'butlletí 2-02 FrJVJ

> SUMARI

/ / BREUS

04. BREUS NACIONALS

LA CASA VERDA(Publicació trimestral)RedaccióG de Felipe,J. Villanueva,V. Navarro, Y. Monroig,J. de la Cueva,F. García,V. Torces, R. Pardo, C. Porcel, M. RieraFotografiaFons de Acció Ecologista-Agró (Fons de AEA)Disseny MaquetacióL. OrtúnMaquetacióEstudio L. OrtúnImprimeixGrafimar S.Coop.V.ComissionsALIMENTACIÓ I SALUTBOSC. dimecres 20hENERGIA, dilluns 17hJURÍDICA, dimecres 19,30hRESIDUS, dimarts 19,30TERRITORI, dimecres 20hVALENCIÀ EN BICI. dimarts 21hDEFENSA ANIMAL.dimecres 20h Port de SaguntACCIÓ-EKO.divendres 20h Port de SaguntEDUCACIÓ AMBIENTAL.divendres 20h Port de Sagunt

EI butlletí de la Casa Verda reclamael teu suport. Si tens idees queaportar, ganes de ajudar en laredacció i correcció d'articles,etc. contacta amb nosaltres,e-maih fons.medi ambient@uv.esTels: 96 391 78 64 - 96 348 00 01

06. EL BARRANC DE XIVA, ARA MÉS QUEMAI, UN BARRANC VIU

/ / TERRITORI

08. EL FRANQUISME TORNA A L'ALBUFERA

22. L'ALGAR NET I VIU

/ / ENERGIA

14. L'IPPC 0 LA LLEI DE PREVENCIÓ ICONTROL INTEGRATS DE LACONTAMINACIÓ

/ / ALIMENTACIÓ I SALUTO

16. SISTEMA SANITARI I TERÀPIESALTERNATIVES

13. LA SITUACIÓ DEL BOSC

18. RAONS CONTRA LA BASE DE L'OTAN

20. PER UN PLA DE FERROCARRILS

ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ

LA PLANA BAIXABarranquet, 68 y, 12S3O Borriana

EL CAMP DE MORVEDRESt. Josep 1 1, 46^20 Port de SaguntL'HORTA NORDBisbe Munoz 52 ,46100 Burjassot

LA SAFOR-LA VALLDIGNAAp. Correus nr- 94,46760-Tavernes de la ValldignaLA COSTERACol·legi la Sénia, Corts Valencianes 4,46690 L'AlcudiaMOIXENTAp. Correus n^9, 46640-MoixentACDEMABaixada del Carme s/n, Torrecerdà,46650-CanalsLESTOSOUETESEstació de RENFE, Ctra. Xàtiva s/n46680 AlbaidaTel. 962 90 06 64COL·LECTIU MARFULLTel. 963 91 7 1 68LA CASA VERDAC. Portal de Valldigna, 15 (baix)46003 ValenciàTel/Fax. 963 91 78 64Adreça electrònica, agro@xarxaneta.org

> EDITORIAL

L'Albuferadesprotegida

la i a Conselleria de Medi Ambient hapresentat un projecte de Pla Rector d'usi Gestió del Parc Natural de l'Albuferaamb un retard de més de sis anys respec-te als terminis establerts en el Decret71/93 de 31 de maig de règimen jurídicdel Parc Natural de l'Albufera, pel qualla Junta Rectora hauria d'haver aprovatinicialment el PRUG al desembre de1996. Ni un sol comentari sobre aquestassumpte en el document.

Igualment, s'ignora per complet clfet que el Parc —el primer espai naturalprotegit del País Valencià, si exceptueml'empara legal atorgada a la Devesa pelPla Especial de Protecció de 1980— va serdeclarat com a tal al juliol de 1986, famés de 15 anys. Ni una sola línia esdedica a analitzar, encara que fóra deforma succinta, com ha influït en ell tandilatat període de protecció.

Pel que fa a la participació públicaen l'elaboració del Pla, resulta reveladorque el PRUG s'haja negociat, comexpressament s'assenyala en el document—a més d'ajuntaments, departaments de

l'administració autonòmica i, no se sapmoll bé quins, determinats departa-ments universitaris—, amb tots elscol·lectius amb interessos directes en l'à-rea, deixant deliberadament fora de laconsulta els grups conservacionistes AE-Agró i la Sociedad Espanola d'Ornito-logia, membres aquests dos de ple dretde la Junta Rectora del Parc.

El projecte de PRUG representa unainvolució en el procés de recuperació delParc Natural de l'Albufera. Es tractad'un document descaradament regres-siu, realitzar des de la martingala amb elscol·lectius tradicionalment contraris a laprotecció de l'àrea, l'objectiu primordialimplícit del qual és desprotegir l'espaimés extens del Parc, és a dir, la marjal;afavorir la urbanització, disfressada ambdiversos eufemismes, d'àmplies zonesdel litoral i promocionar els usos turís-tics i recreatius de l'espai, assignant alselements naturals de l'àrea el paper debonic teló de fons per a allotjaments,activitats hostaleres, i segones residèn-cies -les suposades "casetes d'apers"—

que es podran ubicar quasi en qualsevolpart.

Només es doten de certa protecció(en qualsevol cas prou inferior a la queproporcionava l'anterior normativa) lesàrees de titularitat pública, és a dir laDevesa —tot i que en la meitat nord espodrà practicar l'equitació i, en el sud,les dunes del parador es reclassificarancom a zona d'ús esportiu— i el Llac, enca-ra que la pressió cinegètica sobre aquestúltim, i sobre la resta de l'espai, augmen-tarà fins nivells anteriors a la protecciólegal del Parc.

Un atac en tota regla que es fa, amés, contra las disposicions del Decretde règim jurídic del Parc, la Llei d'EspaisNaturals i el Pla d'Ordenació dels Recur-sos Naturals de la conca -fins i tot con-tra las consideracions arreplegades en lapart informativa del propi Pla—, norma-tiva tota que s'incompleix en l'esperit ien la lletra. En definitiva, una volta enre-re, un intent dissimulat de complir l'ob-jectiu explicitat pel partit en el governabans d'accedir-hi: reduir l'espai protegitestrictament al Llac i a la Devesa i, depas, esprémer fins al límit, tal com pre-tengueren fer amb la devesa en els anys70, un patrimoni natural treballosamentpreservat gràcies a vint anys de protecció.

Víctor Navarro

I BREUS 1

Amenaçant amb l'energia nuclearLoyota de Palacío, comissariad'energia negativa

En aquests últims mesos l'e-nergia nuclear ha estat notíciaper diverses raons. Greenpeace(que va realitzar una accióespectacular en la central nu-clear de Sorita per a exigir-ne eltancament i demostrar-ne lainseguretat] ha denunciat l'ac-tuació de la Comissaria Europead'Energia (la militant del PartitPopular, Loyola de Palacio) enels següents termes: "És inac-ceptable que una ComissariaEuropea defenga, utilitzant laseua posició, una política ener-gètica diferent de la de la pròpiaComissió a què pertany i vice-

presideix, que no ha de ser unaaltra que l'acordada en Kioto i,per tant, NO pronuclear... pre-tendre reobrir ara el debatnuclear és una pèrdua de tempsi de recursos que han de dedi-car-se a la promoció urgent del'eficiència i l'estalvi energètics,i al desenvolupament d'ener-gies renovables... A causa delseu rotund fracàs econòmic,tecnològic i mediambiental, l'e-nergia nuclear és un dinosaureque camina lenta però inexora-blement cap a l'extinció. Païsoscom Alemanya, Suècia i Bèlgicaja han iniciat l'abandonamentdefinitiu de l'energia nuclear.Altres països els seguiranprompte."

Aviseu-nos de lestransformacions agràriesque detecteu

Continuem amb el seguiment dels canvis del paisatge ques'està produint a tot arreu del País degut a les transforma-cions agràries: arrencades de vegetació, moviments deterres, etc. En el últims anys hi ha hagut un augment des-mesurat de regadius, molts fets en terrassa amb un greuimpacte ambiental. Aquestes transformacions consentidesper una irracional política territorial alteren greument el pai-satge forestal i alhora contribueixen a augmentar unademanda de recursos hídrics escassos. Des de d'ací us con-videm a fer de guardes forestals i advertir-nos dels possiblescasos que en conegueu.Animeu-vos, perquè encara que la justícia va lenta ja comen-cem a aconseguir actuacions

TRANSPORT

Ja arriba l'AVE?

Presentació del Butlletí extra número 100i exposició itinerantEl número 100 d'aquest Butlletí que tens a les mans es va presen-tar a l'Hort d'Almenar (Burjassot! el passat 25 d'abril. Aquestnúmero extra ressenya algunes de les principals actuacions de l'As-sociació i posa de manifest que hem estat en quasi totes les inicia-tives que s'han dut a terme en defensa del territori al llarg delsúltims 20 anys al País Valencià.

Aqueta presència, generalitzada i enfocada als aspectes rela-cionats amb el medi ambient i la qualitat de vida, es pot veure tambéreflectida en l'exposició: "700 butlletins: 18 anys d'ecologismevalencià" que s'inaugurarà a setembre a la Nau dels Estudiants dela Universitat de València per a després iniciar un recorregut per laresta del País.

El Ministeri de Foment anunciaper a enguany les primeresobres de les línies d'Alta Velo-citat entre Madrid i "Levante".L'objectiu és posar les prime-res travesses (per si no horecordeu, és un any pre-electo-ral] i mostrar així el compli-ment de les seues promeses.Portem quatre anys de polèmi-ca social (sobretot els dosúltims) sobre la conveniènciade crear noves línies d'AltaVelocitat, sobre les prestacionsi velocitats "acceptables", i so-bre els traçats més conve-nients. El Ministre Àlvarez Cas-cos sembla superar-la prome-tent línia d'Alta Velocitat fins acada capital de província, així

com a moltes segones ciutats("AVE para todos"]. Això sí, AVEamb Madrid, dintre de la novapolítica ultra-centralista. S'ig-noren així connexions trans-versals convencionals tan im-portants com l'enllaç entreSagunt i Terol, que permetriauna bona comunicació ambSaragossa (i França, a travésde Canfranc).

Encara assistim a una cas-cada de nous projectes de tra-çat: amb Castelló, amb Múrcia,al Vinalopó... què amenacenamb destrossar encara més elmaltractat territori valencià. Ésdubtós que moltes de les noveslínies promeses arriben a serrealitat més enllà de la primeratravessa. No està clar el seufinançament, i alguns projectesseran segurament anul·latspels seus greus impactes am-bientals i, fins i tot, per la seuadubtosa legalitat (com és el casdel nou accés ferroviari sud aValència). Resulta necessària,però, l'organització de novesresistències socials, així comd'un vertader debat social sobreel model ferroviari que necessi-ta el nostre país. El "model AVE"significaria la mort del tren coma transport públic de qualitatper a tota la societat.

VICENT TORRES

El Tribunal Suprem ha dictatsentència per la qualdesestima de nou lespretensions de legalitat del'abocador mantingudes pelConsell Metropolità d'Horta.

(Y. Monroig)

Ja el 1996 la Sala del Conten-ciós Administratiu del TribunalSuperior de Justícia de laComunitat Valenciana va des-estimar el recurs plantejat pelConsell Metropolità d'Hortacontra el tancament de l'abo-cador per part de l'ajuntamentde Riba-roja, que argumentavaque la llicència de BassetaBlanca estava caducada enquedar acreditat l'esgotamentde la capacitat prevista en elprojecte tècnic que va fona-mentar l'autorització. La sen-tència del Tribunal de la Co-munitat Valenciana ordenava eltancament immediat i impediala realització de qualsevol abo-cament. Aquesta va ser la sen-tència recorreguda pel CMHdavant del Tribunal Suprem.Al final la justícia ens ha donatla raó, lamentablement hanhagut de passar tots aquestsanys perquè els tribunalsdeclaren el que ja era evidenten el seu dia: la il·legalitat del'abocador mantinguda perobcecació del CMH i per lainactivitat de la Conselleria deMedi Ambient. Realment Bas-seta Blanca no era un abocador

controlat perquè el fem esdipositava sense cap tipus detractament previ, cosa que,possiblement, haja provocat lacontaminació dels sòls tant delpropi abocador com dels vol-tants, per les filtracions delslixiviats sense cap tipus de con-trol. Per això ara caldria unestudi ambiental per tal devalorar els danys produïts.

Una mica d'històriaEn el 1984, l'Ajuntament deRiba-roja de Túria va donar l l i-cència d'activitat a Fervasa il'Ajuntament de València per al'abocador controlat de fems deBasseta Blanca. Des delcomençament l'activitat va serqualificada com a activitatmolesta, insalubre i nociva. Enel decret de concessió de l l i-cència es va arreplegar expres-sament que aquesta quedavacondicionada a les mesurescorrectores que consten en lamemòria del Projecte. En elConveni es preveien unesdeterminades capacitats, i unaduració de l'activitat lleugera-ment superior a l'any. Pos-teriorment, l'any 1.986 es vaformalitzar un Conveni de coo-peració entre l'Ajuntament deValència i el de Riba-roja deTúria amb una vigència de deuanys comptats a partir de I "I dejuliol de 1.986, pactant-se quel'Ajuntament de Riba-roja per-

cebria 1.200.000 pta. mensualsdurant l'explotació.El Tribunal Suprem no conside-rà vàlid el Conveni perquè en elseu preàmbul estableix com afinalitat el garantir la utilitzacióde l'abocador de Basseta Blan-ca seguint el projecte d'explo-tació general aprovat en el seudia, de la qual cosa deduïa elTribunal que no podia conside-rar-se el Conveni com a con-cessió de llicència d'activitat.Tampoc no tenia projecte quepreveiés la capacitat de l'abo-cador ni podien prendre's comtal les condicions tècniquesaprovades per l'Ajuntament deValència per a la concessió de

l'explotació perquè no s'arre-pleguen en el Conveni ni aquestfeia remissió a les mateixes.Admetent-se en el mateixrecurs del CMH que el terminide duració i capacitat previstaen la llicència de novembre del1984 van quedar esgotats en1986, a judici del Tribunal ja ésmotiu suficient per a desesti-mar el recurs. La sentènciadeclara, com així ho va fer elTSJCV, que l'única llicència eral'atorgada en 1.984, i que elconveni posterior de 1986 no téel caràcter de llicència i queestava subordinat, sense vali-desa, al projecte d'explotacióque va justificar la llicència.

ACCIÓ AGRO

Premis Carrascai Residu

En la festa del passat divendres31 de maig, amb l'actuació delgrup Albarada, es van fallar elspremis que l'Associació promoucada any. Enguany el premiResidu va ser guanyat per l'al-caldessa de València Na RitaBarberà -i el seu equip depre-dador urbanístic-, mentre queel Carrasca, després de dispu-tada votació, va ser per a la Ini-ciativa Legislativa per l'Horta. Hiestaven nominats per al Ca-rrasca la Plataforma Salvem elCabanyal i la Plataforma endefensa del Barranc de Xiva.Rita hagué d'haure-se-les ambl'autoritat portuària.

Torna-li amb el parany[R. Pardo]

La sala del Contenciós Admi-nistratiu del TSJCV ens torna adonar la raó

Des de l'any 94 estem enembolics judicials contra laGeneralitat i els pàranyers.L'any 97 una sentència del Tri-bunal Superior de Justícia delPaís Valencià ens donava la raói, en abril d'enguany, la Saladel Contenciós-Administratiurebutjava l'apel·lació de la Ge-neralitat i APAVAL (l'associacióde pàranyers).

Esperem que alguna vega-da, després de tant esgotar lesvies legals que al final li sónadverses, la Generalitat desac-tive el Decret que "regula" lacaça amb el parany, ja que està '

permetent un mètode de caçano selectiu que vulnera lleisautonòmiques, estatals i con-venis internacionals.

Estem una mica farts delfet que milions d'aus, moltesprotegides, vagen a la cassolaen un entreteniment que pottenir la seua curiositat antro-pològica -la manera de diver-tir-se i passar l'estona dedeterminades persones- perònul interès econòmic i social,per més que alguns pàranyerses vegen a si mateix com aborí-gens caçadors-recolectors quecontribueixen a l'aportació pro-teínica de la tribu.

El barranc de Xiva,ara més que mai, un barranc viu

Per 3.616 Milions de pesetes el passat 5de desembre el Ministeri de "medioambiente" treu a concurs les obres decanalització del Barranc de Xiva

•després de 6 anys d'endarreriments per incompli-ments legals i sense acomplir el període d'exposició pú-blica obligatori d'una obra amb implicacions ambien-tals, el Proyecto de Restitución y Adaptación de los Cau-ces Naturales de los Barrancos del Poyo, Torrente, Chiva

Antonio Munoz Degrain

y Pozalet (Valencià), reestructuraciónFase I ha eixit a licitació per a ser adju-dicat a una empresa. No ens ha d'es-tranyar la data, l'anterior projecte fouexposat al públic un mes d'agost, quantots estàvem de vacances, ara fa 6 anys.Aquest és el tarannà democràtic i detransparència informativa de l'estat.Aquesta conducta evidencia que novelen fer res de bo. Efectivament, come-tran un acte en contra del nostre patri-moni natural, en contra de la biodiver-sitat de l'Horta Sud i, especialment, encontra de la seguretat dels béns de lespersones que habiten a les poblacionsafectades. Tot això ho volen fer amb elsnostres diners i en "benefici" dels ajun-taments que sols pensen a créixer entamany de zona urbanitzada, dels pro-motors d'habitatges a zones inunda-bles, dels accionistes de l'empresa cons-tructora i de la pròpia ConfederacióHidrogràfica del Xúquer. Tots plegatssón quatre, que mouran 3.600 milionsde pessetes amb l'excusa de que "elbarranc se n'ix i perillen les videshumanes". Nosaltres pensem que és alcontrari, en cas de dur-se a terme l'obrasí que estarien en perill les vides huma-nes en moments de grans avingudes.

Tota la tramitació d'aquest expe-dient està farcida d'irregularitats admi-nistratives i de manca de complimenttant de la legislació ambiental com enen matèria de dret a la informació. Aixòconstitueix una mostra de nul talantdemocràtic: volen fer una obra il·legal.

Al seu pas per Paiporta el Barrancperdria capacitat de desguàs o, en elmillor dels casos, es quedarà igual

Si, en general, l'obra es pot qualifi-car d'innecessària i contraproduent atot el traçat, encara ho és més a Paipor-ta, on en molts trams passarà a cabremenys aigua que en l'actualitat, i a laresta es quedaria igual però sense vege-tació i sense possibilitat de tindre'n. ElMinisteri vol privar-nos del plaer deveure un barranc viu per dins de lapoblació. Això suposaria 600 milionsde pessetes el quilòmetre.

• no acabaria amb el fem i els mos-quits que ens molesten.

• impediria la recàrrega dels aqüi-fers.

• augmentaria la temperatura i la se-quedat de l'ambient i la quantitat defangs i pedres aportats al Llac del'Albufera.

• l'aigua, en avingudes fortes, baixa-ria amb més força provocant danysmés greus.

• eliminaria tota classe de vida exis-tent.

• afavoriria la construcció de més ha-bitatges, cada cop més a prop delbarranc, donant una falsa sensacióde seguretat al nou veïnat.

I, a més...

• El nou projecte no ha estat exposatal públic.

• El Ministeri no ha demostrat que elnou projecte no afectarà al ParcNatural de l'Albufera.

• Els ajuntaments riberencs tenen laintenció de continuar construint azones negables, que amb la cana-lització no deixaran de ser-ho.

• Gastar 3.600 milions de pessetesdestruint un corredor de biodiversi-tat és un insult a la intel·ligència.

PLATAFORMA CIUTADANA PER UN BARRANC VIU I SENSE FORMIGÓ

Acció Ecologista-Agró considera ques'han comès les següents irregularitats:1.- No s'han estudiat alternatives al Pro-

jecte.2.- No s'ha facilitat la participació pú-

blica..3.- La Declaració d'Impacte Ambiental

està insuficientment fonamentada.4.- La Confederació Hidrogràfica del

Xúquer ha incomplit (en terminis,documentació...) la Declaraciód'Impacte Ambiental.

5.- No s'han avaluat les repercussionsambientals del Projecte en l'Albufe-ra, ignorant-se les repercussionsinternacionals que aquesta posseïxen tant que zona inclosa en el Con-veni de Ramsar. Els informes cientí-fics disponibles pronostiquen pèr-dua d'heterogeneïtat, descensosdràstics de la diversitat del sistema,i increment d'aportacions de sòlidsque acceleraran l'aterrament engran part del Llac.

6.- La Conselleria de Medi Ambient havulnerat la legislació sobre Avalua-ció d'Impacte Ambiental.

7.- L'obra que es licita ara és completa-ment innecessària ja que el barranccompleix el paper de col·lector d'ai-gües, sempre que se vulga mantin-dré en condicions.

8.- La Confederació Hidrogràfica delXúquer incompleix les seues obli-gacions en permetre les ocupacionsagrícoles i industrials il·legals quereduïxen la capacitat del Barranc.

ConclusionsI.- Ens trobem davant d'una obra

absolutament innecessària, un balafia-ment econòmic i un greu atemptatecològic, ja que la canalització no pro-tegix res, tan sols fa artificial el llit enun equivocat intent de "condicionar" lanaturalesa. El problema ací rau en l'a-bocament al llit de rebuigs, runes ienderrocss. Els municipis veuen en lacanalització una oportunitat per aresoldre un problema que és de salu-britat i no d'inundacions. Per aixòrecolzen el projecte. Però açò el quedemostra és la incapacitat de l'admi-nistració per a protegir el dominipúblic hidràulic.

II.-L'obra projectada és la primerad'una sèrie d'actuacions de canalitza-cions que superen en conjunt el cente-nar de quilòmetres desnaturalitzant iartificialitzant tota la xarxa fluvialentre el Túria i el Xúquer, incloent eldesviament d'aquest últim fins a lapròpia Albufera. Ens pareix antiquatcom a criteri sacrificar el mediambient de l'Albufera per a la protec-ció d'unes terres agrícoles on els danyssón, a més, notòriament inferiors alcost de les obres. En un moment enquè als països més desenvolupats de laUnió Europea estan desfent aquestetipus d'obres per a la renaturalitzaciódel llits dels rius, pareix un balafiamentmamprendre unes obres anacròniquesque poden arribar a 50.000 milions deptes. ®

I TERRITORI!

El franquisme torna

(Un pla per a destruir el Parc Natural)

Després de sis anys de retard la Conselleria de MediAmbient ha presentat un projecte al·lucinant dePla Rector d'Ús i Gestió (d'ara endavant PRUG) del

Parc Natural de l'Albufera. El PRUG té, en teoria, la fun-ció de desenvolupar les mesures de protecció, rehabili-tació i millora previstes en el Pla d'Ordenació delsRecursos Naturals (PORN en l'argot administratiu). Peròen comptes de ser així el PRUG que ara volen aprovarignora els anys de protecció i pretén tornar a les pitjorsèpoques.

Des d'Acció Ecologista-Agró hem exigit la retiradad'aquest Pla per considerar que incompleix la legalitatvigent, especialment pel que fa a les directrius i normesd'aplicació directa establides en el PORN per a qüestionsclaus del Parc Natural, tal i com ho demostrem en lesal·legacions presentades. És un Pla totalment regressiu

que només afavoreix interessos corporatius i l'especula-ció urbanística en detriment dels valors naturals de l'à-rea. En definitiva, una estafa per a la majoria de la pobla-ció.

A través del resum que a continuació oferim, volemfer-vos una idea clara de com el PRUG afecta elementsfonamentals dels ecosistemes del Parc ja que compro-met la integritat de la Devesa i de la marjal, amenaça laconservació de la biodiversitat continguda en la xarxa decanals i sèquies, promou usos terciaris en enclavamentsdel màxim valor natural del llac i requalifica com a urba-nitzables amplis sectors del Parc. Encara més, dificultagreument el paper de l'espai com a àrea d'hivernada,amb un irracional règim cinegètic al qual s'afegeix laintenció d'autoritzar el cultiu hortícola hivernal en 7000hectàrees de marjal -la meitat de la zona humida-.

Resum de les al·legacionsd'Acció Ecologista-Agró al PRUG1.- D'entrada ha resultat extremada-ment difícil d'aconseguir la cartografiadel Pla a una escala adequada i, a més,s'aprecien diferències substancials dequalificació d'una mateixa zona en"edicions" distintes del mateix plànol.Només per això ja podria haver prouraons per a invalidar l'exposició públi-ca del PRUG. D'altra banda, el tracta-ment de la toponímia, tant en la .carto-grafia com en el text és lamentable, una

autèntica tornada al franquisme-lizon-disme que, a hores d'ara, resulta inac-ceptable en un document oficial.

A més, els límits del Parc han estatalterats. Açò és especialment patent enels voltants del nucli urbà de Sollana.

2.- El procés de participació pública haestat clarament esbiaixat: s'han man-tingut consultes únicament amb elsgrups interessats a fer un ús discrecio-nal del Parc i s'ha marginat no sols aecologistes i conservacionistes, sinó

fins i tot a departaments universitarissusceptibles de plantejar una anàlisicrítica del Pla.

3.- El PRUG requalifica, d'amagat, coma "urbà" aproximadament 600.000 m2

de sòl, tot ell sotmès, fins ara, a dife-rents graus de protecció que van des dela "Protecció Especial Ecològica" fins ala "Protecció Agrícola". Destaquenespecialment els quasi 180.000 m2 enquè s'incrementa el sòl urbà del Dosel(al litoral de Cullera) afectant a les for-

L'ARGOT ADMINISTRATIU: SOBRE PORNS I PRUGSQuan l'Administració es decideix a protegir unterritori el declara Parc Natural. A continuacióha de redactar un document anomenat Pla d'Or-denació dels Recursos Naturals (PORN), quedetermina tant l'ordenació territorial (és a dirquines zones poden urbanitzar-se, quines sónestrictament protegides etc.) com els criteris,

normes, disposicions i previsions que s'hi apli-caran a eixe territori. El PORN és desenrotllatper un altre Pla denominat Pla Rector d'Ús iGestió (PRUG) que, òbviament, ni pot ni ha decontradir al PORN ja que les normes i directriusd'aquest són, segons llei, vinculants per alPRUG i constitueixen un límit que no pot seralterat ni modificat.

Els abocaments que es produixen a través de diverses séquiers, converteixen el sector sudols del llac en un auntèntica claveguera.

macions dunars de la zona, unes de lesmillor conservades del Parc. Tambécrida l'atenció, pel desvergonyiment, elcas de l'àrea ocupada per una conegudadiscoteca que passa de constar legal-ment com una simple caseta d'eines dellaurador -molt animada, això sí, i ambdiversos expedients sancionadors a l'es-quena, a causa de l'afició del seu pro-pietari a dotar-se de zones d'aparca-ment a costa d'aterrir la marjal— a

gica, o hortes de protecció agrícola—amb la finalitat, suposem, de permetrel'expansió futura de les activitats o lainstal·lació de noves.

5.- Classifica com a "instal·lació espor-tiva" tota la zona de la Devesa de l'Al-bufera ocupada pel Parador Nacional iel camp de golf, quasi 70 hectàrees,intentant assegurar la possibilitat d'ubi-car-hi noves instal·lacions turístiques,

"Plans especials" el PRUG planeja crear una enorme bossa desòl no subjecte a protecció especial, on es podrà ubicar, a curttermini, pràcticament qualsevol tipus d'activitat turística o recre-ativa, el futur de la qual és acabar convertida, en noves urbanit-zacions, magníficament situades, a poca distància d'una granciutat, en el litoral d'un Parc Natural i amb camp de golfa un tirde pedra. Esplèndid negoci, sens dubte.

tenir la consideració de sòl urbà. Uns20.000 nr si la cartografia no enganya.

4.- Igualment es pretén requalificar coma "enclavaments industrials aïllats", és adir com a Sòl Urbà d'Üs Industrial,terrenys sotmesos a diferents nivells deprotecció. Així es consolidaria definiti-vament els usos industrials a l'interiordel Parc, inclosos aquells que, per seril·legals, es trobaven fora d'ordenació.La requalificació no és limita als terre-nys estrictes ocupats per les activitats enprecari, sinó que també afecta a ,terrenysconfrontats —molts dels quals sónactualment marjals de protecció ecolò-

noves activitats esportives o d'ampliarles existents; en definitiva, fer el que elsvinga en gana. Sense condicions.

Caldrà tornar una altra vegada a lacampanya de "El Saler per al poble"?Les formacions dunars actualmentusurpades pel Parador han de reinte-grar-se, com es va fer amb els terrenysocupats per l'antic hipòdrom, al patri-moni col·lectiu, i el PRUG hauria d'es-tablir els mecanismes i els terminisnecessaris per fer-ho.

6.- Adscriu a les "Àrees d'actuació pre-ferent" l'Estany de la Plana (un territo-ri extraordinàriament valuós) on des-

enrotllarà un "Pla Especial" que ocupa-ria tota l'Illa de la Plana, més de 80.000m2.

Ací, com a la resta de zones inclosesen l'esmentada classificació, les expecta-tives d'especulació urbanística que s'o-brin són enormes. És el que pot passar ala de Pinedo (sobre uns 2.000.000 m2),el Perelló (al voltant de 250.000 m2) o lade l'entorn de la Montanyeta dels Sants(almenys 700.000 m2), amb l'ullal deBaldoví que té la màxima protecció. Enaquestes zones es diu literalment que"... l'ocupació màxima dels equipa-ments i serveis no podrà superar el50%!!! de la superfície total de l'àread'actuació"

Els usos permesos a aquestes àrees,descrits com a "instal·lacions esportives,àrees depicnic, instal·lacions de recreacióconcentrada (paelleros?, discoteques?),embarcadors, instal·lacions hostaleresrelacionades amb zones rellevants d'úspúblic del Parc, aparcaments, centres d'e-ducació i interpretació ambiental (comno!), activitats culturals,..— no presen-ten cap dubte: a les zones subjectes a"Plans especials" el PRUG planejacrear una enorme bossa de sòl no sub-jecte a protecció especial, on es podràubicar, a curt termini, pràcticamentqualsevol tipus d'activitat turística orecreativa, el futur de la qual és acabarconvertida, en noves urbanitzacions,magníficament situades, a poca distàn-cia d'una gran ciutat, en el litoral d'unParc Natural i amb camp de golf a untir de pedra. Esplèndid negoci, sensdubte.

Juni de 2001. Una retroexcavadora soterra la vegetació espontània de les vores del sequiol del port de Catarroja en plena època de cria.

7.- Per si no en tinguérem prou, elPRUG promou i empara la implanta-ció d'usos terciaris a les àrees que esdesignen com d"'ús agrícola", és a dir al'horta i a la marjal; per a això primer,"Amb caràcter general es permet en totl'àmbit del Parc Natural la rehabilita-ció o reconstrucció d'edificacions pree-xistents" (Art.36.2), sense més limita-cions; a continuació, (Art. 40) "es per-met la utilització de les edificacions decaràcter rural existents en el Parc ambfins d'allotjament rural, alberg i hotel",

8.- Les determinacions sobre l'aigua iels ambients aquàtics -elements essen-cials, no cal dir-ho, de qualsevol zonahumida— podran ser útils per a cosesdiverses, però, certament, no per a pro-tegir el medi aquàtic. D'entrada, en lazonificació el sistema de canals i sè-quies es considera com a part integrantde l'explotació agrícola, quan en reali-tat, d'acord amb la legislació, pertanyenal domini públic hidràulic i, per tant,han d'estar sotmeses a les determina-cions establides en la mencionada legis-lació. D'aquesta manera, el PRUG per-met a l'activitat agrària actuar sobre elsesmentats llits de canals i sèquies, igno-rant tant la importància de les comuni-tats faunístiques i botàniques hidròfilesque s'hi desenvolupen —entre les quees troben nombroses espècies protegi-des— com el seu valor paisatgístic.

A més, "es permet la canalitzaciód'obra, incloent la solera...". La solera,és a dir, el fons; per si no quedava clarque es persegueix l'esterilització com-

. pleta dels llits de canals i sèquies. Enca-

ra que, això sí, "amb el seguiment perpart de l'oficina del Parc"; per a certifi-car la defunció, suposem. Amb aquestamesura es condemnen a la desaparicióles biocenosis que actualment colonit-zen centenars de quilòmetres de canalsque discorren per la part alta de la mar-jal, unes 7000 hectàrees, zona en què,paradoxalment, es troben algunes de lessèquies amb la millor i més diversarepresentació de dites comunitats aquà-tiques,

I per si en quedaven dubtes, afegei-xen: "Les activitats de neteja, pela idesbrossament de les sèquies i canalss'autoritzen de I'l de març al 31 d'a-

el cultiu alternat de l'arrossar ambespècies hortícoles en els terrenys noafectats per la inundació hivernal o, enaquests mateixos terrenys, per a per-metre el formigonat de les sèquiesinclent-hi la solera!

Una bona part de les pràctiques iusos que volen acceptar-se per a l'a-rrossar entren en flagrant contradiccióamb les ajudes de caràcter agroam-biental que es reben des de la UnióEuropea (a les que s'acullen més del90% dels agricultors del Parc) ja que esredueix la superfície d'inundació, s'in-crementa la utilització de fertilitzants iproductes fitosanitaris i afecta a un

El PRUG permet a l'activitat agrària actuar sobre els esmentatsllits de canals i sèquies, ignorant tant la importància de les comu-nitats faunístiques i botàniques hidròfiles que s'hi desenvolupen—entre les que es troben nombroses espècies protegides— comel seu valor paisatgístic.

gost". I "Les tasques de dallat del fonsde les sèquies, s'autoritza durant totl'any (...)". Sobren els comentaris.

9.- El PRUG agrupa dins de la catego-ria d'"àrees d'ús agrícola" tant alsarrossars com l'horta, i elimina totareferència a la funció ambiental de l'a-rrossar. Aquesta rebaixa té el seu corre -lat en la normativa que se li aplica.Així, les Normes sobre l'activitat agrà-ria s'apliquen sobretot al conjunt del'arrossar sense diferenciació. I quan hiha esta diferenciació és per a permetre

medi ben conservat on es localitzen lesúltimes poblacions de determinadesespècies vegetals (macrófits) i d'inver-tebrats protegits pel Parc.

10.- El PRUG no estableix cap normadirecta sobre la gestió de l'element mésimportant de l'ecosistema: l'aigua.D'aquesta manera, maniobres fona-mentals per al funcionament del zonahumida i per a la qualitat de les aigües,com ara el control de nivells del llac,l'època de buidatge i d'inundació de lamarjal, l'itinerari seguit per les aigües

11

Contenidors frenant el límit del Parc en el Tremolar.

per al desaigüe, etc, seguiran estant enmans d'unes quantes corporacionsagràries, que mai han ocultat la seuabel·ligerància contra el Parc, i que deci-deixen sobre aquestes qüestions ate-nent exclusivament a criteris agrícoles,aliens a qualsevol consideració am-biental o a les necessitats d'altres activi-tats tradicionals.

11.- Sobre l'activitat cinegètica. La"regulació" de la caça que pretén apli-car el PRUG representa un desgavellatincrement de la pressió cinegètica queno té precedents, fins i tot si conside-rem l'època anterior a la declaració del'espai protegit. Estem parlant d'unesdisposicions contràries a les determi-nacions del PORN, a les directiveseuropees referents a aus silvestres i, finsi tot, a les pròpies consideracions prè-vies del Pla, que subratllen l'existènciad'una ordenació inadequada de la caça,àrees de reserva deficients, insuficientscondicions de l'hàbitat durant l'ober-tura de la veda i, a més, critica la pràc-tica de les càbiles.

A pesar de tot això, la normativa—suposadament emanada d'aquestdiagnòstic— lluny d'establir mesuresque, tal com cabria esperar, solucionenles deficiències detectades, incrementaencara més, si això és possible, el graude permissivitat: fins a 50 dies de tira-des (anteriorment n'eren 23), la tem-porada cinegètica comença abans que a

la resta de vedats aquàtics del PaísValència i es prolonga fins mitjans defebrer, infringint així directives euro-pees. S'hi estableixen 9 dies de càbiles(abans n'eren 3). També hi ha lasupressió del perímetre de protecció decaça del llac. Amb l'eliminació d'a-questa franja es pretén incrementar lapressió cinegètica sobre uns terrenysactualment declarats reserva. La mesu-ra substitutòria: (Art. 24a) "es prohi-beix disparar en direcció a l'Albufera" tnla mencionada franja, només pot qua-lificar-se d'autèntica estupidesa.

Per si no en tinguérem prou s'ini-ciarà la jornada cinegètica (Art. 22)" dues hores abans de Veixida del sol is'acabarà dues hores després". Açòsuposa caçar en condicions de total fos-cor, sent pràcticament impossible laidentificació d'espècies i la separació deles cinegètiques de les que no ho són.Cal recordar que estem a l'interior d'unespai protegit, amb una concentracióelevada d'espècies amenaçades, per laqual cosa resulten inacceptables aqueststipus de mesures, més encara quan alsvedats d'aus aquàtiques del País Valen-cià, fins i tot en aquells que no tenen unestatus especial de protecció, només espermet la caça des d'una hora abans ifins una hora després. És a dir, es dónael cas que les normes referents a la caçaque s'apliquen en un espai expressa-ment protegit per la figura de ParcNatural són més permissives que en

una altra zona humida amb menorgrau de protecció.

El mateix raonament pot tambéaplicar-se a les tirades nocturnes. Estààmpliament documentat que la majoriad'espècies protegides són abatudes pre-cisament, durant les tirades nocturnes.

Les quotes plantejades no escorresponen amb les xifres actualsd'hivernada d'anàtides. Les xifres quees plantegen són les mateixes que les del'Orde de 1992, des de llavors les xifresd'anàtides hivernants han descendit os'han mantingut en valors més baixosals habituals. No té sentit establir quo-tes genèriques sobre "anàtides", sensediferenciar espècies. No és igual abatreun ànec bragat (Anas clypeata) ambuna mitjana d'exemplars hivernantsentre 10.000 i 20.000 aus, que abatreun boix (Aythya feriria), amb una mit-jana al voltant de 1.000 aus. Cal plante-jar unes quotes per espècie i tempora-da cinegètica en funció del nombremitjà d'exemplars hivernants durantels cinc anys anteriors. El Parc comptaamb un bon seguiment de les pobla-cions d'anàtides i fotxes, de maneraque esta mesura, molt més lògica,podria aplicar-se sense dificultats.

12.- Finalment, cal dir que, perquè totquede a casa, es modifica contra dret lacomposició de la Junta Rectora, per adonar entrada a organitzacions explíci-tament contràries a la pròpia existènciadel Parc; s'ignoren les funcions delConsell Directiu; es podran autoritzarla introducció d'espècies exòtiquesamb fins cinegètics; es permet l'ober-tura de noves captacions d'aigua en elParc; es legalitzen camps de tir i pistesde moto-cross tocant a àrees de reser-va; no s'aporta informació concreta deles actuacions que en matèria d'in-fraestructures, especialment viàries, esvan a promoure; i s'estableixen lesbases per a poder delegar les funcionsgestores de l'espai en mans privades.

Considerem que amb allò que s'haexposat n'hi ha prou com per a exigir laretirada d'aquest Pla i l'inici dels trà-mits necessaris per a l'elaboració d'unnou document.

COMISSIÓ DE TERRITORI

(BOSC)

La situacióael boscE

ncara no hi ha estadístiques refe-rides als incendis de làny 2001,toti que segons declaracions de

premsa del conseller, va cremar un20% menys que l'any anterior,cosa queestaria al voltant de les 5.400 Has. Des-taca el gran incendi del Turmell per l'e-lavat valor ecològic de la zona i la granextensió que va assolir (segons fontsdifererents va a cremar entre 2.000 i4.000 Has.) així com per les mancancesde coordinació i de lluita contra el foc.

Tot i açò,com ja s'ha dit en altresocassions,la degradació dels ecosiste-mes forestals segueix avançant sobretotper actuacions efectuades,promogudesi financiades per la mateixa Conselleriade Medi Ambient i per les mancancesexistents pel que fa a la protecció delterritori, regulació d'usos i ordenacióterritorial.

S'han declarat dos nous parcs natu-rals llargament esperats i reivindicatspels ciutadans: Mariola i Calderona.Tanmateix, si segueix la mateixa líniaque en altres paratges protegits, açò nogaranteix l'efectiva protecció dels eco-sistemes, donada la reducció de lesàrees, la pretesa compatibilitat amb usosdegradants de tota mena,la mala gestióforestal de l'administració i la incapaci-tat per a fer acomplir les normes legalsambientals i per aturar agressions almedi, fins i tot en zones protegides:

Altres companys ja han denunciat

la transformació de terrenys forestals enconreus de dubtosa viabilitat i legalitat.

Planen sobre els ecosistemes fores-tals les amenaces vinculades a diferentsinfrastructures i explotacions com arael "Plan Hidrológico Nacional", elsAVEs, els abocadors,la mineria a celobert, l'apertura i asfaltat de camins,lesinstal·lacions ramaderes desordena-des, ... i ara els parcs eòlics,també recla-mats des de fa tant de temps,però quepoden arribar a instal.larse en paratgesde gran valor ecològic i paisagístic.

Amb tot, ara per ara, les activitatsde gestió forestal efectuades o financia-des per l'administració, moltes vegadesamb fons europeus pel medi ambient,són possiblement la causa de degrada-ció més impactant. Les repoblacionsefectuades amb maquinaria pessant(amb ús casi exclussiu de pins) i, espe-cialment, les activitats que ells denomi-nen "silvicultura preventiva" (en realitatsilvicultura destructiva), com són"tallafocs" i "neteges" de muntanyes ibarrancs, tenen uns gravíssims efectessobre milers d'hectàries, costant-nos alsciutadans molts milions de pessetes ques'haurien de destinar a tot el contrari.aprotegir el bosc i no a destruir-lo.

L'administració segueix negant-sea facilitar dades concretes actualitzadesi costa molt anar recollint-les i fentextrapoF'lacions. En base a estima-cions, creiem que la suma d'aquestes

intervencions pot arribar a afectar vorales 15.000 Ha., es a dir, tres vegades mésque allò cremat en l'any 2001. L'efected'aquestes actuacions és comparable aun incendi, i en certs casos pitjor enca-ra,donat que s'elimina part o la totali-tat de la coberta vegetal, es remou ocompacta el sòl i es generen condicionsque afavoreixen l'erosió i dificulten laregeneració de la vegetació. Apart deles actuacions directes de la Conselleriade M. A., hi ha ajuts a particulars,ajun-taments i diputacions.

D'entre totes les intervencions d'a-questa mena,l es mes greus són les ZAU(Zones d'Actuació Urgent) que en reali-tat són enormes i bestials tallafocs. Se'nhan perpetrat ja quatre ZAU i hi haanunciades vint més! De consumar-se,constituirien la pitjor degradació delsecosistemes forestals des de fa anys iafectarien a pràcticament tots els paisat-ges forestals valuosos del País Valencià.

Per altra banda,en l'apartat d'o-missions, segueix sense aparèixer el PlaGeneral d'Ordenació Forestal i senseconstituir-se el Consell forestal de par-ticipació.

S'aprovat ja definitivament el Plaeòlic valencià, sobre el qual caldrà par-lar mes endavant i vigilar el seu desple-gament per tal d'evitar les ubicacionsmés dolentes, preparar al·legacions etc.

LA COMISSIÓ FORESTAL

5

u

CONTAMINACIÓ

Enguany passarà pelparlament de l'Estatespanyol, amb més d'una anyde retard, la Llei dePrevenció i Control Integratsde la Contaminació. Es tractad'acoblar a la legislacióespanyola la Directiva de laUE de l'any 1996, conegudacom a Directiva IPPC.

La llei té com a objectiu el con-trol ambiental de les activitats indus-trials de manera integral i integrada,partint del fet que l'activitat econò-mica és un flux de matèries que s'ex-trauen dels recursos naturals i, enprocessar-les, es produeixen energiai béns de consum alhora que s'eme-ten grans quantitats de contami-nants a l'atmosfera, l'aigua i als sòls.La Llei pretén minimitzar els conta-minats al medi amb les denominadesMillors Tècniques Disponibles

mecanisme per fomentar lasubstitució de les energies

contaminants, perracionalitzar-ne el consum,

augmentar l'eficàciaenergètica i reduir la

demanda

(MTD). Aquestes mesures tècniquesvolen evitar o, com a mínim, reduir icontrolar les emissions d'una sèried'activitats, incloent-hi les mesuresrelatives als residus. Es tracta, pertant, d'arribar a un nivell elevat deprotecció del medi amb un sistemade prevenció i control integrats de lacontaminació.

L'enfocament integrat i ladistribució de les competències.

Com a punt fort d'aquesta lleis'assenyala l'enfocament integrat delprocediment d'autorització per a lesinstal·lacions afectades. La qual cosaimplicarà la plena coordinació entreles diferents administracions. Unpermís que al nostre Estat s'anome-narà Autorització Ambiental Inte-grada i... heus ací el que es pot pro-duir: l'article 149.1.23a de la Cons-titució espanyola atribueix a l'Estatla competència per a establir la legis-lació bàsica en matèria de proteccióambiental. Les Comunitats Autò-nomes les posen en marxa i són lesque han de controlar el desenvolupa-ment de les activitats. Així, doncs, lacompetència de l'Estat difícilmentpot dur a terme l'establiment d'unsistema integrat de control quan laConstitució habilita a les Comu-nitats la possibilitat d'establir el seupropi sistema de control. Ara bé, l'e-xistència de la regulació d'un sistemade control comú es connecta amb lescompetències estatals tant de l'orde-nació bàsica de l'activitat econòmicacom amb la protecció de la natura,singularment quant l'objectiu sot-mésr a control té uns impactesambientals supraautonòmics (comes el cas de la contaminació atmosfè-rica, per exemple).

Ací no s'atura l'embolic. Tenim,per una banda, les autoritzacionsestatals, en particular la de vessa-ments a les conques intercomunità-ries i, per una altra, les autoritza-

cions municipals d'activitats classifi-cades que s'han d'afegir a l'autorit-zació autonòmica. Es pretén mante-nir les competències estatals, inte-grar les autonòmiques i protegir lesmunicipals, el resultat no pot ser méscomplex i suposa una "mutació"competencial.

I al País Valencià què ?.Perquè la Llei es puga dur a

terme, les indústries hauran de feruna important inversió per a incor-porar al sistema productiu lesMillors Tècniques Disponibles(MTD). Es sabut que el teixit indus-trial valencià es basa en les PYMESque, amb prou faenes, poden assumiraquests costos. Per tant, per a moltes,si no tenen subvencions o beneficisfiscals per part de l'administració nola duran a terme; de vegades perimpossibilitat econòmica, de vegadesper que no va amb ells. La patronalvalenciana ja ha fet un càlcul del queels pot costar l'aplicació d'aquestallei: al voltant de dos mil milionsd'euros.

A més, segons la llei, les indús-tries valencianes afectades nomésserien un 10% escàs... aleshores quèpassa amb el 90% restant? Tal vega-da, com explicava fa poc el ministrePiqué en un mitjà de comunicació, al'Estat espanyol encara li queda moltper contaminar per arribar alsmínims del Protocol de Kioto. Siaquesta és la filosofia del Governsembla clar que tot canvia perquè totsiga igual.

FRANCESC GARCIA

ALIMENTACIÓ I SALUTI

Sistema sanitari

i teràpiesalternatives

16

El sistema sanitari i teràpies alternativesL'actual sistema sanitari està dominat per l'ús intensiu de teràpies

químiques, tecnologies electròniques, cirurgia, etc. Això significa queestà dominat per les gran empreses quimico-farmacèutiques i electròni-ques, que solen ser les que provoquen més problemes en el mediambient i també les que consumixen més recursos no renovables.

Des del punt de vista ecològic, l'actual sistema sanitari té els mateixos defectesque altres activitats: enorme quantitat de residus (plàstics, cel·lulosa), residus bio-lògics potencialment perillosos perquè poden ser biocontaminats molt tòxics.

Des del punt de vista terapèutic, l'actual sistema sanitari està basat en les terà-pies al·lopàtiques i té defectes greus de filosofia: actua sobre els símptomes, nosobre les causes, no es fa medicina preventiva, no es qüestionen algunes malalties(per exemple produïdes per contaminació, o per estils de vida nocius), no es tenenen compte els efectes "colaterals" d'algunes teràpies agressives, que sovint són més

I

iiEl paper de l'usuari de la

sanitat actual és passiu. En ter-mes de responsabilitat perso-nal, el sistema potencia la pas-sivitat de l'usuari. El procés decuració es basa en el metge,tecnologia, no en la participa-ció activa de la persona.

perilloses que la mateixa malaltia...El paper de l'usuari de la sanitat

actual és passiu. En termes de respon-sabilitat personal, el sistema potencia lapassivitat de l'usuari. El procés de cura-ció es basa en el metge, tecnologia, noen la participació activa de la persona.Això és la repetició del patró general dela nostra societat: la protecció del mediambient és responsabilitat dels admi-nistradors, la salut és cosa del metges,la política dels polítics, etc.

Teràpies ecològiquesAnomenem teràpies ecològiques

aquelles que complixen la majoria delssegüents criteris:

• Emfatitza el valor de la prevenció.• Va a les "causes". És a dir, no sols

lleva els símptomes a curt terminisinó que té el propòsit de mantin-dré l'estat saludable al llarg deltemps. En aquest sentit (i altres)són molt més eficaces que les terà-

•Èòs punts importants de les teràpies ecològiques:1) Solen donar un .protagonisme a l'individu en la curació,solen enfocar-se en la prevenció i en la seua innocuïtat, tot iser tan o més eficaces que les teràpies al·lopàtiques (quími-ques, cirurgia, etc.)2) Solen estar desconnectades de les grans multinacionals,llevant-li negoci i potenciant una nova cultura de la salut amida humana.

pies al·lopàtiques.• Entenen la relació ment-cos: la

salut en la doble vessant de salutpsíquica i física. Inclou en este sen-tit les anomenades malalties psico-somàtiques, potenciades per pro-blemes psicològics.

• Es remarca la importància d'unmedi ambient i una alimentaciósaludable.

• Els medicaments necessaris o l'ins-trumental solen ser de producciómolt econòmica i de baix impactemediambiental.

• A penes tenen efectes secundaris.Això no vol dir que les teràpies

al·lopàtiques són innecessàries. El quecal és usar-les amb trellat.

Un cas paradigmàtic del poc trellatdel sistema sanitari actual és l'abús delsantibiòtics. Aquests medicaments handemostrat ser utilíssims i una revolucióen el tractament de determinadesinfeccions. Però el que els metges s'es-

tan trobant en les últimes dècades sónels efectes nocius de l'abús dels antibiò-tics. Hi ha gent que per haver abusatd'ells directament (amb la coparticipa-ció de la majoria de farmacèutics i met-ges), o a través dels aliments (làctics,carns, etc.) s'hi han fet resistents i quanels han necessitat realment, no hanfuncionat, per la qual cosa moltes per-sones han mort.

Quines teràpies podem considerarecològiques? L'homeopatia, l'acupun-tura, la naturopatia, l'osteopatia, lafitoteràpia, etc. Si prefereixes la via ofi-cial, en el Col·legi de Metges potsdemanar informació sobre col·legiatsadscrits a les teràpies alternatives.També hi ha professionals no recone-guts oficialment, formats en centresalternatius. Actualment la SeguretatSocial no inclou aquestes teràpies enels seus serveis, amb la qual cosa enshaurem de rascar la butxaca.CARLES PORCEL DE LA COMISSIÓ D'ALIMENTACIÓ I SALUT.

Raonscontra la basede l'OTAN

18

L'Organització del Tractat del'Atlantic Nord (OTAN) ha dedecidir a finals de l'any 2002 o aprincipis del 2003 la ubicació

del nou quarter general de la Força deDesplegament Ràpid.Entre els candi-dats es troba el quarter "Jaime I" deBétera,a la comarca de Camp de Túriadel País Valencià. El Govern espanyol,através del Ministeri de Defensa,ha ofe-rit aquesta caserna, situada a uns 15km. de Valencia,com a candidat peracollir aquest centre de comandament.

L'OTAN és una aliança militar de19 estats comandada principalmentpels EUA. Entre els socis d'aquest clubpodem trobar alguns dels estats mésrics del món (Alemanya, Gran Bretan-ya, Canadà, Itàlia, França), i un.comTurquia,que porta deu anys massa-crant als kurds que viuen dins de lesseues fronteres. Cinquanta dos anysdesprés de la seua fundació i desapare-gut el bloc soviètic dès de fa dotze,.l'O-TAN no es dissol: es reforça i amplia.

Una nova OTAN?És la bota del Nord sobre el SudNo apunta les seues armes cap als

"rusos" sinó cap als "pobres": les pobla-cions dels païssos empobrits, com per

exemple les de l'altra ribera del medite-rrani o de l'orient mitjà. El seu objec-tiu:defendre els privilegis econòmics iestratègics dels EUA i la Unió Europeaa tot el món.

S'ha autoanomenat "sheriff" pla-netari.

Des que es va autoconcedir aquestdret l'any 1999, pot bombardejar o ata-car qualsevol lloc del món sense teniren compte ni tan sols a l'ONU.

Ha exagerat o inventat nous ene-mics.

Per justificar-se una vegada des-aparegut el bloc soviètic. Nous enemics0 "amenaces" de tot tipus: els naciona-lismes emergents,el narcotràfic, l'islam,les migracions o el terrorisme interna-cional.

Vol fer del territori espanyol unplataforma d'agressió militar.

Les bases de Rota i Morón ja van serutilitzades per a bombardejar Bagdaddurant la guerra del Golf, i la base deValència-Bétera, amb el port de València1 la base aèrea de Manises a uns quilò-metres, és el lloc idoni per a dirigir atacscom els actuals sobre l'Afganistan, ocom els de Libia, Irak o Iugoslàvia.

Més OTAN i més prop menysdemocràcia

L'Estat espanyol va vulnerar defini-tivament el referèndum de 1986 quanva ingressar a l'estructura militar del'OTAN al 1997.

L'estratègia de l'OTAN.com totaestratègia militar, és secreta. Ni la ciu-tadania ni tan sols el Parlament seranconsultats abans que l'OTAN empren-ga una acció militar amb participacióespanyola. S'obre la porta a la presènciad'armament de destrucció masiva (nu-clear, químic i biològic), per exemple, ala posible base de l'OTAN a València.

El Govern espanyol, en oferir a l'O-TAN el quarter Jaume I com a lloc pera instal·lar la seua base,nega la sobira-nia del Pais Valencià, que deuria de serqui decidirà sobre aquesta importantqüestió. Tampoc es respecta la sobira-nia municipal, després de que l'Ajunta-ment de Bétera ha manifestat el seurebuig a la instal·lació de la base.

Volem viure lliures del perill d'a-tacs militars i d'atemptats.

Mig món està enfrontat a l'OTAN iels EUA després de 50 anys de les seuespolítiques injustes, agressives i militaris-tes a tot el món, i especialment a l'OrientMitjà. L'àrea del quarter és una de lesmés densament poblades d'Europa i estroba a més en plena expansió demogrà-

fica. La instal·lació de la base de l'OTANfarà augmentar les mesures de control ivigilància en la zona. Tots/es ens conver-tirem en potencials sospitosos.

Volem polítiques de pau i justícia,no de guerra

Volem que es desenvolupen políti-ques actives i coherents en favor de lapau, dels drets humans i de les rela-cions igualitàries entre els pobles. Lapau al món s'aconseguirà només pres-cindint d'instruments com els exèrcits iles aliances militars, i eliminant lesinjustícies i la misèria. La guerra l'únicque fa és augmentar-les.

Entre tots/es encara podem aturarla base

La Campanya contra la base del'OTAN està desenvolupant una cam-panya de conscienciació i mobilitzacióciutadana. Unes eines que han demos-trat ser eficaces en altres ocasions: lainsubmissió i l'abolició de la mili, l'an-tiglobalització i la suspensió de lacimera del Banc Mundial a Barcelona,Salvem el Botànic i la retirada del pro-jecte de construcció davant el jardí...Ara és el moment: l'OTAN no prendràuna decissió fins finals de 2002 i sem-pre preferirà un lloc "tranquil" a unamb una forta oposició ciutadana.

Més OTANmés despesa militar

L'OTAN imposa un continu procésde rearmament que fa créixer encaramés el pressupost militar en detrimentde la despesa social i de cooperació.Elsnous projectes armamentístics (Euro-caça, tancs Leopard, fragates de combatF-100) ja han col·locat la despesa mili-tarista d'Espanya per damunt dels dosmilions de milions de pessetes.

Volem els espais urbans i naturalsper a la ciutadania.no per als militars.

DIGUEM NO A LA INSTAL·LACIÓDE LA BASE DE L'OTAN AVALÈNCIA

• Rebutgem formar part de qualse-vol aliança militar,siga l'OTAN,l'UEO o l'Euroexèrcit

• Demanem la dissolució d'aques-tes organitzacions

'Exigim l'apertura d'un debat socialampli, seriós i en profunditat sobreuna defensa i una política exteriorno militarista.

CAMPANYA CIUTADANA CONTRA LA BASE DE L'OTAN

Volem viure lliures delperill d'atacs militars id'atemptats.

Volem que esdesenvolupen polítiquesactives i coherents enfavor de la pau, dels dretshumans i de les relacionsigualitàries entre elspobles.

77

19

Per un pla deferrocarrilsC

om ja és ben sabut, el transportper carretera és responsable degreus impactes ambientals. Als

documents sobre medi ambient otransports de l'Unió Europea aquestsector és identificat clarament com elprincipal generador de gasos d'efectehivernacle.

Les noves carreteres i autovies, enconstant creixement, provoquen la des-trucció de les millors terres, dispersenla contaminació i els accidents, i poten-cien un model de vida malbaratador derecursos i insolidari. Mentre tant, lesxarxes ferroviàries romanen infrautilit-zades, quan no es redueixen pel tanca-ment de línies. Les inversions públi-ques es concentren només en líniesexclusives i molt impactants d'AltaVelocitat, com ara l'AVE.

Al recent "Llibre Blanc del Trans-port" de la Unió Europea (Setembredel 2001) es reconeixien estos proble-mes, i es proposaven estratègies per areequilibrar el transport, augmentantel paper del ferrocarril i proposantestratègies per tal d'evitar el previsible(i pròxim) col·lapse del sistema detransports.

El nostre País Valencià és unaexpressió exagerada de les tendènciesnegatives comentades. La situació co-mença a ser particularment greu.Patim la multiplicació d'autovies, ca-rreteres i rondes de circumval·lació,l'augment del parc automobilístic, elcreixement del transport per carretera,i en particular els "trens" de camionsque congestionen el corredor costaner.Mentre tant, es produeix l'estancamentdels viatgers i de les mercaderies trans-portades per ferrocarril, l'abandona-ment (fins i tot la supressió del mante-niment, què explica la freqüència delsdescarrilaments) i l'amenaça de tanca-ment de línies ferroviàries com la deCuenca, Terol o Alcoi... mentre s'en-lluerna la població amb les (discuti-bles) meravelles de l'AVE què vindrà.i"Bienvenido, Mr. Marshall"!

Els grups Ecologistes del País, comara Acció Ecologista-Agró, i més re-centment les plataformes sorgides a lesdiverses comarques valencianes, alcaire de les mobilitzacions contra lespropostes de nous corredors ferrovia-ris, han estat pràcticament les úniquesveus què s'han alçat per a denunciar

ííPatim la multiplicaciód'autovies, carreteres i rondesde circumval·lació, l'augmentdel parc automobilístic, elcreixement del transport percarretera, i en particular els"trens" de camions quecongestionen el corredorcostaner. Mentre tant, esprodueix l'estancament delsviatgers i de les mercaderiestransportades per ferrocarril,l'abandonament i l'amenaça detancament de líniesferroviàries

77

I TRANSPORTsl

este disbarat, defensant a l'hora elmanteniment i millora del servei ferro-viari públic d'ús general.

Continuant amb esta trajectòria, alllarg de l'últim any, les Plataformes"Tren Sí, AVE No", junt als principalsgrups ecologistes (Acció Ecologista-Agró, Ecologistes en Acció, GECEN) ialguns Sindicats (Sindicat Ferroviari,CGT, STEPV-Intersindical Valenciana)han impulsat un Grup de Treball per aestudiar la situació del ferrocarril alPaís Valencià. Fruit d'este treball haestat un important document titulat"Per un Pla Director de Ferrocarrils alPaís Valencià", què proposa a la Gene-ralitat Valenciana i a tota la nostrasocietat un debat sobre el tipus deferrocarril que necessitem. S'analitza larealitat i el potencial del ferrocarril alnostre país, la necessitat de canviar lesprioritats públiques (de cada 4 pessetesinvertides en infrastructures de trans-port, pel conjunt de les Adminis-tracions, al llarg dels últims anys, 3 hananat a la carretera) i apostar pel ferro-carril, per tal d'aprofitar plenament elseu potencial. A l'actualitat, només el4% dels viatgers i de les mercaderies

utilitzen el ferrocarril. Com a conse-qüència, el cost ambiental anual de lacarretera, només a l'àmbit de la nostraComunitat Autònoma, supera el bilióde pessetes anuals (6.221 milions d'Eu-ros).

Es proposa a la Generalitat Valen-ciana d'assumir plenament les seuescompetències estatutàries, i d'impulsarla redacció d'este Pla de Ferrocarrils,partint d'uns pressupostos clars: ladefensa del ferrocarril com a serveipúblic per a tota la societat, integral(no segregat en xarxes de diferentscategories, com ara l'AVE), accessiblefísica i econòmicament per a tota lasocietat. Un ferrocarril de qualitat quevertebre el territori i done servei a lesdiferents demandes (transport local,llarga distància, mercaderies...). Unmitjà de transport què respecte el mediambient, i aprofite al màxim les infras-tructures existents, modernitzant leslínies actuals amb preferència a la crea-ció de nous corredors paral·lels alsactuals, com es proposa per a l'AVE.

De manera urgent, cal concentrarinversions en la millora i modernitza-ció integral de l'actual xarxa ferrovià-

ria. Com a mostra del disbarat actual,la recent licitació pel Ministeri deFoment de tant sols 9 Kms de "AVE",amb un pressupost de més de 9.000milions de pta, equival a més del dobledel total de l'inversió en Rodalies alPaís Valencià, als últims 5 anys. Tambées veu com a prioritari la necessitatd'integrar millor les línies existents, decompletar alguns enllaços pendents, decrear noves xarxes de transport sobrerail en les principals àrees urbanes, depotenciar la intermodalitat (la conne-xió i l'intercanvi entre els diferentsmodes de transport) tot i convertint elferrocarril en la columna vertebral delsistema de transports valencià.

En este debat pendent, es convida aparticipar a tota la població valenciana,a tots els sector i interessos socials. Demoment, les persones interessadespoden consultar la síntesi de l'Estudi ala pàgina web www.perlhorta.org<http://www.perlhorta.org/>, o dema-nar el CD-ROM amb el text sencer aAcció Ecologista-Agró o a les altresorganitzacions que participants al treball.

VICENT TORRES

r • ; . * • ; , '•'•T·

I TERRITORI 1

L'Algarnet y viu

Davant el moviment especulatiuque asola el nostre territori aixícom per la insaciable febre

immobiliària que el succeix, ciutadans iciutadanas d'Altea prenem consciènciade la destrucció accelerada dels nostrespaisatges i manifestem el propòsit dedenunciar i aturar tanta demènciaque,de continuar, desfigurarà per com-plet el nostre poble i la nostra persona-litat com alteans i valencians.

Per tal motiu naix l'associació L'Al-

22

L'Ajuntament d'Altea, amb el votsdel PP i del PSOE, pretén prívatitzar iurbanitzar de manera salvatge el riuAlgar, omplint-lo de carreteres, roton-des i urbanitzacions de luxe, camps degolf i complexos hostalers. També voldragar la desembocadura del riu pertal de "fer-lo navegable" i, de pas, ins-tal·lar-hi alguns amarres. En l'últim plemunicipal han desestimat més de 2000al·legacions presentades per veïns icol·lectius.

El riu Algar, de 25 km, és un valuósespai natural, lloc de nidificació, hiver-nada i de pas migratori d'aus que volempreservar. Acció Ecologista-Agró hapresentat les corresponents al·lega-cions i s'oposa, junt amb la resta deveïns, a aquest projecte arbitrari i dis-baratat que incidiria negativament enuna zona protegida, al temps que incre-mentaria el risc d'inundacions, afecta-ria aqüífers, destruiria hortes i saturariaurbanísticament la zona. M. RIERA

gar,net i viu, amb la finalitat de recupe-rar el valor de tindré un riu, d'assumirl'herència dels nostres avantpassats, elsusos i costums que la gent antiga ens vatransmetre. Un riu i un paisatge per atots nosaltres. Un riu i un paisatge per aoferir a les generacions futures.

El bé comú no pot deixar de per-tànyer a tots, no podem permetre quela manca d'escrúpols d'uns pocs des-truïsca allò que és col·lectiu i únic. Alriu sorgeix la vida i es nodreix de qua-litat el nostre poble. El Riu Algar és unaunitat tant valuosa com fràgil i és peraixò que el projecte de privatització iurbanització que pretén realitzar elgovern municipal d'Altea, tot disfres-sant-lo de model de sostenibilitat i eco-logia, és incompatible amb la seua pro-tecció,desenrotllament i conservació.

El Riu Algar no necessita vials,aldees i espectaculars instal·lacionshoteleres sinó figures legals de protec-ció encaminades a salvaguardar-lo dequalsevol agressió.

El Riu Algar és menut en la seuaextensió però immens en la seua pre-sencia.

L'aigua que discorre pel seu llit haanat escolpint el paisatge, proporcio-nant als hòmens de la terra fèrtilsterrasses on cultivar fruites i hortalissesdes de ben antic. Així mateix el riu harepresentat refugi i lloc de descans pera multitud d'aus migratòries que en elsseus llargs viatges trobaven a l'Algaraigües clares i netes. Aus protegides,per directrius de la comunitat europea,que deixaran de visitar-nos si en lloc decanyissos troben urbanitzacions.

Per l'enriquiment d'uns pocs i elbenestar d'alguns, tots perdrem la pos-sibilitat de trobarn-nos entre les po-ques poblacions que disposen d'unazona humida catalogada i protegida.

El Riu Algar és patrimoni històric,cultural, natural i agrícola de tota lapoblació d'Altea i per extensió de totsels valencians. Ens ha acompanyatdurant moltes generacions i al seu llithan coexistit fins fa poc una fauna iuna flora adaptada a l'entorn amb per-sones que utilizaven el seu territori i laseua aigua amb saviesa i esforç.

. . ASSOCIACIÓ L'ALGAR, NET I VIU

Envieu aquesta butlleta a- Lk CkSk VERDA Portal de Valldigna, 15 baix. 46003-Valencia Tel. 963 9178 64