Autosuficincia Alimentria
En la nostra organitzaci desenvolupem la lnia de treball
dAutosuficincia Alimentria i organitzaci de dones
productores de caf, amb la final itat denfortir la seguretat
al imentria de les faml ies productores i tenir una major
autonomia alimentria. Fomentem la participaci de les
dones que apunta a la democrcia interna de
lorganitzaci.
Des de 1 996 la iniciativa de grups de dones es treballa
amb lobjectiu denfortir i crear capacitats productives i
dorganitzaci. La diversificaci al imentria es composa
per exemple, de la producci dhortal isses orgniques i la
manipulaci integral de granges avcoles. Els grups
comunitaris de dones sorganitzen a l interior de la
comunitat per treballar de manera collectiva i fer una
distribuci equitativa dels resultats de treball .
Tamb comptem amb una xarxa de promotores
comunitries: cada grup de treball comunitari nombra a la
seva promotora, la qual, aprn per mitj de les
capacitacions sobre la producci dautoabastiment
al imentari, per a desprs reproduir-ho en el seu grup. De
la mateixa manera, les productores donen seguiment als
treballs de producci dautoabastiment que realitzen les
dones dels seus grups.
Microbanc Camperol
En les zones rurals de Mxic, la inexistncia
dinstitucions locals amb serveis financers adaptats a
les necessitats econmiques, socials i organitzatives
daquesta poblaci, constitueix el principal impediment
per a qu les faml ies tinguin accs als serveis financers
destalvi i de crdit.
La creaci del nostre Microbanc Camperol s una aposta
per un sistema de finanament local, administrat pels
camperols i adaptat a la cultura i necessitats dels
mateixos.
El propsit fonamental daquest impuls s el de crear una
instituci financera local que sigui sostenible, que no
depengui de subsidis, sin dels recursos aportats pels seus
socis, i que administri de manera efica i eficient els seus
estalvis.
El Microbanc Camperol s una organitzaci sense nim de
lucre, que ofereix de
manera permanent als
nostres socis, serveis
destalvi i de crdit
adaptats a les necessitats
econmiques i socials de
les faml ies camperoles.
Unin de Productores
Orgnicos Beneficio Majomut
San Cristbal de Las Casas, Chiapas, Mxico.
Catal
Unin de Productores Orgnicos Beneficio Majomut S.P.R. de
R.L.
1 a Cerrada de La Era No. 1
Carretera a San Juan Chamula, Km. 3.5
Barrio La Quinta San Martn, C.P. 29247
San Cristbal de Las Casas, Chiapas
Mxico
Tels. y Fax: +52 (967) 67 8 31 96
+52 (967) 67 8 81 06
http: //www.majomut.org
[email protected]
Qu s la Unin Majomut?
La Unin de Productores Orgnicos Beneficio Majomut s
una organitzaci formada per petits productors de caf de
la regi dels Altos de Chiapas, Mxic. Busquem mil lorar les
condicions de vida de les faml ies dels socis que la
integren, en harmonia amb el medi ambient, a travs de la
diversificaci dal iments per a la seguretat al imentria, amb
la participaci de les dones i i
mitjanant la producci i
comercial itzaci de productes
orgnics de qualitat per als
consumidors. Som una
organitzaci sense nim de
lucre i agrupem aproximadament 1 ,000 faml ies de
productors de caf de 35 comunitats indgenes, de les
tnies Tzotzi l i Tzeltal.
La Unin Majomut neix al 1 981 i es registra legalment al
1 983 com a Unin de Ejidos y ComunidadesCafeticultores Beneficio
Beneficio Majomut de R.I.C.V., i apartir de 2011 es transforma en
Unin de Productores
Orgnicos Beneficio Majomut deS.P.R. de R.L.. Des de la
sevaformaci hem estat impulsant
programes de mil lora i
autoconstrucci de vivenda, de
producci de grans bsics, dautosuficincia al imentria,
dorganitzaci productiva de dones i de la formaci dun
Microbanc Camperol.
En la zona de transici entre els boscos de pi i la selva
lacandona, subica la regi de cafetars dels Altos de
Chiapas. Es caracteritza pels seus abundants munts i
muntanyes, una altura mitjana de 900 a 1 ,700 metres
sobre el nivel l del mar, freqents pluges (de 1 ,500 a 2,000
mm/any) i un sl derivat de cendres volcniques. Tots
aquests factors contribueixen a lobtenci de plantacions
de caf dexcel-lent qualitat.
Els Nostres Objectius
Per arribar a complir amb la nostra missi de mil lorar les
condicions de vida de les faml ies dels nostres productors,
perseguim objectius de desenvolupament dalternatives com:
a) Comercial itzaci del caf cap a mercats dexportaci que
incideix en l el iminaci dintermediaris, ja sigui organismes
estatals o empreses privades (Comer Just).
b) Procs de conversi a l agricultura orgnica com a projecte
social de defensa del territori per mitj de la conservaci de
la
terra per a l obtenci de productes sans i de qualitat.
c) Enfortir la producci dautoabastiment al imentari, blat de
moro, producci collectiva dhortal isses orgniques i de
mduls de granges, com a procs de construcci de
lautonomia alimentria de la comunitat i de la regi.
Caf Orgnic
El nostre caf s orgnic, no noms perqu s produt l l iure de
qumics, sin tamb perqu cuidem el sl i l aigua que sn el
patrimoni heretat dels nostres avantpassats i que deixarem a
les generacions futures. s orgnic perqu cada productor
cuida les seves plantes, obt els seus fruits i els processa
juntament amb la seva faml ia, en una relaci ntima amb la
naturalesa i amb el coneixement ancestral de les seves
lleis.
Per a la conversi a l agricultura orgnica comptem amb una
xarxa de promotors comunitaris, els quals es capaciten
mitjanant un programa anual de tal lers sobre la conservaci
del medi ambient, la producci i el control de qualitat. Els
promotors imparteixen els coneixements adquirits a cadascun
dels grups de treball en les seves respectives comunitats.
El nostre caf s certificat per la CertificadoraMxicana de
Productos y Procesos Ecolgicos, S.C.(Certimex).
Mercat Alternatiu en el
Comer Just
Busquem consolidar relacions de llarga durada amb els
nostres compradors, on l objectiu es mantenir una oferta
permanent de caf de la mil lor qualitat en el mercat, i que
els consumidors tinguin la seguretat que al comprar-lo
donen suport als nostres processos dorganitzaci social,
de conservaci del medi ambient i del desenvolupament
comunitari. Per aquest motiu, la construcci dalternatives
de desenvolupament a la Unin Majomut ha apostat per
generar canvis en la concepci i les prctiques de les
relacions comercials, referides a un Comer Just i
reforant un mercat internacional amb la presncia de
cooperatives de petits productors, com a contrapartida al
mercat internacional controlat per grans corporacions
transnacionals.
El Comer Just es basa en un preu mnim que garanteix
als nostres productors condicions de vida dignes i
relacions ms equitatives entre productors i consumidors.
Ingressem al sistema internacional de Comer Just (FLO
International) al 1 994, i hem participat en el procs de
constituci del sistema mexic de Comer Just. Avui en dia
ja sha aconseguit participar amb el 1 00% del volum
dexportaci anual.
Des de finals de lany 2011 comptem amb el Smbolo de
Pequeos Productores, un distintiu l lenat per la
Coordinadora Latinoamericana y del Caribe de Pequeos
Productores de Comercio Justo (CLAC). El smbol
representa l alta qualitat dels productes dels petits
productors organitzats del seu treball a favor duna vida
digna a les comunitats, de les economies locals i de la
salut i el medi ambient de
productors i consumidors.
![Notes on the Catalan problem - scarpaz.com Mathematics... · Daniele Paolo Scarpazza Notes on the Catalan problem [1] An overview of Catalan problems • Catalan numbers appear as](https://img.dokumen.tips/doc/110x75/5b8526687f8b9ad34a8d9e0d/notes-on-the-catalan-problem-mathematics-daniele-paolo-scarpazza-notes.jpg)
