Ciències de la naturalesa 1er ESO IES Blanca d'Anjou

Nom i cognoms: Grup: Data:

Lectura i interpretacióL ' e x t i n c i ó d ' e s p è c i e s

“Els grans simis s'enfronten a lapossible extició en 30 anys”Llegeix l'article aparegut a El periodico de Catalunya el dia 2 de setembre de 2005 i contesta lespreguntes següents:

1. Quins simis estan més amenaçats per l’extinció?

2. Quines són les possibles causes que fan que els grans simis es trobin en perilld’extinció?

3. Per què es veuen reduïts els habitats d’aquests animals?

4. Què succeirà amb els hàbitats dels grans simis l’any 2030 si continua el ritmede desforestació que hi ha actualment?

5. Quants exemplars d’orangutans es calcula que queden en llibertat? Quants escalcula que hi havia l’any 1900?

6. Quants exemplars del ximpanzé comú es calcula que hi queden actualment?

7. Quin virus està afectant als simis africans?

(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03295M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 02/09/2005 - Hora: 00:46

MEDI AMBIENTM

Un estudisitua a l’Índial’origen de les‘vaques boges’

EL PERIÓDICOBARCELONA

Es van fabricarpinsos amb cadàvershumans trets del Ganges

L’origen de la variant humana deles vaques boges no s’ha de buscaren caps de bestiar infectats, sinó al’inrevés: van ser cadàvers hu-mans, bona part procedents deles aigües tèrboles del riu Ganges,a l’Índia, els que van servir per fa-bricar pinsos contaminats quedesprés van acabar infectant lesvaques. Això és almenys el quesuggereix un estudi, que és en-capçalat per Alan Colchester (Uni-versitat de Kent, Regne Unit), quepublicarà The Lancet. Un comenta-ri formulat a la prestigiosa revistacientífica, però, recorda amb cau-tela que mai s’ha detectat cap va-ca boja a l’Índia ni tampoc cap casde scrapie oví.

Segons assegura l’investigador,pinsos contaminats i altres des-pulles dedicades a la fabricacióde greixos van ser exportats finsal Regne Unit des de principis

dels anys 50 fins als anys 70. Elsproductes –milers de tones– in-cloïen restes de cossos humanscalcinats parcialment i llençats alGanges segons el ritu funerarihindú. L’estudi suggereix que al-guns cadàvers podien ser porta-dors de la malaltia clàssica deCreutzfeldt-Jakob (ECJ), una ma-laltia exclusiva d’humans peròemparentada amb l’encefalopatiaespongiforme bovina (ESB).

D’acord amb la hipòtesi mésacceptada actualment, les vaquesboges van sorgir a l’alimentar elscaps de bestiar bovins amb pinsosfabricats amb restes càrniesd’ovelles malaltes de scrapie, l’en-cefalopatia ovina. L’ESB va seridentificada per primera vegadaa la cabanya bovina britànica a fi-nals dels anys 80 i després es vatransmetre amb promptitud ahumans que van consumir carninfectada. Va sorgir així una novamalaltia, l’anomenada vECJ o no-va variant del Creutzfeldt-Jakob.Colchester, en canvi, opina quel’scrapie no n’és l’origen ja que lapràctica d’alimentar les vaquesamb despulles ovines és molt an-tiga i mai havia passat res.H

Els grans simis s’enfronten ala possible extinció en 30 anysb b

ANTONIO MADRIDEJOSBARCELONA

Un atles de l’ONUadverteix del perillque el 2030 ja noquedin hàbitats aptes

Si continual’actual desforestació,l’orangutan perdràel 99% dels territoris

Totes les espècies de grans si-mis estan amenaçades d’ex-tinció i en alguns casos, comel goril.la de muntanya i el

goril.la del riu Cross, les possibilitatsde supervivència en estat salvatge eslimiten a uns quants anys, potsernomés una generació humana, se-gons va advertir ahir l’ONU al pre-sentar el primer atles sobre els nos-tres parents més pròxims. El PNU-MA, l’agència de l’ONU per al mediambient (www. unep-wcmc.org),subratlla que les pitjors amenacesdels simis són ara la desforestació iles malalties, fins i tot al davant detradicionals enemics com la caça i elcol.leccionisme.

Les carreteres, la tala de fusta, lamineria i altres factors lligats al crei-xement demogràfic i al desenvolu-pament urbà redueixen de forma ac-celerada els hàbitats adequats per ala supervivència dels simis tant al’Àfrica, que és la llar de ximpanzés,

bonobos i goril.les, com a les illesasiàtiques de Borneo i de Sumatra,d’on són endèmics els orangutans.Si la tendència es manté, subratllal’atles, el 99% dels hàbitats naturalsde l’orangutan patiran l’any 2030un impacte mitjà o fort, és a dir,només una de cada 100 hectàreeshistòricament poblades per orangu-tans podrà ser catalogada com a ap-ta. L’impacte serà del 90% pel que faals goril.les i del 92% per a xim-panzés i bonobos. Els percentatgessón actualment del 70% per a go-ril.les, ximpanzés i bonobos i del64% per a orangutans.

La família dels grans simis estàconstituïda per sis espècies (o 13 su-bespècies) amb un total de 350.000exemplars, segons les dades del’atles, cosa que equival a un per ca-da 20.000 humans. «Tots els gransprimats estan catalogats com en pe-rill o en perill crític d’extinció», sub-ratlla el treball. Les diferències, però,són molt notables.

10 VEGADES MENYS QUE EL 1900 / Elsorangutans constitueixen un cas ex-trem, ja que l’ONU calcula que resis-teixen en llibertat uns 25.000 exem-plars, el 10% dels que hi havia el1900, i a curt termini s’estima quen’hi haurà una població de només2.000 a Borneo i 7.000 més a Suma-tra. Cap més espècie pateix una pèr-dua d’hàbitats tan accelerada, ambun retrocés d’uns 4.700 quilòmetresquadrats anuals.

Pel que fa a simis africans, les mésafectades són tres subespècies de go-ril.la, encapçalades pel famós go-ril.la de muntanya (320 exemplarsal massís dels Virunga), el menys co-negut goril.la Bwindi (300 a la pròxi-ma Uganda) i el goril.la del riu Cross(200 entre Nigèria i el Camerun).

A més a més de la pèrdua d’hàbi-tats, també el virus de l’ebola estàdelmant els simis africans. Així, escalcula que la malaltia ha acabat enel transcurs dels últims anys amb lameitat dels goril.les del Gabón i dela República Democràtica del Con-go. El problema, a més a més, és quel’agent transmissor segueix sent unautèntic misteri.

la proteccióLA POBRESA, UNGRAN ENEMIC

< Canviar la tendència negativasembla difícil si es té en compte,per exemple, que 16 dels 23països africans amb goril.les,ximpanzés i bonobos figurenentre els més pobres del món,amb menys de 800 dòlars anualsper càpita, destaca el PNUMA.La pressió per part de lescomunitats locals, on no ésestranya la caça de subsistència,és ferotge.

< Una altra dada il.lustra elproblema. Segons l’atles delPNUMA, les poblacions delsgrans simis s’estan reduint fins itot en el 96% de les zones onviuen protegits (parcs nacionals isimilars).

CIÈNCIAM

Ximpanzé comú(Pan troglodytes)

VULNERABLE150.000-250.000EXEMPLARS

Tanzània, Rep. D.Congo, Nigèria iGolf de Guineades de Nigèriafins al Senegal

Ximpanzé pigmeu o bonobo(Pan paniscus)

EN PERILL20.000-50.000EXEMPLARS

RepúblicaDemocràticadel Congo

Orangutan de Borneo(Pongo pygmaeus)

EN PERILL15.000EXEMPLARS Borneo

(Indonèsiai Malàisia)

Orangutan de Sumatra(Pongo abelii)

EN PERILL12.000EXEMPLARS Sumatra

(Indonèsia)

EL PERIÓDICO

Els més amenaçats

Goril·la occidental(Gorilla gorilla)

EN PERILL17.000EXEMPLARS Angola, Camerun, Gabon,

R. Centreafricana, Guinea E.i R. D. CongoAmenaça crítica per ala subespècie goril·la del riuCross (200 EXEMPLARS)

Goril·la oriental(Gorilla beringei)

EN PERILL95.000EXEMPLARS Rep. D. del Congo,

Uganda i RuandaAmenaça críticaper a la subespèciegoril·la de muntanya(320 EXEMPLARS)

DIVENDRES2 DE SETEMBRE DEL 200532 Cosesde lavida SOCIETAT el Periódico