1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. ESTIU DEL 2013

Data del document: 29 de setembre de 2013

L’estiu del 2013 ha estat termomètricament normal a gran part de Catalunya i no s’hi pot destacar cap episodi de calor extrema. Un juny fred va quedar compensat a bona part del

territori per un juliol més aviat càlid, essent l’agost força normal arreu.

Pel que fa a la pluviometria, en general l’estiu ha estat sec a bona part del litoral, prelitoral i

interior, i de caràcter normal o plujós al Pirineu, Prepirineu i Ponent. Hi ha hagut zones molt petites de l’oest de la Depressió Central on es pot qualificar de molt plujós i també molt

localitzadament es pot considerar molt sec al nord del cap de Creus i a la desembocadura de la Tordera. És remarcable al juny un episodi de precipitació molt abundant amb

desbordament de la Garona i al juliol l’elevat nombre de dies de precipitació al terç nord.

Tret d’alguns episodis aïllats, en general l’estiu ha estat poc ventós.

INTRODUCCIÓ

Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament l’estiu de Catalunya de l’any 2013,

la qual cosa es realitza després d’una anàlisi de les dades de temperatura i precipitació enregistrades a

les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la qual cobreix de manera prou homogènia gran part del

territori. Aquest contingut es presenta en la primera part.

En una segona part, s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu a partir de les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que

disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de

l’Observatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el juliol de l’any 1905, i la de l’Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913.

Finalment, es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a l’estiu

mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s’han fet

aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen

a una milla a llevant de les illes Medes.

1 http://www.obsebre.es/

2 http://www.fabra.cat

3 http://www.meteoestartit.cat/

2

La informació del butlletí s’estructura en tres apartats:

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de l’estiu del 2013 a tot Catalunya

1.1 Temperatura

1.2 Precipitació

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu, segons dos observatoris 2.1 Observatori de l’Ebre

2.1.1 Temperatura 2.1.2 Precipitació

2.2 Observatori Fabra

2.2.1 Temperatura 2.2.2 Precipitació

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a l’estiu a l’Estartit

Al llarg de tot l’informe s’expressa la temperatura (T) en graus Celsius (°C), i la precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent al litre per metre quadrat.

Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics4, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total enregistrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

molt sec < 30% molt càlid ≥ +3 °C

sec normal plujós molt plujós

entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190%

càlid normal fred molt fred

entre +3 °C i +0,5 °C entre +0,5 °C i -0,5 °C entre -0,5 °C i -3 °C ≤ -3 °C

En relació amb la temperatura mitjana d’un període, s’entén per anomalia la diferència entre aquest valor meteorològic i el valor mitjà climàtic4 corresponent. En relació amb la precipitació acumulada durant un

període, s’entén per anomalia el percentatge d’aquest valor respecte del valor mitjà climàtic4 corresponent.

En termes climatològics, s’entén que l’estiu comprèn els mesos de juny, juliol i agost; la tardor, els mesos de setembre, octubre i novembre; l’hivern, els mesos de desembre, gener i febrer i la primavera, els

mesos de març, abril i maig. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any anterior.

L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la

cessió de les dades i el suport facilitat tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents.

4 Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de:

Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.

3

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de l’estiu del 2013 a tot Catalunya 1.1 Temperatura

L’estiu del 2013 ha estat termomètricament normal a més de tres quartes part del territori. La resta del territori es pot qualificar, a parts gairebé iguals, com a càlid o fred, tot i que de forma molt moderada ja

que les anomalies no han estat gens destacades. Es pot qualificar l’estiu com a lleugerament fred en algunes petites àrees localitzades al Pirineu, a la zona del Pallars-Ribagorça i al Ripollès, en petites zones

de l’oest de la Depressió Central i també en punts de l’extrem sud del país. Contràriament l’estiu s’ha de

qualificar com a lleugerament càlid a petites àrees ubicades a l’Empordà, a la zona de Girona-Banyoles, al Vallès Oriental, a punts del camp de Tarragona, i també a la zona que limita l’Alt Urgell amb la Noguera i

el Solsonès.

La figura 1 mostra els mapes de temperatura mitjana de l’estiu del 2013 (mapa esquerre) i de la diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica (mapa dret).

En general ha estat un estiu amb patrons similars als de l’any 2010, d’igual forma que es constatà per a la primavera del 2013.

L’estació ha presentat contrastos, i obviant tots els matisos, es pot parlar d’un juny fred, un juliol càlid i

d’un agost normal.

L’inici de l’estiu climàtic va presentar una notable variabilitat meteorològica; durant tot el mes de juny

Catalunya es va veure afectada pel pas de diverses depressions de caràcter fred i per sistemes frontals, amb el posterior establiment del flux del nord. L’abundant nuvolositat que va caracteritzar els primers

vint dies del juny, així com el flux del nord que va afectar Catalunya durant l’última desena del mes van

ser les causes que la temperatura quedés per sota dels valors normals per l’època de l’any a una bona part del país, essent el juny més fred des de 1992, ben destacat en el context del període que abasta les

dues últimes dècades en el qual els junys han estat càlids o molt càlids. En canvi, el mes de juliol va resultar en general càlid, amb les excepcions del Pirineu i d’àmplies zones de

la Depressió Central on el mes va ser normal o fred, una distribució espacial de les anomalies donada per la massa d’aire càlid tropical que es va mantenir persistent durant gran part del mes sobre Catalunya i

per les reiterades davallades tèrmiques que els ruixats i tempestes van provocar. Finalment la

temperatura a l’agost va resultar normal a gran part de Catalunya, tot i que també càlid a les comarques del nord-est, a bona part del litoral i prelitoral Central i Sud, a punts de la Catalunya Central i del

Prepirineu Occidental, i per contra lleugerament fred a les comarques de ponent i a diversos sectors del Pirineu.

La figura 2 mostra els mapes d’anomalia de la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica dels mesos de juny, juliol i agost.

Cal subratllar que durant tot l’estiu no s’ha produït cap onada de calor pròpiament dita, en contrast amb

l’estiu de l’any 2012 quan sí que es van superar els llindars de Situació Meteorològica de Perill (SMP) en repetides ocasions. Només s’han superat els llindars d’SMP per temperatura màxima extrema un parell de

vegades durant tot l’estiu: a les darreries de juliol, al litoral central i sud, i després a principis d’agost a

punts del quadrant nord-est del territori, especialment a l’Empordà, a la serralada Prelitoral, al Prepirineu i a les parts més elevades del Pirineu.

4

A gairebé totes les estacions de la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) s’han donat

valors de la temperatura mitjana estacional en el rang de la normalitat climàtica. Tot seguit es mostra

només la llista d’estacions que presenten les anomalies més destacades.

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça -1,1 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès -1,0 Pinós el Solsonès -1,0

Taula1: Anomalies negatives més baixes corresponents a l’estiu del 2013

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C)

Barcelona - el Raval el Barcelonès +1,4 Barcelona - Observatori Fabra el Barcelonès +1,4 Parets del Vallès el Vallès Oriental +1,2 Roses l’Alt Empordà +1,1 Sant Sadurní d'Anoia l’Alt Penedès +1,1 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental +1,1 Vallirana el Baix Llobregat +1,0 Viladecans el Baix Llobregat +1,0 els Hostalets de Pierola l’Anoia +1,0 Oliana l’Alt Urgell +1,0

Taula 2: Anomalies positives més altes corresponents a l’estiu del 2013

Episodis més destacats

Durant l’estiu del 2013 s’han produït pocs episodis de calor, però potser cal destacar la calor que va

afectar Catalunya entre els dies 12 i 16 del mes de juny com a element clau en l’augment del cabal dels rius del Pirineu fins al desbordament ja que va contribuir a una fusió accelerada de l’abundant quantitat

de neu encara existent en començar el juny.

Durant l’estiu de 2013 només s’han superat els llindars d’SMP per temperatura màxima extrema en

algunes de les estacions de la XEMA, en els dies següents:

Durant el dia 28 de juliol el flux del sud que acompanyava una pertorbació va provocar un augment

pronunciat de la temperatura, i a 6 EMA de la XEMA situades al litoral central i sud es va superar el llindar de l’SMP (percentil 98 de la sèrie temperatura màxima diària d’estiu, és a dir valor que

només s’ha superat en un 2% dels dies d’estiu).

Nom de l’EMA Comarca Tx (ºC)

(28/07/2013) Llindar SMP

(ºC)

Vallirana el Baix Llobregat 36,6 36,4 Tarragona - Complex Educatiu el Tarragonès 34,8 33,6 Vinyols i els Arcs el Baix Camp 34,0 33,4 Viladecans el Baix Llobregat 34,0 32,9 el Prat de Llobregat el Baix Llobregat 33,6 33,4 Amposta el Montsià 32,4 32,3

Taula 3: EMA en les què la temperatura màxima va superar l’SMP

Entre l’1 i el 5 d’agost, la temperatura va ser elevada, i puntualment es va arribar a superar el llindar

d’SMP per calor, el qual no es va tornar a sobrepassar en tot el mes. L’SMP es va superar a punts del

quadrant nord-est del territori, especialment a l’Empordà, a la serralada Prelitoral, al Prepirineu i a

les parts més elevades del Pirineu.

5

Figura 1 Mapes de temperatura mitjana de l’estiu del 2013 i de la diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

Figura 2 Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos d’estiu del 2013 Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

6

1.2 Precipitació

El comportament de la precipitació en tot l’estiu del 2013 (mesos de juny, juliol i agost) no ha estat gens homogeni al territori. El balanç per a una meitat del territori ha resultat deficitari i s’ha de qualificar com

a estiu sec per a una bona part del litoral, prelitoral i interior. En canvi un terç del territori localitzat a àrees del Pirineu, Prepirineu i Ponent ha tingut un estiu plujós. També hi ha zones molt petites de l’oest

de la Depressió Central on l’estiu s’ha de qualificar com a molt plujós i ben al contrari es pot considerar molt sec al nord del cap de Creus o a la desembocadura de la Tordera. La resta del territori es pot dir

que ha tingut un estiu pluviomètricament normal.

El comportament irregular en la distribució espaial de la precipitació rau en el seu caràcter majorment

tempestuós de diferents episodis succeïts al llarg de tots els mesos i s’ha de destacar un episodi de precipitació del mes de juny que va provocar el desbordament d’alguns dels rius pirinencs, de la Garona

especialment a la Val d’Aran.

La figura 3 il·lustra la distribució dels totals de precipitació durant l’estiu de 2013 (mapa esquerre) i la

distribució geogràfica dels percentatges de precipitació estival respecte a la mitjana climàtica (mapa dret). A la figura 4 s’il·lustra la distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de juny, juliol i

agost de 2013, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.

El juny va ser sec a gran part de Catalunya i fins i tot molt sec a punts de la Catalunya Central, litoral sud

i nord del cap de Creus, però en canvi va resultar molt plujós a la Val d’Aran i a punts de les Terres de l’Ebre. La majoria de precipitació va caure com a ruixats i tempestes, i en diversos episodis van deixar

calamarsa i pedra. També s’ha de destacar que en un parell d’episodis va nevar a les cotes més altes del Pirineu. Les dues pertorbacions més importants van afectar el país entre els dies 6 i 11, i entre els dies

17 i 19.

El juliol també va ser molt plujós al Prepirineu, Depressió Central, altiplà Central i punts del Pirineu i del

Gironès. També el nombre de dies amb precipitació va superar amb escreix els valors mitjans coneguts en algunes estacions del terç nord del país. A Campdevànol i al Pont de Suert van ser 19 els dies del mes

en què es va registrar precipitació, quan el seu valor mitjà en el període 1950-2012 resulta ser de 8,6 i 6,8 dies respectivament. De fet a Campdevànol és el juliol de tota la sèrie des de 1945 que registra més

dies de precipitació.

En canvi, va ser molt sec a àmplies zones de les terres de l’Ebre i algun punt de la Costa Brava. Van

caure fortes tempestes a gran part de Catalunya, freqüents entre els dies 8 i 21 de juliol i cal diferenciar-hi quatre episodis durant el mes en què els ruixats van ser especialment intensos a Catalunya.

Igualment a l’agost el temps va venir definit per diversos episodis de tempestes. El mes va ser deficitari pluviomètricament a una gran part de Catalunya, especialment a la meitat sud, però a d’altres sectors del

quadrant nord-est, del Pirineu i Prepirineu i de Ponent, l’agost va ser plujós o fins i tot molt plujós.

Les quantitats de precipitació més abundants al llarg de l’estiu de 2013 s’han enregistrat al Pirineu i al

Prepirineu, on puntualment s’han superat els 400 mm. A continuació es mostren les dades de precipitació superiors a 300 mm enregistrades per les EMA gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 421,1

Montesquiu Osona 412,7 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 408,3

7

Malniu (2.230 m) la Cerdanya 400,2

Gisclareny el Berguedà 391,3 el Pont de Suert l’Alta Ribagorça 387,4

Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 370,7

Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 369,0 Guardiola de Berguedà el Berguedà 367,1

Orís Osona 342,6 Molló el Ripollès 336,8

Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 332,3 Núria (1.971 m) el Ripollès 326,8

Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 326,5 la Pobla de Segur el Pallars Jussà 317,9

Sort el Pallars Sobirà 313,9

Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 309,2 Vic Osona 308,2

Vielha e Mijaran la Val d'Aran 305,9 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 304,7

Gurb Osona 304,2 Taula 4: Valors màxims de precipitació acumulada durant l’estiu del 2013

Les quantitats de precipitació registrades a les EMA gestionades per l’SMC on l’anomalia ha estat superior al 150% són les següents:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Vallfogona de Balaguer la Noguera 207,1

Lleida - la Bordeta el Segrià 150,2

Castellnou de Seana el Pla d'Urgell 145,8

Alcarràs el Segrià 122,9

Os de Balaguer – M. d'Avellanes la Noguera 198,6

el Poal el Pla d'Urgell 128,6

el Pont de Suert l’Alta Ribagorça 387,4

Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 421,1

Gimenells el Segrià 121,7

la Pobla de Segur el Pallars Jussà 317,9

Fornells de la Selva el Gironès 219,1

Mas de Barberans - Abocador el Montsià 185,6 Taula 5: Valors de precipitació acumulada durant l’estiu del 2013 a les EMA on l’anomalia ha estat màxima

Els indrets on la precipitació de l’estiu de 2013 ha estat més escassa, en els que s’han recollit menys de

40 mm, s’han localitzat a la franja del litoral. Tot seguit es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 25 mm, enregistrats durant l’estiu del 2013 a les EMA gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Malgrat de Mar el Maresme 25,5 Cerdanyola del Vallès el Vallès Occidental 32,3

Portbou l’Alt Empordà 33,5 Amposta el Montsià 34,3

Vinyols i els Arcs el Baix Camp 36,4

Barcelona - Observatori Fabra el Barcelonès 36,4 Taula 6: Valors mínims de precipitació acumulada durant l’estiu del 2013

8

Episodis pluviomètrics més destacats

Entre els dies 6 i 11 de juny la precipitació va ser generalitzada, sobretot el dia 8. Els xàfecs van ser especialment intensos en alguns sectors del litoral i del prelitoral, on puntualment es va superar el

llindar d’SMP per intensitat de precipitació (20 mm en 30 minuts). Va nevar a tot el Pirineu cap a la

cota 2.000 m, i puntualment també a cotes inferiors, acumulant un gruix en general inferior als 10 cm. Les quantitats més importants recollides durant aquests cinc dies van arribar a superar els 60,0

mm a punts del Montsià, on cal destacar els 63,9 mm de Mas de Barberans que van caure exclusivament durant el dia 8 i dels quals 32,5 mm es van enregistrar en només mitja hora.

Entre els dies 17 i 19 de juny es va registrar precipitació molt abundant a l’àrea del Pirineu,

especialment a la Val d’Aran i zones pròximes, i la precipitació acumulada va superar els 100 mm en 24 hores en alguns indrets.

La pluja d’aquest episodi d’una banda i la calor que va fer entre els dies 12 i el 16 de l’altra van provocar una fusió accelerada de la neu, encara existent i amb gruixos importants a molts sectors de

la serralada situats entre els 2.000 m i els 2.500 m en l’inici de l’estiu després d’una temporada

excepcional. El gruix de neu va disminuir a un ritme de 10 a 30 cm diaris entre els dies 12 i 18. Com a conseqüència el cabal dels rius pirinencs va créixer de forma espectacular en alguns casos fins al

seu desbordament, destacant la Garona (la Val d’Aran). A més el dia 18 es van registrar 101,2 mm a l’EMA de Vielha, essent-hi el dia més plujós de la sèrie des dels aiguats del novembre de 1982. En

aquest mateix dia es va observar un sistema de tempestes fortament organitzat que va iniciar el seu recorregut des de l’extrem sud del país al migdia i que es va desplaçar ràpidament cap al nord,

descarregant amb una intensitat inusualment elevada a punts del Montsià, el Baix Ebre, la Ribera

d’Ebre, el Priorat i les Garrigues, deixant en molts casos calamarsa i pedra. Es destaquen els 5,6 mm recollits en 1 minut que va registrar l’EMA de Falset (el Priorat). L’episodi es va cloure durant la nit

del dia 19 amb neu a les parts més elevades del Pirineu; van caure gruixos màxims de fins a 5 cm al Pallars Sobirà. Tot seguit es presenten les EMA on es van superar els 50 mm en tot l’episodi:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Vielha e Mijaran la Val d'Aran 125,7 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 123,8

Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 93,0

Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 78,1 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 69,0

Mas de Barberans - Abocador el Montsià 66,2 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 61,9

Aldover el Baix Ebre 55,8

PN dels Ports el Baix Ebre 51,7 Margalef el Priorat 50,5

Taula 7: Valors més importants de precipitació acumulada durant el període del 17 al 19 de juny

El dia 10 de juliol un nucli de tempesta sever es va formar a la comarca de la Noguera i va donar lloc

a nombroses i fortes calamarsades i pedregades. Com a precipitació més destacada cal esmentar els

78,6 mm d’Os de Balaguer – Monestir de les Avellanes, els 52,1 mm a Baldomar o els 48,3 mm a Oliola, totes tres a la mateixa comarca. La intensitat de precipitació mesurada en alguns casos va ser

molt forta, com és el cas d’Os de Balaguer – Monestir de les Avellanes on van caure 55,1 mm en

només 30 minuts, 26,7 mm dels quals en 10 minuts.

El dia 13 de juliol també hi va haver fortes tempestes al Pirineu, Prepirineu, Ponent i a punts de la

Catalunya central. Els xàfecs van anar acompanyats de notable activitat elèctrica, i localment de calamarsa a punts com Torà (la Segarra), Lleida (el Segrià), la Conca de Dalt (el Pallars Jussà) o

9

Puig-reig (el Berguedà). La intensitat va ser torrencial (superiors als 40 mm en 30 minuts) a les EMA

ubicades a Lleida – la Bordeta (el Segrià) i a Lladurs (el Solsonès). Al final del dia s’havien acumulat

quantitats de precipitació localment molt abundants (superiors als 50 mm). Destaquen a les EMA gestionades per l’SMC, els 78,5 mm a Lleida – la Bordeta (el Segrià), els 54,5 mm a Lladurs (el

Solsonès) i els 49,1 mm a Salòria (2.451 m) a la comarca del Pallars Sobirà.

El dia 19 de juliol les tempestes que van descarregar al quadrant nord-est del territori van presentar

intensitats de precipitació importants. A Torroella de Montgrí (el Baix Empordà) o al Santuari de Queralt (el Berguedà) es van superar els 35 mm en 30 minuts i les quantitats totals més elevades

registrades a les EMA gestionades per l’SMC van ser els 61,4 mm al Santuari de Queralt, els 44,5

mm a Torroella de Montgrí i els 39,3 mm a la Vall d’en Bas (la Garrotxa). Moltes d’aquestes tempestes van anar acompanyades d’una forta pedregada, especialment a l’Empordà, on a l’Estartit

es van registrar pedres de fins a 3 cm de diàmetre.

El dia 23 de juliol també hi va haver tempestes importants al terç nord del Principat: 77,6 mm a

Guardiola de Berguedà (el Berguedà), 42,8 mm a la Pobla de Segur (el Pallars Jussà) o 38,9 mm a

Das (la Cerdanya). La tempesta que es va registrar a la comarca de les Garrigues va anar acompanyada d’una forta pedregada amb pedres entre 3 i 4 cm de diàmetre.

El dia 13 d’agost van caure quantitats abundants o molt abundants a punts del nord-est localment

acompanyades de calamarsa. Destaquen els registres de la Xarxa d’Observadors Meteorològics

(XOM) d’Oix (la Garrotxa), amb 70,5 mm, i de Roda de Ter (Osona), amb 56,5 mm.

Els dies 16 i 17 d’agost es van produir tempestes arreu de Catalunya, també localment

acompanyades de calamarsa i pedra i amb quantitats acumulades molt abundants a punts de

Ponent. Del dia 16, destaquen els 92,6 mm de Sant Martí de Canals (XOM), al Pallars Jussà, i els 90,5 mm de l’estació de Vallfogona de Balaguer, a la Noguera. En aquest darrer cas, es tracta d’una

precipitació extraordinària, ja que en els 23 anys d’aquesta estació, mai no havia enregistrat una precipitació diària tan elevada.

El dia 24 d’agost les tempestes van deixar quantitats molt abundants a punts del quadrant nord-est.

Les acumulacions més importants enregistrades per la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) van ser els 71,6 mm de Gurb (Osona) i els 61,2 mm de la Quar (el Berguedà).

La intensitat de precipitació va arribar a ser torrencial a l’estació de Gurb (Osona), amb 51,9 mm en només 30 minuts. A més, en aquesta estació cal destacar també la màxima precipitació en 1 minut,

que va ser de 6,8 mm. Feia quatre anys, d’ençà dels 7,0 mm del 10 d’agost de 2009 a Orís (Osona), que una estació de la XEMA no enregistrava una intensitat minutal tan elevada.

El 27 d’agost, després de moltes setmanes sense precipitació destacable al litoral, hi va haver

tempestes localment fortes. Els registres en 30 minuts més importants van ser els 27,6 mm de Vilanova del Vallès (el Vallès Oriental) i els 27,1 mm a Vilassar de Mar (el Maresme).

Els dies 28 i 29 d’agost es van produir precipitacions que van afectar novament el litoral i prelitoral,

així com bona part de la plana de Vic, de la Catalunya Central i del Prepirineu Occidental. Destaquen

els registres en 24 hores de la XOM a Roda de Ter (Osona), amb 60,7 mm i a Cunit (el Baix

Penedès), amb 52,4 mm.

10

Figura 3

Mapes de precipitació acumulada durant l’estiu del 2013 i del percentatge d’aquesta

precipitació respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un episodi significatiu.

Figura 4. Distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de juny, juliol i agost de 2013, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.

11

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’estiu a dos observatoris

2.1 Observatori de l’Ebre

2.1.1 Temperatura

La temperatura mitjana de l’estiu del 2013 ha estat lleugerament superior a les mitjanes climàtiques a

l’Observatori de l’Ebre. Tot i l’anomalia positiva, ha estat la temperatura mitjana més baixa des de l’any 2002, en contrast amb els darrers anys, en què es van donar estius més càlids. Els valors concrets de

temperatura mitjana de l’estiu de 2013 i de la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de

referència5 són els següents:

Temperatura mitjana estacional (°C)

2013 1961-1990 1971-2000

Estiu 25,0 24,3 24,7 Taula 8: Comparació de la temperatura mitjana de l’estiu amb la mitjana climàtica de l’Observatori de l’Ebre

L’anomalia de la temperatura de l’estiu del 2013 respecte de la mitjana climàtica del 1961-1990 ha estat de +0,7 °C, i de +0,3 °C si es compara amb la mitjana del període 1971-2000.

A continuació es mostren els valors de temperatura mitjana desglossats per mesos i les mitjanes climàtiques corresponents d’ambdós períodes de referència:

Temperatura mitjana mensual (°C)

2013 1961-1990 1971-2000

Juny 22,1 22,2 22,5 Juliol 26,8 25,4 25,7

Agost 26,3 25,3 25,9 Taula 9: Comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos d’estiu amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre

L’evolució mensual mostra com l’estiu va començar amb un mes de juny en què els valors de

temperatura van estar lleugerament per sota de les mitjanes climàtiques: -0,1 ºC respecte la mitjana del període 1961-1990 i -0,4 ºC respecte de la de 1971-2000. Tot i no ser un mes excepcionalment fred en

comparació amb els valors mitjans climàtics, sí que ho va ser en el context de les darreres dues dècades,

en què els mesos de juny càlids han estat la norma; així, el juny de 2013 va ser el més fred des de l’any 1992. Durant el juliol, en canvi, la temperatura mitjana es va situar notablement per sobre de les

mitjanes climàtiques: +1,4 ºC respecte la mitjana del període de referència 1961-1990 i +1,1 ºC si es compara amb la del període 1971-2000. Per últim, l’agost va ser també càlid, encara que les anomalies

van ser inferiors: +1,0 ºC respecte la mitjana del període 1961-1990 i +0,4 ºC respecte la de 1971-2000.

El gràfic següent il·lustra l’evolució de la temperatura mitjana de l’estiu (figura 5), on s’observa una

tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95%. A continuació es mostra l’anomalia respecte de la temperatura mitjana climàtica (figura 6).

5 Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es realitza segons

les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes predefinits que actualment s’usen per fer estudis són el del 1961-1990 i el del 1971-2000.

12

Figura 5

Evolució de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1906-2013) L’evolució de la temperatura mitjana de l’estiu s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

21

22

23

24

25

26

27

28

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (

ºC

)

Any

T mitjana d'estiu - Observatori de l'Ebre

Temperaturamitjana estiu

Mitjana mòbil(11 anys)

Línia detendència

Figura 6 Anomalia de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1906-2013) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l’estiu calculada segons el període del 1961-1990.

-4

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (

ºC

)

Any

Anomalia de la T mitjana d'estiu - Observatori de l'Ebre

13

La temperatura màxima mitjana ha estat superior a les dues mitjanes climàtiques de referència; les anomalies han estat de +0,9 ºC i +0,6 ºC, respectivament:

Temperatura màxima mitjana estacional (°C)

2013 1961-1990 1971-2000 Estiu 31,2 30,3 30,6 Taula 10: Comparació entre la temperatura màxima mitjana de l’estiu i la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

La taula següent mostra els valors de temperatura màxima mitjana per mesos:

Temperatura màxima mitjana mensual (°C)

2013 1961-1990 1971-2000

Juny 28,2 28,2 28,4

Juliol 33,2 31,4 31,8 Agost 32,3 31,1 31,8 Taula 11: Comparació entre els valors de temperatura màxima mitjana dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

Al desglossament mensual s’aprecia com es va passar d’un mes de juny amb un valor de temperatura màxima mitjana pràcticament coincident amb la mitjana climàtica dels períodes de referència, a

anomalies càlides durant els dos mesos següents. Les anomalies positives van ser especialment notables

durant el mes de juliol, quan es van situar en +1,8 ºC respecte la mitjana del període 1961-1990 i en +1,4 ºC respecte de la de 1971-2000. A l’agost van ser més lleus: +1,2 ºC i +0,5 ºC respecte cada

període climàtic de referència.

La temperatura mínima mitjana de l’estiu ha estat lleugerament superior als valors mitjans climàtics: +0,5 °C respecte de la mitjana del 1961-1990 i +0,1 ºC respecte de la del període 1971-2000.

Temperatura mínima mitjana estacional (°C)

2013 1961-1990 1971-2000 Estiu 18,8 18,3 18,7 Taula 12: Comparació entre la temperatura mínima mitjana de l’estiu i la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

Els valors de temperatura mínima mitjana dels mesos d’estiu han estat els següents:

Temperatura mínima mitjana mensual (°C)

2013 1961-1990 1971-2000

Juny 15,9 16,2 16,5

Juliol 20,4 19,3 19,5 Agost 20,2 19,4 20,0 Taula 13: Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

El primer mes de l’estiu va tenir una temperatura mínima mitjana per sota de les mitjanes climàtiques,

amb anomalies de -0,3 ºC respecte el període 1961-1990 i de -0,6 ºC en comparació amb la mitjana del

període 1971-2000. El juliol, en canvi, va presentar anomalies positives, però no tan marcades com en el cas de la temperatura màxima mitjana: +1,1 ºC en comparació amb la mitjana del període 1961-1990 i

+0,9 ºC respecte la del període 1971-2000. A l’agost les anomalies van minvar, apropant-se més a les mitjanes climàtiques; les anomalies van ser de +0,8 ºC i +0,2 ºC, respectivament.

14

El gràfic següent il·lustra l’evolució dels valors de temperatura extrema de l’estiu des del començament

de la sèrie. Totes les variables presenten una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95% (figura 7).

Figura 7

Evolució de les temperatures extremes de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1906-2013) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de l’estiu (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu.

5

10

15

20

25

30

35

40

45

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

2013

T (

ºC)

Any

Evolució de la temperatura d'estiu - Observatori de l'Ebre

TXx

TXm

TNm

TNn

Línia detendència

15

2.1.2 Precipitació

L’estiu del 2013 ha estat el més plujós des de l’any 1997 a l’Observatori de l’Ebre; la precipitació recollida

ha estat clarament superior a la precipitació mitjana climàtica:

Precipitació estacional acumulada (mm)

2013 1961-1990 1971-2000

Estiu 128,3 90,2 91,3 Taula 14: Comparació entre els valors de precipitació de l’estiu i els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori de l’Ebre

Comparada amb la precipitació mitjana dels dos períodes climàtics de referència, la precipitació

acumulada durant l’estiu del 2013 ha estat: · 38,1 mm superior a la mitjana climàtica del trentenni de referència 1961-1990 (per tant, ha plogut

un 142,2% respecte de la precipitació mitjana corresponent a aquest període).

· 37,0 mm superior a la mitjana climàtica del trentenni de referència 1971-2000 (que representa un 140,5% de la precipitació mitjana climàtica del període abans esmentat).

Tot seguit es presenten els valors de precipitació dels mesos d’estiu:

Precipitació mensual acumulada (mm)

2013 1961-1990 1971-2000

Juny 86,5 40,3 41,4 Juliol 26,1 13,5 13,4

Agost 15,7 36,4 36,5 Taula 15: Comparació entre els valors de precipitació acumulada dels mesos d’estiu i les mitjanes corresponents a l’Observatori de l’Ebre

Els dos primers mesos de l’estiu van ser plujosos; tant al juny com al juliol va ploure aproximadament el

doble de les mitjanes climàtiques de referència. A més, la precipitació del juny va ser excepcional en

comparació amb els mesos de juny dels darrers anys, ja que va ser la més abundant des de l’any 1992. L’agost, en canvi, va presentar dèficit pluviomètric: la precipitació acumulada durant aquest mes no va

arribar a la meitat de la mitjana climàtica. Tot i així, els anys 2012 i 2011 encara van ser més secs, ja que pràcticament no es va produir precipitació.

Els gràfics següents mostren l’evolució en forma de totals i de percentatge de la precipitació de l’estiu. No s’hi observa cap tendència estadísticament significativa.

16

Figura 8

Evolució de la precipitació de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1906-2013) L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents a l’estiu del 1938; per això, la gràfica queda interrompuda durant l’estiu del 1939.

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

2013

PP

T (

mm

)

Any

Evolució de la precipitació de l'estiu Observatori de l'Ebre

Figura 9

Percentatge de la precipitació de l’estiu respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1906-2013) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica de l’estiu dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, estius més plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen estius més secs. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període. L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents a l’estiu del 1938; per això, la gràfica queda interrompuda durant l’estiu d’aquell any.

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

250

300

350

400

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

% P

PT

Any

% Precipitació d'estiu respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 - Observatori de l'Ebre

17

2.2 Observatori Fabra

2.2.1 Temperatura

L’estiu del 2013 ha resultat càlid a l’Observatori Fabra, ja que la temperatura mitjana ha estat superior a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència.

Temperatura mitjana estacional (°C)

2013 1961-1990 1971-2000 Estiu 23,3 21,8 22,1 Taula 16: Comparació entre la temperatura mitjana de l’estiu i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

L’anomalia ha estat de +1,5 ºC en comparació amb el període de referència 1961-1990 i de +1,2 ºC

respecte al del 1971-2000.

La taula següent conté els valors de la temperatura mitjana dels mesos d’estiu:

Temperatura mitjana mensual (°C)

2013 1961-1990 1971-2000

Juny 19,5 19,7 19,8 Juliol 25,6 23,1 23,3

Agost 24,9 22,6 23,2 Taula 17: Comparació entre la temperatura mitjana mensual dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

El desglossament mensual mostra un primer període més fresc al mes de juny, en què la temperatura

mitjana va estar lleugerament per sota de les mitjanes climàtiques, i un altre clarament càlid als mesos de juliol i agost. De fet, el juliol va ser el cinquè més càlid de tota la sèrie. Les anomalies concretes van

ser, al juny, de -0,2 ºC respecte la mitjana climàtica de 1961-1990 i de -0,3 ºC respecte de la de 1971-2000; al juliol, van pujar fins a +2,5 ºC i +2,3 ºC, respectivament, mentre que a l’agost van disminuir

molt lleugerament, situant-se en +2,3 ºC respecte la mitjana del període 1961-1990 i +1,7 ºC respecte de la de 1971-2000. Tot i les anomalies positives dels dos últims mesos de l’estiu, cal remarcar que no

s’han donat valors de temperatura màxima extraordinàriament elevats, sinó que el balanç càlid ha estat

fruit de la persistència de valors de temperatura alts, però no extrems.

Els gràfics següents mostren l’evolució de la temperatura mitjana de l’estiu i l’anomalia respecte de la mitjana climàtica (figures 10 i 11). S’hi observa una tendència positiva estadísticament significativa,

amb un nivell de confiança del 95%.

18

Figura 10

Evolució de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori Fabra (1914-2013) L’evolució de la temperatura mitjana de l’estiu s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell, es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (

ºC

)

Any

T mitjana d'estiu - Observatori Fabra

Temperaturamitjana estiu

Mitjana mòbil(11 anys)

Línia detendència

Figura 11 Anomalia de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori Fabra (1914-2013) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l’estiu calculada segons el període 1961-1990.

-5

-4

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

5

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (

ºC

)

Any

Anomalia de la T mitjana d'estiu - Observatori Fabra

19

La temperatura màxima mitjana de l’estiu ha estat superior als valors mitjans climàtics, amb anomalies

de +2,2 °C i +1,9 °C respecte de les mitjanes dels dos períodes de referència:

Temperatura màxima mitjana estacional (°C)

2013 1961-1990 1971-2000

Estiu 28,3 26,1 26,4 Taula 18: Comparació entre la temperatura màxima mitjana de l’estiu i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

Els valors de temperatura màxima mitjana desglossats per mesos han estat els següents:

Temperatura màxima mitjana mensual (°C)

2013 1961-1990 1971-2000 Juny 24,0 23,8 23,9

Juliol 30,7 27,5 27,6

Agost 30,1 26,9 27,6 Taula 19: Comparació entre els valors de la temperatura màxima mitjana dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

D’igual manera que la temperatura mitjana, per a la temperatura màxima mitjana es distingeixen

clarament dos períodes: un mes de juny amb valors propers a les mitjanes climàtiques, i uns mesos de juliol i agost remarcablement càlids. Els valors concrets de les anomalies es van situar, al juny, en

+0,2 ºC respecte el període de referència 1961-1990 i en només +0,1 ºC respecte el 1971-2000; al juliol,

en +3,2 ºC i +3,1 ºC, respectivament; i a l’agost, en +3,2 ºC i +2,5 ºC. Aquestes anomalies positives tan marcades dels dos últims mesos evidencien la influència decisiva dels valors de temperatura màxima en

el balanç càlid estacional, que tot i no ser extrems, sí van ser persistents.

La temperatura mínima mitjana de l’estiu també ha estat superior a la mitjana dels períodes 1961-1990 i 1971-2000, però en menor grau que la temperatura màxima mitjana, ja que les anomalies han estat de

només +0,8 ºC i +0,5 ºC, respectivament:

Temperatura mínima mitjana estacional (°C)

2013 1961-1990 1971-2000

Estiu 18,4 17,6 17,9 Taula 20: Comparació entre la temperatura mínima mitjana de l’estiu i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

La taula següent mostra els valors mensuals de la temperatura mínima mitjana:

Temperatura mínima mitjana mensual (°C)

2013 1961-1990 1971-2000 Juny 15,0 15,6 15,8

Juliol 20,4 18,7 18,9 Agost 19,7 18,4 18,9 Taula 21: Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos d’estiu i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

L’estiu va començar amb un mes de juny en què la mitjana de la temperatura mínima va ser apreciablement inferior als valors mitjans climàtics; de fet, va ser la més baixa des de l’any 1992. L’anomalia va ser de -0,6 ºC

respecte la mitjana del període 1961-1990 i de -0,8 ºC respecte la de 1971-2000. A partir del juliol, en canvi, es van donar valors de temperatura mínima notablement per sobre de la mitjana; les anomalies van ser de

20

+1,7 ºC i +1,5 ºC respecte cada període de referència. Per últim, a l’agost les anomalies van disminuir

lleugerament, encara que es van mantenir en valors clarament per sobre de la mitjana: +1,3 ºC respecte el

període 1961-1990 i +0,8 ºC si es compara amb el període de referència 1971-2000.

El gràfic que es mostra a continuació il·lustra l’evolució dels valors de temperatura extrema de l’estiu des del començament de la sèrie. Totes les variables, excepte la temperatura mínima absoluta, presenten

una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95% (figura 12).

Figura 12

Evolució de les temperatures extremes de l’estiu a l’Observatori Fabra (1914-2013) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de l’estiu (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) s’expressa en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc.

5

10

15

20

25

30

35

40

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

2013

T (

ºC)

Any

Evolució de la temperatura d'estiu - Observatori Fabra

Txx

Txm

Tnm

Tnn

Línia detendència

21

2.2.2 Precipitació

L’estiu del 2013 es pot qualificar de sec a l’Observatori Fabra, ja que la precipitació acumulada ha estat molt inferior als valors mitjans climàtics. Cal destacar que ha estat la més baixa des de l’any 2005.

Precipitació estacional acumulada (mm)

2013 1961-1990 1971-2000 Estiu 38,9 116,8 115,9

Taula 22: Comparació entre els valors de precipitació de l’estiu i els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori Fabra

La precipitació total recollida durant l’estiu ha estat de només 38,9 mm: · 77,9 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència 1961-1990 (per tant, ha plogut un

33,3% respecte de la precipitació mitjana corresponent al període 1961-1990). · 77,0 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència 1971-2000 (que representa un

33,6% de la precipitació mitjana climàtica 1971-2000).

La precipitació de l’estiu detallada per mesos ha estat la següent:

Precipitació mensual acumulada (mm)

2013 1961-1990 1971-2000

Juny 19,0 39,0 42,5 Juliol 14,9 23,2 22,1

Agost 5,0 54,7 51,3 Taula 23: Comparació entre els valors acumulats de precipitació dels mesos d’estiu i les mitjanes corresponents a l’Observatori Fabra

Tots tres mesos presenten dèficit pluviomètric respecte les mitjanes climàtiques, si bé destaca

especialment l’agost. Climàticament és el mes estival en què es dóna el màxim pluviomètric, i en canvi, ha estat el més sec; els 5,0 mm recollits no arriben al 10% de la precipitació mitjana climàtica. Pel que fa

al juny, la precipitació recollida, gairebé tota corresponent a la tempesta del dia 8, va representar el 48,7% respecte la mitjana de 1961-1990 i el 44,7% respecte la de 1971-2000. La precipitació del juliol va

representar el 64,2% i el 67,4%, respectivament.

Tot seguit es representa l’evolució de la precipitació durant l’estiu i del percentatge d’aquesta respecte de

les mitjanes climàtiques. No s’hi observa cap tendència estadísticament significativa (figures 13 i 14).

22

Figura 13

Evolució de la precipitació de l’estiu a l’Observatori Fabra (1914-2013)

0

50

100

150

200

250

300

350

400

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

2013

PP

T (

mm

)

Any

Evolució de la precipitació d'estiuObservatori Fabra

Figura 14 Percentatge de la precipitació de l’estiu respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori

Fabra (1914-2013) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica de l’estiu dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, tardors més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen tardors més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període.

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

250

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

% P

PT

Any

% Precipitació d'estiu respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 - Observatori Fabra

23

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant l’estiu a l’Estartit

L’evolució dels valors de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit (latitud 42° 03’; longitud 3° 15’ 15’’) durant l’estiu del 2013 a diferents fondàries ha estat la següent:

Estiu del 2013 Juny

T (°C)

Juliol

T (°C)

Agost

T (°C)

T mitjana de l’estiu

(°C)

En superfície 18,0 21,9 22,9 20,9

20 m de fondària 16,4 18,1 21,1 18,5

50 m de fondària 15,2 14,3 15,1 14,9 80 m de fondària 14,1 13,7 13,6 13,8 Taula 22: Temperatura mitjana de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant l’estiu del 2013

No es disposa de les dades necessàries per calcular la temperatura mitjana climàtica a les diferents

fondàries, segons els períodes estàndard definits per l’Organització Meteorològica Mundial, però si es calculen els valors mitjans prenent tota la sèrie disponible, s’obté la taula següent:

Estiu, mitjana

del 1974-2013

Juny

T (°C)

Juliol

T (°C)

Agost

T (°C)

T mitjana de l’estiu

(°C)

En superfície 19,1 21,8 22,8 21,3

20 m de fondària 17,5 19,8 20,7 19,3

50 m de fondària 14,8 14,9 15,2 15,0 80 m de fondària 13,4 13,5 13,6 13,5 Taula 23: Temperatura mitjana climàtica de l’estiu de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries

A continuació es mostren les anomalies de la temperatura del mar d’aquest estiu respecte a les mitjanes

anteriors per a les diferents fondàries:

Anomalies de l’estiu 2013

Juny

T (°C) Juliol T (°C)

Agost T (°C)

Estiu del 2013 (°C)

En superfície -1,1 +0,1 +0,1 -0,3

20 m de fondària -1,1 -1,7 +0,4 -0,8 50 m de fondària +0,4 -0,6 -0,1 -0,1

80 m de fondària +0,7 +0,2 0,0 +0,3 Taula 24: Anomalies tèrmiques de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant els mesos d’estiu

La temperatura mitjana de l’aigua del mar en els nivells més superficials ha estat una de les més fredes dels

últims anys; especialment en el de 20 metres de fondària, on l’anomalia global de l’estiu ha estat de -0,8 ºC,

la més baixa des de l’any 1991. En superfície, ha estat la temperatura més baixa des de l’any 2002, amb una anomalia de -0,3 ºC. Des de mitjans de maig i fins als primers dies de juliol, els valors de temperatura en

superfície van ser inferiors a la mitjana, pràcticament sense interrupció; això explica en bona part l’anomalia negativa global de l’estiu. La temperatura per sobre de la mitjana que es va donar sobretot a finals de juliol va

compensar els valors baixos de principis de mes, fent que la temperatura mitjana del juliol resultés similar a la mitjana climàtica. D’altra banda, els zig-zags tèrmics del mes d’agost van fer que la temperatura mitjana

d’aquell mes quedés propera al valor mitjà climàtic en superfície. En nivells més profunds, en canvi, la

temperatura ha estat similar o fins i tot lleugerament superior a la mitjana. A 80 metres de fondària, la temperatura va passar d’anomalies positives a principis de l’estiu, a valors molt similars a la mitjana des de

mitjans i fins a finals de l’estació.

24

Tot seguit es mostren les gràfiques amb l’evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant l’estiu

(figura 15), la qual presenta una tendència positiva amb un nivell de significació del 95% a totes les

fondàries.

Figura 15 Evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant l’estiu El primer gràfic indica el valor mitjà de la temperatura de l’estiu a cada fondària amb una recta de traç continu i les línies de tendència de l’evolució de la temperatura als diferents nivells amb traç discontinu. Els altres gràfics il·lustren les anomalies tèrmiques de l’aigua del mar a diferents fondàries respecte de la mitjana de tota la sèrie.

10

12

14

16

18

20

22

24

19

73

19

75

19

77

19

79

19

81

19

83

19

85

19

87

19

89

19

91

19

93

19

95

19

97

19

99

20

01

20

03

20

05

20

07

20

09

20

11

20

13

T (

ºC)

Any

Evolució T mar a l'Estartitdurant l'estiu (ºC)

T superfície

T 20m

T 50m

T 80m

Línia detendència

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

19

74

19

75

19

76

19

77

19

78

19

79

19

80

19

81

19

82

19

83

19

84

19

85

19

86

19

87

19

88

19

89

19

90

19

91

19

92

19

93

19

94

19

95

19

96

19

97

19

98

19

99

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

T (

ºC)

Any

Anomalia de la T mitjana de l'estiuAigua del mar (superfície) - l'Estartit

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

19

74

19

75

19

76

19

77

19

78

19

79

19

80

19

81

19

82

19

83

19

84

19

85

19

86

19

87

19

88

19

89

19

90

19

91

19

92

19

93

19

94

19

95

19

96

19

97

19

98

19

99

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

T (

ºC)

Any

Anomalia de la T mitjana de l'estiuAigua del mar (fondària: 20 m) - l'Estartit

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

19

74

19

75

19

76

19

77

19

78

19

79

19

80

19

81

19

82

19

83

19

84

19

85

19

86

19

87

19

88

19

89

19

90

19

91

19

92

19

93

19

94

19

95

19

96

19

97

19

98

19

99

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

T (

ºC)

Any

Anomalia de la T mitjana de l'estiuAigua del mar (fondària: 50 m) - l'Estartit

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

19

74

19

75

19

76

19

77

19

78

19

79

19

80

19

81

19

82

19

83

19

84

19

85

19

86

19

87

19

88

19

89

19

90

19

91

19

92

19

93

19

94

19

95

19

96

19

97

19

98

19

99

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

T (

ºC)

Any

Anomalia de la T mitjana de l'estiuAigua del mar (fondària: 80 m) - l'Estartit