6
Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC Pla d’Impuls a la Lectura 1 APUNTS PER REFLEXIONAR SOBRE UNA LECTURA APRENDRE A TRIAR / APRENDRE A OPINAR La pretensió d’aquestes notes no és altra que oferir punts de reflexió i una mostra llarga, però no exhaustiva, d’expressions davant la necessitat de donar una opinió argumentada d’una lectura. Ha estat pensada, sobretot, per tenir uns referents a l’hora de fer debats sobre les lectures. Per això, el que podem trobar-hi no són expressions academicistes, sinó simples argumentacions, planeres i entenedores, que potser podran portar l’alumne a entendre i a utilitzar aquestes expressions quan hagi de fer un comentari sobre algun llibre. Llegir és participar Qui escriu el missatge ho fa amb alguna intenció, per deixar constància d’alguna cosa. Qui el desxifra no fa res més que interpretar a la seva manera el que creu que l’autor vol transmetre, i ho fa “marcat” per la seva destresa en la lectura, pels seus coneixements previs, per la seva intencionalitat a l’hora de la lectura... Com més complex sigui el missatge, més interpretacions pot tenir. Fins i tot uns missatges com la llista d’anar a comprar o la llista d’ingredients d’una recepta de cuina poden ser interpretats de manera diferent quan no es detallen ni es concreten les quantitats del producte, les marques, la qualitat... Imaginem-nos, doncs, la quantitat d’interpretacions que pot tenir un text literari. Aquestes orientacions van adreçades sobretot als mestres i professors per ajudar-los a conversar i a debatre amb els alumnes les seves lectures, que han de ser les nostres. No estan pensades perquè de cada llibre s’hi parli de “tot” el que s’hi planteja, sinó perquè, quan parlem i opinem sobre un llibre, ho fem sempre destacant aquells aspectes singulars que hi hem descobert, aquelles sensacions particulars que hem tingut, opinant sobre allò que l’individualitza i el fa particular... Per tant, caldrà que, com a professors, ajudem els alumnes a ser conscients de les sensacions que els produeix la lectura i a expressar-les d’una manera clara i coherent. Aspectes que ajuden a valorar Abans de llegir Quan triem un llibre ho fem sempre per algun motiu. De vegades és perquè es tracta d’un tema que ens interessa o perquè busquem llibres d’aquell autor o autora que ens agrada o que ens han recomanat. Altres vegades és perquè ens sona el títol i tothom en parla molt bé, o perquè n’hem llegit una crítica o una ressenya que ens ha cridat l’atenció. En altres casos, perquè ens l’han posat com a lectura obligatòria... Altres cops ho fem perquè tenim ganes de llegir o perquè ens el regalen i ens deixen triar...

Apunts Per Reflexionar Sobre Una Lectura

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Apunts Per Reflexionar Sobre Una Lectura

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC Pla d’Impuls a la Lectura

1

APUNTS PER REFLEXIONAR SOBRE UNA LECTURA

APRENDRE A TRIAR / APRENDRE A OPINAR

La pretensió d’aquestes notes no és altra que oferir punts de reflexió i una mostra llarga, però no exhaustiva, d’expressions davant la necessitat de donar una opinió argumentada d’una lectura. Ha estat pensada, sobretot, per tenir uns referents a l’hora de fer debats sobre les lectures. Per això, el que podem trobar-hi no són expressions academicistes, sinó simples argumentacions, planeres i entenedores, que potser podran portar l’alumne a entendre i a utilitzar aquestes expressions quan hagi de fer un comentari sobre algun llibre.

Llegir és participar Qui escriu el missatge ho fa amb alguna intenció, per deixar constància d’alguna cosa. Qui el desxifra no fa res més que interpretar a la seva manera el que creu que l’autor vol transmetre, i ho fa “marcat” per la seva destresa en la lectura, pels seus coneixements previs, per la seva intencionalitat a l’hora de la lectura... Com més complex sigui el missatge, més interpretacions pot tenir. Fins i tot uns missatges com la llista d’anar a comprar o la llista d’ingredients d’una recepta de cuina poden ser interpretats de manera diferent quan no es detallen ni es concreten les quantitats del producte, les marques, la qualitat... Imaginem-nos, doncs, la quantitat d’interpretacions que pot tenir un text literari. Aquestes orientacions van adreçades sobretot als mestres i professors per ajudar-los a conversar i a debatre amb els alumnes les seves lectures, que han de ser les nostres. No estan pensades perquè de cada llibre s’hi parli de “tot” el que s’hi planteja, sinó perquè, quan parlem i opinem sobre un llibre, ho fem sempre destacant aquells aspectes singulars que hi hem descobert, aquelles sensacions particulars que hem tingut, opinant sobre allò que l’individualitza i el fa particular... Per tant, caldrà que, com a professors, ajudem els alumnes a ser conscients de les sensacions que els produeix la lectura i a expressar-les d’una manera clara i coherent. Aspectes que ajuden a valorar Abans de llegir Quan triem un llibre ho fem sempre per algun motiu. De vegades és perquè es tracta d’un tema que ens interessa o perquè busquem llibres d’aquell autor o autora que ens agrada o que ens han recomanat. Altres vegades és perquè ens sona el títol i tothom en parla molt bé, o perquè n’hem llegit una crítica o una ressenya que ens ha cridat l’atenció. En altres casos, perquè ens l’han posat com a lectura obligatòria... Altres cops ho fem perquè tenim ganes de llegir o perquè ens el regalen i ens deixen triar...

Page 2: Apunts Per Reflexionar Sobre Una Lectura

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC Pla d’Impuls a la Lectura

2

Un cop ja el tenim ens fixem en el format, en la col·lecció, en el títol, a voltes llegim la presentació que l’editorial fa darrere o a la solapa..., potser ens fixarem en la il·lustració de la coberta... en la mida, potser el fullejarem... Alguns d’aquests detalls, o altres de més petits, faran que, quan agafem un llibre per llegir, ens formem unes expectatives que a voltes no es compleixen, a vegades se superen amb escreix i d’altres vegades ens deceben, però mai no ens deixen indiferents. Fins i tot, quan ens obliguen i el llegim a contracor, tenim una sensació encara que sigui de rebuig o d’avorriment... que un cop acabat el llibre, s’haurà acomplert o no. Per tant, quan llegim un llibre del qual sabem segur que haurem de donar una opinió, val la pena ser conscients de les nostres impressions i sensacions. Anirà bé tenir un paper a mà, per, quan interrompem la lectura, apuntar-hi el que ens hagi suggerit. No s’ha d’oblidar, però, que el més important és la lectura, que si no s’apunta res mentre es llegeix no passa res. Ja donarem l’opinió al final. El fet d’apuntar les impressions i els pressentiments que tenim abans de començar-lo a llegir, ens servirà per tenir-los presents al final i poder comparar, perquè, a vegades, mentre avança la lectura, es va modificant la nostra percepció.

Què ens suggereix la coberta?

Què ens atrau primer?

El títol, la il·lustració, la col·lecció, l’autor/a, el format...

Quan llegim el títol o mirem la il·lustració, què ens suggereixen?

Que l’obra serà d’humor, d’aventures, de misteri, de por, de ciència-ficció... Que l’obra parlarà d’animals, de l’amistat o dels problemes amb els amics, amb l’escola o la família...

El fet de conèixer l’autor o l’autora, fa que...

... llegim el llibre amb més o menys ganes perquè els altres llibres seus ens havien agradat molt, poc o no gaire? ... esperem que el llibre tracti d’un tema o d’un altre perquè tots els que hem llegit del mateix autor o de la mateixa autora eren d’un mateix estil? ... pel contrari no ens suggereix res perquè tots els llibres que hem llegit eren diferents?

Si coneixem l’editorial i/o la col·lecció, fa que...

llegim el llibre amb més ganes o no tantes perquè esperem que els llibres siguin d’un tipus o d’un altre o tracti d’un tema determinat?

Què ens suggereix el petit resum que sovint trobem en la coberta del darrere o dins el llibre?

Ens fa esperar el mateix que ens hem imaginat en mirar la coberta o ens fa pensar que el llibre tracta d’alguna cosa diferent? Ens fa venir més ganes de llegir-lo o menys que abans, després d’analitzar la coberta?

I el format del llibre?

La mida, la quantitat de pàgines, el tipus de lletra, que hi hagi o no il·lustracions, el tipus d’il·lustracions..., influeixen en les teves ganes de llegir o no?

En resum

Quina ha estat la primera impressió que has tingut en veure el llibre? Què n’esperes d’ell?

Page 3: Apunts Per Reflexionar Sobre Una Lectura

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC Pla d’Impuls a la Lectura

3

Durant la lectura • El ritme de la història

- S’entra de seguida en el relat. - Enganxa tant que costa deixar la lectura. - Costa d’entrar-hi, però sembla interessant. - No es fa interessant fins al segon, tercer... capítol, fins a mig llibre / fins al final. - Comença bé, però després l’interès disminueix. - És irregular, interessa a estones, a trossos. - És interessant, però al final no ho és tant. - Hi ha molta / poca acció. - Hi ha molt / poc diàleg. - Hi ha molta / poca / massa descripció. - Les descripcions estan bé, ajuden a entendre l’argument. Van bé per seguir la

història. - Les descripcions són massa llargues. - La descripció i els diàlegs estan equilibrats.

• El llenguatge

- El vocabulari és fàcil / difícil. - S’entén molt bé / costa d’entendre. - Hi ha algunes / moltes / massa paraules noves i fa que el llibre costi d’entendre. - El significat de les paraules noves s’endevina fàcilment amb el context de la narració. - Costa d’endevinar el significat de les paraules. Cal consultar el diccionari o preguntar

a algú més gran per poder-les entendre. - Les frases són molt curtes / normals / massa llargues. - La manera de narrar (d’explicar la història) és clara / senzilla / difícil / embolicada. - La mida dels paràgrafs estan bé. Són curtets i fan que la lectura sigui molt / massa

ràpida. - Els paràgrafs són molt llargs i es fa difícil seguir el fil de la història. - Són molt llargs, però la narració es llegeix bé.

• L’ordre cronològic del relat

- Els fets estan narrats en ordre cronològic (tal com van passant). - Sovint / constantment / de tant en tant fa referència a fets del passat. - Els fets narrats passen en poc / molt / força temps (un dia, una nit, una setmana, un

mes, un curs, durant anys, tota una vida, en diverses generacions). - La manera com estan narrats els fets fa que sigui més fàcil / més difícil se seguir / el

fa previsible / l’embolica i t’hi perds... • L’època en què passa l’acció

- Època actual. - En el passat (a la prehistòria, a l’Edat Mitjana, a l’època dels romans, dels pirates). - En el futur. - Barreja èpoques. - Durant l’estiu, l’hivern, la primavera, la tardor, de dia, de nit. - Durant un curs escolar, unes vacances, unes festes (festa major, Nadal...)

Page 4: Apunts Per Reflexionar Sobre Una Lectura

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC Pla d’Impuls a la Lectura

4

- És fàcil situar l’època? Quins són els detalls de la narració que ens ajuden a situar-la? Quines són les pistes? (la manera d’anar vestits, el que mengen, el que fan servir per desplaçar-se, els objectes que utilitzen, el tipus de moneda...)

• El lloc on passa l’acció

- Espai obert, espai tancat, diferents espais, bosc, platja, escola, casa, cova, espai intergal·làctic .

- Llocs reals / imaginaris. - És important per a la història, el lloc o llocs on passa l’acció? Quins són els detalls de

la narració que ens ajuden a situar l’acció? • Els personatges

- Són personatges reals (persones, animals, coses). - Són personatges imaginaris (fades, elfs, bruixes, bruixots, nans, extraterrestres,

monstres, ogres...). - Són animals que actuen com a animals / com a persones. - Són coses que actuen com a persones. - Són objectes màgics que tenen vida pròpia. - Són alegres, tristos, riallers, seriosos, roïns, avars, generosos, bons, dolents, lleials,

traïdors, treballadors, ganduls, traçuts, poc destres... - Tal com els presenta el llibre (la seva descripció, les seves actuacions), són fàcils

d’imaginar? - Ens podem imaginar, a nosaltres o a algú conegut, en el seu lloc? - Actuaríem o actuarien igual o d’una altra manera?

• L’acció

- Hi ha molt / poca / força / no gaire acció. Hi ha més descripció que acció. - L’acció passa molt / massa / no gaire ràpid; és molt / massa lenta. - Les coses que fan els personatges, o els fets que passen, són factibles (es podrien

arribar a fer o podrien passar en la vida real). Són irreals o irrealitzables. - Són fantàstiques, màgiques. - Com influeix tot plegat en la lectura? Fa que t’enganxis i no la puguis deixar / que

t’avorreixis una mica perquè hi ha poca acció. - El fet d’haver-hi molta acció i poca descripció fa que a voltes et costi de situar-te o

d’entendre algun aspecte. • El narrador

- L’autor, l’autora explica la història com si ell fos un dels personatges que ens explica el que passa o el que ha passat (parla en primera persona).

- Ens narra els fets com si fos un personatge que no forma part de la història, però que ho sap tot (va explicant les coses com si fos un locutor de ràdio o televisió).

- En lloc d’explicar la història com un conte, ho fa en forma de diari, de cartes... - La manera de narrar ens ajuda a identificar-nos amb la història o fa que visquem el

relat com una cosa distant, que ens costa d’entrar-hi.

Page 5: Apunts Per Reflexionar Sobre Una Lectura

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC Pla d’Impuls a la Lectura

5

• Les il·lustracions

- Està / no està il·lustrat. - Hi moltes / poques / força / no gaires il·lustracions. - Són il·lustracions molt / gens / poc / no gaire clares o entenedores, perquè són

massa / poc / molt / gens / no gaire realistes / abstractes / atapeïdes de detalls / poc detallades...

- Les il·lustracions corresponen o no al que nosaltres ens imaginem quan llegim. - Ajuden a seguir la història, la complementen, molesten (millor que no n’hi hagués).

• El format

- La mida del llibre és l’adequada / massa gran / massa petita. És un llibre massa gruixut / massa prim / que està bé.

- És un llibre de tapes dures, toves, d’una textura que no és corrent. - El paper és setinat, lluent, blanc, groguenc, de color... Això fa agradable la lectura / fa

que sigui difícil de llegir. - La lletra és gran / petita, està atapeïda, ben espaiada. Es llegeix bé, costa de llegir-

la. - El títol i la il·lustració de la coberta són atractius / no criden l’atenció / donen una idea

del contingut. Un cop llegit el llibre, trobo que són adequats, que no són adequats. - Aquests aspectes han fet que el llibre em cridés l’atenció i em vinguessin ganes de

llegir-lo / no me’l feien atractiu i no l’hauria llegit si no me l’hagués recomanat algú o m’hi haguessin obligat.

• Les sensacions mentre llegeixo - Em fico dins el relat: m’emociono, ploro, ric, pateixo, passo por, tinc intriga,

m’angoixo... - Sembla que senti la música, els sons, el vent, del mar, dels animals, de les coses,

dels moviments, de les persones... - Sembla que senti les olors de les plantes, dels menjars, de les coses, de les

persones, dels animals... - Sembla que mengi el que mengen els personatges. Se’m fa la boca aigua, em vénen

ganes de menjar, em fa fàstic, em repugna... Després de la lectura

• L’argument

- Ha estat fàcil d’entendre. Ha costat. No s’ha entès gaire / gens... - Les diferents parts del relat (inici, nus i final) són fàcils de reconèixer / costa distingir-

les. • La temàtica

- De seguida es reconeix de què tracta la història. Costa reconèixer o definir quin és el tema principal. Tracta de més d’un tema.

- El tema principal és molt / poc / força / no gaire interessant.

Page 6: Apunts Per Reflexionar Sobre Una Lectura

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC Pla d’Impuls a la Lectura

6

- És molt / poc / força adequat per a la meva edat. És adequat per a més grans / més petits.

- Els altres temes es reconeixen bé. També interessen, no són importants, no interessen...

• Les sensacions després de llegir

- S’ha confirmat el que esperava. El tema i l’argument parlaven del que jo esperava. - No s’ha acomplert el que jo esperava. M’ha decebut, m’ha sorprès, m’ha agradat

més / menys del que esperava. - Després de llegir el llibre he aprés coses noves, no he après gaire res de nou. - Quan he acabat el llibre m’ha sabut greu / me n’he alegrat / m’ha deixat un regust

agradable / ha fet que tingués més ganes de llegir / no he tingut cap sensació en especial...

L’opinió final del lector M’ha agradat molt / poc / força o no m’ha agradat gens / gaire perquè... (aquí cal explicar quina cosa o quines coses de les que hem observat o notat, abans de llegir el llibre o mentre el llegíem, han fet que ens hagi agradat més o menys). Exemples: • El llibre m’ha agradat perquè ... era molt emocionant, no el podia deixar de llegir... / m’ha agradat perquè era d’intriga / de por / d’aventures / ... explicava coses d’altres temps i a mi m’interessen... / ... he après / he descobert coses noves, coses que no sabia... • No m’ha agradat gaire perquè era massa fàcil / era massa difícil / costava de seguir l’argument / el vocabulari era massa difícil... • El llibre m’ha sorprès perquè no m’esperava que m’agradés / m’interessés / esperava que..., però... / quan he agafat el llibre he pensat que... i s’ha acomplert el que esperava / no s’ha acomplert el que m’imaginava... • En general m’ha agradat, però hi ha alguna part que... no m’ha agradat gens... no l’he pogut acabar, me n’he saltat una part... El tema no és el que em pensava... / el tema no m’interessava... / no l’entenia, és per a més grans... / m’avorria, és per a més petits...

Mercè Canela, “De lectors i llibres” (Adaptació)