1

ATLES LINGÜÍSTIC DEL XURRO EN LA SERRANIA

1. El habla del Villar del Arzobispo y su comarca1: base de l’ALXS

El present article forma part d’un treball més ample que persegueix dibuixar en

l’època actual un Atles lingüístic del xurro en la comarca de la Serrania (de València).

En una primera fase contemplem únicament el magnífic treball de Llatas Burgos a la

seua obra insigne sobre dialectologia xurra i serrana, on va comparar els vocables trets

en la parla villarenca amb les diverses formes utilitzades en set poblacions, sis d’elles de

la nostra comarca: Alcublas, Chelva, Chulilla, Domeño2, Gestalgar y La Yesa; i una,

Casas Bajas, de la comarca veïna del Racó d’Ademús. Vicente Llatas Burgos començà a

recopilar els vocables que creia més autòctons en la parla d’El Villar poc temps després

de finalitzada la guerra civil espanyola, a principis de la dècada dels 40. José Giner

comenta que Llatas Burgos ja havia publicat un vocabulari villarenca en les pàgines de

la revista, referint-se a la revista Anales del Centro de Cultura Valenciana, encara que

també l’expressa al Pròleg (1959: 28) d’El habla...: “Hemos seguido atentamente el

trabajo de recolección de este vocabulario durante los diez años últimos…”, que ens

situaria al voltant de 1949. Doncs, serà en esta època quan el cronista tindria recollits la

majoria dels vocables que després formaran el corpus de la seua obra magna; no obstant

això, no serà fins 1952 que doni per quasi finalitzada la collita de vocables i entregui

l’última caixa de fitxes3 al seu amic José Giner. La tasca docent de Llatas Burgos a

l’Escola Municipal de Villar del Arzobispo començà el 1933. Allí va tindre com a

1 De la primera edició (Institució Alfons el Magnànim, València 1959) s’han realitzat després tres

edicions més: la primera, feta per la RevistAteneo en set fascicles dins de la publicació “Cuadernos del

Ateneo” (núms. 1-7, agost de 1992 i agost de 1994, Ateneo Cultural de Villar del Arzobispo). Les dues

edicions següents van ser formalitzades per l’Ajuntament de Villar del Arzobispo, una en 1999 (aprofitant

la publicació fascicular anterior, però en format llibre) i altra en 2005 on s’integraren alfabèticament al

seu lloc corresponent els vocables que en l’edició original figuraven a l’Apèndix. Aquestes reedicions

obeeixen al gran interès que encara avui, més de cinquanta anys després de la seua publicació, suscita el

singular Vocabulari villarenc, tant als naturals o descendents d’El Villar com també entre els estudiosos i

dialectòlegs de tot el món. 2 Estem referint-nos al Domeño antic, situat en la confluència dels rius Túria i Tuéjar-Chelva, al cor de la

comarca de La Serrania, i no al modern municipi construït en terrenys de la comarca del Camp de Túria. 3 Les fitxes originals van ser donades a l’Arxiu V.Ll.B. en 2012 per Josep Antoni Moyá, el qual als anys

90 i sent estudiant de Filologia Valenciana va visitar José Giner per tal de fer un treball de dialectologia

amb la parla d’Alcublas i el dialectòleg li va donar les fitxes que Llatas Burgos l’havia entregat quatre

dècades abans, perquè les aprofitara. En la caixa amb les fitxes recuperades havia un sobre petit blau amb

la inscripció manuscrita a llapissera pel cronista, que deia: “27 fichas que entregué, en septiembre de

1952 a D. José Giner”, encara que a l’interior hi havien cent trenta i una. Amb la recuperació en 2006

dels trenta i quatre dibuixos originals de José Bosch (artista local i amic del cronista) que il·lustren la

publicació, l’Arxiu Vicente Llatas Burgos en té ja tots els materials que van servir per a editar-la.

2

companys a distints mestres i mestresses que provenien de diversos pobles de La Serra-

nia: Alcublas, Chelva, Chulilla, Domeño, Gestalgar i La Yesa; i, també, un de Casas

Bajas (comarca del Racó d’Ademús) i altre de Sarrió (Baix Aragó, Terol). Amb ells

tingué la magnífica oportunitat, quan encara estava viva la parla en ells i durant més

d’una dècada4, de contrastar nombrosos vocables, fet que dota al llibre d’un gran valor

afegit, puix que conté la comparació de termes entre els set pobles. Un laboriós treball

que fa temps demanava ser la base per a dibuixar un atles lingüístic del xurro en la

nostra comarca. En una segona fase tractarem de fer extensiva la recollida de vocables a

posteriors recopilacions d’algunes persones d’El Villar i també d’altres vocabularis arre-

plegats en varis municipis serrans, com Alcublas, Aras de los Olmos, Chelva, Titaguas

(recollits ja per Simón de Rojas Clemente y Rubio) i Tuéjar.

2. Algunes notes sobre la parla villarenca

És per tots acceptat anomenar parles xurres a totes aquelles que han evolucionat

als municipis de l’interior de la Comunitat Valenciana, al nord-oest de l’actual frontera

lingüística del valencià, i que segons la norma general la seua base lingüística és caste-

llanoaragonesa. Això no obstant són evidents les diferències dialectals d’aquests parlars,

per tal com els substrats lingüístics se formen primer amb els ibers, amb els romans

després i la incorporació del llatí fins l’arribada dels musulmans, però en el cas de la

parla dita villarenca/villarense, serà a partir de la repoblació cristiana, al primer terç del

segle XIV5, quan el valencià s’introdueix per tal com és la llengua (junt amb l’aragonès)

majoritària dels repobladors i, en menor mesura el castellà. Aquestos substrats han

perviscut fins els nostres dies junt al castellà, que se suma plenament a principis del

segle XVI6 amb l’arribada massiva de castellans, navarresos i andalusos, encara que no

serà fins als anys 40 del segle XX quan -mitjançant l’escolarització massiva- s’imposa

4 Excepció feta dels dos darrers anys de la guerra civil espanyola que l’edifici escolar va ser Hospital de

Sang, en la rereguarda de la defensa de València de la ciutat de València. 5 La primera documentació històrica d’El Villar ens indica que en 1237 el rei Jaume I va donar en senyo-

riu estes terres al seu lloctinent Fernando Díaz, com sabem també que en 1271 Hurtado de Lihori és el

senyor d’El Villar de Benaduf i que, finalment, van passar a mans del primer baró d’Andilla, Eximén

Pérez d’Arenós, qui les donà a la mitra valentina l’any 1300. Un període on van conviure musulmans i

cristians fins a esta data, quan el bisbe de València, Raimundo Gastón, ordenà l’expulsió dels primers, el

qual havia demanat el permís escaient al rei Jaume II. En 1324 donà carta-pobla a quinze cristians vells. 6 La població d’El Villar es triplica en cent cinquanta anys i passa de 198 habitants en 1436 a 603 en

1596.

3

la llengua nacional oficial, l’espanyol7. De manera que aquestes tres branques van

configurar una parla que comença a consolidar-se a finals del segle XVII com un

subdialecte del valencià apitjat, i que des d’aleshores va perdurar de manera quasi

íntegra fins a la meitat del segle XX. És clar que en la parla actual a penes queden

algunes restes en les persones de més de 50 anys, donada la prevalença del castellà des

de fa dècades gràcies a la generalitzada normalització lingüística espanyola. El propi

Llatas Burgos va escriure un article publicat el 8 d’octubre de 1951 en Radio Alerta,

titulat Historia de un pueblo ’xurro’, firmat amb el pseudònim Vicente de Agost) i, en

el qual i després d’una exhaustiva ressenya històrica, realça com un dels aspectes més

característics d’aquest poble valencià el seu singular vocabulari, enquadrat en allò que

es diu “valenciano dialectal o ’xurro’ (…) que hace su habla graciosa y simpática, ya

que representa la conjunción del valenciano con el castellano.” 8

. D’altra banda, sabem

que quan va vindre a estes terres serranes a les acaballes del segle XIV i principis del

XV, el dominic Vicent Ferrer9 posava de manifest als seus sermons l’hibridisme

lingüístic dels habitants que poblaven les terres del nord a l’interior de la província de

València i, al referir-se a nosaltres, deia: "Vosaltres de la Serrania qui estats enmig de

Castella e de Catalunya, e per ço prenets algun vocable castellà e altre català.”. A més

a més, al seu Vocabulari villarenc Llatas Burgos (1959: 204) defineix el gentilici “chu-

rro, rra” com aquell propi “de los naturales de los pueblos de la provincia de Valencia

situados al Norte del Villar.”.

Per al professor Emili Casanova els parlars xurros es caracteritzen per ser una

mescla lèxica del català i l’aragonès degut a la influència del primer com a llengua

oficial del Regne de València i per tal com l’aragonès de l’època comptava amb un bon

grapat de catalanismes. I, tal com observa el professor Gulsoy10

en la Revista Romance

Philology (1970: 96), al Regne de València sobre la parla de la comarca de l’Alt Mi-

llars, el xurro “are dotted with villages and smoll towns which speak xurro, a type of ru-

ral speech with a strong castilian ingredient, some aragonese traits, and a heavy dosa-

7 Qui escriu estes línies va assistir a l’Escola Pública dels anys 50 i encara recorda les continues cridades

d’atenció del mestre per a que l’alumnat parlés un correcte castellà i no eixa ”jerga ininteligible plagada

de palabras rarísimas” en la qual solíem parlar. 8 Archivo Vicente Llatas Burgos, Sig. 55, Art. 13, (1951: 110).

9 És, per cert, la primera vegada que se documenta la toponímia de la comarca: “La Serrania”. La pròpia

Generalitat Valenciana no l’ha respectada malgrat el descontent dels comarcans, puix que oficialment es

denomina –de manera impròpia- amb el gentilici masculí: Els Serrans/Los Serranos. 10

El filòleg canadenc arribà a mantenir varis encontres amb Llatas Burgos i a més li va dedicar alguns

dels seus treballs publicats que el cronista tenia a la seu biblioteca, hui custodiats a l’Arxiu que porta el

seu nom, dins l’Ajuntament de Villar del Arzobispo.

4

ge of valencian lexical elements”11

puix que hem d’entendre que molts dels valencianis-

mes presents als parlars xurros foren introduïts mitjançant obvis contactes comercials,

administratius, i socials. No obstant, va ser el dialectòleg José Giner qui més va incidir

en el tema que ens ocupa, per tal com a més de focalitzar el seu estudi en la parla vi-

llarenca, quatre anys abans que Vicente Llatas Burgos li demanés que escrigués el

Pròleg al seu llibre El habla del Villar del Arzobispo y su comarca. Al seu article als

Anales de Cultura Valenciana sobre les característiques autòctones del villarenc ens

descriu com el llenguatge que es parlava en La Serrania a la meitat del segle XX i,

especialment, en El Villar “permite reconstruir cuál era el estado lingüístico de esta co-

marca valenciana en el siglo XIII (…) no se hablaba ni castellano, ni aragonés, sino

únicamente valenciano, en todo el Reino: valenciano puro y valenciano dialectal (xu-

rro).”12

; per a ell, el valencià xurro era molt afí al valencià normal de totes les

comarques del País Valencià del segle XIII i l’afirma tot i anotant que “el número de

vocablos valencianos contenidos en el valenciano occidental (xurro) es mucho más

considerable de lo que pudiera parecer a primera vista (…) no hay que considerarlos

advenedizos, sino como autóctonos de la localidad, restos de su primera lengua valen-

ciana, anterior a la castellanización.”13

. I, a més, incideix de nou en l’assumpte per a

assegurar rotundament que “si suprimimos del léxico villarense todas las voces que to-

davía no existían en el castellano del siglo XV, y todas aquellas otras que evidente-

mente han sustituido a las de formación autóctona (…) el carácter castellano de este

dialecto queda sumamente disminuido (…) los vocablos de carácter más antiguo son

precisamente los de más carácter valenciano.” 14

.

Nosaltres coincidim plenament amb aquestes últimes afirmacions i així el vam

expressar a la nostra publicació Linajes valencianos en El Villar quan afirmàvem que

“durante los casi tres siglos en que el habla de nuestros antepasados se va configu-

rando, lo hace alrededor de la lengua valenciana (…) podemos afirmar que las raíces

del habla de El Villar son villarencas y no villarenses, por utilizar un simil con nuestro

doble gentilicio, o sea: valencianas y no castellanas”15

. Ara bé, malgrat tot el que

acabem de dir, cap aclarir que per als naturals de La Serrania el vocable xurro/a signi-

fica alguna cosa més que una parla particular i diferenciada des d’un punt de vista

11

“està salpicat de pobles i xicotetes ciutats que parlen xurro, un tipus de llengua rural amb un fort

ingredient castellà, alguns trets aragonesos i una gran dosi d’elements lèxics del valencià.”. 12

Giner, José (1948: 1). 13

Giner, José (1948: 8). 14

Llatas Burgos (1959: 26). 15

Salvo, César (2000: 94).

5

dialectològic, puix que “xurra, a”16

és també el gentilici d’aquells que habitem aquest

territori serrà, com així l’assenyalava ja el propi Llatas Burgos en la seua obra Folklore

Villarense: “Sabido es que a los naturales de esta comarca se les llama, además de se-

rranos, ‘churros’ (en tiempo de los moros conocíaseles ya con la denominación ‘chu-

rri’), voz derivada de ‘tzurios’, que quiere decir ribereños del Turia, ya que según Si-

monet, el nombre de este río procede de ‘tzuria’, que en vascuence equivale a ‘blanco’.

Y en efecto, con el nombre de Blanco es conocido también el Turia en estas demar-

caciones.”17

. Aleshores, sembla prou clar que la base de la parla villarenca no és

castellanoaragonesa sinó valencianoarogonesa.

3. Tabla de correspondències

De les més de 5000 entrades que conté el vocabulari villarenc, nosaltres hem con-

templat els 770 vocables que presenten correspondències amb altres d’algún del 6 po-

bles esmentats, la majoria de vegades pràcticament iguals, encara que hi ha significatius

casos de variants lingüístiques molt interesants. Dir també que en 42 dels vocables no

s’assenyala cap correspondència amb el valencià o l’aragonès; i, amés, una característi-

ca bastant notòria és que només 24 són aragonesismes plens i 19 que són doblement va-

lencianisme i aragonesisme, encara que amb algun canvi de grafia. La resta de vocables,

més de 700, són plenament valencians. Destacar així mateix que, front al caràcter més

singular de la parla villarenca, que els vocables plenament valencians els trobem prin-

cipalment a les poblacions d’Alcublas, Chelva, Chulilla i Gestalgar. Al present article i

per manca d’espai, de les diverses isoglosses que es podrien construir amb el buidat de

vocables, volem ressaltar les tres més importants; però, primer hem de posar de mani-

fest que partim del poble-focus que representa El Villar, per ser d’allí les entrades que

hem utilitzat i també perquè és un municipi que es troba en una cruilla de camins secu-

lars: l’antic camí d’Aragó cap al nord i el no més antic de Castella cap a l’oest; ara

tenim, per un costat l’actual CV-35 (València-Ademús) i d’altre la CV-395 (Requena-

Sogorb) que configuren les isoglosses més importants. La primera, en realitat, són -més

precisament- dues isoglosses que es creuen: una que des del nord va des de La Yesa cap

al sud fins a Chulilla i Gestalgar, i altra que va d’est a oest, des d’Alcublas cap a Dome-

16

Així s’anomena el plat típic de la comarca: l’olla xurra; i també la indumentària típica, que no es diu

“serrana” sinó “xurra”. 17

Llatas Burgos (1994: 132, Nota 7).

6

ño i Chelva. Açí n’hem trobat 122 vocables confluint amb el vocable villarenc i,

curiosament, sols hi han 8 termes: set d’una variant (5 a Chelva i 2 a Gestalgar) i una de

dues variants (Chelva i Domeño). La segona, en forma de T, inclou només cinc pobles,

puix que dels anteriors s’exclou La Yesa; dels 112 termes n’hem trobat quinze amb

variants: huit tenen una sola (Chelva, 3; Gestalgar, 2; i Alcublas, Chulilla i Domeño, 1;

cinc en tenen dues variants: Alcublas-Chelva (1), Alcublas-Chulilla (2), Chelva-Dome-

ño (1) i Domeño-Gestalgar (1). La tercera és una isoglossa pura per tal com uneix Alcu-

blas, Chulilla i Gestalgar, i en ella tenim sols 24 vocables, amb sols una variant a Alcu-

blas. Vegem ara la tabla de correspondències.

Vocable Valencià Aragonès Alcublas Chelva Chulilla Dom. Gest. Yesa

Abonico Abonico *

Abosar Abosar * * *

Aclarir Aclarir * * *

Aclucar Aclucar * * *

Adivinalla Adivinalla * * * *

Adonase Adonase * *

Agrenco, a Agrenc, a * * *

Agror Agror * * * * *

Agualoso Aigualós * * * * *

Aguarrujo Aiguarruig *

¡Aisia! ¡Aixa! * * * * * *

Aisiar Aixar * * * * * *

Ajevo * * *

Aladro Aladre * * * * *

Albadico Albat Albadete Albarico *

Alenar Alenar * * * *

Alifaque Alifac * * * * * *

Alterón Alteró * * * *

Allacama Lligacama Lligacama * *

Allacrán Aliacrà * * * * *

Amanido, a Amanit, da * *

Ambudero Embuder * *

Amedianar Amitjanar * * *

Amelar Amelar * * * * *

Amerar Amerar * * * * * *

Amigáu, á Amigat * * * * * *

Amorgonar Amorgonar * * *

Amprar Amprar / Emprar * * * * * *

Amprío Empriu * * *

Ansa Ansa * * * * * *

Apegaloso, a Apegalós, a * * * * * *

Aponase Aponar-se * * *

Arguelláu, á Arguellat * * * * * *

Arna Arna * * * * * *

Arnar Arnar * * * * * *

Arrañar * * * * * *

Arrapón Arrapó * * * *

Arreplegar Arreplegar * * * * *

7

Arréu Arreu * * * * *

Arritranca Arritranca * * * * *

Arritranco Arritranc * * * * *

Arrupido Arropit * * * *

Asina * * * *

Aspro, a Aspre, a * * * *

Aspror Aspror * * * *

Atabón Atovó * * * * Atobón

Ataconar Ataconar * * *

Atobase * * * *

Atroncar Entronquir * * * * *

Ausades Ausades * Osabes

Avellanero

Badallá Badallada * * *

Badallador, a Badallador, a * *

Badallar Badallar * * * * *

Badar Badar * * * * *

Baf Baf * * *

Baga Baga * * *

Bajoca Bajoca * * * * *

Bajocar Bajocar * * * *

Bajoco, a Bajoc, a * * * *

Baldero, a Balder, a * * Balguero

Bambolla Bambolla * * * * *

Barandáu Barandat * * * * * *

Barral Barral * * * * * *

Barsa Barsa * * * *

Bartola Bartóla * * * *

Barull Barull Barul Garull

Baticuello Batcoll * * * *

Beaturrio, a Beaturri, a * * *

Becá Becada * * * * *

Becar Becar * * * * * *

Besón, ona Bessó, ona * * * *

Blafá Brafada * *

Blancucho, a Blancuig, ja * * * *

Bledanía Bledania * *

Bledano, a Bledà, ana * * * *

Bochicón * * * *

Bochornera Bochornera * * * * *

Boga Boga * * * * *

Bolcá Bolcada * * * * *

Bolchaca Bolxaca * * * * * *

Bolchacas Bolxaques * Bolchaques * * * *

Bolleta Bolleta * Boleta * *

Bombona Bombona * * * * * *

Bonicura Bonicura * * * *

Boño Bony * * * *

Borde Bord * * * * *

Borinot Borinot * * * * * *

Borradura Borradura * * * * *

Borrón Borró * * * *

Bosador,a Bossador, a * * * *

Bosar Bosar * * * * * *

Boso Boç / Bozo * * * * * *

8

Botijoso, a Botijós, ossa * * * * *

Botonudo, a Botonut, uda * * * * * *

Braguero Braguer / Braguero * * * * * *

Braset (del) Bracet (de) *

Brocá Brocada * * * * *

Brodar Brodar * *

Brollar Brollar * * * * *

Brullo Brullo * * * * Grullo

Bruto, a Brut, ta * * * * *

Budillo Budell * * *

Bufalaga vera Bufalaga vera * * * * *

Bufase Bufar-se * * * * *

Bufido Bufit / Bufido * * * * * *

Bugá Bugada * * *

Burumballas Borumballes Brumballas * Brumballas *

Buto Butoni * Bute Butarro Bute *

Cabronería Cabroneria * * *

Cachurrera Cachurrera * Churrera

Cachurro Cachurro * Churro

Cadascuno Cadascú * * * *

Cagallón Cagalló * * *

Cagañidos Caganiu * * * * *

Cagarnera Cagarnera * Cabernera * * *

Cagarrulla Cagarrulla * * *

Cajer Caixer * * *

Cal (no) Cal (de Caldre) * * * *

Calbisón Calbissó * * * *

Calbote Calbot * * * * *

Caldoso, a Caldós, osa * * * * * *

Caldrá Caldrà * * * *

Calmudo, a Calmut, uda * * * * *

Camal Camal * * * * * *

Camallá Camallada * * *

Camaril Camaril * *

Canalera Canalera * * * * * *

Canaria * * *

Cantarería Cantereria * * * * * *

Cantaria Cantària * * *

Caparra Caparra * * * * * *

Capurucho Caporrutx * * * *

Capusete Capucete * * * * *

Carambolero * *

Caramull Caramull * Caramul * Caramul * *

Caramullar Caramullar * * * * * *

Carasero, a Caraser, a * * Caretero *

Carcallá Carcallada * * * * *

Carchofa Carxofa * * * * *

Carfolla Carfolla * * * * * *

Carica Carica * * *

Carrerón Carreró * * * * *

Cascarriase Cascarrar-se * * * * *

Cascase Cascar-se * *

Casera Cacera * * * * *

Casolano Casolà * * * * *

Casporra Casporra * * * * * *

9

Casporro, a Casporro * * * * * *

Casullo Casell Casica Casilla Casica Caselle

Cavuchar Cavutxar *

Clafer Clafir * *

Clarisia Clarícia * * * * *

Clavillar Clivellar Crevillar * * *

Clavillinera Clavellinera * Clavellinera * * * *

Clavillo Clavell * *

Clocha Clotxa * * * * *

Closar Clos, closa * * *

Cobar Covar * * * *

Cojinera Coixinera * * * * *

Colla Colla * * *

Comenensiero, a Convinencier, a * * * *

Comprero Comprer * * * * *

Cona Cotna * * *

Conca Conca * * * *

Coporón Copró * * Coprón

Corbella Corbella * * * * * *

Corbellote Corbellot * * * Corbillote

Corbet Corbet * *

Corca Corca * * * * * *

Corcase Corcar-se * * * * *

Corcón Corcó * * * * *

Corcusit Curcosit * * * *

Corfa Corfa * Colfa * *

Correcher Corretger * * * * * *

Correchería Corretgeria * * * * * *

Corriola Corriola * * *

Costura Costura * * * * * *

Cotón Cotó * * * * *

Cotón en pelo Cotó en pèl Cotó en pèl * * *

Cribero Cribell * * * *

Cuartudo, a Quartut, uda * * *

Cubo Cup / Cubo * * * * * *

Cucase Cucar-se * * * * *

Cuchapandero Cutxamander * Cuchipandero * *

Cuiro Cuiro * *

Curro, a Curro * * * * * *

Curruquear Corruquejar * *

Chafá Xafada * * *

Chafarete Safareig/Zafareche * *

Chanca Xanca * * *

Chano, Chano Xano, xano * * *

Charrar Xarrar * * * *

Chavo Xavo * * * *

Chentola Gentola * * *

Chepa Gepa * * * * * *

Cheparrudo Geperut * * *

Chichinas (haser) Xitxines (fer) * * * *

Chicho Xitxo * * * * * *

Chillerisio Xilladissa * * *

Chillito Xillit * * * * * *

Chirnete Trinxet/Chirnete * Chisnete *

Chopar Xopar * * * * * *

10

Chulivert Jolivert Joliverte Chuliverte *

Chulla Xulla/Chulla * * * * * *

Chusma * Osma Osma *

Daquia Dàquia * * *

Deja Deixa * * * *

Demontre Dimontre * * * * * *

Denguno * * * *

Derringlar Derringlar * * * * *

Descagasar Descagarsar * * * * *

Descolorir Descolorir * * Escolorir

Desemboirase Desemboirar-se * * * * *

Desembolchacar Desembolxacar * * * *

Desembolicar Desembolicar * * * * *

Desembosar Desembossar * * * * *

Desempellocase Desempellogar-se * * Desempellogase *

Desenredrar Desenredrar * * *

Desenrrunar Desenrunar * * * * * *

Desespero Desesper * * * * * *

Desfargaláu Desfargalat * * * * *

Desficasiáu Desficaciat * * * *

Desfisioso Desficiós * * * * *

Desgalicháu Desgalitxat * * *

Desganguilláu Desllenguit * * * *

Desinquietar Desinquietar * * * * * *

Desinquieto, a Desinquiet, a * * * * * *

Despañar Despanyar * * * *

Destarifamiento Destarifament * * *

Destarifo Destarifo * * * * *

Desteclar Desteclar * * * * *

Devantal Davantal * * * * *

Disbarate Disbarat * * * * *

Disforme Disforme * * * * *

Dispará Disparada * * * *

Dispertá Despertda * * * * *

Doga Doga * * * *

Donsaina Dolçaina * *

Dotorear Dotorejar * * * * *

Dotorería Dotoreria * * * *

Duel Duell * * * *

Durisia Durícia * * * * *

Durullón Durulló * * Durillón

Ej Eix * *

Embafar Embafar * * * *

Embogar Embogar * * * * * *

Embolicar Embolicar * * * *

Embolique Embolic * * * * * *

Embosar Embossar * * * *

Embrutar Embrutar * *

Empalustrar Empalustrar * * * *

Empastrá Empastrada * * * * *

Empastrar Empastrar * * * * * *

Empedradura Empedradura * * * *

Empeltar empeltar * * * * * *

Empilmar Empilmar * * * *

Empiular Empiular * * * * * *

11

Empomar Empomar * * *

Emprendar Emprendar * * * *

Encabironar Encabironar * *

Encalar Encalar Enganar Calar * * *

Enclusa Enclusa * * * * *

Encular Encular * * * * *

Endeñar Endenyar * * * * *

Endevinalla Endevinalla * * *

Endevinar Endevinar * * * *

Endolorise Endolorir-se * * * *

Endongar Endongar * * * *

Endormiscase Endormiscar-se * * * * * *

Enfundase Enfundar-se * * * * * *

Engravar Engravar * * * * *

Enquesta Enquesta * Enquesto * * *

Enquestar * * * *

Enredrar Enredrar Endredar * *

Enredro Enredro Endredo * *

Enruna Enruna * * * * * *

Ensofrar Ensofrar *

Entaponar Entaponar * * * *

Entecoso Entecós * * *

Entema Entema * * *

Entivocar * * *

Enturrufase Enturrufar-se * * *

Esbarriar Esbarriar * * *

Esblanquido Esblanquit * * * * *

Esbotifarrar Esbotifarrar * * * * *

Escabech Escabeig * * *

Escagarrutiase Escagarritar-se * * * *

Escalfido, a Escalfit, da * *

Escamar Escamar * * * *

Escamarrase Escamarrar-se * * *

Escamochar Escamoxar * * * * *

Escampar Escampar * * * * *

Escañase Escanyar-se *

Escarfollar Desclofollar * * * *

Escarotar Escarotar * * * *

Escarramase Escarramar-se * * * *

Escata Escata * * * * * *

Esclafar Esclafar * * * * *

Esclafido Esclafit * * * * *

Esclatar Esclatar * * * *

Escopiñá Escopinyada Escopiñeta * Escopiñeta Escupiñeta

Escorredor Escorredor * * * *

Escorrín Escorrim * * Escurrín

Escoscar Escoscar * * * * *

Escotiflase Escotiflar-se * * * * * *

Esfargaláu Desfargalat * * * * *

Esganguillase * * * *

Esgarronar Desgarronar * * *

Esguitar Esguitar Esquitar * *

Esmarrase Esmarrar-se * * *

Esme Esme * *

Esmorrillar Desmorrellar * * * *

12

Esnegrido, a Desnegrit, ida * * * * * *

Esparajismo Parajismo * Parajismo * *

Esparamento Esparament * * *

Espartá * * *

Espenta Espenta * * * * *

Espentolar Espentolar * * * * *

Espolsar Espolsar * * * * * *

Espolsón Espolsó * * * * *

Esporgar Esporgar * * * * * *

Esporrinase * * * *

Espulgar Esplugar * * * * * *

Estalviar Estalviar * Extraviar Extraviar *

Estenazas Estenalles/Estenazas * * * * * *

Estora Estora * * * * * *

Estorar Estorar * * * *

Estorín Estorí * * * *

Estornell Estornell * * *

Estovar Estovar * * * * * *

Estrosa Destrossa * * * * *

Estrueldes Estreudes Estraudes Traudes

Estufarrase Estufarrar-se * * * * * *

Estufido Estufit * *

Esturrufase Esturrufar-se * * *

Esventase Esventar-se * * * *

Falaguera Falaguera * * * * *

Falcar Falcar/Falcar * * * * * *

Falla Falla * * * *

Fallanca Fallanca * *

Farga Farga * * * * *

Fartón, ona Fartó, ona * * * * * *

Fartar Fartar * * * * *

Fascar Fascar * * * * * *

Ferrajar Ferrajar * *

Fetillero Fetiller * * * * *

Ficasio Ficasi * * * *

Filistrón Finestró * Felistrón *

Flamerá Flamerada * * * * *

Flaquito, a Enflaquit * * *

Floque Floc * * Fleque Fleque *

Florongo Floronco * * * *

Focho, a Fotjo, a * * * *

Fogoná Fogonada * * * * *

Foguer Foguer * * * * *

Fon Fon * * * *

Forcachet Forcaset * * * Forcaset *

Forcal Forcat * * * * Forcat *

Forigol Forigol * * * *

Fornilla Fornilla * * *

Fortor Fortor * * *

Fotudo, a Fotut, uda * * * * *

Frau Frau * *

Fullar Enfullar * *

Furgar Furgar * * * * *

Gafarrón Gafarró * * *

Gairón (de) Gaidó (de) Gaidó (de) *

13

Gaitero, a Gaiter, a * * * * *

Galdrufo Galduf * *

Galta Galta * * * * *

Galtá Galtada * * * * * *

Gamello Gamell *

Gánguil Gànguil * *

Gansería * * * *

Gaña Ganya * * *

Gañá Ganyada * * *

Garbillote Garguilot Garguillote * * Garguillote

Garbón Garbó * * *

Garbonera Garbonera * * *

Garreta Garreta * *

Garrofera Garrofera * * * * * *

Garroferal Garroferal * * * * * *

Garsiáu Garsejat * Garseáo Garseáo *

Gatamunsa Gata moixa * * * Gataminsa *

Gaya Gaia * * * *

Gayar Gaiar * * * *

Gemecar Gemecar * * * * * *

Glopá Glopada * * * *

Glopear Glopejar * * * * *

Gobanilla Gobanella * * * * * *

Gomitar * * * * *

Gordillón, ona * * * * *

Grandaria Grandària * * * * *

Grej Greix * * *

Grelles Graelles * * *

Gromera Bromera * Bromera * * *

Guala Guatla * * *

Guarnar Gasnar Guasnar

¡Güesque! ¡Huaixque! * *

Guilindaina Guilindaina * * *

Guilopo, a Guilopo, a * * * * * *

Guiñoso Guinyós * * *

Guirigall Guirigall * * * *

Guito, a Guit, ita * * *

Harina linós Farina de llinós * * *

Hartiso Fartís * * * * *

Helor Gelor * * * * * *

Hierbasana Herba-sana * * * * *

Historiero, a Historier, a * * * *

Hoscunosco Fosco / Non fosco Entre hosco * Hosconosco * *

Inorar Enyorar * * * * Iñorar *

Inoro Enyor * *

Inte Inte * * * * *

Jareta Eixereta * *

Jasco,a Jasco, a * * * * * *

Jeta Aixeta * * * * *

Jovenalla Jovenalla * * * * * *

Jubrir Eixobrir * Esjubrir

Juente * * * *

Juera * * * *

Julio Jull Jullo *

Justicamente * * * *

14

Ladriola Lladriola * * * * * *

Ladronisio Lladronici * * * * *

Lambreño Lambreño * * * *

Lameculos Llepaculs * * * * *

Laminero, a Llaminer, a * * * * *

Lastra Llastra * * * * *

Legona Lligona / Ligona * *

Letrera Lletrera * *

Lidonero Llidoner * * Ligonero *

Limero Femer / Hiemo Yimero Yemero Llumero

Lisaga Nissaga * * * * *

Lisón Llicsó * * * *

Locá * * *

Logar Llogar * * *

Lusiar Llussiar * * * * *

Lladrar Lladrar * * * * * *

Llanda Llanda * * * * *

Llanterner Llanterner Lanterner * *

Llata Llata * * * * *

Llatir * *

Llavor Lllavor * Lavor Lavor *

Llavoreta Llavoreta * Lavoreta * Lavoreta *

Llebre Llebre * * * *

Llesca Llesca * * *

Lleterola Lleterola Leterola Letero * Leterola *

Llocá Llocada * * * * *

Llonsa Llonsa * * *

Llloquear * *

Llosco Llosc * * * *

Magaña Maganya * *

Malagana Malagana * * * * *

Malcorar Malcorar * * * * * *

Malentía Malaltia * * *

Malfatán, ana Malfatà, ana * * * * * *

Malfatanería Malfataneria * * * * * *

Malgrano Malgrà * * *

Mallar Mallar * * * * * *

Mamarruchar Mamarrutxar * * *

Mamprender Mamprendre * * * * * *

Manchar Manxar * * * *

Mandria Mandra / Mandria * * * * * *

Manduca Manduca * * * * * *

Mangrana Magrana * * * * * *

Mantero, a Manter, a * * * * * *

Mantornar Mantornar * * * * *

Mañán Manyà * *

Marchal Marjal * * *

Mardano Mardà / Mardano * * * * *

Margal Margall * * Margall

Marraja Marraixa * * * *

Mascara Mascara * Mascorán * *

Mascarar Mascarar * Mascorar * * * *

Matacabra Matacabres * * * * * *

Matapol Matapoll * * * * *

Mearrá Pixarrada * * * * *

15

Melis Melis * * * *

Melona Melona * * *

Melonera Melonera * * *

Melsa Melsa * * * * * *

Melsudo, a Melsut, uda * * * *

Menchusa Menjussa * *

Menescal Menescal * *

Mentirola Mentirola * * *

Mentres Mentres * *

Menudensias * * * *

Mesquinería Mesquineria * * * * *

Mesura Mesura * * *

Mesurar Mesurar * * *

Micanería Mica / Micona * * * *

Mida Mida * * * * * *

Mineta Mineta * * * *

Misclete Masclet * Masclete * Mosclete

Mocador Mocador * * * * * *

Mocase Mocar-se * * * * *

Mogollonero, a Mogolloner, a * * * *

Moliná Molinada * * * * *

Mondonguila Mondonguilla * * * * * *

Morca * * *

Morenillo Morenillo * * * * *

Morgón Morgó * * * *

Mostín * * * * *

Mostoso, a Mostós, osa * * * * * *

Munso, a Moix, a * *

Muntón (un) Amuntó * * *

Muñir Munyir * * * *

Musiama Moixama Gusama Musama Gusama Musama

Musol Mussol * *

Mustelda Mustela Mustela * Mostelda * *

Musiar Mustiar * * * *

¡Mut! Mut * * * * *

Nasensia Naixença * * * *

Nevasco * * * * * *

Novensano, a Novençà, ana * * * * * *

Ñiñuelo Llinyol * * * *

Olivastro Olivastre * * * * *

Oliveral Oliveral * * * * * *

Onsal Lonsal * * * *

Orage Oratge * * * * * *

Otri Altri * * * *

Pachel Pagell * * *

Padrinage Padrinatge * * * *

Palaya Palaia * * *

Palmito Palmito * * * * *

Paloma Paloma * * * * * *

Palpones (a) Palpons (a) * * * *

Pansa Pansa * * * * * *

Pansido, a Pansit, ida * * * * *

Pansise Pansir-se * * * * *

Pantaj Pantaix * * *

Paño Pany * * * *

16

Parlamenta Parlamenta * *

Partera Partera * * * * * *

Parterage Parteratge * * * * * *

Pasera Passera * *

Pasterá Pasterada * * *

Pasturar Pasturar Pastorar * *

Pebre Pebre * * * Pebrellón

Pebrera Pebrera * * * *

Pedrapiquer Pedrapiquer * * * Pedrapiquero

Peladura Peladura * * *

Pelfa Pelfa * * *

Péntol Péntol * *

Percurar Percurar * * * * *

Perdigacho Perdigacho * * * * *

Perdiguera Perdiguera * * * * * *

Pérduga Pèrdua Pérdua * * *

Perolá Perolada * * *

Perote Perot * * * *

Pésol Pésol * * * * *

Pesolar Pesolar * * * * *

Pesquera Pesquera * * * * *

Petorro, a Petorro, a * * *

Pica Pica * * * *

Picola Picola * * * * *

Picher Pitxer * * *

Pienso (de) Pensa (de) * * * *

Pilma Pilma * * * * *

Pilota Pilota * * * *

Píndola Píndola * * * * *

Piñón Pinyol Piñol * * * *

Pirre Pirri * * * Pirrirro Pirri

Piuylar Piular * * * * *

Plantáu Plantat * * * * *

Plega Plega * * * * *

Plegar Plegar * * * *

Ploramiques Ploramiques *

Pobrear Pobrejar * * *

Polvorera Polvorera * * * * *

Pollanco, a Pollanc, a * * * *

Pollancar Pollancar * * * *

Poná Ponerada * * * * *

Ponedor Ponedor * * * * * *

Porcá Porcada * * * * *

Poreguita Poreguita * *

Porquera Porquera * *

Porretón Porretó * * * *

Prepalo Perpal * Perpalo Perpal Perpal *

Primerenco, a Primerenc, a * * *

Pro Prou * * * * *

Pronte Prompte * *

Pruna Pruna * * *

Pruniar Espurnar * Purnear * * *

Puagre Puagre * Usagre *

Pudir Pudir *

Pudor Pudor * * * *

17

Pugal Poal Pual * Pual Pual *

Pugar Puar * * *

Pulput Putput Peiput * * * *

Pulse Pols * * * * * *

Punchó Punxó / Punchón * * * * *

Puntero, a Punter, a * * * * * *

Punteta (de) Puntetes (de) * * * *

Quebrasa Quebrassa/Quebraza * Crebaza * * * *

Quejón, ona Queixó, ona * * * * * *

Quincha * * *

Quijalá Quixalada * * * * *

Quinsete Quinzat * * * *

Rabotá Rabotada * * * * *

Ramucha Ramutxa * * * *

Rastrones (a) Rastrons (a) * * * *

Rata-pena Rata-penada * Rata-pelá * *

Ratar Ratar * * * *

Ratera Ratera * * * * * *

Rebailar Rebailar * * * *

Rebolicar Rebolicar * * * *

Rebomborio Rebombori * * * * *

Reboste Rebost * * * *

Rebrotar Rebrotar * * * * * *

Rebrotín Rebrotim * * * * *

Rebuch Rebuig * Rabuch * * *

Reclisa * *

Reculas (a) Recules (a) * * * * * *

Redolar Redolar * * * *

Redolón Redoló * * *

Redondilín Redolí * *

Refallar Refallar * *

Refilar Refilar * * * *

Refillolar Refillol * Refirolar

Regirar Regirar * * * *

Regle Regle * * * * *

Reglotar Reglotar * * * * * *

Reglote Reglot * * * * *

Regolfá Regolfada * * *

Regón Regó * * * *

Reguiñ Reguiny * * Reguiño *

Relajo Relaix * * * *

Remichón Remitjó * * * Remenchón

Remor Remor * * *

Rento Rento * * * * * *

Replano Replà * * *

Replantá Replantada * * *

Replega Replega * * * * * *

Replegar Arreplegar * Arreplegar * * * *

Repretar Repretar * * * * *

Resanar Ressanar * * * *

Rescolá Rescolada * *

Rescolar Rescolar * * * *

Resés Recés * * Reser * *

Retirá Retirada * * * *

Revenir Revenir * * * * *

18

Reviejido, a Revellit, ida Reviejizo Revejido Revejido

Riberenco, a Riberenc, a * *

Riscla Riscle * * *

Robatorio Robatori * * * *

Robellar Rovellar Rebollar * * * *

Robelláu Rovellat * * * *

Rocha Rocha * * * * * *

Rodadeo Rodadit * * * * * *

Rodalá Rodalada * * *

Rodero Roder * * * * * *

Rogle Rotgle * * *

Rojiñol Rossinyol * Resiñol Rojinol * Rojinol

Rollo Rollo * * * *

Roñería Ronyeria * * * *

Roñosa Ronyosa * * * *

Roscá Ruscada * * *

Rosigadura Rosegadura * * * *

Rosigo Rosigo * * * *

Roso, a Ros, Rossa * * * *

Rosquilleta Rosquilleta * * * * * *

Rulda * *

Rullo, a Rull, a * * * * *

Rumio Runa * * * *

Rustir Rostir * * * * *

Sabudo, a Sabut, uda * * *

Safa Safa * * * *

Sagato * * * * *

Salefa Xalefa * Chalefa

Salivá Salivada * * * *

Salsón Sacsó * * *

Sambugá Samugada * *

Sargantana Sangrantana Jargantana * Sangrentana *

Saria Sària * * *

Segalla Cegall * Ceguillosco *

Semase Semar-se * * * * *

Semo, a Sem, a * * *

Sepo Cep / Cepo * * *

Sequito, a Ensequit, ida * * *

Sércol Cércol * * * *

Serradura Serradura * * * *

Serretón Serretó Sarretón * * *

Ses Ses *

Sinaguas Sinagües * * * * * *

Sindrea Cíndria * * * * * *

Singlo Cingle * * * * *

¡Sio! ¡Siò! * * * *

Sipela Sipela * * * *

Socarrín Socarrim * * * * *

Sofra Sofra * * * *

Solage Solatge * * * * *

Solana Solana * * * * *

Somanta Somanta * * * * *

Somordo, a Somordo, da * * * *

Sorell Sorell * * *

Sorrej Serreig * Forrez *

19

Sucre Sucre * Zucre

Sulsida Solcida * * Sunsida Sulsía

Sumase Sumar-se * * * *

Tabilla Tavella / Tabilla * * * * *

Taca Taca / Taca * * * * * *

Tajoparejo (a) Tajoparejo (a) * * *

Talegá Talecada * * *

Tanda Tanda * * *

Tanimentres Entrimentes * * *

Tapás Tapàs * * * *

Tardana * * * *

Tarús (a) Tarús (a) * * * *

Tascón Tascó * * * *

Teda Teda * * * * * *

Teleta * *

Telo Tel * * *

Tendero, a Tender, a * * * * * *

Tendral Tendral * * * *

Terrerola Terrerola * * *

Testerola Testerola * * * *

Tifel Tifell * *

Tirera Tirera * *

Tito, a Titot * * * * * *

Titot * * *

Tordencha Tordenxa * * * *

Tórtuga * *

Tosudería Tossuderia * * * * *

Tracaleo Tracaleig * * * * *

Tracaliar Tracalejar * * * * Tracalar

Tragallá Tragallada * * * *

Traita Traita Taita

Trajulla Trugella * * *

Trajullar Trugellar * * *

Tramá Tramada * * * * * *

Trapa Trapa * * *

Trauque Trau * * * * *

Tremoladera * * *

Tremolar Tremolar * * *

Trena Trena * * * *

Trencar Trencar * *

Trescolá Trescolada * * * *

Tristor Tristor * * * *

Trucha Truja * * *

Tufarrina Tufarina * Chafarrina

Turbadera * * * * * *

Turrat Torrat * * * * Torrat

Turrós Tarròs * *

Ujero Ujero Aujero * *

Vadáu Vedat / Vedado * Vedáu Vedáu

Vanitoso, a Vanitós, osa * * *

Verdancá Verdancada *

Verdanco Verdanc * *

Vero Ver *

Vetigal Vetigal * * *

Vidre Vidre * * * *

20

Volea Volea (a) / Bolea * * * * *

Vora Vora * * *

Voreta Voreta * * * * *

Voretar Voretar * * * * *

Yanta * * * * *

Yantar * * * * *

Yemo Fem / Hiemo * * * * *

César Salvo

Cronista Oficial de Villar del Arzobispo

4. Apèndix Bibliogràfic

Giner, J. “Características autóctonas del lenguaje del Villar del Arzobispo”, Anales del

Centro de Cultura Valenciana, (1948: 1, 8).

Gulsoy, J. “The Background of the xurro speech of Upper Mijares”. Romance Philology

Univ. de California, vol. XXIV, Nº 1, agost 1970: 96).

Llatas, V. El habla del Villar del Arzobispo y su comarca, València, Institució Alfons el

Magnànim, (1959: 26).

Folklore villarense, Villar del Arzobispo, Ed. Ayuntamiento, (1994: 132).

“Historia de un pueblo ‘xurro’”, Radio Alerta (08.10.1951), Archivo Vicente

Llatas Burgos, Sig. 55, pp. 110.

Salvo, C. Linajes valencianos en El Villar, Villar del Arzobispo, Ed. Ayuntamiento

(2000: 94).