24
butlletí el de l’ACO de Catalunya i les Illes Balears Desembre 2009 n. 188 Crida a la responsabilitat i a la solidaritat

Butlletí 188

  • Upload
    aco

  • View
    238

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

butlleti de l'ACO

Citation preview

Page 1: Butlletí 188

butlletíel

de l’ACO de Catalunya i les Illes Balears

Desembre 2009 n. 188

Crida a la responsabilitati a la solidaritat

Page 2: Butlletí 188

butlletíel

2 Desembre 2009 - n. 188

Sumari / Presentació

Revista trimestral del’ACO de Catalunya i

les Illes Balears

c/Rivadeneyra, 6 8è 08002BARCELONA

tel. 93 412 48 88fax 93 318 81 [email protected]

www.treballadors.org/aco

Equip de redacció:Albert Marín, Enric Mateu,Josep Pascual, Ton Clapés, JordiJoan Aymerich, Cèlia Santiagoi Àngela Rodríguez.

Impressió:Papers 99, S.C.C.L.

Disseny i maquetació: Juan Àngel Baños (Papers99, s.c.c.l.)

Presentació

Amb aquest nou número del butlletí arribem al final de l’any 2009, un anycarregat de novetats, reptes i il·lusions, dubtes, responsabilitats, sorpreses icanvis que ens catapulten de forma imparable cap a un 2010 que es presenta

no menys intens, i, per tant, atractiu i incert a la vegada.En els continguts de la revista que teniu a les mans, a més de les seccions habituals,

volem destacar un parell d’aturades obligatòries pel seu especial interès. Per unabanda, el dossier, dedicat de forma íntegra a la ponència que en Josep Maria Fisa vafer a la Jornada General, i que va quedar escapçada i incompleta per les circumstànciesdel moment. El contingut i els recursos que se’ns ofereixen en aquestes pàginesobliguen a una relectura pausada i tranquil·la per obtenir més i millor informaciósobre un tema que, no ho oblidem, és una de les prioritats actuals del moviment:«Responsables i solidaris en un món consumista.» Per altra banda, tenim l’oportunitatde conèixer en profunditat la figura d’en Xavier Such, nou president de l’ACOescollit el passat 12 d’octubre, i que ens obre les portes del seu pensament imotivacions.

Pel què fa a l’equip de redacció només ens queda agrair-vos que exemplar rereexemplar us continueu fent vostra la revista, i desitjar-vos un bon Nadal i les millorsperspectives per al 2010.

Orientacions i objectiusCrida a la responsabilitat i a la solidaritat. ComitèPermanent [3]

Llegir l’Evangeli avuiTodos somos uno en Jesús. Luís Manuel Alonso [4]

Informa’t i forma’tFe digital. Mercè Solé [6]

Vida del MovimentActitudes frente al consumismo a lo largo de 37 años.Albert Marín i Dora Pizarro [8]Obrim el futur! Per un món solidari. Cèlia Santiago [10]Castanyada «prioritària». Montse Ribas [12]50 anys de capellà. Enric Mateu [13]Salm d’ara. Mercè Camos [14]Espiritualitat laica. Xavier Delgado [15]Toni Mora, afrontar la crisi des del sindicat. MercèSolé [16]Un dia en la vida de…Josep Lluís Buil, mecànic. Grup Florida[18]

L’entrevistaXavier Such, nou president de l’ACO. Ton Clapés[19]

El món tal com ésTornem a conviure amb les comunitats de ls SierraAndina del Perú. Josep Bou, Grazia de Pieri, David,Francesc i Marta [21]

Col·laboracions25 de noviembre. José Luís Gómez (Lele) y ToñiLozano [22]Un altre premi per a Andròmines. Enric Blasi [22]Josep Lluís, José Luis, Luis, Pepico. Grup Florida[23]

DossierResponsables i solidaris en un món consumista

CulturaLa maternitat d’Elna [24]Agenda Llatinoamericana [24]

Page 3: Butlletí 188

Desembre 2009 - n. 188butlletíel

3

Orientacions i objectius

Crida a la responsabilitati a la solidaritat

COMITÈ PERMANENT

Comencem l’any 2010 amb una conjuntura de crisi profunda: l’aturcontinua disparat els darrers mesos, mentre que en altres països delmón occidental sembla que la situació comença a remuntar. Quan fa dos

cursos, el grup de treball de les prioritats començava a fer un esbós del quepodrien ser les propostes de prioritats per als cursos vinents, encara nos’havia encès l’espurna que va desencadenar la situació. Però aleshores ja espercebia la necessitat d’encarar-nos al consumisme; i és que, en pocs anys,havia augmentat el consum de manera desorbitada, especialment en béns deconsum d’alt cost (habitatge, vehicles). Això havia provocat una proliferació,sense precedents, de múltiples empreses associades a aquest consum(immobiliàries, aglutinadores de crèdits…). El treball del consum en els grupspot ser una oportunitat per replantejar-nos els nostres hàbits i opcions, comvam començar a fer a la Jornada General de l’octubre passat. Si tot va bé,compartirem part d’aquest treball a la Jornada de Responsables, que se celebraràels dies 6 i 7 de març. I és que el patiment que la crisi està provocant enmoltes persones, moltes famílies, hauria de ser un estímul per trencar aquestmodel econòmic que fa més vulnerables les capes socials més desafavorides ique té com a maquinària primera el consum. Aquest patiment també és unacrida a treballar, des dels nostres ambients i els nostres compromisos, per unasocietat menys consumista; el món necessita un canvi estructural que re-dirigeixi el rumb de l’economia per posar-la al servei de la persona i perquè,per extensió, humanitzi tota activitat humana i la posi en harmonia amb l’entornen què viu.

Davant de la situació de desocupació d’una part important de la població, famesos que s’ha iniciat un debat polític sobre la reforma laboral. A la Jornadad’Estudi organitzada per la Pastoral Obrera de Catalunya (el 13 de febrer)tindrem l’oportunitat d’aprofundir-hi des de diferents perspectives. Usencoratgem a participar-hi i a convidar-hi les persones que penseu que podenestar interessades a formar-se sobre aquest tema i també els qui hi estantreballant des del punt de vista sindical i polític.

I ja només ens falta recordar dues convocatòries més dirigides a tots elsmilitants: el recés dels dies 23 i 24 de gener, a Barcelona, i les jornades deformació sobre sant Pau els dies 2 i 9 de febrer. Esperem que siguin eines queens ajudin a reflexionar per situar-nos davant els reptes que tenim en lanostra societat, i ens ajudin a avançar amb passes fermes i esperançades enel nostre camí com a militants cristians en el Món Obrer.

Page 4: Butlletí 188

butlletíel

4 Desembre 2009 - n. 188

Llegir l’Evangeli avui

Todos somos uno en JesúsLUIS MANUEL ALONSO

CONSILIARI LAIC DE LA JOC / MILITANT D’ACOGRUP PUJÓS IV – ZONA BAIX LLOBREGAT

Pues todos sois hijos de Dios por la fe en Cristo Jesús. En efecto, todos los bautizados en Cristoos habéis revestido de Cristo: ya no hay judío ni griego; ni esclavo ni libre; ni hombre ni mujer, yaque todos vosotros sois uno en Cristo Jesús. Y si sois de Cristo, ya sois descendencia de Abraham,herederos según la Promesa.

Gal 3, 26-29

Una pequeña introducción

Ya no hay:

• «ni judío ni griego»…, ¿es que ha desa-parecido la discriminación cultural?

• «ni esclavo ni libre»…, ¿acaso ya no existenlas clases sociales?

• «ni hombre ni mujer»…, ¿que ha sidoeliminada la discriminación por motivos desexo?

Resulta evidente que conductas racistas, la ex-plotación laboral, económica y/o social, laviolencia de género… continúan desgracia-damente vigentes en nuestra realidad, e inclusopodemos captar el recrudecimiento de talesinjusticias. Jesús, a través de estos versículosde Pablo, nos invita, decidida y rotundamente,al compromiso y la lucha por la eliminación delas desigualdades culturales, sociales y porrazón de sexo, manifestando la igualdad en suproyecto del Reino de Dios, haciendo posiblela unidad, en un tiempo nuevo –el evangelio–que provoca la abolición del viejo –la ley–,más allá de toda cultura o raza, de cualquiercondición social, y proclamando la igualdadentre hombre y mujer. Pablo expresa laexistencia de una sola comunidad, una Iglesiaen comunión. Todos somos uno en Jesús, demanera que somos invitados a sentirnoscomunidad en nuestros equipos, parroquias,barrios, en el movimiento ACO, en losmovimientos especializados… y en el conjun-to de la Iglesia, como comunidad de seguidoresde Jesús, de manera que desde la fe cristiana,no ha lugar ningún tipo de discriminación trasla llegada de Jesucristo que ha proclamado elReino de Dios, la nueva creación, y nos pide

que trabajemos en su construcción yculminación.

Entendiendo el texto

La dignidad de las personas (v. 26) no laotorga el ser judío, ni la circuncisión, ni elcumplimiento de la ley de Moisés (ni el dinero,el poder, el prestigio…). Somos Hijos de Diospor la fe en Jesucristo, que es quien nos otorgagratuitamente la dignidad en igualdad. Todossomos hermanos en Jesucristo, por quien so-mos Hijos de Dios. El tiempo de la promesa seha cumplido con la venida del Mesías,apareciendo un tiempo nuevo, culminación delas Escrituras, haciéndonos a todos iguales endignidad, hermanos de todos los hombres ymujeres por nuestra fe.

Es a través del bautismo (v. 27) queentramos en hermandad con todos loscristianos y con todos los hombres y mujeres.Es éste el único lugar de la carta a los Gálatasdonde se nombra el bautismo. Creo queintroduciéndolo en este pasaje, refuerza laimportancia de la fe del bautismo como puertade entrada para abrazar a Dios, para vivir elcompromiso por la igualdad y contra lainjusticia, por la opción por quienes mayorescarencias viven, por la clase obrera, por lospobres, por los marginados, por quienes sufrencualquier tipo de opresión.

Deseo remarcar, también, ese todos que seva repitiendo en cada uno de estos versículos:«todos Hijos de Dios…», «todos los bautizadosrevestidos de Cristo…», «…todos vosotros soisuno en Cristo Jesús». Ya no hay distinciones nibarreras que separen social ni culturalmente ahombres y mujeres, la Buena Noticia del

Page 5: Butlletí 188

Desembre 2009 - n. 188butlletíel

5

Llegir l’Evangeli avui

evangelio es ahora universal y se dirige a todosy todas, quedando anulada, fuera de la voluntaddivina, fuera de la vida de fe, cualquierdistinción que nos distancie como personas. Unnuevo tiempo ha quedado instaurado con Jesús,en el que todos somos iguales, en el que ladignidad de Hijos de Dios es igual para todos ytodas. Además, en el v. 28, Pablo remarcaespecialmente la contraposición de que TODOSsomos UNO, para culminar su conclusión de quepor la fe todos somos igualmente hermanos entanto Hijos de Dios por el bautismo.

Es esta propuesta de igualdad, de unidad yhermandad la que nos impele hacia la opcióndesde la clase obrera por quienes padecemosy padecen especialmente las desigualdades yprecariedades.

¿Qué nos cuestiona en nuestra vida?

Encuentro en este pasaje que Pablo expresala plena unidad entre la vida y la fe, entre laacción y la oración, entre lo material y loespiritual. Desde nuestra vida de fe y desde lafe en la vida, ya no podemos aceptarindiferentes las diferencias sociales, niculturales, ni por motivos de sexo, ni de clase…Una nueva creación ha sido realizada enJesucristo. Ahora somos todos hermanos,uniendo nuestra vocación en el mundo y nuestrafe, porque somos todos Hijos de Dios. Desde

nuestra fe militante nos adherimos a dichaunidad, nos comprometemos con ella, noshacemos portadores de la Buena Nueva a todoslos hombres y mujeres sin distinción, y lohacemos desde las culturas oprimidas, desdela clase obrera y desde la igualdad mujer-hombre. Somos así constructores del Reino deDios como comunidad en comunión. Estaspalabras de Pablo resuenan con dureza ante larealidad de división de los cristianos hoy,separados, escindidos de esa unidad que es laIglesia, grave pecado ante la situación de co-munidad de discípulos de Jesús «rota», dePueblo de Dios lejano del mensaje que Jesúsproclama y Pablo expresa en el «todos somosuno».

¿A qué somos llamados?

Como Hijos de Dios y hermanos de todoslos seres humanos, Jesús nos invita a proclamarla igualdad de dignidad de todos. Descubro unaeclesiología fundamentada en la unidad detodos los cristianos, cuya fe nos hace uno enJesús, cual Pueblo de Dios, Comunidad deDiscípulos de Jesucristo en unidad y encomunión, y que se escandaliza ante el peca-do de la división actual de los cristianos, y cues-tiona de manera clara y firme el actual papel dela mujer –en mi humilde opinión especialmenterelegado– en nuestra Iglesia. Descubro una feen libertad, liberadora, opuesta a toda opresión,que nos une a los hermanos desde la opciónpor la clase obrera, que impele a la acción afavor del prójimo, y especialmente de aquellosmás desfavorecidos. También descubro unproyecto de construcción del Reino que nosconduce a la eliminación de todas lasdesigualdades sociales, culturales, sexuales,una fe militante en la que subyace el mensajeevangélico, que condena toda injusticia social,pobreza, el hambre de tantos seres huma-nos, la marginación, la explotación de la persona,la opresión a comunidades y pueblos..., queinvita al compromiso en la construcción delReino de Dios como Reino de Amor y Justiciatransparentando así el Amor de Dios.

En esta pequeña reflexión me haacompañado el recuerdo de José Luis Buil,testimonio de unidad y comunión de losmovimientos MIJAC, JOC y ACO en los queestuvo comprometido de manera sencilla y llenade amor..., testimonio de Jesús, testimonio debondad.

Page 6: Butlletí 188

butlletíel

6 Desembre 2009 - n. 188

Fe digitalMERCÈ SOLÉ

GRUP POBLENOU III - ZONA BESÒS

La fe, entre altres coses, és relació entreles persones i és pregària. En aquest sentitla nostra forma de viure-la queda amarada

per la nostra forma de comunicar-nos. Ben segurque al llarg de la història, a part d’una litúrgia queha mantingut una certa tradició, les maneres depregar, d’escoltar l’evangeli, de parlar de la fe,han anat adoptant formes culturals molt diferentssegons el context: des de la música que escoltemals hàbits –o capacitat o possibilitat– de lectura,a les formes de lleure i de conversa. Doncs arajustament som en un moment fort de canvi, enmolts sentits. En ressaltaria dos: el cristianismeha perdut pes cultural i social, i Internet estàentrant amb força a les nostres vides.

Internet ofereix moltes possibilitats: accediramb rapidesa a informació molt plural, llegir labíblia, fer pregària, participar en fòrums dedebat, o senzillament intentar explicar la nostramanera de viure la fe. És un mitjà que estàcanviant amb gran rapidesa i que compta ambtantíssims recursos que fa de mal fer fer-ne unrecull, perquè sempre en quedaran fora.

Justament per aquesta proliferació de mitjanssón útils els anomenats “portals”, planes webdes d’on poden enllaçar-se moltes altres planesd’interès. Aquí rau justament el valor de “xarxa”,que ens permet arribar amb facilitat de web enweb a moltíssima gent amb qui compartiminteressos i amb qui difícilment compartiríemespais físics de veïnatge.

Internet ofereix possibilitats, però també télimitacions. Cal passar pel sedàs crític lainformació que busquem, perquè la mateixafacilitat per posar-hi informació fa que aquestano sempre sigui prou contrastada (però aques-ta operació és bo fer-la també amb la informacióque llegim o escoltem a qualsevol altre lloc).Convé evitar xafarderies i aportacions potsermassa impulsives o viscerals, perquè això deguardar “les formes” a Internet costa mésjustament per la seva immediatesa i perquèpermet un anonimat que no ajuda gaire a fer-se responsable d’allò que es diu.

Informa’t i forma’t

Alguns recursos interessants:

http://blocs.catalunyareligio.cat: un nouportal que va començar a funcionar l’11 desetembre i que aplega reflexions, notícies ienllaços sobre l’actualitat religiosa a Catalunya.

http://www.pregaria.cat: web promogut pelsjesuïtes de Catalunya amb recursos diversos pera la pregària

http://www.focnou.cat: Blocsfera cristiana, ésa dir, un espai on poden trobar-se blocs diversos(des de militants de l’ACO –n’hi ha uns quants–fins a monjos de Poblet o de Montserrat, religioses,grups de joves, parròquies, etc.), revistes,organitzacions… De fet alguns blocs, com http://cafezoombloc.blogspot.com (d’unes religiosesdel Sagrat Cor) aporten moltíssima informaciósobre organitzacions socials, recursos de pregària,etc. Val la pena consultar-lo.

El Col·lectiu de Dones en l’Església també téun lloc web: http://www.cdonesesglesia.org.

En castellà, podeu trobar Redes Cristianas(http://www.redescristianas.net). Aquí tambépoden trobar-se referències a webs d’interès deCatalunya i de l’estat espanyol. I ServiciosKoinonía (http://servivioskoinonia.org).

L’interès d’un bloc

A casa ens vam animar a fer un bloc fa unparell d’anys. És un espai a Internet tècnicamentmolt fàcil de manejar, gratuït, on podem anarposant-hi textos, fotografies, vídeos, etc. Permet,a més, rebre comentaris i respondre’ls. Ve a sercom un aparador.

I vam decidir des de bon començament penjar-lo a dues “blocsferes”: la cristiana (Foc Nou) i ladel partit polític on som (ecosocialistes.cat). Ésuna bona manera de donar a conèixer com vivimla fe, sense gaires pretensions, intentantargumentar les coses, i de compartir allò quevivim. Ens ha servit per conèixer gent, percomunicar-nos d’una altra forma (més a fons, jodiria),amb els amics de sempre o els qui viuen

Page 7: Butlletí 188

Desembre 2009 - n. 188butlletíel

7

lluny. La blocsfera cristiana conté molts blocsde sensibilitats semblants a la nostra i moltsaltres que tenen altres inquietuds. Hiexperimentes la pluralitat de l’Església. D’algunamanera, el bloc provoca complicitats i novesamistats. Mantenir-lo en un bloc polític, com perexemple fa també en Ramon Bassas, al PSC,permet comunicar coses força diferents de lesque solen aportar els blocs polítics. La gent queens llegeix en clau política més aviat es deusorprendre del que hi pot trobar. T’obliga a mésa més a explicar-te en un llenguatge que la gentt’entengui (si més no, ho provem!). I molt sovintet fa rumiar sobre qüestions que no haviespensat. És un bon exercici per evitar els tics demoviment o de partit.

Ep, recordeu!

Jornades de formació

2 i 9 de febrer, dimarts, de 7 a 9 del vespre, a Rivadeneyra, 6, 3r,Barcelona

Sant Pau, aquest apòstol incòmode

17 d’abril, dissabte, de 5 a 7 de la tarda (lloc per confirmar)

Crisi econòmica: resistència o submissió

Informa’t i forma’t

Alguns blocs personals de militants del’ACO:

http://fentcami.bloc.cat Josep Maria Romaguera

http://ramonbassas.blogspot.com RamonBassas

http://manel7.blogspot.com Manel Filella

http://mosquiticamell.blogspot.com Mercè Soléi Josep Lligadas

http://mkottlerqueralt.blogspot.com MontserratQueralt (des d’Irlanda)

http://jordibertran.com/blog Jordi Bertran

http://mariaescalas.blogspot.com Maria Escalas

http://elbouilamula.blogspot.com El Bou i la Mula(Albert Dresaire)

http://pastoralobreraterrassa.blogspot.comPastoral Obrera de Terrassa (Pepe Baena)

http://sfamiliat.blogspot.com Parròquia de laSagrada Família de Terrassa (amb la participació

d’uns quants militants de l’ACO)

http://lavidadecadadia.blogspot.com JosepAnton Clua

I segurament altres que desconec… Estaria bé,per cert, vincular-los al web de l’ACO.

Page 8: Butlletí 188

butlletíel

8 Desembre 2009 - n. 188

Actitudes frente al consumismo a lolargo de 37 años de vida en común

ALBERT MARÍN Y DORA PIZARRO

GRUP FLORIDA - ZONA BAIX LLOBREGAT

Vida del moviment · RdV

VerAl empezar nuestra vida en común, siendo novios,

elaboramos y reflexionamos sobre qué queríamosque fuese nuestra pareja en relación a una sociedadcon una serie de valores que estaban en un momentocrítico, debido al cambio positivo o negativo quecomportaría la muerte próxima del dictador. Porentonces, el «milagro económico» impulsado por losgobiernos del Opus había hecho evolucionar la vidaeconómica del país: a base del aumento de las horasextras, el trabajador que no estaba en paro podíacomprar a plazos multitud de aparatos para el hogar,un cochecillo o una moto, o bien permitirse unasvacaciones en el pueblo. Todas estas cosas yalgunas más empezaban a gestar la llamada«societat de consum», que ya Raimon hizo tema deuna de sus canciones al final de la década de lossesenta.

Pues bien, en ese ambiente, la familia Marín-Pizarro elaboramos unos criterios que orientarannuestro futuro, criterios que fuimos ampliando en eldevenir de los años, de los hijos y de lascircunstancias.

Uno de los principales criterios de vida fue y es,salvo momentos de regresión, el vivir el tiempo quenos toque estar juntos como un tiempo de ober-tura y acogida de las personas; recuerdo quecantábamos una canción que decía así: «En nuestracasa tendremos muy altos los ventanales pues yasabes que el amor no es bueno para encerrarle…»,y esa canción nos recordaba ayer y hoy que elamor si no se comparte se muere.

Con ese espíritu hicimos diferentes opciones quefueron abriendo nuestras perspectivas: compartimosa la semana de casados unas jornadas con chicosy chicas de la JOC como viaje de novios; la opciónde trabajo en la Cooperativa de Consumo del barrio,que, como su nombre indicaba, Convivencia Obrera,tenía por objetivo, desde que la fundamos losvecinos, trabajar por la convivencia en el barrio,por una conciencia de autogestión y por un consumoracional; vivir la fe compartiendo en comunidadnuestra vida y nuestra esperanza, ya que entoncesmás que ahora la religión podía vivirse como unartículo más de la sociedad de consumo, en que loque realmente se valoraba era el «cumplimiento»de algo que oficialmente tenía prestigio; y en laactualidad vivir nuestra jubilación en activo, sinrenunciar a los criterios que nos han ayudado, y nocomo un descanso y un recuerdo, aunque

tentaciones no nos faltan, pues las fuerzas no sonlas mismas y va apareciendo alguna que otra goteraque nos limita.

Otro criterio que creemos que a trancas ybarrancas hemos ido desarrollando es el de nodejarnos atrapar por la competencia social «tenermás que otros». Y digo que ha costado porquemuchas veces las consecuencias de no seguir porel camino del tener, han sido motivo de burla, dedesprecio y de engaño: mi despido de la Philips porno romper una huelga y la renuncia a seguir elnegocio de mis suegros son dos momentos clavesde esta opción.

Los hijos nos han ayudado a comprender laimportancia del dar sin esperar nada a cambio, salvoel amor. Su bienestar ha sido y es el nuestro, susdificultades nos afectan en lo más hondo. Creemosque viviendo a fondo la familia aprendemos a de-letrear la palabra GENEROSIDAD que nos lleva aabrir ese espacio a personas que no son de la familiani tan siquiera del país y que actualmente no tienenpapeles ni trabajo y que han sido realidades que lavida nos ha ido mostrando y cuestionando. Y todoesto al mismo tiempo nos hace entender algo másel amor de Dios que es padre y madre de todos.

Otro punto importante a tener en cuenta es eldel respeto a toda persona. No hacer de los demásun producto de consumo a nuestro servicio, dehacerlos o tenerlos a nuestra imagen y semejanzao utilizarlos según nuestras necesidades. A vecescuesta aceptar a según qué personas; nos es muynecesaria la Revisión de Vida para darnos cuentaque muchas veces caemos en lo mismo que criti-camos de los demás. El respetar a las personas noshace aprender poco a poco otra gran palabra,HUMILDAD y así comprendemos, más tarde o mástemprano, el valor de la vida de Jesús.

Desde el principio dimos a la formación una granimportancia. Pensábamos que cuanto más formacióntuviéramos nosotros y nuestros hijos podríamos sermás libres y hacer un servicio mejor a los demás.Cosa que creemos profundamente, pero a lo largode los años hemos comprendido que no siempre laformación nos ayuda a un mejor servicio, a vecesésta puede ser una trampa que nos encierra en losconocimientos y nos priva del compartir con losdemás, puede llegar a ser ciertamente una «culturade consumo». A darnos cuenta de esta trampasiempre nos ha ayudado la Revisión de Vida y losEstudios de Evangelio, unas veces para salir del

Page 9: Butlletí 188

Desembre 2009 - n. 188butlletíel

9

Vida del moviment · RdV

bache y otras para sortear el engaño y continuarformándonos para un mejor servicio a los demás.

En conclusión, fue muy bueno establecer unoscriterios que nos orientasen en el camino, pero hasido la vida la que ha pasado por encima de nuestrosproyectos, puliendo como hace el río al pasar porlas piedras, las aristas de nuestras fantasías eincoherencias y haciendo madurar nuestrasprincipales opciones. Pienso que sin diálogo en lafamilia, sin Revisión de Vida, sin compartir con losdemás nuestra vida, tal vez todo hubiera sido muydiferente.

JuzgarAl bajar Jesús de la barca vio la multitud, y sintió

compasión de ellos porque estaban como ovejasque no tienen pastor… (Mc 6, 35-44)

En este fragmento descubrimos: que la miradade Jesús debería ser nuestra propia mirada sobrelas necesidades de los demás. Jesús, ante nuestrosintereses personales (muchas veces nodesearíamos compartir y que cada uno se arreglecon lo suyo), nos lanza una invitación a quesepamos acoger en su necesidad a las personasque, como en el evangelio, están como ovejas queno tienen pastor.

A menudo pensamos que esa actitud, tantomaterial como espiritual, es algo muy costoso yque nos supone un gran esfuerzo; Jesús noobstante nos pregunta, como preguntó a losapóstoles: «¿Cuántos panes tenéis?» ¿Cual esvuestra realidad? ¿Estáis dispuestos a conformaroscon menos para que los otros puedan vivirdignamente? Y desde esta realidad que vivimos encada momento de la vida, ¿cómo sabemoscompartir y no acumular?

Siempre es la acción de Jesús en nosotros laque hace que nuestras posibilidades semultipliquen. Bien sea en solidaridad compartidacon otros o en el redoblar nuestro propio esfuerzoindividualmente. Él siempre nos precede y nos dafuerzas.

Todo el que oye mis palabras y hace caso a loque digo es como un hombre prudente queconstruyó su casa sobre la roca... (Mt 7,24-27)

Este fragmento parece estar escrito para nuestropresente, con sus crisis, sus «todo vale», suinsolidaridad y su individualismo consumista. ¿Enqué se ha ido cimentando la sociedad que nos rodeae incluso nosotros mismos? ¿Qué nos ha aportadoa nosotros y las nuevas generaciones, una sociedadmal llamada del bienestar por no decir deldespilfarro? ¿Cómo está nuestro planeta, quéproblemas sociales, ecológicos y económicosestamos viviendo?

Pensamos que estamos lejos de la roca del amor,del esfuerzo y de la coherencia. Hemos construido,o ayudado a construir, la casa de la humanidad, en

la arena fina de las playas doradas y el sunami quehemos creado puede destrozar lo que tantasgeneraciones han construido.

En el boletín de julio de este año, José Mª Castillo,en su escrito decía que «tiene que cambiar nuestraforma de vivir» para que «de una puñetera vez, nosenteremos que, la crisis económica que a unospreocupa y a otros angustia, empieza a ser el finalde una época y comienza a ser el inicio de otra». Nopuede ser «que un 20% de la población mundialconsuma el 80% de la producción de los bienes deuso y consumo que se producen en todo el planeta,mientras que el 80% de los habitantes de la tierrase tiene que contentar con el 20%».

A partir de la reflexión evangélica entendemos:que construir la casa de la humanidad, ahora yaquí, supone establecer unas bases sólidas que nossostengan y nos equilibren. Para nosotros, elmensaje de amor, de entrega y de servicio de Jesúsy su misma vida, debería ser el fundamento denuestra acción, en conjunto con todas las personasque trabajan, creyentes y no creyentes, y quearriman el hombro en la construcción de unahumanidad renovada.

ActuarAnte la tentación del individualismo que algunas

veces se nos presenta: queremos reafirmar nuestrocompromiso de compartir nuestros bienesmateriales y espirituales y estar atentos a que lavida nos cuestione a través de las personas y loshechos cotidianos.

Ante la impotencia que sentimos muchas veces,causada por los problemas que nos sobrepasan:nos comprometemos a resistir solidariamente conaquellos que no se dejan llevar por el fatalismo del«no hay nada que hacer» e intentan, una y otravez, buscar salidas colectivas a la injusticia.

Ante la crisis de valores y la posibilidad de unanueva forma de vivir: intentaremos mantenernosfieles al Evangelio para discernir lo que se ha deconservar, lo que hemos de cambiar y lo quedebemos incorporar para renovar nuestra vida.

Page 10: Butlletí 188

butlletíel

10 Desembre 2009 - n. 188

Obrim el futur!Per un món solidari

CÈLIA SANTIAGO

GRUP LLEFIÀ – ZONA BESÒS

El passat mes d’octubre, del 12 al 21, vatenir lloc a Nantes (França) l’Assemblea iel Seminari del Moviment Mundial de

Treballadors Cristians (MMTC). D’ACO hi vamparticipar l’Alfons Collado, en Josep Sánchez ijo mateixa. L’Alfons i jo, des del dia 13 d’octubre,i en Josep, des d’alguns dies abans, ja queformava part del grup de coordinació delMoviment de Treballadors Cristians Europeu(MTCE).

M’agradaria poder transmetre-us totes lessensacions i experiències viscudes en aquestsdies, però segurament no podré, perquè tot elque us digui quedarà curt i en simplesanècdotes. Cal viure-ho, és una experiènciaúnica, de la qual intentaré fer-vos cinc cèntims.

Tot just arribar a Nantes i amb la nostraJornada General encara a les nostres retines,ens va rebre un militant de l’ACO de Françaque ens va acompanyar al lloc de celebració dela trobada, un seminari menor. L’ACO francesaha estat en tot moment pendent de tots icadascun dels 89 delegats, acollint-nos i ate-nent-nos magníficament. A títol de curiositatvull comentar-vos que en total érem 148persones, inclosos 12 traductors, que lesllengües oficials en el MMTC són 4 (alemany,anglès, espanyol i francès ) però se’n parlavenmoltes més, incloses l’àrab, el coreà, el català,el japonès, el portuguès..., els continentspresents eren també 4 (Àfrica, América, Àsia, iEuropa), amb algunes delegacions demoviments que encara no pertanyen al MMTC.

Durant la trobada cada continent va celebrarel seu propi Seminari i Assemblea, nosaltresels europeus, en el nostre Seminari vamtreballar el tema de la Conciliació Laboral iFamiliar. Vam escollir els nous membres de laCoordinació Europea, així com la novaPresidenta del Moviment Europeu. Aquestaúltima elecció va recaure en la Charo Castelló,militant de l’HOAC d’Espanya, i a la qual l’ACO

va donar suport, tal com ja es va informar en elnostre passat Consell; l’Alfons també va sortirescollit dins el grup de coordinació del movimenteuropeu. Aquesta responsabilitat la tenia finsaquest moment en Josep Sánchez. Des d’aquí,i encara que ja es va fer a l’Assemblea i a laJornada General vull tornar a agrair-li tot el queha fet i continuarà fent, en nom de l’ACO, pelMTCE.

A partir del dia 14 ens van a reunir com aMMTC, primer per realitzar un Seminari sobrela Immigració. Un tema delicat, dolorós i delqual els experts ens van fer veure que és unfenomen natural de la humanitat i que s’hadonat des dels confins dels temps. En una deles sessions vam veure les diferents emigracionsde què es parla a la Bíblia, en una altra en laqual es va fer una taula rodona amb distintsexperts de distintes àrees, es van veure elsproblemes i les possibles solucions d’avui.També vam treballar en grups per compartirles diferents realitats i experiències, el nostregrup estava compost per moviments del MTCde: Nicaragua, Brasil, Portugal, Xile, RepúblicaDominicana, Paraguai, Camerun, Madagascar,La Reunió, Guatemala, Corea i Cuba. D’Espanyal’ACO i l’HOAC, com podeu veure diversitat depaïsos i realitats.

Dels treballs dels diferents grups van sorgiralgunes conclusions interessants, les quals esdonaran a conèixer més endavant mitjançantalgun manifest o declaració.

També vam tenir treball de camp: una tardaens vam dividir en quatre grups i vam anar avisitar distintes realitats solidàries relacionadesamb l’emigració: Acompanyament de famíliesromaneses, un centre d’acollida de sense papers,una xarxa d’”educació sense fronteres” il’acompanyament d’uns immigrants a lesdrassanes, van ser experiències viscudes ambintensitat pels militants francesos, i algunesd’elles amb fort contingut emocional. En totes

Vida del moviment · Internacional

Page 11: Butlletí 188

Desembre 2009 - n. 188butlletíel

11

aquestes accions solidàries estan implicatsaquest militants, ferms i compromesos, i quehan estat un gran exemple per a tots nosaltres.Més tard, ens vam reunir amb grups de militantsde l’ACO de França per compartir el sopar ialguna cosa més...

Un cop acabat el seminari vam haver de votarels nous Estatuts, aprovar els comptes dels anys2004-2009, elegir els nous membres de ladirecció (Consell Internacional). Va ser unaassemblea emotiva, en què les qüestionsdelicades (que n’hi va haver, i serioses) es vantractar amb objectivitat i en què els delegats esvan solidaritzar amb l’anterior direcció,aprovant per unanimitat algunes decisions quepodrien haver estat polèmiques, però l’Esperitestava present i es va notar. Tots a l’una ensvam comprometre a ajudar a tirar endavantun Moviment que ajuda milers de treballadorsdels quatre continents.

No vull acabar sense explicar-vos una de lescoses que més em va emocionar. Quan li va tocar

al continent Africà preparar l’Eucaristia, en elmoment de donar pas a la Paraula de Déu, lavan entrar dins la sala igual que a Àfrica portenals seus reis: En braços i cantant! Un llençolblanc servia de tron! Quina força, la de l’EsglésiaAfricana, va ser bell, emocionant i molt, moltalegre… Una altra cosa que també em va sobtarva ser conèixer les delegades d’Egipte i mésencara quan vaig saber que una d’elles era laicaconsagrada del Pradó, i el seu consiliari, tambécapellà del Pradó, que malgrat la seva edat nose’n perdia ni una. També descobrir i serconscient de l’esforç que van fer els companysdel MTC de Cuba, que, malgrat que encara elseu moviment no és membre de ple dret, vanremoure cel i terra per poder venir a l’Assemblea.

Per tot això i molt més que encara no he païtben bé, dono gràcies a l’ACO per oferir-meaquesta oportunitat i espero que algú dels queens aquests moments esteu llegint aquest escritpugueu gaudir d’aquesta oportunitat d’aquí aquatre anys.

Vida del moviment · Internacional

Page 12: Butlletí 188

butlletíel

12 Desembre 2009 - n. 188

Vida del moviment

Castanyada «prioritària»MONTSE RIBAS

GRUP STA. EULÀLIA-BELLVITGE - ZONA BAIX LLOBREGAT

El dia 31 d’octubre, a la parròquia de SantBartomeu. Els militants del Baix Llobregatvam celebrar l’inici del curs 2009 – 2010

amb un treball sobre la prioritat del movimentper a aquest curs.

Va ser un retrobar-nos novament, pregarjunts, reflexionar per grups i acabar fent festacelebrant la castanyada. Érem unes cinquantapersones entre les quals hi havia molts jovesamb nens molt petits.

En Francisco Javier presenta la composiciódel Petit Comitè de zona d’aquest curs: consiliaride zona, Josep Hortet; responsable d’economia,Àngel Mena; de formació, Toni Ferrer; d’iniciació,a la zona i al moviment, Jaume Gubert; iresponsable d’estudis d’Evangeli, Josep LluísBuïl.

En Jaume Gubert ens explica que avui, sentla castanyada, és important de pensar enpersones que al llarg de la nostra vida ens hanprecedit i han estat testimoni per a les nostresvides: moltes d’elles han lluitat per la ClasseObrera i la Fe.

En Jaume també ens informa de la Jornadad’Iniciació a l’ACO: El pas de la militància jovea la militància adulta.

La Marta ens fa la presentació, des de laperspectiva de tot el moviment, de l’intercanvique es durà a terme durant els dies 5, 6 i 7 dedesembre a Madrid.

En Franciso Javier ens va fer un testimonisobre el seu treball a l’Ajuntament de Cornellàprop de les persones sense papers, i dels reptesi els límits que aquestes circumstàncies lisuposen.

En acabar el testimoni, vam passar a fertreball en grup per posar en comú les actitudsdavant del consumisme que ens envolta i lescrides a una conversió solidària.

De totes les aportacions que sortiren, vamtreure’n les següents propostes:

• Hem de consumir, però no hem d’arribar aser consumistes.

• Cal ser crítics davant del consumisme.

• Hem d’aprofundir en tot allò que realmentdóna valor i sentit a la nostra vida.

• Ser feliços amb el que tenim i valorar allòque som i tenim.

• Ser capaços de descobrir que un viure mésauster i conscient pot fer millorar la vida de les

Page 13: Butlletí 188

Desembre 2009 - n. 188butlletíel

13

Vida del moviment

persones més desfavorides i la qualitat deles relacions personals fonamentades enl’evangeli i en la classe obrera.

• Viure cada dia més l’experiència de Jesús,que, fent-se pobre, ens va enriquir a tots i aixíva afavorir un canvi profund en les formes devida actuals.

• No podem viure com si els que pateixenno existissin, no podem tancar el cor i la mental projecte de Déu sobre el món i sobrenosaltres.

• El consumisme, a vegades, és una recercade seguretats en allò que tenim. Preguntem-nos on té Jesús posada la seva confiançavital.

• Ser més responsables i solidaris ho fapossible el moviment en general i la zona i elgrup en particular.

• Vivim en un món ple de contradiccions.Per tenir una visió cristiana i obrera davantd’aquestes contradiccions, cal analitzar elnostre consum. Poder-ho fer a través de laRdV programada ens ajudarà a reflexionar,durant aquest curs, el nostre consum idelimitar les pròpies necessitats.

• Necessitat de ser coherents amb el quecreiem i vivim.

• Valorar les propostes col·lectives deconsum per sobre de les individuals i, si ésaixí, saber transmetre-ho.

• Compartir, estar atents i sensibles a larealitats dels altres, forma part d’un estil devida i d’un procés de comunicació, de so-lidaritat i d’estimació.

Tot això, però, ho anirem treballant ireflexionant durant el curs, el que hem fetavui és simplement un tast.

Vam acabar la celebració celebrant lacastanyada amb el que cadascú va portarper compartir: castanyes, panellets,moscatell, galetes, etc., contents de retrobar-nos novament.

50 anys de capellàENRIC MATEU

GRUP TERRASSA III - ZONA VALLÈS OCCIDENTAL

En Joan Soler ha celebrat els 50 anys decapellà. Va ser una festa molt emotivacelebrada el 20 de setembre a Molins de

Rei, a la que ha estat la seva parròquiaaquests darrers anys.

Allí s’hi van congregar fidels deprocedències diverses, corresponents alsdiversos llocs en els quals ha estat el Joan:l’Ordal (naixement), el barri del Poblenou deBarcelona, Terrassa (Sagrada Família), el Papioli Molins. Un representant de cadascund’aquests col·lectius va tenir l’oportunitat demanifestar l’aportació que ha fet el Joan a lesrespectives parròquies i les respectives vides.Les llavors van ser moltes i els fruitsostensibles i plens d’agraïment per al Joan,recordant la seva bonhomia, bon tracte,capacitat d’escolta, com ha procurat semprela iniciativa dels fidels, els seus acudits i el fetde ser tan bon culé.

D’acord amb la senzillesa que haacompanyat sempre en Joan, no va voler capobsequi: tot el que es va recollir va anar aparar a diverses missions: Camerun i Càritasparroquial. Però hi havia un regal sorpresa ique quedarà per sempre més en el record detots: el pati interior que hi ha entre l’esglésiai els locals de la parròquia rep el nom, desd’aquest dia, de placeta Joan Soler i Soler.

Page 14: Butlletí 188

butlletíel

14 Desembre 2009 - n. 188

Vida del moviment

Salm d’araSentiments de ràbia i d’impotència

MERCÈ CAMOS

GRUP BELLVITGE III- ZONA BAIX LLOBREGAT

Escric aquestes línies per expressar sentiments interiors d’indignació quedarrerament m’han remogut... Són sentiments i pensaments transformatsen pregària.

No puc amagar la meva absoluta indignació pels casos de corrupció quedarrerament omplen els diaris i les notícies del nostre país.

• Mentre uns parlen de milions d’euros... (quantitats que se m’escapen i que,sincerament, no en sé ni apreciar el veritable valor), tinc dos nens a la classeque per esmorzar només prenen cafè perquè això els treu la gana.

• Mentre uns viuen i s’enriqueixen a costa de la mentida i l’estafa..., altres fancua a les parròquies per demanar aliments (allò més bàsic per viure).

• Mentre uns roben tal quantitat de diners i segueixen en llibertat com si res degreu no hagués passat..., altres són tancats a la presó per haver robat unacartera al metro perquè no tenen menjar per a ells o per als seus fils.

• Mentre uns roben milions d’euros per viure en l’abundància, el luxe, la riquesainnecessària..., a altres els confisquen les poques llaunes de refresc quevenen de forma ambulant per guanyar-se la vida honradament.

• Mentre Berlusconi compra els jutges perquè no el jutgin per tot el que hafet..., altres no tenen amb què pagar un advocat perquè els defensijudicialment...

• Mentre els equips de futbol paguen grans quantitats irracionals per comprarun jugador..., a alguns pares i mares de família no els arriba per comprar unesvambes perquè els seus fills facin educació física a l’escola.

• Etc.

I és que tot plegat m’indigna cada cop més i no em deixa indiferent... Emqüestiono el sentit de la justícia i els criteris que la regulen. Em pregunto amb quincriteri es defineix el que és just i el que no ho és.

És per tot plegat que demano a Déu que hi faci més que nosaltres... Són tantesles coses que als homes se’ns escapen!

Pel que respecta a nosaltres, demano al Senyor que no ens deixi indiferentsdavant de tantes injustícies i escàndols com els que darrerament estem sentint.

A vegades sento que perdo l’esperança en la lluita i que vaig a contracorrent...Haig de reconèixer que la jornada del 12 d’octubre em va carregar les piles i em vafer prendre consciència que realment no estem sols i que encara som molts els quesentim, creiem i treballem perquè val la pena lluitar per canviar aquest món.

Et demano, Senyor, que segueixis al nostre costat i ens animis a continuarbuscant dia a dia la justícia en el nostre món amb humilitat, honradesa, compromís,servei i amor als altres.

Ajuda’ns a donar sentit a la nostra vida i coherència amb nosaltres mateixos,amb els que ens envolten i amb tu, Senyor.

Page 15: Butlletí 188

Desembre 2009 - n. 188butlletíel

15

Vida del moviment

Espiritualitat laicaXAVIER DELGADO

SON ESPANYOLET - DIÒCESI DE MALLORCA

Apunts i reflexions a la llum dels exercicisespirituals que Maena Juan oferí als militantsde l’Aco de Mallorca a l’ermita de Sant Honorat

(Algaida- Mallorca) els dies 1 i 2 d’agost de 2009.

Tres presents ens féu Maena, des de la claredat,la humilitat i l’esperança com a notes de fons detota la seva aportació; els presents foren: eltestimoni de vida, el testimoni del procés decomunitat que féu amb els companys d’hostaleriai la seva fe irreductible en un home i dona nous ala llum d’una teologia més humana i integradora.

A manera d’introducció i per afavorir el climadel recés tots ens vam presentar. Ella ho féu dientque té 77 anys, estudia teologia feminista on-linea la Universitat de Sevilla, fou fundadora de MarSis –Escola de Formació Social (antecedent aMallorca de la formació contínua sindical a hostaleriai de la cooperativa de treballadores familiars)– imembre d’una generació de creients i treballadorsque en els anys 60-70 van posar els fonaments dela lluita per la dignitat i la defensa dels drets laboralsdels treballadors d’hostaleria a Mallorca. En aquestacurolla, també hi estigueren implicats FerranBonnín, Paco Obrador, Joana Bernal, Maria Bonnín,entre molts d’altres.

Ens digué que els pilars de la seva fe són lalaïcitat, la fe en Crist i la comunitat.

Maena entén l’espiritualitat com la forma de vidaque es deixa guiar per l’Esperit de Crist i es reflecteixen les nostres relacions, en el nostre talant i ta-lents, en el nostre estil de vida. Vista així,l’espiritualitat no és solament un do que ens ve dedalt, sinó més tost una experiència quotidiana,conscient i dinàmica de l’Esperit de Crist que enspermet ser més íntegres: el que dic, el que faig,els meus valors, el que sent… van en la mateixadirecció, estan sincronitzats.

Referint-se a la laïcitat, insistí en el valor delpoder i d’exercir-lo en el context de l’església i dela comunitat de cristians. Sovint tenim una imatgenegativa del poder per ell mateix. El poder té valorquan esdevé un poder compartit, un poder queajuda a “empoderar” (donar força-poder-capacitatde prendre decisions) les persones, un poder queens fa senyors dels nostres talents i ens permetexercir-los.

Tenir cura del llenguatge fou una altra referènciainteressant que féu respecte de la fe en Crist i del’experiència de comunitat. El llenguatge de l’eu-

caristia d’avui en dia, és una fotocòpia del de fa 20segles; en aquest sentit, no és d’estranyar queaquest llenguatge no ens digui res. L’eucaristiainicialment fou una festa, un moment de trobadaen què els cristians feien acció de gràcies.Actualment aquesta vessant festiva i optimistaqueda relegada per unes celebracions ritualistes iesmorteïdes.

El bessó de la nostra fe, i de qualsevolespiritualitat religiosa potser, és donar la vida pelsaltres. Aquesta crida evangèlica, en el cas de Maena,s’ha fet vida perquè malgrat haver nascut en unafamília benestant de Mallorca, de jove i en el contextd’aquella comunitat de creients que feia ponts ambels treballadors/es d’hostaleria per fer-los la vidamés digna, va anar fent procés fins al punt de donari compartir la major part del seus béns, optant aixíper viure de la seva feina (a hostaleria), opció quemantingué durant tres dècades. Actualment estàjubilada, que no aturada, perquè té una vitalitatinfinita aquesta senyora d’ulls clars, blaus, ambuna mirada sàvia, combativa i optimista sobre lavida. En aquest sentit, Maena té aquest punt decoherència i autenticitat que contagia esperança.Ella ho explica així: “Les paraules que han arrelaten mi al llarg dels anys les he apreses dels amics,per mi les paraules que no parteixen de l’expe-riència, no diuen res, és com fer un joc de cocteleria”.

El recés l’estructurà a partir d’un qüestionari idiverses cites bíbliques que ens ajudaren a lacontemplació, la pregària i a generar un espai decompartir que fou viu, profund i estimulant per atots. Per acabar celebràrem l’experiència d’estarplegats i la Paraula de Déu i de l’home nou davallla seva amorosa direcció.

Page 16: Butlletí 188

butlletíel

16 Desembre 2009 - n. 188

Lluita obrera i compromís

Toni Mora, afrontar la crisides del sindicat

MERCÈ SOLÉ

GRUP POBLENOU III-ZONA BESÒS

Toni Mora va ser elegit, fa unany aproximadament, com anou Secretari General de

CCOO del Baix Llobregat, amb elvot del 99 % de delegats. Va néixera Cornellà i actualment és veí dePallejà. La seva primera experiènciasindical va ser el 1995, en què vaesdevenir delegat sindical d’unapetita empresa de rentatge devehicles. Ha treballat també en elsector del metall i com a autònom.I a l’abril del 2005 va acceptar laresponsabilitat de secretari dePolítica Social i Immigració del BaixLlobregat. A part d’aquesta tascasindical, en Toni forma part delcol·lectiu Utopia, de Cristians pelSocialisme, de Cristianisme SegleXXI i del grup de cristianes icristians d’ICV, a més de col·laboraren l’acolliment de parelles de la sevaparròquia. Alguns militants de l’ACOdeuen recordar encara el seutestimoni com a sindicalista cristiàen una de les celebracions delPrimer de Maig organitzades per laPastoral Obrera de Catalunya.

Em rep al seu despatx, enplena setmana de mobilit-zacions de la ROCA al BaixLlobregat, una comarca forta-ment industrialitzada i ambuns quants expedients deregulació d’ocupació a l’aire ique aquests darrers anys haanat patint algunes deslocalit-zacions. Comencem, doncs,parlant de la crisi. No fa pascap falta que li faci cap pre-gunta inicial…

Vivim en una comarca moltindustrialitzada, en què l’automo-ció té un pes important, i que enaquests moments estava moltafectada per la construcció. Aixòsignifica que la crisi s’està notantde ple. De fet el famós pla “Pla2000E” ha contingut força ladavallada en el sector de l’auto-

mòbil, però la inquietud entre lagent continua viva perquè la in-dústria està molt tocada i depe-nem molt massa– de la Seat.Actualment hi ha 60.000 personesen atur a la comarca.

Confiàvem que l’entrada enfuncionament de la nova terminalde l’aeroport crearia llocs de tre-ball, perquè en un principi s’haviaparlat fins i tot de 10.000 llocs,tot i que han estat menys de2000. Estem pendents del nouhospital comarcal de Sant JoanDespí i de l’ampliació del de Vilade-cans. També han creat ocupacióel trasllat del camp de l’Espanyol iles noves instal·lacions del Barçaa Sant Joan Despí. I al llarg de laC32 s’han anat fent diversoscentres comercials. Amb tot,l’ocupació creada no és sempre dela qualitat que caldria.

De fet el Baix Llobregat cadacop té més ocupació en el campdels serveis, un espai on hi hamenys presència sindical i on hiha més petites empreses.

Davant d’aquest ampli frontd’actuació, quines són lesprioritats del sindicat?

En aquests moments caltreballar en dues línies. D’unabanda, és prioritari protegir lespersones que estan en atur o enrisc de quedar-s’hi. No hem depermetre que es faci una bretxasocial que costaria moltíssim depal·liar. De l’altra, mirem cap alfutur.

Un fet esperançador és la crea-ció de l’Agència per a la InnovacióIndustrial i del Coneixement del BaixLlobregat. Ve a ser un acordestratègic per mirar quin tipusd’empresa i de teixit industrial fafalta, per tenir present la sos-tenibilitat dels nous projectes, per

vincular l’ocupació amb la formació.Volem anar més enllà d’un pactepuntual, de què formaran part totsels agents socials de la comarca.

Què enteneu per “protecciósocial”?

Quan parlem de protecció socialens referim a persones concretes,en parlem no pas de formaabstracta, com si fóssim uncol·lectiu anònim. De fet al sindicathem passat de parlar de “base”treballadora a parlar de “persones”treballadores, que tenen vida tam-bé fora del centre de treball, unavida que ha de tenir qualitat. I decara al futur aquesta qualitat témolt a veure amb una millora subs-tancial de l’educació. Cal educarla capacitat crítica, cal educar perdesenvolupar les capacitats ciuta-danes al màxim, per millorar elsistema democràtic, per ser imagi-natius. Ens cal recuperar la cons-ciència de classe i els seus valors.De fet, treballadors som el 90 %de la població, si ho entenem coma persones que depenen d’unafeina. I això inclou també els petitscomerciants. Hem d’eixamplar lanostra mirada.

Aquesta crisi, que a més de serfinancera és global, ajuda aredefinir actituds davant la vida.Ens vam enlluernar pensant queérem més rics que no érem enrealitat. La crisi té un componentmoral i de valor important, perquèl’economia ha d’estar al servei deles persones i no al revés. Ésimportant omplir les paraules decontingut: què vol dir la riquesa?La major riquesa d’una societat sónles seves persones.

A mi, que no entenc d’econo-mia, les subvencions per a lacompra de cotxes més aviatm’han semblat en contradiccióamb un món més sostenible

Page 17: Butlletí 188

Desembre 2009 - n. 188butlletíel

17

des del punt de vista ecològic imenys consumista des del puntde vista ètic…

Sóc conscient que hi haactuacions poc coherents amb unasocietat de consum responsable.Però no podem oblidar que enaquests moments hi ha milers dellocs de treball en joc i que cal feruna transició fins a una societatmés sostenible i més coherent.Caldrà modificar el model produc-tiu, fer canvis estructurals… Elconsum responsable no ens faràmés infeliços!

Però si ara mateix se’ns enfonsauna determinada indústria nopodrem protegir tothom. Només ala Seat podrien perillar 13.000 llocsde treball, més els de les petitesindústries que en depenen.

Una altra qüestió que estàcreixent és l’economia submer-gida, sobretot en relació a lestreballadores immigrants…

De vegades se’ns acusa alssindicats de donar suport nomésa una part dels treballadors, peròcal tenir una visió global i recordarque des de l’economia submergidao des de les petites empreses ésparticularment difícil mantenir unalluita sindical.

Nosaltres veiem que moltesdones immigrades ara mateix estroben en situacions laborals querecorden les de l’esclavatge. Ja séque és políticament incorrecte,però de vegades fa la impressióque les dones que assoleixen un

lloc de treball fora són substituïdesper altres dones, en pitjorscondicions laborals. Perquè sempresón les dones qui acaben cuidantles famílies... El servei domèsticcom a tal s’hauria d’abolir, perpassar al règim general.

Hem de tenir present que quandetectem una situació d’explotaciólaboral, a part de les dificultatsde la persona que es troba solaen el seu lloc de treball, en un do-micili difícilment pot entrar-hi uninspector de treball, perquè estracta d’un domicili particular, nopas d’una empresa.

Aprofito l’avinentesa perpreguntar si l’Estatut milloraràrealment aquest tema delsinspectors de treball.

Confiem que sí, perquè una altrade les limitacions amb què enstrobem prové de la mancad’inspectors de treball. Però aixòdependrà també de la implicacióde tots plegats. I la crisi tambérepercuteix en una afiliació ques’ha estancat. Al Baix Llobregatactualment devem ser uns 28.000.

Semblaria que en un momentd’incertesa davant el futurlaboral la gent s’afiliaria més…

En un moment de crisi hi hamés por. De fet, que la gent estiguipoc sindicada és responsabilitatnostra. Des del sindicat hem detrencar certes imatges. Nocomptem amb gaire aliats. Elsmitjans de comunicació ens miremamb poca simpatia i de fet elsindicalisme és un desconegut enmolts sectors. Hem estat molt ala fàbrica i al taller, hem anatcanviant força internament, peròla imatge es manté. De fet aracomptem amb molts treballadorsde serveis (l’actual secretarigeneral de Catalunya és mestre!),dones, joves i immigrants. Lasecció sindical més gran deCatalunya no és a la indústria, sinóa la Caixa.

Encara ens pesa el fet que alnostre país afiliar-se és voluntari,en contrast amb altres païsosd’Europa. I és que a la transicióva pesar molt el malson de

l’obligació de pertànyer al sindicatúnic.

Què té a veure el teu ser cristiàamb el teu compromís sindical?

El fet de ser cristià et portaa pensar què vols per als altres, apreocupar-te per la gent. Iaquesta és una visió comuna ambla del sindicalista. Jo em sento méssindicalista en general que deCCOO en particular. Intentardefensar el més feble forma partde la catequesi de la vida. Sersindicalista vol dir també la unióde la gent per canviar les coses il’esperança d’un món millor. Elmissatge de l’evangeli va molt lligatal que pots fer des del sindicat.

Jo em sento molt còmode ambla meva doble condició desindicalista i de cristià, que no éscap secret. De fet al sindicat somuna colla, els cristians. I desvetllempocs recels. De tant en tant,segons què diuen els diaris et sentsdir: “Mira què diu el teu ‘jefe’”. Peròsi l’Església és plural, el sindicattambé ho és.

Els cristians hauríem de re-cordar sovint aquell passatge del’evangeli en què Jesucrist fa foraels mercaders del temple.

Jo formo part del col·lectiuUtopia, de Cristians pel Socialis-me, de Cristianisme Segle XXI, delgrup de cristians d’ICV i dels equipsd’acolliment de matrimonis a lameva parròquia. També he fet decatequista. Penso que des d’unaparròquia, per exemple, es podenfer moltes coses.

Podem treure’n alguna cosabona, de la crisi?

Hem d’aprofitar la crisi perquètorni el sentit col·lectiu, deixarl’individualisme de banda, promourel’associacionisme. Ajudar a mirar-nos mútuament, la gent amb quicompartim la vida. Són moltes lescoses que podem compartir: lafeina, el barri, la fe… Podem serfeliços sense tenir tants béns icompartint en canvi sensacionsamb els qui tenim al costat. Seremmés feliços que mirant-nos nomésnosaltres mateixos.

Lluita obrera i compromís

Page 18: Butlletí 188

butlletíel

18 Desembre 2009 - n. 188

Un dia en la vida de...

Josep Lluís Buil, mecànicGRUP FLORIDA – ZONA BAIX LLOBREGAT

El Butlletí havia encarregat a en Josep Lluís per a aquest número queens expliqués un dia de la seva vida de treballador metal·lúrgic.

Dissortadament, quan ell ja havia dit que estava pensant com donarforma al seu escrit, la mort el va sorprendre i ens va deixar. Els companysdel grup vam entomar el repte d’intentar plasmar amb unes pinzelladesuna jornada de la vida del nostre amic.

El despertador toca a les cinc del matí, es lleva sense mandra disposat a començar unajornada, un nou dia de feina. Mentalment repassa les coses que cal fer durant tot el dia: eltreball pendent, les qüestions a resoldre, trucar a la Maria, pensar en la reunió de la ComissióPermanent de la zona... Es prepara l’entrepà i, sense fer gaire soroll, diu adéu a la Maria queencara és al llit.

Pel camí pensa en la feina de la Maria a la cooperativa, en el pis que en Victor està remodelant,en el treball que fa la Meritxell amb els nens de la classe..., i està content i dóna gràcies de la sortque ha tingut i de la família que el rodeja.

En arribar a la feina saluda els companys i fa comentaris sobre el darrer partit de bàsquet queha vist per la tele. No han arribat tots, sempre n’hi ha algun a qui potser ha fallat el metro iarriba una mica més tard. Ell, però, quan és el moment es dedica a planificar el treball de totesles màquines i a encomanar la feina a cadascun, i així comença un nou dia de treball; lesconsultes sobre la feina seran constants, ell sempre ha volgut ser, malgrat el càrrec, un companymés al taller.

A l’hora de l’esmorzar es retroba amb tots, amb l’Ivan, amb el Pepe, el Manolo, l’Anastasio, elPere, el Recio, en Jaume... i, entre mos i mos de l’entrepà, es va fent el caliu que al llarg delsanys ha anat fornint una bona amistat entre companys de feina.

No sempre el clima del taller es harmònic. Hi ha moments que els nervis pel lliurament urgentd’unes peces fan que les persones a la mínima s’emprenyin i es formi una tangana, o bé que lesactituds d’alguns provoquin el malestar dels altres, o que l’actitud dels jefes no faciliti unesrelacions fluides entre els treballadors...; en tot això és conscient que ell està entremig dels unsi dels altres i ha de donar una resposta o bé rebaixar el nivell de crispació.

Quan plega, torna a casa, truca a la cooperativa per saber com li va a la Maria i per quedaramb ella per anar a buscar-la a la feina, després dina i intenta llegir un llibre del curset que estàfent de consiliaris del MIJAC, però la son el venç, li cau el llibre i es queda adormit una bonaestona. Es desperta a les cinc, sap que a les sis té una reunió amb la Comissió Permanent dezona a la parròquia de Sant Bartomeu, per preparar l’assemblea de principi de curs. Tambérecorda que cal trucar a en Montejo per quedar per a la propera trobada d’Estudi d’Evangeli...,de què que li passa per alt. A la reunió, les seves aportacions són importants, l’experiència queté del Moviment ens ajuda a tots a cercar les millors maneres de respondre al que la zonanecessita.

En sortir de la reunió va a buscar la Maria i van caminant fins a la plaça Espanya, tot parlant decom ha anat el dia i com s’han pogut solucionar les coses que han anat sortint.

Sopen lleuger, que ja se sap que un bon descans demana un estómac lleuger; i en el tempsque resta fins a l’hora d’anar a dormir, tots dos preparen la Revisió de Vida d’aquell diumenge. Idesprés de fer una llista del que s’ha de comprar l’endemà, mentre la Maria parla pel mòbil ambuna treballadora de la cooperativa que li fa una consulta, ell es fica al llit perquè a les cinc del matícomença una nova jornada.

Page 19: Butlletí 188

Desembre 2009 - n. 188butlletíel

19

Xavier Such, nou president de l’ACO«Com a moviment hem de ser acollidors i saber escoltar»

El barceloní Xavier Such i Martí, veterinari de53 anys, és el nou president de l’ACO. Escolliti proclamat el 12 d’octubre, després d’un parell

de mesos de rodatge, ens explica les sevesinquietuds i com veu el moviment des d’aquestatalaia privilegiada.

El 12 d’octubre, el dia de la teva proclamaciócom a president, vas dir que estaves molttranquil perquè aquesta responsabilitat era untreball d’equip. Ara que ja fa uns quants diesque et comences a endinsar en això de serpresident, segueixes tan tranquil?

Tot i que sóc una mica inquiet i a vegades m’ac-celero, la veritat és que continuo tranquil. No hiha res que em faci intuir que les coses canviaran.Hi ha moltes reunions, temps de dedicació, però apoc a poc espero anar-me introduint en les tasquesque em pertoquen. Em sento molt ajudat per lespersones del comitè permanent, i per la comprensiói els ànims de tots els militants amb qui m’he anatrelacionant.

Vist des de la presidència, el moviment és talcom te l’esperaves?

Doncs sí. Pertanyem a un moviment actiu icompromès, que vol ser església des de les classespopulars. I això es nota i es viu. La revisió de vidai els grups estan a la seva base, i inspiren tota laseva acció i compromís, tant dels militants comdel moviment.

Com a moviment, què creus que pot fer l’ACOen la prioritat d’aquest curs: «responsables isolidaris en un món consumista»? (Reduccióde despeses de funcionament i material,canvis de sistema de treball, agermanamentamb el Tercer Món, ajuda solidària, consumresponsable...)

La veritat és que globalment com a movimentencara no sé molt bé què podem fer per ser mésresponsables i solidaris en el nostre món, moltconsumista. M’he trobat amb un moviment que jaintenta en el dia a dia reduir al màxim les despeses,i al mateix temps se sent solidari amb les personestant del Tercer com del Quart Món. Però segur que

amb imaginació podem trobar formes de fer presentcom a moviment la nostra prioritat.

De totes maneres, penso que una de les millorsaportacions que pot fer el moviment és ajudar elsmilitants en la reflexió i aprofundiment de la prioritat.És des de la realitat personal, familiar i de grupque penso que podem avançar. Els testimonis del12 d’octubre ho van fer palès!

A banda de les persones que ja vénen de laJOC com podem oferir l’ACO a altra gent?

Doncs explicant l’ACO i el que representa per anosaltres a les persones que ens envolten i ambqui convivim cada dia. Sé que costa, almenys ami, però donar testimoni del que vius i del quecreus, del que és important a la teva vida, és lamillor manera d’oferir el que per a tu té valor.

L’entrevista

Parlem amb...

TON CLAPÉS

GRUP RODALIES - ZONA MONTSERRAT

Page 20: Butlletí 188

butlletíel

20 Desembre 2009 - n. 188

Vida del moviment

L’entrevista

Hem d’estar atents a les persones, i evidentmentcom a moviment hem de ser acollidors i saberescoltar les inquietuds d’aquells que se’ns acosten.En aquest sentit, crec que la iniciació és moltimportant, cal dedicar-hi temps i esforç. Esticcontent perquè he observat que l’ACO comptaenguany amb una comissió d’iniciació amb moltaempenta i ganes de treballar. Per a mi és una fontd’esperança!

L’ACO ha d’intentar ser més visible a la societata través dels mitjans de comunicació, endiferents àmbits de l’església..., o no ésestrictament necessari?

D’alguna manera la nostra fe, la fe dels militantsde l’ACO, s’ha de fer present i ha de tenir ressò enel món. L’església no és uniforme, i crec que s’hande fer sentir totes les veus. I també la nostra,juntament amb la dels altres moviments i sectorsde la pastoral obrera. Hem de saber explicar en quii on posem la nostra esperança, i quins aspectesde la fe ens semblen essencials. Penso que, ambrespecte i estimació, hem d’intentar fer-nos visiblesen la nostra societat.

A la dificultat de trobar gent que assumeixiresponsabilitats en el moviment, ara s’hi sumala falta de consiliaris capellans per als grups.És l’hora de buscar remei a aquestes duesproblemàtiques?

És cert que estem en un moment delicat enaquestes realitats. L’església, i els moviments queen formem part, hem de pensar i repensar en pos-sibles alternatives a la manca de capellans i en lesresponsabilitats que no poden assumir.

La societat europea ha canviat profundament, ipenso que hem entrat en el nou segle una micadescol·locats. Hem de ser valents, i sobretot teniruna profunda confiança en l’Esperit. Aquestssón temps de canvi, que poden ser aprofitats coma temps d’esperança, per cercar una església méscompromesa i viva, ben segur que minoritària, peròque ofereixi un missatge del Regne engrescador.Abans, però, hem de deixar de banda moltes pors iprejudicis,... i sobretot pregar.

Sé que en el moviment és complicat trobarresponsables per a certes tasques. I no penso quesigui qüestió de mandra, sinó simplement que eldia té 24 hores i cadascú de nosaltres tenimresponsabilitats i compromisos. Confio en totsnosaltres, en els laics i laiques, i en els preveres ipersones de vida consagrada. És temps que totsplegats assumim responsabilitats, i tirem endavantl’església i el moviment. No ho farà ningú pernosaltres!

Fent de veterinari, què has après dels animalsque ens pugui servir als humans que passemper ser animals racionals?

Jo ja volia ser veterinari des de molt petit. Alcomençar a estudiar vaig optar per treballar en elmón de la ramaderia, ja que m’interessaven mésels ramaders que els propis animals. En aquestsentit, sóc un veterinari més centrat en eldesenvolupament rural que en la defensa i curadels animals. Crec que se’ls ha de respectar, coma tota la natura, però em costa trobar-los «valors»,ja que penso que es tracta d’un concepte molthumà.

Treballant en el món rural, sí que aprens laimportància de viure en equilibri amb l’entorn i ambla natura. També assumeixes el valor de la paciènciai una diferent dimensió del temps. Cada cosa en lavida té el seu cicle, i l’has de respectar i estimar.No pots ni has d’accelerar-ho. Veus la necessitatque la VIDA s’inclogui en el seu medi, i que nooblidi mai que, si no el respecta, la realitat se litornarà en contra.

Qüestionari breuUn text de l’evangeli:

Les benaurances. El vam llegir per al nostracasament; és un impressionant programa de vida.

Un llibre:

N’hi ha molts. Segons moments i situacions. Ami em van impressionar molt en el moment que elsvaig llegir Confieso que he vivido, de Neruda, i, enl’àmbit de la fe, El nos amó primero, de Piet VanBreemen.

Una pel·lícula:

Em costa també dir-ne una. A mi em distreuencoses molt diverses i variades. En el seu momentJesucrist Superstar (després l’he tornada a veurei ja no em va impactar tant) i La taronja mecànica,de Kubrick, com a reflexió sobre la violència.

L’última vegada que has anat al teatre:

Vam anar tota la família a veure el musical deMecano.

Música:

També musiques diverses. Sempre porto en elmeu record algunes cançons d’en Llach que m’hanacompanyat en moments importants de la vida.

Un record d’infantesa:

Els estius a Tiana... Tot el dia per l’hort, amb labici, banyant-me a les basses i campant lliurement.Hi havia molt pocs cotxes!

Page 21: Butlletí 188

Desembre 2009 - n. 188butlletíel

21

Tornem a conviure amb les comunitatsde la Sierra Andina del Perú

JOSEP BOU, GRAZIA DE PIERI, DAVID, FRANCESC I MARTA

GRUP POBLENOU V – ZONA BESÒS

El món tal com és

Tornar del Tercer Món és unasotragada interior. S’assembla

a l’experiència de guarir d’una llargamalaltia. Certament no sabem va-lorar la salut fins que la perdem.Llàstima! Cal viure enmig dels queno tenen tot el que necessiten,per veure que tenim molt més delque necessitem.

Aquest estiu, quan hem tornatde dos mesos a la Sierra Andinadel Perú i de conviure amb lescomunitats rurals senzilles i mésallunyades del món del benestar,hem comprovat com ens pot can-viar la vida haver nascut en unlloc del món o en un altre. Parlode benestar material i de possi-bilitats. Una altra qüestió és elbenestar humà, les relacions perso-nals, la capacitat de sacrifici, lagenerositat i altres valors que enel nostre món costa de trobar. Hisón, però cal rascar força per tro-bar-los. Quina és la veritableriquesa?

Fa dos anys tota la família, elmatrimoni i els tres fills, vam anara fer formació de mestres en unaescola universitària promoguda perl’ONG italiana Operazione MatoGrosso en diversos poblets deldepartament d’Ancash.

Quan vam marxar no pre-vèiem la continuïtat de la nostraexperiència familiar i de servei,però durant aquests dos anys hemanat mantenint els contactes idiverses vegades ens demanavenque tornéssim per organitzar iavaluar les pràctiques a les escolesamb les mestres que ja coneixíem.

Així doncs hi hem tornat perconcloure un servei iniciat l’estiudel 2007 i per correspondre al’agraïment que tant ens hanexpressat.

Ja explicàvem l’altre cop quevolíem fer una experiència de serveii de família i que aquella experiènciaens havia fet créixer com a perso-nes i com a família. Ara hi afegimla capacitat de saber valorar el quetenim, que no tothom en el mónté les mateixes possibilitats.

Finalment els bons records per-sonals i l’agraïment que ens handemostrat han pogut més que totsels dubtes i per això hi hem tornat.Hi hem anat tota la família, el matri-moni que hem exercit la nostraprofessió de mestres amb la Martad’11 anys que ens ajudava i col·la-borava en les activitats de la casa.Els fills David i Francesc, de 17anys, han fet el viatge amb nosal-tres però han estat fent una expe-riència diferent.

Hi hem tornat amb diversitat desentiments. D’una banda, ja conei-xíem les persones i el territori. Peròde l’altra, érem més conscients deles dificultats materials, la senzi-llesa de la vida, la inseguretat i elsperills.

Després de quatre dies deviatge vam arribar al petit pobletd’Uchupata. A 3.000 m enmig dela Cordillera Central. Totes les ca-ses de fang, nens pertot arreu,porcs, ases, gallines i les personesvestides amb els acolorits vestitstípics, carregades de llenya, olles,verdures, sacs, etc. L’arribada delvehicle és un fet excepcional.Ningú del poble en té, tampoc hiha més carreteres que la perillosapista per la qual hem arribat. Elpaisatge és molt accidentat,conreus als vessants més dolços.Altes muntanyes ho envolten tot.Ens crida l’atenció un senyor enfilatdalt d’una roca a la part alta delpoble parlant fort amb una curiosacantarella. És el pregoner, ensexpliquen, que està anunciant quecal fer llenya i es demanen volun-taris. Serà per preparar el dinarofert per la municipalidad, l’ajun-tament, després de treballar totel dia en feines per la comunitat.

Tot un altre estil de participació ide treballar pel bé comú.

La realitat de l’escola és moltprecària. Quan feia dos dies quefèiem les pràctiques amb les mes-tres arriba una ordre que obliga atancar totes les escoles. Diuen queés una mesura preventiva per lagrip A. En realitat, és per desmo-bilitzar la població en un momentque els camperols de diferentszones del país s’estan organitzantper protestar contra les expropia-cions. Davant de la nova situació,organitzem una petita escola a laparròquia amb els nens amb difi-cultats, així les mestres poden se-guir fent les pràctiques. No ésfàcil, perquè és època de recollidadels cereals i molts nens hand’ajudar al camp.

La nostra tasca va continuaren la formació directa d’aquestesfutures mestres amb classes dedidàctica, expressió escrita,dinàmiques de grup...

Els fills grans van estar vivint ala parròquia de Llamelin. A dife-rència de les nostres parròquies hiha molta vida i activitat. Cada diahi arriben moltes persones a menjari cal preparar-lo, parar taula, des-parar i acompanyar. L’atenció di-recta a les necessitats de lespersones és una prioritat. Tambéla parròquia té una escola tallerde formació professional per a jovesque estudien i aprenen l’ofici defuster, escultor i pintor i unescooperatives on els joves que hanfinalitzat la seva formació podentreballar i tenir un sou digne.

Durant aquestes setmanes elsnostres fills amb els nois del tallerd’art van començar a pintar elsfrescos d’una nova església quevan construir els cooperativistes.

Per al David i el Francesc haestat una experiència molt enri-quidora sobretot des del punt devista humà. Van poder viure moltsd’aquells valors que ajuden a créi-xer: implicació, compromís, esforç,treball, reflexió, pregària...

Page 22: Butlletí 188

butlletíel

22 Desembre 2009 - n. 188

Col·laboracions

25 de noviembreJOSÉ LUÍS GÓMEZ (LELE) Y TOÑI LOZANO

GRUP CÒRDOVA I - DIÒCESI DE CÒRDOVA

Un año más vivimos un 25de noviembre con pena,pero no con resignación.

Con pena porque la violenciamachista tiene más víctimas, nosolo por las muertas, 58 mujeres,sino por las que están sufriendoo han sufrido algún tipo de vio-lencia; pena porque tenemos lasherramientas, pero la falta derecursos por un lado o la pocaapuesta política por otra, hacenque estas herramientas no seanlo efectivas que deberían ser;pena porque la educación debeser un pilar fundamental paraacabar con esta lacra, y no loestá siendo: solo tenemos quemirar cómo se están llevando acabo los puntos de la ley integralcontra la violencia de género eneducación o la edad de algunasde las víctimas y de sus agreso-res; pena porque vemos antepro-yectos de ley que tienen un tufomachista que nos desmotiva,

como el anteproyecto de IVE (in-terrupción voluntaria del emba-razo), con el que no solo estamosa la cola de Europa en esta tema,después de la reforma de la ley,sino que trata a las mujeres comosi no fueran ellas las más apro-piadas para tomar las decisionessobre su cuerpo y tienen que pa-sar tres días de reflexión despuésde tomar la decisión, o tienen queir a un comité de expertos; po-dríamos seguir con las cosas quenos dan pena pero no se tratade esto sino de hacer una refle-xión seria de lo que está pasan-do. Dentro de esta reflexióntambién vemos que cada día haymás personas concienciadas queparan o condenan las agresiones.

Corremos el riesgo que jorna-das como las del 25 sean un díainternacional más, sin pena nigloria; por eso no nos resigna-mos: es necesario luchar parasalvar vidas, y por cambiar estasociedad por una más justa eigualitaria, donde nadie sea másque nadie, donde la libertad de

nadie pase por otra persona. Poreso animamos a la ciudadanía atrabajar todo el año para que notengamos que vivir más días 25de noviembre. Y os animamos aestar en todas las acciones desensibilización de los colectivos.

También creemos importantehacer referencia a monseñorRomero e Ignacio Ellacuría (el 16de noviembre se cumplieron 20años de su asesinato) por sucapacidad de estar con los másdesfavorecidos de este mundo,pero sobre todo por su valentíapara denunciar las injusticias porencima de amenazas, presionese incluso por encima de su vida;por estar en constante lucha porla justicia para que mujeres, ni-ños, ancianos, etc. seamos igua-les, porque ante Dios todossomos iguales, y todos/as los quenos consideramos cristianos/astenemos el mandato de Dios detrabajar por ello. Son referenciade la iglesia que transforma unarealidad injusta.

¡No nos resignemos y luchemos!

Un altre premi per a AndròminesENRIC BLASI

GRUP SANTS - ZONA BAIX LLOBREGAT

I van…? I és que la feina d’in-tegració sociolaboral d’An-dròmines impressiona de

debò a qui la coneix i s’hi acosta.La seva tasca, per si no ho re-cordeu, va ser ben explicada enel Butlletí 186 de juliol de 2009.

Aquesta vegada ha estat elMemorial per la Pau Josep Vidal iLlecha de Reus, que ha estatatorgat ex aequo a Andròminesi a la Xarxa pel Decreixement(6.000 • a repartir) “com a dues

formes complementàries d’ac-tuació davant la crisi; d’unabanda, l’ajuda als qui en resultenmés afectats (Andròmines) i, del’altra, la reflexió sobre les sevescauses estructurals i les possi-bles solucions (Xarxa pel Decrei-xement)”.

Sebastià Heredia, presidentd’Andròmines, va recollir el Premii va deixar impressionats ambles seves reflexions sinceres ipunyents tant els periodistes

locals a la roda de premsa prèviaa l’acte, com als assistents quevan omplir la sala d’actes delCentre de Lectura de Reus. Moltsli van fer constar el seu sinceragraïment en acabar l’acte, el dia2 d’octubre passat.

Que no s’aturi la festa i espe-rem que problemes econòmicsno els impedeixin seguir amb ladifícil feina de la recuperaciósociolaboral de les personesmarginades per la societat actual.

Page 23: Butlletí 188

Desembre 2009 - n. 188butlletíel

23

Josep Lluís, José Luis, Luis, PepicoEl caliu d’un home bo en el record

de tots i en la presència del PareGRUP FLORIDA - ZONA BAIX LLOBREGAT

En Candel va escriure una novel·la, Han matado un hombre, han roto un paisaje; voldríem

canviar aquest títol per aquest altre “ha muertoun hombre, se ha roto un paisaje”, el paisatge quela seva presència aportava a les persones que elconeixíem poc o molt, una flaire d’aire fresc, de pau,de comprensió... T’adonaves que estaves al costatd’algú que sense proposar-s’ho resultava serespecialment proper en els moments bons o dolentspels que passaves.

Si estava molest per alguna cosa que es deia, seli notava pel seu silenci i en el seu posat, mai capretret sortia dels seus llavis; el seu riure planer escontagiava, i els seu parlar serè ens donava pau.

Tots els que vam estar en el seu comiat sentíemcom nostres moltes de les paraules que la Meritxellen nom de tota la família ens va oferir en el seurecordatori, que ara us oferim. Llegiu-lo a poc apoc, segur que si heu conegut en Josep Lluís ustrobareu davant de la seva presència:

Recordant a Josep Lluís, marit, pare i amic

“Aquests són moments molt tristos i foscos, enscosta veure la llum, sembla un malson, però el JoséLuis no vol que estiguem amb tanta pena, i sabemque Déu l’ha acollit i està amb tots nosaltres.

Ha sido un marido, un compañero que iniciamosel camino hace 38 años. Hemos cultivado un amorque ha ido creciendo más, más y más con los años.Optamos por construir una familia acogedora conlos demás y comprometida con los valores cristianosy de la clase obrera.

Desde el amor educamos a Victor y Meritxell. Meenseñó la importancia del diálogo, del compartir, dela humildad , del perdón, de la sencillez y me trasmitiósu fe en Jesucristo. Siempre me apoyó y me diófuerzas en los retos que me iba marcando y nuncale importó los esfuerzos que muchas veces le repre-sentaba, pues lo hacía con esa ilusión y amor quesiempre le caracterizaba.

Ha estat un pare molt proper que ens ha donatmés exemples que consells. Ens ha ensenyat a estimara il·lusionar-nos per les coses petites, a ser companysdels companys, a ser agraïts i posar-nos en accióper ajudar els altres. Ens ha fet costat en les decisionsque hem anat prenent en cada moment. Ha acollitels que nosaltres estimem com si fossin amics seus.

Ell ha estat un exemple de bondat, de compromís,de tendresa, d’alegria, conciliador, d’amor per lavida..., que va compartir amb la família, el grup d’ACO,amb els amics, en el MIJAC, amb els companys defeina, els militants de l’ACO, els companys amb elsque va treballar per un Hospitalet una mica millor, al’IES Joan Miró, al Patufet Sant Jordi...

No trobem paraules per expressar la petjada i eltestimoni que a cadascú de nosaltres ens ha deixat.Ha estat un regal del cel que guardarem en el nostrecor.

Volem manifestar el nostre agraïment a tots elsque ens esteu acompanyant, abraçant-nos, trucant-nos, enviant-nos mails... Estem segurs que ell estàmolt satisfet i agraït veient com tots vosaltres ensesteu fent costat en aquests moments.”

Acció de gràcies del grup

“Te damos gracias Señor por haber puesto a JoséLuis en nuestro camino. Todos estos años que hemoshecho revisión de vida juntos, él nos ha aportadomucho de su persona. Su alegría, su ilusión, su sen-sibilidad, su humanidad, sus ganas de hacer, su feen las personas y en la ACO como movimiento detransformación personal y colectivo y su dedicacióna los demás, han sido para nosotros un testimoniode vida que nos ha ayudado a crecer en la fe y en elcompromiso. Su fe nos ha ayudado a mantener lanuestra, Conocerle y convivir con él ha sido unprivilegio que te agradecemos.”

Podeu llegir i baixar l’homilia d’en Jordi Fontbonaa la web de l’ACO: www.treballadors.org/aco odemanar-ne una còpia a l’Albert Marín al tel. 934213 109 o a [email protected]

Col·laboracions

Page 24: Butlletí 188

La maternitat d’Elna

La història de 597 nens salvats dels campsde refugiats

ASSUMPTA MONTELLÀ

Badalona, Ara Llibres, 2005

Del 2005 cap aquí aquest llibre carregatd’humanitat, valors i esperança no ha paratde reeditar-se. Aprofitem que aquest mestanquem la commemoració dels setantèaniversari (1939-2009) de la fugida decentenars de milers de persones al final de laguerra iniciada amb la sublevació del generalFranco contra la República, per recomanaraquesta obra.

La maternitat d’Elna descobreix un delscapítols més dramàtics, tendres idesconeguts de la nostra postguerra. Entre1939 i 1944, una dona jove, la suïssa ElisabethEidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Erenels fills de les exiliades que malvivien encondicions horribles en els camps de refugiatsde Sant Cebrià, Argelers i Ribesaltes, a laCatalunya francesa, i que van tenir la sort deser acollides a la maternitat que va crearEidenbenz.

«Hi havia una mare que no tenia llet i el nenplorava de gana dia i nit. Quan es rendia detant plorar, s’adormia i ella l’escalfava amb elseu cos. Les mantes encara estaven xopesd’aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortiael sol, enterrava el nadó a la sorra fins a deixar-li fora només el caparró. La sorra li feia de manta.Al cap d’uns quants dies el nen es va morir defred i de gana. Jo estava embarassada i nomésde pensar que el meu fill naixeria en aquell infernja em desesperava.» (Mercè Domènech,refugiada)

Agenda LlatinoamericanaMundial 2010

Salvem-nos amb el planeta

Edició en català promoguda pels Comitès OscarRomero de Catalunya

«El tema és nou, i desesperadament urgent.Acabem de descobrir la Terra, el nostre planeta,com la casa comuna, l’única que tenim, i estemdescobrint que som una unitat indissoluble derelacions i de futur.

L’ecologia profunda, integral, ha d’incloure totsels aspectes de la nostra vida personal, familiar,social, política, cultural, religiosa... I totes lesinstitucions polítiques i socials han de fer programafonamental seu “el salvament del Planeta”. Urgeixcrear, estimular, potenciar en totes les religions ihumanismes una espiritualitat “profunda i total”de signe positiu, d’actitud profètica enl’alliberament. S’imposa una nova relació amb lanatura. Volem viure aquest kairós ecològic demilitància i de mística amb el Déu de tots els nomsi totes les utopies.» (Del pròleg de PereCasaldàliga)

Aquesta agenda llibre tan especial sintonitzamolt especialment amb la prioritat del curs de sersolidaris i responsables en la nostra societatconsumista. Conté una pila d’articles moltinteressants i pedagògics que segueixenl’esquema del veure-contemplar, jutjar-somiar iactuar.