29
Nafarroa, 2 01007 VITORIAGASTEIZ Tel: +34 945 018 127 Fax: +34 945 018 158 E-mail: [email protected] www.euskadi.eus/euskaldunak LEHENDAKARITZA Kanpoan den Euskal Komunitatearentzako Zuzendaritza PRESIDENCIA Dirección para la Comunidad Vasca en el Exterior “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren Akta Acta del VII Congreso Mundial de Colectividades Vascas 2019 “Saregintzan” Minutes from the “Saregintzan” 7th World Congress of Basque Communities 2019 Compte-rendu du VIIe Congrès mondial des Collectivités basques 2019 “Saregintzan”

“Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

  • Upload
    others

  • View
    3

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

Nafarroa, 2 – 01007 VITORIA–GASTEIZ Tel: +34 945 018 127 – Fax: +34 945 018 158 – E-mail: [email protected]

www.euskadi.eus/euskaldunak

LEHENDAKARITZA Kanpoan den Euskal Komunitatearentzako Zuzendaritza

PRESIDENCIA Dirección para la Comunidad Vasca en el Exterior

“Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren Akta Acta del VII Congreso Mundial de Colectividades Vascas 2019 “Saregintzan” Minutes from the “Saregintzan” 7th World Congress of Basque Communities 2019 Compte-rendu du VIIe Congrès mondial des Collectivités basques 2019 “Saregintzan”

Page 2: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

2 / 29

“Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren Akta 2019ko urriaren 2an, asteazkenean, “Saregintzan” lemapean Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarra 2019 inauguratu zuen Urkullu Lehendakariak. Batzarraren dinamika 10 debate-mahairen formatuan finkatu zen, non bakoitzean ausaz esertzen ziren batzarkideak eta Gaztemundu programako parte-hartzaileak (mahai bakoitzean 10 parte-hartzaile gehienez). Aurreko Batzarrean onetsitako Ondorioen Dokumentutik abiatuta, bi jardunalditan, Kanpoko Euskal Gizataldeetarako Zuzendaritzako kideek lau neurri-multzoak aurkeztu zituzten, ondoren mahai bakoitzeko debateetarako denbora emateko. Arratsaldeetan, guztiek batera, bateratu egin zituzten debate horietako ondorioak. Jarraian laburbiltzen dira mahai bakoitzak eztabaidatutako gaiak. Urriak 2

A) neurri-multzoa. Egitura eta sare sozialei buruzko neurriak (Benan Oregi)

1. mahaia: Aholkularitza Batzordean kideak gune geografikoen arabera hautatzearen egokitasuna adierazi zen, baita komunikazioa maila guztietan handitzea eta Eskualde Bilera gehiago egitea ere. 2. mahaia: Aholkularitza Batzordetik komunikazio handiagoa behar zela azpimarratu zen. 3. mahaia: Eskaintzak egitea gomendatu zen, tokiko bazkideak erakartzeko, baita euskal etxeei zuzendutako komunikazio handiagoa ere. 4. mahaia: Azpimarratu egin zen bi norabideetan komunikazio handiagoa behar zela, baita atzeraelikatze handiagoa ere. 5. mahaia: Defendatu egin zen “zortzigarren probintziaren” iritzia kontuan hartzea; baztertu egin zen europar federazio bat sortzea, horren ordez sarean koordinatutako pertsona-multzo bat sustatzeko; berretsi egin zen Eskualde Bilerak egitearen egokitasuna baita Azpi-eskualde Bilerak egitekoa ere; poza adierazi zuten Batzarreko lan-dinamika aldatu izanagatik eta, proposatu egin zuten batzarkideek beroiek arautzea beren ordezkarien hautaketa Aholkularitza Batzordean. 6. mahaia: Poza erakutsi zuten baita ere Batzarraren lan-dinamikan izandako aldaketarekin; berretsi egin zen Eskualde Batzarrak egitearen komenigarritasuna, baita bilerak egitekoa ere, Eusko Jaurlaritza haietan egon gabe; aditzera eman zen alboko herrialdeekin zegoen inkomunikazioa; proposatu egin zuten Aholkularitza Batzordean batzarkideek arautzea haien ordezkarien funtzioak eta adierazi zenez BGNren interfazea ez da batere lagunkoia. 7. mahaia: euskal etxeak, beren toki-eremuetan, Euskadiren identitatearen eta internazionalizazioaren transmititzailetzat definitu ziren; aitortu egin zen belaunaldi-erreleboaren arazoa, eta eskatu egin ziren komunikazio handiagoa (landa-eremutik hiri handietarako exodoak barne), gazteei harrera egitea eta Eskualde Bilera birtualak egitea. 8. mahaia: BGN plataformaren sarbidea eta erabilera sinpleagoa izateko eskatu zen.

Page 3: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

3 / 29

9. mahaia: Defendatu egin zen euskal etxeak kokatuta dauden toki-komunitateetara erabat zabaltzea; nabarmendu egin zen adituak edukitzeko premia beren jarduerak sare sozialetan ezagutzera emateko; baliozkotu egin zen “diasporizatu” kontzeptua BGN tresna gisa erabiltzeko, eta iradoki egin zen bi norabideko loturak finkatzea enplegu- eta hezkuntza-eremuekin. 10. mahaia: Diaspora funtsezko tresnatzat hartu zen Memoria Historikoa, kultura eta hizkuntza iraunarazteko; defendatu egin zen BGN tresna horizontal gisa erabiltzea euskal etxeen artean; eskatu egin zen Aholkularitza Batzordearekiko dinamika eta komunikazioa hobetzeko, euskal etxeetan ordezkariak gehituta, eta onetsi egin zen Batzarraren dinamika berria. Hitza hartzeko txanda librean, Arantxa Anituak (FEVAko presidente, Argentina, eta oraingo ordezkaria Erdialdeko Amerikako eta Hegoamerikako Aholkularitza Batzordean) jakinarazi zuenez, halako eskergabetasuna sumatzen da batzarkideen aldetik Aholkularitza Batzordeko kideekiko, eta hori bera berretsi zuten Asier Iriberrik (FEVAko batzordekidea) eta Javier Ederrak (FEVAko presidenteordea), zeinak adierazi zuen Eskualde Bilerak aukera ona izan litezkeela ordezkariak hautatzeko proposamenak ondoren Batzarrera helarazteko. Miguel Asquetak (FIVUko batzordekidea, Uruguai) autokritika bat egin zuen askotan tratatu izan den komunikazioari buruz, eta Óscar Goitiak (Eusko Brasildar Etxea, Brasil) kritikak egin zizkion Erdialdeko Amerikak eta Hegoamerikak Aholkularitza Batzordean orain duten ordezkariaren lanari, karguak berekin dakarren gainkarga dela eta.

Page 4: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

4 / 29

Urriak 2 B) neurri-multzoa, Manu Meauriok aurkeztua (Gazteriari eta emigrazio berriari buruzko neurriak) Mahaien alderantzikako ordenan egin zen bateratze-lana. 10. mahaia: Aisiarako guneak sortzea adostu zen gazteak euskal etxeetara erakartzeko, haiei erantzukizunak ematea, sare sozialen erabilera indartzea, euskal etxeen helburu fundazionaletan aldaketak aztertzea, jardun egokiak horizontalki trukatzea, pertenentzia-sena sustatzea, eta Eusko Jaurlaritzari eskatzea harrera-etxe bat sortzeko diasporako gazteentzat. 9. mahaia: Bat etorri ziren gazteriarentzako guneak sortu behar zirela eta haien iritziak entzun behar zirela adierazi zenean; azpimarratu egin zen “diasporizatu” kontzeptuan sakontzeko premia, eta euskal emigrazioa eskola-curriculumean txertatzeko eskatu zen ikasgai gisa. 8. mahaia: Gazteak euskal etxeetako zuzendaritzan txertatzearen eta haietan informazio-bulegoak sortzearen alde agertu ziren, migratzaileei begira. 7. mahaia: Adierazi egin zen sare sozialen bitartez komunikazioak ezartzearen premia, “diasporizatu” kontzeptuan sakontzeko beharra eta euskal etxeetako gazteek egindako jarduera sozialak sustatzekoa. 6. mahaia: Sendotu egin ziren orduraino adierazitako ideiak; adierazi zenez euskarako eskolak elementu dinamizatzaileak izan daitezke euskal etxeetako gazteentzat, eta zeuden batzarkideen batez besteko adina kritikatu zen. 5. mahaia: Aitortu egin zen euskal etxeek gazteei egiten dieten eskaintza modernizatu beharra dagoela; oniritzia izan zuen gazteei ostatu emateko asmoak, eta triangulazioa sustatu zen: gazteak ikasketa-bekekin, enpresetan praktiketan eta euskal etxeetan parte hartzen. 4. mahaia: Azpimarratu egin zen Udalekuaren garrantzia gazteentzako erakargarri gisa; adierazi zenez ez da beharrezkoa egoitza fisiko bat edukitzea euskal etxeetarako; haietako asko etorkizunean desagertu egingo direla aurreikusi zen, eta hezkuntza-sistemaren bitartez “diasporizatzea” komeni dela adierazi zen. 3. mahaia: Azpimarratu zenez denbora asko ematen ari dira gazteriaren arazoari buruz hizketan irtenbiderik eman gabe; aitortu egin zen Gaztemundu programa zein baliagarria den, baita gazteak euskal etxeetako zuzendaritza-batzordeetan txertatzeko premia ere; eta oraingo komunikazio-arazoak aipatu ziren. 2. mahaia: Azpimarratu egin zen euskal etxeetako informazioa gazteei ezagutzera eman behar zitzaiela (tokiko informazioa, lanekoa, etxebizitzakoa, kontaktuena eta abar barne) euskaletxeak.eus atariaren bitartez.

Page 5: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

5 / 29

1. mahaia: Gazteei informazio gehiago ematearen alde agertu ziren, kultur turismoko eskaintzekin. Hitza hartzeko txanda librean, Arantxa Anituak defendatu egin zuen ahotsa eman behar zitzaiela Gaztemunduko parte-hartzaileei; Anne Marie Chiramberrok (AEB) azpimarratu egin zuen sare sozialak erabili behar direla eta iradoki zuenez euskal etxe guztiek astean gutxienez bi post igo beharko lituzkete Facebookera; Tomás Vicente (Gaztemunduko parte-hartzailea) bat etorri zen sare sozialak erabiltzearekin eta gazteek zuzendaritza-batzordeetan parte-hartzearekin; Ainhoa Agostinik (Gaztemunduko parte-hartzailea) Necochea eta Villa María euskal etxeetan aurrera eramandako gazteen arteko trukeen adibideak adierazi zituen; Lorea Palaciosek (oraingo ordezkaria Iparramerikako Aholkularitza Batzordean) zuzendarien Gaztemundu bat sortzea iradoki zuen; Óscar Goitiak euskal etxeetatik enpresa-eskaintza bat sortzea proposatu zuen, gazteei zuzendua gaikuntza jaso zezaten; SPRIko ordezkariak SPRI Ordezkaritzen eta bulegoen papera aipatu zuen; Miguel Asquetak adierazi zuenez, euskal etxeek laguntza eskatuko diete Gaztemunduko beren parte-hartzaileei; Viña del Mar-eko (Txile) ordezkariak adierazi zuenez, belaunaldi-erreleboa egin beharra dagoen zerbait da, eta horretarako komeni da gazteak "diasporizatzea”, eta María Elena Etcheverryk (Eusko Kultur Etxea, Argentina) belaunaldien artean komunikatzeko premia azpimarratu zuen. Urriak 3 C) neurri-multzoa, Andoni Martínek aurkeztua (Kanpoko Euskal Gizataldeentzako Zuzendaritzako programei buruzko neurriak) 1. mahaia: Tresna gehiago eskatu ziren euskara ikasteko eta euskal etxe txikiei ikusgarritasun handiagoa emateko; Gaztemundun adierazi zenez gaiak konbinatu egin behar dira, euskara txertatu, gaztelaniazko hiztunentzat itzulpenak jarri eta puntuazio-irizpideak berrikusi, euskararen ezagutzan batez ere. 2. mahaia: Programekin jarraitzearen alde agertu ziren orokorrean. Dirulaguntzei dagokienez nabarmendu zenez, hobetu egin behar dira epeak dirulaguntzak ebazteko eta ordaintzeko, adituen trukeak egin behar dira Euskadiri ordaina emateko eta azpimarratu egin zen Ordezkaritzek betetzen duten zeregin desberdina informazioari dagokionez, kontuan hartuta batzuk besteak baino aktiboagoak direla; Premia Larria programa dela-eta herrialde desberdinetan duen garrantzi-maila desberdina nabarmendu zen; Gaztemundun parte-hartzaileak beste euskal etxe batzuetara joatea iradoki zen, baita Batzarra Euskaditik kanpo egin litekeela ere. 3. mahaia: Orokorrean, gainera, programei jarraitasuna ematea erabaki zen. Premia Larria programan, Euskadirekin eskatzaileekiko lotura handiagoa egoteko eskatu zen; Gaztemundun, aurreko mahaian bezala, aldaketak adierazi ziren irizpideetan eta hizkuntzen erabileran. 4. mahaia: Beharrezkotzat jo ziren dirulaguntzak eta adierazi zenez egokia da oraingo erregulazioa, baina eskatu egin ziren maileguak Eusko Jaurlaritzatik, batez ere azpiegituretarako, baita euskal etxeen arteko funtsen hornikuntza ere; Gaztemundun proposatu zenez, gaiek beti izan behar lukete kudeaketaren eta euskal kulturaren arteko

Page 6: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

6 / 29

elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin batzuetarako laguntza-sareak sortzeko aukera. 5. mahaia: Gaztemundun proposatu zenez gaiek kudeaketaren ingurukoak izan beharko lukete beti; Premia Larrian, berriz, aurkeztutako kasuak benetakoak izatea; Dirulaguntzetan, dauden bezala uztea, garrantzi gutxiagoko laguntza batzuk ezar litezkeen arren euskal etxe txikietarako. 6. mahaia: Dirulaguntzetan ukatu egin zuten euskal instituzioen aldetik dirulaguntzen nahas-mahas bat zegoenik. Izan ere, adierazi zutenez, bertsio desberdinak dira besterik gabe. Hala ere, denbora gehiago eskatu zuten eskaerak egiteko eta autofinantzaketa-adibideak erakusteko; zer esanik ez Premia Larrietako laguntzei dagokienez. 7. mahaia: Dirulaguntzetan, azpimarratu egin zen euskal etxeek ez dutela dirulaguntza eskatzen egiten dituzten jarduera guztietarako, eta gai kulturalei buruzko informazio gehiago eskatu zuten, baita koordinazio handiagoa ere Ordezkaritzekin. Gaztemundun ados zeuden oraingo formulazioarekin eta gaiekin, parte-hartzaileen adin-tartea zabaldu behar dela adierazi zuten arren. 8. mahaia: Dirulaguntzetan eredu-aldaketa bat proposatu zen; eredu horren arabera, euskal etxeek kultur enpresa gisa jardungo lukete, zereginetan parte hartuko lukete kanpoaldera begira, eta maileguak lortuko lituzkete Eusko Jaurlaritzatik. 9. mahaia: Premia Larrian adierazi egin zen laguntza horiek euskal etxeetako bazkideentzat bakarrik izan behar dutela; Dirulaguntzetan ados zeuden oraingo formulazioarekin, baldin eta jarduerak egiteko izango badira, erosotasunean betiko geratzeko izan beharrean; Gaztemundun irizpideak berrikustearen alde agertu ziren (bereziki aurretik Euskadin egon ez izana) baita urteko gai bakoitzaren barruan kudeaketaren arloko prestakuntza barne hartzearen alde ere. Euskadiri ordaina emateko modu gisa, sare sozialak erabiltzea proposatu zen. 10. mahaia: Azpimarratu egin zen instituzioen arteko leiho bakar bat sortzeko premia, laguntzen kudeaketak errazteko. Dirulaguntzetan eskatu egin zen oraingo ordainketa-portzentajeak alderantzikatzeko, bereziki VII. kapituluan, baita Euskaditik monitoreak egoteko ere eskaera idazteko garaian; Gaztemundun ere eskatu zuten irizpideak berrikusteko (bereziki euskara, lehendik Euskadin egon izana eta adina), euskal etxe bakoitzeko plaza bana emateko, eta familien etxeak erabiltzeko ostatu emateko. Laguntzak berrikusteko modu gisa, Diasporaren Eguna ospatzea aipatu zen. Azkenik, euskal etxeetan programa tematiko luzeak sortzea proposatu zen, bereziki euskal dantzei buruz, “Dantza Munduan” antzeko bat, “Euskara Munduan” arrakastatsuaren antzera. Hitza hartzeko txanda librean, Ignacio Izaguirrek (Medellin, Kolonbia) azpimarratu egin zuen dirulaguntzen errentagarritasuna; Ainhoa Agostinik (Gaztemunduko parte-hartzailea Necochea-n) adierazi zuenez Gaztemundurako irizpideak desberdinak izan litezke gaien arabera; aurretik Euskadin egon izanarena kentzea proposatu zuen; parte-hartzaileek gazte euskaldunekin denbora eta jarduerak partekatu ditzaten eskatu zuen, eta kirola iradoki zuen landu beharreko gai berri gisa; Óscar Goitiak azpimarratu egin zuen euskal etxeek bete behar zuten zeregina ekintzaile gisa, eta Alberto Irigoyenek (gonbidatua) defendatu

Page 7: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

7 / 29

zuenez Premia Larriko laguntzak ondo daude bere horretan, abusu txikiak egon badaitezke ere. Batzarkide batzuk kexu ziren neurri-multzo honetan debaterako izan zuten denbora eskasagatik. Urriak 3 D) neurri-multzoa, Gorka Álvarezek aurkeztua (Beste neurri batzuk) Mahaien alderantzikako ordenan egin zen bateratze-lana. 10. mahaia: Euskal identitatearen eta sustraien adierazpide gisa definitu zuten euskal etxea eta ados zeuden Diasporaren Eguna eta Memoria Bizia ospatzearekin. 9. mahaia: Identitate, boluntariotza, elkargune, hedabide eta tokiko komunitatearentzako zerbitzu gisa definitu zuten euskal etxea. Diasporaren Egunaren ospakizuna tokiko komunitatera irekitzearen alde agertu ziren. 8. mahaia: Kultura, tradizio eta tokiko komunitatearekiko irekiera gisa definitu zuten euskal etxea. 7. mahaia: Irabazi asmorik gabeko kultura eta tokiko komunitatearentzako erreferente gisa definitu zuten euskal etxea. Euskal etxeen artean komunikazioa sustatzearen alde agertu ziren, baita Diasporaren Egunaren ospakizuna indartzearen eta txikienak gai honetan hezi eta sentsibilizatzearen alde ere. 6. mahaia: Kultur zentro, elkargune eta euskal kulturaren hedabide gisa definitu zuten euskal etxea. Ados zeuden Diasporaren Eguna ospatzearekin eta Memoria Historikoarekin lotzea proposatu zuten, baita herrialde bakoitzeko immigrazioarekin ere. Euskal Diasporaren Artxiboarekin pozik zeudela adierazi zuten eta euskal etxeen erregistroa eguneratzeko premia aipatu zuten. 5. mahaia: Euskal etxeen erregistroa eguneratzeko premia ere adierazi zuten. Ados zeuden Diasporaren Eguna ospatzearekin, nahiz eta egun horrek ez duen nahitaez zertan 8an izan, egutegiarena arabera. Kanpoko enbaxada gisa definitu zuten euskal etxea, kanpoko euskal lurraldearen zentzu hertsian ere, eta Euskadira laguntzak berdintzeko gaia helarazi zioten Eusko Jaurlaritzari, hark bere analisia egin dezan. 4. mahaia: Euskal etxearen definizio bera, dagoeneko aipatutakoen berdina. Diasporaren Egunaren ospakizunean urteko ardatz tematikoak izatea eta tokiko beste diaspora batzuekin elkartzea proposatu zuten. Aurrekontu handiagoa eskatu zen Memoria Historikoa programarako eta mahaian ez zen adostasunik lortu euskal etxeen erregistroa eguneratzearen premiari dagokionez. 3. mahaia: Euskal etxearen definizio ugari lehendik aipatutakoen berdinak izan ziren, eta azpimarratu egin zen “bigarren etxea” kontzeptua eta komunikazioko arduradunak ezartzeko premia. Ados zeuden Diasporaren Eguna ospatzearekin, non euskal etxe bakoitzak gehien komeni zaion formatua aukeratuko lukeen, beren harrera-elkarteekin batera, adierazitako datetan edo ahalik eta gertuen zeudenetan, egutegiaren arabera.

Page 8: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

8 / 29

Adierazi zutenez euskal etxeen existentzia bera da Euskaditik datozen dirulaguntzen ordaina. 2. mahaia: Berretsi egin zuten euskal etxearen definizioa lehendik adierazi zela beste mahai batzuetan. Ados zeuden ere Diasporaren Eguna ospatzearekin, eta euskal etxeen artean jarduerak aldi berean egitea proposatu zuten, baita Gaztemundu data horiekin bat etortzea ere. Memoria Historikoari dagokionez, euskal etxe bakoitzeko kideak gaitzearen alde agertu ziren, haietako bakoitzean dagoen guztia digitalizatu dezaten. 1. mahaia: Bat zetozen ere euskal etxearen definizioan, eta Diasporaren Egunaren ospakizunari izen generikoago bat ematea iradoki zuten, baita informazioa gehiago hedatzea ere. Hitza hartzeko txanda librean, Ignacio Izaguirrek euskal etxeetako gazteentzako bekak sortzea proposatu zuen, profesionalak Euskadin prestatzeko, XXX-k (5. mahaia, FEVA) euskaran murgiltzea maila guztietan izatearen alde agertu zen eta Óscar Goitiak Euskararen Egunean irakurketa bateratu bat egitea proposatu zuen. Aholkularitza Batzordekideak hautatzea Proposamenak aho batez aurkeztu dira, Erdialdeko Amerikaren eta Hegoamerikaren kasuan izan ezik, eta Bogotak eta Caldasek eragozpenak jarri dituzte proposamenaren bilerarako ez zitzaiela deitu argudiatuz. Azkenik, gune geografiko bakoitzak adostuta, ordezkari hauek izendatu dira: Europa, Asia eta Ozeania: Unai Lauzirika (Berlin, Alemania), 1. ordezko Aingeru Merlo (Mallorcako Palma, Espainia), 2. ordezko Dominique (Txomin) Etcheverry (Bordele, Frantzia) Iparramerika: Jean Flesher (Salt Lake City, USA), 1. ordezko Julen Ruiz de Azua (Mexiko DF), 2. ordezko Julia Etchart-Vader (Vancouver, Kanada) Erdialdeko Amerika eta Hegoamerika: Arantxa Anitua (Buenos Aires, Argentina), 1. ordezko Juan Pedro Arín (Montevideo, Uruguai), 2. ordezko Ibane Azpiritxaga (Caracas, Venezuela)

Page 9: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

9 / 29

Acta del VII Congreso Mundial de Colectividades Vascas 2019 “Saregintzan” El miércoles 2 de octubre de 2019 el Lehendakari Urkullu procedió a inaugurar el VII Congreso Mundial de Colectividades Vascas 2019 bajo el lema “Saregintzan” (“Tejiendo redes”) La dinámica del Congreso se estableció en formato de 10 mesas de debate en la que en cada una de ellas se sentaban de manera aleatoria los congresistas y los participantes del programa Gaztemundu con un máximo de 10 participantes por mesa. Partiendo del Documento de Conclusiones aprobado en el anterior Congreso, durante dos jornadas se presentaron los cuatro grupos de medidas por parte de los miembros de la Dirección para la Comunidad Vasca en el Exterior para dar a continuación tiempo para los debates de cada mesa. Por las tardes, todos juntos, se pusieron en común las conclusiones de dichos debates. A continuación, se resumen las temáticas debatidas por cada mesa. Día 2 de octubre

Grupo de medidas A) Medidas relativas a estructuras y redes relacionales (Benan Oregi)

Mesa 1: Se indicó la conveniencia de elegir miembros en el Consejo Asesor por zona geográfica, el incremento de la comunicación a todos los niveles y la celebración de mayor número de Reuniones Regionales. Mesa 2: Se insistió en la necesidad de mayor comunicación desde el Consejo Asesor. Mesa 3: Se recomendó realizar ofertas para captar asociados locales y más comunicación hacia las euskal etxeak. Mesa 4: Se reiteró la necesidad de mayor comunicación en ambas direcciones y más retroalimentación. Mesa 5: Se propugnó que se tenga en cuenta la opinión de la “octava provincia”, se desechó la creación de una federación europea para fomentar en su lugar un conjunto de personas coordinadas en red, se confirmó la conveniencia de celebrar las Reuniones Regionales e incluso crear Reuniones Sub-regionales, se congratularon por el cambio en la dinámica de trabajo del Congreso y se propuso que los propios congresistas regulen la elección de sus representantes en el Consejo Asesor. Mesa 6: También se congratularon por el cambio en la dinámica de trabajo del Congreso, se confirmó la conveniencia de celebrar las Reuniones Regionales e incluso de crear reuniones sin la presencia del Gobierno Vasco, se puso de manifiesto la incomunicación existente entre países vecinos, se propuso que los congresistas regulen las funciones de sus representantes en el Consejo Asesor y se indicó que la interfaz de BGN no era precisamente amigable. Mesa 7: Se definió a las euskal etxeak como transmisoras de la identidad y de la internacionalización de Euskadi en sus ámbitos locales, se reconoció el problema del relevo generacional y se instó a una mayor comunicación (incluidos los éxodos rurales a las

Page 10: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

10 / 29

grandes ciudades), a la acogida a los jóvenes y a la celebración de Reuniones Regionales virtuales. Mesa 8: Se solicitó a la simplificación en el acceso y utilización de la plataforma BGN Mesa 9: Se propugnó que las euskal etxeak se abran completamente a las sociedades locales donde están radicadas, se destacó la necesidad de que cuenten con expertos que publiciten sus actividades en las redes sociales, se validó el concepto de “diasporizar” utilizando como herramienta BGN y se sugirió establecer vínculos bidireccionales con las áreas de empleo y educación. Mesa 10: Se contempló a la Diáspora como una herramienta clave para preservar la Memoria Histórica, la cultura y el idioma, se abogó por utilizar BGN como herramienta horizontal entre euskal etxeak, se solicitó mejorar la dinámica y comunicación con el Consejo Asesor con la inclusión de más representantes de los centros vasco y se aprobó la nueva dinámica del Congreso En el turno libre de palabra, Arantxa Anitua (presidente de FEVA, Argentina, y actual representante en el Consejo Asesor por Centro y Sudamérica) puso de manifiesto la existencia de una cierta ingratitud por parte de los congresistas hacia los miembros del Consejo Asesor, lo que confirmaron Asier Iriberri (vocal de FEVA) y Javier Ederra (expresidente de FEVA), quien indicó que las Reuniones Regionales podían ser un buen momento para llevar posteriormente al Congreso las propuestas de la elección de representantes. Miguel Asqueta (vocal de FIVU, Uruguay) realizó una autocrítica sobre la comunicación tratada en numerosas ocasiones y Óscar Goitia (Eusko Brasildar Etxea, Brasil) expuso críticas a la labor de la actual representante en el Consejo Asesor por Centro y Sudamérica debido a la sobrecarga de trabajo que conlleva el cargo.

Page 11: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

11 / 29

Día 2 de octubre Grupo de medidas B), introducido por Manu Meaurio (Medidas relativas a la juventud y la nueva emigración) La puesta en común se realizó en orden inverso de mesas. Mesa 10: Se convino en la creación de espacios de ocio para atraer jóvenes a las euskal etxeak, en darles más responsabilidades, en potenciar la utilización de redes sociales, en analizar cambios en los objetivos fundacionales de los centros vascos, en el intercambio horizontal de buenas prácticas, en incentivar el sentido de la pertenencia y en solicitar que el Gobierno Vasco cree un centro de acogida para los jóvenes de la diáspora. Mesa 9: Se coincidió en la creación de espacios para la juventud y en oír sus opiniones, se subrayó la necesidad de profundizar en el concepto “diasporizar” y se solicitó que se incluya la emigración vasca como materia de estudio en el currículo escolar. Mesa 8: Se propugnó la integración de los jóvenes en las directivas de los centros vascos y la creación de oficinas de información en el seno de los mismos, de cara a las personas migrantes. Mesa 7: Se incidió en la necesidad de establecer las comunicaciones por medio de las redes sociales, en la necesidad de profundizar en el concepto “diasporizar” y en fomentar las actividades sociales llevadas a cabo por los jóvenes de los centros vascos. Mesa 6: Se reforzaron las ideas expuestas hasta el momento, se indicó que las clases de euskera pueden servir como elemento dinamizador de la juventud de los centros vascos y se criticó la edad media de los congresistas presentes. Mesa 5: Se reconoció la necesidad de modernizar la oferta de las euskal etxeak a los jóvenes, se apreció la buena idea de dar alojamiento a los jóvenes y se fomentó la triangulación: jóvenes con becas de estudios, en prácticas en empresas y participantes en los centros vascos. Mesa 4: Se resaltó la importancia del “Udaleku” como atractivo para la juventud, se afirmó que no es necesaria la existencia de sede física para las euskal etxeak, se predijo la desaparición de muchas de ellas en el futuro y se indicó la conveniencia de “diasporizar” a través del sistema educativo. Mesa 3: Se subrayó el tiempo que se lleva hablando del problema de la juventud sin darle solución, reconociendo la gran utilidad del programa Gaztemundu y la necesidad de incorporar los jóvenes en las juntas directivas de los centros vascos y se comentaron los problemas de comunicación actuales. Mesa 2: Se indujo a que se difundiera la información de las euskal etxeak (incluidas las informaciones locales, laborales, de vivienda, contactos, etc.) hacia los jóvenes a través del portal euskaletxeak.eus.

Page 12: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

12 / 29

Mesa 1: Se propugnó por dar más información a los jóvenes, con ofertas de turismo cultural. En el turno libre de palabra, Arantxa Anitua abogó por que se diera voz a los participantes de Gaztemundu; Anne Marie Chiramberro (USA) insistió en la utilización de redes sociales, sugiriendo que todas las euskal etxeak debieran colgar al menos dos posts por semana en Facebook; Tomás Vicente (participante en Gaztemundu) coincidió en la utilización de las redes sociales y en la participación de los jóvenes en las juntas directivas; Ainhoa Agostini (participante en Gaztemundu) expuso los ejemplos existentes de intercambio entre jóvenes llevados a cabo por los centros vascos de Necochea y Villa María; Lorea Palacios (actual representante en el Consejo Asesor por Norteamérica) sugirió la creación de un Gaztemundu de directivos; Óscar Goitia propuso generar una oferta empresarial desde las euskal etxeak hacia los jóvenes para su capacitación, la representante de SPRI mencionó el papel de las Delegaciones y las oficinas SPRI, Miguel Asqueta indicó que los centros vascos solicitaran ayuda a sus propios participantes en Gaztemundu; la representante de Viña del Mar, Chile, expuso que el relevo generacional es ley de vida, para lo que sería conveniente “diasporizar” a la juventud y María Elena Etcheverry (Eusko Kultur Etxea, Argentina) subrayó la necesidad de la comunicación intergeneracional. Día 3 de octubre Grupo de medidas C), introducido por Andoni Martín (Medidas relativas a los programas de la Dirección para la Comunidad Vasca en el Exterior) Mesa 1: Se solicitaron más herramientas para aprender euskera y dar mayor visibilidad a los centros vascos pequeños; en Gaztemundu se apuntó combinar los temas, introducir el euskera, poner traducción para los no hispanoparlantes y revisar los criterios de puntuación, especialmente el de conocimientos de euskera. Mesa 2: Se abogó, en general, por continuar con los programas. En lo que respecta a las Subvenciones, se destacó la necesidad de mejorar los plazos de resolución y abono de las subvenciones, de realizar intercambios de expertos como devolución a Euskadi y el distinto papel que juegan las Delegaciones respecto a la información, dado que unas son más activas que otras; en Extrema Necesidad se subrayó la distinta importancia que tienen en distintos países; en Gaztemundu se sugirió que los participantes fueran a otras euskal etxeak, del mismo modo que el Congreso podría hacerse fuera de Euskadi. Mesa 3: También se optó, en general, por la continuación de los programas. En Extrema Necesidad se solicitó que hubiera mayor vinculación de los solicitantes con Euskadi; en Gaztemundu, como en la mesa anterior, se señalaron cambios en los criterios y la utilización de idiomas. Mesa 4: Se consideraron necesarias las Subvenciones, cuya regulación actual es adecuada, pero se instaron préstamos procedentes del Gobierno Vasco, sobre todo para infraestructuras, e incluso la provisión de fondos entre euskal etxeak; en Gaztemundu se propuso que la temática fuera siempre una mezcla entre gestión y cultura vasca, adecuando las fechas y cambiando de lugares; en Extrema Necesidad se mencionó la posibilidad de crear redes de ayudas de las euskal etxeak para ciertos países.

Page 13: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

13 / 29

Mesa 5: En Gaztemundu se propuso que la temática fuera siempre también de gestión; en Extrema Necesidad, que los casos presentados fueran reales; en Subvenciones, dejarlas como están aunque se podrían establecer algunas ayudas de menor importe para euskal etxeak pequeñas. Mesa 6: En las Subvenciones negaron que existiese una maraña de subvenciones por parte de las instituciones vascas sino que constataron que son, simplemente, distintas versiones, aunque sí solicitaron más tiempo para las solicitudes y la exhibición de ejemplos de autofinanciación; nada que decir respecto a las ayudas de Extrema Necesidad. Mesa 7: En las Subvenciones, se remarcó que los centros vascos no solicitan subvención para todas las actividades que realizan y solicitaron mayor información sobre temas culturales y mayor coordinación con las Delegaciones. En Gaztemundu estuvieron de acuerdo con su formulación actual y temática, aunque ampliando la edad de los participantes. Mesa 8: En las Subvenciones se propuso un cambio de modelo en el que las euskal etxeak ejercieran como empresas culturales que pudieran participar en misiones al exterior y que obtuvieran préstamos del Gobierno Vasco. Mesa 9: En Extrema Necesidad se indicó la necesidad de limitarlas a los socios de los centros vascos; en Subvenciones se estuvo de acuerdo con su formulación actual siempre y cuando no sirvieran para instalarse en el confort sino para realizar actividades; en Gaztemundu se abogó por revisar los criterios, en especial el de no haber estado anteriormente en Euskadi, y por introducir formación en gestión dentro de cada tema anual. Como modo de devolución a Euskadi se propuso la utilización de redes sociales. Mesa 10: Se instó a la creación de una ventana única interinstitucional para facilitar las gestiones de las ayudas. En las Subvenciones se solicitó invertir los actuales porcentajes de abono, especialmente en el Capítulo VII y la presencia de monitores desde Euskadi a la hora de redactar la solicitud; en Gaztemundu también solicitaron la revisión de los criterios (especialmente el euskera, el haber estado anteriormente en Euskadi y la edad), dar solo una plaza por euskal etxea y utilizar casas de familias para el alojamiento. Como forma de reversión de las ayudas, se mencionó la celebración del Día de la Diáspora. Por último, se propuso la creación de programas temáticos largos en las euskal etxeak, especialmente sobre danzas vascas, una especie de “Dantza Munduan” a semejanza del exitoso “Euskara Munduan”. En el turno libre de palabra, Ignacio Izaguirre (Medellín, Colombia) subrayó la rentabilidad de las subvenciones; Ainhoa Agostini (participante en Gaztemundu por Necochea) expuso que los criterios para Gaztemundu podrían ser diferentes en función de la temática, propuso eliminar el de haber estado anteriormente en Euskadi, solicitó que los participantes compartieran tiempo y actividades con jóvenes vascos y sugirió el deporte como nueva temática a tratar; Óscar Goitia mencionó el papel de emprendedores que debían jugar los centros vascos y Alberto Irigoyen (invitado) sostuvo que las ayudas de Extrema Necesidad están bien como están a pesar de la posibilidad de la existencia de pequeños abusos.

Page 14: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

14 / 29

Varios congresistas se quejaron del poco tiempo para el debate que habían tenido en este grupo de medidas. Día 3 de octubre Grupo de medidas D), introducido por Gorka Álvarez (Otras medidas) La puesta en común se realizó en orden inverso de mesas. Mesa 10: Definieron la euskal etxea como la expresión de la identidad y las raíces vascas y mostraron su conformidad con la celebración del Día de la Diáspora y el programa Memoria Bizia. Mesa 9: Definieron la euskal etxea como identidad, voluntariado, lugar de encuentro, difusión y servicio a la comunidad local. Abogaron por abrir a la comunidad local la celebración del Día de la Diáspora. Mesa 8: Definieron la euskal etxea como cultura, tradición y apertura a la comunidad local. Mesa 7: Definieron la euskal etxea como cultura sin ánimo de lucro y referente en la comunidad local. Abogaron por fomentar la comunicación entre centros vascos, por potenciar la celebración del Día de la Diáspora y por educar y sensibilizar a los más pequeños. Mesa 6: Definieron la euskal etxea como un centro cultural, punto de encuentro y difusión de la cultura vasca. Estuvieron de acuerdo con la celebración del Día de la Diáspora y propusieron asociarla con la Memoria Histórica y su relación con la inmigración de cada país. Mostraron su satisfacción con el Archivo de la Diáspora Vasca y señalaron la necesidad de actualizar el registro de centros vascos. Mesa 5: También señalaron la necesidad de actualizar el registro de centros vascos. Estuvieron de acuerdo con la celebración del Día de la Diáspora, aunque sin ser estrictamente el día 8 en función del calendario. Definieron la euskal etxea como una embajada en el exterior, incluso en el sentido estricto de territorio vasco en el exterior y devolvieron al Gobierno Vasco la cuestión de la reversión de las ayudas a Euskadi para que éste realice su propio análisis. Mesa 4: Misma definición de euskal etxea que las ya comentadas. Propusieron que la celebración del Día de la Diáspora tuviera ejes temáticos anuales y juntarse con otras diásporas locales. Se solicitó mayor presupuesto para el programa de Memoria Histórica y no hubo acuerdo en la mesa respecto a la necesidad o no de la actualización del registro de centros vascos. Mesa 3: Abundaron en las definiciones de euskal etxea ya expresadas, con énfasis en el concepto de “segunda casa” y en la determinación de responsables de comunicación. Estuvieron de acuerdo con la celebración del Día de la Diáspora, en la que cada euskal etxea optara por el formato que más le conviniera, junto con sus sociedades de acogida, en

Page 15: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

15 / 29

la fecha señalada o la más cercana posible según el calendario. Indicaron que la reversión de las ayudas desde Euskadi es la existencia de las propias euskal etxeak. Mesa 2: Confirmaron que la definición de euskal etxea ya fue expresada por otras mesas. También estuvieron de acuerdo con la celebración del Día de la Diáspora, propugnando actividades simultáneas entre centros vascos y que Gaztemundu coincidiera con esa fecha. En materia de Memoria Histórica, abogaron para capacitar a miembros de cada euskal etxea para que digitalizaran todo lo existente en el seno de cada una de ellas. Mesa 1: También coincidieron en la definición de euskal etxea y sugirieron que se le dé algún nombre más genérico a la celebración del Día de la Diáspora, junto con una mayor difusión de la información. En el turno libre de palabra, Ignacio Izaguirre propuso crear becas para los jóvenes de las euskal etxeak para formar profesionales en Euskadi, XXX (Mesa 5, FEVA) abogó por la inmersión en euskera a todos los niveles y Óscar Goitia propuso realizar una lectura combinada en el Día del Euskera. Elección de miembros del Consejo Asesor Se presentan propuestas unánimes excepto en Centro y Sudamérica, con objeciones de Bogotá y Caldas aduciendo que no habían sido convocados a la reunión de la propuesta. Finalmente, por acuerdo de cada zona geográfica, se nombran los siguientes representantes: Europa, Asia y Oceanía: Unai Lauzirika (Berlín, Alemania), suplente 1º Aingeru Merlo (Palma de Mallorca, España), suplente 2º Dominique (Txomin) Etcheverry (Bordeaux, Francia) Norteamérica: Jean Flesher (Salt Lake City, USA), suplente 1º Julen Ruiz de Azua (México D.F.), suplente 2º Julia Etchart-Vader (Vancouver, Canadá) Centro y Sudamérica: Arantxa Anitua (Buenos Aires, Argentina), suplente 1º Juan Pedro Arín (Montevideo, Uruguay), suplente 2º Ibane Azpiritxaga (Caracas, Venezuela)

Page 16: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

16 / 29

Minutes from the “Saregintzan” 7th World Congress of Basque Communities 2019

The Lehendakari [Basque Country President] Urkullu launched the 7th World Congress of Basque Communities 2019 under the banner of “Saregintzan” (“Building networks”) on Wednesday 2 October 2019 last. The Congress was set up in a 10 round table format where congress attendees and participants from the Gaztemundu programme were randomly seated with a maximum of 10 participants per table. Based on the Document of Conclusions adopted at the previous Congress, the four groups of measures were presented by the members of Management for the Basque Community abroad over the two days to allow time for their subsequent debate by each table. All the conclusions from these debates were shared during the afternoon sessions. The following is a summary of topics discussed by each table. 2 October

Group of measures A) Measures relating to networking and structures (Benan Oregi)

Table 1: They stated a desire to elect members on to the Advisory Council by geographic area, increasing communication across all levels and the holding of a greater number of regional meetings. Table 2: Emphasis was placed on the need for greater communication from the Advisory Council. Table 3: A recommendation was made to make offers to attract local partners and increased communication toward the euskal etxeaks [Cultural centres for Basques living abroad to help them keep their links with Basque culture] Table 4: The need for greater communication in both directions and more feedback was reiterated. Table 5: They called for the belief in the “eighth province” to be taken into account, dismissing the creation of a European federation to promote a coordinated set of people in a network in its place. They confirmed the desirability of holding regional meetings and even creating sub-regional meetings, welcoming the change in the Congress’s work dynamic and they proposed that the congress attendees themselves govern the election of their representatives to the Advisory Council. Table 6: They also welcomed the change in the Congress’s work dynamic, confirming the desirability of holding regional meetings and even creating meetings without the presence of the Basque Government, highlighting the lack of communication between neighbouring countries. They proposed that Congress attendees regulate the functions of their representatives on the Advisory Council and indicated that the BGN interface was not exactly friendly.

Page 17: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

17 / 29

Table 7: They defined the euskal etxeaks as transmitters of the identity and of the internationalisation of the Basque Country in their local regions, and they recognised the problem related to generational change and urged greater communication (including rural exodus to major cities), the welcoming of young people and the holding of virtual Regional Meetings. Table 8: A request was made to simplify the access and use of the BGN platform Table 9: They called for the euskal etxeaks to fully open up to local societies where they are based, stressing the need to have experts to publicise their activities on social networks. They validated the concept of “Diaspora” used as a BGN tool and a suggestion was made to establish two-way links with the areas of employment and education. Table 10: Diaspora was considered as a key tool to preserve historical memory, culture and language, and they advocated the use of the BGN as a horizontal tool between euskal etxeaks. A request was made for an improvement to be made to the dynamics and communication with the Advisory Council with the inclusion of more representatives from the Basque Centres and the adoption of the new dynamic of the Congress During the Free Discussion, Arantxa Anitua (chairperson of FEVA, Argentina, and current representative on the Advisory Council for Central and South America) highlighted the existence of a certain degree of ingratitude by congress attendees toward members of the Advisory Council, something confirmed by Asier Iriberri (member of FEVA) and Javier Ederra (former chairperson of FEVA) who stated that the regional meetings could be a good opportunity to subsequently bring the proposals for the election of representatives to Congress. Miguel Asqueta (member of FIVU, Uruguay) made a critical self-examination on how communication was handled on numerous occasions, while Óscar Goitia (Eusko Brasildar Etxea, Brazil) criticised the work of the current representative on the Advisory Council for Central and South America due to the overload of work involved in the role.

Page 18: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

18 / 29

2 October Group of measures B), introduced by Manu Meaurio (Measures relating to young people and the new wave of emigration) They were shared in reverse order of the tables. Table 10: It was agreed that the creation of recreational spaces to attract young people to the euskal etxeaks, giving them more responsibilities, enhancing the use of social networks, analysing changes in the Basque Centres’ foundational objectives, in the horizontal exchange of good practices, encouraging the sense of belonging and requesting that the Basque Government create a reception centre for young people from the diaspora. Table 9: It was agreed on the creation of spaces for young people and to hear their views, stressing the need to deepen the concept of “diaspora” and they requested the inclusion of Basque emigration as a subject to be studied in the school curriculum. Table 8: They advocated including young people in the Basque Centres’ boards and the creation of information offices within them in terms of migrants. Table 7: They stressed the need to establish communication through social networks, the need to deepen the concept of “Diaspora” and to promote social activities carried out by young people in the Basque Centres. Table 6: They backed the ideas proposed up to now, pointing out that the Basque language classes could be used as a driving force of young people from the Basque Centres, while criticism was made of the average age of congress attendees. Table 5: The need to modernise the offer made by euskal etxeaks to young people was recognised, with appreciation expressed for the good idea of providing accommodation to young people and they promoted the triangulation of young people with scholarships, in-company internships and participants in the Basque Centres. Table 4: They highlighted the importance of the “Udaleku” [leisure-educational activities for children] as something attractive to young people, stating that euskal etxeaks did not have to necessarily have physical offices, predicting the disappearance of many of them in the future and indicating the desirability of addressing “Diaspora” through the education system. Table 3: They highlighted the time taken in discussing the problem of young people without actually providing a solution, recognising the usefulness of the Gaztemundu programme and the need to include young people on the Basque Centre boards and mentioning the issues with current communication strategies. Table 2: This prompted the dissemination of the information about the euskal etxeaks (including local information, employment, housing, contacts, etc.) to young people through the euskaletxeak.eus website.

Page 19: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

19 / 29

Table 1: They advocated providing more information to young people, with cultural tourism programmes. During the Free Discussion, Arantxa Anitua advocated giving a voice to participants from Gaztemundu; Anne Marie Chiramberro (USA) insisted on the use of social networks, suggesting that all the euskal etxeaks should publish at least two posts per week on Facebook; Tomás Vicente (participant at Gaztemundu) agreed on the use of social networks and on the participation of young people on boards; Ainhoa Agostini (participant at Gaztemundu) outlined the existing examples of exchanges between young people carried out by the Necochea and Villa María Basque Centres; Lorea Palacios (current representative on the Advisory Board for North America) suggested the creation of a managerial Gaztemundu; Óscar Goitia recommended the euskal etxeaks generating a business offer for training to young people, the SPRI representative mentioned the role of the SPRI Delegations and Offices, Miguel Asqueta suggested the Basque Centres seek aid for their own participants in Gaztemundu; the representative from Viña del Mar, Chile, stated that generational change is a fact of life, therefore making it a good idea to address the concept of Diaspora with young people, while María Elena Etcheverry (Eusko Kultur Etxea, Argentina) emphasised the need for intergenerational communication. 3 October Group of measures C), introduced by Andoni Martín (Measures relating to the Basque Community Abroad Management programmes) Table 1: A request was made for more tools to learn Basque and give greater visibility to the smaller Basque Centres; in Gaztemundu, they mentioned the topics, introducing Basque, providing a translation for people who do not speak Spanish and to review the scoring criteria, especially in terms of knowledge of Basque. Table 2: Continuing the programmes was generally advocated. In terms of subsidies, they highlighted the need to improve the deadlines for resolution and payment of subsidies, to carry out exchanges of experts to give back to the Basque Country and the different role played by delegations in terms of information, given that some are more active than others. In Extreme Need, the different level of importance they have in different countries was highlighted; while in Gaztemundu, a suggestion was made for participants to go to other euskal etxeaks, in the same way that the Congress could take place outside of the Basque Country. Table 3: The continuation of the programmes was also generally decided on. In Extreme Need, a request was made for greater involvement of applicants with the Basque Country; Gaztemundu, just like the previous table, also noted changes in the criteria and the use of languages. Table 4: They stated the necessity of Subsidies, the current regulation of which is adequate, but called for loans from the Basque Government, especially for infrastructure, and even the provision of funds between euskal etxeaks; In Gaztemundu, a recommended was made for the topic to be always a combination of management and Basque culture, adapting the dates and changing locations; while Extreme Need mentioned the possibility of creating euskal etxeak aid networks for certain countries.

Page 20: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

20 / 29

Table 5: In Gaztemundu, a suggestion was made for the topic to always be related to management as well; in Extreme Need, for the cases presented to be real; in Subsidies, to leave them as they are, although some smaller aid amounts could be established for small euskal etxeaks. Table 6: In Subsidies, they denied that there was a glut of subsidies by Basque institutions, instead that they are simply different versions, although more time was requested for applications and to show examples of self-financing; with nothing to be said about Extreme Need aid. Table 7: In Subsidies, mention was made that the Basque Centres are not applying for subsidies for all activities and they requested further information on cultural issues and greater coordination with delegations. In Gaztemundu, they agreed with its current formulation and theme, while increasing the age of participants. Table 8: In Subsidies, a change to the model was proposed where euskal etxeaks would operate as cultural enterprises that could participate in missions abroad and obtain loans from the Basque Government. Table 9: In Extreme Need, they stated the need for them to be limited to members of the Basque Centres; while in Subsidies, they were in agreement on its current formulation provided that it is not used to be installed in comfort but rather to perform activities; In Gaztemundu, they called for a review of the criteria, in particular the fact of not having been previously present in the Basque Country, and the introduction of training in management within each yearly topic. The use of social networks was recommended as a way of giving back to the Basque Country. Table 10: They pressed for the creation of a unique inter-institutional window to facilitate the management of aid. In Subsidies, a request was made to invest the current credit percentages especially in Chapter VII, and the presence of monitors from the Basque Country when drafting the request; in Gaztemundu, they also requested a review of the criteria (especially in terms of Basque, having previously been in the Basque Country, as well as age), giving just one place per euskal etxea, and providing accommodation at family homes. Mention was made about holding a day to commemorate Diaspora Day as a way of reverting the aid. Finally, a proposal was made to create lengthy themed programmes in the euskal etxeaks, especially on Basque dance, a type of “Dantza Munduan” similar to the successful “Euskara Munduan”. During the free Discussion, Ignacio Izaguirre (Medellín, Colombia) stressed the profitability of subsidies, while Ainhoa Agostini (Gaztemundu participant for Necochea) stated that the criteria for Gaztemundu could be different depending on the topic, proposing scrapping the requirement to have previously been in the Basque Country, asking for participants to give up some time and share activities with young Basque people and they suggested sport as a new topic to be examined. Óscar Goitia mentioned the role of entrepreneurs that should be played by Basque Centres and Alberto Irigoyen (guest) argued that the Extreme Need aid is fine as it is, despite the possibility of it being slightly abused. Several congress attendees complained about the lack of time for debate in this group of measures.

Page 21: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

21 / 29

3 October Group of measures D), introduced by Gorka Álvarez (Other measures) They were shared in reverse order of the tables. Table 10: The euskal etxeas were defined as the expression of Basque identity and roots and they stated their agreement with the holding of the Day of the Diaspora and the Memory Bizia programme. Table 9: They defined euskal etxeas as identity, volunteering, a meeting place, dissemination and a service to the local community. They advocated opening up the holding of the Day of the Diaspora to the local community. Table 8: They defined euskal etxeas as culture, tradition and opening up to the local community. Table 7: They defined euskal etxeas as non-profit culture and related to the local community. They advocated promoting communication between Basque Centres, promoting the holding of the Day of the Diaspora and educating and raising awareness among younger people. Table 6: Euskal etxeas were defined as a cultural centre, meeting point and dissemination of Basque culture. They agreed with the holding of the Day of the Diaspora and suggested associating it with Historical Memory and its relationship with immigration from each country. They expressed their satisfaction with the Basque Diaspora Archive and indicated the need to update the Basque Centres’ registry. Table 5: They also pointed to the need to update the registry of Basque Country Centres. They agreed with holding the Day of the Diaspora, although without it having to be necessarily held on 8th, depending on the calendar. The euskal etxeas were defined as an embassy abroad, even in the strictest sense of the Basque region abroad and giving back the issue of aid reversion to the Basque Country to the Basque Government to allow it to conduct its own analysis. Table 4: Their definition of euskal etxeas was the same as the other ones above. They recommended the Day of the Diaspora having annual core topics and joining up with other local Diasporas. It called for increasing the budget for the Historical Memory programme and that there was no agreement on the table with regard to the necessity whether to update the register of centres in the Basque Country or not. Table 3: They agreed with the definitions that were already stated about euskal etxeas, placing emphasis on the concept of “a second home” and the establishment of responsible for communication. They agreed with holding a Day of the Diaspora, where each euskal etxea could opt for the most appropriate format, along with their host societies, at the indicated date or as close as possible according to the calendar. They indicated that the reversion of the aid from the Basque Country is the lifeblood of the euskal etxeaks

Page 22: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

22 / 29

Table 2: Their definition of euskal etxeas was the same as that stated by the other tables. They also agreed with holding the Day of the Diaspora, advocating for simultaneous activities between Basque Centres and for the Gaztemundu to agree with this date. In terms of Historical Memory, they advocated training members from each euskal etxea to digitalise everything already in existence at each one of them. Table 1: They also agreed on the definition of euskal etxeas and suggested giving a more generic name to the Day of the Diaspora, along with increased dissemination of information. During the Free Discussion, Ignacio Izaguirre suggested creating scholarships for young people in the euskal etxeaks to train professionals in the Basque Country, XXX (Table 5, FEVA) advocated immersion in the Basque language across all levels, while Óscar Goitia recommended performing a combined reading at the Day of the Basque Country. Election of Advisory Council members Proposals were unanimous except in Central and South America, with objections from Bogotá and Caldasa, arguing that they had not been invited to the proposal meeting. Finally, the following representatives were named by agreement from each geographical area: Europe, Asia and Oceania: Unai Lauzirika (Berlin, Germany), alternate no. 1 Aingeru Merlo (Palma de Mallorca, Spain), alternate no. 2 Dominique (Txomin) Etcheverry (Bordeaux, France) North America: Jean Flesher (Salt Lake City, USA), alternate no. 1 Julen Ruiz de Azua (Mexico D.F.), alternate no. 2 Julia Etchart-Vader (Vancouver, Canada) Central and South America: Arantxa Anitua (Buenos Aires, Argentina), alternate no. 1 Juan Pedro Arín (Montevideo, Uruguay), alternate no. 2 Ibane Azpiritxaga (Caracas, Venezuela)

Page 23: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

23 / 29

Compte-rendu du VIIe Congrès mondial des Collectivités basques 2019 « Saregintzan »

Le président de la Communauté autonome basque, le lehendakari Urkullu, a procédé le mercredi 2 octobre 2019 à l’inauguration du VIIe Congrès mondial des Collectivités basques 2019, qui s’est déroulé sur le thème « Saregintzan » (« Nous tissons des réseaux ») La dynamique du Congrès a été établie sous forme de 10 tables de débat auxquelles s’asseyaient, de manière aléatoire, les congressistes proprement dits et les participants au programme Gaztemundu, avec un maximum de 10 personnes par table. Sur la base du document de conclusions approuvé au terme du Congrès précédent, les membres de la Direction pour la Communauté basque à l’Extérieur ont présenté sur deux journées les quatre groupes de mesures, pour céder ensuite le relais aux débats de chaque table. Durant les après-midis, ils ont mis ensuite en commun tous ensembles les conclusions de ces débats. Nous exposons ci-après le résumé des thématiques débattues à chaque table. 2 octobre Groupe de mesures A) Mesures relatives aux structures et réseaux relationnels (Benan Oregi)

Table 1: on a relevé l’intérêt de choisir des membres dans le Conseil consultatif par zone géographique, le renforcement de la communication à tous les niveaux et la célébration de davantage de Réunions régionales. Table 2 : on a insisté sur la nécessité de renforcer la communication de la part du Conseil consultatif. Table 3 : on a recommandé de réaliser des offres pour capter des membres locaux et de renforcer la communication visant les euskal etxeak. Table 4 : on a rappelé la nécessité de renforcer la communication dans les deux sens et d’augmenter la rétroaction. Table 5 : il a été insisté sur la nécessité de tenir compte de l’opinion de la « huitième province » ; la création d’une fédération européenne a été écartée pour encourager à sa place un réseau coordonné par un ensemble de personnes ; confirmation de l’intérêt de célébrer les Réunions régionales, et même de créer des Réunions sous-régionales ; on s’est félicité du changement de la dynamique de travail du Congrès et on a proposé que les propres congressistes fixent les procédures pour l’élection de leurs représentants au Conseil consultatif. Table 6 : après s’être félicités eux aussi du changement de la dynamique de travail du Congrès, ils ont confirmé l’intérêt de célébrer les Réunions régionales et même de créer des réunions sans la présence du Gouvernement basque ; mise en évidence du manque de communication entre pays voisins ; proposition pour que les congressistes déterminent les fonctions de leurs représentants au Conseil consultatif ; et ils ont signalé que l’interface de BGN n’est pas précisément très intuitive.

Page 24: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

24 / 29

Table 7 : définition des euskal etxeak comme des véhicules de l’identité et de l’internationalisation du Pays Basque espagnol (Euskadi) dans leur rayon d’action ; reconnaissance du problème de la relève générationnelle et incitation à une meilleure communication (y compris les exodes ruraux vers les grandes villes), à l’accueil des jeunes et à la célébration de Réunions régionales virtuelles. Table 8 : on a demandé de simplifier l’accès à la plateforme BGN et son utilisation. Table 9 : on a insisté pour que les euskal etxeak s’ouvrent complètement aux sociétés locales où elles sont établies ; qu’elles puissent compter sur des experts qui diffusent leurs activités sur les réseaux sociaux ; validation du concept « diasporiser » en utilisant comme outil la BGN et il a été suggéré de créer des liens bidirectionnels avec les services d’emploi et d’éducation. Table 10 : considération de la Diaspora comme un outil majeur de préservation de la Mémoire historique, de la culture et de la langue ; ils recommandent d’utiliser BGN comme outil horizontal entre les euskal etxeak ; demande d’améliorer la dynamique et la communication avec le Conseil consultatif en incorporant davantage de représentants des centres basques et approbation de la nouvelle dynamique du Congrès. Lors du temps de parole, Arantxa Anitua (présidente de FEVA, Argentine, et actuelle représentante au Conseil consultatif pour l’Amérique centrale et l’Amérique du Sud), a manifesté l’existence d’une certaine ingratitude de la part des congressistes à l’égard des membres du Conseil consultatif, une opinion confirmée par Asier Iriberri (membre de FEVA) et Javier Ederra (ancien président de FEVA), qui a indiqué que les Réunions régionales pouvaient être un bon moment pour transférer postérieurement au Congrès les propositions de l’élection de représentants. Miguel Asqueta (membre de FIVU, Uruguay) a effectué une autocritique sur le sujet de la communication traité de façon réitérée, et Óscar Goitia (Eusko Brasildar Etxea, Brésil) a émis des critiques sur le travail du représentant actuel au Conseil consultatif pour l’Amérique centrale et l’Amérique du Sud en raison de la surcharge de travail associée au poste.

Page 25: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

25 / 29

2 octobre Groupe de mesures B), introduit par Manu Meaurio (Mesures relatives aux jeunes et à la nouvelle émigration) La mise en commun a été effectuée dans l’ordre inverse des tables. Table 10 : il a été convenu de la création d’espaces de loisirs pour attirer les jeunes aux euskal etxeak, de leur donner davantage de responsabilités, de renforcer l’utilisation de réseaux sociaux, d’envisager des modifications dans les objectifs fondationnels des centres basques, de favoriser l’échange horizontal de bonnes pratiques, d’encourager le sens d’appartenance et de solliciter au Gouvernement basque la création d’un centre d’accueil pour les jeunes de la diaspora. Table 9 : on s’est mis d’accord sur la création d’espaces pour les jeunes et sur la nécessité d’entendre leurs opinions ; on a souligné la nécessité d’approfondir le concept « diasporiser » et demandé que l’émigration basque soit incorporée comme matière d’étude dans le programme scolaire. Table 8 : on a défendu l’intégration des jeunes dans les organes de direction des centres basques et la création de bureaux d’information au sein de ces derniers pour les migrants. Table 7 : on a insisté sur la nécessité de communiquer à travers les réseaux sociaux, sur la nécessité d’approfondir le concept « diasporiser » et d’encourager les activités sociales mises en œuvre par les jeunes des centres basques. Table 6 : on a confirmé les idées exposées jusqu’à présent, en indiquant que les cours de basque peuvent servir d’élément de dynamisation de la jeunesse des centres basques ; on a critiqué l’âge moyen des congressistes actuels. Table 5 : on a reconnu la nécessité de moderniser l’offre des euskal etxeak aux jeunes ; l’idée de donner un hébergement aux jeunes a été bien accueillie et on a encouragé la triangulation : jeunes bénéficiaires de bourses d’études, jeunes en stage en entreprises et participants aux centres basques. Table 4 : on a souligné l’importance d’ « Udaleku » comme attraction pour les jeunes ; on affirme que l’existence d’un siège physique pour les euskal etxeak n’est pas nécessaire ; on prévoit à terme la disparition de beaucoup d’entre elles et on a indiqué qu’il convient de « diasporiser » à travers le système éducatif. Table 3 : on a souligné que cela fait longtemps qu’on parle du problème de la jeunesse mais qu’on n’apporte aucune solution ; on a reconnu la grande utilité du programme Gaztemundu et la nécessité d’incorporer les jeunes aux organes de direction des centres basques, et commenté les problèmes de communication actuels. Table 2 : essayer que la diffusion de l’information des euskal etxeak (y compris les informations locales, celles relatives à l’emploi et au logement, les contacts, etc.) vers les jeunes se fasse à travers le portail euskaletxeak.eus.

Page 26: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

26 / 29

Table 1 : donner plus d’information aux jeunes, avec des offres de tourisme culturel. Dans le temps de parole, Arantxa Anitua a plaidé en faveur de donner la parole aux participants de Gaztemundu ; Anne Marie Chiramberro (USA) a insisté sur l’utilisation des réseaux sociaux, en suggérant que toutes les euskal etxeak devraient afficher au moins deux posts par semaine sur Facebook ; Tomás Vicente (participant à Gaztemundu) a été d’accord sur l’utilisation des réseaux sociaux et la participation des jeunes aux organes de direction ; Ainhoa Agostini (participante à Gaztemundu) a exposé les exemples existants d’échange entre jeunes mis en œuvre par les centres basques de Necochea et Villa María ; Lorea Palacios (actuelle représentante au Conseil consultatif pour l’Amérique du Nord) a suggéré la création d’un Gaztemundu de dirigeants ; Óscar Goitia a proposé de créer une offre entrepreneuriale depuis les euskal etxeak vers les jeunes pour le développement de leurs compétences ; la représentante de SPRI a mentionné le rôle des Délégations et des agences SPRI ; Miguel Asqueta a indiqué que les centres basques devraient demander de l’aide à leurs propres participants à Gaztemundu ; la représentante de Viña del Mar, Chili, a exposé que la relève générationnelle est une loi de la vie, c’est pourquoi il serait bon de « diasporiser » les jeunes, et María Elena Etcheverry (Eusko Kultur Etxea, Argentine) a souligné la nécessité de la communication intergénérationnelle. 3 octobre Groupe de mesures C), introduit par Andoni Martín (Mesures relatives aux programmes de la Direction pour la Communauté basque à l’Extérieur) Table 1 : on demande davantage de ressources pour apprendre le basque et pour donner plus de visibilité aux centres basques de petites dimensions ; pour Gaztemundu, on a suggéré de combiner les thèmes, d’introduire le basque, de prévoir une traduction pour les non hispanophones et de réviser les critères de qualification, surtout celui de la connaissance du basque. Table 2 : on plaide en général en faveur de la continuité des programmes. Concernant les Subventions, on a souligné la nécessité d’améliorer les délais de résolution et versement des subventions et de réaliser des échanges d’experts comme contrepartie à Euskadi ; on a souligné les différents rôles joués par les Délégations à l’égard de l’information, les unes étant beaucoup plus actives que les autres ; pour Extrême Nécessité, on a souligné la différence d’importance des Délégations dans les différents pays ; pour Gaztemundu, on a suggéré que les participants se rendent dans d’autres euskal etxeak, de la même façon que le Congrès pourrait aussi se faire hors d’Euskadi. Table 3 : on a aussi opté en général pour la continuité des programmes. Pour Extrême Nécessité, on a demandé que le lien entre les demandeurs et Euskadi soit renforcé ; pour Gaztemundu, comme à la table précédente, on a signalé des changements dans les critères et l’utilisation de langues. Table 4 : on a considéré que les Subventions sont nécessaires et que leur régulation actuelle est adéquate, mais on sollicite des prêts de la part du Gouvernement basque, surtout pour les infrastructures, et même la provision de fonds entre euskal etxeak ; pour Gaztemundu, on a proposé que la thématique combine toujours la gestion et la culture

Page 27: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

27 / 29

basque, en adaptant les dates et en changeant de lieux ; pour Extrême Nécessité, on a mentionné la possibilité de créer des réseaux d’aide des euskal etxeak pour certains pays. Table 5 : pour Gaztemundu, on a proposé que la thématique soit toujours aussi de gestion ; dans le volet Extrême Nécessité, que les cas soumis soient des cas réels ; pour les Subventions, de les laisser telles quelles, même si on pourrait envisager des aides d’un montant inférieur pour les petites euskal etxeak. Table 6 : pour les Subventions, ils ne sont pas d’accord sur l’existence d’un « méli-mélo » de subventions de la part des institutions basques mais ont constaté qu’elles sont simplement différentes versions des mêmes subventions ; en revanche, ils demandent plus de temps pour faire les demandes et des exemples d’autofinancement ; rien à dire sur les aides d’Extrême Nécessité. Table 7 : pour les Subventions, on a tenu à remarquer que les centres basques ne demandent pas de subvention pour toutes les activités qu’ils réalisent et on a demandé plus d’information sur des thèmes culturels et davantage de coordination avec les Délégations. Pour Gaztemundu, ils étaient d’accord sur leur formulation actuelle et leur thématique, bien qu’en augmentant la tranche d’âge des participants. Table 8 : pour les Subventions, on a proposé un changement de modèle, dans lequel les euskal etxeak joueraient le rôle d’entreprises culturelles aptes à participer à des missions à l’extérieur et qui pourraient postuler à des prêts du Gouvernement basque. Table 9 : pour Extrême Nécessité, on a indiqué la nécessité de les limiter aux membres des centres basques ; pour les Subventions, on a été d’accord sur leur formulation actuelle, à condition qu’elles ne servent pas à s’installer dans le confort mais à réaliser des activités ; pour Gaztemundu, on a plaidé pour la révision des critères, notamment celui de n’avoir pas séjourné auparavant en Euskadi, et pour l’introduction de la formation en gestion dans chaque thème annuel. Comme mode de feedback à Euskadi, on a proposé l’utilisation de réseaux sociaux. Table 10 : on prône la création d’un guichet interinstitutionnel unique, afin de faciliter les démarches relatives aux aides. Dans les Subventions, on a demandé d’inverser les pourcentages de versement actuels, notamment au Chapitre VII, et la présence de moniteurs venus d’Euskadi au moment de la rédaction de la demande ; pour Gaztemundu, ils ont aussi demandé la révision des critères (notamment le basque, celui d’avoir séjourné antérieurement en Euskadi et l’âge), donner une seule place par euskal etxea et faire appel aux familles pour l’hébergement. Comme contrepartie aux aides, on a mentionné la célébration de la Journée de la Diaspora. Enfin, on a proposé la création dans les euskal etxeak de programmes thématiques de longue durée, comme celui des danses basques, une sorte de « Dantza Munduan » similaire à l’ « Euskara Munduan » qui a remporté tant de succès. Dans le temps de parole, Ignacio Izaguirre (Medellín, Colombie) a souligné la rentabilité des subventions ; Ainhoa Agostini (participante de Gaztemundu en représentation de Necochea) a exposé que les critères pour Gaztemundu pourraient différer en fonction de la thématique, elle a proposé d’éliminer celui d’avoir déjà séjourné en Euskadi, elle a

Page 28: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

28 / 29

demandé à ce que les participants partagent du temps et des activités avec des jeunes basques et suggéré le sport comme nouvelle thématique à traiter ; Óscar Goitia a mentionné que les centres basques devraient jouer le rôle d’entrepreneurs et Alberto Irigoyen (invité) a soutenu que les aides d’Extrême Nécessité sont bien comme elles sont même si des petits abus peuvent malgré tout exister. Plusieurs participants au congrès se sont plaints du peu de temps qu’ils avaient eu pour le débat dans ce groupe de mesures. 3 octobre Groupe de mesures D), introduit par Gorka Álvarez (Autres mesures) La mise en commun s’est déroulée dans l’ordre inverse des tables. Table 10 : ils ont défini l’euskal etxea comme l’expression de l’identité et des racines basques et donné leur accord pour la célébration du Jour de la Diaspora et du programme Memoria Bizia. Table 9 : ils ont défini l’euskal etxea comme identité, bénévolat, lieu de rencontre, de diffusion et de service à la communauté locale. Ils ont défendu l’ouverture de la célébration du Jour de la Diaspora à la communauté locale. Table 8 : ils ont défini l’euskal etxea comme culture, tradition et ouverture à la communauté locale. Table 7 : ils ont défini l’euskal etxea comme culture sans but lucratif et comme référent dans la communauté locale. Ils ont plaidé pour encourager la communication entre les centres basques, appuyer la célébration du Jour de la Diaspora et éduquer et sensibiliser les tout-petits. Table 6 : ils ont défini l’euskal etxea comme un centre culturel, point de rencontre et de diffusion de la culture basque. Ils ont donné leur accord pour la célébration du Jour de la Diaspora et proposé de l’associer à la Mémoire historique et à l’immigration de chaque pays. Ils ont exprimé leur satisfaction à l’égard des Archives de la Diaspora basque et indiqué la nécessité de mettre à jour le registre des centres basques. Table 5 : ils ont aussi signalé la nécessité de mettre à jour le registre des centres basques. Ils ont donné leur accord pour la célébration du Jour de la Diaspora mais pas forcément le 8 en fonction du calendrier. Ils ont défini l’euskal etxea comme une ambassade à l’extérieur, y compris au sens strict de territoire basque à l’extérieur et retourné au Gouvernement basque la question de la contrepartie des aides à Euskadi pour que celle-ci réalise sa propre analyse. Table 4 : même définition d’euskal etxea que celles déjà exprimées. Ils ont proposé que la célébration du Jour de la Diaspora comporte des axes thématiques annuels et de s’associer à d’autres diasporas locales. Ils ont demandé davantage de budget pour le programme de Mémoire historique et il n’y a pas eu d’accord sur la nécessité ou non de mettre à jour le registre des centres basques.

Page 29: “Saregintzan” Euskal Gizataldeen VII. Mundu Batzarraren ...elkarketa bat, datak egokituta eta lekuak aldatuta; Premia Larria programan aipatu egin zen euskal etxeek herrialde jakin

29 / 29

Table 3 : ils ont réaffirmé les définitions d’euskal etxea déjà exprimées en insistant sur le concept de « seconde maison » et sur la détermination de responsables de communication. Ils ont donné leur accord sur la célébration du Jour de la Diaspora, durant lequel chaque euskal etxea pourrait opter pour le format qui lui convient le mieux, en union avec la société qui l’accueille, à la date indiquée ou la plus proche possible suivant le calendrier. Ils ont indiqué que la contrepartie des aides en provenance d’Euskadi représente l’existence même des propres euskal etxeak. Table 2 : ils ont confirmé la définition d’euskal etxea formulée par les autres tables. Ils ont également donné leur accord sur la célébration du Jour de la Diaspora, en encourageant des activités simultanées entre centres basques et que Gaztemundu coïncide aussi avec cette date. En matière de Mémoire historique, ils ont plaidé pour que des membres de chaque euskal etxea soient dotés des compétences pour numériser toute la documentation existant au sein de chacune d’elles. Table 1 : ils ont aussi été d’accord sur la définition d’euskal etxea et suggéré qu’un nom plus générique soit donné à la célébration du Jour de la Diaspora, en même temps que davantage de diffusion de l’information. Dans le temps de parole, Ignacio Izaguirre a proposé de créer des bourses pour les jeunes des euskal etxeak afin de former des professionnels en Euskadi ; XXX (Table 5, FEVA) a défendu l’immersion en basque à tous les niveaux et Óscar Goitia a proposé de réaliser une lecture combinée durant la Journée du Basque. Élection de membres du Conseil consultatif Les propositions ont été présentées à l’unanimité, sauf pour l’Amérique centrale et l’Amérique du Sud, Bogotá et Caldas ayant objecté qu’ils n’avaient pas été invités à la réunion de la proposition. Finalement, après accord de chaque zone géographique, les représentants suivants ont été nommés : Europe, Asie et Océanie : Unai Lauzirika (Berlin, Allemagne), 1er suppléant Aingeru Merlo (Palma de Majorque, Espagne), 2e suppléant Dominique (Txomin) Etcheverry (Bordeaux, France) Amérique du Nord : Jean Flesher (Salt Lake City, USA), 1er suppléant Julen Ruiz de Azua (Mexico D.F.), 2e suppléant Julia Etchart-Vader (Vancouver, Canada) Amérique centrale et Amérique du Sud : Arantxa Anitua (Buenos Aires, Argentine), 1er suppléant Juan Pedro Arín (Montevideo, Uruguay), 2e suppléant Ibane Azpiritxaga (Caracas, Venezuela)