Biologia i Geologia1r ESO

MªL. Fernández Fernández M

. Gayo Escribano

J. Fernández Casanova

M.A

. Ibáñez Martín

ww

w.m

heduc

ati

on.

es

Biologia i Geologia1r ESO

Continguts que complementen lateva formació i s’adapten a les

teves necessitats

Llibre de text Projecte digitalLlibre de text

Propostes didàctiques per dinamitzari motivar

Recursos pedagògics

...una nova forma d’aprendre

M.ª Luisa Fernández FernándezMiriam Gayo Escribano

Jesús Fernández CasanovaMiguel Antonio Ibáñez Martín

Biologia i Geologia 1r ESO

Pensat per motivar-te, per despertaren tu la passió per aprendre

Plataforma d’aprenentatge adaptatiu que s’ajusta al teu ritme i reacciona davant les

teves respostes

9 788448 195779

ISBN: 978-84-486-XXXX-X

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

1  La Terra en l’universSumari1 L’univers

2 L’estructura del sistema solar

3 La Terra, un planeta excepcional

4 La Lluna, un satèl·lit de la Terra

«Fa vint anys, els astrònoms van descobrir el primer planeta al voltant d’una estrella similar al Sol i el van anomenar Dimidi (abans 51 Pegasi b). Des de llavors, els astrònoms han descobert milers de mons exòtics nous, han analitzat atmosferes de planetes llunyans i desen-volupen tecnologia punta per llançar-nos a la recerca de vida alienígena.

Planetes amb dos sols, planetes errants sense estrella, cosins propers al planeta Terra. Aquesta és la història dels primers caçadors de planetes, i de com ara estan preparats per respondre a una de les preguntes més antigues de la humanitat: hi ha vida en algun altre lloc de l’univers?»

Text traduït i adaptat d’Exoplanet Exploration Communications NASA Team.

Si vols accedir a més informació sobre el tema, consul-ta aquest enllaç: bit.ly/another_earth

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

DescobreixFa mil·lennis, els éssers humans vam començar a explorar el nostre planeta buscant noves terres i for-mes de vida noves. Actualment, els éssers humans hem ampliat horitzons per buscar planetes germans capaços de contenir vida, i els anomenem exoplanetes.A hores d’ara, hi ha dues missions espacials a la recer-ca d’exoplanetes: el Projecte Keppler, de la NASA, i el Projecte PLUTO, de l’Agència Espacial Europea (ESA).Coneixes els diferents cossos estel·lars que formen l’univers? Observa les imatges i indica el nom dels que coneguis.

Una de les característiques que podem observar en les imatges és que alguns d’aquests cossos emeten llum. Elabora una taula amb dues columnes i indica quins emeten llum i quins no, i contesta:Per què creus que emeten llum?Sabries dir quins són planetes? En quins creus que po-dríem trobar vida? Explica per què.En l’enllaç següent podràs trobar informació senzilla de l’Agència Espacial Europea sobre l’univers i el nos-tre sistema solar:bit.ly/Información_Sistema_SolarTambé pots descobrir més sobre el Projecte Kepler:bit.ly/Proyecto_Kepler

a) b) c)

d) e) f)

Què sé sobre l’univers?

Què vull saber sobre l’univers?

Conec què hi ha en l’univers.

Sé on és la Terra i els moviments que fa el planeta.

Entenc què és un eclipsi.

Comprenc per què hi ha quatre estacions.

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

4 UNITAT 1

L’ésser humà sempre s’ha preguntat com són els astres i les estrelles que l’envol-ten, l’univers del qual forma part. Al llarg de la història, el concepte d’univers ha variat.

Les civilitzacions primitives observaven com el Sol «sortia» cada matí des del mateix punt i s’«amagava» en el punt oposat. Això els va portar a la idea que la Terra era plana i no tenia moviment.

Van ser els grecs els qui, fent observacions i càlculs, van deduir que la Terra era esfèrica i «flotava» juntament amb altres astres. A partir de llavors, van sorgir teories més científiques, com el geocentrisme i l’heliocentrisme.

Model geocèntric Model heliocèntric

Aquest model va ser descrit al segle ii dC per Claudi Ptolemeu i suposava que la Terra era el centre de l’univers i tots els astres giraven al seu voltant. Aquest model es va considerar vàlid durant uns quants segles.Es tractava d’un model intuïtiu, perquè des de la superfície del planeta sembla que en efecte són els astres els que es desplacen i la Terra es manté quieta. Tanmateix, els càlculs contradeien la intuïció.

Aquest descobriment revolucionari es deu a Nicolau Copèrnic. Fa només 500 anys que coneixem que el Sol és el centre del sistema solar i que els planetes giren al seu entorn.Com sol passar en ciència, els càlculs es van anar acumulant durant segles, fins que les proves van ser irrefutables: el model geocèntric no funcionava, no explicava correctament les observacions. Si el centre del sistema era el Sol, les dades encaixaven.

Origen i evolució de l’universAvui dia no se sap amb certesa com es va formar l’univers, però hi ha una sèrie de teories que intenten explicar-ne l’origen. Les més acceptades en l’actualitat són les que s’exposen a continuació.

L’origen: teoria del big bangSegons la teoria del big bang, també anomenada de la gran explosió, fa uns 13 700 milions d’anys tota la matèria estava concentrada en un punt concret de l’espai; en un moment determinat va tenir lloc una gran explosió que va causar l’expansió d’aquesta matèria en totes direccions.

L’Univers

Actualment, l’univers es defineix com la suma de tot allò que existeix i de les lleis físiques que ho regeixen; això engloba el temps, l’espai, la matèria, l’ener-gia, etc.

De què parlem...Relaciona cada definició amb un d’aquests termes: teoria, fet ci-entífic, llei i hipòtesi.

a. Fenomen natural que s’ob-serva.

b. Idea per explicar un fet ob-servat.

c. Descripció d’un fenomen ob-servat en la natura que es compleix cada vegada que es prova.

d. Explica per què passen els fets observats.

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

5UNITAT 1

A poc a poc, les elevades temperatures van baixar i van originar agrupacions de matèria en forma d’estrelles i planetes. Des de llavors, l’univers continua en evolució i moviment, expandint-se, però cada vegada més lentament.

Sabies que...La teoria del big bang deixa al-gunes incògnites sense resoldre: per què va explotar la matèria? Com era la matèria abans de l’instant de l’explosió? Com s’ex-plica la mida actual de l’univers?

L’univers inflacionariLa teoria de l’univers inflacionari proposa que en els primers instants, quan encara estava molt calent, l’univers es va començar a expandir cada vegada més ràpida-ment, fet que encara té lloc en l’actualitat.

Teoria de l’univers oscil·lantSegons aquesta teoria, l’univers frenarà el procés d’expansió i es començarà a con-treure fins a tornar a unir tota la massa en un únic punt, anomenat big crunch.

 Experimenta  Materials: 1 globus, 1 pinça, 1 cinta mètrica, retolador permanent.

Procediment:

1. Infla una mica el globus; utilitza una pinça perquè no es desinfli.

2. Pinta amb el retolador uns punts negres a diferents dis-tàncies els uns dels altres. Posa-li un nombre a cada punt. Què creus que representen aquests punts?

3. Mesura les distàncies entre els punts i anota els resul-tats. Infla el globus una mica més. Què simulem inflant el globus?

4. Torna a mesurar la distància entre les galàxies. Repeteix el procés unes quantes vegades. La distància entre punts es manté, o creix cada vegada més?

Instants després de l’explosió, es comencen a formar les primeres partícules de matèria, que evolucionen a mesura que l’univers es refreda.

L’univers es va mantenir fosc durant 300 000 anys, fins que les partícules es van poder unir i van originar els primers àtoms. La llum es va fer visible.

Durant milions d’anys, la gravetat agrupa la matèria i origina les primeres estrelles i galàxies.

Les estrelles i les galàxies evolucionen i formen elements nous a partir dels originals, l’hidrogen i l’heli.

En el començament de l’univers, la matèria existia en forma d’energia i es concentrava en un punt.En un moment concret que anomenem big bang, l’energia es va alliberar de cop i va formar la primera matèria de l’univers.

La gran explosió

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

Univers

La via làctia

Nebuloses

Sol

Sistema solar

Gas i polsinterestel·lars

Cúmuls estel·lars

Cossos menorsSón les estrelles, els asteroides

i els meteoroides.

format per

com

composta per

constituïdes per són

poder ser

GalàxiesAgrupacions d’estrelles, planetes, gasos i pols.

Agrupació d'estrelles, planetes, gasos i pols.

Planetes nansCossos que giren al voltant d’una

estrella, però de dimensions menors que els planetes.

Satèl·litsCossos celestes que giren

al voltant d’un altre cos celeste.

EstrellesFormades sobretot per

hidrogen i heli, a l’interior tenen lloc reaccions

nuclears que desprenen molta energia i llum.

a

b

PlanetesCossos celestes que giren al voltant d’una estrella. No emeten llum. Estan compostos dels elements originats a

les estrelles.

La Lluna Plutó

Què penses sobre…Si les estrelles emeten llum i els planetes i satèl·lits no, per què els veiem brillar en el cel?

Quan mirem el cel, com es pot distingir una estrella d’un plane-ta?

Els components de l’universLa matèria formada després del big bang era molt senzilla. Pràcticament els únics elements de l’univers eren àtoms d’hidrogen i d’heli. Aquests àtoms es van comen-çar a agrupar i a formar protoestrelles, en les quals van començar a tenir lloc reac-cions nuclears que van generar altres elements químics, com el liti, el sodi i el carboni.

En l’actualitat, la matèria agafa forma d’estrelles, planetes i altres cossos menors, que s’agrupen i originen galàxies disperses per tot l’univers conegut.

6 UNITAT 1

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

7UNITAT 1

Les galàxies són agrupacions enormes d’estrelles, nebuloses, planetes i altres cos-sos. El nombre de galàxies en l’univers és de milers de milions, i poden agafar forma el·líptica, espiral o irregular.

Galàxia el·líptica Galàxia espiral Galàxia irregular

La Via Làctia és la galàxia on es localitza la nostra estrella, el Sol, i, per tant, també el nostre planeta, la Terra.

La Via Làctia està composta per uns 200 000 milions d’estrelles, que es disposen formant una espiral enorme i aplanada que gira al voltant del centre com si fos un remolí. El Sol es troba en un dels braços de l’espiral, a prop de la vora.

Unitats de mesura de l’universLes dimensions dels cossos estel·lars i les distàncies que els separen són enormes. Igual que hi ha unitats per mesurar dimensions molt petites, n’hi ha d’altres per treballar amb distàncies enormes, com les que es fan servir quan es maneguen dades d’astronomia. Les dues unitats més freqüents són la unitat astronòmica i l’any llum.

Terra

Unitat astronòmicaÉs la distància mitjana entre la Terra i el Sol. De manera aproximada equival a 150 000 000 km.

Any llumÉs la distància que recorre la llum en un any. Equival aproximadament a 9 460 000 000 000 km.

1 UA

Sabies que...El centre de la Via Làctia es tro-ba a uns 25 000 anys llum de la Terra i s’hi localitzen desenes de petits forats negres i un gran fo-rat negre anomenat Sagitari A*.

 Analitza i reflexiona  Volem construir una gran maqueta del sistema solar de 10 metres de diàmetre. Si sabem que el diàmetre real del sistema solar és d’unes 20  000 unitats astronòmiques,

calcula a quina distància es trobaria la Terra del Sol en la nostra maqueta. Expressa el resultat en centímetres.

 Activitats  1. Elabora en el quadern un mapa mental de l’univers.

L’esquema ha de contenir un resum de les idees prin-cipals de tots els apartats.

2. Les teories científiques poden canviar a mesura que es disposa d’instruments de mesura millors i de més da-des, que són interpretades per la comunitat científica per arribar a acords. Quina de les teories sobre l’ori-gen i evolució de l’univers et convenç més? Per què?

Próxima Centauri

4,2 anys llum o 39 732 000 000 000 km150 000 000 km

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

8 UNITAT 1

Ciència 2.0Accedeix al vídeo per conèixer les missions de l’ESA (Agència Espacial Europea) que exploren el sistema solar:

bit.ly/Exploración_sistema_ solar

L’estructura del sistema solarEl sistema solar és un sistema planetari format per una gran estrella, el Sol, i vuit planetes, amb els satèl·lits respectius, que giren al seu voltant en òrbites el·lípti-ques. També formen part del sistema solar planetes nans, asteroides, estrelles, me-teorits i corpuscles interplanetaris. Tots es mouen dins de la Via Làctia.

Origen del sistema solarPer explicar la formació del sistema solar hi ha diverses teories, algunes de les quals s’han descartat perquè no es corresponen amb les dades observades; d’al-tres encara estan en discussió en la comunitat científica.

Actualment la teoria més acceptada sobre la formació del sistema solar terrestre és la teoria nebular o planetesimal, que planteja que el sistema solar es va for-mar fa uns 4 600 milions d’anys a partir d’una nebulosa de gas i pols estel·lar en rotació.

Una nebulosa formada per pols estel·lar comença a girar sobre si mateixa.

La matèria es concentra en el centre de la nebulosa i dona lloc al Sol en una etapa inicial. Rep el nom de protosol.

La matèria de la nebulosa xoca entre si i es formen fragments cada vegada més grans.

La major part de la matèria de la nebulosa s’ha concentrat en grans cossos, els planetes i satèl·lits.

 Coopera i aprèn  Ara descobrirem quina edat té el nostre planeta. Per fer-ho, formem grups de quatre alumnes, i cada alumne o alumna es numera de l’u al quatre.

1. Penseu individualment durant dos minuts quina penseu que pot ser l’edat de la Terra.

• Cadascun de vosaltres escriu en el quadern el que ha pensat.

2. Compartiu les respostes amb el grup; debateu i elabo-reu una resposta en comú.

3. El professor o professora diu un número en veu alta i l’alumne de cada grup seleccionat s’aixeca i es despla-ça per la classe buscant respostes noves.

4. Els alumnes asseguts heu de cridar algun company dels que estan aixecats perquè s’uneixi al vostre grup.

5. Els alumnes aixecats ocupen el lloc buit en el grup nou.

• Quan el professor fa un senyal, comparteixen les res-postes.

6. Finalment, el professor dona la indicació de tornar al grup original per compartir la informació nova amb els membres del vostre equip.

7. Ara ja esteu tots preparats per a una gran posada en comú.

Núvol de pols i gasos (H2 i He)

Protosol

Planetesimals

Sol

Cossos planetaris

Sol

Planetes i satèl·lits

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

9UNITAT 1

El SolÉs l’estrella que es troba en el centre del sistema solar.

La lluminositat que presenta una estrella i l’energia que desprèn són conseqüència de les reaccions de fusió nuclear que tenen lloc a l’interior.

En el cas del Sol, la superfície es troba a uns 6 000 ºC, una temperatura similar a la del nucli intern de la Terra.

Les estrelles com el Sol són llocs molt especials perquè s’hi forma la matèria de l’univers. Són esferes incandescents enormes capaces de generar l’energia neces-sària perquè àtoms lleugers s’uneixin i formin d’altres de més pesants. Els àtoms són els «maons» que componen la matèria de l’univers.

Les estrelles són cossos esfèrics de plasma (estat similar al gasós) que eme-ten llum i calor. Estan formades sobretot per dos gasos, hidrogen i heli.

 Et proposem un repte  El sistema solar es pot representar tenint en compte dues escales: els diàmetres dels planetes i la distància al Sol.

En aquesta activitat us proposem que, de manera grupal, elaboreu un dels dos models.

Maqueta de diàmetres Maqueta de distàncies al Sol

En paper continu es retalla un cercle de color groc per representar el Sol. Els diferents planetes es retallen en cartolina, i se’n dibuixen les característiques principals per identificar-los amb més facilitat. Finalment, tots s’enganxen a sobre del disc solar.

Es talla una cartolina a tires de 10 cm d’ample i s’uneixen fins a tenir una cinta d’uns quants metres. Tot seguit, es dibuixen, a la distància que els correspon, els diferents planetes. Es recomana utilitzar una escala d’1 cm per cada 10 milions de quilòmetres.

Us ha sorprès el resultat de la feina que heu fet? Ha canviat la idea que tenies sobre les dimensions del sistema solar?

Expliqueu per què creieu que en els llibres de text i en les imatges que representen el sistema solar no s’apliquen aquestes dues escales.

Si voleu ampliar informació sobre aquest tema, entreu en els enllaços següents per descobrir els secrets del siste-ma solar i la seva escala:

bit.ly/Secretos_sistema_solar

bit.ly/Escala_universo

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

Planeta nan. Cos celeste que no és un satèl·lit de cap altre planeta i que gira en òrbites al voltant del Sol. Els cinc planetes nans del sistema solar, per ordre de proximitat al Sol, són Ceres, Plutó, Haumea, Makemake i Eris.

Planetes rocosos. Es localitzen entre el Sol i el cinturó d’asteroides, i són quatre: Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Tots tenen un nucli metàl·lic envoltat per una capa rocosa i estan coberts per una capa prima gasosa, l’atmosfera. Són de mida petita i tenen pocs satèl·lits o cap.

Asteroide. Cos rocós o metàl·lic més petit que un planeta i més gran que un meteorit.

Cometa. Cos celeste format per gel, roques i pols que gira al voltant del Sol.

Planetes gasosos. Són els quatre planetes que es troben més enllà del cinturó d’asteroides: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Posseeixen un nucli sòlid petit envoltat per una gran atmosfera de gas. Disposen de nombrosos satèl·lits i alguns tenen anells formats per gasos i pols estel·lar.

Cinturó de Kuiper. Anell format per estrelles que es troba més enllà de Neptú.

Satèl·lit. Objecte natural o artificial que descriu una òrbita al voltant d’un altre astre més gran.

Cinturó d’asteroides. Es troba entre les òrbites de Mart i Júpiter.

Sol

Mercuri

VenusTerra

Mart

Saturn

Neptú

Júpiter

Urà

Plutó

Lluna

Cossos que orbiten entorn del SolGirant al voltant del Sol, en òrbites el·líptiques, hi ha un gran nombre d’objectes: planetes i satèl·lits de mides i composicions molt variades, fragments de roques i metalls, estrelles, asteroides, etc.

 Activitats  3. Plutó va ser considerat el novè planeta del sistema so-

lar durant moltíssim temps. Esbrina quin any va deixar de ser considerat planeta i quins van ser els motius.

4. Fes un esquema amb les característiques generals dels planetes rocosos i els gasosos, i classifica cadas-cun en el grup que li correspon.

10 UNITAT 1

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

Planeta nan. Cos celeste que no és un satèl·lit de cap altre planeta i que gira en òrbites al voltant del Sol. Els cinc planetes nans del sistema solar, per ordre de proximitat al Sol, són Ceres, Plutó, Haumea, Makemake i Eris.

Planetes rocosos. Es localitzen entre el Sol i el cinturó d’asteroides, i són quatre: Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Tots tenen un nucli metàl·lic envoltat per una capa rocosa i estan coberts per una capa prima gasosa, l’atmosfera. Són de mida petita i tenen pocs satèl·lits o cap.

Asteroide. Cos rocós o metàl·lic més petit que un planeta i més gran que un meteorit.

Cometa. Cos celeste format per gel, roques i pols que gira al voltant del Sol.

Planetes gasosos. Són els quatre planetes que es troben més enllà del cinturó d’asteroides: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Posseeixen un nucli sòlid petit envoltat per una gran atmosfera de gas. Disposen de nombrosos satèl·lits i alguns tenen anells formats per gasos i pols estel·lar.

Cinturó de Kuiper. Anell format per estrelles que es troba més enllà de Neptú.

Satèl·lit. Objecte natural o artificial que descriu una òrbita al voltant d’un altre astre més gran.

Cinturó d’asteroides. Es troba entre les òrbites de Mart i Júpiter.

Sol

Mercuri

VenusTerra

Mart

Saturn

Neptú

Júpiter

Urà

Plutó

Lluna

A diferència de les estreles, els planetes són cossos de composició rocosa que no emeten llum i que giren al voltant d’alguna estrella.

En el sistema solar hi ha vuit planetes majors. De moment, només la Terra mostra les condicions necessàries per contenir vida; la resta dels planetes o són massa freds, o massa càlids.

Ciència 2.0Observa aquest vídeo sobre els planetes del sistema solar i inten-ta identificar cadascun i la resta de les estructures que hi aparei-xen:

bit.ly/Viaje_sistema-solar

Sabies que...Hi ha un terme col·loquial per anomenar els planetes que po-drien ser habitables: zona rínxols d’or. Esbrina el perquè d’aquest nom.

11UNITAT 1

 Analitza i reflexiona  L'ésser humà sempre s'ha interessat per conèixer la naturalesa de l'espai. Per això, ha dissenyat diverses naus capaces d'anar cada vegada més lluny i d'obtenir informació dels astres propers. Reflexiona per què és

important aquest tipus d'investigació i les repercussions que ha suposat per als éssers humans. Pots consultar aquests enllaços: bit.ly/Tecnologías_espaciales bit.ly/Investigación_espacial

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

12 UNITAT 1

Els planetes, un per un Els planetes interiors són més petits i tenen una superfície composta de material rocós. Tenen una rotació lenta en comparació dels gasosos. Gairebé tots tenen atmosferes fines, pocs satèl·lits o cap, i no tenen anells.

Mercuri Temperatura mitjana superficial: 166 ºCGravetat (m/s2): 3,70Període de translació (anys): 0,24Diàmetre / distància al Sol: 4 900 km / 58 M kmSatèl·lits: 0Atmosfera: no té una atmosfera veritable.

VenusTemperatura mitjana superficial: 450 ºCGravetat (m/s2): 8,87Període de translació (anys): 0,62Diàmetre / distància al Sol: 12 100 km / 108 M kmSatèl·lits: 0Atmosfera: vapor d’aigua i àcid sulfúric, molt densa.

TerraTemperatura mitjana superficial: 15 ºCGravetat (m/s2): 9,78Període de translació (anys): 1Diàmetre / distància al Sol: 12 755 km / 150 M kmSatèl·lits: 1Atmosfera: nitrogen i oxigen.

MartTemperatura mitjana superficial: –23 ºCGravetat (m/s2): 3,71Període de translació (anys): 1,88Diàmetre / distància al Sol: 6 794 km / 228 M kmSatèl·lits: 2Atmosfera: diòxid de carboni, nitrogen i argó.

• S’assembla a la Lluna pel que fa a la mida i la composició.

• Com a la Lluna, la superfície està plena de cràters.

• La cara assolellada es veu quan surt el sol i quan es pon.

• Gira en sentit contrari.• La pressió atmosfèrica és

100 vegades més gran que a la Terra.

• És l’únic planeta conegut amb vida.

• És l’únic planeta conegut amb aigua líquida cobrint la superfície.

• En el passat, Mart va tenir aigua líquida en la superfície formant rius.

• Té un volcà de 200 km d’altitud anomenat Mont Olimp.

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

13UNITAT 1

Els planetes gasosos o gegants es caracteritzen per tenir atmosferes molt denses i gruixudes formades sobretot d’hidrogen i heli. També posseeixen anells i nombro-sos satèl·lits. Hi ha discrepàncies pel que fa nombre real de satèl·lits, ja que n’hi ha de petits i alguns científics no els tenen en compte.

JúpiterTemperatura mitjana superficial: –121 ºCGravetat (m/s2): 23,12Període de translació (anys): 1,86Diàmetre / distància al Sol: 143 000 km / 780 M kmSatèl·lits / anells: 4 de més grans - 67 / SÍAtmosfera: hidrogen, heli, metà i amoníac.

NeptúTemperatura mitjana superficial: –220º CelsiusGravetat (m/s2): 11Període de translació (anys): 164,79Diàmetre / distància al Sol: 49 500 km / 4 500 M kmSatèl·lits / anells: 8 / SÍAtmosfera: hidrogen, heli i metà.

UràTemperatura mitjana superficial: –197 ºCelsiusGravetat (m/s2): 8,69Període de translació (anys): 84,02Diàmetre / distància al Sol: 51 115 km / 2 871 M kmSatèl·lits / anells: 15 / SÍAtmosfera: hidrogen i heli.

SaturnTemperatura mitjana superficial: –140 ºCGravetat (m/s2): 8,96Període de translació (anys): 29,45Diàmetre / distància al Sol: 220 500 km /1 427 M kmSatèl·lits / anells: 63 / SÍAtmosfera: hidrogen, heli, metà i amoníac.

• Té una capa fina d’anells.• Té una massa 3 000

vegades més gran que la Terra.

• Si fos 10 vegades més gran podria ser una estrella.

• Té un pla de translació diferent al de la resta dels planetes del sistema solar.

• Emet més llum de la que rep del Sol.

• Gira amb l’eix de rotació gairebé pla.

• Un dels seus satèl·lits, Tritó, gira en sentit contrari a la resta.

• Té una massa 95 vegades més gran que la Terra i una mica 10 vegades més gran.

• Els anells estan formats de pols i cristalls de gel.

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

14 UNITAT 1

La Terra, un planeta excepcionalEl planeta Terra posseeix unes característiques molt particulars que han permès el desenvolupament de la vida. De moment, no es coneix cap altre astre del sistema solar que també contingui vida, però n’hi ha que mostren les característiques ne-cessàries. Vegem quins són.

Distància adequada al Sol, que permet una temperatura mitjana de 15 ºC i aigua en els tres estats d’agregació (sòlid, líquid i gasós).

La mida del planeta li permet retenir els gasos i formar una atmosfera. En l’actualitat posseeix oxigen, un gas essencial per a molts organismes.

La Lluna, el satèl·lit de la Terra, és el causant de les marees i d’altres fenòmens importants per a la vida.

Mida adequada del Sol. Si fos més petit, no arribaria prou energia a la Terra, i si fos més gran, ja hauria deixat de brillar.

La Terra genera un camp magnètic com si fos un gran imant, que la protegeix de la radiació nociva del Sol.

El planeta mostra activitat geològica (volcans, terratrèmols, formació de muntanyes), la qual cosa afavoreix la vida a la Terra.

 Activitats  5. Els gasos de l’atmosfera terrestre són diferents als

d’altres planetes del sistema solar? Esmenta tres ga-sos que es trobin a la Terra i que possibilitin la vida i que també es trobin en altres planetes.

Quines diferències trobes entre la Terra i la resta dels planetes en relació amb aquests gasos?

6. Indica cinc característiques fonamentals per a la vida a la Terra.

Hi ha cap altre planeta que comparteixi alguna d’aquestes característiques? En cas afirmatiu, quina és la diferència respecte de la Terra?

7. Investiga què són els exoplanetes. Podries anome-nar alguna missió espacial actual que els busqui?

8. Sabries dir almenys dues característiques que hagi de tenir un exoplaneta per ser considerat habitable?

9. La NASA (Agència Espacial dels Estats Units) ha creat en la seva pàgina web una aplicació que per-met fer viatges simulats per diferents exoplanetes més enllà del sistema solar.

Pots visitar aquesta Oficina de Turisme virtual de la NASA i descarregar pòsters d’aquests viatges.go.nasa.gov/2tFRsVV

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

15UNITAT 1

Atmosfera (esfera de gasos). És la part gasosa que envolta la Terra, formada per gasos com oxigen, hidrogen o diòxid de carboni.

Hidrosfera (esfera d’aigua). És el conjunt de les masses d’aigua que es troben a la Terra: oceans, mars, rius, llacs i aigües subterrànies.

Geosfera (esfera de roques). És la base del planeta, formada per capes de roques i metalls.

Biosfera (esfera de la vida). És la part de la Terra on es desenvolupa la vida.

 Activitats  10. Observa les imatges i indica a quin subsistema o capa pertany cada element de la llista i quines relacions manté

amb altres subsistemes. Recorda que aquestes relacions tenen a veure amb l’intercanvi de matèria i energia entre els subsistemes.

11. Creus que l’atmosfera era igual fa 4 600 milions d’anys que avui dia? En què creus que ha canviat? Quin dels subsistemes terrestres creus que ha canviat més des de la formació del planeta? Raona la resposta.

a) b) c) d) e) f)

Els subsistemes terrestresLa Terra és un planeta format per diferents capes (anomenades subsistemes), ínti-mament relacionades entre si, que intercanvien matèria i energia.

Gràcies a aquests intercanvis, la Terra ha evolucionat al llarg de 4 600 milions d’anys d’existència: ha passat de ser un planeta ardent volcànic i sense vida a ser un pla-neta únic, ple d’organismes extraordinaris.

Les capes o subsistemes que permeten la vida del planeta són:

Sabies que...El planeta Terra no és una simple esfera rocosa inerta. El nostre planeta és un planeta actiu, es mou per dins.

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

16 UNITAT 1

En la imatge, les parts il·luminades pel Sol són les zones on és de dia, i en les zones on no arriba la llum del Sol és de nit.

Moviment de translacióÉs el moviment de la Terra al voltant del Sol. Aquest recorregut o òrbita dura aproximadament 365 dies i 6 hores (any terrestre), i té una forma lleugerament el·líptica.

Al llarg del recorregut, es donen quatre posicions principals que determinen qua-tre períodes o estacions al llarg de l’any.

Les estacions de l’any varien segons l’hemisferi del planeta Terra on et trobis, i la situació és l’oposada a una banda i una altra de l’equador.

Els moviments terrestresLa Terra, com els altres planetes del sistema solar, gira sobre si mateixa i es desplaça seguint una òrbita el·líptica al voltant del Sol, sense aturar-se. Aquests moviments es produeixen simultàniament. Són el moviment de rotació i el de translació.

Moviment de rotacióÉs el gir de la Terra sobre un eix imaginari que la travessa del pol nord al pol sud. Aquest eix està lleugerament inclinat, uns 23,5º, respecte del pla de trans-lació.

La Terra tarda 24 hores a donar un gir complet, que és el temps que dura un dia terrestre.

Sabies que...Katherine Coleman Goble John-son és una científica espacial i matemàtica. Gràcies a la extraor-dinària capacitat de càlcul que tenia, va fer, al costat del seu equip, els càlculs de les trajectò-ries de vol que van permetre el primer viatge orbital de l’Apollo 11 i l’aterratge a la Lluna el 1969.

Les estacions són períodes de temps d’uns tres mesos en els quals les con-dicions del clima (pluges, temperatures, etc.) es mantenen constants en una zona, dins d’uns límits.

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

17UNITAT 1

Sabies que...El 4 de gener, la Terra es troba a uns 147 milions de quilòmetres del Sol.

El 4 de juliol, la Terra es troba a uns 152 milions de quilòmetres del Sol.

L’existència de les estacions depèn fonamentalment de dos factors:

• De la distància que separa la Terra del Sol, que no és la mateixa en tot el re-corregut; això passa perquè la trajectòria és el·líptica, no circular.

• De la inclinació de l’eix de rotació, d’uns 23,5º respecte del pla de translació, la qual cosa provoca que els raigs solars incideixin de diferent manera depenent del lloc del planeta en el qual et trobis.

Equinocci de primavera a l’hemisferi nord / tardor a l’hemisferi sud. Entre el 20 i el 21 de març. Comença la primavera al nord, i al sud, la tardor. En tots dos hemisferis es rep una quantitat de llum i calor similar.

Solstici d’estiu a l’hemisferi nord / hivern a l’hemisferi sud. Comença l’estiu al nord, i al sud, l’hivern. Entre el 20 i el 21de juny. La quantitat de llum i calor rebuda al nord és més gran que al sud.

Equinocci de tardor a l’hemisferi nord / primavera a l’hemisferi sud. Entre el 22 i 23 de setembre. Comença la tardor al nord, i al sud, la primavera.

Solstici d’hivern a l’hemisferi nord / estiu a l’hemisferi sud. Entre el 21 i el 22 de desembre. Comença l’hivern al nord, i al sud, l’estiu.

 Experimenta  Ara construirem una maqueta senzilla per observar els moviments de la Terra i la Lluna respecte del Sol i els efectes que provoquen.

Materials: tres boles de porexpan de 10 cm (Sol), 5 cm (Terra) i 1 cm (Lluna); base plana de porexpan mida A4; un bastonet de fusta d’uns 20 cm; llanterna; 1 metre de filfer-ro fi; alicates.

Procediment:En grups de quatre, i amb els coneixements que heu ad-quirit:

• Enrotlleu, com mostra la imatge, el filferro sobre l’escu-radents.

• Deixeu uns 10 cm de filferro, doblegueu-lo i punxeu la bola de 5 cm (Terra).

• Enrotlleu un altre tros de filferro sobre l’eix de la Terra; aquesta vegada deixeu uns 5 cm, doblegueu i col·lo-queu la bola de la Lluna.

• Finalment, punxeu la bola de 10 cm (Sol) en l’escura-dents i aquest a la base de porexpan).

Pots decorar la maqueta donant color als astres i pintant sobre la base les òrbites de la Terra i la Lluna. Aquesta ma-queta ens servirà més endavant per a altres experiments.

Utilitzeu les esferes del Sol i la Terra per simular les esta-cions:

• Col·loca la Terra en la posició de tardor a l’hemisferi sud i il·lumina-la amb la llanterna.

• Col·loca la Terra en la posició del solstici d’estiu a l’he-misferi nord.

Pots fer unes etiquetes per col·locar a la base que indi-quin les posicions d’inici de cada estació.

Òrbita terrestre

Filferro

Boles de porexpan

10 cm

Porexpan

Bastonet de fusta

Òrbita lunar

5 cm 1 cm

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

18 UNITAT 1

Què penses sobre…La superfície de la Lluna està plena d’impactes de meteorits.

En quina fase lunar seria més apropiat observar amb prismà-tics per veure els cràters? Per què?

Si la Lluna està plena de cràters, per què no ho està la Terra?

La Lluna, satèl·lit de la Terra

Ciència 2.0Pots veure una nova explicació sobre l’origen de la Lluna en l’en-llaç següent:

bit.ly/origen_Luna

Sabies que...Com que coincideixen el temps que tarda la Lluna a fer una vol-ta sobre la Terra i el de fer una volta sobre si mateixa, la Lluna sempre ens mostra la mateixa cara.

bit.ly/cara_Luna

El satèl·lit natural de la Terra és la Lluna. És el lloc més llunyà de la Terra que ha trepitjat l’ésser humà.

La teoria més acceptada sobre l’origen de la Lluna explica que es va formar després d’una col·lisió enorme entre la Terra i un planeta de la mida de Mart anomenat Theia. Després de la col·lisió, es van desprendre roques i metalls fosos que van formar la Lluna.

Característiques de la Lluna

• La distància a la Terra és de 385 000 km.

• Té una mida quatre vegades inferior a la de la Terra.

• No té atmosfera.

• Les zones fosques s’anomenen mars i corresponen a les zones més profundes. Antigament es pensava que realment eren mars. Les zones clares corresponen a terrenys més elevats, com grans altiplans anomenats terres que estan plenes de cràters d’impacte.

• La massa de la Lluna és més baixa que la de la Terra, per la qual cosa allà la gra-vetat és més petita que a la Terra. Aquesta gravetat escassa també impedeix l’existència d’una atmosfera lunar.

La Lluna tarda 28 dies a fer una volta completa a la Terra, el mateix temps que necessita per fer una volta sobre si mateixa.

Terres

Mars

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

19UNITAT 1

Sabies que...Isaac Newton va exposar el se-güent: «Són de la mateixa natu-ralesa la força que fa que els objectes caiguin amb accelera-ció constant a la Terra (gravetat terrestre) i la força que manté en moviment els planetes i les estre-lles».

Translació de la Lluna: les fasesLa Lluna és un satèl·lit i, per tant, un cos rocós que no emet llum.

Llavors, per què la veiem brillar en el cel?

La Lluna brilla perquè reflecteix la llum que li arriba del Sol, com un mirall enorme, però aquest mirall es mou i, per tant, el reflex canvia. Aquests canvis els anomenem fases lunars.

Una volta completa de translació de la Lluna al voltant de la Terra s’anomena cicle lunar i dura 29 dies. En aquest cicle hi ha diferents fases, degudes al reflex de la llum del Sol sobre la superfície lunar.

En un cicle lunar s’observen quatre fases, cadascuna de les quals té una durada aproximada d’una setmana; són lluna plena, quart creixent, quart minvant i lluna nova.

 Activitats  12. Fes un esquema resum en el quadern indicant les característiques principals

de la Lluna.

13. Per grups i amb la maqueta del sistema solar que heu elaborat:

a) Col·loqueu la Lluna i la Terra en fase de lluna plena.

b) Col·loqueu la Lluna i la Terra en fase de quart creixent.

c) Simula el moviment de rotació i translació de la Lluna per comprovar per què només veiem una cara de la Lluna.

Lluna plena

Lluna nova

Quart creixent (il·luminada la part

dreta)

Quart minvant (il·luminada la part

esquerra)Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

20 UNITAT 1

Efectes de la Lluna a la TerraEls eclipsisQuan des de la Terra un astre queda amagat per un altre, té lloc un eclipsi. Els eclipsis que es poden veure són els de Sol i els de Lluna.

Ciència 2.0Per veure maquetes d’eclipsis i  fases lunars, pots consultar aquests enllaços:

bit.ly/Astronomía_Lunabit.ly/Fases_lunares

La Lluna se situa entre el Sol i la Terra i projecta la seva petita ombra sobre algunes parts de la superfície del planeta. En aquests llocs no veuran el Sol durant uns minuts.

La Terra se situa entre el Sol i la Lluna i projecta la seva gran ombra sobre ella.

Marees mortesSi el Sol i la Lluna no estan alineats, és la Lluna la que exerceix atracció, i les marees pugen en els oceans polars.

Marees vivesLa força d’atracció del Sol se suma a la de la Lluna i les aigües dels oceans són atretes fortament, i això fa pujar la marea en la línia de l’equador.

Quan els astres no estan perfectament alineats, es poden produir eclipsis parcials de Sol o de Lluna.

Les mareesLes marees es produeixen per la força de gravetat que exerceix la Lluna, i també el Sol, sobre la Terra.

 Analitza i reflexiona  Per què si la Lluna és 400 vegades més petita que el Sol pot tapar-lo completament i produir un eclipsi de Sol?

Raona la resposta i debat les teves idees amb els companys.

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

21UNITAT 1

Mapa conceptual

Investiguem Les estacions de l’any al nostre planeta es produeixen per la combinació del moviment de translació i la inclinació de l’eix de rotació.

Us proposem investigar les estacions als planetes veïns. Observeu la imatge:

• En grups de quatre o cinc alumnes, investigueu les estacions d’un dels planetes del sistema solar (excepte la Terra).

• Amb una bola de porexpan de mida proporcional al planeta, i amb l’ajuda d’una planxa plana del mateix material, dos trossos de filferro i un transportador, feu el muntatge següent. Tingueu en compte l’angle d’inclinació de l’eix del planeta que us toca representar.

• Cada grup ha de moure i fer girar el seu planeta fins a esbrinar com seran les estacions, i anotar les conclusions a què arribi. Recorda que haureu de tenir en compte la distància que separa el planeta del Sol.

• Exposeu les conclusions a la resta dels grups.

Omple en el quadern el mapa conceptual i crea un mapa mental sobre l'univers.

Amb la resta dels planetes

solars anomenats

Fa moviments com

És un planeta que pertany al

Sistema solar

... Gasosos

que produeix

dia/nit

Rotació

que amb la inclinació de

l’eix de rotació produeix

...

Translació

Éssers vius

Gasos

...

Roques i metalls

...

...

Geosfera

Hidrosfera

Està formada per capes de Anomenades

La terra

Mercuri

...

Mart

Júpiter

...

...

...

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

22 UNITAT 1

Activitats finals L’univers, origen i evolució

1. Copia les etapes següents de l’origen de l’uni-vers i ordena-les en el quadern:

Formació de galàxies.

Formació de les primeres estrelles.

Formació d’àtoms d’hidrogen.

Etapa fosca.

Gran explosió.

2. Busca i raona quines evidències pot haver-hi so-bre les preguntes següents:

a) Podem conèixer com va ser l’origen de l’univers?

b) Podríem obtenir una foto d’aquell instant?

L’estructura del sistema solar3. El Sol, la Terra i la Lluna són cossos celestes.

Què tenen en comú? En què es diferencien d’una estrella?

4. Copia les columnes següents en el quadern i uneix amb fletxes:

Estrelles Giren al voltant d’un planeta

Sol Tenen nombrosos satèl·litsPlanetes rocosos

Massa de gel i fragments rocosos

Planetes gasosos

Planeta més allunyat del Sol

Satèl·lits Planeta més proper al SolMercuri És una estrellaNeptú Tenen pocs satèl·lits o cap

5. Henrietta Leavitt va ser una astrònoma nord-americana que va contribuir a canviar la ma-nera de veure l’univers. Va començar a treballar me-surant i gravant estrelles a l’Observatori Harvard, i més endavant va descobrir la relació que hi havia entre la brillantor d’una estrella i la distància que la separa de la Terra, la qual cosa va donar als cien-tífics la possibilitat de conèixer aquesta distància agafant com a base la lluminositat de l’estrella.

Busca informació de les distàncies de les estrelles següents a la Terra: Alfa Centauri, Estrella de Bar-nard, Wolf 359, Lalande 21185, Sírius.

6. Què és el sistema solar? On es troba?

7. Enumera els components del sistema solar i les característiques que presenten.

8. Enumera els planetes en ordre creixent de dis-tància respecte del Sol.

9. Indica diferències i similituds entre els compo-nents següents del sistema solar:

a) Estrelles i asteroides.

b) Planetes interiors i exteriors.

c) Satèl·lits i planetes.

10. Copia en el quadern un model del dibuix adjunt del sistema solar, i identifica i escriu les parts princi-pals que el componen: Sol, planetes rocosos, cintu-ró d’asteroides, planetes gegants gasosos.

11. La temperatura de la Terra és diferent de la d’al-tres planetes del sistema solar? Esmenta caracterís-tiques de la Terra que hi fan possible la vida.

12. Fins al 24 d’agost de 2006, els planetes del sis-tema solar eren nou: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. En aquesta data, la Unió Astronòmica Internacional va crear una nova classe de planetes, els planetes nans, i Plutó va pas-sar a ser considerat un d’ells. Anomena altres plane-tes nans.

13. Quines diferències hi ha entre els vuit planetes del sistema solar i els planetes nans?

La Terra: un planeta excepcional14. Quines característiques fan que la Terra sigui

única?

15. Quina forma té la Terra? Dibuixa-la i especifi-ca el valor del radi respecte dels pols i respecte de l’equador.

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

23UNITAT 1

16. Les afirmacions següents són veritables o fal-ses? Raona la resposta. En cas de ser falsa, escriu-la de manera correcta.

a) La Terra gira al voltant del Sol.

b) L’eix de rotació de la Terra està inclinat 66,5º res-pecte de la eclíptica.

c) La Terra tarda un dia a traslladar-se al voltant del Sol.

d) La Terra es mou (rotació i translació) de manera diferent a la resta dels planetes.

17. En què afecta a la vida la posició de la Terra en el sistema solar? Podria haver-hi vida si la Terra esti-gués en la posició de Venus o de Mart?

18. Busca informació sobre la Terra i explica com afecta la posició que té en el sistema solar a les ca-racterístiques següents del planeta:

• Temperatura.

• Composició dels gasos de l’atmosfera.

• Presència d’aigua.

19. Fes un dibuix en el qual estiguin representats els subsistemes terrestres i hi hagi una descripció breu de cada subsistema.

20. Per què cada quatre anys febrer és de traspàs?

21. A què es deu que hi hagi dies i nits?

22. La translació de la Terra al voltant del Sol és el motiu pel qual existeixen les estacions de l’any? Per què?

23. Quines conseqüències té que l’eix de rotació de la Terra estigui inclinat?

24. Quin terme s’empra per anomenar el comença-ment de la tardor i la primavera? I per a l’hivern i l’estiu?

25. Fes una cerca a Internet i completa en el qua-dern una taula amb la durada dels dies i anys de tots els planetes del sistema solar:

• Mercuri Temps de rotació / Temps de translació.

• Venus Temps de rotació (en dies o anys) / Temps de translació (en anys terrestres).

• Terra Temps de rotació (1 dia) / Temps de trans-lació (1 any).

• Mart Temps de rotació / Temps de translació.

Inclou en la taula els vuit planetes.

26. Per què es diu que el 24 de juny (dia de Sant Joan) és el dia més llarg de l’any?

27. Per quina raó veiem sortir el Sol per l’est i ama-gar-se per l’oest?

28. Indica quina estació comença, a l’hemisferi sud, el dia que s’indica.

a) Entre el 21 i el 22 de desembre

b) Entre el 22 i el 23 de setembre

c) Entre el 20 i el 21 de juny

d) Entre el 20 i el 21 de març

La Lluna, satèl·lit de la Terra29. Enumera almenys tres característiques de la

Lluna.

30. Quins són les fases lunars? A què es deuen?

31. És veritat que només veiem una cara de la Llu-na? Per què passa això?

32. Completa el text en el quadern:

La ... és la responsable de dos fenòmens que te-nen lloc a la Terra: els ... i les ... .

Es produeix un ... quan un astre amaga de ma-nera total o parcial un altre en passar per ... seu.

Un eclipsi pot ser ... o ... .

Les marees són el moviment de ... i de ... del nivell del ... . Es deuen a la ... de ... de la ... , sobretot, i del Sol, en menys grau, sobre la massa de ... de la Terra.

Defineix els termes plenamar i baixamar. Cada quant es repeteixen?

33. Què són les marees vives? I les marees mortes?

Escriu dues idees que tinguis clares i que consideris fonamentals.Fes dues preguntes sobre aspectes que no t’hagin quedat clars.Escriu dues aspectes sobre els quals t’agradaria aprofundir.

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

24 UNIDAD 1

PISA Font: Ministeri d’Educació

Avui, quan l’hemisferi nord celebri el dia més llarg, els australians tindran el dia més curt.

A Melbourne*, Austràlia, el sol sortirà a les 7:36 i es pondrà a les 17:08, i proporcionarà 9 hores i 32 minuts de llum.

Compara el dia d’avui amb el dia més llarg de l’any a l’hemisferi sud, que serà el 22 de desembre, en el qual el sol sortirà a les 5:55 i es pondrà a les 20:42, i proporcionarà 14 hores i 47 minuts de llum.

El president de la Societat Astronòmica, el senyor Perry Vlahos, va dir que l’existència de canvis d’estacions als hemisferis nord i sud estava relacionada amb els 23 graus d’inclinació de l’eix de la Terra.

* Melbourne és una ciutat d’Austràlia que té una latitud al voltant de 38 graus sud pel que fa a l’equador.

Pregunta 1Quina frase explica per què hi ha dia i nit a la Terra?

A. La Terra gira al voltant del seu eix.

B. El Sol gira al voltant del seu eix.

C. L’eix de la Terra està inclinat.

D. La Terra gira al voltant del Sol.

Pregunta 2La figura representa els raigs del Sol il·luminant la Terra.

Terra

Llum del Sol

Imagina que és el dia més curt a Melbourne.

Marca l’eix de la Terra, l’hemisferi nord, l’hemisferi dur i l’equador en la figura.

Posa etiquetes a totes les parts de la resposta.Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion

25UNITAT 1

El desafiament

Cineteca Figures ocultesDirecció: Theodore Melfi

Equip artístic: Octavia Spencer, Taraji P. Henson, Janelle Monáe, Kevin Costner, Kirsten Dunst i Jim Parsons

SinopsiA principis dels anys seixanta, no hi havia superordinadors digitals que po-guessin calcular de manera precisa les trajectòries d’un coet.

Per aquest motiu, la NASA necessitava trobar ments brillants que poguessin fer els càlculs matemàtics complicats que eren necessaris per traçar les tra-jectòries de vol de les naus espacials.

Finalment, es va encarregar el projecte a les matemàtiques Katherine John-son, Dorothy Vaughan i Mary Jackson.

La pel·lícula narra la història d’aquestes tres fantàstiques ments i de les dificul-tats que van haver de superar per aconseguir les seves metes.

Activitats1. Quines professions tenen les tres protagonistes de la història? On van ser

contractades? Per a què les van contractar? A quines dificultats es van ha-ver d’enfrontar?

2. En quina època i lloc tenen lloc els fets que narra la pel·lícula? Pregunta al professor o professora d’Història i descriu breument el context social d’aquella època.

3. Debat a classe sobre com creus que ha canviat la presència de la dona en la ciència.

Et proposem el joc Cadena de preguntes per repassar el tema. Aquestes són les regles del joc:

• Formarem grups de quatre o cinc persones i nomenarem dos portaveus (que aniran canviant en les diferents ron-des). Un d’ells llegirà les preguntes del seu grup, i l’altre, les respostes.

• Cada grup tindrà tres minuts per pensar i escriure una pregunta sobre el tema de l’univers, que plantejarà a l’equip que es troba al costat. Es tracta de pensar preguntes que podrien sortir en un examen sobre qüestions treballades a classe.

• Cada pregunta s’haurà d’escriure en una targeta o en un full per passar-la al grup següent.

• Quan hagin passat tres minuts, el portaveu del primer equip planteja la pregunta a l’equip següent, que tindrà tres minuts per pensar la resposta i contestar. El portaveu del segon equip farà la pregunta a l’equip que ve a continuació, i així successivament fins que l’últim equip faci la pregunta a l’equip que va començar la «cadena de preguntes».

• Quan s’hagi acabat la primera ronda, es deixen tres minuts més per pensar preguntes noves i s’inicia una altra cade-na, però en sentit contrari.

Unidad

de m

uestr

a prom

ocion

al.

McGraw

-Hill

Educa

tion