teresa Al-ves, sota la direcció de Daniel Espasa i Josep Lluís Guardiola.

La Danserie de l’Arxiduc, inclosa dins el cicle de concerts Solsona dóna la nota, apropa el públic a l’ambient musical que va acompanyar l’esta-da de l’arxiduc Carles d’Àustria als Països Catalans durant la Guerra de Successió. Tot i el context bèl·lic entre cases reials, es mantenia la vida artística a les corts i, fins i tot, s’incrementava com a demostració d’estabilitat i solidesa. El patrimoni musical recupe-rat d’aquells temps és considerat pels crítics de gran qualitat artística i està a l’alçada del que s’oferia a les grans corts europees.

L’actuació tindrà lloc avui, dia 10 d’agost, a les 10 de la nit, al Teatre Comarcal. Les entrades es poden adquirir a taquilla a partir d’una hora abans de la funció. El preu general és de 8 euros i per als socis de l’Orfeó Nova Solsona, de 6 eu-ros.

Solsona ofereix un espectacle de teatre, música i dansa del segle XVIIIActuen l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, la ballarina Teresa Alves i l’actor Elies Barberà

4 528 - Divendres, 3-8-2007

Un veí de Solsona de 59 anys, J.O.B., va ser condemnat pel Tribunal Suprem a 7 anys de presó per un delicte de violació. Els fets jutjats es remonten al setembre de 2004 quan el con-demnat va agredir sexualment una dona d'origen equatorià en un pis de Solsona. La sentència del Suprem considera provats els fets pels quals es va imputar l'acusat i condemna a J.O.B. a 7 anys de presó i a pagar una indemnització a la víctima de 5.000 euros.

L’acusat ja va ser condemnat l’any 2006 per l’Audiència Provincial de Lleida, una sentència a la qual va recórrer davant el Tribunal Suprem, que ara l'ha confirmada íntegrament.

Aquest és el quart judici per violació al Solsonès en l'últim any. El desembre de 2006 un veí de Solsona d'origen magrebí va ser condemnat a 3 anys i 3 mesos de presó per in-tentar violar una dona en un camí dels afores de la ciutat. L'abril de 2007 un altre ciutadà magrebí va ser condemnat a 9 anys de presó per violar una jove de 21 anys. Finalment el passat mes de juliol l'Audiència Provicial va absoldre un empresari de Solsona de les acusacions de violació que se li imputaven.

Condemnen a 7 anys de presó un veí de Solsona per violació

Ajuntament i entitats acosten posicions sobre l'elecció de la pubilla

L'ajuntament de Solsona i algunes de les entitats presents en l'elecció de la pubilla de Solsona han acostat posicions res-pecte al procediment que es va seguir a l'hora d'escollir la pubilla de la ciutat, després que la setmana passada algunes d'aquestes entitats mostressin el seu malestar per la manera com s'havia dut a terme l'elecció.

L'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, ha reconegut que s'havia entrevistat amb representants de cada entitat "per mirar de conèixer les seves reclamacions" i ha explicat que de cara el futur "es poliran alguns detalls" respecte la manera d'escollir les candidates "per mirar de ser el més curós possible".

Per la seva banda, l'Agrupació de Geganters de Solsona ha qualificat la trobada de "positiva i necessària" ja que ha per-mès "contrastar opinions i punts de vista", segons ha explicat el macip major dels geganters, Pere Cuadrench.

També s'ha mostrat satisfet dels contactes el president de l'Orfeó Nova Solsona, Jaume Cuadrench, que considera que la qüestió s'havia de tractar amb l'ajuntament. A més, Cuadrench ha destacat la voluntat de tots per recolzar la nova pubilla.

Solsona Redacció Solsona Josep M. Montaner i Reig

5528 - Divendres, 3-8-2007

Solsona Ramon Estany

La Vella Dixieland és un cas inèdit dins del panorama musical d’aquest país. Fundat l’any 1980, el grup va formar-se com una reunió d’amics per tocar la música que més els agra-dava: el jazz clàssic. Des d’aleshores ha tingut una progressió constant: es va professionalitzar l’any 1981, ha enregistrat vuit discos, ha realitzat més de 1.800 actuacions, ha participat en els millors festivals de jazz del món i ha col.laborat amb nombrosos grups de tot el país: Els Pets, Bars, Lax’n & Busto, Los Rebeldes, Gatos Locos, El Tricicle, Comediants, Boni&Caroli, etc.

Durant aquests 20 anys, el grup ha participat en nombro-sos festivals en tot el país compartint escenari amb artistes com: Leroy Jones, Mònica Green, Kathy Autrey, Michele McCain, Josep M. Farràs, Big Mama, la Coral Sant Jordi, La Locomotora Negra, Txell Sust, Laura Simó, Marian Barahona...

En les seves actuacions volen reivindicar el que entenen que és l’essència del jazz: música calenta, ritmes contagiosos i comunicació amb el públic.

Malgrat que el nom del grup fa referència a l’estil dixieland, La Vella ofereix un repertori molt més ampli. A més de jazz tradicional, també inclouen el swing, els espirituals, el blues i el jazz actual de New Orleans. Temes dels clàssics (Lo-uis Armstrong, Duke Ellington, Billie Holiday) s’alternen amb temes de nous autors i algun tema propi. Tots els arranjaments són propis adaptant els temes a la formació.

En el concert de Solsona, el grup va comptar amb la veu de Marian Barahona, una de les millors veus de la nova gene-ració del jazz català, que ha col·laborat en els últims anys amb la Vella Dixieland, participant en els darrers enregistraments: Swing on i La Vella 25 i en els festivals de Breda i Salzburgh.

La Vella Dixieland sedueix el públic solsoní

Formació actual: Pep Gol: trompeta.Pau Casares: clarinet, saxo tenor. Xavi Manau: trombó. Benoit Poinsot: saxo alt. Gerard Nieto: piano. Josemi Moraleda: contrabaix. Pinyu Martí: bateria. Col•laboradors: Marian Barahona: veu

La vetllada musical dedicada al jazz del cicle Solsona Dóna la Nota va oferir divendres passat un dels concerts més animats i engrescadors

Empresa de la construcció de la zona necessita:

1 Peó de fontaneria1 Gruista amb carnet

I n t e r e s s a t s t e l e f o n e u a l n ú m .

637 524 134 6 528 - Divendres, 3-8-2007

Solsona Redacció

Torna el Cinema a la frescaDiumenge-12 d’agost-2007. Plça. St. Joan 21,30h.

El Centre d’Estudis Lacetans organitza una nova pro-jecció de cinema per a la memòria. Aquesta vegada es tracta del film El tren de la vida (França-Bèlgica, 1998), guanyador de diversos guardons, entre ells el del Festival de Venècia. La pel·lícula, plena de ritme i humor, se situa a l’any 1941, quan una comunitat jueva decideix escapolir-se de la deportació amb una estratagema: autodeportant-se en un tren. Es convertiran en els maquinistes, els guàrdies nazis, els deportats.... una veritable arca de Noè cap a l’esperança.

Aquesta projecció dóna continuïtat a la sèrie d’activitats que la secció d’història del CEL està portant a terme aquest any, que amb el títol “La memòria de la reraguarda al Pre-pirineu” pretén investigar, donar a conèixer i facilitar la reflexió entorn de la memòria històrica a la comarca del Solsonès, i que en-guany ha rebut de nou el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

Assaigs delBall de Bastons i CavalletsFesta major 2007

El proper dilluns 27 d’agost de 2007 s’iniciaran els as-saigs del Ball de Bastons a les 7 de la tarda, que tindran lloc a la Plaça del Consell Comarcal. A diferència dels altres anys, els Cavallets no començaran fins a les 8 del vespre, el mateix dia i hora. L'obligació dels membres és assistir a tots els ass-aigs i convocatòries. Només es perme-ten tres faltes i han d’estar justificades a l’Agrupació. L’Assaig General tindrà lloc el dijous dia 6 de setembre a la Plaça del Consell Comarcal.

Recordeu que els balladors del Ball de Bastons i Cavallets ja poden anar a Cal 65 per tal d’encomanar les espardenyes de set brencs, abans del dia 17 d’agost.

El sorteig per entrar al Ball de Bastons s’efectuarà el divendres 17 d’agost a les 8 del vespre a la Casa de la Ciutat.

Aprofitem per desitjar-vos s tots una Bona Festa Ma-jor 2007. Agrupació de Geganters de la Ciutat de Solsona

Fotograma de la pel.lícula "El tren de la vida"

Sortida per veure les llàgrimes de Sant Llorenç

Diumenge 12 d’agost de 2007. 11 de la nit

El Grup de Natura del Solsonès (Centre d'Estudis La-cetans, Xè aniversari), ens proposa una sortida per veure les "llàgrimes de Sant LLorenç" o Perseides. També s'aprofitarà per reconèixer les constel.lacions, Júpiter i altres astres.

La cita serà el proper diumenge 12 d'agost i el lloc de trobada la Plaça del Camp de Solsona, a les 11 de la nit. (La sortida se suspendrà si hi ha núvols).

Cal portar roba i calçat d'abric i una tumbona i prismàtics ( si se'n té).

Per més informació: http://www.lacetans.org.gns o bé per correu, gns@lacetans.org o bé al 646 587 284 (Fermí)

L'activitat, que es realitza amb la col.laboració de l'Ajuntament de Solsona, és gratuïta i oberta a tothom.

7528 - Divendres, 3-8-2007

Solsona Caixa de Terrassa

Nova campanya d’estiu d’estalvi d’energiaCaixa Terrassa regula a 26 graus la climatització de la seva oficina de Solsona

Caixa Terrassa desenvolupa una nova campanya d’estiu d’estalvi energètic, que forma part de les accions que l’entitat du a terme al llarg de l’any per contribuir a la preservació del medi ambient.

Novament, Caixa Terrassa ha pres la mesura de regular a 26 graus (en lloc de 24 graus) la temperatura dels aparells de climatització de la seu central i de les oficines, entre les quals figura la seva oficina de Solsona. D’aquesta manera, els sis-temes funcionen amb un consum més baix, cosa que comporta estalvi d’electricitat i la consegüent reducció de les emissions de CO2 a l’atmosfera que es generen amb la producció d’aquesta energia.

Des de l’any 2005, Caixa Terrassa –recollint la ini-ciativa del govern japonès- aplica aquesta mesura d’estalvi d’energia, cosa que al seu dia va representar un fet innovador a l’Estat espanyol. Als anys següents aquesta acció ha estat se-guida per altres empreses i el govern central i la Generalitat.

Aquesta mesura s’aplicarà fins al 30 de setembre. En aquest període l’entitat preveu reduir els consums d’electricitat en el conjunt de les instal·lacions entre un 7% i un 10%, que variarà en funció de la intensitat del calor exterior durant els mesos d’estiu.

Ús de roba més lleugera per part del personalCom a conseqüència de la variació a l’alça de la tempe-

ratura ambient, el personal de Caixa Terrassa pot substituir la

jaqueta/americana i la corbata per una vestimenta més còmoda i lleugera.

Les iniciatives d’augmentar la temperatura ambient de les instal·lacions i d’utilitzar roba més lleugera per part del personal de l’entitat han estat socialment molt ben acollides, i compten amb la comprensió i la col·laboració dels clients.

També s’ha demostrat que és perfectament compatible l’adopció d’aquestes mesures mediambientals i de flexibilització amb el desenvolupament normal de l’activitat. Alhora, serveix per conscienciar i divulgar entre la ciutadania la importància de col·laborar entre tots a la protecció del medi ambient.

Certificació de la ISO 14001 sobre gestió ambientalAquesta campanya d’estiu s’emmarca dins del programa

de gestió ambiental que Caixa Terrassa desenvolupa al llarg de l’any, i que té com a eixos bàsics la recollida selectiva i el reciclatge, l’estalvi d’energia i de matèries primeres i la compra verda. L’entitat financera integra criteris ambientals en les seves operacions i serveis, i assumeix en la seva Cultura Corporativa que el respecte i la conservació dels recursos naturals són la base per desenvolupar les activitats humanes d’una manera sostenible.

Des de l’entrada en funcionament de la nova seu central, l’any 2001, Caixa Terrassa compta amb la certificació ISO 14001, i va ser llavors la primera entitat financera de l’Estat en tenir aquesta acreditació per al seu edifici de serveis centrals.

La reproducció de la santa, al taller del Manelet

Aquesta setmana al taller del Manelet Casserras han arranjat la imatge de Santa Susanna, patrona del carrer Castell. Els treballs han consistit en una senzilla repassada dels petits desperfectes que sempre es produeixen quan es trasllada o mou la imatge. En concret s’ha reposat guix allà on s’havia desprès, s’ha reparat un dit trencat i s’ha aplicat una capa de patina per donar més to als colors. Val a dir que la imatge és del 1918, i per tant té gairebé 90 anys, de manera que podem dir que es conserva en un molt bon estat.

Festa de Santa Susanna (Carrer Castell)Dissabte, 11 d’agost10 del matí: Missa a la Companyia de Maria6 de la tarda: Jocs Infantils. Coca i Xocolata

Restauren la imatge de Santa SusannaAmb motiu de la festa del carrer

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

LIQUIDACIÓROBA TEMPORADA

Preus increïbles!!! 8 528 - Divendres, 3-8-2007

Solsona Ramon Estany

Incident a la Plaça MajorDimarts a la tarda un camió de les obres que s’estan fent

a la Plaça Major va tocar la cantonada del Bar Pau, provocant el despreniment d’algunes pedres de la façana. Tot i l'aparatositat de l’accident, no es van produir desgràcies personals, sí però algunes destrosses entre les taules i les cadires que hi havia a fora, a la terrassa, danys que cobrirà l’assegurança.

Sembla que l’accident va ser causat per les dificultats per maniobrar que va tenir el camió a causa dels vehicles estacionats a la mateixa plaça.

Un moment poc adient per netejar el carrer

Dissabte passat, molts botiguers del carrer Castell van veure amb sorpresa com la brigada de neteja de Solsona proce-dia a treure la brutícia d’un tram del carrer amb una manguera d’aigua a pressió i entorpint el pas dels vianants, que a aquelles hores del dissabte (les 12 del migdia) feien les habituals compres del cap de setmana.

L'espieta Ramon Estany

9528 - Divendres, 3-8-2007

Solsona Ramon Estany

El cor format per noies angleses, participant a la Missa del diumenge a la Catedral

La Cobla Juvenil Ciutat de Solsona va obrir el cicle de concerts d'estiu

Una Coral anglesa canta a El Miracle i Solsona

El Musicàlia Jove del Solsonès (XIII Festival de Música Clàssica) va dur al Santuari del Miracle, el dissabte 21 de juliol, l’actuació de Coloma-Convent Girl’s School Choir, una coral de noies angleses

Les mateixes noies van actuar l’endemà, diumenge, a la Missa a la ca-tedral de Solsona, participant en alguns dels cants.

La formació musical del Coloma- Convent Girl’s School Choir gaudeix d’una reputació excel.lent, fins al punt que ha obtingut un reconeixement especial per part del Govern.

L’escola té una tradició coral particularment destacable, ja que de les 800 alumnes inscrites, 400 formen part del cor principal de l’escola. Cada Nadal ofereixen un concert al públic de Fairfield Halls, Croydon, amb un gran èxit.

El cor especial d’estudiants del darrer curs és invitat freqüentment a can-tar en esdeveniments fora de l’escola, els més recents dels quals són una actuació a la Catedral de Westminster i una actuació a la BBC.

Recentment, ha ofert un concert conjuntament amb l’escola germana de Coloma, la John Fisher School, en una interpretació del Gloria de Vivaldi i el Rè-

quiem de Fauré al Fairfield Halls, sota la direcció de Hilary Meyer. El cor comptava amb 500 cantants.

Coloma School Choir va ser pre-sentat el desembre de 2004 en el programa de Howard Goodall sobre ensenyament musical per a ITV The South Bank Show. El departament de música de l’escola fa aproximadament 30 concerts l’any.

El 2005 el cor va viatjar a Itàlia en la seva primera gira de concerts i va actuar a la basílica de San Marco, a Venècia, al Duomo di Santa Maria dei Fiori a Florèn-cia, així com en altres llocs de la Toscana i la regió del llac Garda.

ProgramaCantate Domino ........................... PitoniFader of Heaven ...........Maxwell DaviesTotus Tuus ................................. Gorecki

Solista: Ellen Keenan O-Malley

Ave Maria ................................. ArcadeltAve Verum Corpus .........................ByrdDuet: Libby Meyer i Lucy Ashlee

Kum By Ya ...........................TradicionalGaelic Blessing ............................RutterI believe in the sun .................... GoodallViolí: Katherine Lambeth

BalulalowBritten (solista Rachel Ellis)Sorrowful Lullaby ..................... GoodallJoyful Lullaby ........................... GoodallSolista: Rachel Ellis

Song for Cecilia .........Christine ParrenoBeatles (pupurri) ......Lennon, McCartneyBis ............................. Sister Act pupurri

La Cobla Juvenil Ciutat de Solsona homenatja Joaquim Serra

En el marc incomparable de la plaça de Sant Joan, el passat 13 de juliol la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona va interpretar un dels primers concerts del cicle Solsona dóna la nota d’aquest estiu. La primera part oferí una selecció variada de sardanes, mentre que la segona part es dedicà al compositor Joaquim Serra, que enguany celebra el centenari del seu naixement.

10 528 - Divendres, 3-8-2007

Solsona Ramon Estany

Solsona celebra el desè aniversari de la Trobada de GegantonsPlaça de Sant Roc, de l’1 al 16 d’agost

Amb motiu del seu desè aniversari, la Trobada de Ge-gantons i altres elements folklòrics infantils de Sant Roc am-plia enguany el programa amb més actes divulgatius. La festa central tindrà lloc el dia 16, diada de Sant Roc. Amb tot, per escalfar motors, la Trobada s’ha farcit d’activitats diverses amb l’objectiu de donar a conèixer el moviment folklòric geganter infantil de la ciutat. Així mateix, enguany es vendran samarretes, un programa de mà dels gegantons i números pel sorteig d’un gegant jove infantil.Fins al 10 d’agost: - Assaigs dels ballets tradicionals a la plaça del Consell a partir de les 7 de la tarda.Fins al 12 d’agost: - Exposició dels 10 anys de la Trobada de Gegantons, a l’aula de cultura de Caixa Penedès.Dimarts 14 d’agost19 h Homenatge al mestre geganter Manel Casserras i Boix per part dels petits geganters, a la plaça de la catedral, davant del monument dedicat a l’artista. Es presentarà el primer gegant que va construir Casserras fa 48 anys.20 h Xerrada sobre “Les festes majors infantils”, organitzada per l’Agrupació de Geganters de Solsona, a l’Hotel Sant Roc.Dimecres 15 d’agost17 h Engalanada del barri de Sant Roc19.45 h Assaig general dels ballets tradicionalsDijous 16 d’agost9 h Missa, ball de l’Àliga infantil i coca i xocolata per a tothomDe 17 a 19 h - Plantada i inscripcions a la 10a Trobada de Gegantons i altres elements folklòrics infantils de Sant Roc. Es regalarà un mocador de coll a cada participant i un número per al sorteig d’un nan.- Acoloriment de dibuixos folklòrics amb sorteig de regals, a càrrec de la UBIC- Xocolatada amb coca per a tothom19 h Cercavila amb orquestra pel nucli antic de la ciutat19.45 h Ballets tradicionals amb els elements folklòrics infantils interpretats per la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona, amb sorteig d’un nan entre els participants

Els gegants són una de les parts més essencials de la idiosincràsia solsonina: l’admiració i afecte de grans i petits és un element clau de la nostra identitat. La primera parella de gegants es troba al programa de festes de la Mare de Déu

Els primers gegantons a Solsona (S. XIX-1966)Del llibret editat amb motiu de la 10a Trobada pels Geganters Petits de Solsona i que es pot adquirir a l’exposició de la Caixa del Penedès.

Debat sobre les “Festes Majors infantils”

Amb motiu de la X Trobada de Gegantons de St. Roc l’Agrupació de Geganters de la ciutat de Solsona ofe-rirà una xerrada a l’Hotel Sant Roc el dimarts 14 a les 8 del vespre sobre el folklore geganter infantil. Hi intervindran diferents representants de prestigi de la cultura popular catalana: Ramón Felipó (Berga), Eloi Miralles (Vilafranca del Penedès), Heribert Masana (Vilanova i la Geltrú).

11528 - Divendres, 3-8-2007

L’inici dels elements infantils (1970-1997)La dècada dels setanta, amb la recuperació de la demo-

cràcia, les tradicions i el folklore van rebre una embranzida espectacular. Moltes poblacions creaven nous gegants per tal que representessin la seva ciutat en les diferents trobades que se celebraven al Principat. La tradició solsonina, per sort, va que-dar al marge d’aquest nou corrent de reclam turístic i continuà

donant protagonisme a la festa històrica amb les seves danses. Solsona, però, no va ser l’única: poblacions amb festes de gran tradició com Berga, Olot, Vilafranca i Reus van fer el mateix.

El taller de la família Casserras va ser un dels grans centres del moviment geganter; durant els anys setanta i vui-tanta, desenes de parelles sortiren de Solsona i es repartiren al lalrg de la geografia catalana. L’any 1970 regalen a un Jaume Subirà, de la Rossa, un altre gegantó, aquest cop ja una còpia fidedigna del gegant vell. El Manel va veure l’acceptació per part de la mainada d’aquests gegants i és l’any 1984 quan de-cideix construir uns bous petits en sèrie, per veure si tindrien acceptació entre els solsonins. Evidentment, van ser tot un èxit i a partir d’aquell any no hi havia tió ni reis que no deixessin a les llars solsonines un bou.

Després d’un període de gairebé trenta anys, el Manel torna a construir nous gegantons per a Solsona. Per encàrrec, construeix una còpia de la geganta jove per a en Carles Freixes i, uns mesos més tard, dos gegantons inspirats en el gegant jove per a l’Albert Caelles i el Joan Solé.

De gegants, tant fets pel Manel com de forma casolana, se n’havia fet tota la vida. En arribar l’estiu, a les hores de lleu-re, eren molts els amics i famílies que dedicaven part del seu temps a reproduir un o diversos elements de la Festa Major. La família Cuadrench va construir dues còpies fidedignes del bou i del drac, per a l’Anna i el Pere. I així, un llarg etcètera, com els cosins Irla que tenien un vertader conjunt folklòric.

del Claustre de l’any 1675; és la parella de gegants vells que coneixem actualment. Encara avui dia, els nostres gegants són considerats l’arquetip de gegants dins l’imaginari català, junta-ment amb Cardona, Berga, Vilanova i la Geltrú, Mataró i Olot. La segona parella no s’afegí fins a l’any 1727, amb motiu de les festes del trasllat de la Mare de Déu a la seva capella actual, en les quals també s’incorporen dos óssos. Aquest és el nombre de parelles que dansen actualment durant la nostra Festa Major. Tot i així, en algunes ocasions han aparegut unes altres figures, de dimensions més reduïdes: els gegantons.

Els primers gegantons que coneixem a Solsona són els anomenats « gegants de cal Poldo », una família molt vinculada a la història de la ciutat. Malauradament, però, només hi ha tes-timoni gràfic del gegant. La primera referència que en tenim és a la revista Patufet, del dia 30 de juliol de 1927. Aquest gegant segueix l’estil dels gegants solsonins: la porra a la mà dreta, casc i gros bigoti. Probablement desaparegué, com els quatre gegants, durant la guerra civil.

Un cop passada la guerra, Solsona recupera o restaura totes les seves comparseries. Per manca de pressupost, alguns elements van haver d’esperar fins a les Festes Extraordinàries de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre, l’any 1956. És per aquesta festa que se substitueixen els gegants creats l’any 1940 per uns de nous, que provocaren una certa decepció a causa de les seves grans proporcions, molt allunyades de les dels ge-gants que fins aleshores hi havia hagut. Així doncs, l’any 1959 es decideix tornar als gegants les seves antigues proporcions: l’obra és encarregada al mestre Manel Casserres i Boix que ja havia modelat el bou l’any 1956, fet que el lligà al folklore de les nostres festes per sempre més.

El Manel, sastre de professió, va descobrir una nova face-ta a les belles arts que tant li havien agradat: embellir i restaurar el patrimoni de la Festa Major. Per aquests camins anava quan l’any 1958 va construir un gegantó que portava en Josep Lluís Caelles, el Pau. A la seva manera, va ser un prototipus de gegant; recordava el gegant vell, però de forma caricaturitzada.

L’any 1959, quan va rebre l’encàrrec dels gegants vells, el Manel acabava de construir una parella de gegantons que, pel seu valor escultòric, foren comprats per l’alcalde Josep Serra i Forn en nom de l’Ajuntament, per tal que ballessin amb la resta de comparses. Malgrat tot, el seu ball més ràpid i no tan cerimonial com la resta va fer que deixessin de sortir l’any 1966. La parella quedà oblidada a les dependències municipals, i només sortiren en algunes ocasions puntuals.

Solsona Ramon Estany

12 528 - Divendres, 3-8-2007

Comarca Servei de Premsa Consell Comarcal Breus Comarca Ramon Estany

La Molsosa viurà la seva Festa Major

Demà dissabte el municipi més al sud del Solsonès iniciarà la seva festa gran amb un sopar ball a les 21’30 hores, amb el músic Ignasi Pons. A la mitja part es farà el sorteig d’un sopar per a dues persones i un xai.

El dimecres 15 d’agost, diada central de la festa, se celebrarà la Missa Solemne a les 10’30, amb la participació de la Coral d’Aguilar de Segarra i tot seguit concert i gran aperitiu.

La festa es clourà a la tarda a les 7 amb el ball amb l’orquestra SERRALLONGA. A la mitja part se servirà coca i cava per a tothom. Simultàniament hi haurà una exposició d’objectes de vidre antic. En cas de pluja es disposa d’un local cobert.

Satisfacció pel servei d’urgències del Solsonès

Prop de 300 sortides en el primer any d’aquest SEM a la comarca

Un total de 291 sortides durant el primer any d’entrada en funcionament de la base SEM del Solsonès, ubicada al Centre Sanitari segons l’estadística anual del servei que recull dades dins l’interval comprès entre l’1 de juliol del 2006 fins el 30 de juny del 2007.

L’equip SEM de la comarca que ha treballat durant aquest primer any ha estat format per un llicenciat en medici-na, un diplomat en infermeria i un tècnic en transport sanitari. Aquest equip és sempre activat per la central del 061, ubicada a l’Hospitalet del Llobregat, un cop aquests reben la trucada d’emergència.

En tot el procés es porta un rigorós control horari des de la pròpia central. D’aquesta manera es controla l’hora d’activació del servei, l’hora que surt l’equip de la base i l’hora que arriba al lloc de destí, entre altres. Tots aquests temps han estat complerts segons els barems fixats pel SEM.

La tipologia de les sortides han estat bàsicament causades per casos de medicina interna (patologies digestives, cardíaques, trastorns neurològics, pediatria i trastorns metabòlics).

La Coma i La Pedra reformarà la coberta de l’ajuntament

Havent aprovat l’Ajuntament el plec de clàusules administratives que ha de regir la contractació de l’obra de Reforma de la coberta de l’Ajuntament s’exposa al públic i simultàniament es convoca concurs públic per a l’adjudicació de l’esmentat contracte d’obres, conforme a l’acord adoptat pel Ple de la corporació del dia 27 de juliol de 2007.

Objecte del contracte: Reforma de la coberta de l’Ajuntament. Pressupost de licitació: 39.256,55 euros (IVA inclòs). Termini d’execució: 2 mesos.

Concurs per la tercera fase del nou edifici del Centre Tecnològic

El president del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya mitjançant resolució de la presidència de data 5 de juliol de 2007, i per delegació de la Junta del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya celebrada en sessió ordinària celebrada en data 30 de novembre de 2005, ha aprovat inicialment el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques que han de regir la contractació del concurs per esmentat per l’execució de la tercera fase i acabament de l’obra (instal·lacions, divisòries i acabats) “Nova construcció de l’edifici del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya”

Objecte del contracte: “Contracte administratiu d’obra de la tercera fase i acabament (instal·lacions, divisòries i acabats) de l’obra “Nova construcció de l’edifici del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya”

Termini d’execució: 7 mesosPressupost base de licitació: L’import total, susceptible d’ésser millorat a la baixa, és de3.582.638,55 _ ( IVA vigent inclòs)

13528 - Divendres, 3-8-2007

Comarca Josep M. Montaner i Reig

El Consell Comarcal tanca la legislatura

El Consell Comarcal del Solsonès va posar dimecres passat punt i final a la legislatura 2003-2007 en un acte que va servir per homenatjar el fins ara president de la institució, Joan Serra, que deixa el càrrec, els consellers comarcals que no repetiran en el proper mandat i els membres dels diferents organismes i entitats autonòmes que en la propera legislatura no continuaran les seves funcions.

Entre els homenatjats va tenir especial significació Joan Serra, que ha estat el president del màxim organisme comarcal durant els darrers 8 anys. També van acomiadar-se els fins ara vicepresidents del consell, Ramon Clotet i Andreu Alet després de formar part del Consell Comarcal des de la seva creació. L'acte va comptar també amb una menció especial al gerent de l'ens, Jaume Fruitós, a qui se li va fer entrega d'un record del seu pas pel Consell Comarcal durant els últims 6 anys.

"M'enretiro"Joan Serra va posar punt i final al seu pas pel Consell

Comarcal parafrasejant una cèlebre expressió de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i va assegurar que "m'enretiro" ja que segons va reconèixer Serra "crec que encara no tinc edat ni la voluntat de retirar-me".

En el seu discurs de comiat Serra va voler agrair la feina de tots els col.laboradors que "en aquests anys han fet possible que el Consell Comarcal del Solsonès sigui respectat i admirat a tot Catalunya". En aquest sentit, el fins ara president comarcal va destacar "el gran equip humà i professional" que ha tingut el consell "i que ha treballat amb la il.lusió i les ganes de fer bé les coses i de fer-ho pel Solsonès".

Amb l'emoció continguda, Serra va voler agrair espe-cialment la col.laboració i la feina de Jaume Fruitós, gerent de la institució durant els darrers 6 anys i a qui va qualificar "de

Un acte emotiu d'homentage a les persones que han fomat part de la institució i que no continuaran en el proper mandat clou la legislatura 2003-2007 del Consell Comarcal del Solsonès

gran amic" i d'haver fet "una tasca excel.lent" al capdavant de la gerència de l'ens comarcal.

Serra va resumir el seu pas per la política activa i pel Consell Comarcal del Solsonès com una "experiència vital" i va recordar els inicis del consell "quan vam comprar l'edifici i vam crear aquesta casa" per explicar que "plego amb la sa-tisfació d'haver fet molt pel Solsonès, amb agraïments cap a tothom i amb ganes de continuar col.laborant", segons va dir , en tot allò que en el futur puguin necessitar els qui ara prendran el relleu al capdavant de la institució.

Tot seguit van prendre la paraula la resta de consellers comarcals que no continuaran en la propera legislatura i a con-tinuació Joan Serra va fer entrega d'una placa commemorativa a tots els consellers comarcals i a les persones vinculades als organismes autònoms del consell pel seu pas per la institució.

L'acte es va cloure amb un record especial que Serra va entregar a Jaume Fruitós, entre els aplaudiments dels assitents i seguidament el vicepresident del Consell, Albert Muntada va entregar una placa d'homentage a Joan Serra, en un dels moments més aplaudits i emocionats de l'acte. Finalment un piscolabis al pati gòtic del Consell Comarcal del Solsonès va posar punt i final a la vetllada.

Públic assistent a l'acte Els Consellers Comarcals de l'última legislatura

El president i els vicepresidents comarcals durant l'acte de dimecres

14 528 - Divendres, 3-8-2007

Comarca Josep M. Montaner i Reig

Consellers comarcals que no repetiran:Andreu Alet i EspugaJosep Canals i PujolLluís Civit i CampabadalRamon Clotet i VilaltaCelestí Comaposada i PratsJosep Cuadros i VillàRamon Espuga i SabataPere Garriga i RamellsNúria Giné i EsparbéMaria Pintó i PujolLluís Pujol i SerraDaniel Rovira i CiuróCarles Serradell i Girbal Francesc Torra i JounouXavier Vilaseca i Bertran

Membres Fundació Francesc Ribalta:Josep Bertran i MorrosJoan Herrada i VilàAlbert MuntadaAgustí Sangrà i OrtísRosa Ramellat i OrtonobesM. Goretti Sala i SerraI el seu president: Marià Torra i Montraveta

Patronat Comarcal de Turis-me del Solsonès:Joan Carol i GilibertManel Caserres i SoléAntoni F. Márquez i Macarro

Carme Nova i CreusPere Obiols i CotsLola Pérez i AlcázarM. Lluïsa Sampons i PujolsJoan Vendrell i SeguésI el seu president: Joan Caelles i Riera

Centre Sanitari del Sol-sonès:Montse Albacete i GarcíaJacobo Alcutén i PardosCarme Bonvehí i CalvoDolors Palà i BuscartJordi Palau i VilasecaJoan Pijuan i GarrabouFerran Rius i GriñóEnric Roures i GenéRamon Sala i ArgerichJaume Solé i CardonaSílvia Sunyer i CantonsMarià Chaure i VallsJuan José Colell i Manzano

Consell d’Alcaldes:Josep M. Casas i ClotetJoan Molins i FarréJordi Riart i Vendrell

- Finalment es va entregar un record a Jaume Fruitós, gerent del Consell Comarcal del Sol-sonès entre el 2001 i el 2007 que deixa el càrrec.

En l'acte de dimecres es va entregar una placa als consellers comarcals, així com als membres dels organismes autònoms del consell que no continuaran en la propera legislatura. A més, cada conseller comarcal va rebre un record dels 4 anys de legislatura

Joan Serra en el moment de rebre la placa d'homenatge

Ramon Clotet

Andreu Alet

Jaume Fruitós va rebre un record especial de mans de Joan SerraEls Consellers Comarcals de l'última legislatura

15528 - Divendres, 3-8-2007

16 528 - Divendres, 3-8-2007

El nou Consell Comarcal del Solsonès es constituirà demà a partir de les 12 del migdia en un acte obert al públic en el qual prendran possessió del càrrec els nous consellers i s'elegirà el nou president del màxim organisme comarcal.

Marià Chaure, alcalde de Guixers i candidat de CiU a la presidència del consell serà, amb tota seguretat, el nou president comarcal atesa la majoria absoluta (11 dels 19 consellers) de què disposa CiU en el ple de l'ens. D'aquesta manera, Chaure rellevarà al fins ara president, Joan Serra, que ha estat al cap-davant de la institució durant els darrers 8 anys.

La constitució del nou consell s'ha retardat degut als recursos interposats per CiU contra les denominades "llistes blanques" de PSC, ERC i ICV que sota les sigles de Progrés Municipal, Acord Municipal i Entesa de Progrés Municipal respectivament van concòrrer a les darreres eleccions municipals en diferents demarcacions electorals. Ara, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fallat en contra dels recursos presentats per CiU i s'han desbloquejat les cons-titucions dels consells comarcals. Amb tot, CiU podria recórrer la decisió al Tribunal Constitucional.

El Consell renovarà el 85% dels seus membresDels 19 representants comarcals que conformen el ple

de l’ens, un total de16 s’estrenaran en el càrrec i només, Ramon Sala i Albert Muntada, de CiU, i Enric Roures pel PSC (abans pel Comú) repetiran com a consellers.

La federació nacionalista incorporarà fins a 8 cares noves. Els noms dels nous consellers comarcals de CiU seran Marià Chaure (Guixers), Marc Escarré (La Coma i la Pedra),

Demà es constituirà el nou Consell Comarcal del Solsonès

El Palau Llobera de Solsona, seu del Consell Comarcal del Solsonès

Comarca Josep M. Montaner i Reig

El candidat de CiU Marià Chaure serà escollit amb tota probabilitat nou president del Consell Comarcal del Solsonès

Jaumé Solé (Lladurs), Josep M. Casafont (Navès), Melitón Bajona (Odèn), Marta Santaulària (Pinós), Joan Solà (Riner), Montserrat Cases (Sant Llorenç) i Jordi Riart (Solsona).

A més, segons fonts de la federació nacionalista, Albert Muntada -president d'Unió Democràtica del Solsonès i regidor d'Olius- ocuparia la primera vicepresidència, mentre que Joan Solà -regidor del municipi de Riner i antic president comarcal de la JNC- podria ocupar la segona vicepresidència del consell.

També els tres grups de l’oposició (ERC, PSC i El Comú) han renovat els seus representants al consell. Per ERC hi seran David Rodríguez (Solsona), Benjamí Puig (Pinell), Jaume Badia (Llobera) i Xavier Castellana (Riner). Pel PSC s'estrenaran Enric Roures (Sant Llorenç) i Rafa Hidalgo (Olius) i pel Comú Jordi Fraxanet (Solsona) i Marcel Colell (Pinós).

Amb aquesta composició tornen a quedar fora del màxim organisme comarcal els muncipis de Castellar de la Ribera, Cla-riana de Cardener i La Molsosa que ja no tenien representació al consell en la passada legislatura.

17528 - Divendres, 3-8-2007

Comarca Grup de Natura del Solsonès

La sortida a Busa que va realitzar el GNS el cap de setmana del 14 i 15 de juliol va resultar realment enriquidora

La ruta va començar dissabte a prime-ra hora de la tarda a les Cases de Posada, on es va poder observar una gran varietat de flors termòfiles que floreixen en plena canícula, com els crespinells, les pinyes de Sant Joan, les cerverines o els barballons entre altres.

Al Grau de Casa Llobeta es va deixar veure durant uns breus moments un exem-plar adult de llangardaix ocel.lat, cada vegada més escàs al nostre territori.

Als voltants de Casa Llobeta i Can Capdevila s'hi va trobar una gran colònia de ratpenats grans de ferradura amb una important cria, que evidencia el gran nombre d'insectes que hi ha hagut aquesta primavera plujosa.

Més endavant, tocant les parets del Capolat, a la Balma de l'Areny es van veure nius de roquerols i cries de voltor comú. Aquí mateix s'hi va trobar una eruga d'uns 15 cm. i d'una impressionant vistositat, segurament d'una papallona nocturna. Al Grau de l'Areny s'hi observen també arbres singulars de grans dimensio-ns i d'espècies com la blada, l'arç negre, el pi roig, el boix, o el tell.

La visita del Capolatell (la presó de Busa) ens va donar peu a pensar en la seva importància a nivell espeleològic, així com tota la fauna cavernícola que hi ha-bita. Com espècies curioses de flora vam veure l'all vermell i el frare del romaní.

La nit es va acabar, fent patent la quantitat i varietat de ratpenats d'aquesta

zona que s'observà mitjançant un aparell detector d'ultrasons (des d'El Rial a Ca l'Artiller, on vam dormir).

Diumenge al matí ens vam despertar de sobte amb el cant dels ocells a peu de cingle. Malauradament, també es va observar una boira negra com el carbó que cobria tota la Catalunya Central, que semblava la fi de tot el que havíem gaudit el dia abans. La causa era un in-cendi ocorregut a Castellbisbal. Tot es va arreglar i vam començar a veure una parella de xoriguers joves i algun voltor comú. Una vaca morta sobre un turó es va convertir en un canyet improvisat on un centenar llarg de voltors i aufranys en feien bona via.

Vam poder gaudir dels boscos madurs de pi roig combinats amb prats de pastura naturals que ens meravellen de la gestió dels habitants d'aquest llogaret. Aquí vam descobrir un ben arreglat niu de picot negre. La varietat i sobretot la quantitat de papallones d’aquests prats evidencien el poc ús de productes fitosanitaris a la zona.

Baixant pel Grau de La Guàrdia ens va sobtar el vol d'una femella de gall fer que ja temíem extingida en aquest territori. És tota una sorpresa que ens alleugera aquesta feixuga baixada.

Després del petit disgust que vam tenir en comprovar que la font de l’Adou estava seca, el matí no va parar de deparar-nos

El Grup de Natura del Solsonès descobreix els secrets de Busa

sorpreses. Una salamandra i diversos exemplars de tritó pirinenc es resguar-daven a les tolles. L'entorn és fabulós, màgic: tolles amb saltants i parets de tosca treballada durant mil.lennis pel contingut de calç dissolta amb l'aigua.

Aquest petit paratge sortit de "Jurassic Park" creiem que podria ser motiu de tota una altra sortida per tal de catalogar tots els arbres que s'hi troben, de mides i característiques excepcionals.

Abans de tornar a casa ens vam banyar en aquestes fredes i amagades aigües, tot participant en la iniciativa "Mulla't pels Rius", organitzada des de la "Xarxa per una nova cultura de l'aigua", a tot Cata-lunya, i que pretenia conscienciar tota la gent de la importància de conservar tots els nostres rius.

Alguns membres del GNS als cingles de Busa

Detall de les flors d'all vermell Un exemplar de ratpenat gran de ferradura

18 528 - Divendres, 3-8-2007

Comarca Grup de Natura del Solsonès

Busa prové del nom d'una dama noble de gran riquesa de la regió de Pulla (Itàlia meridional) que va proveir de menjar i vestits als soldats romans que van fugir de Canusium després de la batalla de Cannes l’any 216 aC. El senat romà li va donar les gràcies.

Els miquelets i el seu paper a la guerra del francès (1808-1814) van tenir una rellevància important a la Serra de Busa, portada a terme pel capità general Lluís de Lacy per recuperar el principat de Catalunya pel regne d'Espanya.

És l'illot rocós del Capolatell, que està unit a la resta del Pla de Busa per una palanca, i vorejat de cingleres, on s'instal.la la presó. Els francesos embogits per la fam es despenyien pels barrancs al crit de "Mourir a Busa et resurgir à Paris".

D'aquesta guerra prové el nom de la casa del Pla de Busa de Ca l'Artiller on l'exèrcit dels miquelets hi tenia el polvo-rí. Aquest exèrcit format per uns 14.000 homes va ser un dels primers d'Espanya a reconèixer i firmar la Constitució de Ca-dis, anomenada popularment "La Pepa", ja que va ser aprovada el dia 19 de març de 1812.

Al Pla de Busa s'hi troba l'església de Sant Cristòfol, datada de l'any 1758 i construïda sobre antics murs d'una es-glésia primitiva del segle XI, de la que en resten alguns fragments romànics als murs est i oest. El retaule que ja prové de Sant Pere de Graudescales i per aquest motiu Busa celebra la seva festa major per Sant Pere.

Geològicament és un sinclinal format per relleus conglomerats sedimentats du-rant l'oligocè i alçats en un nou moviment tectònic del Miocènic.

El Pla de Busa ocupa una extensió d'uns quatre quilòmetres de llarg per dos d’ample i s'estén en una superfície coberta de cultius, prats i boscos de pins on s'hi troba una població de galls fers (Tetrao urogallus) més meridional de tot Europa.

És en aquest pla envoltat de pen-ya-segats verticals on hi nien l'aufrany (Neophron pernocteurs), el falcó peregrí (Falco peregrinus) i el voltor comú (Gyps fulvus).

Els accessos són ben limitats i pràc-ticament es poden fer tots a peu.

Per la vessant nord:- La canal de la Vila entre El Cógul

(1526 m.) i La Llebre (1516 m.) que a través de la fageda més gran del Sol-sonès porta a la Serra dels Llengots.

- Grau de Vilamala, primera ca-rretera oberta el 1948 només apta per vehicles 4 X 4 i que a través de Valielles porta cap al municipi de Llinars.

- Drecera que surt de La Creu del Capolat, no apta per a persones amb vertigen i que va a parar a la casa de Les Tres Serres.

Per la vessant est:- Grau d’Escales. A partir de Les

Collades, surt una obaga canal que porta a Sant Pere de Grau d'Escales.

- Grau de casa Orriols fins La Vall D’Ora. En aquets últims anys s’ha

col·locat una segura escala que des de Cal Bertolina porta a casa Orriols i des d’aquí a la Vall d’Ora.

Per la vessant Sud:- Grau de la Creu. Carretera oberta

el 1952 que ens porta a Besora i Navès, pràcticament enquitranada en la seva totalitat, és la que hi passa un cert turis-me massificat (autopista dels bolets).

Per la vessant oest:- Grau de l’Areny. És un camí que

parteix del Capolat i que passant per Casa Llobeta i Can Capdevila ens porta a les Cases de Posada.

- Grau de la Guàrdia. Sortint de La Guàrdia (1447 m.) travessem una sèrie de fortificacions que ens porten al Coll d’Arques enllaçant amb l’antic camí que unia la Vall de Lord sobirana amb la Vall de Lord jussana.

Una mica d'història de Busa. Natura i Cultura

al Solsonès

ACCESSOS AL PLA DE BUSA

Els membres del GNS es van sumar a l'activitat "Mulla't pels Rius"

19528 - Divendres, 3-8-2007

Riner Ramon Estany

Dins el cicle de concerts Musicàlia Jove del Solsonès, el passat dissabte 28 de juliol va actuar l’Orfeó de Sabadell, que davant d’una església gairebé plena de públic, van oferir un variat programa, sota la direcció de Llorenç Castelló, amb cançons populars, religioses i espirituals negres a la primera part, mentre que a la segona part van regalar als assistents amb la interpretació de la cantata Vent de foc, terra de pluja, de Francesc d’Assís Pagès, amb Sandra Coronel i Francesc d’Assís Pagès al piano.

Orfeó de SabadellL’Orfeó de Sabadell va ser fundat

l’any 1904, segons consta a l’arxiu de l’en-titat, en el si del Centre Català, pels joves Joan Colomer, Jaume Ribera, Joaquim Bartrons i el mestre Josep Planas Argemí. Va ser la primera entitat artística i musical de Sabadell identificada plenament amb els ideals que configuraven els primers grans orfeons de Catalunya. Va fer la pri-mera actuació el 8 de desembre de 1904. Des d’aleshores, la seva activitat ha estat constant, participant en actes ciutadans i oferint periòdicament concerts dedicats als seus socis protectors. Cal destacar la tasca inicial i de consolidació del mestre Josep Planas, que va dirigir l’Orfeó des del 1904 fins el 1948.

Del 1905 al 1929 van ser uns anys de molta activitat en què es van celebrar nombroses actuacions i excursions, moltes fora de Catalunya. En la celebració del 25è aniversari es va interpretar el poe-ma Gàl.lia, de Gounod, estrena a l’estat espanyol.

L’any 1948, a causa del delicat estat de salut del mestre Planas, es va fer càrrec de la direcció el mestre Adolf Cabané, que hi va donar una nova embran-zida i va fundar la secció infantil. L’etapa del mestre Cabané es va fer extensiva fins al 1975. De les moltes actuacions d’aquest període podem esmentar la que es va fer al Palau de la Música Catalana i l’Aplec de Senyeres amb motiu del 50 aniversari de l’Orfeó.

Del 1975 al 1977 es va fer càrrec de la direcció el mestre Francesc Olivella i Company i això va significar un procés d’obertura cap al moviment coral català.

Del 1977 al 1980, sota la batuta

Veus de l’Orfeó de Sabadell al Santuari del Miracle

del mestre Edmon Colomer Soler, van coincidir els actes commemoratius del Centenari de Sabadell Ciutat i el 75 ani-versari de l’Orfeó.

A Edmon Colomer el va substituir el seu germà Jordi Colomer Soler, del 1980 al 1982, i a aquest el mestre Josep Colomé Somoza, del 1982 al 1989.

Del 1989 i fins al 2000, amb el mestre Gregorio-Salvador Rodríguez, l’Orfeó va emprendre una nova etapa amb la realització d’una sèrie de concerts i es-pectacles musicals de gran complexitat.

Des del setembre del 2000 fins al febrer del 2005 es fa càrrec de la direcció Joan Martínez Colàs.

Des del març del 2006, el director és Llorenç Castelló i Garriga amb el qual

s’ha interpretat, entre altres, la cantata Vent de foc, terra de pluja.

L’Orfeó de Sabadell ha estat honorat amb el Premi de Música de la Fundació Amics de les Arts i les Lletres de Sabadell, amb el Premi Paul Harris del Rotary Club i, en ocasió d’aquest cente-nari, amb la Medalla de la Ciutat.

Al llarg d’aquests cent anys l’Orfeó ha fet concerts arreu de Catalunya, així com en diversos punts de l’estat. També ha viatjat a França, Andorra, Bèlgica, Itàlia, on ha estat rebut pel Sant Pare, Hongria i els Estats Units. Ha organitzat cursets de cant, audicions de reconeguts professionals, colònies infantils, excursi-ons, conferències i intercanvis amb altres entitats corals.

Daniel Parache Riner Santuari del Miracle Dia: diumenge, 26 d’agost de 2007 Hora: 13:00

Propers concerts a El MiracleConcerts d’alumnes i de l’Orquestra de Cambra d’AIMS 2007Santuari del Miracle (23 d’agost - 22 h)Programes: obres d’Antonín Dvorák entre d’altresCicle “Els Orgues de Catalunya”

20 528 - Divendres, 3-8-2007

Comarca Josep M. Montaner i Reig

El Programa per al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya ha otorgat una subvenció de 20.432 euros (3 milions de pessetes) al Centre d’Estudis Lacetans per la seva tasca de recuperació i divulgació de la memòria històrica i democràtica al Solsonès.

Amb aquest ajut, el projecte impulsat pel CEL se situa al capdavant de les iniciatives a les quals el Me-morial Democràtic ha donat el seu suport aquest 2007. Dels 13 projectes presentats a la Catalunya Central, el Solsonès ha estat el més ben puntuat i el que ha rebut una major aportació econòmica. A més, ha estat el cin-què més ben dotat de tot Catalunya, on s'han aprovat un total de 223 projectes.

El projecte del CEL, que porta per títol "La memòria de la reraguarda. Desertors, refugiats i em-boscats al Pre-Pirineu" permetrà continuar estudiant i divulgant la història de la Guerra Civil i el franquisme al Solsonès.

La investigadora i coordinadora del CEL, Ester Miralles, ha explicat que, "a banda de continuar la recopilació de documents i testimonis orals sobre l'època, s'està ultimant l'elaboració d'una pàgina web sobre el cost humà de la Guerra Civil al Solsonès". La web, que es preveu que pugui ser operativa de cara el proper mes de setembre contindrà la informació aportada per les recerques del CEL, i a més, funcionarà com una base de dades que permetrà cercar les persones del Solsonès que van morir per fets de guerra, així com les persones que van perdre la vida a la comarca arran de la Guerra Civil espanyola.

El projecte del CEL preveu, també, l'elaboració

El Solsonès al capdavant dels ajuts de la Generalitat per la recuperació de la memòria històrica

El projecte per la recuperàció de la memòria democràtica al Solsonès iniciat pel CEL és el cinquè amb major aportació econòmica de tot Catalunya

Exposició sobre l'Olimpíada Popular de 1936 organitzada pel CEL

d'un documental sobre la guerra civil al Solsonès, "pel qual s'han entrevistat ja una quarantena de protagonistes directes o indirectes d'aquells fets", així com l’elaboració d’un inventari dels vestigis de la guerra a la comarca, ha explicat Miralles.

El CEL va iniciar fa dos anys, des de la seva Secció d’Història Contemporània, diferents iniciatives encaminades a recuperar la me-mòria històrica i democràtica de Solsona i comarca. En aquest temps s'han realitzat diverses conferències, col·loquis i exposicions i s'han commemorat els 75 anys de la proclamació de la Segona República i el 70è aniversari de l’inici de la Guerra Civil. A més, es va impulsar un acte d'homenatge als deportats del Solsonès als camps nazis i s'ha consolidat un cile de projeccions de pel.lícules sobre història i memòria.

El Programa per al Memorial Democràtic ha destinat 85.450 euros per impulsar projectes de recuperació de la memoria democràtica a la Catalunya Central i 1'3 milions d’euros a tot Catalunya.

Transports Especials

Necessita:Conductor amb

experiència en tràiler

Interessats truqueu:

647 62 60 25

Ferran MorenoConserges- Formació a càrrec de l'empresa

- Contracte / Alta a la Seg. Soc..

- Possibilitat d'escollir torn (mati, tarda, nit, cap de setmana)

- Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

Empresa de la zonaNECESSITA

Interessats truqueu al

649 09 40 99 21528 - Divendres, 3-8-2007

Riner Ramon Estany

El grup de valents caminadors, a la sortida de Solsona

El pare superior en funcions del Miracle, Xavier Poch, amb el Pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler

El passat cap de setmana el santuari del Miracle va cele-brar la seva festa patronal al voltant de la Verge Nena. Divendres a la tarda, com és ja tradició, un grup d’uns 20 solsonins van marxar a peu des de Solsona fins al Santuari, per participar en la Vetlla de pregària. El dissabte al vespre, la Plaça del santuari es va omplir de música melodiosa i d’un nombrós públic per gaudir amb el concert del grup ACNUR. I diumenge al matí, el pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler, presidí la solemne eucaristía en una església plena de gom a gom.

Al final de la Missa, l’abat de Montserrat donà records

El Miracle viu una lluïda Festa Majorde part del pare Josep Maria Sanromà, superior del Miracle, que actualment es troba a Colombia ajudant a una comunitat benedictina de Montserrat. Això ha fet que provisionalment hagi assumit la funció de pare superior el monjo del Miracle Xavier Poch.

L’abat de Montserrat va avançar que està previst que Sanromà es quedi a Colombia durant dos anys, de manera que en les properes setmanes es decidirà el seu substitut al Miracle.

Sant Roc (El Miracle) celebrarà la Festa Major

El proper dijous 16 d’agost és la festa d’aquesta capella propera al santuari del Miracle.

La celebració s’iniciarà amb l’eucaristia en honor a Sant Roc a 2/4 d’1 del migdia. Tot seguit, hi haurà la benedicció i el repartiment del típic pa.

A 2/4 de 3 de la tarda, s’oferirà un dinar de Festa Major a la plaça del Ball. Els tiquets cal encarregar-los abans del dia 12.

A les 5 de la tarda es jugarà al tradicional conill de la sort.

A les 8 de la tarda, la festa es clourà amb el Ball de Festa Major, amb els Lucky Luck.. Hi haurà servei de begudes i entrepans.

22 528 - Divendres, 3-8-2007

Campanya municipal per a l’estalvi d’aigua

Per a la higiene, dutxa’t en lloc de banyar-te. Amb l’aigua que gastem amb un bany podem dutxar-nos tres vegades.

No deixis l’aixeta oberta mentre et rentes les dents o fregues els plats. Per una aixeta oberta ragen 12 litres per minut.

Mantingues les aixetes i la cisterna del wàter en bon estat. Una aixeta que goteja pot perdre fins a 50 litres d’aigua al dia i una cisterna, fins a 250.

Aprofita al màxim la capacitat de la rentadora i el rentaplats. Reduiràs el con-sum d’aigua, detergent i energia, a més d’allargar la vida dels aparells.

Instal·la difusors que barregin l’aigua amb aire: amb menys aigua s’obtenen els mateixos resultats en el rentat.

Utilitza aixetes «estalviadores». Són regulables, amb un únic raig. Amb aquestes no cal deixar rajar l’aigua abans que estigui a la temperatura idònia.

Regula la pressió en cas que sigui massa forta. Pots utilitzar reguladors del cabal a l’aixeta o a la dutxa per limitar-ne l’obertura.

Al jardí, instal·la un programador del reg i el sistema gota a gota.

Rega les plantes al matí ben d’hora o al vespre, estalviaràs aigua.

REGIDORIA DEL SERVEI MUNICIPAL D’AIGUA

GRÀCIES PER LA TEVA COL·LABORACIÓ

Consells pràctics per a l’estalvi:

23528 - Divendres, 3-8-2007

Riner Ramon Estany

El grup vocal AINUR sedueix el Miracle amb les seves cançons

El grup va actuar a l’escalinata del monestir

El concert va poder seguir-se a l’aire lliure

Dins el cicle Musicàlia Jove del Solsonès, que organit-zen l’Ajuntament de Riner i el Santuari del Miracle, el passat dissabte 4 d’agost, l’entorn acollidor de la Plaça del Santuari va esdevenir el perfecte auditori per mostrar la riquesa d’estils i músiques del grup vocal Ainur, els components del qual prove-nen de diverses formacions musicals. De fet, l’any 2005, arran d’un concert familiar, van decidir actuar junts. Des d’aleshores han fet algunes actuacions per les comarques de Lleida. El seu repertori és una amalgama de cançons catalanes, bandes sonores, cançons irlandeses, fados portuguesos, cançons pròpies… El seu objectiu és poder abastar una gran quantitat d’estils, però, sobretot, poder cantar cançons d’arreu del món. És per això que van recórrer a la mitologia èlfica creada per J.R.R Tolkien a l’hora d’escollir el nom del grup, ja que els déus Ainur foren els que a través dels seus cants varen crear la terra.

Els components d’Ainur són: David Pradas (piano), Marc Pradas (guitarra), Anna Guixé (veu i viola), Jordi Guixé (tenora,

clarinet i guitarra) i Elena Guixé (violoncel i veu).El repertori que va poder escoltar el públic assistent al

concert i que gairebé omplia la plaça va consistir principalment en tradicionals catalanes, madredeus, tradicionals angleses i algun tema del cançoner jueu i nordamericà.

24 528 - Divendres, 3-8-2007

Agost del 2007

Ja hi tornem a ser, després de dos anys hem decidit posar seny i aquest any tindrem la presència de…

“amics de Sant Llorenç no us vull veure acollonits, que aquesta gent del govern són una mica…”

Recitals d’estiu al JardíDijous, 16 d’agost: Moixic “Recita o algo”Dijous, 23 d’agost: Olivier, cantautor

Dijous, 30 d’agost: Joan Vinuesa i Ivette Nadal, Recitació i cançó

Divendres, 7 de setembre: “Sant Llorenç durant la guerra civil”- Projecció de fotografies de l’arxiu fotogràfic de la Vall de Lord.

Vall de Lord Dolors Pujols

ExposicionsXVIIè Concurs de Pintura RàpidaDel 14 al 22 d’agost als baixos de l’edifici Magnolia III (crta. de Solsona)

2a Mostra de Fotografies Antigues de la VallDel 8 al 19 d’agost als Claustres de Sant Llorenç de MorunysOrganitza Associació Cultural Patronat Valldelord

Exposició col.lectiva de pinturaDel 4 al 14 d’agost a la Sala Decoració Canal

Exposició de quadres de Jaume Adam VidalDel 6 al 15 d’agost a la Biblioteca Municipal

Exposició de pintors locals “La Taca”Del 16 al 19 d’agost a la biblioeteca municipal

Exposició de fotografies “Sud Amèrica Viva”Del 30 de juliol al 12 d’agost. Sala de Plens de l’Ajuntament

Exposició de quadres de Mossèn Lluís Cirera Del 15 d’agost al 2 de setembre a la Sala de plens de l’Ajunta-ment. Organitza Associació Cultural Patronat Valldelord

A Chantar omple l’esglésiaEl grup de música medieval del Moianès va oferir

una actuació a l’església parroquial

Entre els mútliples actes organitzats per l’Associació Cultural Patronat Valldelord per aquests mesos estiuencs, en destaca l’actuació d’A Chantar (trobadors catalans), que va tenir lloc el passat divendres 3 d’agost a l’església parroquial. El grup de música medieval del Moianès, que es de dedica des de fa uns anys a la recerca i divulgació del repertori musical medieval, va actuar davant un nombrós públic. La presentació de l’acte va anar a càrrec d’Encarna Muñoz, de l’associació organitzadora que va aprofitar per recordar que enguany es conmemora el 60 aniverari de l’inici del museu de la Vall de Lord. Muñoz va destacar que “amb els anys s’ha aconseguit una esplèndida col·lecció” i referent al futur museu va explicar que el fet de poder finalment tenir-lo “ens ha de donar un esperit triomfal i per fi tindrem exposada la rica història de la nostra vall”

“Amèrica Viva”: un recorregut per diferents països sudamericansUna exposició fotogràfica i amb diferents projeccions es presenta com a un espai intercultural a la sala de Plens de l’Ajuntament

Des del passat 30 de juliol, la sala de Plens de l’Ajuntament acull l’exposició “Amèrica Viva”, que pretén ser un espai per a compartir cultures, com ens explica un dels seus organitzadors, Carlo Ratto, autor, juntament amb Alba Cases (de Sant Llorenç) de les fotografies i les filmacions de la mostra. A més, a la mateixa sala de plens s’han programat diferents projeccions: el passat dia 4 va tenir lloc la del documental peruà Estado de miedo, de Pamela Iartes. Avui divendres a les 19h. es projectarà la pel·lícula Machuca (Chile, 2004) i finalment demà dissabte a la mateixa hora tindrà lloc la projecció del documental d’Argentina Memorias del saqueo. La mostra exposa fotogra-fies i filmacions d’un recorregut que passa per Argentina, Xile, Bolivia, Perú, Ecuador i Colombia. Es pot visitar fins al proper diumenge, 12 d’agost.

25528 - Divendres, 3-8-2007

Vall de Lord Dolors Pujols

“Ereccions municipals” a la Plaça MajorEls protagonistes de les passades eleccions municipals acompanyen Palomino i Moixic en la seva

conferència d’inici de Festa Major

Passaven de les set de la tarda, hora prevista de l’arribada de pocs sa-bien quin personatge. Moixic, impacient damunt l’escenari, es disposava a fer el que millor sap - recitar poesia - quan els sorolls d’un claxon anunciaven que el professor misteriós sí que faria acte de presència: arribava amb un dos cavalls vermell i era el professor Palomino (intepretat per Jordi Vilà). Després d’un repàs per la política internacional i altres temes, Palomino (com sempre moderat pel Moixic, que intentava “frenar-lo”) va entrar en el tema de les “ereccions municipals”, fent referència no solament a les de Sant Llorenç, sinó també a les de

Montse Cases se saulda a si mateixaPalomino i Víctor Pérex durant la conferència

Roures, Cases i Mas escolten Palomino

la Coma i Guixers (amb el seu alcalde-president del Consell).

Durant l’explicació i, per sorpresa, apareixeria a la plaça el flamant guanya-dor dels passats comicis, Enric Roures (interpretat per Maurici Tarrés) que a ritme del “Sex bomb” va saludar al seu homòleg i va pujar a l’escenari. No seria l’única sorpresa: poc després va aparèixer pel mateix carrer una exorbitant Montse Cases (interpretada per Joaquim Vilella), que va buscar “la de veritat” i es van sa-ludar efusivament. I, com ha de ser, també acabaria traient el nas el “tercer en discòr-dia”: Francesc Xavier Mas (interpretat per David Martínez) també es va saludar a

Maria Pintó aparegué per sorpresa al final

ell mateix i es va unir a la festa. Tots ells damunt l’escenari comentant la jugada i escoltant la conferència del professor. Pro-bablement pocs pensàvem que en aquell quadre hi faltava algú quan, enfurismada, amb un estri de cuina empaitant als seus adversaris polítics apareixia la Maria Pintó: una forma prou divertida d’acabar amb el pregó de festa major d’enguany, una bona manera de començar les festes amb humor.

Aquest espectacle, organitzat pel Casal l’Estaca era un més dels de la prime-ra jornada de la festa, que va culminar a la nit amb la tercera trobada d’acordionistes de la Vall de Lord.

26 528 - Divendres, 3-8-2007

Sant Llorenç de Morunys (Del 8-12 d'agost)Primers actes de Festa Major

Divendres, 10 d’agost12:00: Passacarrers de Festa Major amb els Geganters “Els tres savis piteus” i els grallers “Som Kom Som”12:00: Missa en honor al Sant Patró13:00: Audició de Sardanes amb la Cobla Ciutat de Cervera a la Plaça Major17:00: Concert amb l’Orquestra Marina a la terrassa del Jardí20:00: Cantada d’Havaneres amb “Mar i Vent”. A la mitja part cremada de rom a la Plaça Major22:30: Al centre cultural 3ª representació de l’obra “Camí de Santiago Russiñol” a càrrec del grup local “El Perxe”00:00: Gran ball de gala amb l’orquestra Marina a l’en-velat. En acabar ball discofeeling amb Dj. Marc Altimira. Entrada gratuïta

Dissabte, 11 d’agost09:00 XV Concurs de pesca infantil. Sortida des del Restaurant Bon Dia. Organitzat per la Societat de Pescadors de la Vall de Lord10:30 Futbol Cadets: C.E. St. Llorenç-C.F. Solsona al Camp “Les Morunyedes”12:00 Futbol Alevins: C.E. St. Llorenç- C.F. Solsona al camp “Les Morunyedes”17:00 Festa de l’Escuma a les Escoles18:00 Futbol Veterans: St. Llorenç-Solsona. V Memorial Ramon Bessa Fornell al camp “Les Morunyedes”19:00 Cercavila amb el Grup d¡Animació “Mc-KENSYS’S CLAN BAND”22:00 Gran Correfoc pels carrers de la vila00:30 Gran Concert de Festa Major amb: el grup local BATUA L’ARÇ, la FUNDACIÓN TONI MANERO i els PASTORETS ROCK. A l’envelat

Diumenge, 12 d’agost12:00 Missa a l’església parroquial amb la Coral Morunys17:00 Campionat de Butifarra al Bar Llohis18:00 Grup d’animació “La Xerranca” a la Plaça Ma-jor18:00 Futbol: C.E. Sant Llorenç- C.F. Solsona. XXIè Memorial Josep Mª Xarau al camp “Les Morunyedes”20:00 Missa a l’església Parroquial20:45 Concert a càrrec de la Coral Morunys sota la direcció de M. Lluïsa Piñero a l’església Parroquial.23:00 Gran espectacle de Folklore mexicà a l’envelat. A l’acabar, ball amb el conjunt “Orgue de Gats” i per acabar ball discoteca amb Marc Altimira.

Dilluns, 13 d’agost22:00 Correfoc infantil a la Plaça Major

14 i 15 d’agost: Concurs de Pintura ràpida

Vall de Lord Dolors Pujols

Els més menuts, també protagonistes d’aquesta primera jornada

Una xocolatada i tallers infantils de reciclatge al matí i una ballaruca al ritme de Lluís Aché a la tarda van ser els actes adreçats als més menuts organitzats pel Casal l’Estaca en la primera jornada festiva que anualment organitza la citada entitat. Després de l’espectacle més amunt detallat, un sopar de socis i veïns i la tercera trobada d’acordionistes de la Vall de Lord van posar punt i final al primer dia de festa major d’enguany.

27528 - Divendres, 3-8-2007

Associacions i Entitats El Sol del Solsonès

Xerrada anorèxia i bulímia al Sol del Solsonès

El passat divendres 27 de juliol a la seu del Sol del Solsonès va tenir lloc una xerrada sobre els trastorns de la con-ducta alimentària, anorèxia i bulímia, a càrrec de la psicòloga Sílvia Gilibets.

La formació que s’està duent a terme és una manera important d’adquirir una formació per les persones que pa-teixen aquestes patologies i conscienciar de manera especial als familiars i el seu entorn.

Collage fet pels membres del Club Social

Aquest ha estat un taller de creació artística amb material plàstic; a con-tinuació us mostrarem una fotografia del treball realit-zat. Aquest taller tenia com a objectiu la realització d’un collage on es representés la ideologia dels usuaris parti-cipants respecte l’essència del treball a l’associació. És a dir, els dos eixos: la salut mental i les drogode-pendències.

La tècnica que s’ha utilitzat com a vehicle de comunicació ha estat el collage, és a dir, hem procedit a buscar material i després s’ha retallat i en-ganxat (el material s’ha extret de revistes, diaris i prospectes). El desenvolupament del taller ha estat de caràcter lúdic, de manera que mentre es desenvolupava i a través del material gràfic que és retallat per a l’elaboració, es convidava a un debat informal del tema entre els participants.

Rifa de NadalA la vostra disposició el número 63.224.

Es juga per cada butlleta 4 euros. Donatiu 1 euro. Total per butlleta 5 euros.

Qui vulgui loteria de l’esmentat número cal que ingressi la quantitat que vulgui jugar a Caixa Penedès de Solsona, c/c 2081-0352-41-0000012956 a nom de Sol del Solsonès.

Integració del malalt mental a la societatL’aspecte més trist de la vida actual és que la ciència guanya en coneixement més ràpidament que la societat en saviesa.

ISAAC ASIMOVUn dels signes més rellevants d’aquest segle és, sens

dubte, la presa general de consciència, per part de la majoria de la societat d’arreu, i la interiorització sobre els diferents problemes socials que ens aborden.

Actualment la societat s’ha sensibilitzat davant de dife-rents problemàtiques, com per exemple el maltractament físic i psicològic, la pobresa al tercer món... Però encara queda molt per fer enfront de les malalties mentals. La desconeixença so-bre aquest terreny en la nostra societat, fa que el malalt mental tingui obstacles per poder accedir a una integració normalitzada en la societat.

Per dur a terme aquesta integració és molt rellevant el paper de la família i de tots els organismes que treballen en aquest terreny. S’ha d’aconseguir que siguin la connexió perquè el malalt mental pugui intereccionar amb la societat, però no cal oblidar que la connexió ha de ser recíproca.

El trencament i superació de les barreres socials que es troba el malalt mental, ajudarien a que el malalt aconseguís una identitat i personalitat pròpia, per dur a terme una vida en societat compartida, dialogada i digna.

És necessari que tothom deixi de banda els prejudicis i així començar a actuar perquè es pugui aconseguir una plena in-tegració de les persones amb malaltia mental, i fer que els anhels de tots puguin acabar en una realitat veritablement social.

V Caminada popular Solsona-Castellvellsortida del passeig del Pare Claret26 d’agost, 10 h

L’Associació de familiars de malalts mentals i drogo-dependents Sol del Solsonès organitza la cinquena Caminada popular Solsona-Castellvell. Les inscripcions costen 5 euros per als adults i 3 euros per als menors de 10 anys.

Exposició de pintures i dibuixos de Candi Guilanyà

28 528 - Divendres, 3-8-2007

El Club Estel informa que en les excursions que realitza amb autocar, el número del seient

s'atorgarà en el moment del pagament de l'excursió.

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

Excursió al MontsenyDiumenge 26 d'agost de 2007

Sortida a les 7:00h del matí de l'Estació d'autobusos.Farem una parada per esmorzar a l'Àrea de Gurb.Tot seguit continuarem el viatge a Santa Fe, que és la muntanya del Montseny. Dinar a l'Hostal de la Glòria a la ciutat de Viladrau. Per la tarda farem una parada a Tona a fer el cafè i pair el dinar. Preu socis: 38 euros. Preu No socis: 40 euros.

Us hi esperem a tots! Moltes gràcies! La Junta

Durant aquest mes d'agost l'horari del Club serà de 8h a 12h del migdia i de 4h a 8h del vespre.

Excursió a MadridDies 12, 13, 14 i 15 de setembre

Dimecres dia 12: A les 6.00h sortida de l’estació d’autobusos de Solsona. Parada a esmorzar a càrrec del client al restaurant Rausan d’Alfajarin. Arribada a Madrid i allotjament a l’hotel Asturias (ubicat a la zona central de Madrid, c/ Sevilla, 2, a 200 m. de la Porta del Sol), habitacions dobles. Dinar a l’hotel i a la tarda visita a l’Almudena i visita turística per conèixer Madrid. Sopar i dormir a l’hotel i nit lliure.

Dijous dia 13: Esmorzar a l’hotel i excursió a Toledo i recorre-gut amb visita general i a la Catedral de Toledo. Retorn a l’hotel per dinar. Tarda: visita als jardins del Buen Retiro de Madrid. Sopar i dormir a l’hotel. Nit lliure.

Divendres dia 14: Esmorzar a l’hotel, excursió al monestir de l’Escorial i si el temps ho permet una altra visita d’interès. Dinar al restaurant Venta Magullo de Segovia. Per la tarda, visita a l’aqüeducte romànic, plaça Asoguejo Lobo Rómulo y Remo, la Muralla i el casc antic amb el conjunt d’esglésies romàniques i abundants palaus medievals. Retorn a Madrid, sopar i dormir a l’hotel i nit lliure.

Dissabte dia 15: Esmorzar a l’hotel, sortida a Saragossa, visita a la basílica de Nuestra Señora del Pilar i el seu museu. Dinar al restaurant Rausan d’Alfajarín. Per la tarda, retorn a Solsona amb parada a la cafeteria Alfaro.

Viatge en autobús, hotel, dinar en restaurants i entrades:

350 euros per persona (tot inclòs).En la inscripció a l’excursió al club Estel del Solsonès l’interessat abonarà com a mínim el 50% del viatge fins al 2 de setembre. Bon viatge i bon menjar és l’art de l’amistatFeliç arribada a casa!!!

29528 - Divendres, 3-8-2007

Oliana La Colla Gegantera del Carnaval de solsona

XV Trobada de Gegants d’Oliana

Aquest passat dissabte dia 4 d’agost va tenir lloc la XV Trobada de gegants d’Oliana dins el marc de la seva Festa Major en honor a la Mare de Déu dels Àngels. En la festa gegantera hi parti-ciparen les colles de Camarasa, Peramola, Juneda, Tàrrega, Pradell de Sió, Carnaval de Solsona i els amfitrions, Oliana.

La Trobada començà a les 6 de la tarda amb una plantada de gegants a la plaça de la Reguereta, un cercavila pels carrers del nucli antic i finalment una ballada general a la mateixa plaça on començà el cercavila. La jornada

acabà amb un sopar popular per a tots els participants i un ball de festa Major amb l’orquestra Rosaleda.

Durant tota la calorosa tarda va ser-hi present el bon ambient i la gresca, la nota negativa, però, va ser el petit accident del nostre gegant Boig, que tot just començar el cercavila caigué i es pelà el nas, res greu, una simple pela-da que esperem que el metge Manelet sabrà curar amb precisió i rapidesa, ja que aquest proper cap de setmana, 11 i 12 d’agost, els quatre bojos visitaran Leganés a Madrid, amb motiu de la seva

VII Trobada. Tot seguit us en detallem el programa:TROBADA A LEGANÉSDissabte, 11 d’agost:14.30.- Dinar19.00.- Plantada a l’Av. 2 de maig20.45.- Exhibició dels ballets23.00.- Sopar popularDiumenge, 12 d’agost9.30.- Esmorzar11.30.- Cercavila14.00.- Dinar

Us hi esperem!!!

Oliana Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

C.E. Oliana. (Cadets)

El passat dia 7 de juliol davant un nombrós públic assistent al camp de futbol de la nostra Vila olianesa, els Campions del C.E. Oliana, en la categoria Cadets segona Divisió van recollir la merescuda copa, la qual podran lluir orgullosos a les vitrines del club esportiu.

Els Campions, categoria Cadet, segona divisió C.E.Oliana i directius amb la copa a primer terme.

30 528 - Divendres, 3-8-2007

Solsona Ramon Estany

Una dona de fum i aigua condueix els visitants per les històries i secrets de la Catedral

Passejant per damunt les voltes de la Catedral

Un campaner condueix als visitants pels racons menys coneguts de l'edifici

La visita permet mostrar les joies artístiques que conserva la basílica

La Catedral de Solsona desvetlla els seus secretsLa proposta de la UBIC amb la col.laboració de l’Ajuntament de Solsona i el Bisbat de Solsona rep una

resposta molt positiva ja des de les primeres sessions

Al so del cant gregorià, els visitants s’endinsen a la catedral, on gairebé a les fosques, són rebuts per una miste-riosa dona d’aigua i fum. Asseguts en uns dels 32 setials dels canonges de la catedral, escolten el relat dels tresors i misteris que amaga el temple, retornant en la imaginació, al moment de la construcció de la basílica, i alguns dels esdeveniments pels quals ha passat.

La visita continua fins a la capella de la sagristia, per admirar els bells retaules pintats, i tota la seva simbologia.

No es pot deixar de passar pel Claustre, per conèixer més d’aprop la bella escultura de pedra amb la imatge de la Mare de Déu del Claustre.

La segona part de la visita va a càrrec d’un campaner esquerp i coix, que conduirà els sorpresos visitants als racons més elevats de la Catedral, pujant per les estretes i tortuoses escales del campanar i sortint a l’exterior, les teulades, des d’on es gaudeix d’una vista insòlita de Solsona.

Des d’allí, una darrera sorpresa, “les golfes de la Cate-

dral”, l’espai entre la teulada i les voltes de l’absis central de la nau, un espai sorprenent i curiós. I després d’aquest recorregut, per acabar la visita, una copa de cava al celler de Ca l'Aguilar, gentilesa de l’ACP del Solsonès.

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques...

abans de DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o

porteu-los a la nostra oficina.

31528 - Divendres, 3-8-2007

GAUDÍCtra. de St Llorenç, s/n - 973 48 31 55Torra Stil, ......................... 973 48 39 46

MODA

CA L’ANITAAl seu serveiC/ Castell, 14 - 973 48 02 08

BANCS I CAIXES

IBERCAJAPl. Camp, 8 - 973 48 03 09

BARS - RESTAURANTS

RESTAURANT CASTELLC. Castell, 8 - 973 48 00 78

FRANKFURT DASAICrta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66Only Party ............................973 48 29 17RESTAURANT TRABUCAIRECtra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27

PAPERERIES - IMPREMTES

Apunts Gràfics ......................973 48 17 19Gràfiques Muval ...................973 48 04 10

Guia de serveis

AUTOMOCIÓ

GARATGE MONTANERCrta. Manresa, 1 - 973 48 06 00 DIÈRESI Autoreparació, SCCLCtra. de torà, 20 - 973 48 03 21TALLERS MONTSOL, S.L.Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05

CARBURANTS

CARNISSERIES

Carnisseria Angelina .............973 48 28 50CARNISSERIA PALÁPl. Major, 4 - 973 48 02 64CAN SOLVICrta. Manresa Piscis baixos - 973 48 20 55 C. Castell, 35 - 973 48 11 67 Ctra. Torà - 973 48 12 90

FINQUES PLANES Api núm. 7.491Des de 1975. C. Sant Miquel, 16 Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26

BOMBERS973 48 10 80

CREU ROJA973 48 06 52

MOSSOS088

POLICIA L.973 48 30 40

URGÈNCIES973 48 14 14

PERRUQUERIES

Perruqueria Bajona ...............973 48 06 69PERRUQUERIA LLUÏSAC. Llobera, 38- 973 48 26 55PERRUQUERIA NURIC. Sant Agustí,12 - 973 48 29 05

PINTURES

BENIGNO ALCÁZAR, S. L.C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49

QUEVIURES - BEGUDESBEGUDES DELFÍC. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09CAL COLLCtra. Torà, 6 - 973 48 02 16

TAXI

TAXI BORÉS - 24 h. - 4 i 8 places973 48 11 31 - 689 13 08 08AUTOTAXI Ramon CastroServei 24 h. - 608 93 81 37

ACUPUNTURA

ARTICLES DE REGAL

Articles de RegalPELLICERC/ St. Nicolau, 6 SOLSONA - 973 48 11 59

FERRETERIES - TALLERS

Ferreteria Vilbar ...................973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCtra. de Torà, 39 - 973 48 01 60

ESTÈTIQUES

JOIERIES

JOIERIA ESTERC. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52

PASTISSERIES

LA LIONESAC. Castell, 18 - 973 48 02 60

GESTORIES

CONTAGESTPL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70

GESTORIA MAS75 anys al seu serveiAv. del Pont, 4 - 973 48 00 95

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

ESPORTS

RIBERA ESPORTSPg. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47

PODOLOGIA

Peusà, centre PodològicC/ Gaspar de Portolà, 4 - 973 48 16 09

TINTORERIES

VIVENDA - CONSTRUCCIÓ

CUINA ESTEL, S.L.Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07

VIDEO

LA QUIMERAAv. Cardenal Tarancon, 10 - 973 48 17 37

VETERINARIS

Clínica Veterinària Setelsis ....629 39 12 46

TRANSPORTS Joan Guilanyà Servei Grua + Transport C. Marià Fortuny, 9 - Tel. 608 73 88 15

TRANSPORTS

AUTOCARS TARRÉSC. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29TRANSPORTS I LOGÍSTICA J. VILADRICHC. Castell, 50 - 973 48 09 09

ÒPTIQUES

Òptica Jané, ........................973 48 34 29

EXPERT RAFART

C. de la Bòfia, 6 - 973 48 31 32

ELECTRODOMÈSTICS

32 528 - Divendres, 3-8-2007

BricsFesta Major- Diumenge vinent, 12 d’agost, Missa Solemne a les 12, cant dels Goigs i repartiment del pa sucat.

Castellar de la RiberaFesta Major – Per la Mare de Déu d’Agost, dia 15, Missa a les 12

CastellvellDiumenge que ve, 12 d’agost, missa mensual a les 6 de la tarda.

La LlenaFesta Major- Diumenge vinent, 12 d’agost, Missa a les 12 del migdia. En acabar es farà un refrigeri.

MadronaFesta Major- Per la Mare de Déu d’Agost, dia 15, Missa a les 12 i bene-dicció del pa.

OdènFesta Major – Dimecres, 15 d’agost,

festa de la Mare de Déu d’Agost. Missa a les 12 i benedicció del pa.

PreixanaFesta Major – El 15 d’agost, festa de l’Assumpció, Missa a les 12.

Sant LlorençFesta Major – Divendres vinent, dia 10, festa de Sant Llorenç, Missa Solemne a les 12 del migdia. L’endemà dijous, Missa a les 12 pels fidels difunts d ela parròquia.

Solsona4t. Aniversari de la mort del bisbe Antoni Deig.- Aquest diumenge, 12 d’agost, a les 8 del vespre, s’aplicarà la Missa conventual en sufragi del senyor bisbe Antoni Deig i Clotet.

Barri de Sant Serapi- Dissabte que ve, dia 18, Missa al Claustre a les 10 del matí en honor del patró del barri de la Plaça Major, Plaça de Palau i carrer Llobera.

Parròquia Els Sants de la Setmana

Divendres, 10:Sant Llorenç. Sant Deodat o Adeodat; santa Astèria.

Dissabte, 11:Santa Clara. Sant Tiburci; santa Susanna.

Diumenge, 12:Sant Herculà; santa Hilària; beat Innocenci XI; beat Joan de Rieti.

Dilluns, 13:Sant Poncià, exiliat a Sardenya amb sant Hipòlit. Sant Cassià; santa Concòrdia; santa Aurora; santa Centola.

Dimarts, 14:Sant Maximilià-Maria Kolbe. Sant Eusebi; santa Anastàsia.

Dimecres, 15:Assumpció de la Mare de Déu. Sant Tarsici.

Dijous, 16 :Sant Esteve d’Hongria. Beat Joan de Santa Marta. Sant Roc; santa Serena.

33528 - Divendres, 3-8-2007

Festa Tropical a l'Aixeta

Sí que fa calor aquests dies

Els reis de la revetlla

Ep, la foto! Ramon Estany

Una noia molt ben acompanyadaFesta d'aniversari

Societat

RECORDEU que dilluns aquesta noia tan FINA fa anys, si hi penseu, feliciteu-la. MOLTESFELICITATS !!!!!!! De part de ........ SORPRESA (endevina-ho, jejeje).

Aquesta noieta tan eixerida el dia 15 d’agost fa 18 anys. Si la reconeixeu,

feliciteu-la. De part de família…amics

A.E. i de la gent que t’estima!

Ep, la foto

34 528 - Divendres, 3-8-2007

XXIII edició de les 24 Hores de Futbol SalaCiutat de Solsona 24 i 25 D’AGOST

INSCRIPCIONS: DEL 13 AL 21 D’AGOST, DE 8.30 A 13.30 H A L’OAC DE L’AJUNTAMENT

INSCRIPCIONS:

Cal passar a recollir el model d’inscripció a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament. Per a qualsevol dubte, es pot trucar al tel. 676 19 49 29, o bé con-tactar amb l’organització mitjançant l’aderça electrònica cesolsones@yahoo.es. Un equip es considerarà inscrit un cop hagi presentat tots els documents reque-rits i hagi fet efectiu el pagament de la inscripció.

REGIDORIA D’ESPORTS

Organització: Col·laboració:

35528 - Divendres, 3-8-2007

Records Montserrat

“Querido lector y amigo, visitante, haz un alto en el camino polvoriento y quebradizo de la vida, sube la cúspide

del Amor, y desde allí, vivirás en su exacta dimensión y contenido nuestra

Fiesta Mayor. La Fiesta Mayor de Solsona. Todos quedáis invitados”.

He començat aquest escrit amb un fragment del pregó publicat al pro-grama de la Festa Major de Solsona de l’any 1963, perquè avui sí que en parlarem de les diades més festives de l’any que recordem.

Abans, però, comentaré les po-ques coses del llunyà any 1963 que queden per explicar, també, d’aquell niu que tenia tan ple en començar el primer dels tres escrits del recull de records d’aquell any. Som-hi!:

*”Las Ferias de San Isidro” se celebraren del 12 al 15 de maig i, segons consta al programa, els “precios stands para 1963” rondaren entre les 200 i les 500 pessetes.

*Del 26 al 31 d’agost, al “Semina-rio Conciliar de Solsona” se celebrà la “2ª Tanda de Ejercicios Espirituales para Cursillos de Cristiandad, dada por el Exm. y Rvdmo. Dr. Vicente Enrique Tarancón (Obispo de Solsona), y por el reverendo José Torres Segura”.

De fet, el bisbe Tarancón n’estava ben cofoi del Moviment de Cursets de Cristiandat. En la pastoral del dia 25-1-1962, n’escrigué, per exemple: “Los cursillos van dirigidos -y lo consiguen- a formar verdaderos cristianos(…) Los fru-

RECULL DE RECORDS DE L’ANY 1963 (III)

Programa Festa Major 1963 (ACS).

Programa Fira St. Isidre 1963 (ACS).

tos de los cursillos han sido espléndidos en nuestra diócesis, y están a la vista de todos(…) Nunca daremos suficientes gracias a Dios por el beneficio inestimable que nos ha concedido(…) El Cursillo, fundamentalmente, es un encuentro con Cristo, la “topada amb Crist”, de que tan-to hablan los cursillistas al recordar sus vivencias de aquellos días. Un encuentro cara a cara, sin tapujos ni subterfugi-os(…) Los mil quinientos hombres que han pasado por cursillos son una fuerza extraordinaria(…) He escrito esta Pastoral pensando principalmente en vosotros, amadísimos cursillistas(…) Pero tenía ne-cesidad, al propio tiempo, de manifestar públicamente mi complacencia por los frutos que los Cursillos han conseguido en nuestra diócesis y de testimoniaros mi afecto y mi gratitud”.

*El dissabte dia 5-10-1963, al bosc de Viladebages (Brics-Olius) se celebrà el XXIII aplec de la Taula Rodona, al qual assistí un bon grup de solsonins, i en acabar el dinar i la xerinola es cantà l’himne; uns versos del qual deien: “Quin goig dóna aquí el cantar/ amb bon vi i bona teca./ Bon humor no hi pot faltar,/ tot riu, tot és cridar./Eureka!”.

/--------------/

Exercicis Espirituals per a Cursets de Cristiandat, s’hi poden veure el bisbe Tarancón, mossèn Torres i un bon grupet de solsonins -agost 1963-.

36 528 - Divendres, 3-8-2007

Records Montserrat

I ara sí que comencen les contalles de bocinets de la FESTA MAJOR DE 1963, al “Programa Oficial” de la qual hi ha la següent poesia dedicada a la Mare de la Font, on aquell any s’inauguraren “las nuevas instalaciones de mesas artísticas, la fuente de San Pedro Mártir”, i es col.locaren “letreros turísticos en el mismo paraje”. La poesia esmentada, doncs, diu així:

“Oh Mare de la Font,paratge n’ets d’encís;

tal volta així seriaun tros de paradís.

El rossinyol hi pon,la merla hi té el seu niu,

la flora s’hi extasiai el maig sempre hi somriu”.

/------------/Abans de parlar de la informació que d’aquella Festa

Major dóna l’esmentat “Programa Oficial”, però, comentaré que a l’acta de la sessió extraordinària que l’Ajuntament celebrà el dia 5-7-1963, a l’apartat “Fiesta Mayor”, entre altres moltes coses, s’hi pot llegir:

-Que els preus més barats dels “palcos del entoldado” foren de 150 pessetes, i els més cars de 350; i els preus de les entrades per als “caballeros” foren de 40 pessetes a la tarda i de 60 a la nit. Els preus de les entrades per a les senyores, però, foren de 10 pessetes a la tarda i de 20 a la nit.

-Que “Con respecto a la banda u orquesta para acom-pañar al Ayuntamiento y Autoridades a los actos oficiales, se acuerda autorizar al Sr. Alcalde para realizar las gestiones oportunas ante los componentes de la disuelta orquesta Dia-mant-Club, por si fuera posible su actuación”.

I tornant al “Programa Oficial”, a l’apartat “Espectá-culos varios” diu:

-”Cines España y Trasatlántico. Extraordinarias sesiones de cine”.-”Circo Continental de Francia. Grandes veladas de circo y ferias”.-”Casal Parroquial, Selectas representaciones teatrales”.-”Teatro Borza interesantes representaciones teatrales, tarde-noche, programas infantiles”.-”Conciertos Musicales clásicos y modernos. Orquestas Hot-Club y la Salvetana”.

/---------/Quant a l’esmentat “Teatro Borza”, instal.lat a la “Plaza

de Pío XII” la Festa Major d’ara fa 44 anys; en un programa a part, que anunciava la representació de la comèdia en tres actes “Dueña y Señora”, hi ha la relació del repertori teatral que oferia la companyia, i s’hi poden llegir els següents èxits de la ràdio d’aquells temps: “Ama Rosa, Un arrabal junto al cielo, Las dos hermanas, La segunda esposa”.

Segons el citat “Programa Oficial”, la vigília de la Festa Major s’escaigué en dissabte, i a més a més dels actes que al present segueixen essent tradicionals, anuncia: “En las Casas Consistoriales REPARTO DE BONOS a los pobres, por el M. Ilustre Ayuntamiento”; a 2/4 de 8 del vespre, “Canto solemne de VISPERAS en la Santa I. Catedral B”; “En el Trasatlántico Cinema, inauguración de la EXPOSICION DE PINTURAS del gran pintor solsonense Sr. Ramón Vilamosa(…)”.

Dels actes del diumenge dia 8, remarcaré que la “Missa Pontifical” del matí fou oficiada pel “Excmo. y Rvdmo. Sr. Obispo, Dr. D. Vicente Enrique y Tarancón”, hi predicà “el Rdo. Clemente Forner Escobet, cura-arcipreste de Navàs, i hi cantà “La Capilla de Música de la Catedral”. A la sortida de l’ofici, a la plaça Major, a més de ballar-hi els gegants, ball de bastons…, hi ballà l’àliga i els aligons, i en acabar la tronada “los gigantes y demás comparsas” ballaren “sus danzas por las calles a los sones del “Flaviolarie””. El pendonista de la processó de la tarda fou “el Iltre. Sr. D. José Gual Solá, Juez de Primera Instancia e Instrucción del Partido”.

El “Oficio Pontifical” del dilluns dia 9, fou celebrat pel bisbe Tarancón que, també, però, hi féu la prèdica, la qual cosa es repetiria en la MISA DE REQUIEM del dimarts dia 10.

A les 7 de la tarda del dilluns i del dimarts, hi hagué futbol; el del dilluns, però, s’anunciava de la següent manera: “Interesante PARTIDO DE FUTBOL, copa del M.I. Ayunta-miento”.

Un dels Aplecs de la Taula Rodona celebrat al bosc de Viladebages -Brics-Olius- els anys seixanta.

Els gegants i el fabliolaire Ramon Capdevila, que deixà d’acompanyar-los l’any 1967. 37528 - Divendres, 3-8-2007

També se celebrà un “Concurso de TIRO AL PLATO en el campo de detrás del Seminario, disputándose magníficos trofeos y premios”. Aquesta celebració es féu a 2/4 de 4 de la tarda del dimarts dia 10.

El dimecres dia 11, com era tradici-onal llavors, sols es féu una “MERIENDA-VERBENA en el pintoresco parque de la “Mare de la Font” con elevación de globos y juegos japoneses, con sus correspondientes golosinas para obsequiar a los pequeños concurrentes”.

I la relació d’actes del “Programa Oficial” acaba dient: “CAMPEONATOS DE CATALUÑA DE MOTO-CROSS, Día 1º de Septiembre, Como preludio de Fiesta Mayor tendrá lugar una gran competición de Moto-Cross en la magnífica pista de la “Font de la Mina”. Esta prueba será puntuable para el Campeonato de Cataluña”.

/-----------/Bé, tot seguit, acabaré el darrer escrit del recull de

records de l’any 1963, amb alguns dels col•laboradors rela-cionats al “Programa Oficial” de la seva “Fiesta Mayor” que a la relació d’enguany, per diferents raons, no hi podran pas ser: “Bares y cafés: Café Sport -Helados -Vermut con sus hierbas Pl. Iglesia-, Cafetería La Roureda -Bar- Castillo, 42”. “Bebidas y comidas: Costa Casals, Encarnación -Pl. S. Pedro, 3, Riu Camps, Plácido - Regata, 3 (Pl. S Juan)”. “Farmacias: Aldoma Canut, Angel -Castillo, 12, Sarri Muntada, Rosendo -Pl. May-or, 13”. “Frutas y verduras: Solá Jaime (Vinet) -Dominicos, 13”. “Industrias lácteas: I A. T. S. A. -Llisas, 1, Lecherías de Solsona, S.A. -Ctra. Manresa”. “Joyerías y relojerías: Jalmar, Carmen e Hijo -Castillo 25”. “Leñas y maderas: Maderas Vimel, S.A. -Ctra. Torá”. “Médicos: Baixas Castellví, Luís -Médico Forense- S. Miguel 3, Casas Bertrán, José -Médico Titular- Av. P. Claret, 5, Casserras Solé, José -S. Cristóbal, 8”. “Panaderías y pastelerías: Morist Cardona, Angel -Pl. S. Juan, 3, Pratsobrerroca Antúnez, José -Tv. S. Pedro 2, Sampons Pas-telería -Llobera, 4”. “Peluquerías: Barbería Mas -Pl Mayor, 12, Pérez, Cristina -Peluquería señoras- Regata, 23, Tripiana Doña, Eduardo -Pl. Mayor, 2”. Pescados: Colillas Puit, Ramon -Ter-cerías-, Coll, Ramona -Regata 7 (Pl. S. Juan), Solá Planas, Pilar -Castillo, 40”. “Tejidos, mercerías y perfumerías: Balcells, Mercedes -”El Barato” Pl. Mayor, 1, Casa Bufau -S. Miguel 7, Llorens, Hermanas -S. Miguel, 8”. “Ultramarinos: Candanedo

Palau Episcopal, el bisbe Tarancón amb un grup de persones, entre les quals els metges Lluís Baixas Castellví (3r., esquerra foto), i Josep Casas Bertrán (5è., esquerra foto), anys 60.

Ortea, Manuel -Pl. Mayor, 2, Pujol Folch, Laura -Madre de Dios, 2, Vda. de Pedro Bajona -S. Lorenzo, 13”. “Zapaterías: Calzados Joanet -Castillo, 35, Calzados Perejan -S. Cristóbal, 2”. “Varios: Costa Orrit, Juan -Cuchillería- Girabaldes, 8, Pérez Balber, Joaquín -Trapero- Regata, 17”.

I fins aquí el recull de records del llunyà any 1963. Amb el desig que us hagi agradat, us dic ben cordialment adéu siau!, i: BONA FESTA MAJOR!!!

Records Montserrat

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques...

abans de DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o

porteu-los a la nostra oficina.

38 528 - Divendres, 3-8-2007

Indrets amb misteri Jaume Clavé

Misteris de la Ribera Salada (5)

Sabartès (2)Sermó imaginari

www.larevoluciondemarte.com

Athanàgia (Sanaüja). Història i localització de la Numància catalana (Llibreria Dach)

Som a l’església romànica de Ceuró, a la missa d’alba d’un diumenge de l’any 800 i mossèn Bernat s’adreça als fidels en aquests termes:

“Estimats presents, senyor i senyora de Ceuró i fidels tots: Acabem d’escoltar com el Senyor ens amonesta que hem de ser prudents com els coloms i astuts com les serpents. Mireu, la nostra ribera n’està plena de serpents, aquestes bestioles tan espavilades que el Senyor sabrà perquè ha posat al món. Encara que ens siguin antipàtiques, no tenim dret a matar-les. Amb tot, cal reconèixer que van tenir la mala sort que el dimoni s’hi emmascarés per enganyar els nostres primers pares Adam i Eva i des de llavors el dimoni o la serpent, tant se val, van lluitar per a ser els amos de la humanitat. Ja sabeu que els nostres avan-tpassats de Ceuró encara no fa massa anys adoraven una grossa serp de pedra en el punt més alt del serrat de Sabartès, que encara avui podem contemplar. La paraula Sabartès, estimats germans, per les consonants que té, vol dir serpent, encara que no ens ho sembli perquè la paraula s’ha transformat un xic o perquè està dita en una llengua antiga, però la serpent monstruosa aquí la tenim, traient el seu cap horrible entre els pins per contemplar, de dalt estant del serrat, l’era de la rectoria. Ací, els fetillers de la ribera convocaven el veïnat per oferir alguns sacrificis de sang a l’ídol de pedra. Posaven les ofrenes damunt la codinera de la nostra preciosa església, abans de ser aquesta edificada, i diuen que no tot era sang d’animalons, sinó que de vegades també n’hi havia d’algun pobre infant. Es conta que amb motiu d’una forta sequera hi van pujar molta gent una nit de lluna plena a suplicar la pluja. Els mags van pronunciar estranyes oracions en una llengua secreta i repartien substàncies al·lucinògenes als presents per enterbolir-los la ment i fer-los sentir suposades sensacions sobrenaturals. Tot d’una la lluna s’enfosquí i un gran llampec va il·luminar tot el clot de la ribera, seguit alhora d’un tro estrident. La gent fugí esparverada de pressa i corrents cap a les seves cases. Va caure un aiguat tan gran que alguns van morir ofegats en travessar de nit la grossa ribera. Mireu, què voleu que us digui? Si no volem servir l’Anyell, que és mans, dolç i humil i no demana sang, sinó que la dóna per nosaltres, haurem de servir un altre amo que ens prometrà l’oro i el moro, però que segurament serà tot mentida. Germans, la neutralitat no és possible. Som humans i estem necessitats de tot. Ja veieu que pocs arribem als 60 anys i encara maldats d’una cosa o altra. Jo us convido a que un dia de la setmana entrant pugem a aquest serrat de Sabartès i asclem pel mig el cap de la serpent, que entre tots espero que ho assolirem; doncs, no volem que el rèptil de la cabellera i de les grosses escames es pugui tornar a bellugar mai més per aquestes contrades. Que Déu omnipotent beneeixi els senyors de Ceuró i els seus vassalls i que el nostre patró sant Julià ens concedeixi aquest diumenge d’avui una bona cacera, amèn”.

Cementiri de Ceuró

Masia de Sabartès des del cap de la Serpent

La Serpent Megalítica de 70 m, treu el cap al turó de Sabartès

El cap esberlat de la Serpent

39528 - Divendres, 3-8-2007

Cartellera

Concurs Fotogràfic:“la bata de Carnaval arreu del món III”

L’Associació de Festes del Carnaval premiarà les foto-grafies que mostrin la bata de Carnaval en els llocs més llunyans, originals, inhòspits o emblemàtics

Sota el nom “La bata del Carnaval arreu del món”, el concurs quedarà obert fins el dia 18 de gener del 2008.Els interessats podeu fer arribar les vostres fo-tografies a través de correu electrònic a l’adreça carnavalsolsona@yahoo.es; a través de correu conven-cional a l’apartat de correus núm. 67 de Solsona; o bé deixant-les a l’Oficina de Turisme. Amb la fotografia cal adjuntar-hi el nom i cognoms del concursant, així com també un telèfon de contacte.Enguany, es premiarà la millor fotografia amb un viatge, i les dues finalistes, amb un lot de productes del Carna-val.Totes les fotografies que es recullin passaran a formar part de l’arxiu del Carnaval i s’exposaran durant la festa solsonina.

Exposició del Folklore festiudel Corpus i la Festa Major

Durant tot l’agost a la sala gòtica del Consell Comarcal del Solsonès.

HARRY POTTER• Divendres, 10 - 1/4 d'11 nit (Dia de l'espectador)• Dissabte, 11 - 11 nit• Diumenge, 12 - 2/4 de 6 tarda i 8 del vespre• Dilluns, 13 - 1/4 d'11 nit• Dimarts, 14 - 1/4 d'11 nit• Dimecres, 15 - 2/4 de 6 tarda i 8 del vespre VA

L per

0,50 E

uros

per la

compra

d'una

entrad

a

HARRY POTTE

R

REVETLLA: Joan Vilandenyplaça del Camp- 11 d’agost, 23 h

El músic solista Joan Vilandeny amenitza la revetlla d’aquest dissabte, amb un ampli repertori de la música més actual i peces ballables de sempre.

Sessió de sardanes a càrrecde la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona passeig del Pare Claret- 15 d’agost, 19 h

El passeig del Pare Claret és l’escenari de la sessió de sardanes que interpreta la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona. La ballada començarà a les 7 de la tarda.

Festa Major de PreixanaDimecres, 15 d’agost

Matí, a les 12, Missa participadaA la sortida hi haurà coca i barreja per a tothom

Tarda, a les 7, Gran Ball a càrrec del grup RICO RICODurant el ball es farà el sorteig dels premis. Hi haurà servei de begudes i entrepansNota: En cas de pluja, el ball es farà a la Sala d’Esplai de Navès.

40 528 - Divendres, 3-8-2007

Cartellera

Festival de Música de la Catalunya CentralTeatre Comarcal, 15 d’agost, 22 h

El Teatre Comarcal acull el concert inaugural del Festival, a càrrec dels professors de l’AIMSEls professors de l’Acadèmia Internacional de Música del Solsonès (AIMS) ofereixen el primer concert que enceta el Festival de Música de la Catalunya Central, que enguany duu per lema ‘Aires bohemis’. El programa inclou obres d’Antonín Dvorák i Bohuslav Martinu, entre d’altres.

Festa Major de Brics

Dissabte, 112/4 de 10 de la nit: Sopar per a tothom amb torrades i arengades i, per beure, un bon traguet de vi. Ben tips, cap a ballar, amb la companyia del grup Tryfàssic. Es farà el ball del “desmanegat”.

Diumenge, 1212 del migdia: Missa Jove. En sortir, el tradicional pa sucat de brics, repartiment de flors i balls de cascavells.7 de la tarda: Ball amb la companyia de Jordi Casellas. Mentre els grans balalrem, els petits jugarem, una passarel.la de colors es farà i un detall ens podrem emportar. A la mitja part, coca i barreja per a tothom, i gran xocolatada per a la quitxalla. Durant el ball es farà el sorteig. Hi haurà servei de bar.

Madrona - Dies 11, 12, i 15 d’agost

Dissabte, 11 d’agost 5 tarda: Segones 2 hores de resistència de Motocros. Inscrip-cions el mateix dia.

Diumenge, 12 d’agost4 tarda: VII Concurs de Botifarra. Inscripcions el mateix dia. Trofeu per les 3 parelles finalistes i obsequi per a tots els participants.8 vespre: Gran Ball amenitzat per Ramon Espuga i el seu equip electrònic. Es farà el típic ball de fuet!Hi haurà cava gratuït i servei de bar i entrepans.Durant el ball se sortejarà una panera i diversos lots.

Dimecres, 15 d’agost12 migdia: Celebració de l’eucaristia. En sortir, benedicció i re-partiment del pa. Tot seguit s’obsequiarà a tots els presents amb coca i barreja. Sorteig d’una panera, un pernil i varis lots.

FESTA MAJOR ARDÈVOL

Divendres, 17 d’agost A les 9 del vespre, repic de campanes. A les 11 de la nit, revetlla popular, amb jocs de cucanya organitzats per l’Esplai Ardèvol, coca i xocolata per a tothom.

Dissabte, 18 d’agost A les 8 del matí, partit de futbol sala casats contra sol-ters. A 2/4 de 6 de la tarda, festa de l’escuma, a la pista po-lisportiva, per a qui es vulgui refrescar. A partir de 2/4 de 10 de la nit, gran botifarrada per sopar i seguidament, ball de nit amb el grut TRYFÀSIC i conti-nuarem la festa amb el grup de versions i rock&roll BO-TTOMLESS . I acabarem amb una escombrada popular.

Diumenge, 19 d’agost A les 8 del matí, ressaca popular (com de costum). A la 1 del migdia, missa solemne. A 2/4 de 8 de la tarda, gran ball de tarda a la pista polis-portiva amb l’ardevolà JOAN VILANDENY . * Tots els actes són gratuïts i hi haurà servei de bar i entrepans.

Festa Major de La ComaL’orquestra Rosaleda i el Pont d’Arcalís, principals atracions de la Festa d’aquesta vilaDies 14, 15, 16 i 17 d’agost

41528 - Divendres, 3-8-2007

Opinió Ramon Gualdo

Deu anysamb gegantons

Aquest mes d'agost ens haurà fet arribar als deu anys de celebració de la Festa dels Gegantons. Bona notícia! Què representen deu anys de la festa? Doncs, una muntanya immen-sa d'alegria i de coloraina. Es presenten també una muntanya immensa de rialles i de tavola infantil, uns decibels saludables de sorollosa gresca i de cridòria de les veus tendres.

Amb deu anys de la festa, hauran regalat una escampadis-sa abundant d'alegria als carrers i a les plaçes de Solsona. Hauran aconseguit que la quitxalla visqui de manera joiosa el sentit de les nostres tradicions, que estimi els nostres costums, que valori la importància de les festes populars. Hauran aconseguit que els nens, les nenes i la jovenalla solsonina -i fins i tot d'altres indrets- s'adonin que gegants i dracs poden ser amics, que els óssos i els caps grossos poden ser germans, que el folklore solsoní pot representar una família nombrosa, gran, acollidora i ben avinguda. I amb deu anys de la festa, també petits i grans ens haurem adonat que de tant en tant hem d'apendre a posar alegria a la vida.

I, havent arribat als deu anys, també és realment just i necessari, i és el nostre deure (com a ciutadants) donant les gràcies als que han passat hores i hores pencant tot organitzant la festa cada any, i també als que hi han col·laborat d'una manera o d'una altra.

Deu anys? Doncs, per molt anys, tu. Deixem anar aquella expressió de la saviesa popular: "Que per molts anys poguem fer semblants obres amb els mateixos manobres". I ho podríem acabar així: Que Déu us dóni molts anys de vida, que els gegantons us donin alegria, que Sant Roc us doni sort, i que la Generalitat... us doni calerons.

Opinió Ramon Gualdo

Magdalena: Vés,i no pequis més

Senyora Magdalena Álvarez, ministra de Foment: No tornis a Catalunya per dir bajanades. Jesús, a Maria Magdalena li va dir: "Te'n pots anar, i no pequis més". Aquella Magdalena pecadora de l'Evangeli, almenys va tenir la humanitat d'ajupir-se davant dels peus de Jesús i posar-hi perfum. Però, tu no t'has pas ajupit, perquè ets tota una ministra d'un govern. Has vingut a donat excuses de mal pegador, en parlar del caos de l'aeroport del Prat. Has donat la culpa als altres, i amb molta barra has parlat fins i tot de normalitats. No has reconegut cap culpa.

Jo no sóc tan educat en els mots com Jesús de Natzaret. Per això t'ho dic d'una altra manera: Magdalena Álvarez: Fot el camp i no pequis més. No tornis a dir carallotades i "no cantis vuits i nous i cartes que no lliguen".

Relat Juani Cervera

Abans de res

En contacte amb l’aire tot esdevé variable, dispers, confús, puc sentir-me com “le meteque” a casa meva i ajornar-ho tot sense que em pesi. T’escric, sempre t’escric, sovint, quedes al fons d’un nou calaix, avui però, surts a la llum; ets el recurs no presentat, la tesi inacabada, la desídia.

Saps? avui plou, no tot el que voldria ni el que con-vé, tot i així l’estona convida a renovar-se, feia masses dies que l’aire duia rerafons, rescalfament d’estiu on s’ajornen veritats i poques coses es resolen bé.

T’escric per si no fas vacances, alerta! no t’hi acos-tumis, el cos s’arreplega en un victimisme depressiu i tot, fins el millor del dia, com aquesta pluja esdevé molèstia.Vacances, espai-temps de revolta, de final de trajecte, de fita desitjada, poder gaudir de l’estona, respirar-la, netejar el front de malures i prendre el sol, el de l’est i el de l’oest, fer la migdiada al bosc, passar el dia sota els núvols, no fer cap cua per fer el que ve de gust, perquè abans de res ets tu.

Allunyar-se de tòpics entorn de la felicitat, per-queèel que forma part d’un espai desconegut, aliè a tu , trasbalsa, sí, però alhora és una necessitat legítima, origen de creació, d’interacció, sinapsi natural, vida. Fer vacan-ces durant l’any és trobar, trobar-te mancat de descans, de conversa, de companyia, de plaer i cercar les formes de compensar-se, escriure més cartes que arribin a qui tu vols, estimar-te més del que t’han estimat, cuidar-te... Disculpa’m, em sembla que estic escrivint un manual de la felicitat i...m’aturo aquí.

Vaig sentir a la ràdio l’altre dia una frase feta: “Si el hombre pudiera conocer al prójimo, no idolatraría, ni odiaría” potser, si es produís, el contacte amb un mateix, l’empatia podria o no ser possible vers el proïsme, no obs-tant, no seria l’objecte de les seves fantasies; si el satisfà l’idolatra, si el rebutja l’odia. Amb tot és difícil gaudir de les vacances... bé, com et dèia, l’aire és més fresc i em fa mandra marxar a un altre país, ja sé que abans de res...

42 528 - Divendres, 3-8-2007

Opinió Assemblea Comarcal del PSC del Solsonès

El passat 16 de juny va constituir-se el nou Ajuntament al qual donen suport els regidors dels grups municipals d’ERC, El Comú i el PSC, conformant una àmplia majoria que ha donat forma a la voluntat de canvi liderat per un govern d’esquerres que va manifestar la població de la nostra ciutat en les darreres eleccions municipals.

El PSC dóna total i absolut recolzament a la composició del nou govern municipal i a les decisions preses durant els dos primeres mesos del seu mandat. Ha estat un període d’aterratge en un ajuntament i una administració gens acostumada als canvis de govern i a la normal i lògica alternança.

Un cop passat l’estiu serà temps, ja, de posar fil a l’agulla i endegar un profund canvi en la forma de fer les coses. La prudèn-cia dels primers mesos no ha d’estar renyida amb la determinació i la fermesa en la presa de decisions que són urgents: S’ha de fer l’anunciada auditoria i s’han de fer públics els seus resultats, s’han de gestionar de forma diferent i més eficient els serveis públics, s’ha de fer, de veritat, una política urbanística fins ara inexistent, s’han de racionalitzar els recursos humans i s’ha de dignificar l’ocupació pública a la ciutat. Són moltes les coses que s’han de canviar i és necessari fer-les. Solsona necessita unes noves polítiques i les forces d’esquerres les hi donarem.

CiU, per boca del Sr. Riart, ha demostrat aquest estiu, una vegada més, quina és la seva forma d’actuar. Palesant la seva manca d’elegància no s’han dignat a concedir al nou govern ni tan sols els cent dies de marge per poder fer-se càrrec de la nova situació i començar a prendre decisions. No, el Sr. Riart ha volgut

utilitzar un tema tan mesquí com els sous dels nous regidors per començar a criticar el nou govern municipal.

El temps i la gestió demostraran al Sr. Riart quin és el veritable concepte del que és car i del que és barat. Hauria de saber el Sr. Riart que quan un alcalde en exercici es presenta a la reelecció mai no guanya les eleccions l’oposició, sempre les PERD l’Alcalde. Riart hauria de prendre nota de què ha fet el Sr. Márquez i què està passant dins la seva formació política i actuar en conseqüència presentant la seva dimissió.

Podem enlluernar-nos tots amb els focs d’artifici estiuencs de CIU i d’en Jordi Riart, però la realitat de la seva gestió li hauria de fer ser més prudent en les crítiques. En les regidories de Governació, Promoció Econòmica i Turisme que gestiona el regidor del PSC Josep Lluís Caelles el Sr. Riart va gastar en cinc mesos el 96 % del pressupost assignat per tot l’any.

En concret s’ha gastat el 83,5 % del pressupost de governa-ció, el 99,8 % del pressupost de turisme, el 93,3 % del pressupost de promoció econòmica i el 101,5 % del pressupost de comerç. D’un pressupost global d’aquestes regidories de 181.000 euros l’equip d’en Riart n'ha gastat 174.000 o el que és el mateix, el nou regidor Sr. Caelles disposa de 7.000 euros de pressupost per gestionar les seves carteres fins a final d’any. Algú creu que, amb aquestes credencials, en Jordi Riart està legitimat per criticar la gestió de ningú?

La tardor i l’hivern ens portaran l’anàlisi global de la seva gestió i la crua realitat. Aleshores tornarem a discutir sobre el que és car i el que és barat en matèria de sous i de moltes altres coses.

Rèplica a Jordi Riart

Opinió Antonio Márquez Torres

El patiment del Sr. del Nido

A l’endemà del partit de la UEFA, guan-yat pel Sevilla Club de Futbol, al senyor José Mª del Nido, conegut home de lleis i president del club sevillà, no se li va acudir altra cosa millor per demostrar el seu amor sevillista, que deixar anar aquesta frase: "No pensaba que se pudiera sufrir más de lo que sufrí durante este partido".

Si tingués l’oportunitat de parlar amb el senyor del Nido, la qual cosa ho veig difícil, li diria que aquestes paraules em van ferir a mi i a qualsevol altra persona, amb un mínim de sensibilitat humana, que en aquell moment l’estigués escoltant. Són una greu ofensa al dolor de milers d'éssers que pateixen de veritat en aquest món tan injust del que vós i jo formem part, la seva condició de víctimes injustes els dóna una autoritat divina sobre nosaltres. Segur que ho va dir inconscientment, però tot i amb això són paraules d’autèntica idolatria.

Sí, senyor del Nido, hi ha altres coses per les que hauria de patir més que per la possible pèrdua d’un partit de futbol. En el temps que va durar el partit van morir, entre fam i violència

física, a prop de deu mil persones. Li recomano, a vós i als seus jugadors, que mirin, de tant en tant els reportatges que es donen del genocidi a l’Àfrica, dels nens soldats i de la greu situació a l’Amèrica llatina, entre altres casos. Llavors, si el seu cor encara es manté obert, s’adonarà que, efectivament, hi ha altres coses que l'han de fer patir més. Potser vós ja hi teniu la solució: tirar de talonari, buscar qualsevol ONG i d’aquesta manera tranquil·litzar la vostra consciència.

Li proposo una cosa molt fàcil, encara que en principi pugui resultar un pèl difícil: que

tots plegats prenguem consciència, i ho proclamen, del fet que vivim en una bombolla d’opulència i que bona part dels humans no es po-den permetre aquest patiment de luxe. Totes les bombolles acaben esclatant. I quan esclati no ens hauria de sorprendre ni tampoc no seria correcte carregar les culpes ni a terroristes ni a okupes.

Possiblement vós em direu que la consciència no serveix per a res i en aquest cas no vol que li amargui la festa. I jo també li dic que si tothom la tingués, segur que el món aniria d’una altra manera.

43528 - Divendres, 3-8-2007

Opinió El Crit

Carta d’agraïment

Si a principis d’any ens hagues-sin assegurat que enguany hi hauria la 3a edició del Solsona Rock Festival més d’un no ens ho haguéssim cregut, però contra tot pronòstic i dificultat po-dem dir en veu alta que ja hem celebrat la tercera edició del festival de rock de la nostra ciutat, o almenys això és el que pensàvem fins aquest dissabte.

Aquest any i una vegada més l’organització ha estat impecable, els concerts de tots i cadascun dels grups han estat excel·lents, la puntualitat en els horaris immaculada, l’ambient i el bon rotllo del públic fantàstic, la dedicació i esforç de la gent que ha col·laborat socis i no socis enorme, però ens ha tornat a fer el salt el públic assistent local (només 666 persones amb entrada, una bona part dels quals eren de fora de Solsona i una part de les quals eren regalades a col·laboradors, punts de venda, invitacions a grups).

Volem agrair públicament en primer lloc a tots i a cadascuna de les

666 persones que aquest dissabte van venir al SRF07 per donar-nos suport i/o simple-ment passar una bona estona, en segon lloc als socis i no socis que han ajudat en diferents tasques del l’organització, als voluntaris de la Creu Roja, a la brigada de l’Ajuntament, als nostres col·laboradors Riu Esports i Moda, El Ral, Prosetel, IPSIC, MCI, CAM, Bar El Castell, Autoreparacions del Solsonès, Estació de Serveis Setelsis, Ràdio Solsona, Lluís Sabata i als col·laboradors principals

Opinió Xavier Solé Pla

O te callas o te meto dos hostias!

Amb aquesta frase tan fina, que denota una clara manca d’humana sensibilitat, de delicadesa, d’urbanitat absoluta, però sobretot amb una demostració d’autèntica marassa, es va referir una progenitora al seu fill, de cinc o sis anys, al qual estirava per una mà com qui li penja una bufanda, en una rotonda a tocar Blanes en direcció a Lloret de Mar.

No fos per què el trànsit, en un cap de setmana de finals de juny, atapeït de cansalades blanques atípicament ansioses fan cua tot esperant que el sol punxent o les picades de medusa les faci envermellir, ja és prou intens per interrompre’l sense exposar-se a un bombardeig de botzines, em van venir ganes de baixar del cotxe, referir-me a la senyora amb una genuflexió com a exemple de totes les mares, i demanar-li els drets per publicar el manual de com no educar un fill.

En massa ocasions tendim a buscar explicacions del perquè l’agressivitat forma part d’un entramat de relacions socials on amb massa facilitat, donem el pitjor exemple a aquells qui més resguardats haurien d’estar del fet barroer, de la mala paraula, de la quota de mal geni que, a vegades, portem a la sang, i no precisament pas per culpa dels petits, tot i que en siguin el blanc més descarat.

Hotel Sant Roc, al Pub Sputnik i a Construccions El Cisteller. També donar les gràcies a l’Ajuntament de Solsona, Consell Comarcal del Sol-sonès, Diputació de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, i La Caixa pel seu finançament necessari però creiem que insuficient, donada l’experiència dels tres anys i amb l’objectiu últim de promocionar la comarca del Solsonès amb aquest esdeveniment cultural d’estiu.

El camí per consolidar un fes-tival de música amb grups de qualitat a l’estiu a Solsona, se’ns presenta cada cop més enrevessat i ple de pujades. Per això ara toca fer autocrítica i a la vegada analitzar l’evolució del SRF en aquests tres anys.

I com cada any deixem una frase per la història:

Com dirien els Lax’n’busto:“DÓNA’M FORCES PER CRIDAR!!”

44 528 - Divendres, 3-8-2007

Opinió J. Nadal

Votants i votantesDes d’aquesta popular publicació, em dirigeixo a tots i

a totes; ciutadans i ciutadanes de Solsona; i als de tot arreu on diuen que hi ha democràcia, pura i dura; a tots els treballadors i treballadores (més o menys), bé, empleats i empleades, empresaris i empresàries (poques), mestresses i mestressos de casa (pocs), funcionaris i funcionàries o no tant: interins i interines, ensenyants i ensenyantes, encara que no tinguin clar el que han d’ensenyar. A tots plegats i plegades, que sabeu qui heu de votar, o qui no heu de votar, o que tant us fa (que cada dia més n’hi ha, quasi majoria absoluta).

Benvolguts i benvolgudes:Aprofito per fer una crida a tots i a totes; bé, a partir d’ara

només ho diré en masculí: elles són prou intel·ligentes, com per entendre que quan es diu ciutadans, també va per a elles; i sinó també els pot servir per fer-se l’orni. Us convido a pensar; a pensar en el que vau votar, a pensar si vau pensar; que si ho fan bé o no; de si escollim el candidat més adequat; el que us faci més gràcia o gracieta; de si és més guapo o no tant, que no més guapa és clar, com que no se n'hi presenten, de guapes (de candidates alcalda-bles!). Bé, vaig al gra, al final semblaré un polític!. Vau pensar, en el que vindria després?, en els disgustos dels candidats i possibles regidors, en les seves famílies, amics, simpatitzants i partidaris. Per a vosaltres era un dia de festa, però més interessant, fins i tot amb cert morbositat; però què us heu cregut? fins i tot morbositat? amb una cosa tan seriosa com això de la democràcia; que si uns guanyen i els altres que es fotin o tot plegat m’és igual.

Solsonins! que us hi esteu jugant el futur d’un poble! i dels

vostres fills i néts; realment ho vau pensar bé?; i el dia de reflexió per què és?, és precisament, com diu la paraula: per reflexionar!; però què reflexió "ni ocho quartos"!, ells al bar, bé, n’hi ha que no , i elles a casa, bé, i no tan: i és que els temps estan canviant, bé, tant tampoc no. Tot això venia perquè de reflexió poca n'hi va haver. A més, als uns ja els estava bé i els altres ja hi estaven acostumats: per què tanta moguda i tants canvis?

Però i els pobres que, potser per culpa del vostre vot, es quedaven sense feina? o que hauran de marxar a treballar lluny de casa; tot complint la llei dels funcionaris (que dels interins no tant). Algú a partir d’ara s’haurà de llevar a les sis del matí per anar a treballar, mentre vosaltres dormiu tan tranquils: votants i votantes!; amb la son, la boira del Segre a l’hivern i la calor que hi fa a l’estiu!, en aquelles terres, per nosaltres estranyes!; no n’hi ha prou de cotxes, a la carretera?, no en passen prous de desgràcies?; ah! i al cap de l’any, quantitat de CO2 a l’atmosfera; perquè diguin que els d’esquerres pensen més en el medi ambient, canvi climàtic i totes aquestes coses. No us fa pena tot plegat?; o us creieu, com els polítics, amb el dret a decidir sobre la vida del altres (bé, de bon rotllo) i us quedeu tan panxos. I ho dic també, perquè d’aquí a quatre anys, quan torneu a votar, us ho penseu millor, no com ara: vinga! som-hi i feina feta; però mal feta!.

I si a algú, li he arribat al cor, pot pensar en aquella havanera que diu: "no llores, amor mío, que volveré mañana". I sinó és igual, no passa res; només faltaria !. Ei! i tot això de bon rotllo; o algú es pensava que no ?

Afectuosament,

Opinió Pere Ortis

Alguns barbarismes(II)

Voldria assenyalar-ne algun, però d’aquells que es filtren en el discurs sense que ens adonem que ho són, de barbarismes, limitant-me ara als simples mots. Parlo del llenguatge col·loquial i del parlat en públic.

“Chulo”, molt usat per nens i per dones. Cal dir: bonic, bell, preciós, bufó, i si és a persones, també formós, xamós, eixerit. Quin nen més bufó! És una noia molt bufona.

“Cole”, molt usat pels mestres i per les mares. És devastador, també. Cal dir: escola, col·legi, estudi. Nen, és hora d’anar a l’escola.

“Carpa”. Vàlid, si hom vol indicar el peix de riu. Però no existeix en el sentit d'envelat o de tendal. La trobada tindrà lloc a l’envelat que han improvisat.

“Derribar”. El diuen molt els nens. Cal dir: Enderrocar, ensorrar, tirar

a terra, tombar, fer caure. Cal enderrocar aquesta casa. El defensa l’ha tombat.

“Empalagós”. Cal dir: Embafador. I més fort: Pudent. Aquest paio m’atipa, és tan embafador! Vés-te’n, pudent!

“Emplaçar”, en el sentit de com-prometre. En el sentit de col·locar una cosa en un lloc, està bé. El president ha compromès el ponent a tornar a la sala.

Hala!, és català, però el pronun-cien a la castellana i han perdut totalment el rastre dels bellíssims: Alça!, Apa!, Au! Alça noi, quins disbarats! Apa, com ets fas veure!

“Igual”, usat en sentit dubitatiu, conjectural. “Igual no vénen”. Desbanca una sèrie d’alternatives, en català. Abans usàvem molt el verb deure. No deuran venir. Ja has trucat prou, no hi deuen ser. També potser: Potser no vindran. Potser no hi són. O: qui sap si, vés a saber si.

Cal trobar expressions alternatives, que hi són.

“Liderar”. Encapçalar. El Barça encapçala la lliga. L’italià encapçala la cursa.

“Líder”. Capdavanter. És el ca-pdavanter del moviment. És el guia del jovent.

“Morro”, substituint barra. Quina barra que tens! O: penques, però no en sentit de força, sinó de barra. Encara té penques de demanar-me que el pagui!

“Novio”. Cal dir: Xicot, promès, galindoi. El meu xicot et passa la mà per la cara.

Quines manies i escrúpols havem concebut amb nuvi? Tan bonic que és! Ho limiten a quan són davant l’altar o davant el jutge. El noi i la noia són nuvis del moment que festegen. “Llavors érem novios”, per Llavors festejàvem.

45528 - Divendres, 3-8-2007

A vegades, pot ser interessant, a més de saludable, un xic d’humor en aquesta vida, que com us deia, s’assembla a una corda d’un arc, o a una motlla, que si sempre està tensada, ve un moment, que es trenca…o almenys s’afluixa, i ja no serveix per a res. També en la gent, si s’està en tensió contínua, una cosa o altra de nosaltres rebrà: la salut, l’humor, el caràcter, per això penso que és ben necessari, en algun moment o altre, una miqueta de broma…!

Avui, intentarem reproduir la història d’un vell criat d’una casa rica d’Andalusia, la qual gaudia d’un substanciós latifundi, com n’hi havia alguna, i n’hi ha encara, per aquelles terres. Vejam, si sortirà…els bons propòsits hi són… Des de temps immemorials, el Sr.Cristóbal havia servit, amb total honradesa i abnegació, aquella benestant família.

Els senyors, agraïts dels favors que els havia prestat durant tota la vida, el conservaren amb molt de gust, com si fos un familiar més. Tenia la particularitat de saber entretenir molt els dos petits que hi havia a la casa, un nen i una nena, explicant-los coses, però amb la paciència d’un sant! Una tarda, però, li acabaren. Una cosa que era inesgotable per a ell… Però si la saviesa per al pobre vellet no era tanta!

Oye, Cristóbal…¿Cuántas estrellas hay?-Según la noche, hay más, y otras noches...hay menos¿Y por qué?-(Toma!) Porque en las noches de luna…éstas no salen todas…Y la luna…¿No es una estrella?No... La luna es la lunaY las estrellas…¿Cómo aguantan? ¿Dónde estan sujetas?-En el aire…mira, mira ésta…

Opinió M. Nadal

Llibres Redacció

El passat dia 4 d'agost, el poblet pirinenc i occità de Montaillou, situat entre les ciutats d'Ax-les-Thermes i Quillan, al departament francès de l'Ariége, va ser l'escenari de la tretzena edició del festival històric i cultural d'aquesta població. La cita d'enguany va comptar amb la participació de l'historiador i escriptor solsoní Joan Obiols i Ríos.

Obiols va assistir al festival en representació del poble de Josa de Cadí, localitat sobre la qual ha realitzat diversos estudis, i juntament amb l'historiador Carles Gascón i Chopo, van pronunciar una conferència-col.loqui que va versar sobre la història dels senyors de Josa i Josa de Cadí. Entre el nombrós públic assistent s'hi trobava la historiadora de prestigi internacional Anne Brennon.

L'historiador solsoní, Joan Obiols a Montaillou, França

Carles Gascón i Joan Obiols en un moment de la seva conferència

¿Y no se pueden caer?-No tengas cuidado, mira lo viejo que soy y no he visto caer ninguna…Y el Sol…¿Dónde está?El Sr. Cristóbal, temeroso de meterse en un lío, dio un silbido, por respuesta¿No? ¿No lo sabes?-No lo había de saber…(Claro que no lo sabía…)Oye, Cristóbal –dijo la niña- ¿Quién es más? ¿El papa o el rey? Yo creo que el papa…Pues Perico (el niño) dice que el rey…Y es más el rey! –saltaba Perico, que hacía dudar el oráculo-Sí, porque tú lo digas… -replicaba el pobre Cristóbal, ya inseguro-Oye, Cristóbal…¿Los fósforos son veneno? ¿Qué es más grande, Sevilla o España? Yo creo que España…Oye Cristóbal...¿y por qué llueve? ¿Y quién ha sembrado los árboles?Oye Cristóbal…¿Quién puede más, un toro o un caballo?Oye Cristóbal, oye Cristóbal…Cristóbal, tuvo que acabar por taparse los oídos…Cuando más vivo era el tiroteo pasó por allí la madre de los niños, y preguntó, acariciándoles:¿Son malos, Cristóbal? Porque si son malos…y no se portan bien, desde mañana mismo van a la escuela ¡No hay vacacio-nes!Y el Sr. Cristóbal, suspirando…y con una sonrisa, que daba pena…se atrevió a contestar…-Señorita Carmen…el que va a ir a la escuela, desde mañana mismo, ese voy a ser yo!

Una història per reflexionar

46 528 - Divendres, 3-8-2007

Bàsquet CB SOLSONA

Joan Pujol és presentat com a nou entrenador del TB Assessors CB Solsona

Fitxatge d’un destacat entrenador per al Sènior Masculí en la nova etapa a segona catalana

La principal incògnita pendent del nou projecte esportiu del CB Solsona ha estat desvetllada. La marxa del Jordi Bover “Bobby”, després de dos ascensos consecutius, deixava a l’aire la qüestió de qui assumiria la responsabilitat tècnica del primer equip del C.B. Solsona. Després de diverses gestions per trobar una bona alternativa, els responsables del club es van assabentar que un entrenador veterà, molt experimentat, vell conegut del bàsquet solsoní, en Joan Pujol, havia decidit agafar-se un any sabàtic després d’un munt d’anys amb diferents responsabilitats al CB L’Hospitalet, el club de la seva ciutat. Després de moltes converses se’l va convèncer de fitxar pel club i assumir el lide-ratge de l’equip que patrocina TB Assessors.

El Joan Pujol reuneix perfectament el perfil que es bus-cava: una persona amb molta experiència i autoritat, exigent amb els jugadors i que, a més, ja coneix des de fa anys a bona part dels components de l’equip. Es tracta d’un entrenador amb més de 40 anys de trajectòria en el món del basquetbol. La seva carrera esportiva com a entrenador s’ha centrat fonamentalment en l’antic Terlenka del Prat, el F.C. Barcelona, el Tecla Sala i, sobretot, al CB L’Hospitalet. En el Barça havia entrenat en la seva etapa de formació a jugadors com l’”Epi” o al Nacho So-lozàbal. Ha estat segon entrenador d’autèntics mites del bàsquet com “Ninu” Buscató o Moncho Monsalve... Però en Joan Pujol, a banda d’un “històric” del bàsquet, és una persona totalment activa i al dia, que en el CB L’Hospitalet ha assumit recentment destacats reptes tècnics i que ha tingut un paper destacat en l’organització del torneig internacional júnior de L’Hospitalet, tot un referent a nivell europeu.

El seu vincle amb la ciutat de Solsona ve de lluny. Com a membre de l’Associació Esportiva Èlite Jove, ha tingut un rol destacat en la història d’aquest singular campus de tecni-ficació. Però, a més, d’ençà del 1991, i fins al 2005, va estar portant a Solsona, a fer l’estada de pre-temporada, als equips del Tecla Sala primer, i del CB L’Hospitalet després. Fins a

120 jugadors i 20 entrenadors es concentraven a Solsona, per les dates de la Festa Major, per la preparació física i tècnica de la nova temporada.

El passat divendres en Joan Pujol va ser presentat als jugadors. Va ser el primer contacte que va servir per establir les línies organitzatives de l’equip i per determinar la programació de la pre-temporada. Per la de la Junta Directiva es va nomenar com a representant, per fer d’enllaç amb l’equip, el Lluís Xavier Gonzàlez Villaró.

Crisami patrocinarà l’estada de Joan Pujol

a SolsonaCoincidint amb la presentació del Joan Pujol com a

nou entrenador del sènior masculí, es dur a terme l’acte de signatura d’un acord amb l’Hostal Restaurant CRISAMI, que patrocinarà l’allotjament de l’entrenador a Solsona. Es tracta d’una modalitat de patrocini “en espècie” que el club ha adoptat per primera vegada. Cristina Bolló, en nom de l’establiment hoteler, i Jordi Padró, president del club, van signar el conveni. Cristina Bolló va destacar els efectes positius que tenen per als establiments de hostaleria de Solsona els campus de l’Elite Jove i els partits de bàsquet que cada setmana es juguen al pavelló.

Signatura conveni Crisami

Presentació Joan Pujol

Signatura conveni Crisami

47528 - Divendres, 3-8-2007

Bàsquet CB SOLSONA

Ja tenim guanyador del segon premi

El segon premi del Sorteig de la temporada 2006-07 del Club Bàsquet Solsona va recaure en la jugadora de l’equip Júnior Femení, Mariona Ven-drell (núm. 1818 corresponent al Sorteig del passat 30 de juny).

En la foto veiem el seu pare, el Marià Vendrell, amb la butlleta guanyadora i recollint el premi, un magnífic televisor pantalla plana LCD de 20” valorat en 500 euros, de mans de la gent de EXPERT-RAFART.

Foto Segon premi sorteig 2006-07

Futbol 7

FINALSavui divendres

20’30 3R-4T LLOC21’30 -------FINAL C

. C

aste

ll, 8

So

lson

a97

3 4

8 0

0 7

8

Classificacions

GRUP A

GRUP B

GRUPC

MÀXIMS GOLEJADORS

Equip menys golejat New Castell que nomès ha encaixat 5 gols en la fase regular

48 528 - Divendres, 3-8-2007

Pesca Club Esportiu de Pescadors de Solsona

3a Edició del Concurs Infantil de Pesca a Malagarriga

El passat 21 de juliol, sis dels pescadors més joves del Club Esportiu de Pescadors de Solsona, van participar per tercer any concecutiu al Concurs Infantil de Truita a Malagarriga, organitzat per l’Agrupació de Pescadors Esportius de Súria.

Els concursants de la nostra entitat eren: Sergi Pujantell i Casas, Arnau Pujantell i Casas, Montse Isanta i Barcons, Genís Cutié i Pelegrina, Marc Pujals i Serra, i Aleix Colell i Casas. Acompanyant-los com a membres de junta i representants del club: el sotspresidents, Toni Pujals; el tresorer, Josep Cutié; i el vocal, Josep Isanta.

Els pescadors es van concentrar a 2/4 de 8; van tenir unes cinc hores per pescar amb un descans per esmorzar, hora en la qual algun dels concursants ja tenien el “cupo” fet.

Un cop acabat el campionat i havent valorat el pes i el nombre de captures de cada participant, els resultats van ser els següents:

1r. ......Genís Cutié Pelegrina ................................ 5.110 punts 2n.......Arnau Pujantell Casas ................................5.020 punts 3r .......Daniel Carmona Liria ................................4.830 punts

4t .......Marta Báez Campano ................................4.810 punts 5è .......Sergi Pujantell Casas .................................4.740 punts 6è .......Aleix Colell Testagorda .............................4.690 punts 7è .......Marc Pujals Serra .......................................4.680 punts 8è .......Montse Isanta Barcons ...............................4.650 punts 9è .......Miguel Clemente Campano .......................4.590 punts 10è .....Juan Muñoz ...............................................4.550 punts 11è .....Pau Casanoves Muntada ............................4.500 punts 12è .....Pablo Mitjans Martínez .............................4.310 punts 13è .....Miquel Alsina Valle ...................................4.230 punts 14è .....Pau Pérez Gómez .......................................4.180 punts

Es va fer l’entrega de trofeus i de records a tots els par-ticipants, també a Lamina Laulad, una nena sahrauí de 8 anys que està de colònies amb la família Pujantell, i que aquell dia també ens va acompanyar.

Per la seva part, la Junta Directiva i el Club de Pescadors Esportius de Solsona, vol felicitar tots sis pescadors en aquest Concurs Infantil per la seva participació i animar-los a continuar gaudint d’aquest esport.

49528 - Divendres, 3-8-2007

Tenis Taula

Marc Balletbó impressiona en el campionat infantil25 persones van gaudir d’una tarda de tenis taula

Dissabte 4 d’agost el bar Casal es va om-plir de nens fins a 13 anys. Un total de 25, fet que superava en 20 persones la participació del primer campionat. El torneig es va desenvolupar en una fase de grups on la igualtat i el bon tenis taula es van imposar.

A les rondes finals més emoció, tot i que un jugador va estar per sobre en tot moment. El seu nom: Marc Balletbó. La nostra enhorabona, ja que és un avantatjat a l’hora de jugar. Però molts altres ho van fer molt bé i tots van demostrar que sabien jugar.

Repassem la classificació final:1-Marc Balletbó2-Marcel Xandri3-Miquel Santaeulàlia4-Ramon Coll

Quarts de final: Ferran Xandri, Marc Garrido, Guillem Pijuan i Quirze Abella

Novè classificat: Roger Marsinyac

La resta de participants van ser: Pere Segués, Lluís Pijuan, Natàlia Pujol, Albert García, Albert Pijuan, Aleix Sala, Xavier Caballol, Xavi Llordella, Oriol Pijuan, Daniel Coll, Joan Santaeulàlia, Èric Masdempinós, Serni Santaeulàlia, Genís Marsinyac, Arnau Sancebrià i Àlex Valverde.

Vint-i-cinc participants en el campionat

Miquel Santaeulàlia (3r), Marc Balletbó (1r) i Marcel Xandri (2n)

Molt ambient al Bar Casal

50 528 - Divendres, 3-8-2007

El Solsona Patí Club va estar representat per Èlia Rebolledo. Aquesta patinadora és una de les més petites de la competició, sent aquesta la seva primera temporada a la categoria infantil. Hem de destacar que l’Èlia és l'única patinadora solsonina que portarà el nom de la nos-tra ciutat i comarca a un Campionat de Catalunya aquesta temporada, sent l'única competició important a nivell català per als patinadors de categoria nacional i amb nivell.

Al programa curt, l’Èlia va sortir amb molts i molts nervis, això va fer que tingués un error en un dels elements, un sol error que li va determinar la classi-ficació portant-la fins a la vint-i-setena posició.

Diumenge al matí començava amb els entrenaments per al Programa Llarg. L’Èlia tenia un dur treball a fer si volia ascendir en la classificació. A qualsevol Campionat de Catalunya de Patinatge Artístic és molt difícil remuntar posicions perquè la classificació pràcticament està determinada gràcies al programa curt; al programa llarg tant sols resta perfilar

Èlia Rebolledo al Campionat de CatalunyaDurant els dies 27, 28 i 29 de juliol, a la localitat gironina de Cassà de la Selva,

es va celebrar el Campionat de Catalunya Infantil de Patinatge Artístic

les posicions de cada patinador. Al seu programa llarg l’Èlia va començar molt i molt bé: va executar un salt difícil d’una forma molt correcta seguida d’una ca-briola combinada realitzada amb bones posicions i velocitat. Tot això va fer que la nostra patinadora solsonina s’encoratgés i realitzés tots els elements del seu progra-ma sense errors. La nostra patinadora va finalitzar el programa amb un somriure de satisfacció. Les puntuacions van ser força altes, tenint en compte en la posició que sortia, i això va fer que Èlia Rebolledo finalitzés en vint-i-quatrena posició, remuntant quatre llocs.

L’Equip Tècnic vol felicitar l’Èlia per l’evolució que ha tingut en els últims dies i t’animen a que segueixis treballant per aconseguir tot allò que et proposis. Segueix el camí que estàs portant i d’aquí molt poc temps segur que recolliràs els teus fruits, no deixis que res ni ningú faci modificar allò que vols aconseguir.

L’Equip Tècnic i la Junta Directiva estan molt orgullosos del resultat aconse-guit en aquest Campionat de Catalunya. Dia rere dia el Solsona Patí Club es mostra

com una entitat més ferma en el món del patinatge. També volem agrair als nos-tres espònsors (“Enyesados Juan José Martínez”, “Segura Pintors” i “Riu Esports i Moda”) tota l’ajuda que ens estan donant, que sense ells res no seria el mateix.

Moltes felicitats, Èlia !

Patinatge Solsona Patí Club

Muntanya Jaume Cots

Pic d'Aragüells 3037mEl nostre punt de partida serà

el "Refugi Pont de Corones" (1950m). Seguirem les marques del GR-11 fins a topar-nos amb un petit indicador de fusta que ens marcarà la direcció que haurem de marcar, la direcció que haurem de seguir (Aneto-Coronas). Continuarem per un corriol molt ben indicat per Fites i guanyant desnivell per unes pendents pronunciades, arri-barem al petit "Estanyet de corones" (2.230m) (35min). El camí segueix per l'Estany vorejant-lo pel seu costat dret i continua pujant per unes pen-dents força pedregoses, però molt ben fitades fins arribar al peu de l'"Estany Interior" (2.610m) (1h 20 min) A partir d'aquí girarà cap a l'esquerra i s'enfilarà cap una carena que ens deixarà en una tartera de grans blocs i que ens portarà

directament al "Coll de Cregüenya" (2907 m) (1h 45 min) Una vegada al coll només ens quedarà grimpar una última part molt pedregosa abans de trepitjar el cim d'Aragüells (3037 m) (2h)

Cim d'Aragüells. al fons el corredor Arlaud del Pico Maldito

51528 - Divendres, 3-8-2007

Internet Josep M. Borés

Solsona a Youtube, un sorprenent recull de videos

Des de l'any passat, si alguna cosa podem destacar de la xarxa, és l'activitat que es desenvolupa sobre l'entorn de l'àudio i el video. Youtube ha estat una revolució des dels seus inicis. La llibertat de difussió de seqüències de video, juntament amb la facilitat per posar-les a disposició fa que aquest racó sigui uns dels més visitats.

La tecnologia avança, crear i difondre video ja no for-ma part d'una elit de professionals i les possibilitats dels nous aparells tecnològics, telèfons i càmeres de fotos per processar

El Gegant Vell cantant la sardana de Solsona. Sorprenent!!

Solsona de nit. Un recull impressionant de 2018 fotos.

Parkour a Solsona una bona mostra de Traceurs a càrrec dels Radikal, Akin i Keit.

Com que el fenomen és internacional, Solsona, el Sol-sonès i casa nostra també hi és. Gaudim per aquest racó de món, amb uns internautes molt actius i el contingut de videos que hi ha a la nostra disposició cada dia és més gran. Només cal que entreu al Youtube i feu una recerca amb unes quantes paraules clau: Solsona, elsolsones, catalunya, heroneta, JAC25, freixes, manoslos, per posar-ne només uns quants.

Hi veureu un recull de videos històrics dels gegants, el ball de bastons, els trabucaires, una visita a l'orgue de la Catedral, visites per la comarca, mostres de paisatges, el carnaval de Sol-sona també hi és, hi ha videos sobre tractors i sobre música, n'hi trobem un munt. Un reportatge sobre el Solsona Rock Festival, cançons de grups Solsonins com el Caracol Cojo o una mini sèrie espectacular dels Crazy Evolution.

També hi veiem com carreguen els hidroavions al pantà de Sant Ponç el dia de l'incendi a Cardona, una mostra diversa d'activitats esportives, skate a Solsona, parkour i bike trial. Sortides al Port del Comte en mountainbike... i més música clàssica amb un reportatge d'Aims, la fira de Sant Isidre i no pararíem de posar-hi exemples trobats.

Entreu a Youtube (www.youtube.com) i feu servir la barra de recerca. Us sorprendrà la quantitat de videos que hi ha de casa nostra i us enganxarà la qualitat d'algun dels treballs presentats a la comunitat internauta, treballs d'edició excel.lents, molt ben editats i fets, tots ells, des de l'anonimat i sense ànim de lucre. Un racó d'excel.lència d'interacció en imatges.

video ha apropat aquesta activitat a tothom.Si amb el pas dels anys, internet va destacant en alguna

cosa, enguany estem a l'època del Youtube. Recordeu l'època del correu escombraria, recordeu l'època del P2P o més conegut per l'Emule i anteriorment l'època del Mirc, els xats i les primeres galeries fotogràfiques.

Els hidros carregant aigua al pantà de Sant Ponç

52 528 - Divendres, 3-8-2007

Aquest any és el 10è aniversari del Club BTT del Solsonès i s´està preparant un seguit d´actes, entre ells una

exposició dels 10 anys del Club i una xerrada per al cap de setmana del 20 i 21 d´octubre; però ja us n'anirem

informant més endavant.

Per a més informació del Club BTT del Solsonès podeu visitar la nostra pàgina web

www.bttsolsones.com

Concerts Ramon Estany

Aquest blues man que viu en una caravana va tornar novament a Solsona el passat divendres 20 de juliol carregat amb els temes del seu darrer disc, “CARAVAN BLUES”, un disc amb pinzellades de les seves influències: Lightnin’ Hopkins, Sonny Boy Williamson, T.Bone Walker, Willie Dixon, Walter Horton, Howlin Wolf, Buddy Guy, per anomenar-ne alguns.

Jordi Llaurens Yñesta va nèixer el 8 d’octubre de 1972, al barri de Gràcia a Barcelona. Ha tocat l’harmònica des dels 9 anys i la guitarra des dels 16, i començà la seva carrera professional com a baixista als 19 anys.

Ha compartit el seu blues amb músics i formacions de la talla de: Hook Herrera, Paul Orta, Sam Cockrell, Alex ‘A’ n TNT, Mitch Woods, Suitcase Brothers, Tota Blues Band, Todd Sharville, Victor Uris, Dan Electro, Blues Devils, Lazy Jumpers, Julio Lobos, Smoking Stones, Carlos Segarra, Terry Mann, Little Jenny, Lluis Coloma, Reynald Colom, Sharon Jones, Dani Pérez, Javier Mas, Cafe RnB, etc…

Actuant en sales i festivals nacionals i internacionals, en-tre elles es podrien anomenar: Festival de Blues de Cerdanyola, Festival de Blues de Reus, Festival de Jazz de Terrassa, Festival

The Walking Stick Man torna a l’Sputnik

Ràdio Solsona FM

Qui ha estat 10 anys entrenador del CB Solsona s’acosta als micròfons de Solsona FM per parlar-nos de la seva trajectòria en el conjunt taronja. Per què ha deixat el club? Quines anèc-dotes ha tingut? Quines han estat les claus del seu èxit? Com s’ha sentit un manresà vingut de fora? Com veu la gent de Solsona?

Tot això i molt més aquest diumenge a partir de les 6 de la tarda al 107.5 de la FM.

Aquest diumenge L’Asterisc entrevista al Bobby

de Jazz de la Provincia de Sevilla, Almeriblues, Festival de Blues de Roses, El Ritmo y Blues en Aragón, Festival de Blues de Olesa de Montserrat, Festival de Blues Acústico de Figueras, Festival de Blues en Bélgica, Festival de Blues de Viana de Castell, etc...

També ha actuat en varis programes de televisió, entre ells: La Cosa Nostra (TV3), Àgora (canal 33), (City TV), (TV Premia), (TV Mataro), i ha enregistrat un video clip com a contrabaixista amb Dan Electro.

Ha deixat enrera quatre discos de blues editats amb ar-tistes com: Julian Vaughn, Hook Herrera, Javier Mas, Michael Young, Lluís Coloma, Dani Pérez, Alvin Youngblood Hart, Alex ‘A’, Casper St. Charles, Reynald Colom, Anna Caixach Quintet, Patricia Reyes, Russell Rodríguez, Juan Casas, Freddy Word, Marc Ruiz, Little Jordi, Michel Clavero and Balta Bordoy.

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques...

abans de DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o

porteu-los a la nostra oficina.

Aniversaris BTT del Solsonès

53528 - Divendres, 3-8-2007

El dibuix del Celsona

Dibuixa les teves vacancesNom: Edat:

Dibuixa les teves vacances, de la manera que vulguis i quan acavis, porta el teu dibuix a la redacció del Celsona, a la Ctra. de Torà. La setmana farem un regal al qui l'hagi fet més bé.

54 528 - Divendres, 3-8-2007

Passatemps Josep M.

Les 7 diferènciesAquí podeu veure els Gegantons, rèpliques en petit dels Gegants de Festa Major, a una mida ideal perquè els més petits de casa els puguin fer ballar igual de bé que els grans.

Podeu trobar les 7 diferències que hi ha entre les dues fotografies?

Pg. Pare Claret 3, baixosTel. 973 48 38 76 - SOLSONA

Núria Picola Huguet Tarot psicològic - Cartes astrals - Previsionsnuriapicola@terra.es - www.nuriapicola.com

L'Acudit del Simi

55528 - Divendres, 3-8-2007