Si vols subscriuret a BIOdiversitat, envia un mis-satge indicant ALTA en lassumpte a ladrea elec-trnica: infobiodiversitat@gva.es

Revista electrnica del Servei dEspais Naturals i BiodiversitatContacte: infobiodiversitat@gva.es

Nm

ero 18. Any 2012

El noticiari del BDBCV

Hbitats singulars Estanys temporals meditarranis

Espcies invasores Silur i Centurea difusa LIFE Trachemys

Participaci social

Novetats de Biodiversitat

Noves publicacions: Manual para la conservacin de germoplasma yel cultivo de la flora valenciana amenazada

Participaci en el grup de treball dexperts en microrreserves de flora a Xipre

Cria campestre de xoriguer menut 2012

Dos noves microreserves de flora a Alacant

El foc i la tramussera valenciana

Millora i adequaci de les installacions del CRF La Granja del Saler

Collocaci de recipients de recollida de tortugues marines

Cursos sobre biodiversitat al CEACV Sagunt

Des de fa 7 anys se celebra la Setmana de la Biodi-versitat, organitzada i coordinada pel Banc de Da-des de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana. Ledici corresponent a enguany es va celebrar entre els dies 28 i 31 de maig a la quadrcula UTM10 x 10, 31TBF50. Lrea comprn part dels termes munici-pals de la Pobla de Benifass, Vallibona, Castell de Cabres i Rossell, aix com part del Parc Natural de la Tinena de Benifass, una zona de gran inters per lalta diversitat dambients que all se citen. El principal objectiu desta macroactivitat s aug-mentar i avaluar el coneixement de la biodiversitat valenciana, aglutinant a diferents especialistes en lestudi de la vida silvestre, a ms de promoure la seua difusi i conservaci, dinamitzant els diferents actors socials de la zona estudiada, entre ells, la Di-putaci de Castell, el Parc Natural de la Tinena de Benifass i els ajuntaments els termes municipals dels quals han sigut objecte destudi. Durant els quatre dies, i en jornades de mat, ves-prada i nit, els 90 participants van realitzar les di-ferentes activitats, com, per exemple: prospecci de flora vascular, seguiment daus, prospecci de lquens, detecci de rates penades, pesca elctrica,

Aprofitant la celebraci de la VII Setmana de la Bio-diversitat sha posat a disposici dels participants i collaboradors del BCBCV les noves aplicacions dintroducci de dades per a iPhone i Android. Ac teniu els enllaos que descriuen laplicaci

per a Android en Google Play en castell: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.vaersa .gva&feature=search_result#?t=W10.

Podeu descarregar la versi per a Android en PLAY STORE i per a iPhone en APPLE STORE, buscant per BDB, Banc de Dades o GVA.

foto-trampeig de mamfers, trampes de llum per a insectes, estudi de cavitats, presa de mostres daigua per a anlisi de plncton, prospecci de fongs, entre altres.

En lrea triada es tenia constncia de 948 esp-cies de les quals hi havia 3.892 citacions. Desprs dels quatre dies destudi les espcies censades van ascendir a 1.618 i les citacions a 12.614. (Vore Taula 1).

2

El noticiari del BDBCV

VII Setmana de la Biodiversitat. Parc Natural de laTinena de Benifass.

Noves aplicacions Android i iPhone per al DBDCV

BIOdiversitat18

Taula 1. Biodiversitat en la Tinena de Benifass ABANS i DESPRS de la celebraci de la VII Setmana de la BiodiversitatABANS DESPRS

GRUP N espcies N dades N espcies N dades

Vertebrats 134 193 144 1.412

Invertebrats 86 143 307 668

Flora vascular 501 2.500 853 8.910

Flora no vascular 9 16 44 112

Fongs i Lquens 218 1.040 270 1.512

TOTAL 948 3.892 1.618 12.614

Anlisi de plncton

Lavajo de Arriba (Sinarcas)

Destaquen les c o m u n i t a t s damfibis (ofega-bous, gripau cava-dor o desperons) i dinsectes com xinxes daigua ( N o t o n e c t a , Nepa) escarabats (Gyrinus, Ditis-cus) o parotets (Agrion).

Durant la durada del projecte LIFE Restauraci dHbitats Prioritaris per als Amfibis entre els anys 2006 i 2009 es van estudiar les comunitats vegetals i animals destos hbitats i es van realitzar accions de restauraci. Des de lequip del Servici dEspais Naturals i Bio-diversitat del CIEF, i en coordinaci amb el CIP del Palmar i el Banc de Germoplasma, shan arreplegat llavors de les plantes amb major inters conserva-cionista per a incloure-les en el Banc de Germoplas-ma i estudiar els mtodes de germinaci i plantaci ms adients. Posteriorment shan multiplicat en les installacions del CIEF i el CIP del Palmar i han sigut utilitzades per a revegetar les parts ms degradades dels Lavajos de Sinarcas amb 120 plantes de trvols de quatre fulles (Marsilea strigosa), 150 de Eleocha-ris multiacaulis i 390 plantes i 6.400 llavors de Men-tha cervina.

Tolles, llacunes i altres cossos daiges que patixen un cicle anual de dessecaci per evaporaci (com-pleta o parcial) durant lestiu. Aquetes basses esdeve-nen ambients nics, amb una gran complexitat, que cal conservar per la seua diversitat i originalitat. En estes basses la vegetaci no sols t un gran nombre despcies, sin que moltes delles noms apareixen en estos indrets a tota la Comunitat, la qual cosa els fa uns ambients nics.

A la Comunitat Va-lenciana a penes hi ha representa-cions deste hbitat. Lexemple ms clar i espectacular, per la diversitat i raresa despcies, el trobem als Lavajos de Sinar-cas. Als afloraments arenosos de Castell i Valncia es localit-zen altres dos exem-ples de llacunes tem-porals: la Balsa de la Dehesa (Soneja) i la muntanya del Cavall (Albalat dels Tarongers).

Prolifera la vegetaci acidfila hidroftica i helofti-ca. Les espcies ms caracterstiques sn falagueres

aqutiques com els trvols de qua-tre fulles (Marsilea strigosa) o Isoetes velatum, o altres espcies lligades a este hbitat, com Myriophyllum al-terniflorum, Littore-lla uniflora, Juncus pygmaeus, Mentha cervina, o Damaso-nium polyspermum.

3 BIOdiversitat18

Caracterstiques de lhbitat

Distribuci

Flora

Fauna associada

Actuacions de conservaci

HbitatsSingulars

Estanys temporals mediterranis(Isoeto-nanojuncetea, hbitat prioritari per a la Uni Europea)

E. Laguna Marsilea strigosa

Font: BDBCV

V. Ciscar Gripau cavador

V. Sancho

Una de les dificultats ms acusades amb qu es troben els tcnics de flora a lhora didentificar noves espcies invasores s la complicada deter-minaci de diferents taxons dins del mateix g-nere, sent un dells autcton i un altre allcton amb carcter invasor. Este s el cas de la Centau-rea diffusa, una de les ltimes espcies invasores identificades en el territori de la Comunitat Valen-ciana. Va ser al juliol del 2011, a Jarafuel, on es va realitzar una recollecci inicialment determi-nada com a formes de Centaurea castellanoides. Desprs duna segona recollecci realitzada al juliol del 2012 i davant de les sospites fundades que la identificaci no podria ser del tot exacta, es va procedir a la revisi del material. El potencial invasor de Centaurea diffusa s molt elevat a causa de lestratgia biolgica de la plan-ta, que viu a les vores de carreteres i ambients semblants i els seus fruits podrien dispersar-se f-cilment en quedar adherits als pneumtics dels vehicles servint-se de les seues espines. El risc que genera esta espcie es deu ms que a la seua capacitat fsica invasora a la seua elevada potencialitat dhibridaci amb espcies autcto-nes del mateix gnere. Sest revisant el material dherbaris oficials atribut fins ara a Centaurea castellanoides per si poguera contindre mostres poblacionals de Centaurea diffusa.

Daltra banda, ja ha sigut realitzada una primera actuaci deliminaci per part dagents mediam-bientals a mola de Juey (Jarafuel), lnica que ha pogut ser localitzada in situ de les dos que es t constncia. En esta localitat shan arrancat ms de 500 plantes en flor.

El silur s un peix de creixement rpid, que pot arribar a 2,5 metres de longitud i viure fins a 20 anys. Pels seus hbits predadors s una espcie que provoca greus alteracions de les comunitats pisccoles de les masses daigua on s introdut, ja que manifesta un comportament oportunista i agressiu. Les primeres captures a la Comunitat Valenciana tenen lloc a lembassament de Forata (Valncia) a loctubre del 2009 (quatre exemplars). Fins a setem-bre del 2011 no es tornen a capturar exemplars de lespcie, a lembassament de M Cristina (Castell). La primera captura al riu Xquer t lloc el 2 de juny del 2012 a lassut de Fortaleny durant la celebraci dun concurs de pesca esportiva. En este cas es captu-ra un exemplar duns 40 cm (aproximadament un any dedat). Dues setmanes ms tard, el 16 de juny, un pescador de la Confraria de Catarroja troba un exem-plar de les mateixes dimensions en un mornell a la partida del Brossar de lAlbufera (en les rodalies del port de Catarroja). El 25 de juny, un altre pescador, en este cas de la Confraria del Palmar, troba un nou exemplar, tamb duns 40 cm, a la mata de lAlter.

Arran destes ltimes captures en la conca del X-quer, la Conselleria dInfraestructures, Territori i Medi Ambient comena a coordinar una srie dactuacions amb lobjecte de detectar la possible expansi desta espcie invasora en lentorn del Parc Natural de lAlbufera. Des del Servici dEspais Naturals i Bio-diversitat es du a terme una campanya intensiva de prospeccions en la xarxa de squies del parc per a descartar la presncia dexemplars de silur. En total es prospecten 29 punts diferents, utilitzant les mateixes arts de pesca que les confraries. Durant la campanya es capturen un total de 1.131 peixos, dels quals noms 110 (10%) sn espcies autctones, mentre que 1.021 (90%) sn allctones. No es cap-tura cap silur.

4 BIOdiversitat18

Silur peiscat a ForataFederaci de pesca

Exemplars de eradicats Centaurea diffusaM. Piera

Noves espcies invasores Espcies invasores

Silur (Silurus glanis) Centurea difusa (Centaurea diffusa)

55

Estratgia i tcniques demostratives per a leradicaci de tortugues invasores

LIFE TrachemysTRACHEMYS

estrategia de control de tortugas invasoras

El LIFE Trachemys organitza el Campus Prc-tic Ferramentes de Control de Tortugues dAigua Extiques que se celebrar els dies 27 i 28 de setembre del 2012 a les marjals de la Safor i Almenara. El preu del campus sn 30 , i inclou el transport i lesmorzar i dinar dels dos dies.

Lobjectiu desta reuni s posar en com di-ferents experincies en el control i eradicaci de tortugues extiques invasores per part del mateix equip del LIFE Trachemys i oferir la possibilitat a altres gestors o equips que treba-llen en este tema, perqu presenten els seus mtodes de treball.

El programa del campus inclou:

tcniques de captura de tortugues, maneig de tortugues, mtodes de localitzaci de nius, gesti de tortugues extiques, i cria en captivitat de tortugues autctones.

Si ests interessat pots demanar ms informa-ci o inscriuret en :

lifetrachemys@gva.es

El BIOPARC de Valncia sha unit al LIFE Tra-chemys com a collaborador amb una campan-ya que inclou les accions segents:

Recollida de tortugues daigua extiques. Conscienciaci dels visitants del BIOPARC amb xerrades, activitats i un programa educatiu orientat a les visites descolars. Manteniment de cries de tortuga destany (Emys orbicularis) en condicions controlades durant els dos primers anys de vida.Desta ma-nera es pretenen evitar les baixes que es pro-duxen al medi natural durant estos anys crtics. Posteriorment, seran alliberades per tal de re-forar les poblacions silvestres desta espcie amenaada.

A finals de juliol es van portar les 23 primeres cries de tortuga destany a les installacions del Bioparc.

Campus Prctic Ferramentes de con-trol de tortugues daigua extiques

Collaboradors del LIFE: Fundaci BIOPARC i BIOPARC Valencia

Si vegeu cap exemplar de tortuga invasora, per favor aviseu en la nostra Xarxa dalerta

Segueix-nos en Facebook

BIOdiversitat18

Revisi duna trampa flotantLIFE

Installacions del Bioparc per a les tortugues destany

66

Participaci social

Alliberaments de tortugues daigua al Tancat de Milia

Voluntariat Parotets: el valor de la participaci social

El Tancat de Milia s un antic arrossar que en lactualitat sha transformat en una zona de reser-va natural i un filtre verd amb lobjectiu de millo-rar la qualitat de laigua de lAlbufera. La gesti deste espai correspon a la Fundaci Global Na-ture, Acuamed i la UTE Comsa-Sedesa. Arran de la collaboraci del Tancat de Milia i el Servici dEspais Naturals i Biodiversitat, el 24 de

Lany 2006 es va publicar el llibre Las liblulas de la Comunitat Valenciana dins de la srie Biodi-versitat de la Generalitat Valenciana. Va ser el resultat de lestudi destos insectes que es va rea-litzar durant dos anys consecutius i que va perme-tre actualitzar les dades de parotets per al nostre territori. La repercussi del llibre fou immediata: va ser lorigen de diferents grups de voluntaris que eixien al camp, generalment els caps de setmana, amb lobjecte de fotografiar i/o registrar libllules. Desta manera naix el Voluntariat Parotets lany 2007 impulsat en el seu inici per la Fundaci En-rique Montoliu i posteriorment per la Fundacin Entomolgica Torres Sala.

El Voluntariat Parotets, amb aportaci econmica anual de la CAM, es va executar durant els anys 2008 al 2011, amb 27 voluntaris inicials arribant als 66 en 2011. Durant estos quatre anys es van aportar 4.801 observacions de parotets a la Comunitat Va-lenciana, totes accessibles en la plataforma web del BDBCV, mentre que les observacions de libllules abans del voluntariat ascendien a unes 3.000.

juliol denguany es van alliberar quatre tortugues destany (Emys orbicularis) (dos mascles i dues femelles) dotades amb un emissor que permet conixer els moviments dels individus i la seua adaptaci a lhbitat. Una vegada verificada la seua aclimataci es dur a terme una segona fase, desprs de lestiu del 2012, amb la introducci de ms tortugues. Este projecte de reintroducci se suma a altres re-introduccions desta espcie amenaada dutes a terme a la marjal de Rafalell i Vistabella, el Tancat de la Pipa i lullal de Baldov.

En tan sols quatre anys, els voluntaris han augmen-tat en un 60% el que es coneixia de libllules. A ms, mereix especial menci el descobriment de noves poblacions despcies catalogades com Oxygastra curtisi, Gomphus graslini i Coenagrion mercuriale i el despcies noves per al nostre terri-tori mai citades abans en la Comunitat Valenciana, com el cas de Brachytron pratense.

Actualment el Voluntariat Parotets, compta amb ms de 60 collaboradors i una pgina web:http://voluntariatparotets.blogspot.com.es/

Emys orbicularis amb marcada un emisor

BIOdiversitat18

Oxygastra curtisiJ.A. Tovar

77

Novetats de Biodiversitat

Phyllitis sagittata s un falaguera de fins a 35 cm que habita en clavills amples i talussos terrosos

de naturalesa calcria en coves, murs, pous o altres ambients ombrvols dhumitat elevada i escs contrast trmic.

Esta espcie, que es pensava a la vora de lextinci a la Comunitat Valenciana, ens ha donat una agradable sorpresa ja que sha trobat una nova poblaci en un pou de reg en el terme municipal de Vinars en la qual shan comptabilitzat entre 200 i 300 exemplars.

A la vista de la troballa, cal tindre en compte este tipus dhbitat per a la recerca de noves poblacions.

Nova poblaci de la falagueraPhyllitis sagittata a Vinars

Encara que la presncia dindividus adults darpella de marjal (Circus aeruginosus) durant el perode

nupcial s habitual en el Parc Natural de lAlbufera, no ha sigut fins esta temporada quan sha pogut confirmar la reproducci dos parelles: una al Tancat de la Pipa i un altra a la Mata del Fang. Aix sespera que en un futur puga establir-se una poblaci reproductora estable desta rapa tpica de les zones humides, tant costaneres com dinterior.

Daltra banda, durant esta temporada de cria, tamb sha pogut confirmar laugment de les parelles nidificants en una altra de les poblacions de la provncia de Valncia, la de lembassament de Cofrentes, passant duna nica parella existent durant els ltims anys a les dos que han criat en lactualitat. No sn nmeros molt espectaculars per alimenta lesperana dun futur augment de la poblaci nidificant darpella de marjal.

Reproducci de larpella de marjal (Circus aeruginosus) en lAlbufera

Imatge de detall dels pollastres

Niu darpella de marjal al Tancat de la Pipa

M. Lassalle

M. Lassalle

Phyllitis sagittata en un pou de VinarsD. Mesa

BIOdiversitat18

88

Nova poblaci de Parentucellia viscosa a Oliva

Gavina corsa (Larus audouinii)en el port de Castell

nes-Torreblanca que ha tret avant dos pollastres.

La notcia dels nous establiments de poblaci re-productora de la Comunitat Valenciana repartida en diferents colnies de cria, millora lestat de conservaci general de lespcie al no concen-trar-se els efectius reproductors en una nica co-lnia, millorant les possibilitats de supervivncia davant duna hipottica afecci negativa en algun dels nuclis de cria.

Que la poblaci nidificant de la gavina cor-sa (Larus audouinii) en territori valenci va en augment s una evidncia que sha cons-

tatat al llarg de les ltimes temporades de cria. La dada ms espectacular que confirma este fet, s laugment de parelles nidificants en la colnia es-tablida en el port de Castell, que ha passat de 303 parelles reproductores en 2011, quan va comenar a criar, a 1.642 en tan sols un any. A ms, tamb ha augmentat el nombre de parelles al Parc Natural de lAlbufera en ms de 100 respecte a les xifres de lany passat i sha pogut confirmar el nou establi-ment duna parella al Parc Natural del Prat de Caba-

BIOdiversitat18

Eixemplar de Parentucellia viscosaX. Xxxxxx

Colonia de Gavina corsa en el port de CastellJ. Greo

Fa un any es va trobar una molt xicoteta poblaci de quatre exemplars de Paren-tucellia viscosa en el terme municipal

dOliva. La identificaci de la planta es va convertir en un verdader exercici de botnica forense perqu la planta es trobava ben morta i resseca.

Els tcnics de flora del Servici dEspais Naturals i Biodiversitat van haver desperar a la segent temporada per a rastrejar, cartografiar i censar amb ms fiabilitat esta localitat. I aix ha sigut que els que eren noms quatre exemplars shan convertit en 133 en la recent prospecci del 2012.

Per, un rastreig ms ampli per la contornada, buscant pels hbitats a priori ms favorables, ha donat els seus fruits: sha trobat un nucli de ms de 3.000 exemplars en uns quants cente-nars de metres. Tamb ha sigut important la identificaci dalgunes possibles hostes desta espcie hemiparsita com Trifolium campestre i Lotus corniculatus.

La collecci Manuals Tcnics de Biodiversitat pre-tn mostrar el treball del Servici dEspais Naturals i Biodiversitat en la recerca de respostes prctiques per a la conservaci i gesti despcies i hbitats. Lobjectiu final s estendre les bones prctiques de conservaci fora de lmbit de ladministraci pbli-ca, entenent que el protagonisme i la responsabilitat de la conservaci de lentorn ha de recaure en els di-ferents collectius, entitats i persones que conformen la societat valenciana. Lltim llibre publicat desta srie Manual para la conservacin de germoplasma y el cultivo de la flora valenciana amenazada, pretn mostrar el resultat de ms de 15 anys de treball continuat dels tcnics del Servici dEspais Naturals i Biodiversitat en la recerca dels mtodes ex situ ms adequats per a la conser-vaci de la flora valenciana amenaada, tot a en collaboraci amb les altres institucions valencianes: CIEF, Jard Botnic de Valncia (Universitat de Valn-cia), IVIA i CIBIO (Universitat dAlacant).

El manual oferix una llarga part introductria on es desenrotllen temes com la recollecci al camp de

El passat 4 dabril, tcnics del Servici dEspais Na-turals i Biodiversitat van participar a Nicsia en la segona reuni del comit cientfic del projecte LIFE+ per a la creaci duna xarxa de microreser-ves de flora a Xipre.

Es va revisar el desplegament de les activitats pro-gramades, observant-se que shan complit prou b els terminis i objectius i que els nics aspectes dubtosos o pendents -en especial la creaci duna microreserva per a lendemisme xipriota Astraga-lus macrocarpus subsp. lefkarensis- van trobant soluci.La representaci del Servici dEspais Na-turals i Biodiversitat s lnica externa als propis beneficiaris del projecte. En eixe dia tamb es va aprofitar per a una altra reuni per a planificar la redacci del llibre sobre microreserves de flora a Europa. Com a continuaci de la seua participaci en la reuni del comit cientfic els dos representants valencians van presentar sengles ponncies sobre

la gnesi del concepte de microreserva de flora i la seua gesti, dins del simposi internacional Ex-pert workshop on plant microreserves, organitzat per les entitats beneficiries de lesmentat projec-te, i especialment per la Universitat Frederick, de Nicsia, i el Departament de Medi Ambient del Ministeri de Medi Ambient i Recursos Naturals, de Xipre.

material vegetal, la seua conservaci, el cultiu i la viveritza-ci. Seguidament, es presenten 60 fitxes despcies amenaa-des on sindiquen el mtodes emprats per a la seua recollecci, germinaci i cultiu. El llibre es pot acon-seguir a les Llibreries Llig de la Generalitat Valenciana en suport CD o descarregar-se

en lapartat de descrregues/Manuals tcnics de Bio-diversitat del web del Servici:

http://www.cma.gva.es/biodiversidad

o directament en este enlla:

h t t p : / / w w w . c m a . g v a . e s / w e b / i n d i c e .aspx?nodo=82491&idioma=C

9 BIOdiversitat18

Novespublicacions

Participaci en el grup de treball dexpertsen microrreserves de flora a Xipre

Manual para la conservacin de germoplasmay el cultivo de la flora valenciana amenazada

Portada de la nova publicaci

Grup de treball durant la visitaM. Andreou

guen exercitar la seua recent adquirida capacitat de vol i puguen explorar el terreny que els servir com a zona dalimentaci i potser, futura reproducci. Laportaci daliment durant esta primera etapa s constant i necessria, ja que encara no han aprs les tcniques de caa i noms sinterromp quan es t la constncia que els jvens xoriguers alliberats sn capaos de procurar-se el suport per si mateixos.

Un dels punts de reintroducci s lembassament de San Diego, situat a Villena (Alacant), el qual pertany a la infraestructura del transvasament Xquer-Vinalop, que des del 2011 i en unes torres dalliberament assis-tit, construdes a este efecte com a mesura compensatria, es realitza la reintroduc-ci dexemplars mit-janant lesmentat mtode.

Grcies a la collaboraci de la societat estatal Acuamed i a la inestimable ajuda dels treballadors de lempresa gestora Acuagest S.A. (grup Agbar), que sencarreguen de la vigilncia i de laportaci daliment, enguany shan reintrodut 35 exemplars dels quals 33 van aconseguir volar sense problemes. Es dna la circumstncia que enguany s la prime-ra vegada que parelles silvestres han utilitzat estes installacions lliurement per a niuar, i han sigut un total de tres parelles silvestres les que han tret 16 pollastres amb xit. Tamb durant esta primavera shan alliberat 24 po-llastres en laltre punt de reintroducci que est loca-litzat en la ZEPA Meca-Mugrn-San Benito, concre-tament en la Reserva de Fauna Palancares de Meca, els terrenys de la qual estan dedicats a lagricultura ecolgica. Es tracta duna zona apropiada per a lespcie: zones mplies de camps extensius de ce-real de sec en forma de mosaic, a causa de la mescla de cultius de sec i taques de vegetaci natural. En estos cultius abunda la seua font principal daliment: els insectes i micromamfers.

El xoriguer menut (Falco naumanni) s una de les ra-pinyaires ms amenaades a la Comunitat Valencia-na, i es troba catalogada com en perill dextinci en el Catleg Valenci dEspcies de Fauna Amenaa-des (DECRET 32/2004).

La Conselleria dInfraestructures, Territori i Medi Ambient desplega des de 1997 un programa de re-introducci i seguiment desta espcie per a tractar daconseguir un augment de les seues poblacions. Va ser en 2005, amb laprovaci del Pla dAcci per a la Conservaci de les Aus de les Estepes Cerealis-tes, i en 2009, amb la declaraci de zona ZEPA (Zo-nes per a Especial Protecci per a les Aus) de Meca-Mugrn-San Benito, quan es va impulsar de manera definitiva la conservaci deste inofensiu falconet. Desprs de diversos anys de seguiment i reintroduc-ci dexemplars criats en captivitat per personal del Centre de Recuperaci de Fauna La Granja del Sa-ler, ens trobem que la poblaci desta espcie est experimentant un lent per constant augment, arri-bant en lactualitat a comptar per a la temporada de cria del 2012 amb prop de 100 parelles amb xit re-productor que han tret avant ms de 300 pollastres. Els pollastres criats en captivitat salliberen en el medi mitjanant la tcnica dalliberament assistit o cria campestre. Es tracta dun procs dalliberament suau, en qu els exemplars, criats a m fins que arri-ben als 20-25 dies dedat, sn duts a unes gbies localitzades en el mateix hbitat en qu hagueren nascut de forma natural. Durant els primers dies les gbies romanen tancades, familiaritzant-se els seus ocupants amb lecosistema habitual per a esta es-pcie i convivint amb altres exemplars que viuen en llibertat. Desprs, quan ja shan acostumat a lentorn, sobrin els gbies perqu els pollastres pu-

10BIOdiversitat18

Cria campestre de xoriguer menut 2012

Cries de xoriguer menut (Falco naumanni)

Torre dalliberament assistit

M. Romero

El passat 7 de juliol va eixir publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana lOrde 10/2012 per la qual es declararen dos noves microreserves de flora a la provncia dAlacant: la Penya de la Font Vella, a Benifato, i la Punta de la Glea, a Oriola. La Penya de la Font Vella es troba a una zona de muntanya de la serra dAitana de propietat municipal i les espcies prioritries que han dut a la seua declaraci com a microreserva sn: Boixerola (Arctostaphyllos uva-ursi).

A principis de juny es va realitzar una sembra experimental de tramussera valenciana (Lupinus mariae-josephae) a la microreserva de la Lloma de Coca (serra del Cavall). Tant esta microreserva, com prcticament tota la resta de la serra, va resultar cremada per lincendi de finals de juny de Cortes de Palls. Desprs de lincendi es va inspeccionar la zona i es va comprovar que el foc degu passar rpid i havien quedat petits rodals amb planta, que ja estava en fase dispersiva. El malaurat incendi servir per complementar, tant en camp com en laboratori, lefecte del foc sobre les llavors de la plantes i el seu presumible comportament pirfit. Aprofitant la visita dinspecci es recolliren llavors de la planta que es sotmetran a proves de germinaci coincidint amb lpoca de germinaci natural al camp (setembre-octubre). Per a espcies de comportament similar hom suposa que a la debilitaci de les cobertes de les llavors a causa del foc seguix una latncia temporal curta, per tal que la planta no intente germinar immediatament desprs del pas del foc i espere a les pluges. Tericament les llavors dispersades al terreny, en

condicions de mancana dincendis, podrien estar-hi durant molts anys sense germinar, esperant a escarificar-se suficientment. Hom suposa que el pas del foc podria facilitar que algunes llavors hi germinen la propera tardor, sobretot aquelles que sense haver-se cremat hagen quedat cobertes per capes de cendra i restes de vegetals cremats.

Argelaga menuda (Genista longipes). Teix (Taxus baccata). Cadireta de pastor (Vella spinosa).

En el cas de la Punta de la Glea es tracta duna franja litoral de titularitat municipal i de domini pblic martim terrestre. Les espcies prioritries desta microreserva sn: Romer moix (Helianthemum caput-felis). Erophaca baetica subsp. baetica. Helianthemum viscarium. Cachrys sicula.

11

Dos noves microreserves de flora a Alacant

El foc i la tramussera valenciana

BIOdiversitat18

Localitzaci de la MR Penya de la Font Vella Localitzaci de la MR Punta de la Glea

Recollida de llavors desprs de lincendiE. Laguna

12BIOdiversitat18

El passat 12 de juny va tindre lloc la inauguraci de les noves installacions del Centre de Recuperaci de Fauna La Granja del Saler, obra executada pel Ministeri dAgricultura i Medi Rural i Mar, dins del Conveni subscrit amb la Generalitat Valenciana i co-finanada pels fons FEDER (Fons Europeu de Desen-rotllament Regional) de la Uni Europea.

Entre altres actuacions que comprn este projec-te dadequaci i millora, shan construt diverses installacions per a la reproducci en captivitat i re-cuperaci despcies amenaades com el xoriguer menut, la tortuga mediterrnia, la fotja banyuda i els programes de cria en captivitat de recent posada en marxa per a lnec capblanc i la rosseta, pioners a nivell nacional.

Tamb sha construt una nova sala de necrpsies i depsit de cadvers, ms gran que lexistent ante-riorment i separada daltres installacions per a ga-rantir al mxim les mesures higiniques i sanitries que shan dobservar per a gestionar estos tipus de residus orgnics.

Com a actuacions dinfraestructura general sha rea-litzat ladequaci dels vials principals daccs i cir-culaci interna, que es trobaven en molt mal estat, i la naturalitzaci duna llacuna artificial, localitzada en linterior del centre de recuperaci, que s utilit-zada habitualment com a zona de refugi i reproduc-ci per aus aqutiques locals.

Amb estes obres es refora la missi principal del centre: lacollida i rehabilitaci dels exemplars de fauna salvatge que, per diverses causes -prin-cipalment dorigen antrpic- arriben a les seues installacions de m de particulars o dorganismes oficials. En lactualitat s el centre que possex la ma-jor capacitat dacollida per al tractament i maneig de fauna silvestre protegida dEspanya.

Des de la seua creaci a lany 1988 ha ats a ms de 90.000 exemplars despcies de fauna silvestre. Al mateix temps el centre desenrotlla nombrosos programes de reproducci en captivitat i reintro-ducci despcies extingides o en imminent perill dextinci. Entre elles destaquen el gall de canyar (Porphyrio Porphyrio), la fotja banyuda (Fulica cris-tata), la rosseta (Marmaronetta angustirostris), lnec capblanc (Oxyura leucocephala), el xoriguer menut (Falco naumanni) o la tortuga mediterrnia (Testudo hermanni). Molts destos treballs es duen a terme en collaboraci amb universitats, centres dinvestigaci i altres entitats dedicades a la conservaci.

Millora i adequaci de les installacions del CRF La Granja del Saler

Installacions reproducci tortuga mediterrneaJ. Blasco

Barraca i llacuna naturalitzadaJ. Blasco

Cambres de cria de xoriguer menutJ. Blasco

A lagost de lany 2011 es van collocar 4 recipients d1,5 m de dimetre (cedits per lOceanogrfic de Valncia) en 4 dels 5 ports pesquers de la provncia de Castell: Benicarl, Penscola, Castell de la Plana i Borriana, en collaboraci amb la Federaci de Confraries de Pescadors de la provncia de Castell. Recentment sha collocat lltim que faltava a la Confraria de Vinars, i aix tindre cobertes totes les confraries de la provncia (les dades desta confraria no shan tingut en compte a lhora de realitzar les estadstiques ms avant indicades).

En tots els casos es van collocar en llocs visibles i accessibles, a lentrada de la zona de la llotja, on els pescadors depositen la pesca diria. Els recipients servixen com a lloc on deixar la tortuga fins que siga recollida pels tcnics del Servici dEspais

El Centre dEducaci Ambiental de la Comunitat Valenciana ha tret enguany una nova oferta de cursos anomenada Activat. Des del Servici dEspais Naturals i Biodiversitat sha collaborat amb ledici de quatre cursos. Dos destos es realitzaren abans de lestiu: Conservaci w de germoplasma i cultiu de flora amenaada valenciana.

Estratgies de comunicaci i participaci social en programes de conservaci de la biodiversitat amenaada.

Prximament simpartiran dos ms: 25 de octubre, de 9 a 14 hores. Taller de lluita contra espcies invasores

Del 6 al 22 de novembre. Introducci a la biodiversitat valenciana i la seua gesti Si esteu interessats a apuntar-vos i voleu ms informaci dels cursos la trobareu a lenlla segent: http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=80805&idioma=C

Naturals i Biodiversitat, encara que sintenta que els tcnics estiguen al port en el moment de desembarcament. En els 10 mesos que van des de l1 setembre del 2011 fins al 30 de juny del 2012 han ingressat en lARCA del Mar un total de 32 tortugues marines procedents de pescadors professionals, de les quals 20 (un 62%) han sigut entregades per pescadors de la provncia de Castell. Els recipients no sols han funcionat com a lloc de recollida de tortugues sin com un punt dinformaci a les confraries, on recordar la necessitat de telefonar al 112 sempre que es capture una tortuga marina. En la taula segent sindiquen les entrades per mesos de tortugues de les Cofradies de Castell. Cal recalcar que el 70% de les entregues shan produt entre els mesos de gener i mar. El significat desta dada ser objecte destudi.

13

Collocaci de recipients de recollida de tortugues marines

Cursos sobre biodiversitatal CEACV Sagunt

BIOdiversitat18

Collocaci de la cuba a Castell

Taula 1. Total de tortugues ingressades en lARCA del Mar de les Confraries de la provn-cia de Castell

Perode Total de tortugues

Setembre 2008-juny 2009 12

Setembre 2009- juny 2010 17

Setembre 2010- juny 2011 12

Setembre 2011- juny 2012 20