of 56 /56

Celsona 493

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Del 24 de novembre de 2006 al 30 de novembre de 2006

Text of Celsona 493

  • 493 - Divendres, 24-11-2006

    Apunts Grfics, SL., no es fa res-ponsable de l'opini personal dels collaboradors a Celsona ni de les er-rades en que aquests puguin incrrer. I es limitar a publicar la correcci en una fe d'errades a la segent edici de la revista. Apunts no cobrir els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no sen pot duplicar per mitjans fsics, ptics ni informtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

    Celsona Informaci s pos-sible, setmana rera setmana grcies a laportaci de molts col.laboradors que, de manera totalment desinte-ressada, ens ajuden a complementar tota la informaci que aqu veieu publicada.A tots ells, moltes grcies.

    Formen part de lequipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLlus CornetJ. ClavMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon Gualdo

    Agraments especials a:

    973 481719Telfon

    Mbil: 617 01 29 51

    Foto Lltzer

    Direcci: Josep M. BorsRedacci: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdici: Francesc Xavier

    Montilla Textos: Eva JanPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Tor, 25 25280 [email protected] Legal: L-267-19971.350 exemplars

    El primer nmero de Celsona Informaci va sortir el 4 dabril de 1997

    Solsona Redacci

    La barra del Mia

    Aquesta setmana s'ha comenat a collocar lanovagespaartificialdelcampd'esportsmu-nicipal de Solsona. Els treballs d'acondiciona-ment del camp, que van comenar durant el passat estiu, han consistit en remodelar tota la superfcie del camp, que s'ha enquitranat totalment, i en reasfaltar els laterals del lmit del terreny de joc.

    Aquesta setmana els operaris de l'empresa

    Installen la gespa artificial del camp de futbol

    Poligrass Ibrica, encarregada de la installaci de la gespa, han comenat a collocar la catifa verda. Est previst que les obres d'acondicio-nament de la nova gespa s'acabin avui mateix. Les obres, que han costat 550.000 euros (uns 90 milions de pessetes), s'han retardat un mes aproximadament. L'ajuntament preveu fer la inauguraci oficial del nou campde gespaartificialelproperdia6dedesembre.

    ...organitzen una xerrada col.loqui sobre el parc elic, un cop acabat el termini d'al.legacions!! ...OLIUS DEMOCRTIC???

  • 493 - Divendres, 24-11-2006

    Solsona Servei de Premsa de lAjuntament de Solsona

    Des del punt de vista de la igualtat de gnere, a lAjun-tament de Solsona es trenca tant amb la segregaci vertical com lhoritzontal, s a dir que hi ha dones en els llocs de co-mandament i en els diferents sectors de treball. s una de les conclusions de la Diagnosi de gnere i la situaci de les dones a la comarca del Solsons, elaborada per les tcniques del Punt dInformaci i Atenci a les Dones Maribel Bella i Tnia Pujol. Dilluns al vespre es va presentar al Consell Comarcal.

    Si b les dones ocupen el 33% de llocs de treball de lAjuntament, comptant tamb la Policia Local i la brigada mu-nicipal, els llocs de comandament o responsabilitat corresponen a ms dones que homes. En concret, sn les rees dIntervenci, Secretaria, Recursos Humans, Serveis Socials, Comunicaci i ProtocolilOficinadelNucliAntic.Aixmateix,hihadonesque treballen en llocs tradicionalment ocupats exclusivament per homes, com els serveis tcnics, la Policia Local i la brigada.

    Per analitzar la presncia de dones a lAdministraci local, a ms, lestudi tamb analitza la participaci dhomes i dones en crrecs poltics i de presa de decisions. En aquest sentit, apunta que els ajuntaments de Solsona i Sant Lloren de Morunys sn els nics de la comarca que tenen una presncia equilibrada quant a gnere a lequip de govern. Tot i aix, tamb

    Destaquen la igualtat doportunitats

    per a la dona dins lAjuntament de Solsona

    Diverses rees municipals sn comandades per donesespecificaquelapresnciadedonesdinselsexecutiuslocalses basa en lassignaci dels rols de gnere, amb matries com benestar i famlia, educaci, cultura i turisme.

    La metodologia emprada per elaborar la Diagnosi de gnere i la situaci de les dones a la comarca del Solsons ha consistit en una enquesta realitzada a una mostra de 250 dones ambedatscompresesentreels18iels64anys,enelreculldedades mitjanant estadstiques desagregades per sexe i entre-vistes. Entre altres qestions, linforme posa de manifest que les administracions pbliques poden actuar de model en laplicaci del principi digualtat.

    Lltima Junta de Govern Local de lAjuntament de Solsona va aprovar la convocatria dun concurs oposici per a la provisi de dues places de tcnic superior darqui-tectura i denginyeria. Larquitecte haur de donar suport a lrea dels serveis tcnics -amb vistes a la implementaci del Pla dintervenci integral del nucli antic-, mentre que lenginyer haur de coordinar el funcionament dels serveis municipals, de manera transversal.

    Segons les bases del conscurs, larquitecte cal que disposi de la llicenciatura dArquitectura, mentre que el candidat a enginyer pot optar a la plaa amb el ttol de llicenciat en Enginyeria Superior, Cincies Geolgiques o Cincies de Medi Ambient. El tribunal qualificador estar format per lalcalde, els regidors dUrbanisme i de Serveis, els representants dels grups municipals, larquitecte municipal, la cap de Recursos Humans de lAjuntament i un representant de lEscola dAdministraci Pblica de Catalunya.

    Aproven les bases per contractar un

    arquitecte i un enginyer

    CURS SUBVENCIONAT:SECTOR HOSTALERIA

    CURS INFORMTICA I INTERNET(30 hores)

    DATES: 27 i 29 de novembre, 4, 5, 11, 13, 18, 20, 27 i 28 de desembre

    Horari: 18-21 h

    Organitza: Coordina:

    Ms informaci: Centre Tecnolgic Forestal de CatalunyaPujada del seminari, s/n25280 Solsona Tel. 973 48 17 52 - [email protected] - www.ctfc.es

  • 493 - Divendres, 24-11-2006

    Convocatria de Ple

    Concursos didees per als equipaments culturals del nucli antic i la zona verda del Camp del Serra

    Laprovaci de les bases per a la convocatria dun concurs didees per a la redacci del projecte de la zona dequipaments de la casa Morat i Cal Metge Sol de Solsona, al nucli antic, i un altre concurs per projectar la urbanitzaci de la zona verda del Camp del Serra. Aquests sn els principals punts de lordre del dia del Ple municipal que lAjuntament celebrar dijous vinent, dia 30, a les 9 del vespre.

    En la mateixa sessi, es tractar ladjudicaci dels quatre solars que es van posar a la venda mitjanant subhasta el mes passat i pels quals hi ha hagut ofertes. Aix mateix, es votarlamodificacipuntualdelesNormesSubsidiriesdePlanejament a lindret del polgon industrial de Santa Llcia, i la contractaci de la tercera fase de la sala polivalent.

    Igualment, es preveu aprovar lacceptaci de la sub-

    venci de 108.800 euros procedent de la Secretaria General de lEsport per a les obres de remodelaci del camp de futbol. El Ple, que s ordinari, es clour amb els informes i resolucions de lequip de govern i el torn de precs i preguntes dels grups municipals de loposici.

    Solsona Servei de Premsa de lAjuntament de Solsona

    La Gerncia Territorial del Cadastre de Lleida ja disposa dels resultats de la revisi dels valors cadastrals dels bns im-mobles urbans de Solsona. A partir daquesta setmana i abans del 12 de desembre, tots els propietaris de bns daquest tipus rebranlanotificacidelsnousvalors,quefeiamsde20anysque no sactualitzaven, i que entraran en vigor a partir de lany que ve.

    Totiquelanotificacinocorresponaunrequerimentde pagament, shi indica la quota lquida de lIBI per al proper exercici. Per a qualsevol dubte o reclamaci, els contribuents podenadrear-sealOficinadeRecaptacideTributsLocals(Contribucions - pl. Major, 8) els dies 11, 13 i 14 de desembre, de9a2ide4a6delatarda,ielsdies12i15,de9a2.Encasdedisconformitatamblesdadesqueconstenenlanotificaci,es pot interposar una reclamaci o un recurs de reposici davant la Gerncia del Cadastre de Lleida.

    LAjuntament de Solsona posa a la disposici dels titularsdefinqueselPuntdInformaciCadastral,desdonespotconsultarlafitxacadastraldecadaimmoble.Aixmateix,el Ministeri dEconomia i Hisenda ha habilitat una lnia tele-fnicadirectade loficinadinformacialpblic,mitjanantel telfon 902 37 36 35, per atendre els ciutadans els dieslaborables, de 9 del mat a 7 de la tarda. Igualment, es poden consultarlesdadescadastralsiobtenircertificatsatravsdelweb www.catastro.meh.es.

    Es rebr la carta entre aquesta setmana i abans de l11 de desembre

    Notifiquen els nous valors cadastrals dels immobles de Solsona

    Solsona s el municipi de la demarcaci de Lleida amb els valors cadastrals ms antics, ja que les ltimes taxacions esvancomenaraaplicarel1986.Afidepalliarlincrementdels valors, lAjuntament va aprovar per a lany que ve reduir el tipus impositiu de lIBI de naturalesa urbana del 0,87% al 0,75%. De totes maneres, la diferncia del valor imposable per calcular aquest impost es fraccionar al llarg de deu anys.

  • 493 - Divendres, 24-11-2006

    La setmana passada lAjuntament de Solsona va obrir les pliques que opten a ladjudicaci, mitjanant subhasta, dels quatre solars municipals que el consistori va posar a la venda el mes passat, entre els quals es troba el de lantic escorxador. Entotal,s'hanpresentat16ofertes,10delesqualscorresponenal daquest solar, ubicat al carrer de lEsdevenidor.

    Lesoferteseconmiquesperaaquestsolar,de677m2,vandels251.000euros-xifraproperaalpreudesortida-finsals711.552. Daltra banda, hi ha hagut tres postors per al solar del nmero2delcarrerdelsArtesans,ambofertesdentre67.610i81.500 euros. Per al nmero 4 del mateix carrer shan presentat duespliques,ambproposicionsdentre66.610i81.500euros.Finalment, hi ha hagut una sola candidatura per al solar del carrer dAntoni Gaud, amb una oferta de 270.101 euros.

    El Ple municipal -que se celebrar dijous vinent- ra-tificar les adjudicacions de cada un dels solars.Els grupsmunicipals de loposici ja han mostrat el seu desacord en ms dunaocasisobrelavendadelafincadelanticescorxador.Elportaveu dEl Com, Mart Abella, ha recordat que "en el seu moment ja vam dir que haurem preferit destinar la parcella a equipament pblic". Tot i aix, Abella ha apuntat que s

    Solsona Redacci

    Setze ofertes pels quatre solars posats a la venda

    per lAjuntament

    alleujant saber que el muntant de les ofertes presentades sadiuen amb el possible valor real del mercat, ja que el preu de sortida 190.000 euros no tenia sentit.

    Des d'ERC, s'ha subratllat que la venda d'aquest patrimo-ni demostra que l'ajuntament est escanyat i necessita vendre's patrimoni per fer diners. A ms el portaveu d'aquesta formaci Xavier Jounou ha explicat que el fet que shagin presentat tantes ofertes no contradiu la necessitat de preservar aquell espai per destinar-lo a futurs equipaments municipals.

    Lequip de govern municipal va aprovar lalienaci dels terrenys, assegurant que aquesta operaci ha de servir per nodrir les inversions de lexercici denguany. Jordi Xandri, regidor dHisenda, ha afirmat que aquestes vendes ens ajudaran a anar implementant la major part del programa dinversions previst.

  • 493 - Divendres, 24-11-2006

    Solsona Ramon Estany i Montany

    Accident de trnsit a Solsona

    Un turisme i un tot terreny (que era dels Mossos dEs-quadra) van col.lidir dissabte passat pels volts de les 10 de la nitalavingudaCardenalTarancn.Noesvanproduirdanyspersonals, tot i que la topada va ser fora espectacular.

    Una hora i quart desperaDijouspassat,16denovembre,a2/4d11delanitides

    dunaconegudacafeteriadeSolsonavacaldreavisaral061peruna emergncia (un client presentava smptomes dinconscin-cia). La sorpresa de tots va ser que lambulncia va tardar una hora i quart, doncs resulta que la van fer venir de Manresa.

    Solsona es mouDivendres a les 1919 h. va produir-se un terra-

    trmol dintensitat 5 amb epicentre a prop de Lourdes (Pirineu Francs) que es va deixar sentir a Solsona. Tot i que va passar desapercebut per molta gent, aquells que estaven a les cases i en pisos elevats van notar la sacse-jadaicomlesparetscruixien.Noesvanlamentarcapmena de danys.

    Solsona J. M. Montaner - R. Estany

    El Com demana un debat a Solsona sobre els parcs elics

    El grup municipal dEl Com a Solsona demana-r lacord dels grups poltics a loposici per iniciar un debat a Solsona sobre la implantaci dels parcs elics, i en concret, a Olius. Mart Abella, portaveu daquesta formaci a lajuntament de Solsona, ha advertit que el nucli urb ms afectat pels projectes elics de la Torre-gassa i el Villar s Solsona i per aix cal que es pugui informar la gent convenientment del que pot suposar aquest projecte per la ciutat, ha explicat Abella. El Com considera que limpacte paisastgstic que els parc tindran sobre Solsona sest obviant i a ms lamenta que dues parts importants en aquest debat com sn lajuntament de Solsona i el Consell Comarcal han estat sospitosament inexistents durant tot aquest temps. Abella considera que les institucions solsonines haurien de debatre obertament sobre aquest tema que ens afecta a tots i abandonar la passivitat amb qu han afrontat la qesti.

    Pel que fa a Solsona, Abella es mostra preocupat perqu el municipi ms afectat no tingui ni veu ni vot en aquest tema, i per aquest motiu volen proposar un debat amb la participaci de la gent, per informar i demanar lopini als ciutadans.

    Finalment, Abella ha volgut deixar clar que El Com no est en contra dels parcs elics sin que del que es tracta s de conixer el projecte en tota la seva dimensi.

    Per la seva banda el portaveu dERC, Xavier Jounou, al consistori solson ha valorat positivament la iniciativa sempre i quan no es visualitzi que sest de principi en contra del projecte. Jounou considera que s bo que tothom disposi del mxim dinformaci possible per tal que pugui opinar lliurement i amb coneixement de causa sobre el projecte.

  • 493 - Divendres, 24-11-2006

    Bases del concurs pel

    NOULOGOTIPdel 25 Aniversari

    del Consell Esportiu del Solsons Participants: Tothom qui ho desitgi Color: Mxim a tres tintes Mides: Din A4 (21 x 297 cm) Hi ha de constar: Consell Esportiu del Solsons i 25 Aniversari Presentaci: En un sobre tancat i a part, hi ha

    dhaver el nom, cognoms, adrea i telfon del participant.

    Lloc dentrega: Consell Esportiu del Solsons Casal de Cultura, local 15 25280 SolsonaTerminidadmissi:15dedesembrede2006 Jurat: Estar format per la Junta Directiva del

    Consell Esportiu del Solsons i emetr el seu veredicte el dia 20 de desembre de2006

    Premi: 200 Euros

    Notes:ElpremiespodrdeclarardesertacriteridelJurat. Lobra premiada quedar en propietat del Consell Esportiu del Solsons que en podr fer ls que en cregui convenient.

    Acondicionen alguns carrers i vials de Solsona

    Ahir dijous, una mquina anivelladora va arranjar alguns carrrers de Solsona, com el de la imatge (que uneix Gaspar de Portol amb Pere Mrtir Coloms).

    Trobada de solsonins a BarcelonaUn any ms, aquest diumenge, 26 de novembre, i organitzat pel Centre Comarcal Lleidat, tindr lloc la trobada de solsonins i amics de la Germandat de la Mare de Du del Claustre

    Un any ms, els qui varen nixer a Solsona i per motius familiars o de feina viuen a Barcelona i la seva rodalia, i tamb daltres que se senten lligats a Solsona, han preparat la trobada amb motiu de la festa a la mare de Du del Claustre.

    Elsactes tindran lloceldiumenge26denovembreales 12 del migdia amb una Missa a lesglsia de Sant Agust de Barcelona i besam a la Mare de Du del Claustre. Celebraran els actes Mossn Alexandre Galant, vicari de la parrquia de Sant Agust. Amb la col.laboraci de la Coral Terra Ferma del Centre Comarcal Lleidat i la coral del Club Sant Jordi de Solsona. A la sortida de la missa hi haur un petit refrigeri, i a les 14 hores, un dinar al Centre Comarcal Lleidat. Durant la sobretaula, a les 5 de la tarda, soferir una representaci teatral i un grup dacordionistes interpretaran canons tradi-cionals catalanes.

    El dilluns 27 de novembre, a les 7 de la tarda, lesglsia de Sant Agust acollir una missa en sufragi dels companys de junta i dems difunts daquest any.

    Solsona Ramon Estany i Montany

    Ms informaci: Centre Tecnolgic Forestal de CatalunyaPujada del seminari, s/n25280 Solsona Tel. 973 48 17 52 - [email protected] - www.ctfc.es

    CURS ADREAT A PERSONES ATURADES

    (90 hores)

    Angls: atenci al

    pblic

  • 493 - Divendres, 24-11-2006

    Olius Josep M. Montaner i Reig

    Olius celebra una jornada informativa sobre els Parc Elics de la Torregassa i el Villar

    L'acte, organitzat per l'Associaci de Vens i l'Ajuntament d'Olius se celebrar avui a a les 7 de la tarda a l'Escola de Capacitaci Agrria

    La iniciativa, que va sorgir des de l'Associaci de Vens d'Olius, pretn "suplir la manca d'informaci que fins ara hi ha hagut entorn el projecte" i "generar debat" entre les persones que hi estiguin interessades, segons ha explicat Marta Coll, presidenta d'aquesta associaci. Coll ha explicat tamb que l'associaci -que t uns 125 membres adherits- no es posiciona "ni a favor ni encontra" del projecte. "Noms volem que la gent disposi de la mxima informaci possible i decideixi lliu-rement la seva opini sobre el projecte", ha assegurat Coll.

    La xerrada compta tamb amb la participaci de l'Ajun-tament d'Olius que ha collaborat conjuntament amb els vens en la seva organitzaci. Ramon Sala, alcalde d'Olius, ha explicat que "ja feia temps que tenem previst organitzar-la per hem esperat el moment ms idoni, sobretot perqu no ens semblava prudent fer-la durant les eleccions". Sala ha explicat tamb que l'ajuntament s'ha assessorat amb tcnics experts en aquest tipus d'installacions que "n'han garantit tant la idonetat tcnica com la mediambiental". A ms, ha avanat que encara no s'han tractat amb Endesa les compensacions econmiques que podria rebre Olius per la installaci dels parcs ja que "encara no hi ha res decidit i no en parlarem fins que el projecte no hagi superat tots els trmits pertinents".

    Per la seva banda Ramon Valls, regidor d'El Com a Olius ha lamentat "la manca d'informaci que ha envoltat tot el projecte" i s'ha mostrat crtic amb l'actuaci de l'equip de govern "per la manca de transparncia i democrcia". Valls ha lamentat tamb que el consistori "no ens hagi comunicat oficialment la celebraci d'aquest acte" i que es faci "un cop ha passat" el perode d'allegacions.

    Des d'ERC -en procs de rellevar el seu regidor a Olius- s'ha valorat positivament la celebraci de l'acte ja que "permet informar adequadament la ciutadania". Tot i aix, s'ha lamentat que "arribi tant tard, i un cop s'ha tancat el perode d'allegacions". En aquest sentit, han criticat l'actitud de l'ajuntament d'Olius "per no donar la informaci quan tocava i fer-ho amb tan poca transparncia".

    Fotomuntatge de la serra de la Torregassa amb esl molins de vent fet per Endesa

    Participants i format de la xerradaLa xerrada s'ha planetjat com una taula rodona, amb torn de preguntes pels assistents que ho vulguin i amb inter-vencions breus i concises dels ponents. Primer es far una exposici del projecte i desprs comenar el debat. Moderar l'acteNarcsClotet, editor i periodista i elsponents a la taula rodona seran:-Ramon Sala, alcalde d'Olius.-Jernimo Llompart, enginyer industrial, responsable nacional de promocions eliques d'ECYR.-Marcos Fuster, enginyer industrial, responsable a Catalunya de promocions eliques d'ECYR.-Santiago Martn Barajas, enginyer agrnom expert en matria mediambiental i redactor de l'estudi d'impacte mediambiental dels parcs elic de la Torregassa i el Villar.-Xavier Gabarrell professor de Cincies Mediambientals de la Univeristat Autnoma de Barcelona.-Pau Batlle, arquitecte paisatgstic.-Francesc Miquel Archela, alcalde de Rubi, municipi que ha installat un parc elic.

    Parc Elic d'Olius

    La companyia energtica Endesa Cogeneracin y Reno-vables (ECYR), va presentar el projecte dinstallaci dels dos parcs elics d'Olius -a la Torregassa i al Villar- fa uns mesos a la seu del Consell Comarcal del Solsons.

    Segons els responsables de l'empresa els dos parcs es-tarien formats per una vintena d'aerogeneradors de 2.000 Kwcadascuniambunesdimensionsd'entre67i78metresd'alada.Lapotnciatotalinstalladaseriade26Mwila

    produccianualestimadarondariaels56Gwh/any.Ams,el projecte preveu la construcci d'una lnia de mitja tensi de doble circuit d'1,2 quilmetres que evacuaria l'energia desdelparcfinsalasubestaciqueEndesatalazonadela Torregassa.

    Segons van explicar els responsables del projecte, el cost total de la inversi per tirar endavant el parc elic d'Olius seria de26,1milionsd'euros(uns4.300milionsdepesssetes)

  • 493 - Divendres, 24-11-2006

    Tallers dinstruments de coblaEscola Municipal de MsicaFins al 23 de desembre, matins

    Afidefomentarlintersdelsalumnesdemsi-ca per la cobla, lEscola Municipal de Msica acull un cicle de tallers dinstruments de cobla per als dissabtes finsal23dedesembre.Lesproperessessionsseranlessegents:Dia 25 de novembre, d11 a 13 h, taller dinstruments de vent metall i contrabaix.Dia 9 de desembre, d11 a 13 h, taller disntruments de vent fusta.Dia 23 de desemebre, de 10 a 11.45 h, classe col.lectiva dinstruments de cobla. A les 12 h, cloenda del taller amb una audici de sardanes a crrec de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona, amb la participaci dels alumnes dins-truments de cobla de lEscola Municipal de Msica.

    Ahir al vespre el Consell dAdministraci de lempresa municipal Solsona Mitjans es va reunir en una sessi extraordi-nria per aprovar les bases del concurs pblic per proveir la plaa de direcci de lemissora municipal Solsona FM. Les previsions passen per contractar la nova persona responsable de la rdio a primers dany, desprs que Esther Espluga presents la seva renncia per motius personals el setembre passat. La periodista Roser Clotet, vinculada a lemissora des que es va engegar, ha ocupat la plaa provisionalment els darrers dos mesos.

    Els aspirants al crrec han de ser llicenciats en Perio-disme, Comunicaci audiovisual o Publicitat i Relacions Pbli-ques, entre altres condicions. Un cop es publiqui la convocat-riaalButlletOficialdelaProvncia,elscandidatstindranuntermini de 20 dies per presentar les sollicituds, entre les quals caldr adjuntar la documentaci requerida per a la valoraci de mrits. La jornada laboral que es requereix correspondr a 37,5 hores setmanals.

    El procs selectiu constar de tres fases. En primer lloc es valorar la presentaci duna memria explicativa de la

    Es contractaria la nova persona responsable de lemissora el gener

    Solsona Ramon Estany i Montany

    programaci per a una emissora municipal i incipient, dun pla especficdeprogramesinformatius,aixcomdunpladegesti,a ms del currculum professional de laspirant. La segona prova serdeconeixementslingsticsi,finalment,esrealitzarunaentrevistapersonal.EltribunalqualificadorestarintegratpelConsell dAdministraci de lempresa que coordina els mit-jans de comunicaci municipals lalcalde com a president, els portaveus dels grups municipals, la cap de Comunicaci, un professionalindependentilafinsaradirectoradelardio.

    Convoquen un concurs per a la direcci de Solsona FM

  • 10 493 - Divendres, 24-11-2006

    Comarca Redacci

    Pinell de Solsons modifica limpost de bns immobles

    LAjuntament en sessi del Ple amb data 14 de novembre ha aprovatperunanimitat, lamodificacide lOrdenanafiscalnm. 1, reguladora de limpost sobre bns immobles.Saplicarunabonificacidel50per100enlaquotantegradelimpost, sempre que aix se solliciti pels interessats abans de linici de les obres, als immobles que constitueixin lobjecte de lactivitat de les empreses durbanitzaci, construcci i promoci immobiliria tant dobra nova com de rehabilitaci equiparable aaquesta,inofigurinentreelsbnsdelseuimmobilitzat.Per gaudir daquesta bonificaci caldr reunir els segentsrequisits:Les obres no hauran destar iniciades.El sollicitant haur de ser, respecte al b immoble que es pre-tnbonificar,titulardalgundelsdretsqueconstitueixenelfetimposable gravat pel tribut.Elsbnssusceptiblesdestarbonificatsnopodranestarinclososa l'immobilitzat daquestes empreses.Lesfamliesnombrosestindrandretaunabonificacisobrela quota ntegra corresponent al b immoble urb on estiguin empadronades, del 40 per cent.Aquestabonificacisdesollicitudanual,ihaurdacreditarelsextremsquejustifiquinlasevaobtenci.Els subjectes passius que en els seus bns immobles hagin instal-latsistemesperalaprofitamenttrmicielctricdelenergiaprovenintdelsoltindrandretaunabonificacisobrela quota ntegra corresponent al b immoble del 25 per cent.Per gaudir daquesta bonificaci caldr reunir els segentsrequisits:Els bns immobles han destar destinats a habitatge.Les installacions per a la producci de calor han dincloure collectors que disposin de la corresponent homologaci per lAdministraci competent.Labonificacisatorgarperunperodedequatreanysdesprsde la seva sollicitud.Tipus impositiu i quotaEn el cas que els valors cadastrals dels bns immobles siguin objectederevisitotal,saplicarandurantelsprimers6anysdesde lentrada en vigor dels nous valors els tipus segents:Bns immobles de naturalesa urbana: 0,3Bns immobles de naturalesa rstica: 0,3

    Poltica Territorial i Obres PbliquesLa Comissi Territorial dUrbanisme de Lleida, en la sessi de10doctubrede2006,vaadoptar,entrealtres,elsacordssegents:Aprovar, els expedients de sollicitud de construccions i instal-lacions en sl no urbanitzable que es detallen a continuaci:ReformadelescorralinesdelafincadelVillardelaLlena,per adaptar-les a un allotjament rural independent, al terme municipal de Lladurs, promoguda per Xavier Bertolin Oriol.Enderroc dun cos annex a la masia Cal Duarri, situada al cam de Cererols, al terme municipal de Pins, promoguda perJoaquimAgutBonsfills.

    PinsSe sotmet a informaci pblica el projecte dampliaci duna explotaciramaderaporcinaexistentalafincaMoragas,promogut per Miquel Santaulria Bacardit.

    Medi Ambient i HabitatgeANUNCIdinformacipblicasobreunasollicituddautoritzaci ambiental relativa al projecte de canvi substancial duna activitat ramadera, al terme municipal de la Molsosa.Se sotmet a informaci pblica el projecte de canvi substancial duna activitat ramadera, promoguda per Granja Claret, SL, al terme municipal de La Molsosa.

    Arranjaments de camins a Pinell de Solsons

    L'empresapblicaREGSAvaadjudicar,elpassatdia16d'octubre, l'execuci de les obres d arranjament i millo-ra de diversos camins a la provncia de Lleida. Fase 4 (Peramola, Pinell i La Seu dUrgell) a l empresa Cervs, S.A., per un import de 329.013,42 euros. Aquesta actua-ci est subvencionada pel Departament d Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.Al municipi de Pinell, aquestes obres consistiran en la rehabilitaci del ferm de la ctra. d accs a Sant Climen, des del PK 10+300 de la C-149a, de Solsona a Sanaja; primer amb la neteja de cunetes i reparaci deflonjalls,iposant-hidesprsaglomerat.Tamb es procedir a la collocaci de la corresponent senyalitzaci vertical.La longitud del tram a rehabilitar s de 2223 metres de llargitunaampladade6metres.La data d inici est prevista per la segona quinzena degener,iespreveuqueestiguifinalitzadaenunstresmesos.

  • 11493 - Divendres, 24-11-2006

    Comarca Ramon Estany i Montany

    Les claus de la resposta a aquest interrogant sn les que don la doctora Maria Teresa Sebasti, investigadora res-ponsable de lrea dEcologia Vegetal i Botnica Forestal del Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya, en la conferncia que porta per ttol El canvi climtic i lagricultura i la selvicultura catalanes. Aquesta sessi semmarcava en el programa dac-tivitats organitzat amb motiu del des aniversari del Centre Tecnolgic.

    La xerrada presentava un parell daspectes sobre treballs fets. Un s linforme sobre el canvi climtic a Catalunya, on dins aquest hi ha el captol dagricultura i silvicultura del qual Sebasti en va ser responsable i coordinadora juntament amb altres autors del Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya i la Universitat de Lleida.

    I duba altra banda hi havia la part de projectes propis del laboratori del CTFC que sestan duent a terme sobre el canvi climtic, sobretot amb relaci amb la capacitat dacumular car-boni en els ecosistemes, la funci de factors climtics i tamb dels tipus de gesti, i desprs sobre la biodiversitat.

    Sebasti reconeix que estem en un procs de canvi climtic ja que nosaltres estem treballant en els resultats i les conseqncies que aquests canvis, tant climtics com ds del sl, pot tenir sobre els nostres ecosistemes, i en particular, sobre boscos, prats i pastures

    Sobre la possibilitat que es produeixi algun canvi en aquests hbitats, la investigadora va advertir que les predic-cions van en aquest sentit, i hi haur alguns canvis bastant im-portants i que el mn ser bastant diferent de com el coneixem duna manera fora rpida

    Pel que fa a lhoritz temporal daquests canvis, Sebasti pronostica que els terminis sescurcen cada cop ms, perqu es preveu que cada vegada laugment de temperatura ser ms agut i brusc i molt ms rpid, ara mateix estem veient coses diferents de com les coneixem, per exemple, la muntanya ja no s la que coneixem.

    A la pregunta de si hi haur ms sequera, Sebasti respon que en principi sembla que s, que a ms dun augment de la temperatura tamb hi haur una disminuci de les precipitacions

    El canvi climtic i lagricultura i la selvicultura catalanesLa Sala dactes del Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya acoll el 5 de maig una interessant xerrada

    sobre quines conseqncies pot produir el canvi climtic en lagricultura i els boscos del nostre pas

    en moltes zones de Catalunya, i tot plegat far que les condicions ambientals siguin ms seques. Aquesta s una amenaa bastant greu de cara als ecosistemes de les nostres muntanyes i tamb delsaprofitamentsquefemnosaltresdaquestssistemes.

    Sebasti es va atrevir a pronosticar que caldr buscar opcions dadaptaci i tamb en la mesura que sigui possible de mitigaci daquests canvis.

    Pblic assistent a la xerrada.

    La doctora Maria Teresa Sebasti

  • 1 493 - Divendres, 24-11-2006

    Vall de Lord Dolors Pujols

    Nous passos per al futur museu de la VallUn tcnic designat per a la Direcci General de Patrimoni sencarregar de realitzar el projecte museolgic i la documentaci de totes les peces del museu

    Aquesta setmana, una historiadora designada per la Di-recci General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya ha conegut lespai que acollir el futur museu i ha iniciat els primers contactes amb lassociaci Patronat Valldelord i amb lAjunta-ment de Sant Lloren de Morunys, que li ha facilitat un espai pertalquepuguidesenvoluparlasevafeinasensedificultats.Latasca que dur a terme la citada persona consistir en elaborar un estudi que ser la base del projecte museolgic, pas previ necessari per al correcte desenvolupament de la construcci daquest important equipament cultural, tal i com va informar la responsable de lrea de difusi i explotaci del Patrimoni Cultural, Eullia Janer en la visita al conjunt monumental i al museu de la Vall de Lord que va realitzar el passat 24 doctubre. Per altra banda, tamb realitzar una correcta catalogaci de totes les peces que conformen lactual museu de la Vall.

    Pallassos al teatreDissabte passat a les 6 de la tarda el grup

    danimaci infantil Dando Clowns va ser al Centre Cultural de Sant Lloren de Morunys per oferir un espectacle infantil. La platea del teatre estava fora plena demenuts/es i grans que van disfrutar de lafesta organitzada per lAjuntament de Sant Lloren de Morunys, que va durar una hora aproximadament.

    El SOLC compleix 10 anysLa publicaci del bisbat de Solsona ha complert 10 anys, i en aquest

    nmero, que s el 50, hi podem llegir la dedicatria del bisbe Jaume, un article sobre el repte de les comunicacions a crrec de Carles Snchez Garca, Director del Secretariat Interdioces de Mitjans de Comunicaci Social, i un especial sobreels10anysdelSOLC.NohifaltalentrevistaambelprimerdirectordelSOLC, Mn. Climent Forner.

    En un altra secci de la revista, Josep ngel Coloms, director del Full Dioces, ens parla de Sant Antoni Maria Claret, i Mans Unides, i ens recorda que lfrica s un continent desconegut.

    Ifinalment,lesseccionshabitualsdinformacidelsarxiprestatsidele-gacions complementen aquest nmero que s en certa manera especial.

    Publicacions Ramon Estany

    Fe d'errates

    En aquesta foto que us publicvem la setmana passada hi havia un error en el peu de foto. El primer de la dreta de lafiladedaltselJoanAngrillinoelJoanPintcomvampublicar.

    Per altra banda, l'article titulat "Un amic fet d'aigua" corresponia a l'Escola Arrels, i no a CEIP Setelsis.

    Fotografia del grup de sardanistes, Dansaires al Vent presa lany 1967

    Envieu-nos els vostres articles, opinions, crniques abans del DIMECRES AL MIGDIA

    a la nostra bstia de correu electrnic o porteu-los a la nostra oficina

    [email protected] de Tor, 25 - SOLSONA

  • 1493 - Divendres, 24-11-2006

    Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal

    Commemoracidel Dia internacional contra laviolncia de gnereLectura del manifest Dissabte, 25 de novembre, es llegir el ma-nifest Aturar la violncia vers les dones, una responsabilitat social. La lectura es far a lAjuntamentdeSolsonaales6delatarda

    La VI Nit de lEsportista reconeixer el major nombre de mrits esportius de la seva histria Organitzat pel Consell Comarcal i lAjuntament de Solsona, guardonar 36 esportistes i clubs el proper divendres al Teatre Comarcal

    Trenta-sis premiats entre esportistes individuals dalt nivell, equips fede-ratsiesportescolar,seranhomenatjatsenlasisenaedicidelaNitdelEsportista,organitzada pel Consell Comarcal del Solsons i lAjuntament de Solsona i amb la collaboraci del Consell Esportiu del Solsons.

    LaNit,quesecelebrareldivendresdia1dedesembreales20:00horesalTeatre Comarcal de Solsona, reconeixer lesfor, la dedicaci i els mrits obtinguts pels esportistes de la comarca. Els nominats per categories de ledici denguany esreparteixendelasegentmanera:16esportistesdelacategoriaindividualdaltnivell, 12 equips federats, 5 desport escolar, entre esportistes i equips, i 3 candidats com a menci especial, categoria nova en aquesta edici.

    Segons ha avanat el responsable comarcal dEsports, Albert Muntada, en aquesta edici el nombre desportistes ha superat al de totes les altres edicions, fet que demostra la bona salut de lesport de la comarca i la capacitat dels nostres esportistes en aconseguir campionats i mrits esportius arreu de Catalunya i Es-panya.

    Lacte, tal com es fa des de lany 2003 ser retransms en directe per Solsons TV, ats que les dimensions del teatre fan impossible donar cabuda al gran nombre despectadors que segueixen lesdeveniment.

    Sessi de formaci per a les entitats esportivesDes del Pla de Ciutadania i Immigra-ci i el Pla Comarcal de Joventut del Consell Comarcal del Solsons sha organitzat per aquest dissabte una sessi formativa Esport i Convivn-cia Intercultural adreada als/lesresponsables i entrenadors/es de lesentitats esportives.La sessi anir a crrec de Fidel Molina, professor de la Universitat de Lleida i es realitzar a la sala gtica del Consell Comarcal de les 10.30 a les 13.30h.En lesmentada sessi soferiran eines per facilitar i potenciar lacollida i la participaci dels nouvinguts a les enti-tats esportives.

    Ms informaci: Centre Tecnolgic Forestal de CatalunyaPujada del seminari, s/n25280 Solsona Tel. 973 48 17 52 - [email protected] - www.ctfc.es

    CURSOSADREATSATREBALLADORS/ESOCUPATS/DES-NOVEMBRE2006

    CursoscofinanatspelServeid'OcupacideCatalunyaielFonsSocialEuropeu

    Eficcia en la conducci i direcci de reunions Dies: 28 de novembre de 2006, 9 de gener, 26 de febrer i 5 de mar de 2007

    Gesti d'equips de treball. Introducci al coaching Dies: 29 de novembre de 2006, 8 de gener i 12 i 19 de febrer de 2007

    Gesti mediambiental i auditories segons ISO 14001 Dies: 27, 28, 29 i 30 de novembre de 2006

    Pots gaudir dels nostres ser veis de cafeteria i bar, mentre els teus f i l ls es diverteixen.

    Celebrem l aniversari del nen/nena. Noms has de portar els teus convidats.

    C. Gaud, 6, baixos. Tel.667865871-SOLSONA

    AvuiINAUGUREMales8delvespreHI ESTEU TOTS CONVIDATS!!

    Horari: De dimarts a diumenge de 9 del mat a 10 del vespre

  • 1 493 - Divendres, 24-11-2006

    Comarca Redacci

    Movistar ja opera des de Pins

    L'empresa de telefonia mvil Telefnica Movistar va installar fa un mes aproximadament els equips necessaris per poder operar des de l'antena de telecomunicacions que Trdia t a la serra de Pins.

    Amb larribada de Movistar, Pins ja compta amb tres operadores que cobreixen la major part del municipi i altres municipis vens amb serveis de telefonia mbil.

    En aquests moments es troben installades a Pins les antenes de les operadores de mbil Vodafone, que fa uns 5 anys que va comenar a operar des d'aquest centre, Orange -antiga Amena- que es va installar l'any passat i ara Movistar.

    Segons Garriga, Movistar encara no oferia cobertura de telefonia mbil a la zona i amb aquesta decisi pot oferir servei a una gran extensi de territori grcies a la bona ubicaci de les antenes de telecomuncicaons. Des d'aquest punt es podr donar cobertura als muncipis de Pins i Riner i ax com tamb en alguns punts de la Molsosa, Tor i Sant Mateu de Bages.

    El centre de telecomunicaions de Trdia, situat a la serra de Pins, s utilitzat actualment pels repetidors de Televisi de Catalunya, els dels Mossos dEsquadra i dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, aix com pels repetidors de lADF,

    Imatge de l'antena de Trdia a la serra de Pins

    Radioaficionats, i transpondersGPRSdediferents estacionsmeteorolgiques. A ms, tamb emet el senyal de Rdio Pins, ielsenyaldeWifiquednaserveidaccsainternetalsvoltantsde la zona.

    Pinell del Solsons acull aquest diumenge els actes del Dia del Municipi, la iniciativa del Centre dEs-tudis Lacetans per difondre i promoure el coneixement del patrimoni natural i cultural del Solsons.

    La jornada comenar a dos quart d'onze del mat a l'ajuntament de Pinell amb la presentaci del Dia del Municipi, a crrec de l'alcalde de Pinell, Francesc Torra, i un representant del CEL. Seguidament s'inaugurar l'exposici"ElSolsons,Cultura iNaturaalbellmigde Catalunya".

    La jornada comptar tamb amb una xerrada so-bre els 10 anys d'excavacions arqueolgiques al jaciment de la Codina a crrec de l'arqueleg del CEL i director de les excavacions, Ramon Cardona. Els actes previstos per aquest Dia del Municipi de Pinell es completaran amb una visita a la Vilaclosa de Sant Climen, al pou de gel de Pinell i una visita comentada al jaciment arquelogic de la Codina. El Dia del Municipi compta amb el suport del Consell Comarcal del Solsons i el Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya.

    El Dia del Municipi arriba a Pinell

    Cartellera Redacci

  • 1493 - Divendres, 24-11-2006

    Ep, la Foto! Ramon Estany i Montany

    Sopar de "Pars" Els que s'estimen al Cantbric Sn joves i triomfadors

    Dos nois ben acompanyats

    Sopar d'aniversari al Bar Castell

    Una colla a l'Sputnik

    Les vigilants de la Plaa MajorEp, la foto

    Gaudint del dissabte

    Societat

    Aquesta nena tan maca, aquest divendres en fa 40.Moltes Felicitats!!De part de la teva famlia.

  • 1 493 - Divendres, 24-11-2006

    Organismes i Institucions Punt dAtenci i Informaci a la Dona

    Dilluns es van presentar els resultats sobre la Diagnosi de gnere efectuada des del Punt dInformaci i Atenci a les Dones. En aquest estudi sevidencien nombroses desigualtats entre homes i dones

    La poca participaci poltica de les dones es tradueix en el fet que un 40% dels municipis de la comarca no tenen cap dona regidora a lequip de govern. Si tenim en compte que la mitjana catalana de municipis sense representaci femenina suposa el 20% del total, el Solsons dobla aquesta dada. Tan sols als ajuntaments de Solsona i de Sant Lloren de Morunys trobem una presncia equilibrada dhomes i dones dins lequip de govern.

    Als municipis on hi ha presncia femenina dins lequip de govern, veiem que aquesta presncia est clarament condi-cionada pels estereotips de gnere, ja que acostumen a ocupar rees vinculades amb latenci a les persones. De manera que sacaba dibuixant una panormica dmbits femenins i dmbits masculins, quan des del punt de vista de la igualtat doportuni-tats homes i dones haurem docupar i ser partcips de tots els mbits que dibuixen la nostra societat (sanitat, medi ambient, urbanisme, ensenyament, etc.).

    La poca presncia de dones en el mn de la poltica s multicausal; evidentment ja no es tracta duna exclusi formal, sin que respon a un tema social. En aquesta poca presncia hi potinfluirlatradicionalassignacidelespaipolticalshomes,lamancadereferentsperalesdonesquefaquenoidentifiquinaquest espai com a propi, o el fet que la poltica sigui un m-bit que exigeixi una dedicaci important, no sempre fcil de compaginar amb altres responsabilitats laborals, familiars o personals.

    Si analitzem la presncia de les dones en el mercat de treball, tot i tractar-se duna realitat consolidada, aquesta partici-paci es veu marcada per diferents desigualtats; la doble jornada de moltes dones, contractes a temps parcial, importants dese-quilibris salarials entre homes i dones, important feminitzaci de latur de la comarca, concentraci de dones en determinades ocupacions poc valorades i remunerades, etc.

    Pel que fa a la doble jornada, trobem que mentre la participaci de les dones al mn del treball productiu s una realitat consolidada i irreversible, la incorporaci dels homes en les tasques dorganitzaci domstica i de cura s una assig-natura pendent per assolir la plena igualtat. El 40% de dones dentre 18 i 64 anys assumeixen les tasquesdomstiques ensolitari i un 35% de les dones destinen ms de 3 hores diries al treball domstic. Aquest desequilibri es tradueix en el fet que les dones disposin de menys temps personal i doci; els usos del temps diferenciats entre homes i dones consoliden desigualtats importants i provoquen que, entre daltres coses, encara es parli de conciliaci de vida familiar i laboral des duna perspectiva ms femenina que masculina.

    Els sous de les dones sn un clar exemple de les desi-gualtatsexistents,gairebun67%tenensousinferiorsals1.000

    Diagnosi de gnere i sobre la situaci de les dones a la comarca del Solsons

    euros. Aquesta situaci explica el fet que un 40% considerin els seusingressosbaixosiinsuficients.

    Tamb s important destacar la marcada divisi sexual del mercat de treball de la comarca; homes i dones es repar-teixen de manera desigual entre els diferents sectors dactivi-tat; mentre els homes apareixen a lagricultura, la indstria, la construcci i els serveis, les dones es concentren sobretot en el sector serveis, especialment comer, educaci, sanitat, hostaleriaitreballdomstic.Laseparacidoficisnohauriadeser un motiu de desigualtat, per aquesta separaci explica, en part, les desigualtats salarials entre homes i dones.

    Parallelament, tamb cal tenir en compte la poca pre-sncia de dones en crrecs directius; el nombre dhomes que ocupen aquest tipus de crrecs tant en empreses com en admi-nistracions pbliques dobla el nombre de dones. El fet que les dones siguin les que en proporci tenen ms estudis superiors, evidencialesdificultatsqueaquestestenenperpromocionar-seen crrecs de responsabilitat.

    Pel que fa al transport i a la mobilitat, la major part de dones disposen de carnet de conduir i vehicle propi, especial-ment les que viuen a les zones rurals. En temes de mobilitat fa uns anys el principal problema de les dones de les zones rurals era el fet de no disposar de carnet o vehicle i dhaver de dependre daltres persones per desplaar-se; avui la nova reali-tatfaqueunadelesprincipalsdificultatssiguicompaginareltreball productiu (moltes vegades fora del municipi on viuen), amb tasques vinculades amb el treball reproductiu (horaris escolars, accs als serveis, etc.) i el conjunt de desplaaments que aix genera.

    Altres temes com la situaci laboral de les dones immi-grants o la violncia de gnere evidencien el llarg cam que cal recrrerfinsarribaralametadelaigualtatrealentrehomesidones on el repartiment de responsabilitats de lmbit pblic i privat sigui una realitat i no una utopia.

  • 1493 - Divendres, 24-11-2006

    De nou enguany les puntaires dOliana no han faltat a la cita que cada any tenen a Vilanova i La Geltr. En aquesta 15a Trobada va lluir el sol, i tots vam poder gaudir daquesta interes-sant disciplina que s la punta al coix, a part de veure una lluda fira.Cal recordarque lanypassat lespuntairesnovanpoderdesenvolupar el seu treball a causa de la pluja.

    Oliana Marcel Ribera - Arxiu Fotogrfic - Marcel Ribera

    Quinzena trobada de puntaires a Vilanova

    i la Geltr

    Grup de puntaires amb els treball fets per l'entitat

    Lhora del dinar

    La Diputaci de Lleida ve organit-zant any rera any cursos de formaci dins el Pla Agrupat de Formaci Contnua, adreat al personal de les entitats locals, amb lobjectiu que puguin ampliar els seus coneixements i puguin contribuir a la modernitzaci de les administracions locals.

    El dia 8 de novembre sinaugur el curs de comptabilitat que va cloure el dia 22 de novembre, amb una visita a la Diputaci, concretament a lrea dinter-venci.

    El dia 17 de novembre, a la Dipu-taci sinaugur un curs de procediment administratiu.

    Els dos cursos comptaren amb una nombrosa assistncia.

    Organismes i Institucions Diputaci de Lleida

    Cursos de Formaci

    Visita del grup del curs de Comptabilitat a la Diputaci de Lleida

  • 1 493 - Divendres, 24-11-2006

    Quins creu que sn els motius principals del creixement immobiliari que viu Solsona?Bsicament respon al preu del sl. A Solsona i comarca encara es troben solars a preus fora ms assequibles que no pas a la zona del Bages o a la provncia de Barcelona i aix fa que els promotors optin per adquirir solars aqu. A ms, al Solsons hi ha una important demanda de gent que vol comprar habitatge i aix aporta dinamisme al sector.

    I a qu es deu aquesta forta demanda que viu el sector?Sn diversos factors, com el que abans et deia del preu del sl per tamb hi ha el fet que moltes persones de lrea metro-politana decideixen venir a viure aqu perqu hi ha una major qualitat de vida. Aquestes persones poden vendre els seus pisos a molt bon preu i amb els diners poden comprar un habitatge de millor qualitat que el que tenien i a un preu ms assequible.

    Quina previsi de creixement hi ha?Al Solsons hi haur una considerable demanda de gent que vol-dr comprar habitatges en els propers anys. En aquest moments es preveu que en pocs anys es facin un gran nombre d'habitatges al Solsons, i en canvi, la poblaci no supera els 9.000 habitants. Amb aix vull dir que cal pensar tamb en crear les condicions necessries per poder absorbir tots els nouvinguts.

    Hi ha un tipus habitual de comprador de pisos al Solsons?s difcil de dir, hi ha diferents tipus de compradors. Tenim qui compra per a primera residncia, qui compra per inversi, i qui compra per a segona residncia. Un bon nombre de clients estan cansats de la gran ciutat. Per aquestes persones venir aqu elsaportaunamillorasignificativadelasevaqualitatdevida.Tamb trobem clients que compren perqu a la llarga hi volen venir a viure i amb els recursos de qu disposen poden invertir durantunsanysperfinanar-seaquesthabitatge.

    Hi ha molts municipis del Solsons que tenen dificultats per iniciar habitatge nou. A qu ho atribueix?La comarca s molt extensa per gaireb no hi ha nuclis de poblaciiaixfaquesiguidifcilpelsajuntamentsrequalificarterrenys per fer-hi habitatges. La nova legislaci tampoc no con-templaqueelsfillsdaquestsmunicipispuguinfer-selessevescases noves pairals al poble i aix provoca aquest estancament. Crec que ladministraci t la temena que obrir massa el mercat podriadificultarlaconservacidelterritori.

    A Solsona sest a punt daprovar el POUM. Qu pot aportar?Crec que ajudar a crixer ms ordenadament. Es podr uni-ficariconsolidarelssolarsquequedendinsaSolsonaiaixs positiu. Jo crec que s bo que creixi a Solsona i s bo que el POUM serveixi perqu ho faci de manera contralada. Tot i aix, crec que tamb shauria de fer un plantejament ms global de ciutat. s important pensar i decidir com es vol crixer, a quin ritme, i sobretot dotant la ciutat de les infrastructures i els serveis necessaris per mantenir aquest creixement.

    Hi ha coses que no li agraden? Sota el meu punt de vista veig que en les zones que entren dins el POUM no sha tingut en consideraci alguns aspectes que sn molt de poble. Mexplico, el POUM obliga a fer plans parcials en solars de diferents propietaris sempre i quan es posin dacord. Aix no sempre s fcil i pot fer que algunes zones no es puguin urbanitzar degut a la manca dacord entre els amos dels solars. Jo apostaria perqu lajuntament determins tot el sl que s urb, cres la junta de compensaci i obligus als propietaris a tirar endavant el pla parcial encara que no vulguessin, respectant evidentement el que els pertoca com a propietaris del sl.

    Entrevista Josep M. Montaner i Reig

    Xavier Buscall, gerent de Finques Planes

    Limmobiliria Finques Planes porta ms de 30 anys en el sector, t 9 oficines a tot Catalunya i en fa 8 que s a Solsona. Actualment t en cartera diferents promocions a Solsona, i sobren cam a comarques venes.

    Xavier Buscall a l'oficina que Finques Planes t a Solsona

    TABLEROS TRADEMA S.L., per a Solsona, necessita:

    - 1 Enginyer industrial tcnic/superior mecnic.- 1 Enginyer industrial tcnic/superior electrnic.

    Requisits: - ResidnciaaSolsonaorodalies. - Edatde25a35anys. - Nivellaltdanglsoaltres. - Flexibilitathorria.

    Les persones interessades envieuC.V. amb foto recent a les oficines de lempresa

    (Ctra. de Tor s/n. 25280 Solsona) o be enviar per e-mail a: [email protected]

  • 1493 - Divendres, 24-11-2006

    Organismes i Institucions Josep M. Montaner i Reig

    ElmximresponsableenmatriaforestaldeNacionsUnides,elxilJosAntonioPrado,vaafirmaraquestasetmanaa Solsona que, segons les ltimes dades de qu disposa aquest organisme, diriament al mn es perden 20.000 hectrees de massa forestal, fet que incideix directament en el procs des-calfament global del planeta i el consegent canvi climtic.

    Prado, director de recursos forestals de la FAO orga-nismevinculataNacionsUnides-vaferaquestesdeclaracionsal Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya, en el marc dunes jornades sobre els mbits forestal i de cooperaci al desenvolu-pament organitzades pel CTFC i la Universitat de Lleida. Durant lasevaintervencivaqualificar"dalarmant" aquesta taxa de desforestaci,ivaapuntarqueun60%daquestprocssecentraal Brasil i Indonsia. En aquest sentit, va lamentar que a molts pasos "no es posi fre a les tales illegals i no es disposi dinven-taris forestals que permetin conixer lestat global de les zones boscoses per tal d'introduir-hi poltiques de protecci".

    Tot i aix Prado va reconixer que els ndexs mundials de desforestaci "shan redut lleugerament" en els darrers anys -a causa a les replantacions forestals i lavanament natural del bosc en explotacions agrcoles abandonades- fet que ha perms que en els ltims 5 anys la taxa de desforestaci hagi disminut aproximadament en un 18%.

    ElmximrepresentantdeNacionsUnidesenmatriaforestal, per, va subratllar que cal continuar treballant per

    Jose Antonio Prado, mxim responsable forestal de l'ONU, alerta del perill que suposa pel planeta la desforestaci dels boscos

    Denuncien des de Solsona la destrucci diria de 20.000 hectrees de bosc al mn

    posar fre a una desforestaci que suposa un 20% del total de les emissions de CO2 que genera el planeta. Segons va apuntar, la xifrasignifica"el total de les emissions de carboni que genera tot el transport del mn".

    Entre les novetats que va proporcionar Jos Antonio Prado hi ha la decisi de la FAO de fer arribar als pasos un codi relacionat amb producci forestal que permeti que els nous boscos afavoreixin ms clarament la sostenibilitat del planeta. Prado va voler remarcar tamb la importncia de vetllar per la salut dels boscos, ja que el canvi climtic, posa en perill actu-alment el 5% de les espcies arbrades del mn.

    El seminari sobre gesti forestal i desenvolupament es va inaugurar dilluns al mat amb la presncia dIgnasi Rodrguez, subdirector general de Boscos de la Generalitat; Josep Usall, de la Universitat de Lleida i Josep Ramon Mora, president del Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya, i va continuar durant tota la setmana amb la participaci de destacats experts en lmbit forestal i la cooperaci de diferents pasos d'Europa, d'Amrica i d'frica.

    Jos Manuel Prado, mxim responsable forestal de l'ONU durant la seva intervenci

    La superfcie que es destrueix diriament equival a l'extensi dels municipis de Solsona, Olius i Lladurs

  • 0 493 - Divendres, 24-11-2006

    Organismes i Institucions Josep M. Montaner i Reig

    -Qu s el canvi climtic?s una tendncia que hi ha avui en dia a la terra i que es tradueix en un augment progressiu de la temperatura del planeta. Actualment aquest procs es dna a una velocitat tremendament superior al canvi que shavia vingut re-gistrant donis dels ltims 10.000 anys. -Com es detecta i a quina velocitat es dna aquest augment en les tempera-tures?Hi ha diferents estudis i diferents me-suraments cientfics que ho avalen i les dades es registren a escala global. Des de lltima glaciaci, fa 10.000 anys, la temperatura del globus va pujar mig grau, per en els ltims 40 anys aquest augment sha trencat i les tem-peratures han augmentat duna forma molt ms elevada i totalment anormal. -A qu es deu?A l'anomenat efecte hivernacle. Essen-cialment sexplica per lacumulaci a latmosfera duna srie de gasos que impedeixen que la calor que la terra ir-radia cap a lespai vagi cap a lexterior. Aquests gasos fan com de paraigua i im-pedeixen lexpulsi de la calor de la terra. -Quines sn les causes que provoquen lefecte hivernacle?El que essencialment genera aquest pro-cs s ls indiscriminat dels combustibles fssils. El seu s provoca grans quantitats de CO2, que s el gas que ms afavoreix lefecte hivernacle. Per tamb ho pro-voquen en gran mesura els processos de desforestaci que afecten el planeta.

    -En quin sentit afecta la desforestaci al canvi climtic?Avui en dia la prdua de massa forestal aporta un 20% de lemissi dels gasos defecte hivernacle a escala global. Aquesta taxa s equivalent a lefecte de les emissions de tot el transport mundial actual. -Quines mesures pren actualment la FAO per lluitar contra la desfores-taci?LasetmanapassadaaNairobiesvaferuna proposta a diferents pasos impli-cats en la lluita contra el canvi climtic consistent a pagar bonus de carboni per desforestacievitada.Abansesbonificavanicament les plantacions de reforestaci per ara comencem a taxar al mercat de bonus de carboni tota la desforestaci evi-tada. s una proposta que est comenant per que pot tenir un gran impacte en el futur. A ms, tractem de crear conscincia daquest problema i crear les capacitats tcniques perqu els pasos puguin esta-blir protocols dactuaci sobre els boscos. s important que els pasos puguin mono-toritzar les seves cobertes forestals. Avui dia noms un 30% dels pasos del mn saben realment com sn els seus boscos i sense informaci precisa s impossible com actuar.

    -Quina s la situaci dels boscos a nivell mundial?Avui dia el bosc continua retrocedint. Nosaltres hem acabat ara lAvaluacidels Recursos Forestals 2005 on es constata que la desforestaci encara s de lordre duns 13 milions dhectrees per any. Afortunadament aquest procs es compensa amb les poltiques de re-forestaci i amb els processos naturals de regeneraci del bosc. Aix el balan net s duna prdua de massa fores-tal de 7,3 milions dhectrees anuals.

    -s un balan positiu?Representa una certa millora en relaci amb la dcada anterior, quan la prdua anual era superior als 9 milions dhect-rees. Per malgrat la millora el problema continua i no es pot abaixar la gurdia. Per fer-se una idea cada dia es perden a escala mundial 20.000 hectrees de bosc, la qual cosa equival aproximada-ment a 20.000 camps de futbol diaris. -Quins sn els principals causants de la desforestaci?Les causes sn diverses. Per exemple, al Brasil la poltica dincentivaci agrcola de la soja ha fet que aquest pas sigui el nmero 1 en el rnquing mundial quant a desforestaci. A sia veiem que la princi-pal causa s la substituci del bosc natiu per plantacions de palma per produir olis. En altres llocs s lexpansi urbana des-mesurada i tamb hi ha els grans incendis forestalsoelsconflictesarmats.

    Entrevista a:

    Jos Manuel Prado, Director de Recursos Forestal de la FAOPrado s el mxim responsable mundial en matria forestal, i va ser dilluns a Solsona, a la seu del CTFC, per parlar de la situaci dels boscos al mn i la seva relaci amb el canvi climtic

    La prdua de massa forestal provoca el 20% de lemissi de gasos defecte hivernacle

    "en els ltims 40 anys les temperatures han augmentat

    duna forma totalment anormal"

    "actualment la desforestcai provoca la prdua de

    7,3 milions dhectrees de massa forestal l'any"

    Prado va alertar dels perills de la desforestaci

    -El futur s optimista o pessimista?Jo penso que es va millorant. Anem in-crementant la coberta forestal del planeta per encara queden qestions molt preocu-pants. Per exemple; no es det la desfores-taci als boscos verges tropicals. Aquest bosc s molt ric per alhora extremada-

  • 1493 - Divendres, 24-11-2006

    ment frgil, sest destruint a gran escala i mai no tindr la mateixa riquesa que ara. -Com s la situaci dels boscos a Espa-nya i Catalunya?Espanya s el segon pas del mn quant a recuperaci drees forestals. A banda de les poltiques de refores-taci, aquest fet es dna, sobretot, per la regeneraci natural del bosc que ocupa zones abandonades de cultius. -I a nivell mundial quins pasos fan b les coses?Avui dia la Xina s un dels pasos que ms bones poltiques forestals t. s lder pel que fa a l'augment de coberta forestal. La Xina va establir la veda total de tall

    Organismes i Institucions Josep M. Montaner i Reig

    dels seus boscos naturals i va impulsar un gran programa de reforestaci del seu territori i cada any augmenta en un mili dhectrees la seva coberta forestal. -Des del Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya, en el marc del programa eu-ropeu Medforex es treballa per donar valor de mercat a les externalitats del bosc. Qu opina daquesta iniciativa?s un tema que val la pena analitzar. Al-guns pasos, com Costa Rica ja lhan as-sajat. s una mesura interessant per crec que no resoldr el problema global del maneig sostenible dels boscos. Hi ha dha-ver altres mecanismes ms estructurals. -I la FAO, com treballa per impulsar aquesta gesti sostenible dels boscos?B, hi ha moltes lnies de treball. Per sobretot intentem conscienciar de la ne-cessitat de protegir els boscos. Impulsar lestudi de les masses forestals, catalogar i inventariar el patrimoni forestal i adop-tar poltiques de protecci i reforestaci.

    Sabem que aplicar aquest concepte del maneig forestal sostenible s molt car. A ms costa que el sector forestal compe-teixi amb altres sectors com lagricultura o la ramaderia; avui dia els boscos estan clarament en desavantatge davant aques-tes activitats tradicionals del mn rural. Si volem actuar contra aquest problema cal fomentar que els pasos analitzin el problema de forma transectorial.

    "lefecte de la desforestaci equival a les emissions de CO2 que produeeix tot el

    transport mundial "

    "avui dia els boscos estan en un clar desavantatge

    davant les activitats tradicionals del mn rural"

    Prado va obrir el seminari sobre mbit forestal i desencolupament al CTFC

    L'espurna del Mia

  • 493 - Divendres, 24-11-2006

    Associacions i Entitats Sol del Solsons

    Visita la nostra web:www.soldelsolsones.org

    Ets un sol!

    El nmero de la Loteria de Nadal del Sol s el 41076Els divendres oferim la venda del nmero al mercat,

    al portal del Carrer Castell. Estem a la vostra disposici.

    Associacions i Entitats La Junta Gestora

    El Sol del Solsons, incorpora la figura duna prospectora laboral

    El Departament de Treball i Indstria de la Generalitat deCatalunya,finanarelprojectedeprospeccilaboralqueesdur a terme al Sol del Solsons; aquest projecte es va presentar el passat agost i aquest mes de novembre ens lhan concedit. Aixdoncs,desdarafinselpropermardel2007,oferiremaquestservei,jaquehemincorporatlafiguradunaprofessional(llicenciada amb psicologia i amb experincia en la inserci laboral), que es responsabilitzar del servei dinserci laboral per a persones amb disminuci derivada de problemes de salut mental i drogodependncies; aix, doncs, sobre un nou treball especialitzat per ajudar a la recerca de treball per a persones ambdificultatsdinsercilaboral.

    A tots els socis/es del Sol del Solsons

    El proper dijous 30 de novembre, a les 17:00h, es dur a termeunaASSEMBLEAGENERALEXTRAORDINRIA,queesrealitzaralaseusocialdelAssociacic/JosepM.deSagarra, 3 baixos.

    Enfinalitzar lAssemblea extraordinria, i aprofitantlavinentesa que estarem reunits, celebrarem la popular TOR-RONADADELSOLDELSOLSONS, a les 18:00h; aixdoncs, la Junta Directiva, els usuaris del Club Social i lequip tcnic, esperem que aquest dia sigui un espai de trobada que ens permeti exposar la tasca que estem duent a terme.

    Celebraci de lassemblea constituent de lAssociaci de vens i venes del nucli antic de Solsona

    El proper dimarts, dia 28 de novembre a les 9 de la nit, tindr lloc lassemblea constituent de lAssociaci de Vens i Ve-nesdelNucliAnticalasaladactesdelajuntament(2npis).Motiu: Aprovaci dels Estatuts de lAssociaci de vens NomenamentdelaJuntaDirectiva

    A aquesta assemblea hi sn convidades a assistir totes lespersonesmajorsde18anysquevisquinalNucliAnticoque, tot i no viure-hi, siguin propietries dalgun b immoble o hi tinguin obert qualsevol mena de negoci.

    Confiemenquehihagiunanombrosaassistncia.

    Podeu consultar el projecte dEstatuts a:http://nasolsona.iespana.es

    Audiovisual dels GegantersLAgrupaci dels Geganters de Solsona i Foto Art han editat un

    DVD on podem veure laudiovisual projectat el dia 3 de setembre a la Plaa de Sant Joan amb motiu de la Festa Major. Tamb shi poden escoltar els temes i adaptacions musicals que les diferents formacions i conjunts van interpretar durant la vetllada.

    Publicacions Ramon Estany

  • 493 - Divendres, 24-11-2006

    Solsons amb la campanya1 euro = 1 regal

    pels nens del Per2 i 3 de desembre. Surt al carrer i intercanvia una illusi nadalenca amb els nens/es de les escoles rurals del nord del Per. Si tens 1 euro tenen 1

    regal. Organitza: SOM - APECOINCA-PERAmb la col.laboraci de:

    Agrupament Escolta Pare Claret i l'Esplai Riallera

    A la provncia de Sullana, situada a la regi de Piura, al norddelPer,elNadalsquelcombendiferentalqueestemacostumats a Catalunya. All la pobresa no perdona ni tan sols als ms menuts, i la falta de recursos passa factura dia rere dia.

    Malauradament, els infants veuen passar les festes com si els nostres estimats Reis dorient sels haguessin descuidat en el seu llarg recorregut. La nit doncs, no s mgica a tot arreu.

    Peraix,desdelSOMilentitatAPECOINCAdePer,amb la col.laboraci de lAgrupament Escolta Pare Claret i de lEsplai Riallera us volem proposar la campanya: 1 euro = 1 REGAL.

    El dissabte 2 de desembre, els nens daquestes dues en-titats sortiran als carrers de Solsona per demanar-vos aquesta aportaci, quasi simblica per plena de valor hum.

    Paral.lelament, el mateix dia a la Plaa Major, i el diumenge dia 3 al Passeig Pare Claret, hi haur un estand del SOM, per si voleu venir a visitar-nos, demanar-nos informaci i/ocol.laboraramblacampanya.

    Amb el vostre donatiu podreu contribuir a laportaci dunregalnadalencperunnen/adelesescolesruralspobresdeSullana.Noensfixemcapxifraaassolir,perestemsegursque amb el vostre granet solidari, la illusi daquests nens ser tangranqueresnopodrquantificar-la.

    Moltes grcies, i Bones Festes!

    Associacions i Entitats El Solsons Obert al Mn

    Amb aquest ttol encetem el cinqu cicle de conferncies del SOM (Solsons Obert al Mn), que compta amb la collaboraci del Consell Comarcal. Ser el proper dimecres 29, a dos quarts de 10, a la Sala Gtica del Consell Comarcal.

    En aquesta ocasi comptem amb la presencia den Jordi Planas, incansable activista de la cooperaci per al desenvolupament, expresident de Justcia i Pau de Girona, promotor del Fons Catal de Cooperaci i dina-mitzador de lAgenda Llatinoamericana a Catalunya.

    L'Agenda s un dels llibres ms difosos de Lla-tinoamrica,ambunatiradamundialde60.000exem-plars,aCatalunyanediten6.500,espublicaauns30pasos i s'ha tradut a 8 idiomes diferents.

    Cadaany,lAgendatunlemasignificatiu.En-guany s: Exigim i fem una altra democrcia. Pretn ser una eina pedaggica que ens arriba del sud i fa de pont entre sud i nord i entre nord i sud.

    Un dels pares de lAgenda s Pere Casaldliga que per a aquesta vegada ens diu: exigim i fem una al-tra democrcia, com un dret fonamental de les persones i dels pobles, a totes les latituds. Perqu exigim per a totes les persones i per a tots els pobles els drets bsics. No podem acceptar una democrcia-privilegi...Ja sha definit la democrcia actual com la forma poltica del capitalisme (...) O socialitzem la participaci de totes les persones i de tots els pobles en els drets a la vida, a la dignitat, a la llibertat, a lalteritat, o no hi haur ni democrcia ni pau...

    Amb dades econmiques, LAgenda ens demos-tra que la penria dels pasos empobrits no s casual, sinquetunacausa.Nosnempobritspercasualitat,sin que, al llarg dels segles, els pasos rics els han xu-clat les riqueses minerals i naturals, els han controlat les financesigairebsempreelshanimposatgoverns.

    LAgenda s, sobretot, unamagnfica i granexcusa per anar conquerint laltre mn possible, una excusa per anar fent xarxa i per anar creant aquesta gran famlia amb el comproms, lacci i la militncia.

    El SOM hem volgut donar a conixer lAgenda Llatinoamericana Mundial perqu lentenem com una eina que permet difondre i construir la cultura de la solidaritatiquepromoulareflexisocial.LAgendaespodr adquirir el dia de la xerrada o tamb mitjanant les persones del SOM i el preu s de 5 euros. Per ms informaci:http://agenda.latinoamericana.org

    Xerrada sobre lAgenda Llatinomaericana 2007

    Exigim i fem una altra democrcia

    Envieu-nos els vostres articles, opinions, crniques abans del

    DIMECRES AL MIGDIA a la nostra bstia de correu electrnic

    o porteu-los a la nostra oficina

    [email protected] de Tor, 25 - SOLSONA

  • 493 - Divendres, 24-11-2006

    Natura Grup de Natura del Solsons

    Guanyadors del concurs de la III exposici de bolets del Solsons en homenatge a lEduard Reig

    El grup de natura del Solsons vol donar les grcies a totes les persones que van participar en la recollecci i muntatge de l exposici de bolets que va tenir lloc lltim cap de setmana d octubre i en especial al Dr Juan Martnez de Aragnpelseutreballmeticulsenlaclassificacitaxonmicadelexemplarstrobats. Tamb volem donar les grcies a tot el pblic interessat que va passar, i ens sentim satisfets de que aquesta feina hagi servit de complement, molt il-lustratiu, per als alumnes de primer dESO de l IES Francesc Ribalta que en aquell moment estudiaven els fongs a l assignatura de cincies.

    La soluci del concurs posa nom al bolet, al qual hi van poder participar tots els visitants, s la segent:1.- Cama de perdiu - 2.- Hidro negro. - 3.- Pet de llop - 4.- Camagroc - 5.- Grgoladebruc-6.-Fredolic-7.-Agulleta-8.-Boletdetinta-9.-Pinetell- 10.- Grgola.

    Entre els participants que van encertar les 10 espcies sha fet un sorteig, i les afortunades han estat:

    Cristina Montferrer Gurdia, de Guissona, guanyadora dun cistell i un ganivet de boletaire, cedit per la Clnica Veterinria del Solsons.

    Emma Fraxanet Morales, de Solsona, guanyadora duna llenega de cermica d artesania, cedida pel Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya.

    Enhorabona a aquestes petites-grans miclogues

    Club Estel del Solsons

    Fira de lavet a EspinelvesDivendres, dia 8 de desembre, Festa de la Immaculada. Sortida de lestaci dautobusos a les 7:30 hores. Preu: So-cis: 40euros - No socis: 42 euros

    GrandinardeNadaliespectaclealres-taurant La Terrassa de Platja dAro.Quan arriba el fred, cap a la Fira de lavet.Espinelves, un municipi de 250 habitants, es converteix per uns dies, per histria, per tradici, per patrimoni, pel marc in-comparable on sexpressa de la forma ms genunatotalamgiadelNadal.Avets i persones, persones i avets, es con-fonen i es barregen pels carrers i places dEspinelves. El campanar romnic est amatent a tot aquest trfec.LaplujaabansdeNadal,permitjafemadaval.PerNadal,quiresnoestrena,resnoval.PerNadal,fredcomcal.

    TurronadaDiumenge dia 17 de desembre tur-ronada al club Estel a les 5:00h de la tarda i ball en directe.Preudeltiquet6eurosCom cada any, tamb se celebrar el soparicotilliballdefidany.

    Associacions i Entitats

    [email protected] - Ctra. de Tor, 25 - SOLSONA

    Esglsia Romnica de sant Vicen. S. XI

  • 493 - Divendres, 24-11-2006

    Educaci Escola Arrels Primria

    Comena a refrescar i el sol sembla que es mostra mstmid,estemjaafinalsde novembre, aquesta set-mana sescau el dia dels dos aneguets, s Sta. Ceclia, la patrona dels msics. Diuen que com que duia una fal-dilla llarga i caminava per la neu, se lemportava i en arribar als llocs, hi portava el fred.

    A lEscola hi ha negres, blanques, corxeres, semi-corxeres, fuses i semifuses

    que volen donar la nota. Ho deu fer el temps, per aquests dies estan esvalotades, tenen ganes de sonar i pugen i baixen per les escales del pentagrama com canalla enjogassada que no es cansa mai de saltar esglaons i cada cop des de ms amunt. Surten de lesboquesdelsde5i6totcantantunesmelodiesqueensdonen bons consells sobre Els aliments, El pa amb tomquet, La paella, Els contenidors, La natura i Un mn millor.

    Els instruments musicals en veure tanta gatzara, tamb volen treure el cap. A les Escoles de Msica ens esperen: el piano vestit de frac, el clarinet tot encorbatat i algun altre instrument, que es muda en veure tanta gent.

    Tamb apareixen els luthiers que construeixen i reparen instruments i perqu la festa continu ens monten uns tallers, que a Solsona som gent bona i tot molt b ens sona.

    Tala, la musa del teatre i Euterpe, la musa de la msica, fan la seva elegant aparici a lescenari del teatre comarcal i ens visiten tot seguit. Tamb vnen a lescola i dun conte en surt una can que la representem. Aqu no hi falta ning, ja hi som tots.

    Sta. Ceclia ens porta les alegres i pausades melodies.Amb aquests sons, que grans que sn aquests dies!

    Sta. Ceclia duu la neu a la faldilla

    Massatge infantil a la tardor

    A la Llar dInfants Arrels hem iniciat, un any ms, els cursos de massatge infantil. Els pares i mares segueixen sentint i vivint aquesta experincia tan espe-cialambelsseusfills/es,queelsompleielsfacrixera cada sessi.

    Moments personals, tendres i plens damor que els ajuden i els acompanyen en el seu creixement integral.

    Educaci Llar d'Infants Arrels - M. Sanmart

  • 493 - Divendres, 24-11-2006

    Educaci Escola Setelsis

    Lalumnat de P4 de lescola Setelsis va tenir loportunitat dimecres passat, 15 de novembre, de conixer la feina que fan els serveis de neteja de Solsona de la m de lempresa Or Vila. Durant una hora van poder observar una demostraci de les

    Descobrint la feina dels escombriaires

    Amb les eines ms senzilles, lescombra i el cabs

    Practicant amb el bufador

    eines i mquines que ajuden a mantenir neta la nostra ciutat. Aquesta sessi es realitza cada any, per enguany per primer cop els petits han vist en acci vehicles com el cotxe que escombra o el cami-ploma retirant els contenidors soterrats.

  • 493 - Divendres, 24-11-2006

    Educaci IES Francesc Ribalta - CEIP Setelsis

    En el marc del projecte dinnovaci de salut que porten a terme conjuntament lIES Francesc Ribalta i el CEIP Setelsis, el passat 15 de novembre, la professora Cristina Ramrez-Roa va fer una xerrada sota el suggerent ttol "Regalar (temps) als fillsnotpreu."

    Alaprimerapart,laprofessoravadefinirlaSndromedel nen hiperegalat i com a mostra vam contemplar una imatge (ben freqent, daltra banda) dun nad prcticament colgat de regals.Tambvaexposarqueunregalsunagratificaci,perque actualment el consumisme sha transformat en una manera de viure i per tant els regals ja no es guanyen perqu sempre hi ha alg disposat a regalar i hi ha adults que se senten amb lobligaci de regalar.

    Lareflexivaacabarambundeclegsobrequ cal regalar:

    1.- Hem de donar als infants loportunitat de ser millors perso-nes, per tant que es guanyin els regals.2.- Ajudar-los a apreciar les coses pel seu valor, no pel seu preu.

    3.- Ajudar-los a valorar les persones pel que sn i no pel que tenen.4.- Un regal no s sempre una cosa material. Tamb s un regal un passeig, jugar amb tota la famlia...5.- Els regals sn per als nens i nenes, per tant se nhan de fer responsables i gestionar-los, cuidar-los i compartir-los.6.-Malgratqueshandecuidar,lesjoguinestenendatadeca-ducitat. Quan les joguines sespatllen per ls, no passa res.7.- Aquell regal que no vam tenir quan rem petits no cal que elregalemalsnostresfills:ens el poden regalar a nosaltres mateixos.8.-Cal que sempre quedi alguna cosa pendent: no hem de satisfer immediatament tots els desitjos dels nens. Si sempre senten la satisfacci immediatament, els fem poc resistents a la frustraci.9.-Alsfillsifillesels hem de regalar temps: molt i de bona qualitat.10.- Posar-hi imaginaci i reflexi.

    A part de la xerrada adreada als adults, la professora Ramrez-Roa va fer tallers sobre consum i hbits saludables a alguns cursos de lIES Francesc Ribalta i el CEIP Setelsis.

    Qu cal regalar?

    La professora Cristina Ramrez- Roa

    Els alumnes segueixen atentament les explicacions.

  • 493 - Divendres, 24-11-2006

    arrels

  • 493 - Divendres, 24-11-2006

    arrels

  • 0 493 - Divendres, 24-11-2006

    Parrquia i Bisbat Ramon Estany

    Trobada missionera a Solsona Eldia16dedesembrede2006,tindrllocaSolsona

    una Trobada d'animaci missionera dels grups de missions, familiars, amics dels missioners i tothom qui vulgui assistir-hi.LaTrobadaserentornlafiguradeSantFrancescXavieris'aprofitarpercomentarpergrups"Comreanimaricrearnousgrups missioners a les parrquies i arxiprestats".

    El programa del dia s el segent:10 h. Arribada10'15 h. a 10'30 h. Pregria10'30 h. a 11'00 h. Benvinguda11'00 h. a 12'00 h. Activitat (taller missioner per grups...)12'00 h. a 12'15 h. Descans12'15 h. a 13'00 h. Posada en com del treball fet.13'00 h. Eucaristia14'00 h. Dinar15'30 h. Comiat

    El preu de la inscripci s de 12 euros (sense dinar, 2 euros).Cal inscriure's lliurant una butlleta que trobareu a les vostres parrquies i enviar-la a l'enlla de missions de la mateixa parrquiaob a ImmaFarr,C/Ciutat deLleida, 4, 2n-2a- 25230 Mollerussa o tamb es pot confirmar l'assistn-cia trucant al telfon 678 552 264 o al correu [email protected]'inscripciel12dedesembrede2006.

    29a Trobada Europea de Joves "TAIZ"

    Elsdies28dedesembrede2006al'1degenerde 2007, la Delegaci de Joventut participar en la 29a Trobada Europea de Joves "Taiz" a la ciutat de Zagreb (Crocia). Desenes de milers de joves seran acollits a Zagreb per a marcar una nova etapa de la "Peregrinaci deconfianaatravsdelaTerra".Elpreudelviatgeil'estada s aprox. de 240 euros i el termini d'inscripci sfinseldia28denovembrede2006.

    Peramsinformacicaltrucaraltelfon629428683,[email protected] o [email protected]

    CambrilsJornada de Germanor dAjuda a lEsglsia- Diumenge, dia 26,enlaFestadeCristRei.

    La PedraFesta de Sant Sadurn-Diumengevinent,26,festadelpatrde la parrquia, Missa i cant dels goigs a les 11 del mat.

    Les escriptores Maria Freixes i Anna Rispau han publicat el llibre "Per qu tenim dolor? Les plantes ens ajuden a entendre-ho".

    Elsbeneficisdelavendadelllibreanirandestinatsntegrament a la Marat de TV3 dedicada aquest any al dolor crnic. La publicaci del llibre compta amb el pa-trocini de la Fundaci dAtenci Primria de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitria. El Corte Ingls col.labora amb la venda del llibre en tots els seus centres a Catalunya, mentre que Edide sha encarregat de la part de ledici i la producci sense nim de lucre.

    Mitjanant la prpia experincia i una analogia entre les plantes i les persones, les seves autores, una enginyera de telecomunicacions i una metge de famlia, han creat un conte que es converteix en guia per comprendre els proces-sos que desenvoquen en diferents tipus de dolor.

    El conte es podr adquirir per 10 euors a tots els Corte Ingls de Catalunya, i el dia 28 de novembre, sen farlapresentacioficialalasaladmbitculturaldelCorteIngls de Portal de lngel de Barcelona a les 19:30h. La presentaci anir a crrec del periodista deTV3 Espartac Pern, autor del prleg del conte.

    Escriuen un llibre per la Marat de TV3

    Solidaritat Redacci

    Ams,toferimunafinestraobertaperquestiguisal dia i puguis contactar amb nosaltres a: www.contemarato06.blog.com

  • 1493 - Divendres, 24-11-2006

    Partits Poltics Josep M. Montaner i Reig

    ICV ha pres nota dels bons resultats electorals aconse-guitsalSolsonsenlespassadeseleccionsiesperaconfirmaraquesta tendncia alcista de cara a les eleccions municipals del mes de maig vinent.

    Si ms no, aix ho van expressar dirigents d'aquesta for-maci dissabte passat a Solsona durant el transcurs d'un dinar que va servir entre altres coses per celebrar els resultats que els ecosocialistes van obtenir a la comarca l'1 de novembre passat on prcticament van doblar els vots aconseguint 205 vots ms respecte als comicis de 2003.

    L'acte, que va comptar amb la presncia de Francesc Pan, diputat d'ICV per Lleida i Laura Massana diputada pel Bages, Bergued i Solsons, va aplegar una quarantena de mi-litants i simpatitzants d'aquesta formaci al Solsons, aix com els dirigent locals d'Inicitaiva per Catalunya-Els Verds.

    Maria Daz, que va ocupar el lloc nmero 5 de la llista per Lleida al Parlament de Catalunya, va explicar que els re-sultats de les eleccions "han estat una satisfacci molt gran i ens donen molta fora de cara les municipals". Daz, que va assegurar que des d'ICV continuaran apostant per El Com, va deixar la porta oberta a possibles enteses amb els altres grups d'esquerres de Solsona i comarca. Segons va admetre "pensem que seria bo que les esquerres fessin un treball com per mirar de desbancar CiU", i a ms, va afegir que "moltes persones tenen assumit que abans o desprs s'hauran de plantejar la possiblitat de fer coses conjuntes".

    En aquest sentit, Daz no va descartar que els grups d'esquerres del Solsons "puguin formar algun tipus d'aliana per treballar plegats", tot i que va reconixer que encara "s aviat" per parlar d'aquestes qestions.

    Per la seva banda, Xavier Rubio, president d'ICV al Bages, Bergued i Solsons va fer una valoraci "molt po-sitiva" dels resultats obtinguts al Solsons. "Hem tingut un creixement del 82%, i en l'mbit territorial de la Catalunya Central s on ms s'ha notat el nostre ascens", va assegurar Rubio, que va ressaltar tamb "la consolidaci d'ICV com a quarta fora poltica a la Catalunya Central".

    El diputat Francesc Pan va elogiar la bona tasca feta per ICV al Solsons i va defensar l'aposta que "des d'ICV farem

    ICV celebra elsresultats electorals obtinguts al Solsons

    per servir els ciutadans de la Catalunya Central". Pan va dir que el Solsons disposar a partir d'ara de dos diputats que treballaran "perqu el mn rural pugui disposar dels mateixos serveis socials que la gent del mn urb". Pan va situar la sanitat, l'educaci, les noves tecnologies i les comunicacions al capdavant de les prioritats que t el Solsons de cara el futur. A ms, va posar l'accent en assegurar la dignitat de la gent gran, la infncia i les dones sobretot.

    Rubio, Massana, Daz i Pan van celebrar els resultats electorals aconseguits per ICV

    [email protected] de Tor, 25 - SOLSONA

    CLiCk Diumenge,26-5tarda

    iNfiLTrAdOS Divendres,24-1/4d11nit (Dia de lespectador) Dissabte, 25 - 11 nit Diumenge,26-2/4de8vespre Dilluns,27-1/4d11nit

    VAL p

    er 0,5

    0 Euro

    s

    per la

    compra

    d'una

    entrad

    a

    CLICK

    INFILT

    RADO

    S

    13 ANYS 18 ANYS

  • 493 - Divendres, 24-11-2006

    Inflexions Gens Cardona

    Dna tres tombs al voltant del globus i, fi-nalment, decidit, shi enfila.No t ni ideade comfunciona un globus aerosttic a la prctica, per la teoria general la considera duna extrema senzillesa: alliberapesielglobussenfila;deixaanaraireielglobus entra en descens.

    Amb un ganivet de butxaca es baralla una es-tona amb les cordes que subjecten la cistella, serrant ms que no tallant. Quan aconsegueix seccionar la corda dun costat, el globus i la cistella fan un gir brusc, sinclinen sobtadament, i de ben poc no lex-pulsen cap el prat verd que hi ha sota. Amb enginy i equilibri, i aferrat a la vora de la cistella com si li ans la vida, sacosta a laltra corda, allarga la m ambel ganivet i serra durant una estona.Perfi lasegona corda cedeix i el globus sequilibra i comena a ascendir cel, primer molt lentament, desprs cada vegada a ms velocitat.

    Espiant per sobre la vora de la cistella observa un grup de persones corrent i cridant, molt avall. Un home amb un jersei de color verd es desespera: s el propietari del globus, el seu professor de geologia antrtica. Els crits li arriben distorsionats amb el so-roll del vent i no entn les paraules. Malgrat tot, per, considera educat respondrels, i els llena els saquets darena que fan de balast del globus. Un saquet dar-rere laltre impacten contra lherba i la terra: alguns esdesfaniensurtunasorramoltfinaiblanca,altresromanen intactes. El professor de geologia antrtica sho mira tot plegat esgarrifat, amb les mans al cap. Encara que estigui a punt de jubilar-se, s prou gil com per a esquivar tots els saquets de sorra que li cauen al damunt.

    Dins la cistella, el noi somriu i contempla lhoritz, tenyit encara de colors de matinada. La seva sensaci de llibertat s absoluta. Amb la darre-ra estrebada de ganivet ha tallat tots els lligams que tenia amb la seva vida actual i, a mesura que el globus guanya alada, tot un futur dopcions i de pgines blanques sobren davant dell com si fossin els fulls del llibre del dest. Prou exmens i treballs que no li aportenresderes;proureunionsalbarfinsaalteshores de la nit per a discutir utopies poltiques; prou emprenyades a la feina dels caps de setmana; prou hipocresia i rialletes i mitges mentides pels amics,

    parella, familiars.... La llibertat absoluta s a labast de les seves mans i ser el vent el que guiar el seu vol i punt daterratge.

    El globus senfila amunt i amunt, desafiantuna pressi atmosfrica cada vegada ms minsa i una temperatura que esdev, per minuts, extremadament freda. El noi t un moment de pnic quan comprova que li costa de respirar i daixecar-se del fons de la cistella, on fa estona que seu. Aviat, per, sestira tot ell imanipulalavlvulaquecontrolaelfluxitemperaturade laire del globus. Molt aviat, tamb, descobreix que la vlvula principal no es mou i que, enlloc daconse-guir desencallar-la, la seva fora poc precisa fa que es trenqui i li caigui a les mans.

    Contempla uns instants lanella rodona, letern retorn, i, desprs, la llana al buit. La sensaci de lli-bertat no lha abandonat, per ara sha circumscrit als pocs ms de tres metres quadrats de la cistella i alspocsminutsdetempsfinsaarribaracondicionsdhipotrmia. El globus, ara ho descobreix per primer cop, porta pintades unes lletres vermelles i blanques que li donen tota la volta, com si fossin un cintur semntic.Llegint-les,unaauna,identificaelnomqueli va voler donar el seu professor de geologia antrtica: ICARUS. IN

    FLEXIONS

    C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

    NOVA TEMPORADATARDOR - HIVERN

  • 493 - Divendres, 24-11-2006

    Opini F.Torres

    Menndez Pelayo, tot lamentant-se que la seva generaci shagus educat en clubs i bars de la ciutat, recomana a la nova generaci que si volen que la seva formaci tingui algun valor han danar a la biblioteca. Quan llegeixo aix, penso: qu diria ara daquest jovent que s'est formant en les discoteques, camps desports o a cavall duna moto. Em preocupen els joves que, per no avorrir-se passen el temps davant del televisor o lordi-nador practicant jocs dentreteniment, i no se'ls acut, encara que noms sigui per canviar, agafar un llibre. s vergonys que els nostres joves, entre els europeus, tinguin la nota ms baixa en lexercici de la lectura.

    En el viatge que, fa uns anys, vaig fer a Israel, parlant amb la gent del carrer, vaig sentir enveja quan em deien que en el seu pas hi ha ms biblioteques que bars. Tamb, gaireb en totes les cases, el millor rac de la llar el dediquen a un prestatge literari.

    Es diu que aqu llegim poc, en canvi sha multiplicat la venda de llibres, la qual cosa no vol dir que tots els llibres que es compren es llegeixen. Bona part van destinats com elements de decoraci. En algunes llars veus colleccions de novelles barates o receptaris de cuina, per sn escasses les seleccions dobres amb profund contingut de valors que pugui formar al lector. Jo penso que un llibre sha delegir com si es tracts de triar un amor personal, descobrint lentament quins autors poden alimentar i enriquir la teva nima, tenint en compte que la teva petita biblioteca s el teu autoretrat i delata la teva sensibilitat. Per aix, en mostrar-la a un foraster, si s autntica, despulles

    Elogi de la lecturala teva nima; com ensenyar les teves intimitats...

    Crec que no sn necessaris gaires llibres per tenir una bona biblioteca, el que s sha de fer s llegir-los i rellegir-los, perqu el que no s capa de suportar dues lectures no s digne de fer la primera. Un llibre s com un amic, ho arriba a ser de veritat amb molts anys de relaci.

    Fa pena la quantitat de llibres intils que es publiquen, per encara s pitjor que es llegeixin. Montesquiu, amb el seu carcter irnic, va arribar a dir La naturalesa, amb la seva savi-esa, ha disposat que les bajanades dels homes fossin passatgeres, per els llibres shan encarregat de fer-les immortals . Crec que nolimancarasiensfixemenlaquantitatdepublicacionsquees fan noms per satisfer la vanitat dels seus autors. Aix, Cer-vantes ho considerava una temptaci del dimoni. Es publiquen llibres estrils, per tamb hi ha lectors capaos desterilitzar la mateixa fecunditat. S'empassen pgines senceres i res no els queda del que han llegit. Una bona lectura s un plaer, per tamb s un treball. Si el lector no hi posa la meitat de lesfor que lautor ha invertit en escriurel, probablement a cap dels dos no els haur servit de res.

    Quina meravella quan la teva biblioteca s el rebost i lhostal de la teva nima on alimentes i cures les ferides del temps. Arribes a descobrir que lnic que t de dolent la teva biblioteca s que no te la pots emportar a leternitat.

    Espero que a laltra vida no em faltin aquests llibres que aqu baix mhan donat tant.

    Dins el marc de les conferncies que es fan en lAula dExtensi Universitria, magradaria, personalment, i a travs daquest artile, expressar la meva opini respecte a lexposici que es va oferir la setmana passada. Primer de tot voldria feli-citar a lAjuntament de Solsona i el Consell de la Gent Gran per la iniciativa presa a lhora dorganitzar aquest tipus dactivitat; que ens apropa el coneixement de matries tan variades com sn la psicologia, la msica o la biologia.

    Jo sc assistent assdua a les conferncies que de manera quinzenalshanofertfinsalmoment,ilaveritatsqueesticmoltcontenta i satisfeta amb els temes tractats, en unes conferncies molt interessants i alhora amenes; dentre totes, per, destacaria la de la setmana passada, que per a mi va ser mot especial, ja que va tractar lpera, un tema que em fascina.

    Tot i que no sc, ni de bon tros, una experta de les arts musicals,elgneredelpera,mencanta,isperaixquefinseltot,heintentataprofitarlesocasionsquesemhanpresentatcom anar a veure espectacles operstics a Itlia, bressol de tants compositors.

    Magrada la histria de la pera, lart escnic, i magra-da llegir,i informar-me per aprendre ms i ms daquest ampli camp de coneixement, que, malauradament potser