Balls tradicionals d’EspanyaYolanda Torregrosa Hernández

Balls tradicionals d’Espanya

Espanya és un país ric en costums pel que no estranya que tinga una diversitat de balls típics.

Els balls són un reflex dels costums i tradicions d'un poble, sent molts d'ells el resultat de la fusió de diverses cultures que han anat poblant al llarg dels anys distints territoris del món.

El Fandango

A causa de la popularitat del fandango com a dansa d'exhibició a finals del segle XVIII i principis del XIX, no és res estrany la seua presència en la tradició d'Astúries, castella-la Manxa, Catalunya, Múrcia, València, País Basc o Portugal.

Executat per una parella de moviment viu, té compàs ternari i versos octosíl·labs. És freqüent ocupació de castanyoles.

En 1735, el fandango a Espanya era un 'baile introduït pels que han estat en els regnes d'Indias', per la qual cosa s'entén que el seu origen és hispanoamericà i no espanyol peninsular.

HAZ CLICK PARA VER EL VIDEO:http://www.youtube.com/watch?v=XE8KFVecgdI&feature=fvst

Les Seguidilles

En compàs de 3/4 o 3/8, està distribuïda habitualment en estrofes de quatre versos alternatius de set i cinc síl·labes amb assonància en els parixes, seguides de tornades de tres versos de cinc síl·labes el primer i tercer i de set el segon.

Les seguidilles són un tipus de cançons espanyoles acompanyades de dansa, típiques de les actuals comunitats autònomes d'origen castellà: castella-la Manxa, la Comunitat de Madrid i el sud de Castella i Lleó.

Ritme ternari, i moviment animat, amb acompanyament de castanyoles, guitarres, bandúrries, llaüt, morter i botella d'anís amb clau, també es toquen amb la dolçaina i el tamborí.

El contingut de les seues lletres sol ser de tema amorós, però també n'hi ha de temàtica guilopa o jocosa. Es balla per parelles que poden ser mixtes, estes formen un cercle i es van canviant de parelles.

http://www.youtube.com/watch?v=kFFfvLSTlrM

La Jota

Les versions d'exhibició es canten i ballen amb trages regionals i castanyoles, la qual cosa no és tan habitual quan és practicada com a diversió o ball social.

La jota és una dansa espanyola estesa per gran part de la geografia d'Espanya.

El seu ritme sol ser compaseay en 3/4. Per a la seua interpretació s'utilitzen guitarres, bandúrries, llaüts, dolçaina i tambors en la castellana, i en el cas de la càntabra, asturiana i gallega per gaites, pitu muntanyés, panderetes, tambors i bombo.

La JotaEl contingut de les

cançons és molt divers, des del patriotisme, fins a la religió o les picardies sexuals. Els passos s'assemblen als del vals, encara que en el cas de la jota hi ha molta més variació.

La lletra sol escriure's en quartets octosíl·labs, sent assonants el primer i el tercer versos.

http://www.youtube.com/watch?v=t53S0KYahYA&feature=related

Les Danses Basques

Algunes d'elles són molt antigues, altres són recreacions més o menys modernes de velles danses i algunes són noves coreografies amb base popular.

Les Danses Basques són una part molt important de la cultura basca i la fonamental del seu folklore. Cada territori històric, o província, té les seues pròpies.

Cada poble té la seua dansa que s'acostuma a ballar en les seues festes majors.

Les Danses Basques

Les danses d'espases, que tenen un paral·lelisme evident amb les europees del mateix tipus. La seua realització, sempre lligada a la commemoració o a rendició d'honors, està lligada a la dansa ritual on el poble recolza amb respecte a cada col·lectiu de dansaires.

Les danses de fi de festa, que es realitzen per a marcar el fi d'unes festes o d'un període concret, com el carnestoltes, han servit de simbòlic colofó al desenfrenament festiu.

Centrant-nos en a les diferents tipologies de dansa, no es pot passar per alt tres formacions característiques de realització:

Els balls de romeria o plaça, basats en els balls que se celebraven en les romeries i la participació de les quals era popular i espontània.

http://www.youtube.com/watch?v=eYf_pexFNc8

La Sardana

Les danses d'espases, que tenen un paral·lelisme evident amb les europees del mateix tipus. La seua realització, sempre lligada a la commemoració o a rendició d'honors, està lligada a la dansa ritual on el poble recolza amb respecte a cada col·lectiu de dansaires.

La Sardana és una dansa en grup i en cercle, que es balla a Catalunya i Andorra.

Els participants s'agafen de les mans per parelles, hi ha sardanes de 7 i de 10 tirades, que tenen unes estructures definides de passos curts i llargs.

Part de l'èxit de la sardana com a dansa social radica en el seu caràcter de dansa oberta que admet un número altament variable de parelles i que, almenys a nivell públic, no requerix especials condicions físiques per a la seua pràctica, encara que no és així quan es tracta del 'Bàsic d'Honor', la competició de sardanes nacional de Catalunya.

La Sardana

Encara que el seu repertori incloïa diverses danses socials europees de l'època, correspon principalment a José María Ventura la formació actual de la cobla i l'estabilització del patró rítmic fonamental entorn del compaseo en 6/8.

Moltes sardanes tenen lletra, però només les versions instrumentals solen ser usades per a ballar. Hi ha dos formes bàsiques de marcar els passos: l'empordanesa i la selvatana.

Encara que en el seu origen la música va ser tocada per solistes o mínimes agrupacions instrumentals de composició variable, la sardana és tocada actualment per una cobla (una banda de vent amb contrabaix) , que consta de 12 instruments tocats per 11 músics.

Quatre d'estos instruments (tenora, tible, flabiol i tamborí) són instruments típicament catalans o versions diferenciades només usades a Catalunya. Els altres (trompeta, trombó, fliscorno i contrabaix) són més convencionals.

http://www.youtube.com/watch?v=eYf_pexFNc8

La Munyeira

Es diu que la munyeira prové de que esta dansa es ballava fora i dins dels molins mentres s'esperava la mòlta.

L'aturuxo és un crit que s'utilitza en les festes i per a donar-los ànims als ballarins. Sol ser fort, agut i prolongat. Se sol argumentar que l'aturuxo representa al crit celta de desafiament que executaven els antics pobles celtes de Galícia previ a les seues batalles.

La munyeira és una dansa de les comunitats autònomes espanyoles de Galícia, de Castella i Lleó i d'Astúries que es canta i balla acompanyada de la trompeta, la tuba, la pandereta, el tambor, el pandero, el bombo, el charrasco i a vegades les petxines.

En l'actualitat és, sobretot, una dansa instrumental que manté un ritme rockero en 6/8.

http://www.youtube.com/watch?v=OLzlD6PRgR8