www.gencat.cat/aca

Aca_m

at_

08112_1940b_v1

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Any de la riuada 1940

Conca Ter

Riu Ter

Municipi Manlleu

Lloc Centre Històric

Nom – Topònim Plaça de Fra Bernadí (Ajuntament)

Situació de la marca Columna de la plaça porticada (façana oest de la plaça)

Nivell assolit 0,90 m sobre el terra de la plaça, 9 m sobre el llit fluvial

Tipus de marca Placa metàl·lica rectangular

Coordenades UTM (ETRS89) X: 440.675, Y: 4.650.026

Altitud del carrer 446,5 m

Observacions La inundació es va estendre un màxim de 480 m terra endins

RIUADA DEL RIU TER A MANLLEU

18 D’OCTUBRE DE 1940 Fitxa informativa de les marques de l’aigua al territori

Font: ACA (30/06/2011)

Font: ACA

www.gencat.cat/aca

Aca_m

at_

08112_1940b_v1

DESCRIPCIÓ

CAR

Riuada del 18 d’octubre de 1940

Fonts: Comisaría General de Regiones Inundadas. 1943.

Costa, Josep Maria: L’aiguat del 1940 a Manlleu (Osona). Nació Digital. 2006.

La màxima absoluta de les precipitacions que van tenir lloc a Catalunya el 17 i 18 d’octubre de 1940 van caure especialment a les capçaleres dels rius Ter i Muga; les intensitats van ser creixents cap a la banda francesa. En 24 h es van registrar 238 mm a Sant Pere de Torelló, 192 mm a Santa Fe del Montseny, 352 mm a Camprodon (en tres dies es van recollir 800 mm) i 280 mm a Beget. En definitiva aquesta avinguda va ser la major del segle XX en els rius Muga, Fluvià i Ter o el que és el mateix: “la mare de totes les riuades del segle XX”. Quan es parla de riuades i inundacions, aquesta de 1940 es considera l’episodi més singular a tot Catalunya, tant per la quantitat d’aigua caiguda com pels desastrosos efectes, especialment a la conca del riu Ter, excepció feta quan a danys personals de la riuada de 1962 al Vallès. Una relació interminable de pèrdues de tot tipus donen idea de la magnitud de la gran catàstrofe, agreujada per la misèria en què vivia el país recent sortit de la Guerra Civil. Durant la nit del 17 al 18 d’octubre de 1940, és a dir, ja entrant en el dia 18, el riu Ter va experimentar una crescuda extraordinària de les seves aigües negant al seu pas tot allò que s’hi trobava sota la cota del corrent fluvial. Les proporcions van ser tan grans que les aigües es van estendre fins a un màxim de 480 m per la població, assolint un nivell de 9 m per sobre del llit del riu. La fesonomia de Manlleu va canviar severament, el 69% del casc urbà del poble va ser afectat pel desbordament tempestuós i catastròfic del Ter i dels 932 edificis amb que llavors comptava la població, 525 van quedar afectats seriosament en major o menor mesura. D’aquests últims, 130 cases o edificis van desaparèixer per complet a causa de la forta envestida de les descontrolades aigües. El fet que el pont de Can Molas s’obstruís a causa de la gran quantitat d’arbres i tot tipus de materials arrossegats per les aigües, va contribuir a la gran inundació. Des d’aleshores, Manlleu va quedar incomunicat amb Vic durant més de mig any, atès que el pont de la Devesa que substituïa el de Can Molas –dinamitat per l’exèrcit republicà en la seva retirada- va ser emportat per les aigües. Va succeir el mateix amb el pont provisional del carrer Sant Martí, va quedar tapat pels materials. En fer de pantalla els ponts, la crescuda va anar a parar a les zones més baixes i al estar el poble en primera línia, l’oclusió dels ponts va propiciar que es desviessin les aigües cap als barris del marge esquerre, envaint-lo tot al seu pas. Aquests barris, propers al Ter, van patir amb major severitat els efectes de la inundació, es va haver de lamentar la mort o desaparició de 10 persones (cinc morts i cinc desapareguts). D’altra banda també hi va haver 15 persones ferides amb diferents graus de gravetat. El Canal Industrial de Manlleu, emblema de l’activitat fabril del poble i que donava vida a les fàbriques i indústries allà establertes, va ser pràcticament destruït, va quedar tan malmès que els seus 1.000 m de traçat van desaparèixer en la seva totalitat. Dels 7 salts d’aigua que hi havia construïts i que donaven vida a gairebé tota la indústria de Manlleu, no en va quedar operatiu cap ni un. Els usuaris van començar a treballar en la seva reconstrucció: es va ampliar i augmentar la longitud fins als 1.500 m. El projecte de reparació va ser aprovat per la Delegación Hidráulica del Pirineo Oriental i les despeses pagades per la comunitat dels set usuaris que hi havia establerts al llarg del mateix.

www.gencat.cat/aca

Aca_m

at_

08112_1940b_v1

A causa dels arrossegaments transportats pel riu durant la inundació, els barris contigus a les seves ribes van quedar afectats per una capa de llot d’una alçada superior, en alguns punts, a un metre sobre el nivell del terra. Després de les pluges catastròfiques, la població va quedar sense els serveis bàsics, com ara electricitat, aigua potable o gas. Les centrals hidroelèctriques associades a la indústria, en estar pròximes al riu, van patir les conseqüències en primera línia i la capa de llot que les cobria va arribar als 1,50 m d’alçada. A les fàbriques Llagostera i Bonet hi havia treballadors aïllats que van ser rescatats amb cables i cistells de vímet a les 12 del migdia i a les 3 de la tarda, respectivament. Cap al migdia del mateix dia 18 les aigües estaven en retirada i només envaïen el Passeig del Ter, corresponent al marge esquerre del riu. Les dues empreses més importants de la població, Can Serra i Conductors Elèctrics Roqué, van ser arrasades i van quedar sense feina un total de 992 homes i 662 dones. El mateix dia 18 hi va haver sessió municipal, es redactava l’informe oficial i s’aprovaven mesures urgents a prendre. Es va acordar mobilitzar tots els homes de 18 a 55 anys que no tinguessin domicilis perjudicats. Durant els primers moments de la inundació, els treballs de salvament va anar a càrrec dels veïns que habitaven la zona més alta del poble que, tot i patir les pluges, no van patir directament la pujada de les aigües. Les corporacions municipals s’anaven reunint en totes les poblacions i se sumaven els esforços per tal de trobar els supervivents de la tragèdia sota els edificis enderrocats. Quan es va poder, les autoritats van enviar un destacament de soldats del Regiment d’Enginyers núm. 4 de Barcelona que ajudaven els veïns en el desenrunament immediat de les cases afectades i sota les quals podria haver persones sepultades. La urgència de netejar de runes, sorres i llots els carres i agilitzar el més aviat possible tots els treballs, va fer que les autoritats competents traslladessin a Manlleu un Batalló de Presos (500) procedents de Barcelona, que van ser els encarregats de dur a terme les feines de desenrunament durant els dies posteriors a la inundació i que van treballar des de poc després de la riuada (18 d’octubre de 1940) fins al dia 8 de març de 1941, data en què la població va quedar neta d’arrossegaments i de runes Els presos van percebre un sou de 5,96 pessetes diàries en concepte de paga mentre van durar les tasques de neteja. Val a dir que encara es pot veure sota les voltes davant el núm. 28 de la Plaça Fra Bernadí una gran taca a les rajoles del terra a causa del foc que hi feien els soldats (ranxo). Un dels grans problemes suscitats immediatament era el d’allotjar les persones i famílies que van quedar-se sense habitatge, que eren moltes. Per això va començar la construcció a Manlleu de diversos grups d’habitatges protegits que van ser finançats per la Diputació de Barcelona i per la Obra Sindical del Hogar, i aprovats per l’Instituto Nacional de la Vivienda. Les condicions de finançament eren les següents: l’organisme que projectava la reconstrucció aportava, en qualitat de fons perdut, un 10% i feia un préstec a l’usuari del immoble per una quantitat igual al 40% del valor total del mateix, que havia de ser amortitzar en un termini de 40 anys; després passava ja definitivament a ser propietari de la finca. El 50% restant de la despesa econòmica era abonat, com a fons perdut, pel ja mencionat Instituto Nacional de la Vivienda. Hi va néixer el barri de Gràcia amb cases protegides, així com també habitatges a Vista Alegre i al carrer Espona. El pla d’obres també contemplava la construcció d’una Casa de la Vila, d’una caserna de la Guardia Civil, d’un Grup Escolar, l’obertura del carrer de Sant Domènec i la urbanització de carrers com el de la Cavalleria, Rusiñol o el Passeig del Ter.

www.gencat.cat/aca

Aca_m

at_

08112_1940b_v1

ACTERÍSTIQUES GENERALS

MAPA D’UBICACIÓ

Mapa de Manlleu. Situació de la Plaça de Fra Bernadí on hi ha l’Ajuntament (cara o façana oest). La placa commemorativa de l’episodi està situada en una columna de la plaça a 340 m del riu Ter. El pont encerclat és el de Can Molas, on també hi ha una altra placa de la riuada.

340 m

www.gencat.cat/aca

Aca_m

at_

08112_1940b_v1

FOTOGRAFIES DE LOCALITZACIÓ

Riuada 18/10/1940. Riu Ter. Plaça de Fra Bernadí

(Ajuntament). Manlleu.

La plaça porticada de Fra

Bernadí de Manlleu és una de

les més grans de Catalunya i

màxim exponent del creixement

urbà gràcies a la

industrialització de finals del

segle XX. El dia que s’hi va fer

el reconeixement la plaça

estava en obres. La placa de la

inundació està col·locada en

una de les columnes davant

l’Ajuntament (fletxa). La

distància des del marge

esquerre del Ter fins a la placa

commemorativa és de 340 m,

distància que van negar les

aigües i encara van pujar més

amunt ocupant tota la plaça. La

inundació màxima s’hi va

estendre 480 m.

Font: ACA (30/06/2011)

Riuada 18/10/1940. Riu Ter.

Plaça de Fra Bernadí

(Ajuntament). Manlleu.

Sobre la base de la columna de

la plaça porticada, davant

l’Ajuntament, hi ha la placa

rectangular metàl·lica que

commemora la luctuosa

inundació d’octubre de 1940

que tan present està en

aquesta comarca. El nivell

assolit des del llit fluvial va ser

de 8,10 m fins a la base del

terra de la columna als quals

s’hi han d’afegir els 0,90 m fins

al nivell que marca la placa:

total 9 m.

Font: ACA (30/06/2011)

Ajuntament

Placa riuada

Riu Ter: a 340 m de la placa commemorativa

Alçada de l’aigua des del llit

fluvial: 9 m Nivell de l’aigua

Alçada de l’aigua

des del terra: 0,90

mterra’aigua

www.gencat.cat/aca

Aca_m

at_

08112_1940b_v1

Riuada 18/10/1940. Riu

Ter. Plaça de Fra Bernadí

(Ajuntament). Manlleu.

Placa metàl·lica rectangular

fixada a la columna a la

part exterior dels pòrtics. El

nivell que va assolir la

riuada i posterior inundació

en la Plaça de Fra Bernadí

durant aquell episodi de

proporcions catastròfiques,

va ser de 0,90 m sobre el

terra, o sigui justament fins

on indica la ratlla

horitzontal, però com ja ha

quedat reflectit s’hi han de

sumar 8,10 m més des del

llit fluvial fins a la plaça. La

fletxa de l’angle inferior

esquerre marca la direcció

del riu Ter situat a 340 m

de distància.

Font: ACA (30/06/2011)

Riuada 18/10/1940. Riu

Ter. Plaça de Fra

Bernadí (Ajuntament).

Manlleu.

Darrera la línia de columnes de la plaça –plaça porticada- i de la placa commemorativa de la riuada, ubicada a la columna visible de la dreta de la foto, hi ha l’edifici de l’Ajuntament de Manlleu. El dia de la inundació les aigües van envair tot el recinte de la plaça fins a la cota indicada per la línia horitzontal marcada a la placa. Font: ACA (30/06/2011)

www.gencat.cat/aca

Aca_m

at_

08112_1940b_v1

Riuada 18/10/1940. Riu

Ter. Plaça de Fra

Bernadí (Ajuntament).

Manlleu.

Veiem la terrassa superior del marge esquerre del Ter on hi ha el Parc Fluvial i el Passeig del Ter. La doble fletxa negra ens mostra el camí en direcció nord (carrer Sant Ferran) fins a la Plaça de Fra Bernadí (entre 300 i 380 m segons sigui la cara sud o la nord de la plaça). La fletxa més petita ens indica la direcció del riu Ter que flueix en direcció est i immediatament girarà cap al sud per dirigir-se a Roda de Ter i a l’embassament de Sau. El riu no es veu perquè queda fora de la foto (part posterior). Font: ACA (30/06/2011)

Riuada 18/10/1940. Riu Ter.

Plaça de Fra Bernadí

(Ajuntament). Manlleu.

Aquest és el carrer de Sant

Ferran que baixa des de la

Plaça de Fra Bernadí fins al

Passeig del Ter i, per tant, fins

al Parc Fluvial i al riu Ter. La

foto està feta des de

l’embocadura del carrer amb

la Plaça referida. La distància

des del punt de presa de la

foto fins al marge esquerre del

Ter és de 300 m. Considerant

que el curs fluvial es troba

més enllà del final de la

perspectiva, es pot tenir una

idea de la magnitud de la

crescuda del riu i subsegüent

inundació de carrers, places i

habitatges d’aquesta població.

Font: ACA (30/06/2011)

www.gencat.cat/aca

Aca_m

at_

08112_1940b_v1

FOTOGRAFIES HISTÒRIQUES

Riuada 18/10/1940.

Riu Ter. Carrer

Enric Delaris.

Manlleu.

Restes de la

inundació al carrer

Enric Delaris. A la

paret de l’edifici

(col·legi) s'observa la

marca de l'altura o

nivell assolit per les

aigües. Aquest carrer

és paral·lel en sentit

longitudinal a la Plaça

Fra Bernadí i al carrer

San Ferran, i

perpendicular al

Passeig del Ter. És el

carrer del Col·legi la

Salle que va del

Passeig del Ter cap

al centre del poble.

Foto:Jaume Gaja (Arxiu

Gaja Joiers. Manlleu).

Any 1940

Riuada 18/10/1940.

Riu Ter. Pont de

Can Moles.

Manlleu.

Pont de Can Molas

el dia de la riuada en

Manlleu vist des del

marge dret.

Realment va ser el

marge esquerre la

zona més afectada,

doncs el nucli del

poble s’alinea al llarg

del mateix com es

pot observar. Les

proporcions de la

riuada són realment

impressionants.

Foto:Jaume Gaja (Arxiu

Gaja Joiers. Manlleu).

Any 1940

www.gencat.cat/aca

Aca_m

at_

08112_1940b_v1

MAPES I PLÀNOLS DE SECCIONS

18 d'ocubre de 1940

Placa de la riuada

0,9

0

47,50

293,00 70,00

ME MD

Nivell de la riuada

TerCanal

Carrer Sant Ferran

Plaça deFra-Bernadí

Riu Ter. Plaça de Fra-Bernadí (Ajuntament). Manlleu

ESCALA GRÀFICA

0 5 10 m.

PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONS

PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONSGeneralitat de Catalunya

Departament de Territori

i Sostenibilitat

Agència Catalana

de l'Aigua

EL TÈCNIC:EL DELINEANT PROJECTISTA: TÍTOL DEL PROJECTE: ESCALES: CLAU:

JULIOL 2011

DATA: TÍTOL DEL PLÀNOL:

_____DE______

PLÀNOL Nº:

FULL:

1

1 1José Luis Aparicio JaénPedro Gangolells Sampons

RIU TER. PLAÇA DE FRA-BERNADÍ (AJUNTAMENT). MANLLEU

0 20 40 m.

Vertical

Horitzontal

9 m

Plaça de la riuada

18 d’octubre de 1940 Plaça de

Fra-Bernadí Nivell de la riuada

Canal

Ter

Font: ACA