Proveïment d’aiguai

vies de comunicació

Marta Hernández SitgesAndrea Llovera GómezMarta Nieto Ventura

Índex• Introducció• Proveïment d’aigua• Aqüeductes• Clavegueram• L’aigua a casa• Les vies de comunicació• Tipus de carreteres i la seva construcció• Els ponts• Durant el camí• Documents• Les vies més importants

Introducció

Els romans foren grans enginyers i van aplicar les seves tècniques en la construcció de magnífiques obres públiques.Van adornar les ciutats amb grans edificis, però el seu caràcter pràctic va fer que fossininnovadors en la construcció de camins i carreteres i en el transport d’un bé tan preuatcom és l’aigua.

Proveïment d’aigua

El sistema d’abastiment d’aigua a Roma era tan avançat que tan solsles modernes nacions industrialitzades l’han pogut superar

L’aigua era un bé importantíssim per Roma

Per això van tenir molta cura a l’hora de portar-la a les ciutats

i la van emmagatzemar i distribuir

Solien construir les ciutats a prop dels rius

amb

Pous per prendre les aigües subterrànies

Cisternes per recollir l’aigua de la pluja

Clavegueram

Ciutats sense aigua a prop aqüeductesPou romà

L’AQÜEDUCTE

Prenien l’aigua que una cisterna o un petit embassament recolliende la font i d’allà la portava fins a les ciutats. La construcció habiade tenir una certa inclinació en totel seu recorregut i habia de preveure superar els obstacles del terreny.

La canal coberta per on passaval’aigua(specus) era de pedra ambles parets impermeabilitzades. Feia 2 metres d’alçada per un d’amplada.

Els aqüeductes

Els romans van tenir molta cura a ferarribar aigua abundant a les ciutats. L’aigua era un bé importantíssim i moltnecessari, tant peral consum domèsticcom per a les termes, els tallers o les indústries de la ciutat. Solien construir les ciutats a prop del rius. Quan una ciutat no tenia recursos aqüifers a prop, aleshorescalia anar a buscar l’aigua lluny. Elsromans aportaren una gran innovació: elsAQÜEDUCTES.

LES CANONADES

• Generalment eren de plom o de terrisa.

• També eren de plom les canonades de les cases que disposaben d’aigua corrent, i el seu consum era regulat per aixetes. Però nomesdisposaven d’aigua corrent les cases de les families mésbenestants.

• L’especus anava arran de terra. En arribar a la ciutat, l’aqüeducte entravaper un lloc enlairat: unes arcadessostenien la canal i permitien la sevaentrada per sobre de les muralles.

• Arribava al castellum aque, situat a la part alta de la ciutat, i des d’allà es distribuïa mitjançant 3 canonades:

• 1r- Se subministrava aigua a les fontspúbliques

• 2n. A les termes publiques

• 3r. A les cases privades

El Clavegueram

Els llocs més baixos de la ciutat, prop del fòrum, i altres depressionsdel terreny entre els turons, com que eren tan plans que no podiendesaiguar amb facilitat, els va assecar fent unes clavegueres que recollienl’aigua de la part més alta fins a portar-la al Tíber.

Lit Tivi, Els orígens de Roma

• Les clavagueres van començar a construir-se en el segle VI a.C. •Túnels subterranis coberts amb voltes de migpunt.• De grans dimensions, però també hi haviapetits reguerols al mig del carrer.• Funcionament: recollir l’aigua de la pluja i elsresidus de les cases i de les termes, que anavendirectes al riu, al mar o al camp.

Clavegueres ( CLOACAE )

Les clavegueres petites desembocavenen la Clavaguera Màxima, que anava des del Forum fins el riu baix, d’uns 5 metres d’amplada.L’aigua no era potable, però procuravenagafar-ne bones fonts. Una provatractava de ruxar aigua sobre un got de bronze i veure si quedaven taques en el got; altre, era bullir-la i verificar que no i quedaven restes, i per últim era averiguar si és podia coure en ella verdures fresques amb gran velocitat.

La Cloaca Maxima

L’aigua a casa

Van regularitzar la utilització de l’aigua mitjançant un complex burocràtic

Cura Aquarum

Aquarii

L’aigua corrent només es garantitzava als edificis públics i als privats més opulents

L’abastiment s’havia de pagar i depenia del caudal contractat

Al calix s’acoplava la fistula (canonada de plom), que portava gravat el nom del propietari

L’aigua no es podia derivar directament des dels aqüeductes, calia un dipòsit

S’havia de connectar el dipòsit amb el calix (tub curt de bronze)

Cap de servei, coordinava el personal i controlaval’abastiment

Els tècnics

Els funcionaris controlaven que seguissin les normes i no treiessin més aiguadel permès.

El primer tram de canonada estava decorat per evitar la seva falsificació

Tenien l’aixeta monoromana, semblants a les nostres, se’n conserven pocs exemplars.

A casa també utilitzaven l’aigua de la pluja, que era emmagatzemada en cisternes.Aquesta aigua servia per omplir els estancs de les domus.

També es van preocupar de la puresa de l’aigua, que s’aconseguia mitjançant la instal·lació de filtres i fent passar l’aigua per diferents dipòsits, on quedaven les restesd’impureses.

Les vies de comunicació

Els romans van ser els primers en fer una planificació detallada de laxarxa de carreteres que necessitaven

A l’època arcaica, les connexions entre Roma i els centre veïns s’asseguravenmitjançantpistes traçades a través dels camps, que es ramificaven en totes les direccions a través d’unradi d’una vintena de milles, i que, amb el pas dels anys, van assumir la fisonomiade calçades pròpiament dites.

Algunes inscripcions ens informen de l’elevat cost que tenien: un tam de vint millesa una zona accidentada dels Apenins va costar, el 82 a.C, més de 150.000 sestercis, xifra enorme si la comparem amb els sestercis que cobraven els obrers de Roma a mitjan del S.I a.C.

LES VIES DE COMUNICACIÓ

• Els romans van ser els primersque van fer una planificaciódetallada de la xarxa de carreteres que necessitaven. Aquesta planificació tenia una finalitat estratègica: calia que l’exèrcit es pogués moureràpidament des de qualsevolpunt del territori, per així poder pacificar les revoltes que podientenir lloc en una extensió tan

gran.

Les vies romanes facilitaven la comunicacióentre les diverses poblacions , i van millorar el comerç, les relacions entre la població civil i la gestió administrativa.

DIFERENTS TIPUS DE CARRETERES• Via: camí força

ample en el qualpodien creuar-se dos vehicles

• Actus: camí que permetia el pas d’unsol vehicle o animal de càrrega.

• Iter: camí per a vianants, cavalls o lliteres.

CONSTRUCCIÓ DE VIES• Seguien la següent

tècnica:

• Primerament traçavenel recorregut i excavaven dos petitssolcs que recobrienamb dues fileres de pedres i el recobrienen primer lloc ambpedres de mida mitjana sense res que las unís(statumen)

• Seguidament, hi posavensorra o grava barrejadaamb morter(rudus)

• Finalment, ho recobrienamb pedres esmicolades i premsades(nucleus) o, en les vies mésimportants, amb lloses de pedra ben encaixades(stratum)

• El paviment queda un xicelevat en el centre per evitar que la vias’inundés.

• Totes aquestes capes de materials tenien un gruixd’un metre aproximadament, i gràcies a la seva fermesales vies romanes han perdurat fins als nostresdies.

Els ponts

Els enginyers construïen camins, però de vegades s’hi trovaben obstaclescom per exemples rius, aleshores construïen ponts.Eren grans arcs de pedra fets amb enormes carreus units sense cap altrematerial. Aquests arcs se sentaven sobre uns grans pilars.Exemples:

Els Ponts

El pont del diable

El pont d’Alcàntara

Pont de Salamanca

Pont de Piélago, Vilches

Durant el camí

A les principals vies podem trobar unes columnes de pedra en forma cilíndrica d’uns dosmetres d’alçada anomenades mil·liaris (milliarum). Es col·locaven cada mil passos i s’indicava la distància recorreguda, o bé la distància fins al punt d’arribada de la via. Solien portar una inscripció amb el nom del constructor i la distància expresada en milles.Al Fòrum de Roma trobem més famós, el milliarum aureum, des d’on se suposava quepartien totes les vies romanes.

Cada 10 o 15 km hi havien les mutatio, estacions de descans i canvi de montura.Hi havia 1 mansio cada 3 mutatio, separades per uns 30-35 km. Per identificar-les, sovint estaven pintades de vermell.Estaven ben equipades i permetien passar allí la nit. Tenien servei de sopar, estables,un ferrer i un encarregat de manteniment.Sembla ser que tenien mala reputació i per això molts viatgers preferien acampar proputilitzar el deversorium (vivenda pública pels rics) o convidar-se mitjançant una carta depresentació, la hospitum (hospitalitat).

Perquè viatgessin amb la protecció dels Déus, hi havien llocs de culte i temples al llarg delsCamins. Sobretot estaven dedicats a la deessa Diana (guardiana de les carreteres) i a Mercuri(Déu del comerç o dels viatjans). Els viatjans feien ofrenes per tenir un bon viatge.

També hi havien mausuleus o trofeus erigits en la glòria dels seus donants, gent rica oEmperadors.

El principal beneficiari de les vies romanes va ser el Cursus Publicus, el servei postal de L’Imperi Romà i l’exèrcit. El servei postal podia recòrrer fins 75 km al dia.

Gràcies als topògrafs, que van recollir moltes dades es van poder elaborarels mapes.Existeixen documents que aporten dades sobre la xarxa de vies en tempsde l’ Imperi Romà.

L’Itinerari d’Antoní:De l’any 208, d’autor desconegut, recull les 372 vies més importantsdes de Roma als punts més allunyats de l’imperi. Menciona les mansios iles distàncies entre elles.

Tabula Peutingeriana:És una còpia del segle XIII feta per un monjo d’Alsàcia del documentelaborat al principi del S.III per Castorius.En 11 fulles representa el món conegut fins la època, des d’Anglaterra aÀfrica del nord i de l’Atlàntic a la India.

Gots de Vicarello:Al S.XIX es van trobar a Vicarello.Tenen gravats en diverses columnes elsnoms de les Mansios i la distància que els separa, en la via que va des deRoma a Cadis.

Les vies més importants

Les vies més importants:• La Via Augusta• La via de la plata• La Via del Nord• La Via de l’Atlantic• La Via Mesetenya• La Via XVII de Braga• La Via Nova de Braga• La Via XIX Braga• La Via XX Braga• La Via Lusitanorum

Moltes Gràcies!