19

UPEC Universitat Progressista dEstiu de Catalunya

Republicanis

me i emanc

ipaci socia

l

David Casas

sas

Universitat Progressista dEstiu de Catalunya (UPEC) s filla dun llinatge que no vol que resti desconegut. Fills i nts de les aspiracions de les classes populars catalanes del segle xix, plasmades en el seu vell lema Instruir-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu felios, fills i nts de lesfor de la primavera republicana dels anys trenta on sanunciava que Per damunt de tot, cultura. Res no quedar de lesfor cvic dels nostres dies sense la pressi dun ambient que ens porti a tots pels camins ms clids de la intelligncia i fills i nts de lantifranquisme social i poltic que aconsegu reconstruir la ra democrtica al nostre pas, volem que el llegat del passat tamb teixeixi el nostre present cap al futur.

Autor: David CasassasAssessorament lingstic: Montse Alba i Mar OlivCoordinaci de la publicaci: Montse Alba

Edita: UPECProducci: Primera ImpressiISBN. 978-84-614-1971-5DL. B-27550-2010

El contingut daquesta publicaci pot ser reprodut, sempre que sen citi la procedncia.

Aquest llibre est imprs en paper certificat FSC, Boscos BenGestionats, Fons controlades i fusta i fibra reciclada.

UPEC Universitat Progressista dEstiu de CatalunyaNou de Sant Francesc, 4208002 Barcelona Tel. 93 343 74 72

info@upec.cat / www.upec.cat

Republicanisme i emancipaci social

David CasassasDoctor en Sociologia i professor de la Universitat Autnoma de Barcelona

Atorga la tradici republicana criteris per entendreel paper que correspon a les institucions poltiquesa lhora de bastir, en les societats contempornies,les condicions materials duna llibertat efectiva?s possible aquesta llibertat republicana en unmn, la complexitat del qual fa de la presnciadels mercats una realitat ineluctable? Aporten elsdiversos corrents de la tradici socialista que hancontribut a larticulaci del republicanismedemocrtic al mn contemporani una perspectivaque habiliti aquest republicanisme per identificar icombatre les noves formes de dependncia i do-minaci que emergeixen o es consoliden sota lac-tual forma de capitalisme?

Aquest text aspira a oferir una resposta afirmativaa aquests interrogants. La lluita contra el domi-nium -la dominaci que arrenca dels vincles dedependncia que permeten la vida social- i la lluitacontra limperium -la dominaci procedent de la

5

degeneraci desptica de les institucions pbliques-,veritables eixos vertebradors de la normativitat i delacci poltica republicanes, no es poden entendresense la convicci, ben prpia daquesta tradici,que, primer, mercat i Estat, lluny de constituir reali-tats abstractes, a-histriques i a-sociolgiques, snel resultat de dissenys especfics que vnen determi-nats per tot un conjunt de decisions de carcternetament poltic; i, segon, que aquests dissenys idecisions poden adquirir una naturalesa popular,democratitzadora de la vida econmica i social tota,que es concreti en la universalitzaci de la llibertatrepublicana, s a dir, en la seva extensi a tots elsmembres i a tots els mbits de les nostres societats.

Per tal dentendre el com i el perqu de la preceptivapoltico-normativa republicana al mn davui, convanalitzar quatre qestions que mantenen una estretarelaci entre si. En primer lloc, cal que ens pregun-tem com defineix el republicanisme la dita societatcivil. Si del que es tracta s duniversalitzar les con-dicions de possibilitat duna tica civil republicanaorientada a garantir universalment posicions dinvul-nerabilitat social materialment arrelades, cal saber,abans de res, qu entn el republicanisme per allcivil. En segon lloc, analitzarem quin tipus daccipoltico-institucional es requereix per a larticulaci

6

daquestes societats civils en el mn contemporanio, en altres paraules, per lextensi de graus relle-vants de llibertat republicana a tots els mbits deles societats actuals. En tercer lloc, caldr plantejar-se quin sentit conv donar a la qesti de la partici-paci en la configuraci i reproducci de lEstat perpart de la ciutadania, i a la de la funci daquestEstat com a instrument per a la garantia de les lli-bertats. En quart i darrer lloc, analitzarem el possi-ble espai de la llibertat republicana en les societatsde mercat, cosa que, dacord amb tot all queshaur plantejat als epgrafs anteriors, ens perme-tr subratllar la necessitat duna ofensiva concep-tual i terminolgica que permeti recuperar, des delsi per als projectes emancipadors que lesquerrapugui alimentar, elements conceptuals que, histri-cament, la tradici liberal ha tendit a absorbir alpreu de buidar-los de contingut; elements concep-tuals que, en canvi, adquireixen el seu sentit msple quan sn ubicats sota les coordenades de latradici republicana.

1. Les condicions materials de possibilitatduna societat civil inclusiva

A qu fa referncia el republicanisme quan parlade societat civil? Dentrada, conv evitar una

7

confusi habitual: societat civil i vida social snrealitats ben diferents. En efecte, la societat civil,entesa de forma polticament substantiva, distamolt dequivaler a tot el conglomerat de relacionssocials que tenen lloc a lexterior de les institucionspoltiques. Pel republicanisme, la vida social -tot elconglomerat de relacions socials que tenen lloc alexterior de les institucions poltiques- ha de tenirunes propietats especials perqu esdevingui socie-tat civil efectiva. En altres paraules -i recullo aqula formulaci, ben republicana, prpia dAdamFerguson i daltres membres de la Illustraci escocesa1-, la vida social pot no ser-ne gens, decivil(itzada): pot constituir una autntica barbrie.

Quines sn, doncs, aquestes propietats que,segons el republicanisme, ha de complir la vidasocial perqu pugui ser considerada societatcivil? La tradici republicana ha ents i entn per societat civil aquell conjunt de relacionssocials que resulten de la constituci duna comu-nitat poltica que atorga a tots i cadascun delsseus membres el gaudi de graus rellevants dinde-pendncia material

2. I com sho fa, la comunitat

8

1 Vegeu Casassas, D., La ciudad en llamas. La vigencia del republicanismo comercialde Adam Smith, Montesinos, Barcelona, 2010.2 Vegeu Domnech, A., El eclipse de la fraternidad. Una revisin republicana de latradicin socialista, Crtica, Barcelona, 2004.

poltica en qesti, per assolir aquest objectiu? Enessncia, conferint a tothom un conjunt de recur-sos que garanteixin el poder de negociaci que elsindividus necessiten per poder signar qualsevol tipus de contracte en condicions dabsncia decoacci.

Sense anar ms lluny, aquesta perspectiva s elque condueix el republicanisme a afirmar que elgruix de les classes populars -los del no tener,segons la vella formulaci de Sancho Panza-, pre-cisament perqu aquest no tener es concreta enla falta dun conjunt de recursos materials quegaranteixin la seva existncia i els dotin de segure-tat econmica i vital, no sn lliures. Tal com passa-va amb els esclaus, un treballador assalariat queno compti amb uns recursos bsics que li permetintrencar la relaci laboral quan aix ho desitgi, potser lliure en sentit liberal si t la sort que aquells dequi depn decideixen capritxosament no interferirarbitrriament en la seva vida; per no s lliure ensentit republic, perqu es donen les circumstn-cies institucionals -el contracte de treball assalariat-que permeten que sigui interferit arbitrriament,sotms i dominat a lesfera productiva quan aquello aquells que el contracten aix ho decideixin; per-qu, en definitiva, la capacitat de controlar i code-

9

terminar els processos productius i dorganitzacisocial de lactivitat humana, dels quals depn persobreviure, s una capacitat reservada a instnciesalienes a si mateix. No en va tant Aristtil com KarlMarx, en circumstncies histriques tan diferents,amb projectes poltics de signe tan dissmil, per,no obstant aix, a partir duna concepci de la lli-bertat tan propera, van caracteritzar el treball assa-lariat com una situaci desclavitud a temps par-cial i desclavitud salarial, respectivament.

Per tant, si la societat adquireix el seu carctercivil noms quan tots els seus membres snmaterialment independents, perqu compten ambun mbit dexistncia material autnoma, convafirmar que el capitalisme ha estat i s un sistemadorganitzaci social incompatible amb lemergn-cia duna societat civil inclusiva del conjunt de laciutadania; o, en altres termes, que el capitalismeha excls i exclou de la societat civil una vastamajoria dels habitants de les nostres societats; o,encara ms, que el capitalisme destrueix la basesocial i econmica i les condicions de possibilitatduna societat civil perqu sarticula al voltant du-nes relacions socials que posen una part de lapoblaci a la merc duna altra. En un mn, elcapitalista, on el treball assalariat sense alternati-

10

va s un dels destins ms favorables que la sortpot deparar als individus, les possibilitats dunasocietat civil inclusiva sevaporen irremissiblement.

Quin sentit ha dadquirir, doncs, qualsevol projectede transformaci social de carcter republic queaspiri a lextensi de relacions socials lliures dequalsevol forma de dominaci? Si el republica-nisme afirma que la llibertat no s possible sensela seguretat socioeconmica que es deriva de laindependncia material3; si el republicanismedemocrtic constitueix un projecte tico-poltic quesorienta a la universalitzaci daquesta llibertat o,en altres termes, a larticulaci duna societat civilinclusiva; i si universalitzar aquesta llibertat equi-val a universalitzar les garanties materials del dretal conjunt de certeses que els individus necessi-ten per articular i desplegar de forma autnoma i coherent, sense sobresalts o situacions de coac-ci, una vida a la qual es pugui donar cert sentit idirecci; aleshores cal preguntar-se quina accipoltico-institucional es requereix per a la garantia

11

3 s ben cert que la independncia material, si b constitueix una condici necessriaper a la llibertat, dista de ser-ne condici suficient: importants factors de tipus simblici cultural, entre daltres, poden impedir la posta en prctica de plans de vida propis encondicions dabsncia de coacci. No obstant aix, aqu ens centrarem en la qestide la independncia material pel seu carcter ubic en lanlisi republicana de la lliber-tat i per la seva importncia a lhora dentendre lacci social no dominada, tamb laque incorpora la consideraci delements de tipus simblic i cultural.

daquest mbit dexistncia material autnoma enel conjunt de la poblaci. Com aixecar, doncs,aquesta societat civil? Com construir la llibertat de tots?

2. Per la garantia poltica de lexistncia material de tots

El desideratum normatiu que fa seu el gruix de latradici republicana es troba ntimament lligat a la fotografia de la vida social, a la descripci de lavida social o ontologia social amb qu aquestatradici opera. La tradici histrica del liberalismesha bastit sobre una ontologia social segons laqual el mn s, en essncia, un conjunt dindividusque, dotats de certs conjunts de preferncies quevnen donades, es limiten a anar trobant-se -pocimporta la naturalesa socioinstitucional daquestestrobades- i a anar signant tota mena de contractes,dacord amb la naturalesa de les preferncies enqesti, de forma lliure i voluntria. s per aixque, en un pla danlisi normativa, el liberalisme,de Constant i Guizot a Hayek i Nozick, ha proposatla introducci, com a molt, dEstats mnims quees limitin a garantir el manteniment dels drets depropietat que hagin pogut esculpir les successivestrobades dindividus igualment lliures en tant que

12

iguals davant de la llei -aquest s el sentit de lallibertat isonmica que abraa lunivers liberal.

En canvi, la pintura -positiva, descriptiva- de la vidasocial en qu descansa la normativitat republicana,la qual, insisteixo, no es pot entendre al marge delsubstrat que suposa, precisament, aquestafotografia de la vida social o ontologia social, apun-ta a una realitat ben diferent. En efecte, per alrepublicanisme, la vida social es troba travessadaper tota mena dasimetries de poder que posenuns individus en mans dels altres. Aix s aix coma conseqncia dun accs dissmil a la propietat,s i gaudi -en definitiva, al control- dels recursosproductius, el qual, al seu torn, resulta dunsprocessos histrics dapropiaci dels recursosexterns que han desposset la immensa majoria dela poblaci i han situat certs grups dindividus enuna posici de dominaci respecte els altres: inter-fereixin arbitrriament en els cursos dacci delsaltres o no, es troben en una posici social que elshabilita per fer-ho quan resulti que aix els afavo-reix a lhora de posar en prctica els seus plans devida propis -recorro aqu a la formulaci i a la ter-minologia de Philip Pettit4.

13

4 Vegeu Pettit, P., Republicanismo. Una teora sobre la libertad y el gobierno, Paids,Barcelona, 1997.

Des dun punt de vista poltic i normatiu dorien-taci democrtica, s a dir, que aspiri a la uni-versalitzaci de la llibertat individual, es desprndaquesta anlisi de la vida social la necessitat dedesfer aquestes asimetries de poder. En efecte,afirma la tradici republicana democrtica que totsels individus han de poder gaudir de lestatussocial que confereix la independncia material,cosa que evitar que siguin objecte de qualsevoltipus de xantatge en els seus processos de socia-litzaci o, dit en altres termes, a lhora de signarqualsevol tipus de contracte: contractes laborals,contractes matrimonials, contractes de compra-venda de bns i serveis, etc. Del que es tracta,doncs, s de garantir que tots els individus, senseexcepci, es vegin empoderats per mitj dun con-junt de recursos que els doti del poder de nego-ciaci necessari per alar el cap, mirar els seusinterlocutors, siguin qui siguin, als ulls, i aguantar-los la mirada, sense haver dabaixar de nou el capperqu resulti que depenen materialment da-quests interlocutors; del que es tracta, en ltimainstncia, s de conferir a tots els individus leseines necessries perqu puguin codeterminar deforma efectiva els termes en qu es dna la inter-acci social.

14

Per tant, quina s la funci de les institucions pol-tiques, instrument que entre tots constitum i ensdonem per assolir i mantenir el carcter civil dela vida social? Dentrada, i de forma prioritria, lalluita contra el dominium, s a dir, la lluita contrales relacions de dominaci que permeten la vidasocial; dit altrament, lacci dextirpar, darrencardarrel tots els tipus de relacions de poder quepuguin operar entre els individus i grups dindi-vidus -doncs ja hem vist que el mn dista de cons-tituir un quirfan asptic dindividus equipotents,sin que es troba travessat per tota mena dasi-metries de poder que posen a uns en mans delsaltres i que arrenquen dun repartiment desigualdels recursos externs.

En concret, el gruix de la tradici republicana haidentificat i identifica dues tasques fonamentalsper a la construcci i el blindatge daquest mbitdexistncia material autnoma que ha de conferiruna posici dinalienabilitat social al conjunt delsindividus: la garantia duna base material i la intro-ducci de certes restriccions antiacumulatries.Finalment, un republicanisme contemporani ha deconcebre i promoure, i unir, els dos elementscitats, certes poltiques de prestacions de serveisen espcie orientades tamb a la consolidaci de

15

la posici de seguretat socioeconmica i, per tant, dinalienabilitat social i civil, que correspon a tot ciutad. Vegem-ho.

Un sl

En primer lloc, perqu puguin viure de formaautnoma, sense dependre de tercers, sensedependre de la voluntat daquells que posseei-xen els recursos materials, cal que els individuspuguin comptar amb un conjunt de recursosbsics que garanteixin la seva existncia i que, a partir daqu, els dotin de nivells rellevants depoder de negociaci. El paper de la propietat coma realitat que, lluny de constituir un fi en simateixa, t com a fi ltim lestabliment dels fona-ments materials de la vida civil i de la llibertat, squelcom que ha estat perfectament explicat pelsclssics del republicanisme: des dAristtil als re-volucionaris francesos i nord-americans del segleXVIII, passant pels terics del republicanismerenaixentista del Mediterrani i els revolucionarisanglesos del segle XVII, la propietat tenia com atelos o objectiu la garantia de la independnciamaterial daquells individus que rebien la conside-raci de membres de ple dret de la comunitat.Efectivament, la llibertat i la ciutadania no sente-

16

nien sense una independncia bsica de lindividurespecte les diverses voluntats alienes a si mateix.

De la mateixa manera, hereva daquests projectespoltico-normatius, la tradici socialista, entesaaqu en un sentit ben ampli, emmarca la seva pre-tensi de socialitzar els mitjans materials i produc-tius -deixo de banda aqu la qesti de les diver-ses formes que aquesta socialitzaci dels recur-sos materials ha pogut i pot prendre- en aquestmateix anhel, de signe republic, datorgar al con-junt de la ciutadania -no noms a una porci de lapoblaci- la capacitat de gesti i control de lespaieconmic i social en qu els individus estan cri-dats a posar en prctica els plans de vida propis5.

I avui, en un mn en el qual la qesti de la pro-pietat dista destar vinculada noms a la tinenade drets de propietat sobre la terra, els esclaus, elbestiar i certs tipus de bns mobles -aquesteseren les formes de propietat considerades pelsclssics del republicanisme-, aquesta mateixaanlisi s la que prenen en consideraci elsdefensors republicans de la renda bsica de ciu-tadania, conferida de forma universal i incondi-

17

5 Per una reconstrucci en clau republicana de la tradici socialista, vegeu Domnech,A., El eclipse de la fraternidad, ob. cit.

cional i, com a mnim, al nivell de subsistncia, enla qual veuen una via per universalitzar la inde-pendncia material i el poder de negociaci queantigament conferia la propietat de terres, esclaus,bestiar i certs tipus de bns mobles, en un mn, elcontemporani, en el qual, almenys sobre el paper,la ciutadania ha estat universalitzada al conjunt dela poblaci -amb les greus excepcions de lapoblaci immigrada administrativament no regula-ritzada i de la poblaci socialment exclosa que not accs als registres censals6.

Restriccions antiacumulatries

Per amb la garantia daquest sl o nivell bsic derecursos, no nhi ha prou. Quan certs agentssocials han assolit acumular grans dosis de podereconmic, aquests agents socials es troben sovintequipats amb la capacitat de definir en beneficipropi les regles del joc de la vida social i, aix,dimpedir que els altres posin en prctica els seusplans de vida propis. Per molta base material queshagi tractat de garantir al conjunt de la ciutada-

18

6 Vegeu Casassas, D. i Ravents, D, Propiedad y libertad republicana: la RentaBsica como derecho de existencia para el mundo contemporneo, SinPermiso, 2,2007; Ravents, El derecho a la existencia. La propuesta del Subsidio UniversalGarantizado, Ariel, Barcelona, 1999; i Ravents, D., Las condiciones materiales de lalibertad, El Viejo Topo, Barcelona, 2007.

nia, quan una colla dactors o de grups dactorspoden determinar el funcionament de sectors pro-ductius, mercats i economies senceres, la capaci-tat dels individus per definir i dur a terme projectesproductius i vitals autnoms queda fatalment blo-quejada.

Pensem, sense anar ms lluny, en la introduccide barreres dentrada als mercats i als sectorsdactivitat; en la fixaci arbitrria i depredadora depreus; en lestabliment de patents que puguinsuposar un veritable espoli7; o en la submissi axantatge i la compra efectiva de governs i dagn-cies governamentals de diversa ndole: en totsaquests casos, les oportunitats que els individuspodrien haver tingut al seu abast per concebre itirar endavant, de forma individual o collectiva,plans de vida veritablement autnoms inevitable-ment sevaporen. s per aix que la tradicirepublicana, fermament compromesa amb lidealde neutralitat respecte de qualsevol pla de vida,afirma la necessitat darbitrar els mitjans institu-cionals necessaris per controlar i, si cal, eliminardarrel aquelles formes de poder econmic quefacin perillar la posta en prctica, precisament, de

19

7 Vegeu Bertomeu, M.J., Patentes en biotecnologa y polticas de desposesin: unanueva forma de acumulacin por desposesin, SinPermiso, 2, 2007.

qualsevol pla de vida, dels plans de vida detothom, i promou i afavoreix una determinacicollectiva -o en benefici de tots- de la naturalesa i caracterstiques de lespai socioeconmic on talsplans de vida han de ser posats en prctica perpart de tots els membres de la ciutadania.

Dexemples histrics daquesta preocupaci idaquesta acci poltica al si del republicanisme,nhi ha molts. Aqu ens centrarem en un que resul-ta despecial inters en societats de mercat comles nostres: el dAdam Smith. En efecte, Smith,perspica, afirmava la necessitat de sotmetre aestreta vigilncia els capitalistes industrials, verita-bles facciosos de nova planta -faig servir aquterminologia ben prpia del pensador escocs-,els quals -aix es derivava de la seva anlisi- esmostraven incessantment inclinats a restringir lallibertat de mercat per qualsevol mitj disponible,perqu eren ben conscients que la presncia denous productors podria suposar nivells superiorsde competncia i, per tant, una reducci delspreus -al nivell dels costos marginals- que acabsposant en perill els seus beneficis empresarials.Aix, de lanlisi de lobra de Smith en el seu con-junt es desprn que, si b la llibertat en el mercats perfectament possible quan es donen les

20

condicions institucionals necessries, aquestamateixa llibertat de mercat en els mercats resul-ta essencialment incompatible amb all quedesprs constituir el capitalisme industrial; pre-cisament, perqu, entre altres coses, el capita-lisme industrial no introdueix el tipus de restric-cions antiacumulatries i de controls sobre lesgrans acumulacions de riquesa i de poder eco-nmic de qu aqu sha fet esment8.

Mesures de benestar garantides ex-ante

Finalment, conv afirmar que bona part dels dis-positius propis dels rgims de benestar, en lamesura que coadjuven en la tasca de conformar i protegir la posici social dels individus com aagents independents i, per tant, capaos de pren-dre decisions en condicions dabsncia de domi-naci, han de ser vistos no com a elements subs-titutius, sin com a mecanismes complementarisdall que la garantia del sl i les restriccionsantiacumulatries poden arribar a oferir.

En efecte, mecanismes associats als Estats delBenestar com ara la sanitat i leducaci universals,

21

8 Vegeu Casassas, D., La ciudad en llamas, ob. cit.

aix com altres poltiques de prestaci de serveis enespcie, juguen un paper essencial per garantir iconsolidar per a tothom un mbit dexistncia socialautnoma, s a dir, un conjunt de certeses material-ment ancorades que permeti a totes les personesel gaudi de les capacitats necessries per funcionaren societat de manera tal, que pugui desplegar-sede forma plena all que poden voler ser i realitzar.

Aix, aquest tipus de poltiques poden ser vistes,dacord amb la perspectiva republicana, no com axarxes dajuda que entren en funcionament ex-post,s a dir, amb carcter curatiu, desprs que la situa-ci de privaci i dexclusi sha materialitzat, sincom a mecanismes universals dempoderamentdels individus per a una vida social lliure de formesde coacci; com a mecanismes, per tant, queentren en funcionament ex-ante, de forma tambuniversal i incondicional, com a drets de ciutadaniaque acompanyen i blinden la posici social delsindividus en el seu trnsit per la vida social.

3. La participaci poltica i la lluita contra limperium

Aquesta s, doncs, la naturalesa i el sentit de latasca de les institucions poltiques que el republi-

22

canisme reivindica: la lluita contra el dominium,contra qualsevol forma de dominaci que emani dela vida social. Resulta, per, que la mera presnciadaquestes institucions poltiques, que han estatconstitudes com a instrument per la lluita contra lesformes de dominaci procedents de la vida social -el dominium-, constitueix un nou perill per aquestamateixa llibertat republicana. En efecte, tals institu-cions, en tant que cossos vius, poden generar i ali-mentar certes inrcies i acabar convertint-se en unagent ms a la recerca de cotes de poder a unavida social que, per tant, dista ja de constituir verita-ble societat civil. Quan aix s aix, quan les institu-cions poltiques, lluny de limitar-se a salvaguardarles llibertats dels seus fidecomitents, els ciutadans,esdevenen, sovint per mitj dacords facciosos ambcerts poders privats, un agent dominador al serveidinteressos particulars, ens trobem davant dun casdall que la tradici republicana ha anomenathistricament imperium.

Daqu la insistncia, per part de la tradici republi-cana, en la importncia de la participaci popularen les institucions poltiques: del que es tracta sdarticular el funcionament daquestes institucionsmitjanant mandats fiduciaris, amb una acci degovern popularment acarable, per tal de sostenir

23

el seu carcter civilitzador -civilitzador de la vidasocial tota- i, aix, evitar que es converteixin en unanova font de dominaci en mans duna nova mino-ria de burcrates i poltics de comportament des-ptic coaliada amb els vells -i els nous- poderosos,els quals aspiren a governar, de forma no menysdesptica, el conjunt de les esferes que conformenla vida social.

Conv advertir en aquest punt que, si b la partici-paci poltica juga en el republicanisme un paperessencial, no constitueix un fi en si mateixa, sinque persegueix un objectiu ulterior: assegurar lacontinutat i la reproducci dunes institucionsrepublicanes que, garantint la nostra independnciamaterial, consoliden les nostres llibertats. Aix, si bsn molts els terics del republicanisme que handestacat la importncia de la participaci poltica enel desplegament de les identitats dels individus,aquests mateixos terics -reconstruccions romn-tiques del republicanisme la Arendt al marge- hansubratllat que el comproms poltic per part dels ciu-tadans emergeix i es canalitza en la mesura queaquests ciutadans poden prendre conscincia,primer, del fet que all que est en joc s la sevaprpia llibertat, juntament amb la dels altres; i,segon, del fet que hi ha -o hi pot haver com a resul-

24

tat de la seva acci poltica- unes institucionspbliques efectivament capaces de garantir aquestes llibertats de tots.

Aquest s, doncs, el sentit que conv donar a laqesti de la participaci en la configuraci i repro-ducci de les institucions poltiques -lEstat- per partde la ciutadania; i aquesta s, per tant, la funcidaquest Estat com a instrument o mitj per lagarantia de les llibertats.

4. La llibertat republicana avui i la qesti delsmercats

Per acabar, cal preguntar-se si els objectius i mecanismes poltics que shan considerat enaquest text tenen cabuda en les societats contem-pornies, basades com estan en la presncia din-tercanvis descentralitzats canalitzats mitjanantoperacions comercials. De fet, lanlisi daquestaqesti ens ha de permetre un exercici final de clarificaci conceptual pel qual puguem reivindicarla importncia de la perspectiva republicana a lhorade restituir el contingut que nocions ubiqes en lareflexi poltico-normativa han perdut arran del trac-tament de qu han estat objecte per part de la tradici liberal.

25

Pensem, sense anar ms lluny, en la idea dunapossible garantia poltica de la firma lliure i volun-tria, en el si dels mercats, de qualsevol tipus decontracte: cal renunciar a aquest objectiu perqula tradici liberal lhagi enaltit sense oferir capexplicaci sobre els mecanismes sociopoltics queel poden fer possible? Ms aviat tot el contrari. Defet, all a qu, en ltima instncia, la tradicirepublicana aspira s a universalitzar la possibili-tat, per part dels individus, de signar qualsevolmena de contracte de forma efectivament lliure ivoluntria, s a dir, en condicions dabsncia dequalsevol forma de dominaci. Dit altrament, allque conv posar de manifest s el fet que la ficcijurdica sobre la qual descansa el liberalisme -lade la llibertat com a isonomia o igualtat davant dela llei, que estableix que tots som igualment lliuresnoms perqu els codis civils aix ho estableixen-s un pressupsit a-institucional i a-sociolgic elmaneig del qual impedeix, precisament, copsar elproblema de la (manca de) llibertat en la firma dequalsevol tipus de contracte.

Dit aix, conv assenyalar que un republicanismepreocupat per la promoci de la llibertat en socie-tats complexes, lluny de tancar-se en bandadavant de la idea mateixa de mercat, ha daspirar

26

a entendre larrel socioinstitucional de les rela-cions de poder que shi donen i, tal com ha fet latradici republicana des dels seus orgens, pro-moure un disseny, una regulaci de la vida socialque converteixi els mercats -uns mercats alliberatsde posicions de poder per part de possibles oligar-quies, uns mercats intervinguts o regulats en favordels interessos de tots- en institucions socials queno posin en perill la independncia -la llibertat-daquells que les ocupen.

Per tant, un republicanisme preocupat per la pro-moci de la llibertat en societats complexes no hade negar ni la idea de mercat, ni, tampoc, la dini-ciativa privada o la dindividu o dinters propi -novament, certs exercicis, de qestionable rigor,de composici conceptual de caire romntico-comunitarista han tractat doposar-se per principi a les mateixes nocions dinters propi i dindividuper considerar-les lesives de la infraestructuramoral duna suposada societat ben ordenada.Efectivament, all a qu la tradici republicana haaspirat histricament i aspira avui, una tradicirepublicana que en cap cas nega la consideraci,per part dels individus, del seu propi inters, s aentendre els canals institucionals per mitj delsquals pot emergir una interdependncia efectiva,

27

una interdependncia articulada sobre la base de relacions socials veritablement desitjades pertotes les parts, una interdependncia teixidaautnomament sobre el poder de negociaci que atorga a tots els individus una independn-cia material universalment garantida.

I no hi ha motius de principi pels quals aix nohagi de ser possible en els mercats. No a qual-sevol mercat; per s a mercats polticament dis-senyats per exclouren tant com sigui possiblerelacions de dominaci ancorades en vincles dedependncia material. En ltim terme, del que estracta s de disputar a la tradici liberal -o, sivolem, a la dreta- les idees de lliure mercat, un lli-ure mercat que, com hem vist, s essencialmentincompatible amb el capitalisme; dindividu diden-titat plenament desplegada: les relacions socialsque es donen en el si dels mercats capitalistesimpedeixen el complet desfermament, senseamputacions i entorpiments, de les disposicions ienergies creadores dels individus; i, fins i tot, dini-ciativa privada: lextensi al conjunt de la ciutada-nia de la iniciativa privada -o, en altres termes, dela capacitat real de dur a terme els plans de vidapropis- s impossible quan els vincles dedependncia i la necessitat obliguen una gran

28

majoria dels individus a acceptar relacions socials-per exemple, als actuals mercats de treball-imposades de forma heternoma i coactiva.

Dit altrament, una aproximaci republicanamentemancipadora a la qesti de la firma individual ocollectiva de contractes en el si dels mercats -detota mena de contractes: laborals, matrimonials,de compravenda de bns i serveis, etc.- ha destarorientada a lanlisi de les condicions socioinstitu-cionals que garanteixen que aquests contractespuguin ser signats en condicions dabsncia decoacci i, per tant, no donin lloc a escenariscarceraris. En efecte, cal garantir, en primer lloc,la possibilitat socioinstitucional dabstenir-se den-trar als escenaris i relacions socials estipulats perles clusules del contracte; i cal garantir, en segonlloc, la possibilitat socioinstitucional de trobar unaporta de sortida daquests escenaris i relacionssocials en cas que prviament shagi deciditentrar-hi. Sense anar ms lluny, aquesta s la raper la qual molts presenten la renda bsica de ciu-tadania com a instrument que, permetent noentrar en una relaci laboral no desitjada i, tamb,possibilitant-ne la sortida quan les seves condi-cions resultin obertament contrries a all quess o es desitja, afavoreix un procs de desmer-

29

cantilitzaci de la fora de treball que, en ltimainstncia, no fa sin eixamplar el ventall doportu-nitats a labast dels individus que avui ocupen lapart ms vulnerable de la relaci laboral9.

En qualsevol cas, aquests plantejaments exigei-xen, prviament, una contraofensiva conceptual icultural orientada a afirmar, des de lesquerra, lessencial incompatibilitat de nocions robustes dellibertat, de societat civil(itzada), i, fins i tot, dindi-vidu -dindividu capa de veritable iniciativa-, ambuns esquemes liberals que fan seus aquests con-ceptes al preu de buidar-los de contingut; unacontraofensiva cultural que, lluny de renunciar auns conceptes que sovint sn considerats inc-modes i que, literalment, i no sense importantsdosis dirresponsabilitat, sn regalats a una tradi-ci liberal -a una dreta- que, finalment, els ano-rrea; una contraofensiva cultural, dic, que posi demanifest que ls daquests conceptes i dall quepoltico-institucionalment impliquen i requereixenexigeix el maneig deines conceptuals i daccipoltica de signe republic, de signe socialista.s per aquesta ra que, a lepgraf 2 daquest text,

30

9 Vegeu Casassas, D. i Ravents, D, Propiedad y libertad republicana: la RentaBsica como derecho de existencia para el mundo contemporneo, ob. cit.;Ravents, D., Las condiciones materiales de la libertad, ob. cit.; i Wrigth, E.O., LaRenta Bsica como proyecto socialista, SinPermiso, 1, 2006.

se subratllava la necessitat, per tal de materia-litzar, a les societats davui, una idea no vcua dellibertat, de pensar les qestions de (1) la garantiapoltica dun conjunt de recursos bsics quegaranteixin la nostra existncia -daqu linters de la proposta de la renda bsica de ciutadania-;(2) de la introducci de restriccions antiacumulat-ries que impedeixin que certs actors socialspuguin definir en benefici propi les regles del jocque regeixen els espais econmics i socials enqu tots haurem destar cridats a posar en prcti-ca els nostres plans de vida; i (3) de la prestaciduna srie de serveis en espcie -als mbits de lasalut, de leducaci, etc.- que coadjuvin a confor-mar i consolidar la nostra seguretat socioeconmi-ca. I s per aix tamb que, a lepgraf 3 daquesttext, es destacava la importncia de pensar ifomentar el control i lescrutini ciutadans dunesinstitucions poltiques que han estat creades perfer realitat els tres objectius que sacaben de citar-s a dir, per fer possible la universalitzaci de laindependncia material al mn contemporani-,per que, ben sovint, sn objecte de pressions iinterferncies que, si no sn polticament bloque-jades, poden acabar destruint el carcter civilitza-dor, emancipador, daquestes institucions i conver-tint-les en un instrument ms al servei dels inte-

31

ressos duns quants.

Aix doncs, no estem parlant daltra cosa que decondicions necessries per lextensi de la socie-tat civil, de la llibertat i, finalment, de graus relle-vants dautorealitzaci per part de les persones-de totes les persones-, tamb a les contempor-nies societats de mercat -cal insistir-hi: no peraix, necessriament capitalistes.

32

33

Consell Social

Comissions Obreres - CCOO Uni General de Treballadors - UGT Fundaci Josep Irla Fundaci lAlternativa Fundaci Nous Horitzons Fundaci Rafael Campalans

Acci Escolta de Catalunya Acci Jove - Joves de CCOO Associaci Catalana per la Pau Avalot Casals de Joves de Catalunya Cooperacci Entorn SCCL Escola Lliure El Sol ESPLAC - Esplais Catalans Fundaci Catalunya Segle XXI Fundaci Ferrer i Gurdia Fundaci Pere Ardiaca Fundaci Terra SOS Racisme

Associaci de Joves Estudiants de Catalunya - AJEC Associaci dEstudiants Progressistes - AEP Ateneus Laics Collectius de Joves Comunistes - CJC-Joventut Comunista Estudiants en acci Fundaci Cipriano Garca Fundaci Josep Comaposada Joventut Socialista de Catalunya Joves dEsquerra Verda JEV Mn-3

Associaci Catalana dInvestigacions marxistes Ctedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC Coordinadora per a la Memria Histrica i Democrtica de Catalunya Centre de Recerca Econmica i Social de Catalunya Sin Permiso Suburbe-Associaci Cultural Estenent el desastre DeBarris sccl

Amb la collaboraci de

Ponncies 2

009

ms enll de la

crisi

UPEC Universitat Progressista dEstiu de Catalunya