Embed Size (px)
DESCRIPTION
Documents de debat del 9 é Congrés de CCOO PV
Citation preview
Documents aprovats pel
Consell Confederal de CCOO PV
el 17 de juliol de 2008
Edita:
CS CCOO PV
Plaça Nàpols i Sicília, 5 - 3
46003 València
www.pv.ccoo.es / [email protected]
Disseny i maquetació:
Espirelius
3
Benvolgudes companyes,
benvolguts companys:
El Consell Confederal de CCOO del PV, màxim òrgan de direcció del sindicat, aprovà en la seua reunió ordinària
del 17 de juliol els documents que es posaran a debat en el procés congressual, que comença en el mes de
setembre pròxim i que finalitzarà amb l’acte mateix del 9é Congrés Confederal del País Valencià, els dies 12,
13 i 14 de febrer de 2009 a València.
Aquest document es remet a totes les persones que són membres del sindicat, perquè a totes aquestes
concerneix en la mesura que servirà per a orientar la vida del sindicat, els seus objectius, els seus compromisos
i les seues actuacions en el pròxim mandat.
El document, encara que és un instrument per a facilitar els debats i el treball congressual, és ja un èxit
col·lectiu. Ha sigut elaborat al llarg de diversos mesos per la Comissió de Ponències, elegida pel Consell
Confederal al seu dia i integrada per representants de totes les organitzacions del sindicat i per la comissió
permanent de la Comissió Executiva Confederal (CEC).
Aquest document ha rebut així mateix multitud d’aportacions de persones afiliades al sindicat, que han volgut
intervenir-hi fent arribar propostes i comentaris, en resposta a la sol·licitud de participació que féu la CEC.
Finalment, el centenar llarg de persones que componen el Consell, el votaren afirmativament, sense cap vot
en contra i unes poques abstencions.
En nom dels que hi hem intervingut, vull agrair als qui s’han implicat activament en la seua elaboració; així
mateix animar totes les persones afiliades a assistir-hi, prendre la paraula en les assemblees que es convocaran
i elegir a les persones que les representen en el procés i en la constitució dels nous òrgans de direcció del 9é
Congrés, quan aquest finalitze.
En la web del sindicat, www.pv.ccoo.es, disposes de tota la informació relativa al procés i itinerari de participació.
Fem realitat, des d’aquest moment, el lema del 9é Congrés: “Amb participació, decidim”.
Joan Sifre Martínez | Secretari General | CS CCOO PV
Carta de presentació
5
índex
Documents per al debat.................................................................................................................................... 9
Sentit i paper de la Confederació de País Valencià.
Models d’intervenció i de participació; propostes per a millorar el funcionament dels òrgans .................................. 10
I. Introducción .................................................................................................................................................................. 10
II. Objectius ...................................................................................................................................................................... 12
III. Línies d’actuació i compromisos ................................................................................................................................ 13
Gestió dels recursos: Instruments de suport confederal ................................................................................................. 14
I. Introducció .................................................................................................................................................................... 14
II. Política de serveis ........................................................................................................................................................ 17
Objectius.................................................................................................................................................................... 17
Modelo de funcionament, direcció i gestió ............................................................................................................... 17
Dimensió i sostenibilitat............................................................................................................................................. 18
Infrastructures..................................................................................................................................................... 18
Serveis................................................................................................................................................................. 18
III. Política de personal..................................................................................................................................................... 21
IV. Política financera......................................................................................................................................................... 22
Marc general.............................................................................................................................................................. 22
Línies estratègiques................................................................................................................................................... 22
Operativa de gestió ................................................................................................................................................... 23
Model organitzatiu. Corresponsabilitat i complementarietat en la doble estructura.................................................... 24
I. Introducció – Diagnòstic ............................................................................................................................................... 24
Diagnòstic extern....................................................................................................................................................... 25
Diagnòstic Intern ....................................................................................................................................................... 26
II. Objectius estratègics ................................................................................................................................................... 27
En matèria afiliativa.................................................................................................................................................... 27
En matèria de representació sindical i presència en els centres de treball....................................................................... 27
Presència sociopolítica.............................................................................................................................................. 28
III. Línies d’actuació i instruments.................................................................................................................................... 28
Òrgans de direcció .................................................................................................................................................... 28
Planificació ................................................................................................................................................................ 29
Cooperació i complementarietat ............................................................................................................................... 29
Polítiques de proximitat............................................................................................................................................. 30
Formació sindical ...................................................................................................................................................... 30
La comunicació, com a instrument per a la decisió i per a la participació ............................................................... 31
Les nostres propostes en matèria de comunicació són............................................................................................ 31
Programa d’acció del 9é Congrés de CCOO PV ................................................................................................................ 32
Introducció................................................................................................................................................................. 32
El context socioeconòmic actual al PV ..................................................................................................................... 32
6
1 1. Sobre model de creixement i de l’ocupació ................................................................................................................ 33
Objectius i prioritats en matèria d’ocupació, model productiu i formació per a l’ocupació de CCOO PV ............... 34
Línies d’actuació i compromisos en matèria d’ocupació .......................................................................................... 35
2. Sobre la negociación colectiva en el PV...................................................................................................................... 37
Objectius de CCOO PV per a la negociació col·lectiva............................................................................................. 37
Línies d’actuació i compromisos............................................................................................................................... 38
3. La nostra intervenció sindical en Salut Laboral ........................................................................................................... 39
Objectius.................................................................................................................................................................... 40
Línies d’actuació i compromisos en relació amb aquests objectius......................................................................... 41
4. Les nostres propostes i prioritats mediambientals ...................................................................................................... 42
Objectius.................................................................................................................................................................... 42
Línies d’actuació i compromisos............................................................................................................................... 42
El context sociopolític i institucional del PV .............................................................................................................. 43
5. Sobre l’acció sociopolítica i la concertació social ....................................................................................................... 44
Objectius.................................................................................................................................................................... 44
Actuacions i compromisos ........................................................................................................................................ 45
6. El País Valencià com a Regió Europea. Els fons estructurals i la negociació del Programa operatiu......................... 45
Objectius.................................................................................................................................................................... 46
Actuacions i compromisos ........................................................................................................................................ 46
7. Sobre finançament autonòmic, coresponsabilitat fiscal, gestió pública i serveis públics........................................... 46
Objectius de CCOO PV ............................................................................................................................................. 47
Actuacions i compromisos ........................................................................................................................................ 47
8. Sobre polítiques socials............................................................................................................................................... 48
Objectius generals..................................................................................................................................................... 49
Actuacions i compromisos ........................................................................................................................................ 49
9. L’urbanisme i l’habitatge com a factors de desenvolupament social i econòmic ....................................................... 50
Objectius.................................................................................................................................................................... 51
Actuacions i compromisos ........................................................................................................................................ 51
10. Sobre la immigració ................................................................................................................................................... 51
Objectius.................................................................................................................................................................... 52
Actuacions i compromisos ........................................................................................................................................ 52
11. Sobre cooperació sindical al desenvolupament ........................................................................................................ 53
Objectius.................................................................................................................................................................... 53
Actuacions i compromisos ........................................................................................................................................ 53
12. Les polítiques d’igualtat laboral, en la societat i en el nostre sindicat....................................................................... 54
Objectius.................................................................................................................................................................... 54
Actuacions i compromisos ........................................................................................................................................ 54
13. La joventut en el pla estratègic de CCOO PV............................................................................................................ 55
Objectius.................................................................................................................................................................... 55
Actuacions i compromisos ........................................................................................................................................ 55
14. La formació sindical ................................................................................................................................................... 56
Objectius.................................................................................................................................................................... 56
Actuacions................................................................................................................................................................. 56
7
Estatuts de la Confederació Sindical de Comissions Obreres del País Valencià....................................................................................... 59
I.- La definició de principis .................................................................................................................................................. 60
Reivindicatiu i de classe................................................................................................................................................... 60
Unitari............................................................................................................................................................................... 60
Democràtic i independent................................................................................................................................................ 60
Participatiu i de masses................................................................................................................................................... 60
Sociopolític ...................................................................................................................................................................... 61
D’homes i de dones ......................................................................................................................................................... 61
Internacionalista............................................................................................................................................................... 61
Pluriètnic i multicultural.................................................................................................................................................... 61
1.1. Un sindicalisme de classe per al País valencià......................................................................................................... 61
II.- Estatuts............................................................................................................................................................................ 63
CAPITOL I: DEFINICIÓ..................................................................................................................................................... 63
Article 1r. DEFINICIÓ DE LA CONFEDERACIÓ DEL PV............................................................................................ 63
Article 2n. ADREÇA SOCIAL DE LA CONFEDERACIÓ ............................................................................................. 64
Article 3r. ÀMBIT TERRITORIAL ................................................................................................................................ 64
Article 4t. ÀMBIT PROFESSIONAL............................................................................................................................ 64
Article 5é. RESOLUCIONS I EMBLEMES DE LA CONFEDERACIÓ.......................................................................... 64
CAPÍTOL II: AFILIACIÓ, DRETS I DEURES...................................................................................................................... 65
Article 6é. AFILIACIÓ EN LA CONFEDERACIÓ DEL PAÍS VALENCIÀ ...................................................................... 65
Article 7é. DRETS DELS AFILIATS I DE LES AFILIADES........................................................................................... 65
Article 8é. ELECCIÓ DELS ÒRGANS DE DIRECCIÓ................................................................................................. 66
Article 9é. CORRENTS SINDICALS. CORRENTS D’OPINIÓ .................................................................................... 68
Article 10é. DEURES DELS AFILIATS I DE LES AFILIADES...................................................................................... 68
Article 11é. CODI DE RESPONSABILITATS DE SINDICALISTES.............................................................................. 69
Article 12é. MESURES DISCIPLINÀRIES ALS AFILIATS I A LES AFILIADES ........................................................... 69
Article 13é. BAIXA EN LA CONFEDERACIÓ ............................................................................................................. 69
CAPÍTOL III: ESTRUCTURA DE LA CS DE CCOO DEL PV ............................................................................................. 70
Article 14é. ÀMBITS D’ESTRUCTURA O INTEGRACIÓ............................................................................................ 70
Article 15é. CONFIGURACIÓ DE LA CS CCOO PV .................................................................................................. 70
Article 16é. ESTRUCTURA TERRITORIAL DE LA CS CCOO PV .............................................................................. 71
Article 17é. ESTRUCTURA FEDERAL DE LA CS CCOO PV ..................................................................................... 71
Article 18é. AUTONOMIA DE LES ORGANITZACIONS INTEGRADES EN LA CS CCOO PV................................... 71
Article 19é. RESPONSABILITAT DE LA CS CCOO PV .............................................................................................. 71
Article 20é. AUTODISSOLUCIÓ DELS ÒRGANS ...................................................................................................... 72
Article 21é. ACORDS DELS ÒRGANS....................................................................................................................... 72
Article 22é. DE LES ACTES....................................................................................................................................... 72
Article 23é. LES SECRETARIES DE LA DONA .......................................................................................................... 72
Article 24é. MANAMENTS DE LES SECRETARIES GENERALS ............................................................................... 73
Article 25é. MESURES DISCIPLINÀRIES REFERIDES ALS ÒRGANS DE LES ORGANITZACIONS
INTEGRADES EN LA CS DE CCOO DEL PV ...................................................................................................... 73
CAPÍTOL IV: FORMES D’INTEGRACIÓ EN LA CS DE CCOO DEL PV ................................................................................. 73
Article 26é. INTEGRACIÓ EN LA CS DE CCOO DEL PV .......................................................................................... 73
Article 27é. FORMES ESPECIALS D’ASSOCIACIÓ A LA CS DE CCOO DEL PV..................................................... 73
8
CAPÍTOL V: ÒRGANS DE DIRECCIÓ I REPRESENTACIÓ............................................................................................... 74
Article 28é. ÒRGANS DE DIRECCIÓ, COORDINACIÓ I REPRESENTACIÓ.............................................................. 74
Article 29é. EL CONGRÉS CONFEDERAL ................................................................................................................ 74
Article 30é. LES CONFERÈNCIES CONFEDERALS.................................................................................................. 75
Article 31é. EL CONSELL CONFEDERAL ................................................................................................................. 75
Article 32é. LA COMISSIÓ EXECUTIVA..................................................................................................................... 76
Article 33é. FUNCIONS DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA ........................................................................................... 77
Article 34é. SECRETARIES, COMISSIONS I DEPARTAMENTS ................................................................................ 77
Article 35é. LA SECRETARIA GENERAL DE LA CONFEDERACIÓ ........................................................................... 77
Article 36é. INCOMPATIBILITATS DELS MEMBRES DELS ÒRGANS DE DIRECCIÓ CONFEDERALS .................... 78
Article 37é. EL COMITÉ CONFEDERAL .................................................................................................................... 78
CAPÍTOL VI: ÒRGANS DE GARANTIES I CONTROL....................................................................................................... 78
Article 38é. COMISSIÓ DE CONTROL ADMINISTRATIU I FINANCES...................................................................... 78
Article 39é. LA COMISSIÓ DE GARANTIES.............................................................................................................. 78
CAPÍTOL VII: ACCIÓ SINDICAL ....................................................................................................................................... 80
Article 40é. ACCIÓ SINDICAL ................................................................................................................................... 80
CAPÍTOL VIII: ÒRGANS DE PREMSA, FUNDACIONS I SERVEIS TÈCNICS ................................................................... 81
Article 41é. ÒRGANS DE PREMSA........................................................................................................................... 81
Article 42é. FUNDACIONS CONFEDERALS ............................................................................................................. 81
Article 43é. DELS SERVEIS ....................................................................................................................................... 81
CAPÍTOL IX: FINANCES Y ADMINISTRACIÓ................................................................................................................... 81
Article 44é. PATRIMONI DE LA CONFEDERACIÓ..................................................................................................... 81
Article 45é. FINANÇAMENT I PRESSUPOST ANUAL............................................................................................... 81
Article 46é. ACTUACIONS FINANCERES ................................................................................................................. 82
CAPÍTOL X: DISSOLUCIÓ DE LA CONFEDERACIÓ DEL PV.......................................................................................... 82
Article 47é. DISSOLUCIÓ DE LA CONFEDERACIÓ.................................................................................................. 82
DISPOSICIONS ADDICIONALS....................................................................................................................................... 82
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA............................................................................................................................................. 82
ANNEX ALS ESTATUTS DE LA CS DE CCOO DEL PV.................................................................................................... 82
Notes ......................................................................................................................................................................................85
Documentsper al debat
9é Congrés Confederal de CCOO PV
Aprovats en el Consell Confederal de CCOO PV
celebrat a València 17 de juliol de 2008
10
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
1
2
3
4
5
6
Sentit i paper de la Confederació de
País Valencià. Models d’intervenció i de
participació; propostes per a millorar el
funcionament dels òrgans.
I. Introducción
La Confederació Sindical de CCOO del País Valencià ha experimentat, fruit de l’esforç de totes les organitzacions
que en aquesta es confederen, de l’actiu sindical i del conjunt de totes les estructures, un desenvolupament
important en els últims anys. En aquest últim mandat hem revalidat ser una de les principals organitzacions
socials en el nostre àmbit pel nombre de persones vinculades a l’organització, per la representativitat obtinguda
en el desenvolupament dels processos electorals, per la nostra participació en la concertació i en la negociació
col·lectiva, per la nostra projecció pública i pels nostres plantejaments en les grans qüestions que ens afecten
com a treballadores i treballadors, com a part activa de la ciutadania.
Aquesta consolidació és fruit d’una voluntat col·lectiva, àmpliament compartida, que ha trobat moments de
particular importància per a expressar-se, bé seguint exigències del nostre propi desenvolupament confederal
o assumint i adaptant amb resolució i coresponsablement iniciatives posades en marxa en l’àmbit de la
Confederació estatal.
Aqueixos esforços i debats ens han obert una nova consciència del projecte que som, de la necessitat de
donar-li nous impulsos, d’aconseguir una millor articulació amb la resta d’organitzacions i estructures i d’assolir
una major presència, eficàcia i eficiència.
Si en el 7é Congrés definíem com a objectiu general incidir millor en sectors i territoris, on d’una manera o d’una
altra s’organitza l’acció sindical confederal, i en el 8é preteníem atendre els desafiaments i canvis productius o
organitzacionals, la diversitat de condicions laborals sorgides amb aquests, desenvolupant aquelles característiques
pròpies del nostre model sindical en els centres de treball i en la societat, en aquest 9é sembla necessari reforçar el
sentit i paper de la Confederació del PV, millorar el nostre servei al personal afiliat, posant a la seua disposició una
organització més eficaç i eficient, aconseguir més cooperació i participació en aquest projecte comú, per a això és
fonamental també redefinir les nostres prioritats programàtiques, allò que volem aconseguir.
El creixement i desenvolupament assolit per les organitzacions no ha sigut similar i parell en totes, per les
diferents circumstàncies i condicions en què desenvolupen el seu treball, però també per la diferent concepció
que cadascuna té sobre el seu paper, el seu àmbit d’actuació, l’autonomia del seu projecte o la forma d’entendre
i de desenvolupar la cooperació amb les altres, del mateix àmbit o a diferent nivell.
Totes aquestes dinàmiques variables necessiten trobar un component comú, un reforç d’allò que comparteixen,
que no limite les seues capacitats, sinó que les potencie a totes i cadascuna d’aquestes. Açò s’aconseguirà
a través d’un procés de major treball, implicació i coresponsabilitat entre totes aquestes i en el territori, però
també establint o millorant les bases i condicions d’una més intensa i sincera cooperació i implicació en el
projecte de la confederació del PV que les inclou a totes.
11
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
1
2
3
4
5
6
7
8
Es tracta d’arribar a un reforç de la nostra confederació sabent que tota aqueixa diversitat existeix, així com
que és conseqüència també de la molta major heterogeneïtat de condicions, que reclama projectes amb perfils
diferenciats i més incisius en cada àmbit, per a atendre les treballadores i els treballadors avui al País Valencià i
fer-ho en condicions millors que altres organitzacions sindicals corporatives que augmenten la seua incidència
simplificant el seu objecte i trencant la solidaritat.
Seguirem desenvolupant el nostre sindicalisme amb més força i entusiasme, conscients de la força i
responsabilitat adquirides, però també de la necessitat d’adaptar i de modular les nostres visions particulars,
millorant la comunicació entre nosaltres, reforçant la nostra cooperació, aprenent de les bones pràctiques,
establint noves formes i mètodes de participació, nous procediments perquè les decisions siguen del tot
vinculants i sotmeses al coneixement i a l’avaluació dels qui han dipositat la seua confiança en aquest
projecte.
Aquesta nova consciència del que som, del que hem arribat a ser, significa reafirmar la nostra sobirania
compartida, la qual ens lliga a la solidaritat comuna de les CCOO, però que assumeix plenament la responsabilitat
del seu projecte al PV, en l’esforç permanent de representar millor, amb més capacitat i eficàcia als qui són la
nostra referència fonamental, les treballadores i els treballadors valencians.
Les seues condicions laborals i socials han canviat i nosaltres també hem de fer-ho perquè el nostre model
sindical de masses, basat en el sector, amb una estructura de negociació col·lectiva relativament estable i
interlocució i presència fortament institucionalitzada en la societat no dóna compte de la seua actual diversitat,
de les seues necessitats. El nostre discurs ha d’establir com a prioritat la de vertebrar l’organització, des d’on
està més consolidada cap on més difícil és, desplegant noves formes d’atenció activa perquè el nostre sindicat
siga factor de cohesió i de solidaritat.
D’altra banda, la proximitat és un factor d’adhesió molt important en qualsevol forma de relació del sindicat
amb les treballadores i els treballadors. La proximitat no és només, ni principalment, proximitat geogràfica;
però aquesta té a veure molt al PV. El territori és un àmbit fonamental de l’acció sindical sociopolítica, perquè
és el lloc de les nostres arrels històriques i el de la recomposició dels drets de ciutadania. I també és un àmbit
de participació, perquè és el lloc de la confederalitat i de la cooperació. Per això és molt important reforçar el
teixit social i sindical també en el territori.
El sindicat és una organització social que per definició ha de ser més adaptable, almenys comparativament
que unes altres molt més definides pel “seu ideari”, però açò no disminueix sinó augmenta la importància
de desenvolupar una forta “subjectivitat estratègica”, que requereix un treball específic i “moments forts”
per expressar-la. Ésser i fer confederació, ja no és un supòsit, ni una resta, requereix un esforç participat i
constant per a reforçar la visió unitària del conjunt confederal, molt més difícil de mantenir quan despleguem
la nostra presència i iniciatives en tots i cadascun dels escenaris de conflicte social. L’acció sociopolítica és
una dimensió fonamental de tota acció sindical, estretament unida a l’estrictament laboral, que és la nostra
especificitat com a sindicat.
La participació no és només la implicació activa d’una o altra estructura en les dinàmiques confederals, sinó
sobretot la implicació de la nostra base afiliativa en les dinàmiques i la política sindical. Açò vol dir que lluny
d’administrar des de la direcció de les organitzacions els espais i moments de la participació o les dinàmiques
de comunicació, cal reforçar el sentit bidireccional de la relació amb i en el sindicat.
La confederalitat defineix una confederació com un equip en el qual cal retroalimentar la motivació, la
complicitat, la cooperació, el reconeixement, la crítica, la transparència, la capacitació, la prospectiva. Un
model bàsic, ben establert de comunicació i participació és clau amb vista a una bona cohesió confederal i de
l’eficàcia en les nostres comeses.
12
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
1
2
3
4
5
6
7
8
9
El sindicat és un generador de valors, de propostes, d’iniciatives, de lluites, que opera dins i fora de les empreses.
La coherència confederal i de projecte ha d’arribar a tots els àmbits i manifestacions de la nostra vida sindical. El
sindicat sustenta un projecte cultural alternatiu (programa, valors, moral, acció, estil, relacions...), amb un suport
bàsic en l’organització, que també és aquesta mateixa un objectiu. Per això som “un sindicat de programa”.
Un concepte reforçat de confederació ha de millorar el nostre sistema d’òrgans, les seues funcions, la seua
relació però, sobretot, cercar més transversalitat i participació efectiva del conjunt d’estructures sindicals.
II. Objectius
Renovar com a confederació del País Valencià el nostre compromís de protagonitzar totes les dimensions del
conflicte social en nom i representació legítima de les treballadores i dels treballadors, intervenint perquè aquest
no s’emmascare o es banalitze en altres disputes, exercint aquesta missió comuna confederal i contribuint així
a regenerar l’espai públic social i ciutadà.
Implicar-nos més decididament i activament en el teixit social del PV i en els marcs polítics institucionals, exercint
una representació més qualificada respecte de tots aquells aspectes determinants del desenvolupament futur
en qüestió econòmica, social, política, cultural. Fer-ho atenent els criteris de la Confederació de CCOO i de la
resta d’organitzacions confederades en matèries que puguen ser fonamentals o sensibles per a aquestes, des
de la plena responsabilitat que assumim com a Confederació de CCOO del PV.
Reforçar la relació amb la Confederació de CCOO, amb les federacions estatals, amb les unions regionals
i confederacions de nacionalitat, especialment amb les que mantenim vincles especials i objectius de
desenvolupament. No només en interés de les organitzacions que es confederen al PV, sinó com a contribució
fonamental a l’enfortiment de la confederalitat comuna en CCOO.
Millorar la representació comuna exercida per la Confederació del PV i en desenvolupament de les seues
capacitats pròpies:
· quant a les polítiques autonòmiques i en competències transferides, amb particular èmfasi pel
que fa als serveis públics;
· en la concertació i en el diàleg social bipartit o tripartit;
· mitjançant la implicació activa de totes les organitzacions en les dinàmiques confederals:
contribuint a la definició comuna d’objectius i estratègies; planificació d’accions, assignant i
assumint responsabilitats; avaluació d’assoliments i de resultats; desenvolupant totes les
direccions i el sentit de la transversalitat; facilitant la resolució de conflictes entre organitzacions;
respectant les competències de cada organització i la validesa dels acords.
Guanyar en eficàcia. Per a això, una organització complexa com la nostra ha d’aconseguir una metodologia de
treball racional, reforçar els espais i els temps de coordinació i participació, que contribuïsquen a una presa de
decisions, des d’una anàlisi situacional compartida i madura.
Desenvolupar l’atenció activa i pròxima a la diversitat en diverses direccions: tenint cura especialment de
les relacions i dels drets associatius del personal afiliat, enllaçant amb col·lectius de recent i imparable
presència, cobrint els buits des d’una acció general i altra més específica, en els centres de treball i en el
territori, desenvolupant mecanismes adequats d’informació i de comunicació, mitjançant serveis de titularitat
confederal i responsabilitat compartida.
Aconseguir en aquest mandat una definició operacional de direcció participada, establint noves formes de
treball, perfilant les funcions dels òrgans, nous mètodes que reforcen la direcció única i la missió comuna
13
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
III. Línies d’actuació i compromisos
La Confederació de PV, per donar continuïtat al Full de ruta confederal i en coherència amb els seus principis,
centrarà una part de les activitats del proper mandat a actualitzar els nostres instruments d’intervenció sindical,
elaborant, amb totes les organitzacions, un pla quadriennal que serà sotmés a aprovació pel Consell Confederal,
de manera que permeta una planificació anual integrada i una avaluació periòdica per aquest òrgan.
Aquest pla quadriennal és un suport important de la nostra autonomia confederal. S’hi definiran objectius generals
i operatius, s’hi dissenyaran estratègies, s’hi planificaran accions anuals, s’hi concretaran responsabilitats a
més d’instruments per a l’assoliment dels objectius. En una memòria anual davant del Consell es presentaran
resultats per a la seua avaluació per aquest mateix.
Cada unitat de servei igualment haurà de dotar-se d’objectius sindicals, pla d’actuació i instruments de gestió,
per donar concreció als protocols establerts i que han de facilitar la cooperació entre estructures de suport, els
processos participatius i d’autoorganització.
Transversalment a totes les organitzacions es constituiran àrees i parcel·les de treball comú, almenys
aquelles àrees bàsiques que definirà la mateixa CEC i al capdavant de les quals amb metodologia de direcció
“facilitadora” figurarà un membre d’aquesta.
Per assegurar l’objectiu de desenvolupar una atenció activa i pròxima a la diversitat es prestarà especial
atenció a l’afiliació, donant continuïtat a l’experiència de l’anterior pla d’acció i en la forma que s’expressa
en altra part d’aquest document. Se cercarà, de diferents formes, reforçar els aspectes qualitatius de la
vinculació al sindicat, atenent les capacitats de cada persona i les seues possibilitats d’una militància
més activa. En tot cas es garantirà a tots els membres instruments d’informació, de comunicació, de
consulta i de participació en la vida sindical, des dels centres de treball i en les seues diferents formes
d’enquadrament, tractant de desenvolupar les estructures establertes en els estatuts i aplicant el principi
de subsidiarietat. En tot cas, en la relació amb l’afiliació, atendrem com a prioritat aquells grups que per
les seues condicions d’ocupació, de treball, socials o de context siga més important vincular-los al nostre
projecte sindical.
Revisarem els àmbits de participació en els quals tenim presència i en els quals no, per millorar-la-hi. Les
diferents estructures assumiran les competències que els corresponen en els àmbits socioeconòmics federals
o territorials, fent-se responsables de la dinamització de la participació efectiva de l’afiliació en aquests i, en la
mesura que puga, en condicions d’homogeneïtat.
Desenvoluparem la participació de l’afiliació i de les organitzacions en les dinàmiques confederals que
pertoquen al conjunt, amb criteris raonables i amb vista a dotar-nos de la major força o poder contractual,
aprofitament de les capacitats d’acció, millors pràctiques i experiències.
Mantindrem l’esquema d’òrgans establert en el nostre 8é Congrés, és a dir, el Consell Confederal com a
màxim òrgan de representació i direcció. Un Comité Confederal com a òrgan de participació per a l’elaboració
de l’estratègia comuna i per a la direcció. Una Comissió Executiva Confederal, àmplia i participada per les
organitzacions, que exercisca com a direcció col·lectiva confederal. Una Comissió Permanent com a direcció
ordinària executiva, de coordinació i de gestió.
Cadascun d’aquests òrgans elaborarà i sotmetrà a aprovació els seus reglaments de funcionament d’acord
amb les normes estatutàries que els regulen. A més d’aquests reglaments, tant el Comité Confederal com
el Consell Confederal es dotaran de protocols anuals que ordenaran els seus treballs, amb expressió de
14
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
matèries o tasques a abordar necessàriament en terminis previstos, o en qualsevol altra circumstància, per a
la dinàmica ordinària i organitzativa del conjunt confederal.
Establirem els canals de comunicació ascendent, des dels àmbits de participació cap als òrgans de
direcció, amb la finalitat de garantir el coneixement real de la situació i per a assolir els objectius
confederals.
Gestió dels recursos:
Instruments de suport confederal.
I. IntroduccióLes noves realitats econòmiques i socials associades a l’actual model de globalització exigeixen a la
nostra confederació sindical l’adopció d’una posició proactiva, assumint la responsabilitat de prendre
la iniciativa en l’articulació de propostes de treball i de mobilitzacions socials al País Valencià –també
coordinadament en els àmbits estatal i internacional- que aporten a la societat elements de cohesió
i d’equitat. CCOO PV ha d’estar preparada estructuralment i organitzativament per abordar aquest
repte.
La nostra estructura actual es defineix per estar lliurada cap aquesta dimensió social, oferint una àmplia
xarxa de mobilització i alhora respostes a les necessitats que els treballadors i les treballadores ens
traslladen:
· Afiliació: Més de 137.000 persones afiliades pertanyents a centres de treball ubicats en
aproximadament 500 municipis del País Valencià.
· Estructura sindical en les empreses: 14.500 delegats/ades1.
· Serveis Jurídics: prop de 50.000 consultes anuals són ateses pel Gabinet de Serveis Jurídics de
CCOO PV.
· Necessitats formatives: 20.000 alumnes anuals participen en la formació professional oferida per
la xarxa FOREM PV.
Per desenvolupar aquest treball disposem al País Valencià d’una de les més àmplies xarxes sindicals de l’Estat
espanyol. Sindicalistes, personal tècnic i personal administratiu es distribueixen en les distintes estructures de
la Confederació: federacions, unions intercomarcals, les fundacions FOREM PV, CITMI-CITE, Pau i Solidaritat,
FEIS PV i INPROGES.
La complexitat organitzativa que implica gestionar els recursos en aquesta gran estructura, s’amplia en tractar
de respondre a les peculiaritats pròpies de cada territori, així com pel nostre model organitzatiu dual: federal
i territorial.
La decisió estratègica d’orientar tots els recursos disponibles a l’acció sindical, ha garantit la cobertura de
les necessitats de personal imprescindible en els diferents òrgans del sindicat que ho requerisquen, creixent
compassadament amb l’organització.
1. Dades extretes de les actes electorals amb data 31 de desembre de 2007
15
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Paral·lelament, s’han mantingut tant les responsabilitats executives com les de direcció a mans de la pròpia
estructura sindical, si bé en els darrers anys s’han fet passes importants en la professionalització i l’autonomia
de gestió en alguns àmbits.
Per fer realitat aquest projecte sindical, històricament hem disposat d’àmplies dosis de voluntarisme i de
compromís ideològic. En els últims anys, i després de l’important creixement de l’organització, gran part
de l’activitat ordinària de gestió i de presa de decisions ha continuat recaient sobre la direcció sindical.
En l’actualitat, el volum d’activitat aconseguit i una nova concepció del temps i del treball, aconsellen que
incorporem mètodes i conceptes propis de la gestió d’organitzacions immerses en processos de qualitat. La
consecució dels nostres objectius sindicals es veurà afavorida per la consecució d’un major grau d’eficiència
en la gestió del sindicat.
En un context com l’actual, en el qual els espais de regulació de les relacions laborals pateixen contínues
transformacions, és necessari que la nostra organització consolide el seu creixement des d’una bona
planificació de mitjans i recursos.
Al procés d’individualització i de complexitat creixent de les relacions laborals al qual estem assistint, només
podrem donar resposta si som capaços d’augmentar la nostra implantació a un ritme major que el creixement
de la població activa. Per a això, hem de preparar les nostres estructures oferint respostes a aquesta nova
realitat. Paradoxalment, haurem també d’evitar que la mateixa estructura ens limite, dotant-la d’adaptabilitat,
a fi de convertir-se en un autèntic suport al creixement en línies generals.
El paper de lideratge que hem aconseguit ens exigeix objectius ambiciosos tant en representativitat sindical,
com en afiliació o en presència social.
L’exercici del lideratge implica riscos addicionals que en el cas d’activitats assimilables a serveis implica una
exigència, o millor, una autoexigència d’assegurament de la qualitat. Cal preservar el prestigi laboriosament
aconseguit al llarg dels anys per aquest sindicat i per les seues fundacions, evitant errors puntuals en la gestió
o en l’atenció a les persones usuàries dels serveis que oferim. Només amb procediments que prevalguen el
control de qualitat es poden delimitar els riscos inherents a l’activitat d’una força social, sindical, com la que
representem.
Si dirigim la mirada cap endavant, fixant l’atenció en l’àmbit intern, serà important aprofundir en el
desenvolupament d’un llenguatge comú vàlid per al conjunt de l’organització en tots els àmbits de gestió:
recursos humans, financers o serveis.
Hem de ser capaços d’implantar una metodologia de gestió que supere contraposicions del tipus empresa-
treballador/a, de poca o nul·la aplicació pràctica a la nostra realitat, que disminuïsca o elimine l’aïllament amb
el qual àrees, departaments i recursos es compartimenten. Es tracta d’un repte de gran interés que requereix
una concepció comuna i compartida pel conjunt del sindicat.
Sota aqueix prisma, l’avanç en la cultura organitzacional, la millora contínua en la qualitat dels serveis o
la interrelació de recursos, s’orientaran a oferir respostes al fet de la nostra confederalitat. L’objectiu serà
optimitzar l’activitat diària dins d’una perspectiva a llarg termini, on la planificació estratègica ha de ser un
instrument de primera magnitud, tant des del punt de vista de gestió democràtica confederal, com des de
l’estricta recerca de l’eficiència que garantisca un ús ordenat de recursos, necessàriament limitats. No cal
oblidar que infraestructures, dotacions i personal estan a la disposició de l’organització gràcies al conjunt
de treballadors i treballadores, que la financen directament a través de les quotes, i indirectament, via altres
ingressos, per la prestació de serveis i per la representació institucional. En el pla estratègic que presenta la
Confederació aquestes idees es reflecteixen en el Full de ruta confederal (FRC) que té com a objectiu central:
16
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
1
2
3
4
5
6
7
8
“Continuar incrementant el nostre capital humà - els afiliats i les afiliades i tots els recursos
humans de què disposa l’organització- quadres sindicals, delegats, i tota l’estructura de govern i
gestió sindical de recursos- i l’ètica i l’eficàcia en la gestió de recursos a través de la transparència
en la informació, en la gestió i també en les actituds- humanes i polítiques- i açò no sols com a
instrument, sinó com a valor en si mateix.2”
Aquest pla estratègic requerirà que no confonguem els objectius amb els instruments, ni els mitjans amb els
fins. Es tracta d’un programa de mínims, no dogmàtic, que parteix d’acceptar la diversitat de situacions i graus
de desenvolupament de les diferents realitats. Per dur-lo a terme estableix fases d’adaptació i ajustament
durant un període de quatre anys. Passat aquest període, hem de planificar la seua plena executivitat en
terminis convinguts pel conjunt de la Confederació.
Per a tot això, afrontem el repte d’aprofundir en la definició i en l’aplicació d’instruments de mesurament
senzills que ens permeten avaluar els procediments i els resultats, superant la concepció de la crítica
com una agressió interessada. Els errors han de convertir-se en matèria primera per a la millora del
funcionament en qualsevol àmbit, donant cabuda així a les noves concepcions de gestió del coneixement,
valorant la informació i la capitalització d’aquest coneixement, precisament, com un dels principals actius
del sindicat.
És fonamental avançar en la definició d’objectius específics de millora en la gestió. Objectius clars que ens
permeten reduir els procediments que ho requerisquen, els temps entre una fase i altra de qualsevol procés,
eliminar les tasques repetides o innecessàries, facilitar la informació necessària a les diverses estructures
de direcció dins del termini i en la forma escaient. Tot això afavorirà la millora i transparència de la gestió,
així com una percepció més positiva per part de l’afiliació, usuaris/àries i població en general sobre aquesta
organització i, per extensió, sobre el mateix sindicalisme.
Abordem un període en el qual, després d’una fase d’expansió i de consolidació prolongada i notable, hem
d’estar a l’altura d’allò que el conjunt de l’organització i, més enllà, la societat de la qual formem part, ens
demana.
Consolidar una estructura madura implica una necessària obertura a l’aprenentatge, així com a la seua
capitalització. Caldrà rendibilitzar l’experiència acumulada en l’activitat sindical, en la formació, en el tractament
de col·lectius específics, en el desenvolupament de cadascun dels serveis que proposa el sindicat. Tot això
ha de ser valorat, transformat en més coneixement per al conjunt de l’organització. Aquest esforç ens dotarà
d’una major capacitat per respondre necessitats concretes de treballadors i treballadores, afavorint al seu torn
una major influència social i institucional del sindicat.
El repte, il·lusionant, és aconseguir una estructura de gestió estable i equilibrada, que consolide equips de
treball ajustats, motivats, amb capacitat d’adaptació a noves necessitats sindicals. Equips implicats en la
missió i en els objectius de CCOO PV i en les seues diferents estructures sindicals.
El primer pas per a fer-ho realitat és reconéixer, valorar i apreciar els objectius ja complits, tot allò que
col·lectivament hem aconseguit. I, efectivament, en moltes àrees desplegades al llarg d’aquests últims anys hem
sigut pioners/es o bé hem arribat a nivells notables d’eficiència. No podem detenir-nos en l’autocomplaença,
però sí rendibilitzar aquests èxits, aprendre’n, a fi de convertir-los en fonamentació per al desenvolupament de
nous avanços. Serà necessari que seguim mantenint elevat el nivell d’autoexigència, de manera que siguem
capaços de seguir avançant en el compliment dels nostres objectius.
2. Pla estratègic per a la Reforma interna 2005-2010. Confederació Estatal de CCOO.
17
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
II. Política de serveisOBJECTIUS. Tota l’activitat que desenvolupem des de les nostres organitzacions pertany a l’àmbit conceptual
dels serveis, tant l’estrictament sindical com el conjunt de serveis complementaris que oferim. Per això hem
de considerar com a objectiu general la millora contínua de la qualitat en la totalitat de les activitats que
desenvolupem.
Qualitat en els recursos: infraestructures, mitjans tècnics, coneixements capitalitzats, però sobretot en els
nostres recursos humans i, d’altra banda, qualitat en el resultat, en el servei prestat des de les nostres seus,
centres de treball o en els òrgans de representació institucional.
Els serveis que es realitzen sempre han de perseguir la satisfacció de l’afiliació i dels treballadors i de les
treballadores en general. En ocasions els serveis oferts són interns. De fet, la major part dels treballadors/
es en el si del sindicat se’n beneficien, ens en beneficiem, del treball de companys i companyes: el
manteniment de la UAR o el servei informàtic compleixen aquesta missió, importantíssima per a facilitar
la rendibilitat i l’operativitat en el funcionament. D’altra banda, els serveis prestats cap a l’extern, com
ara la formació, l’assessorament en les diferents matèries oferides a les persones que acudeixen a
les nostres seus: delegats/ades, treballadors/es, aturats/ades, afiliats/ades o no; responen a la nostra
activitat sindical.
El compliment d’aquest objectiu general podrà analitzar-se a través del desenvolupament i de la implantació
d’instruments fiables de mesurament que ens doten d’informació durant els processos, tant quantitativa com
qualitativa i ens permeten reconéixer els errors i reorientar el nostre treball.
Cada servei ha d’establir objectius específics que desenvolupen l’objectiu general i afavorisquen la
implementació de plans de treball dirigits al seu compliment. Han de ser revisats periòdicament.
Modelo de funcionament, direcció i gestió Aprofundir en el coneixement de la realitat econòmica de cada organització, així com de cada unitat específica
de serveis, mitjançant el desenvolupament d’instruments d’informació, de gestió comptable i pressupostària,
s’ha de complementar amb la implicació i participació del conjunt de les organitzacions en la direcció
estratègica.
Els òrgans col·legiats de direcció i els responsables implementaran fórmules que traslladen autonomia en la
gestió cap a la pròpia estructura de cada servei, ampliant la seua professionalitat.
El marc general del model de direcció haurà de garantir:
· La cura i protecció de les senyes d’identitat del sindicat, allò pel qual se’ns reconeix i se’ns valora,
els nostres principis. Valors de referència determinants perquè els treballadors i les treballadores
continuen confiant en la nostra organització. Per tot això, serà clau la seua defensa escrupulosa
enfront de riscos interns o externs.
· La implicació i coresponsabilitat del conjunt de les organitzacions del País Valencià en els
aspectes estratègics, participant en la definició del volum d’activitat, d’àmbit i de fórmules de
finançament.
· El desenvolupament i el seguiment de la gestió de cada servei: objectius, programa de treball,
pressupost, avaluació de la qualitat i justificació econòmica.
· El manteniment i desenvolupament de sistemes d’assegurament de la qualitat en tots els
procediments de l’organització en el seu conjunt.
· Una gestió operativa en la qual s’incorporen fórmules d’agrupació de serveis comuns a diverses
18
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
de les nostres organitzacions amb objecte de consolidar eixos vertebradors que racionalitzen
els processos i amplien l’activitat: recursos humans, subministraments i compres, comunicació,
imatge corporativa, fiscalitat, tresoreria, etc.
· El desenvolupament d’instruments de gestió integrats, actualitzats i adaptats a les necessitats
dels òrgans de direcció, facilitant la presa de decisions.
· La cooperació interdepartamental en la consecució d’objectius transversals. Orientació col·lectiva
a l’obtenció dels resultats estratègics. Es comptabilitzarà l’especialització de cada àrea amb una
visió de major amplitud que afavorisca el treball en equip, per evitar l’aillament de departaments
o serveis.
En resum, hem de conjugar una direcció estratègica confederal compartida, una direcció executiva sindical
inequívocament responsable i una direcció operativa professional..
Dimensió i sostenibilitat És necessari tenir un criteri racional sobre les infraestructures i els serveis que requerisca la nostra organització
per seguir avançant cap al compliment dels objectius fixats, conscients de la necessitat de garantir la
sostenibilitat del projecte. Tenint en compte que la base que fonamenta la nostra organització és l’afiliació,
la qual ha de ser referència obligada per a la consolidació d’estructures i de serveis, inclosos els serveis
prestats mitjançant programes finalistes concertats amb les administracions públiques. L’estructura sindical,
però també la totalitat de personal tècnic i administratiu que treballa en CCOO PV o les seues fundacions, han
de ser conscients d’això.
INFRASTRUCTURES. CCOO PV ha iniciat un model de desenvolupament caracteritzat per la consolidació
d’estructures de proximitat a la realitat sociodemogràfica del País Valencià, cosa que ha donat com a
resultat una àmplia xarxa de seus i serveis. L’esforç d’aproximació cap a les persones treballadores ha
possibilitat que hàgem aconseguit uns índexs d’afiliació i de representativitat de primer ordre en el conjunt
de la Confederació estatal.
Aquesta extensa xarxa de seus ben dotades, ha requerit de grans esforços en inversions que en la seua major
part s’han amortitzat gràcies a la supervisió constant de resultats econòmics dels serveis que contenien. La
Fitxa tècnica de les seus que hi ha en l’àmbit de la CS CCOO PV constituirà el millor indicador sobre la situació
actual de cada seu per a l’estudi de viabilitat i funcionament.
La nostra obligació és optimitzar els recursos disponibles. Totes les infraestructures han de respondre
a la funció per a la qual s’han dotat. Per això, és necessari analitzar en profunditat, a partir de criteris
compartits en tot el territori, el grau d’utilització de cada instal·lació, els costos i les necessitats que
cobreix. Aquesta valoració, realitzada en un termini raonable, permetrà la presa de decisions sobre la
seua consolidació, ampliació, reducció o amortització en base a plans de treball específics i a resultats
avaluables.
Les decisions sobre les inversions en dotacions, mobiliari o personal hauran d’estar orientades a objectius i
ser equiparables en qualsevol àmbit del nostre territori a fi d’aconseguir un millor equilibri en la disponibilitat
de recursos.
SERVEIS. Cada servei que ofereix la nostra organització, amb independència de les seues
característiques, ha de respondre a patrons comuns de gestió, entre els qual cal destacar:
· La identificació amb la missió i els objectius del sindicat
· La participació de les organitzacions del sindicat en la incorporació o en el qüestionament de
serveis,valorant el seu contingut, desenvolupament i finançament.
19
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
· La incorporació de les mesures de qualitat com un element rellevant en la continuïtat dels
serveis
· La solvència professional en la realització de les tasques encomanades
· La gestió eficient dels recursos
· La salvaguarda de la bona imatge del sindicat
· Disposar d’un sistema estable i accessible de recepció de reclamacions i suggeriments:
- Que permeta a l’afiliació en particular i a les persones usuàries en general, poder
fer arribar els seus plantejaments, per posteriorment donar la resposta adequada en
temps i forma.
- El contacte directe amb la persona que ha presentat la reclamació, és important i no
sols per tal d’una millor clarificació.
- Partint de l’anterior, dins de la política de serveis, s’establirà una responsabilitat
específica, les tasques i comeses de la qual seran:
- Tenir un seguiment permanent de la qualitat i bon funcionament de tots els serveis a
les persones afiliades i/o usuàries d’aquests.
- Recollir i canalitzar les reclamacions que les persones usuàries dels nostres serveis, hi
presenten, recaptant informació sobre el fet, i donant-los resposta.
- Proposarà a la persona responsable de l’àrea o del departament afectat, les mesures
necessàries per a la reparació si escau de cada situació plantejada.
- Es farà un seguiment del resultat de la gestió en baixes en l’afiliació o noves
afiliacions.
- Es crearà un mecanisme funcional de comunicació permanent, entre aquesta tasca
d’atenció, i les corresponents de federacions i unions intercomarcals del PV.
- La forma concreta de funcionament, es determinarà per la Comissió Executiva que siga
elegida en el 9é Congrés de la Confederació Sindical de CCOO del PV i l’assignació de
responsabilitats que establisca.
· L’obertura a l’aprenentatge, a la formació contínua i a la millora de procediments.
· El manteniment i/o ampliació dels instruments informatitzats
· La gestió de la informació orientada a l’organització en el seu conjunt
· L’elaboració periòdica d’informes d’activitat i de suggeriments de millora
· El compromís de responsabilitat en el compliment de l’activitat, d’acord amb les instruccions
de la direcció executiva i amb les normes internes de funcionament.
En els serveis externs serà condició prioritària per a la seua implantació i/o continuïtat l’efecte directe que
tinguen sobre l’afiliació i la seua adequació a la política financera.
Els serveis i les organitzacions disponibles en l’actualitat en la nostra organització, ordenats sota el criteri
alfabètic, són
· ASEM- Orientació
· Assessoria Jurídica
· Assessorament juvenil
· Central de compres
· CITE-CITMI
· Convenis de serveis amb empreses per a l’atenció a l’afiliació
· Cooperatives d’habitatge
· EPA
· FEIS
· Formació sindical
· FOREM
· Gabinet Tècnic
20
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
1
2
3
4
5
6
7
· Normalització lingüística
· Organització del treball
· Pau i Solidaritat
· Programes de Garantia Social
· Salut Laboral
· Assegurances
· Servei d’informació a l’afiliació
· Servei d’informació juvenil
· TAL
· Temps lliure
· Teularet
Serà fonamental avançar en el desenvolupament d’un organigrama que vertebre les competències
professionals comunes a diverses organitzacions, àrees, departaments o serveis, mantenint l’autonomia
de gestió de l’activitat específica i la dependència que li corresponga quant a les secretaries de la nostra
organització.
En la línia de desenvolupar un nucli de gestió professionalitzada i inequívocament orientat a l’eficiència, ha de
ser un objectiu estratègic per als pròxims exercicis el desenvolupament estructural d’un servei que integre els
departaments o àrees:
· d’Assessoria Jurídica
· d’Organització del treball
· de Gabinet Tècnic
· de Gabinet de Salut Laboral
· d’Autònoms
· i d’aquells altres que s’hi consideren
Tots aquests agrupats al voltant del nom i de la imatge corporativa:
Aquesta agrupació es dirigirà d’acord amb el Reglament i Normes de funcionament de l’Assesoria Jurídica que
hi ha en aquesta matèria, si bé, en la mesura en qual s’hi incorporen nous serveis, serà necessària l’adequació
de l’esmentada normativa.
L’orientació general de la política de serveis, encaminada a garantir la seua qualitat, és una prioritat estratègica
de gran interés, atés l’efecte que té sobre el posicionament del conjunt de la CS CCOO PV. És responsabilitat
nostra, que la totalitat d’activitats que es desenvolupen en l’àmbit del País Valencià sota el nom del sindicat
complisquen amb els requisits de qualitat i seguisquen les vies, els protocols i els procediments implantats en
el nostre àmbit.
La Comissió Executiva Confederal, en primera instància, i el Consell Confederal del País Valencià, com a
màxim òrgan de direcció, hauran d’actuar sindicalment davant de qualsevol situació que puga implicar una
deterioració per a la imatge o el bon nom del sindicat, tot això seguint els acords adoptats sobre la matèria en
el Full de ruta confederal.
21
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
III. Política de personalL’expansió continuada, l’ampliació d’activitats i de serveis o l’elevat volum de gestió tant de persones com de
recursos econòmics, són aspectes ja esmentats com a rellevants a l’hora de fixar les línies estratègiques que
hagueren d’incorporar-s’hi en els pròxims anys. Valorats en el seu conjunt, comporten la necessitat d’avançar
específicament en la implantació de mètodes de gestió de persones, d’aplicació per als qui treballen en i pel
sindicat.
Ha de ser un objectiu comú aconseguir un nivell adequat de polivalència en l’estructura que possibilite una
major eficàcia i eficiència en el conjunt de l’activitat que desenvolupem, que permeta al conjunt de l’organització
un millor funcionament de cada servei, departament o àrea.
L’ús responsable dels recursos de la normativa laboral que hi ha permetrà consolidar estructures, amb les
limitacions que determinen les fonts bàsiques dels nostres recursos, quotes i honoraris de serveis.
D’altra banda, caldrà garantir l’ampliació o la consolidació d’estructures laborals fonamentant-la en un
organigrama efectiu de gestió, evitant burocratitzar innecessàriament els processos de treball.
Juntament a aquest desenvolupament organitzatiu, necessitem dirigir-nos cap una cultura d’innovació i de
creativitat, incentivant la implicació i la recerca de la millora contínua en la qualitat enfront de posicions més
estàtiques. Per a això hem d’aprofitar les metodologies de gestió que s’han desenvolupat en els darrers
anys.
Caldrà traslladar dins de les nostres polítiques de recursos humans el compromís per la formació. Per a
això no hi ha prou amb acompanyar de forma passiva les nostres propostes formatives generals, sinó que
hem d’adaptar-les contínuament als requisits específics de les nostres pròpies particularitats. Així mateix,
aquesta adaptació ha d’assimilar les característiques organitzatives de la nostra estructura, de tal manera que
la formació permeta enriquir les capacitats dels serveis oferts en tots els àmbits.
D’altra banda, cal apostar per la valoració i el desenvolupament professional de les persones que realitzen
la seua activitat dins de l’organització. Hem d’aconseguir que se senten més valorades i també que valoren
positivament l’organització per a la qual treballen. Sense el seu compromís es produeixen pèrdues inevitablement,
en ocasions visibles i en unes altres no, allunyant-nos d’una gestió eficient dels nostres recursos.
El personal administratiu i d’atenció al públic ha de disposar de recursos adequats i amb l’adequada formació
que permeta l’actualització constant de les seues competències professionals. El personal tècnic ha d’aprofitar
al màxim la informació i el coneixement que pot obtenir tant de l’activitat sindical com de fonts especialitzades, i
formar-se per a convertir-se en instruments útils per a la negociació col·lectiva, per a la realització de propostes
en els òrgans de representació institucional, així com per plantejar projectes que comporten una demostració
d’avanç real en qualsevol de les àrees en les quals intervenim.
Coordinació en el conjunt de l’organització en matèria de contractació i protocols de bones pràctiques entre
les organitzacions.
La totalitat del personal, administratiu, sindicalista i tècnic, hem d’evitar l’anquilosament, contribuint activament
a retroalimentar al sindicat, convertint la informació –tota la informació, la bona i la mala- en coneixement i
aquest en instrument i valor per a l’acció.
22
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
IV. Política financeraMARC GENERAL. Com a sindicat de classe, per raó dels béns que administrem, estem obligats a la màxima
responsabilitat, prudència i austeritat en la gestió dels recursos econòmics, amb independència de la conjuntura
econòmica en què ens trobem.
En els Pressupostos de cada any es fixen els objectius anuals, que responen també a les iniciatives i al context
que emmarca aquest document d’anàlisi de la situació present i reptes de futur.
Aconseguir posicions de lideratge, com l’assolida per la CS CCOO PV, té, entre altres conseqüències, que hàgem
d’afrontar aquesta situació des de la responsabilitat sindical, i en conseqüència mantenir una línia de treball que
ens situe en una revisió constant de les nostres tasques en els diferents fronts que portem a terme.
Allò que funciona bé a una escala determinada, pot funcionar malament quan augmenta significativament
aqueixa escala, si no fem les corresponents avaluacions. Per això, després d’anys de creixement continuat
hem de ser extremadament prudents en els temes d’organització interna, entesos com a gestió, garantint que
tot augment estructural se suporte sobre bases sòlides, tant des del punt de vista d’organització dels recursos
humans, com des del financer.
Un altre dels riscos a considerar des de la nostra actual posició té a veure amb el fet d’estar permanentment
exposats a la mirada de mitjans de comunicació, grans corporacions i administracions públiques, sent
especialment vulnerables a qualsevol circumstància que afecte la trajectòria i al prestigi del sindicat. Enfront
d’això hem treballat amb transparència i amb un fort autocontrol intern i en aqueix camí hem de seguir i
aprofundir, complementant allò que ha sigut dedicació i lliurament de la nostra militància al llarg de la història,
amb mètodes de control intern en tots els procediments, però específicament, en tot allò que tinga a veure
amb moviments econòmics.
També hem d’estar atents a la percepció que pot desprendre’s, paradoxalment, dels continuats i notables
esforços portats a terme per a millorar les nostres seus sindicals. Mostrem una imatge de solidesa patrimonial
que, no hem d’oblidar, és únicament fruit del treball constant i vigilant.
La garantia de la nostra independència es fonamenta a disposar de recursos propis, en el nostre cas
obtinguts principalment de les quotes dels afiliats i de les afiliades. Paral·lelament, accedim a vies de
finançament per a desenvolupar activitats finalistes -en les quals el pagament efectiu de l’activitat es realitza
després d’incórrer en la despesa- i a subvencions institucionals ajustades al cost que genera el model de
representativitat sindical vigent.
En resum, econòmicament podem considerar la nostra actual situació com a sanejada, conseqüència d’haver
anat generant reserves de manera moderada però contínua en els darrers anys. Informes actualitzats demostren
que s’ha cobert la totalitat de la nostra inversió en immobilitzat amb recursos propis i, per tant, s’ha eliminat
l’endeutament a llarg termini. Financerament, si atenem al curt termini i per les raons exposades, sí es presenta
una situació d’alts i de baixos de tresoreria que requereix del recurs del finançament exterior.
Aquestes necessitats de tresoreria augmenten paral·lelament a l’increment d’activitats subvencionades finalistes
i també en la mesura que s’ha segmentat l’esmentada tresoreria en els darrers anys, com a conseqüència de
les opcions triades en el marc de l’aplicació del Full de ruta confederal.
LÍNIES ESTRATÈGIQUES. Com a conseqüència de tot l’exposat, els trets generals de la nostra política
financera per als propers anys han d’establir com a línies estratègiques:
23
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
· Una cultura general d’austeritat en la despesa i en el consum responsable
· Especial prudència en l’increment de despeses fixes
· Necessitat que les activitats subvencionades finalistes generen sinergies positives que
compensen l’efecte financer negatiu
· Disminuir els períodes de maduració de serveis i d’activitats subvencionades, millorant els
procediments de gestió.
· Mantenir i millorar la generació d’excedents, per augmentar el nostre net patrimonial.
· Desenvolupament de fons estructurals i de solidaritat; adaptació dels que hi ha als criteris i
terminis que es fixen en el FRC. Conceptes, suficiència, dotació, gestió, garantia d’equitat per a
afiliats/ades i organitzacions. Seguiment i avaluació.
· Establir les condicions que la nostra activitat i recursos, la nostra austeritat i eficiència, siga
accessible a l’afiliació, a les organitzacions i al conjunt de la societat a través dels instruments
normatius. —Pressupostos, comptes anuals, memòries d’activitat i altres—.
OPERATIVA DE GESTIÓ. A partir de les línies assenyalades, lògicament l’operativa de gestió ha d’estar lliurada
a garantir el funcionament òptim de tota la CS CCOO PV, com a conjunt i també de tots els seus components:
organitzacions, fundacions, secretaries, àrees i departaments, per a la qual cosa hem de tenir un marc de
referència estable, sustentat en els punts següents:
· L’aportació que s’acorde per al finançament del GABINET és d’aplicació en el percentatge
corresponent a les federacions del PV.
· Regulació de la gestió dels serveis mitjançant la Carta financera d’honoraris i dels reglaments
específics, l’aprovació, la modificació o l’ampliació dels quals dependrà del Consell Confederal
del PV a proposta de la CEC-PV.
· Si atenem a la nostra font principal de finançament, les quotes d’afiliació, es mantindrà la
distribució de quotes que ja hi ha i que és la següent, segons detall:
— Confederació Estatal...................... 10 %
— Federacions estatals.................... 15 %
— Confederació PV............................ 9 %
— Federacions PV.............................. 30 %
— Sindicats intercomarcals.............. 15 %
— Unions intercomarcals................. 21 %
— Comarca de l’Horta.......................... 12 % (Gestionat per la CEC—PV)
— Comarca de l’Horta.......................... 9 % (Gestionat per les federacions PV)
· La gestió de quotes està centralitzada en la Unitat Administrativa de Recaptació UAR, com a
espai confederal, que subministra a més la informació oportuna a les organitzacions.
· En l’aspecte crucial de l’afiliació, comptabilitzem la gestió centralitzada en els aspectes
informàtics i monetaris, amb l’acció descentralitzada en les fases de mecanització de fitxes
i en la resolució d’incidències. Assumptes en els quals implicació i proximitat es manifesten
com a elements necessaris per a aconseguir una gestió més eficient i susceptible de seguir
millorant.
· Caldrà potenciar l’activitat duta a terme per la UAR-PV, com a departament complementari
de la UAR confederal, en tot allò relacionat amb l’afiliació i molt especialment en les tasques
de recuperació i gestió d’incidències, consolidant les funcions ja desenvolupades a fi de
millorar l’atenció a l’afiliació.
· Actualitzar el Protocol aplicatiu – Bases de dades UAR-Afiliació-; atesa l’activitat que es
gestiona en l’Aplicatiu UAR, es fa necessari la seua actualització.
24
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
· La gestió pressupostària és l’eix de la gestió econòmica, i té un Departament de Gestió
Pressupostària per al suport a les organitzacions en l’elaboració de pressupostos, seguiment
trimestral de realitzacions i possibles desviacions, així com per a la incorporació de mesures
correctores, si escau.
· La gestió administrativa de programes finalistes està centralitzada en el Departament
específic de projectes i programes, que assumeix i es responsabilitza de la coordinació,
de la justificació i del seguiment d’aquests, fixant les normes i protocols a complir per les
organitzacions beneficiàries.
· La gestió comptable, s’ha de dur a terme a través del Departament de Comptabilitat habilitat
a aquest efecte per al conjunt de les organitzacions, en subjecció als criteris del FRC, i
aplicar si escau els criteris emanats i aprovats al seu dia pel Consell Confederal Estatal, en
el seu Manual de Procediment.
· Estudi i concreció dels paràmetres mantinguts en FOREM i INPROGES, perquè en base als
seus informes puguem solucionar possibles deficiències o operatives no convenients en cas
d’auditoria externa en matèria de qualitat en la gestió.
· Desenvolupament de plans de formació dirigits a les persones que realitzen la seua activitat
en el conjunt de l’organització, de manera periòdica, per a incrementar el coneixement sobre
les tasques que se’ls encomana, a fi de mantenir i garantir l’oportuna posada al dia en
aquestes tasques.
Model organitzatiu.
Corresponsabilitat i complementarietat en la
doble estructura
I. Introducció – Diagnòstic
El nostre model organitzatiu, consolidat al llarg dels anys, ha sigut i és en els seus trets fonamentals un
instrument eficaç per a l’acció sindical; així es constata en un constant creixement afiliatiu i de representació
que ens ha dut novament a ser el sindicat més representatiu del País Valencià, incrementant les nostres
diferències amb la següent opció sindical majoritària. Aquest instrument s’ha anat adaptant a poc a poc
i ha de seguir fent-ho de manera compassada als canvis productius del nostre entorn, sense rigidesa, de
manera flexible, però donant resposta immediata als reptes que ens planteja el futur, en les millors condicions
possibles. Partim de la consciència col·lectiva que som una organització gran i madura, que requereix disposar
dels recursos necessaris, tècnics i humans, de direcció i de gestió, en condicions d’una acció sindical eficaç.
Les adaptacions del nostre model organitzatiu, la seua conveniència i la seua orientació, han de partir de
l’anàlisi del sistema productiu durant els últims anys, així com de les perspectives respecte a allò que pot
esdevenir en els propers. Però aquest és necessari completar-lo amb la identificació dels problemes i les
causes que puguem observar en l’intern de la nostra organització i que ens impedeixen ser més eficaços:
els directament relacionats amb les nostres pròpies inèrcies i els desajustaments que aquestes produeixen
quant als canvis en l’entorn socioeconòmic. Per això, és necessari fer una reflexió profunda sobre les nostres
estructures organitzatives i la necessitat d’aproximar-les a la nova realitat productiva.
25
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Diagnòstic externNo s’han abordat els veritables problemes de caràcter estructural del nostre teixit productiu, com el dèficit
d’I+D+i; el minifundisme empresarial; el menor pes de la indústria i la terciarització de l’economia s’ha fet
a costa de descurar la promoció d’activitat amb alta aportació de valor afegit. I açò planteja necessitats
organitzatives, si no noves, amb major urgència. A més correm el risc de no saber afrontar les dificultats
actuals com a veritables oportunitats de canvi.
Atesa la situació actual del mercat de treball i de la realitat empresarial i productiva, ja siga que ens trobem en
el llindar dels profunds canvis que s’acosten o bé siga que ja hi estem immersos, queden pocs dubtes sobre
el fet que assistim a una modificació important i constant de l’activitat productiva pel que fa a la que fins ara
hem conegut.
Les noves realitats que sorgisquen i el seu impacte dependran de com es desenvolupen els esdeveniments i
del paper que jugue cadascun dels agents econòmics, socials i polítics durant els propers anys. D’allò que no
cal dubtar és que afectaran l’actual teixit productiu, als propis sectors, a les condicions d’ocupació i de treball,
als requeriments de qualificació dels treballadors i de les treballadores.
Ja estem lluny dels temps que un treballador quedava vinculat a un sector o a una empresa pràcticament per a
tota la vida. Actualment, no només la seua vida laboral està plena de discontinuïtats, sinó que tampoc hi ha una
homogeneïtat de condicions basada en les normes i en els consensos que regulen el treball. La tendència del
mercat laboral aprofundeix encara més en això. Així trobem que resulten afectats els temps de treball, els seus
espais, les relacions laborals i les formes establides de la seua regulació, entre d’altres, la negociació col·lectiva:
· Generalització de la subcontractació i de les externalitzacions, fins al punt que és comú trobar
ja en diversos sectors d’activitat, en un mateix centre de treball, diferents raons socials i
convenis.
· Una nova “volatilitat” d’activitats empresarials i sectorials: aquestes varien tant d’objecte social,
com en la seua localització (ara molt més difusa); en l’àmbit territorial es produeix el creixement
i decreixement de sectors en cicles cada vegada més curts. Freqüentment són les mateixes
empreses les que es converteixen en multifuncionals.
· Segmentació laboral i sindical: conflictes d’interessos entre treballadors centrals i els perifèrics,
que suporten pitjors condicions laborals. Creació de sindicats especialitzats o corporatius,
que persegueixen objectius ben distints als d’un sindicat de classe però que donen resposta a
demandes específiques de determinats col·lectius.
· Complexitat normativa jurídica laboral: al caòtic desenvolupament o revisió de la normativa laboral
en tota la UE i al fort ritme que s’introdueixen novetats, inassequible per l’endèmica lentitud
institucional, se sumen les fortes pressions desreguladores, de manera que la consolidació de
doctrina jurídica resulta dispersa, incoherent i amb molta freqüència contrària als interessos de
la població treballadora.
· Quant a les relacions laborals, aquestes es caracteritzen per la coexistència de diferents
modalitats de contractació temporal, la flexibilitat de la jornada adaptada a les necessitats de
l’empresa, l’alternança de períodes d’ocupació i de desocupació durant la vida laboral de les
persones treballadores, el generalitzat increment de la precarietat laboral.
· Desregulació de les condicions de treball: Generada d’una banda per la tendència liberal de les
modificacions normatives produïdes en les darreres dècades. D’altra banda, pel creixement de
26
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
treballadors de xicotetes empreses i microempreses que es troben en situació de desprotecció,
la persistència d’una forta economia submergida i el creixement d’activitats informals, així com
l’extensió de la figura dels treballadors autònoms dependents.
· Polarització de les qualificacions: Sobrequalificació i desqualificació: En uns casos es produeix
una falta de reconeixement de la qualificació professional dels treballadors i de les treballadores,
de l’aportació d’aquests a la cadena del valor. En altres casos, es recorre directament a contractar
treballadors amb qualificacions superiors a les necessàries per a determinats llocs de treball.
Però en molts altres casos, la competència en costos i els requeriments de producció de béns
i serveis en determinats sectors donen lloc a llocs de treball molt poc qualificats o sense cap
qualificació.
· Desinformació sobre el sindicalisme, la seua funció i organització, amb efecte sobre àmplies
capes de la societat i especialment sobre la joventut.
· Fi d’un cicle alcista. Després d’un llarg període de creixement, si bé desequilibrat i basat en
alguns sectors com el de la construcció, que ha actuat com a locomotora del conjunt de
l’economia en influir en el creixement del sector financer, d’algunes indústries manufactureres
i a activitats comercials i de serveis, ens lliurem a una nova situació de crisi que pot donar
peu a una nova ofensiva patronal desreguladora, un increment de l’economia submergida, un
més que probable augment de l’exclusió social, així com a alteracions brusques en els fluixos
migratoris.
Diagnòstic Intern· Si atenem a la consideració dels aspectes que més han canviat en relació amb la pròpia activitat
del sindicat, hi trobem:
· Diferències substancials entre estructures i limitació de recursos que en alguns casos impliquen
dificultats per al correcte desenvolupament de les competències que tenen assumides, i que en
ocasions fins i tot genera que les fronteres entre unes i altres queden molt difuminades amb les
conseqüents deficiències d’atenció.
· Dèficit de coordinació entre òrgans de direcció i les diverses estructures. En ocasions trobem
situacions en què les decisions dels òrgans de direcció no arriben al conjunt de l’organització;
o aquelles en què la participació en aquests òrgans s’entén com a de fiscalització o de mera
informació.
· Dèficit de comunicació entre les diferents estructures, l’afiliació i també amb el conjunt de
treballadors i treballadores, que en nombroses ocasions genera una falta d’implicació i de
participació de l’afiliació.
· Especialització en segments estables (mitjanes i grans empreses): Falta de penetració i implantació
sindical en sectors irregulars, microempreses, activitats temporeres; dèficit d’afiliació de joventut
i també de dones i d’immigrants.
· Disminució relativa de l’activitat sindical bàsica en les empreses quant als mitjans disponibles.
Sobre això, es percep cert desajustament entre el creixement notable de l’organització i la
seua presència pública, enfront d’un menor creixement de la nostra activitat quotidiana en els
centres de treball.
27
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
· Volatilitat de l’afiliació: Malgrat ser un tema repetides vegades tractat, segueix sent necessari fer
notar l’excessiva volatilitat o rotació de l’afiliació. Encara que s’hagen posat mitjans i aconseguit
avanços, encara suportem uns índexs excessius en aquest aspecte.
· El Full de ruta confederal (FRC) implica un potent instrument orientat a facilitar la planificació i la
pròpia gestió de les organitzacions que formen la Confederació del País Valencià, separadament
i en conjunt, per la qual cosa s’ha de recórrer el període transitori que estableix, en un marc de
màxima col·laboració i transparència.
· El desafiament global al qual hem de respondre passa per adaptar i millorar la nostra estructura
organitzativa dual, immersa en un ajustament estratègic com a conseqüència de l’aplicació del
FRC just en el temps en què es produeix un profund canvi de cicle econòmic, de manera que ens
dotem d’un instrument eficient per a l’acció sindical i per a la resposta als diferents desafiaments
que es plantejaran en els propers anys.
II. Objectius estratègics
La CS CCOO PV ha de continuar el procés de creixement que estem vivint en els darrers anys, en els seus
tres aspectes fonamentals: en afiliació, en representació i en presència sindical en les empreses i en
l’increment del pes del nostre sindicat en la societat.
Hem de ser conscients de la forta interrelació entre els tres aspectes assenyalats, així com que acció sindical,
acció sociopolítica i prestació de serveis interactuen i contribueixen de manera conjunta al creixement del
sindicat, i és més determinant per al resultat final abordar la millora en els diversos camps, que ressaltar o aïllar
la importància d’uns respecte a altres.
En matèria afiliativaContinuar l’increment afiliatiu, fixant objectius desglossats en relació amb la població activa i complementant
els objectius de creixement amb els de reducció de la rotació.
Augmentar la participació avançant en el desenvolupament dels itineraris d’inserció i de participació de les
persones afiliades en la vida del sindicat, millorant la comunicació amb les persones afiliades.
Atenció a grups específics subrepresentats: A nivell general joves, dones, i immigrants, però també
explorar més en detall aquestes situacions, per exemple pel que fa a autònoms, agricultura i pesca,
estudiants, zones d’interior, o qualsevol altre segment subrepresentat que podem identificar amb els
mitjans disponibles.
Implicació del conjunt de l’organització: La totalitat de l’organització, totes les seues estructures han de tenir
els protocols de participació en aquest objectiu central, com és el creixement de l’afiliació, amb detall de
funcions a assumir en aquest aspecte, mitjans i recursos dedicats a això.
En matèria de representació sindical i presència en els centres de treball
ELECCIONS SINDICALS: mantenir i augmentar la nostra posició de lideratge, estenent al llarg del temps
l’activitat específica que comporta, mantenint de manera continuada la tensió sobre això, així com els recursos
dedicats, incorporant-hi instruments de superació de conflictes, coordinant recursos federals i territorials, de
manera suplementària.
28
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
1
2
3
4
5
6
7
8
QUANT ALS DELEGATS I LES DELEGADES establir un itinerari d’inserció en la vida sindical, que aborde
a més de la formació, el seguiment de la seua incorporació en treball sindical a partir del coneixement de
la seua estructura sindical i les persones de referència; a més d’abordar plans específics d’afiliació i de
participació.
EQUIPS D’ATENCIÓ I EXTENSIÓ SINDICAL estables i polivalents per a l’atenció a l’afiliació, extensió
sindical, campanyes de sensibilització, eleccions sindicals; potenciant la col·laboració i cooperació entre
estructures.
SECCIONS SINDICALSD’EMPRESA (SSE): Reforç i potenciació d’aquestes, afavorint que es doten de recursos,
sobretot formatius, informatius i de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). El desenvolupament
organitzatiu de les seccions sindicals s’ha de produir en consonància amb l’estratègia federativa i amb
imbricació en la confederal de desenvolupament organitzatiu.
ESTABLIMENT D’UN MAPA DE RESPONSABILITATS on es tinga en compte tant les fortaleses com
les debilitats de les diferents estructures, de manera que s’analitze fil per randa totes les peculiaritats,
amb la finalitat d’adoptar les mesures necessàries per a solucionar les deficiències que s’hi puguen
observar.
Presència sociopolíticaCom que és la principal organització social i sindical del País Valencià, tenim la responsabilitat d’exercir com
a grup generador d’opinió i de pressió en aspectes tals com el sociopolític, el cultural, de serveis públics o
de consum; aqueixa ha sigut sempre la nostra vocació i ha de seguir sent-ho atés que, entre altres raons, és
determinant per a un posicionament òptim del nostre sindicat mantenir i augmentar la seua projecció pública,
així com exercir activament el seu lideratge en tots els aspectes que configuren les condicions reals de vida
de la població treballadora, en definitiva la seua qualitat de vida. En aquest sentit és necessari que obriguem
la nostra organització cap a l’extern potenciant les possibilitats del treball en xarxa amb altres organitzacions
o entitats que perseguisquen objectius semblants als nostres, aconseguint una major implicació de l’afiliació
en aquest treball en xarxa.
III. Línies d’actuació i instruments
Per a la consecució dels objectius estratègics indicats, hem de dotar-nos d’instruments que ens faciliten la
seua consecució; superant els aspectes formals dels debats, hem d’arribar a un nivell suficient d’acord sobre
el fons dels temes abordats.
Hem d’avançar quant a l’ajustament del model organitzatiu a les línies estratègiques que se’ns plantegen; més
enllà dels canvis estructurals –com són les fusions-, les millores han de vindre pels progressos que realitzem
quant a l’organització funcional dels diversos òrgans del sindicat, abordant un desenvolupament més dens del
nostre organigrama, augmentant les interaccions entre estructures.
Òrgans de direccióCol·legiats, però amb identitat pròpia. Hem de superar la concepció dual en els òrgans de direcció, de
manera que les persones que s’hi integren assumisquen el paper de direcció col·lectiva, per sobre del
paper de representació de l’organització de la qual provenen. Una direcció més participada i assumida
coresponsablement per totes les organitzacions i estructures de decisió que la integren, clarificant i repensant
les funcions dels nostres òrgans, amb metodologia operativa de treball, reunions ben plantejades, etc. Per a
millorar en cooperació i coresponsabilitat.
29
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
INCREMENTAR COMPLEMENTARIETAT I CORESPONSABILITAT: Incorporar als plans de treball la
distribució de tasques entre el conjunt de recursos disponibles, amb implicació de les diverses estructures,
secretaries i departaments.
FUNCIONAMENT ATENENT-SE A PLANS DE TREBALL: Partint d’anàlisis estratègiques i operatives,
desenvolupar els plans de treball de manera sistemàtica, de manera que faciliten la direcció per objectius
i no sols en situacions puntuals o extraordinàries. Aquests plans de treball hauran d’establir els indicadors
adequats que faciliten l’avaluació periòdica del seu desenvolupament.
POTENCIACIÓ DE PROGRAMES TRANSVERSALS I INTERORGANITZACIONS, que prevalguen els projectes
que s’assumisquen de manera conjunta per diverses organitzacions confederades.
PlanificacióPlantegem la conveniència que el conjunt de l’organització ens familiaritzem amb l’ús ordinari d’aquesta
metodologia d’acció i de gestió, amb la seua escala d’anàlisi i de concreció, des dels aspectes més generals
-visió a llarg termini i objectius estratègics plurianuals- fins al seu desglossament en objectius operatius -anuals,
quantificables i avaluables-, polítiques departamentals, calendari d’actuacions i requeriments financers i de
RH -que necessitaran de l’adequada planificació pressupostària-, així com el manteniment de la disciplina
metodològica en les seues diferents fases de planificació, donant-li continuïtat (anàlisi, diagnòstic, definició,
realització, avaluació, retroalimentació i nou cicle).
La participació sistemàtica i metòdica de la totalitat d’estructures en el procediment de planificació és un
requeriment imprescindible en diferents fases d’aquest; amb això es garanteix la qualitat del treball i també
l’existència estable de vies de participació -queixes, propostes, valoracions, observacions- per als diversos
subjectes que intervenen en la vida del sindicat com són afiliació, delegats i delegades, sindicalistes, treballadors
i treballadores del sindicat, usuaris i usuàries de serveis, proveïdors, etc.
Una vegada dotats d’aquests instruments, direcció i mètode, convé determinar les línies generals d’actuació
que han de ser comunes i compartides per aplicar als futurs processos de decisió, deixant la definició
d’objectius operatius per al seu desenvolupament en els plans de treball anuals.
Cooperació i complementarietatSuperant la concepció encotillada de competències, hem de veure a aquestes com un instrument, un punt de
partida necessàriament més simple que la realitat a la qual hem de respondre; per la qual cosa la distribució
de responsabilitats, o millor, la participació concreta en un pla de treball pot ser completada o adaptada
mitjançant la definició de responsabilitats funcionals, especialment en les situacions en les quals de no fer-ho,
correm el risc de ser ineficients.
La idea és que davant de determinat programa, establim juntament amb la responsabilitat principal, les
funcions a assumir per cada estructura implicada, orientant les responsabilitats i actuacions a la consecució
de l’objectiu final que corresponga.
Entre altres, trobem situacions en les quals convé aplicar criteris de cooperació:
· Dins del mateix sector, subsector o empresa (categories, afiliats i afiliades, SSE, comités
d’empresa...)
· Interfederal, especialment en la negociació de convenis amb àmbits funcionals que poden
afectar diverses federacions.
· Entre territoris a causa de problemàtiques econòmiques o polítiques comunes
· Dels recursos en les empreses i en l’estructura del sindicat
30
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
· Dels serveis amb secretaries, unions i federacions.
· Entre aquelles organitzacions que afecte una situació específica
La superació d’aquestes situacions ja presents i aquelles que es puguen donar en un futur, passa per l’assumpció
del concepte de responsabilitat comuna i un clar compromís per al seu desenvolupament, cercant solucions,
participadament i des d’un pla de treball, amb assignació de responsabilitats concretes, prèviament delimitades.
Això ens oferirà la possibilitat d’un treball cooperatiu útil per a la consecució dels objectius confederals.
Polítiques de proximitat La proximitat del sindicat amb els treballadors i les treballadores en els centres de treball i en el territori, així
com la proximitat del sindicat amb la societat és clau en el nostre model organitzatiu i en aquest sentit hem de
seguir potenciant-la.
Per això, és fonamental dirigir l’activitat des d’una xarxa de seus, plenament operatives i subjectes a objectius,
amb equips d’atenció–extensió-sensibilització estables, amb la complicitat, la coordinació, la implicació i la
convergència entre la branca i el territori, amb un paper fonamental de les seccions sindicals i dels sindicats
intercomarcals en el desenvolupament del treball d’extensió sindical en el seu sentit més ampli. El Pla de
comunicació haurà de jugar un paper fonamental en el desenvolupament de les polítiques de proximitat.
En aquest apartat, s’hauria de situar clarament el desenvolupament de la política de serveis de l’organització. Cada
departament i fundació, d’acord amb les seues possibilitats, ha d’identificar objectius específics sobre això.
Formació sindical Els canvis en el treball i en les relacions laborals han d’implicar estratègies de creixement, millora i renovació
de l’organització i una millor definició d’estratègies, de normes, de projectes i d’instruments de formació
sindical.
Els nostres principis, la nostra cultura associativa i ideologia, la nostra estratègia i la nostra experiència defineixen
una especificitat de treball sindical i del personal sindicalista de CCOO. Però a més, cada persona que assumeix
una responsabilitat sindical ha de trobar en la nostra organització un sistema formatiu que li permeta adquirir les
competències i els coneixements necessaris per a escometre amb seguretat i garanties els seus compromisos.
A més, cada col·lectiu sindical (afiliació, representants, treballadors del sindicat, membres de la direcció),
assumeixen tasques i responsabilitats diferents que requereixen d’un itinerari formatiu específic. En aquest sentit,
cada persona que desenvolupa una activitat sindical en CCOO PV, hauria de disposar en el sindicat d’un sistema
d’informació, d’orientació i de formació sindical que li facilitara el desenvolupament del seu compromís sindical.
És la mateixa organització qui ha de fixar, per a cada moment de desenvolupament de l’organització i les
seues necessitats, el nivell de preparació i responsabilitat exigible, un programa formatiu determinat per a cada
col·lectiu, que necessàriament ha d’estar vinculat a la pròpia naturalesa sindical.
L’Escola Sindical de CCOO PV “Ramon Paredes” ha de produir la formació adequada a cada nivell i a cada
programa. El Congrés hauria de fixar per a cada mandat la funció principal que ha de complir la formació
sindical dins de l’estratègia de l’organització, que orientaria els diferents programes.
La formació sindical dirigida a l’afiliació haurà de perseguir la participació de les persones en l’organització,
siga a través de l’activitat sindical que es genera en el si de l’empresa i/o de la secció sindical, siga a través
dels mecanismes de participació orgànica i de les possibilitats de participació no orgànica que disposa la
nostra organització.
31
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
La formació sindical dels delegats i de les delegades de CCOO PV en les empreses, ha de perseguir l’extensió
organitzativa, la qual es concreta en objectius de creixement afiliatiu i de millora de la representativitat.
El col·lectiu de treballadors i treballadores de CCOO PV, a més de la formació professional inherent a les seues
funcions, també poden i han de realitzar una formació sindical adequada al nivell d’implicació i de motivació
que exigeixen les característiques especifiques del treball que realitzen per a l’organització.
Finalment, el col·lectiu de quadres i dirigents sindicals és el que, pel seu nivell de responsabilitat, més necessita
de la formació sindical; per a aquests, la formació és un dret i un deure; adquireix necessàriament un caire
tècnic, a més de sindical. L’objectiu de la formació sindical de quadres ha de ser facilitar la renovació de les
estructures i capacitar professionalment i sindicalment les persones segons el nivell i grau de responsabilitat
que hi ocupen. Es fa a més imprescindible donar un tracte especial, des del punt de vista de formació sindical
als quadres sindicals més joves, que permeta la captació de dirigents.
La comunicació, com a instrument per a la decisió i per a la
participacióEl sindicat necessita consolidar la seua política de comunicació en tota la seua estructura organitzativa. Es
tracta de millorar un sistema d’informació i de comunicació que tinga com a centre les temàtiques del treball,
el seu valor, les reivindicacions socials i el sindicat com a subjecte de transformació social. Aquesta política
consta de dos vessants: la comunicació interna i la comunicació externa. Ambdues han de tenir un important
pes específic en la direcció estratègica, juntament amb els objectius, les prioritats i les metes de l’organització;
només així pot articular-se eficaçment i eficientment.
Les nostres propostes en matèria de comunicació són:
COMUNICACIÓ INTERNA:
· Elaborar el ‘protocol de Comunicació interna’ del sindicat, com a instrument de concordança
per al desenvolupament d’aquesta comunicació, quant a normes, estil, mapa de distribució,
emissors, receptors, responsables de la seua elaboració, noves necessitats, etc.
· Impulsar la captació del correu electrònic de l’afiliació
· Potenciar el periòdic Notícies Sindicals, com a òrgan d’expressió de i per a l’afiliació.
· Seguir desenvolupant les diferents col·leccions (estudi, testimonis, memòria, documents),
vinculades a les prioritats de l’organització i elaborades, conjuntament, amb FEIS. Millorar la
seua distribució amb nous suports digitals.
· Establir un mecanisme de treball per a la coordinació de campanyes o edició de materials de
difusió
COMUNICACIÓ EXTERNA:
· Potenciar l’aplicació del ‘protocol de Comunicació externa’ de CCOO PV
· Realitzar estudis d’impacte mediàtic (EIM) de la comunicació externa
· Reorientar la web de l’organització per dotar-la de:
· Nous continguts: notícies i activitats de totes les organitzacions del sindicat; legislació d’interés
laboral i social; continguts audiovisuals.
· Major participació de l’afiliació
· Major participació dels delegats i de les delegades.
32
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
1
2
3
4
5
6
7
Programa d’acció del
9é Congrés de CCOO PV
Introducció.
El programa d’acció emanat d’un congrés serveix per a posicionar el conjunt de l’organització enfront dels
reptes del present, reforçant la nostra acció sindical en els centres de treball i en la societat. Aquests reptes
són concreció, en el nostre àmbit, dels de la societat global, de les profundes transformacions del treball,
de les noves dimensions de la ciutadania social i de la nostra voluntat de representació general, de la pròpia
autonomia cultural i de projecte que assumim amb tota responsabilitat en totes i cadascuna de les nostres
actuacions com a sindicat de classe, confederal i del País Valencià.
El procés de definició d’objectius i de línies d’actuació és, per tant, expressió d’autonomia de la mateixa
organització, un compromís públic amb les treballadores i els treballadors, font i arrel de la nostra legitimació,
i davant de tota la societat, que ens reconeix la condició diferenciada de “sindicat representatiu”, per la nostra
representativitat.
En el moment de presentar el Programa d’acció del 9é Congrés, la CS de CCOO del PV assumeix les línies
programàtiques establertes en congressos anteriors, així com la definició d’objectius inclosa en el Pla d’acció
del 9é Congrés Confederal de CCOO recentment aprovada.
El context socioeconòmic actual al PV.
En el 8é Congrés ja afirmàvem que el model de competitivitat basat en baixos salaris, que importa precarietat,
poca qualificació i baixa productivitat, inadequada despesa pública, molt insuficient inversió en formació, en
investigació, en desenvolupament i en innovació, amb un fort pes d’economia submergida o una creixent
informalitat d’activitats i de sectors... no era sostenible i no tenia futur, estava condemnat a la ineficàcia i
comportava a més la pèrdua de drets i de cohesió social.
En el moment de la redacció d’aquest document, en plena desacceleració, quan tots els pronòstics sobre
l’evolució previsible de l’economia s’han agreujat, veiem amb preocupació que les bonances del cicle no s’han
aprofitat per a introduir-hi canvis estructurals, amb la qual cosa, importants factors de conjuntura s’uneixen ara
a uns altres de caràcter permanent i de fons no resolts.
Entre els problemes o les dinàmiques estructurals que pesen en l’evolució econòmica hem d’assenyalar:
l’escassa dimensió de les empreses i la seua insuficient cooperació, unes estratègies de desenvolupament
que obeeixen a patrons molt tradicionals de gestió, escassa responsabilitat social i ambiental, feble
internacionalització, estancament de la productivitat, un sector públic clientelar i oportunista, de curt abast a
l’hora d’atendre la seua responsabilitat sobre serveis i infraestructures bàsiques.
La nostra economia és avui més desequilibrada, més vulnerable, més insostenible, a més de molt més injusta
en allò redistributiu. Cosa que fa que ens plantegem com a sindicat dos grans objectius: continuar insistint en
el canvi de model econòmic cap a l’increment de la productivitat, la qualificació, la diferenciació de productes i
processos, la innovació d’estratègies, la internacionalització, la consideració del factor treball en l’organització
i la redistribució... i aconseguir noves polítiques i iniciatives públiques, que atenguen les necessitats socials i
33
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
1
2
3
4
5
6
7
8
9
els drets ciutadans, mitjançant els serveis d’interés general, i donar especial èmfasi a la cobertura i protecció
social dirigida als col·lectius més vulnerables i perjudicats per la crisi.
Com a sindicat ens oposarem que l’ajustament caiga sobre la part més feble de la societat per partida doble:
amb l’expulsió a l’atur de grups més vulnerables i amb una major dificultat per a ser de nou recol·locats per la
desacceleració general de l’economia.
1. Sobre model de creixement i de l’ocupació
El creixement econòmic recent s’ha basat en la construcció d’habitatge residencial i en els serveis de consum
i de baix valor afegit (comerç, hostaleria, serveis personals i servei domèstic). La inversió s’ha dirigit a les
activitats a la llarga menys productives, de rendibilitat més immediata i menys obertes a la competència
internacional. Açò ha tingut conseqüències negatives sobre la qualitat de l’ocupació i la segmentació de
condicions en el mercat de treball.
Des de l’any 2004 fins a mitjan de l’any 2007 s’han creat molts llocs de treball, però en sectors de baixa
productivitat, temporals i poc qualificats, mal remunerats, insegurs i molt vulnerables davant d’un canvi
en la intensitat del creixement o en els seus components. Aquesta generació d’ocupació no ha canviat
significativament la situació d’importants grups diferenciats per les seues condicions en el mercat de treball
valencià. Entre ells, dones, immigrants i joves.
La població activa valenciana des de 2004 fins a 2007 ha augmentat i la població ocupada també; no obstant
això, la taxa d’atur només ha disminuït en un punt percentual. La taxa d’ocupació de les dones ha experimentat
un increment de més de tres punts, però està a 20 punts de la dels homes. En canvi, la seua taxa d’atur havent
caigut en més de tres punts percentuals es manté molt per sobre de la dels homes. La temporalitat ha disminuït
més de quatre punts, però es manté per sobre de la mitjana de l’Estat. Malgrat això, els acords estatals sobre
reforma laboral i estabilitat de l’ocupació, així com els d’àmbit autonòmic sobre desenvolupament econòmic,
ocupació i cobertures socials han tingut repercussions positives per als treballadors i les treballadores, en el
nostre mercat de treball i en l’àmbit social.
Aquest model de creixement basat en activitats més intensives en mà d’obra però de menor cost ha demanat
treballadors i treballadores immigrants, l’aportació dels quals al creixement del PIB valencià i a la SS ha sigut
fonamental. Els seus indicadors de mercat de treball reflecteixen major activitat, major ocupació, major taxa
d’assalarització, major temporalitat i major taxa d’atur. Tot això reclama amb urgència mesures específiques
davant de l’actual canvi de cicle.
Els joves s’incorporen al nostre mercat de treball amb moltes dificultats. Les ofertes de treball, quan n’hi ha,
freqüentment són d’escassa qualificació i significativament inferior a la que els joves aporten: llocs de treball
eventuals, amb alta rotació. La seua taxa de temporalitat és molt alta. La d’ocupació ha augmentat poc i la
seua taxa d’atur es manté per sobre de la mitjana, especialment en el cas dels més joves.
Des de l’últim trimestre de 2007, els indicadors de mercat de treball i les previsions de creixement per a la nostra
economia fetes per diferents entitats no són bons, per això CCOO PV reivindiquem altre model de creixement
en el qual la pedra angular siguen les persones. Açò requereix d’un major esforç en el sistema educatiu i
formatiu, una adequada qualificació que acompanye el desenvolupament tecnològic i que es caracteritze per
l’impuls i la consolidació d’activitats productives de major valor afegit i més alta productivitat.
Per a un canvi del model productiu són necessàries polítiques públiques i inversions públiques i privades que
ajuden i incentiven el canvi en les empreses i en els sectors cap a una major qualificació, estratègies d’innovació,
34
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
1
2
3
4
5
6
7
8
una bona coordinació de les polítiques públiques d’ajuda al teixit productiu innovador i a la cohesió social i
territorial. Només d’aquesta manera serà possible una economia que atenga necessitats, proporcione qualitat
de vida i siga més competitiva i cohesionadora.
Objectius i prioritats en matèria d’ocupació, model productiu i
formació per a l’ocupació de CCOO PV
Defensar el dret a una ocupació digna i de qualitat per a totes les persones, exigint noves i més àmplies
estratègies, públiques i privades, per a un creixement econòmic durador i sostenible que aconseguisca
la plena ocupació. Que tota persona en edat de treballar dispose d’una ocupació per poder viure
dignament, que li permeta conciliar la vida laboral amb la familiar, que tinga un salari just, que se senta
útil i desenvolupe aptituds, iniciatives, capacitats i competències, que contribuïsca a l’estat de benestar
i se’n beneficie.
Millorar les condicions d’ocupació i de treball, a través de les diferents formes de negociació col·lectiva, fent de
l’ocupació un tema central de tota negociació i iniciativa sindical, per incidir així en les estratègies empresarials
de gestió del treball. Reduir l’alta taxa de temporalitat i fomentar l’estabilitat en l’ocupació. Desenvolupar
plans per a emergir l’ocupació submergida i aconseguir una ocupació amb drets i prestacions, en igualtat,
entre homes i dones, entre autòctons i immigrants, entre joves i majors, i eliminar així qualsevol tipus de
discriminació.
Contribuir al canvi de model productiu, de manera que els nostres sectors guanyen en allò que actualment són
avantatges competitius: innovació, valor afegit, intangibles, productivitat. Dotar-nos de capacitat d’intervenció,
en les empreses i centres de treball, en els sectors, davant dels canvis econòmics i socials. Defensar-lo en la
negociació col·lectiva i en l’acció sociopolítica i institucional del sindicat.
Exigir la millora dels serveis públics d’ocupació, del SERVEF, i de les polítiques actives d’ocupació, de manera
que siguen més integrals i s’adeqüen als itineraris individuals de les persones inscrites com a aturades o com
a ocupades, incrementant el personal del servei fins a arribar a les ràtios mitjanes europees, i especialment
reforçant els serveis d’intermediació i d’inserció, d’orientació i de formació per a l’ocupació. Defensar el
dret a l’orientació, a la formació permanent al llarg de tota la vida, al reconeixement de les qualificacions en
coherència amb els objectius i compromisos de la cimera europea de Lisboa.
Ajustar el nostre model de formació per a l’ocupació als objectius confederals, aprofundint per la nostra
banda en una major coordinació i complementarietat en el desenvolupament dels plans de formació de
totes les organitzacions i integrant l’orientació professional com a element imprescindible de la política
de formació.
Mantenir un esforç constant de sindicalitzar la formació que oferim des de CCOO PV, explotant totes les vies
legítimes perquè contribuïsca a l’enfortiment de la nostra organització, en afiliació i representativitat.
Reivindicar la centralitat del dret del treball i les institucions laborals en un moment de canvis decisius: Enfortint
la Inspecció de Treball i Seguretat Social, mitjançant la definició d’objectius i de prioritats, desenvolupant un
protocol entre els sindicats i les organitzacions empresarials més representatives per a actuacions contra el
frau en la contractació, la discriminació en les condicions de treball, etc. El reforç de la Inspecció de Treball i
Seguretat Social, amb tot, ha de passar no només per majors recursos o una planificació del seu treball, sinó
per dotar-la de capacitat coercitiva enfront de la il·legalitat, resolent la progressiva pèrdua de vigor i efectivitat
en el compliment de les seues funcions.
35
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Línies d’actuació i compromisos en matèria d’ocupació:
La Confederació de CCOO del PV exigirà l’augment dels recursos destinats a l’ocupació i la millora de les
cobertures i serveis d’ocupació. Reclamarà un paper més actiu de les institucions públiques per a plantar cara
a la crisi, amb visió de futur.
Treballarem per reforçar el paper del sector públic i dels diferents instruments de política econòmica i industrial,
d’ajuda al teixit productiu i a la cohesió social, amb un desenvolupament eficaç del Programa operatiu integral
CV, de manera que els instruments d’aplicació dels fons europeus faciliten la participació dels agents econòmics
i socials en la coordinació i planificació de les actuacions públiques.
Impulsarem l’Observatori de la Indústria i dels sectors econòmics valencians per anticipar-nos als canvis,
desenvolupar noves activitats, afavorir l’adaptació dels sectors més tradicionals, contribuir a la diversificació
en comarques de monocultiu o amb menor desenvolupament, ordenar infraestructures i afavorir l’accés a
serveis de les pimes (tecnològics, ajudes al finançament d’inversions, a la internacionalització...).
Demanarem una bona complementarietat d’actuacions públiques al servei de la innovació, mitjançant el
desenvolupament d’infraestructures i de recursos, incentius a la inversió i una bona coordinació de totes
les entitats i institucions dedicades a la investigació en I+D+i. (IMPIVA, REDIT, universitats, etc.), atenent les
prioritats dels programes marc i altres que es puguen fixar en el nostre àmbit.
Apostem per un model d’empresa que integre treball estable, segur i amb drets, que innove en tecnologia,
amb una organització que li permeta respondre i anticipar-se als canvis, que siga en si mateixa qualificant,
que incorpore una major democratització de les relacions laborals en els centres de treball, que reconega
nous drets de participació i d’intervenció, assumisca el principi de precaució i siga respectuosa amb l’entorn
social, ambiental i territorial, on les necessitats de les persones tinguen també satisfacció i millora. És allò que
entenem per una empresa socialment responsable.
Donarem suport a mesures que detinguen les dinàmiques precaritzadores i desreguladores del mercat de
treball, en el sector privat i en el sector públic. En aquest últim, perquè la deterioració de l’ocupació es produeix
a un fort ritme, especialment en algunes administracions i serveis; perquè no es respecten les condicions
legals d’accés a aquest, ni les garanties pactades que els sindicats aconseguim amb un gran esforç. En
aquest sentit, proposem un compromís de foment de l’estabilitat en el sector públic que permeta en les
adjudicacions d’obres o serveis de la Generalitat Valenciana incentivar, a través dels plecs de condicions,
l’estabilitat en l’ocupació, l’aplicació de les normes de prevenció, la reserva de llocs de treball de les persones
amb discapacitat i la responsabilitat social de les empreses. I treballar en l’elaboració d’un pla de xoc per
a actuar en aquelles empreses del sector privat que tenen un major índex d’eventualitat. Amb participació
de la Generalitat Valenciana, la Inspecció de treball i SS, les organitzacions sindicals i empresarials més
representatives.
Vigilarem l’ocupació en l’àmbit de les administracions públiques en tots els seus aspectes, suficiència de
personal, qualificació, distribució i ràtios, qualitat contractual, formes de selecció i accés, RTP, gestió de les
borses d’ocupació, mobilitat, reposició, etc.
Quant a les treballadores i els treballadors autònoms, i especialment els autònoms depenents que són la nostra
prioritat, farem el possible per contribuir a la seua organització, representació i assessorament. Impulsarem
estratègies que possibiliten la millora de les seues condicions sociolaborals.
Seguirem impulsant plans estratègics comarcals i locals. Els pactes territorials per l’ocupació s’han mostrat
eficaços, per a mobilitzar recursos, obtenir ajudes, concretar objectius i planificar actuacions. Hem d’ampliar
36
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
1
2
3
4
5
6
7
8
9
les matèries a incloure-hi, bé d’índole econòmica o netament social amb repercussió en la dinàmica econòmica,
com són: l’habitatge i l’urbanisme, el desenvolupament de la Llei de dependència, una ordenació d’activitats
que responga a objectius definits com a reindustrialització o diversificació industrial, recol·locació i reciclatge,
sectors a desenvolupar perquè són jaciments potencials d’ocupació, etc.
Fomentarem l’adaptació dels treballadors i de les treballadores ocupats en sectors amb dificultat, a través
de l’orientació i de la formació per a l’ocupació i els plans de recol·locació, en cas d’expedients de regulació
d’ocupació, a través del foment del reciclatge professional, la captació d’ofertes d’ocupació i l’impuls a noves
activitats econòmiques. Igualment tractarem d’aconseguir millores en les ajudes a la jubilació anticipada per
ampliar la seua actual cobertura.
Demanarem plans específics d’ocupació per als col·lectius de major dificultat, els majors de 45, els joves,
les dones, les persones excloses, els immigrants, les persones amb discapacitat. Igualment actuacions
preventives contra l’atur de llarga durada.
Treballarem per aconseguir acords, que regulen en els àmbits de negociació que procedisca (convenis
col·lectius, acords sectorials i territorials), els criteris de selecció de personal per garantir la igualtat de tracte,
mesures que afavorisquen els col·lectius amb major dificultat, que fomenten l’estabilitat en l’ocupació. Acords
que arrepleguen també el dret d’intervenció, amb caràcter previ a la decisió empresarial, de la representació
legal dels treballadors (RLT) i de la sindical, en els casos d’externalització o de descentralització d’activitats,
modificació de les condicions de treball col·lectives i individuals, utilització d’ETT, de formes de subcontractació,
acomiadaments col·lectius o individuals, suspensió temporal d’activitats, programació de la formació per a
l’ocupació, certificació de la qualificació, reducció de la jornada laboral per a la generació d’ocupació.
Desenvoluparem a través de la NC la Llei orgànica d’igualtat en matèria d’ocupació, per a implantar els plans
d’igualtat i preventius, definint objectius mínims a aconseguir en coherència amb els principis que la informen
i els de la mateixa directiva de la UE.
Fomentarem el compliment de la quota de reserva com a condició mínima de les persones amb discapacitat
i adaptació dels llocs de treball, perquè puguen accedir-hi. Reorientarem les polítiques actives d’ocupació
per a millorar la seua ocupabilitat, utilitzant les possibilitats que ofereix l’Estratègia Global d’Ocupació per
a persones amb discapacitat 2008-2012 i cercarem el trànsit de l’ocupació protegida a l’ocupació ordinària
mitjançant ajudes econòmiques i modulant-les d’acord amb el grau i tipus de discapacitat.
Ens implicarem en el desenvolupament de la Llei autonòmica d’empreses d’inserció, perquè facilite a aquestes
empreses, de trànsit a una vida laboral normalitzada i amb plenes garanties de col·lectius en risc d’exclusió,
s’ajuste a les seues necessitats i fomente que la inserció es produïsca, amb l’acompanyament adequat, en el
mercat ordinari de treball.
Les polítiques de formació seran crucials en aquest nou període econòmic i social de la nostra comunitat.
Impulsarem decididament el Consell Valencià de Formació Professional, assegurant la coordinació de les
conselleries, demanant la revisió i l’adequació del Pla de FP amb una bona programació i suficiència financera,
donant impuls a l’Institut Valencià de les Qualificacions i exigint la posada en marxa de l’Observatori Professional
del PV i dels centres integrats.
Per aconseguir també la necessària coordinació en els plans de formació que promouen les nostres diferents
organitzacions establirem, seguint les pautes del recent acord confederal en aquesta matèria, un protocol
d’actuació que facilite la relació amb FOREM PV. Atés el caràcter inequívoc de servei que té la formació per
a l’ocupació, adequarem aquest servei a les demandes de les treballadores i dels treballadors i seguirem
esforçant-nos a mantenir un alt nivell de qualitat que ens diferencie d’altres ofertes.
37
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
L’Escola de Persones Adultes (EPA) Vicent Ventura haurà de donar resposta a les necessitats immediates
dels treballadors i de les treballadores immigrants, constituint així un espai més d’acollida i de participació
en la nostra organització. No obstant això, per facilitar la inserció en itineraris formatius de formació
professional, l’EPA VV, en col·laboració amb FOREM PV ha de prioritzar el treball en el camp de la
preparació de proves d’accés a les diferents opcions que es fan possibles en el marc del nou model de
formació professional.
Pel que fa a les institucions laborals, demanarem l’extensió de competències del TAL a nous conflictes i
col·lectius, com els TRADES, la racionalització de l’estructura de NC i la seua adaptació als objectius de canvi
en les relacions laborals, el ple desenvolupament i dotació de l’INVASSAT i una Inspecció de Treball amb més
efectius i recursos, que es constituïsquen comissions de participació per a la definició de prioritats i altres
formes concretes de col·laboració.
2. Sobre la negociación colectiva en el PVLa negociació col·lectiva actual al PV segueix manifestant, malgrat els esforços significatius en alguns sectors,
una intensa fragmentació i açò origina diversos problemes: debilitat negociadora, dispersió d’esforços
sindicals, fronteres funcionals difuses, incapacitat de regulació efectiva, deficient cobertura i unes condicions
d’ocupació i de treball que, en conjunt i relativament a altres àmbits, són inferiors i en alguns casos bastant
deficients.
No podem abstraure’ns de la responsabilitat que ens correspon com a sindicat majoritari de pal·liar i
corregir aquesta situació, de manera que tractem de millorar les condicions de treball i avancem en drets,
impulsant el coneixement i utilització dels que ja disposem, desenvolupant-los, ampliant-los i aconseguint-
ne altres nous.
Per açò, partint de l’autonomia negocial dels qui ens representen en cada mesa de negociació, com a
Confederació del PV tractarem d’incorporar aquelles mesures que comporten la disminució de la temporalitat
en la contractació i una millor qualitat de l’ocupació, l’increment dels salaris especialment els més baixos, les
possibilitats d’un millor desenvolupament i promoció professional, les mesures de prevenció de riscos laborals,
contra el descontrol sobre els horaris i sobre la millora de les condicions de treball, contra les diferents formes
que s’expressa la desigualtat i la discriminació, ampliant drets sindicals i de la representació unitària. En
definitiva, sobretot aquell conjunt de matèries que concreten i revaloritzen la dignitat del treball i sobre el qual
pesa l’amenaça de la precarietat laboral.
Objectius de CCOO PV per a la negociació col·lectiva
Impulsar i treballar perquè al PV aconseguim un marc de negociació col·lectiva ben estructurat sectorialment i
territorialment. Prestar tot el suport confederal a les federacions del PV per a aconseguir-ho.
Adaptar amb tot rigor els criteris arreplegats en els acords interconfederals de NC als quals s’arribe en àmbit
estatal, com a clàusules obligatòries mínimes a traslladar a les negociacions bipartides, millorant-les en allò
que siga possible. Igualment procedirem amb els criteris per a la concertació tripartida, incorporant-hi aquells
elements que milloren o concreten els confederals.
Fer de l’ocupació una matèria central de la negociació col·lectiva i de la concertació social, plantant cara a totes
les estratègies i dinàmiques de temporalitat i precarietat; eliminant totes les formes de tracte discriminatori per
raó d’edat, d’origen, de sexe o de discapacitat; preveient riscos d’exclusió.
38
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Tractar d’aconseguir la millora de la capacitat adquisitiva dels salaris, reduint les bretxes pel que fa als
salaris mitjans d’altres territoris, eradicant els baixos salaris, establint salaris mínims sectorials, incorporant-
hi clàusules de garantia i atacant les formes directes o indirectes de discriminació salarial. Reforçarem les
mesures tendents a una major igualtat en contractació, classificació, promoció per evitar-la.
Incidir, mitjançant la NC, en la reducció de la jornada i la participació sindical en l’ordenació dels temps de
treball. Aquest és un aspecte d’especial transcendència perquè es relaciona amb la nostra intervenció en
l’organització del treball, la igualtat de tracte, la conciliació, la salut i seguretat, el temps de descans.
Desenvolupar la negociació de plans d’igualtat i ampliar les seues possibilitats, per a plantar cara a les
discriminacions, eliminar formes de segregació professional, diferències salarials, l’excessiva temporalitat,
atendre riscos professionals específics, promoure la igualtat i un major protagonisme de les dones en la NC.
Realitzar un seguiment dels instruments que permeten intervenir sindicalment vigilant la tutela en els
processos laborals, en la conflictivitat, en l’exercici del dret de vaga i en altres formes de conflicte.
Continuar potenciant el TAL i avançar en noves possibilitats d’actuació d’aquest en conflictes sobre noves
matèries (organització del treball, salut i seguretat...), nous tipus (conflictes individuals en certs supòsits),
que afecte nous col·lectius (trades...) o que possibilite la seua actuació en nous àmbits (conflictes en les
administracions públiques).
Intervenir activament en la definició i en les concrecions de la Responsabilitat Social Corporativa, sense deixar
aquest espai a actuacions unilaterals (de les empreses, de patronals, d’organismes o d’administracions...),
que cerquen establir unes formes d’acreditació que esquiven importants aspectes laborals i socials, com si
aquests no foren matèries substantives i dimensions fonamentals de la responsabilitat social. En aquestes
matèries CCOO del PV intervé i exerceix la seua representació.
Desenvolupar la nostra capacitat d’actuació en l’organització del treball de manera permanent i
planificada, i no només en els processos de reestructuració i de crisi, sinó en cada situació: confrontant
idees i propostes de viabilitat, d’inversió productiva de futur, d’implicació de la mà d’obra en la definició
d’estratègies i la productivitat de les empreses o en el repartiment més equitatiu de l’esforç productiu
entre capital i treball.
Línies d’actuació i compromisos
Aprofitarem el Consell Tripartit per al Desenvolupament de les Relacions Laborals i la Negociació Col·lectiva de
la Comunitat Valenciana, constituït a l’empara del PAVACE i recentment posat en marxa per veure de millorar
l’estructura de negociació col·lectiva.
L’experiència positiva de coordinació de l’acció sindical en l’àrea pública, amb una bona articulació de les meses,
general i restants, hem de seguir impulsant-la entre les federacions implicades i la direcció confederal.
Proposarem la via d’extensió de convenis per a ampliar la cobertura de la negociació col·lectiva respecte
d’aquells sectors en els quals la NC no siga possible per les causes arreplegades en el corresponent Decret i
altres normes.
Promourem la participació en la NC de representants sindicals d’aquells sectors més afectats per la precarietat
en l’ocupació. Així mateix des de les diferents àrees de responsabilitat prestarem especial atenció a les seues
condicions d’ocupació i de treball. En aquest mateix sentit, realitzarem una anàlisi i seguiment dels convenis
col·lectius i acords per a la detecció de clàusules que puguen causar, directament o indirectament, algun tipus
de discriminació per a la seua correcció i millora.
39
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Tractarem de fixar compromisos de contractació superiors als determinats per la LISMI (L 13/82) en la NC.
Impulsarem la limitació de mesures alternatives al compliment de la quota de reserva per a persones amb
discapacitat. Cercarem aconseguir i assegurar l’accés a l’ocupació ordinària i condicions de contractació
indefinida mínima per a les empreses que utilitzen la figura “d’enclavament laboral”.
Impulsarem la reducció de la jornada laboral sobretot en aquells sectors que excedisquen la mitjana pactada
en els convenis (1.748 hores anuals l’any 2007). Fixarem límits a la jornada diària i setmanal. Impulsarem
criteris d’assignació de torns i jornades especials que no impliquen discriminacions i que permeta avançar en
la conciliació de la vida laboral i personal.
Insistirem en la millora del poder adquisitiu dels salaris. Per a això és fonamental la generalització de les
clàusules de garantia que hem d’incloure en tots els convenis, pactes i acords. A més, en un escenari d’inflació
no suficientment controlada els nostres representants en les meses de negociació han de prestar sempre
atenció a l’evolució real dels preus, especialment dels productes més bàsics. Així mateix, atesa la segmentació
de condicions salarials i l’obertura del ventall salarial, els qui tenen la competència de protagonitzar i d’organitzar
la negociació col·lectiva haurien d’atendre la necessitat d’incrementar els salaris més baixos.
Seguirem desenvolupant un model de previsió social complementària, que fonamentat en les pensions del
sistema públic, permeta complementar aquestes per via de negociació, amb l’objectiu que les treballadores i
els treballadors arriben a taxes de substitució de les seues rendes en actiu molt pròximes o iguals al 100%.
Cercarem que en la negociació del pròxim Acord de solució extrajudicial de conflictes laborals o en la
pròrroga de l’actual es produïsca una ampliació de capacitat i dotacions del TAL, també en l’acord tripartit
que li dóna suport.
En la definició d’allò que és la responsabilitat social empresarial (RSE) exigirem que s’incloguen aspectes clau
com la consideració i els indicadors sobre: estratègies d’ocupació, inversió en recursos humans, formació,
salut i seguretat, igualtat, participació i consulta de la representació legal dels treballadors (RLT) i sindical,
responsabilitat mediambiental, compromís amb el territori i en les seues xarxes.
A partir de l’experiència adquirida i millorant-la, les federacions del PV haurien d’elaborar o disposar d’un model
d’intervenció en organització del treball que oriente la RLT i les seccions sindicals. En un procés de canvis
necessaris i davant de la dificultat per part de les empreses d’acceptar una intervenció sindical en aquestes
matèries insistirem en aquesta dimensió fonamental de la innovació que és la participació sindical. Seguirem
consolidant un equip multidisciplinar d’assessorament en el gabinet tècnic al servei de les organitzacions i
establint protocols i formes de funcionament, rigorosos i participats.
3. La nostra intervenció sindical en Salut LaboralL’evolució recent de la sinistralitat al PV mostra una constant reducció en els accidents de treball amb baixa,
tant en termes absoluts com relatius, segons mostren els índexs d’incidència. En el cas dels mortals, igualment,
encara que ens movem en uns valors superiors a la mitjana estatal.
Aqueixa reducció de la sinistralitat total coincideix amb la posada en marxa de polítiques actives: campanyes
d’informació o de conscienciació i una major intervenció per la nostra banda. Amb una major presència de les
polítiques preventives en el diàleg social i la negociació col·lectiva.
La situació de la salut laboral fa imprescindible impulsar l’aplicació i el desenvolupament de l’Estratègia
Espanyola de Seguretat i Salut en l’àmbit estatal i en les comunitats autònomes. Esgotat doncs el Pla d’acció
40
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
1
2
3
4
5
6
7
8
9
contra els accidents laborals 1998-2001, que va ampliar la seua vigència fins a 2006 (plans d’actuació preferent
en empreses de major sinistralitat, la formació en prevenció de riscos laborals...), es fa necessari avançar
en un nou Acord amb l’objectiu fonamental de coordinar les polítiques de totes les administracions amb
competències preventives per a desenvolupar actuacions integrals.
Al País Valencià es produeix un important ocultament de la realitat de les EP, existent també en relació amb els
AT. Açò no seria possible sense la complicitat de les diferents administracions que no tenen interés a actuar
contra el desviament al sistema públic de salut dels costos derivats de les contingències professionals. El
paper de les mútues en la seua deficient declaració ha sigut decisiu amb la qual cosa eviten no només el seu
registre, sinó les activitats reparadores i preventives associades a aquest. Els serveis de prevenció també han
jugat un paper important, tant en aqueixa ocultació, com en la desinformació sobre els riscos i la realització
de dolentes avaluacions.
La dimensió de gènere en les qüestions relacionades amb la salut i la seguretat és important, no només pels
riscos específics sinó perquè les condicions de treball més precàries tenen una incidència real de les malalties
professionals en les dones que tampoc les estadístiques oficials reflecteixen.
És imprescindible impulsar els mecanismes que garantisquen la defensa diferenciada de la salut dels
col·lectius precaris. La negociació col·lectiva és importantíssima i, encara que alguns convenis col·lectius
han tingut en compte la figura de l’agent territorial/sectorial, no s’ha aconseguit una extensió al conjunt
de convenis. Aquestes figures poden possibilitar l’accés a tots els llocs de treball i la defensa de tots els
treballadors/es.
La creació de l’INVASSAT com a conseqüència del procés de concertació social ha sigut un assoliment
sindical per a aconseguir una bona articulació de les polítiques i instruments en matèria preventiva de la
GV. No obstant això, la lentitud de la seua posada en marxa, l’escassa dotació de recursos econòmics i
humans, els retards en l’habilitació dels tècnics dels gabinets provincials, han fet que no haja significat
fins al moment una millora substancial de les condicions de seguretat i salut en el treball, ni de la capacitat
de resposta de l’Administració enfront dels problemes que hi ha, ni d’ampliació del marc de diàleg social
en la matèria, ni d’investigació de la realitat existent. L’INVASSAT ha de tenir el pressupost necessari,
dotar-se dels recursos humans convenients i habilitats. La Fundació de Prevenció de Riscos Laborals
(FCVPRL), per la seua banda, solapa funcions i gestiona recursos que podrien estar disponibles per a una
tasca més efectiva en salut laboral. La coordinació i col·laboració amb universitats, instituts tecnològics,
etc. tampoc està desenvolupada com cal.
Objectius
Aconseguir el desenvolupament i l’aplicació de l’Estratègia Espanyola de Salut i Seguretat en el Treball i del
Pla estratègic de salut i seguretat al PV.
Continuar actuant de manera sostinguda per reduir els accidents de treball i situar les malalties derivades del
treball en el centre de la prevenció i la protecció social.
Atendre les desigualtats en salut laboral per gènere, edat, origen o nacionalitat, tipus de contracte i grup o
nivell professional.
Introduir plenament la salut laboral en la negociació col·lectiva i impulsar la creació i el funcionament de les
comissions paritàries de seguretat i salut.
41
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
Aconseguir la intervenció i participació en l’organització del treball com a mesura d’actuar amb caràcter
preventiu sobre les condicions de treball.
Crear les condicions per a un major control dels serveis de prevenció i MATEPSS. Avançar en la codecisió i
cogestió d’aquests.
Impulsar l’elaboració per part de l’Administració de plans d’actuació adequats contra la sinistralitat i les
malalties professionals.
Garantir l’elecció i el registre dels delegats/ades de prevenció i comités de seguretat i salut en tots els centres
de treball.
Fomentar la formació adequada en seguretat i salut de delegats/ades de prevenció, comités de seguretat i
salut, seccions sindicals i quadres sindicals.
Línies d’actuació i compromisos en relació amb aquests objectius
Ens implicarem de forma activa en el desenvolupament i en l’aplicació de l’Estratègia Espanyola de Salut i
Seguretat en el Treball i del Pla estratègic de salut i seguretat al PV. La Inspecció de Treball i Seguretat Social
té en això un paper fonamental.
Serà una tasca prioritària negociar amb patronal i Govern valencià un acord que establisca el marc general de
les polítiques d’intervenció en matèria de seguretat i salut a curt, mitjà i llarg termini, les línies estratègiques
i els programes d’actuació dirigits a reduir la sinistralitat i les malalties professionals, així com la millora
continuada de les condicions de seguretat i salut en les empreses i centres de treball. Amb això, cercarem
dotar de coherència i racionalitat les actuacions desenvolupades per tots els actors rellevants en la prevenció,
mitjançant una tasca de seguiment i control.
Promourem estudis i investigacions, pròpies o alienes, per a evitar l’ocultació i que possibiliten un coneixement
adequat de la realitat i de la dimensió i de l’abast dels problemes, en particular el de les malalties derivades del
treball en les activitats i sectors del País Valencià.
Implicarem els delegats i les delegades de prevenció en un major control sobre les avaluacions de risc i a
aconseguir adequar els plans de prevenció i la vigilància de la salut als riscos que hi ha.
Defendrem els plans d’actuació preferent i l’elaboració de nous plans específics. Hem d’impulsar iniciatives
preventives adaptades a cadascun dels grups de risc per a atendre els problemes específics eficaçment i
sense cap discriminació.
En l’àmbit del diàleg social, CCOO del PV impulsarà l’elaboració i el desenvolupament d’un Pla estratègic contra
els riscos laborals que regule la figura del delegat territorial de prevenció i les seues funcions. Promourem en la
negociació col·lectiva acords que milloren la capacitat d’intervenció tant dels òrgans unitaris de representació,
com de les seccions sindicals i fomentarem la creació de comissions paritàries de seguretat i salut en tots els
convenis, de manera que concreten programes d’actuació en el seu àmbit d’aplicació. D’igual manera en els
acords i pactes amb les administracions públiques.
Des del gabinet tècnic oferirem assessorament per a l’elaboració de les propostes i plataformes a negociar,
que signifiquen millores en l’organització del treball i el disseny dels processos productius. Defensarem que el
TAL tinga capacitat d’intervenció en conflictes relacionats amb salut i seguretat.
42
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Contribuirem a crear les condicions per a un major control dels serveis de prevenció i mútues, especialment
a través del reconeixement a la RLT del dret a participar en la seua elecció, en la definició de prestacions
rellevants i l’avaluació de la seua gestió. Quant a les mútues es necessiten canvis normatius que impliquen
la seua democratització, garantint la presència dels sindicats més representatius en els consells de direcció i
òrgans de gestió.
Organitzarem l’elecció i el registre dels delegats/ades de prevenció i comités de seguretat i salut en tots els
centres de treball, desenvolupant les seues capacitats, drets, garanties i les condicions necessàries per a
una intervenció eficaç; és a dir, informació, formació, assessorament i participació. Els actuals procediments
d’elecció, de constitució i de registre han de millorar.
Fomentarem la formació en seguretat i salut de delegats/ades de prevenció, comités de seguretat i salut,
seccions sindicals i quadres sindicals com a instrument imprescindible per a la participació i millora permanent
de la intervenció. Aquesta formació ha d’incloure’s en un pla de formació i mantenir una clara connexió amb les
estratègies i els plans d’actuació desenvolupats pel sindicat o concertats amb empresaris i administració.
4. Les nostres propostes i prioritats mediambientals
Les previsions del canvi climàtic, l’esgotament de l’actual model energètic, la forta demanda de matèries
primeres i la crisi alimentària en extenses zones del planeta, comportaran transformacions sense precedents
per a l’economia global amb forts impactes locals sobre els sectors productius, l’ocupació, la justícia i la
cohesió socials. Precisament la sostenibilitat no és una característica del model de desenvolupament valencià,
com posa en evidència l’anàlisi dels indicadors de desenvolupament social i sostenibilitat mediambiental que
publiquem. El nostre compromís ha de ser fomentar una producció i un consum sostenibles, en un marc de
justícia social i econòmica, la defensa de la qualitat de vida.
Objectius
Contribuir a l’adopció d’una Estratègia Valenciana de Desenvolupament Sostenible i de lluita contra el canvi
climàtic.
Ajudar a consolidar un model productiu i de consum sostenible aplicant el principi de prevenció en la generació
de residus.
Donar suport, en un marc de pau i de diàleg, a les estratègies fonamentades en una nova cultura de l’aigua i
en el compliment de la Directiva marc de l’aigua.
Promoure la protecció i l’ordenació del territori, amb participació ciutadana, com a factor de desenvolupament
i base per a aconseguir nivells adequats de salut, benestar i qualitat de vida.
Línies d’actuació i compromisos
Demanarem que es preserve la qualitat de l’aire, de l’aigua, dels sòls, dels recursos naturals i de l’equilibri
territorial. Enfront de la tradicional dependència energètica defensarem un sistema fonamentat en els recursos
propis i renovables, no depenent dels combustibles fòssils ni de l’energia nuclear, un nou pla valencià d’energies
renovables i d’estalvi i d’eficiència energètica. Defensem la tradicional posició confederal, en particular per
ser coneixedors de la poca transparència amb què tracta el CEN les fallades de la nuclear de Cofrents, de
manteniment de la moratòria nuclear.
43
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Exigirem: un sistema públic d’informació estadística permanent i transparent, sobre la base d’indicadors
mediambientals, econòmics i socials relacionats; l’impuls de l’Agenda 21 regional i les Agendes 21 Locals;
el desenvolupament sostenible del mitjà rural i un major compromís en la promoció de l’interior; una Llei
valenciana per a la mobilitat sostenible que incloga l’obligatorietat d’elaborar plans de mobilitat; un pla de
gestió de residus industrials basat en la prevenció i sistemes de gestió mediambiental en polígons; la creació
d’un Observatori per al Canvi Climàtic i una fiscalitat que incentive les iniciatives de sostenibilitat; mecanismes
de participació pública i dels agents socials, juntament amb accions de sensibilització.
Donarem suport a la promoció dels Mecanismes de Flexibilitat inclosos en el Protocol de Kioto (de
Desenvolupament Net, d’Aplicació Conjunta i de Comerç d’Emissions) i propostes alternatives que
contribuïsquen a la reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.
Afavorirem l’adopció d’estratègies sectorials i empresarials cap a la sostenibilitat i la producció neta, la
transferència de bones pràctiques, l’adopció de sistemes de certificació i registre EMAS, d’ecoetiquetes.
Comprometrem les nostres contraparts, per donar compliment a les noves responsabilitats i exigències, a
crear la figura del delegat de medi ambient, concretant aquesta figura en els àmbits sectorials, territorials i de
polígons industrials.
El context sociopolític i institucional del PV
La dimensió sociopolítica del sindicat ha sigut i és una dels nostres senyals d’identitat; decisiva històricament
en constituir-nos com a sindicat capaç de representar, d’intervenir, de negociar, de convocar, de mobilitzar els
treballadors i les treballadores, la ciutadania, en defensa dels seus drets i legítimes aspiracions.
L’acció del sindicat en àmbits territorials és molt important i està reconeguda en el nostre peculiar model
organitzatiu, implicant totes les organitzacions de CCOO PV que han d’elaborar estratègies i planificar
actuacions atenent les noves realitats econòmiques i socials en aqueixos nous àmbits globals, regionals i
locals, determinants de l’eficàcia de la nostra representació.
CCOO PV és una organització de treballadores i treballadors. També és una institució que pesa en la societat,
que estén la seua representació legítima més enllà de l’estrictament laboral al servei de l’interés general, per
una alternativa de societat més justa, més igualitària, més democràtica. Com a tal, té com interlocutors, a
més de les patronals i de les empreses, als poders públics, a les administracions... i col·labora amb altres
moviments i actors en l’espai públic.
A mitjan 2005 es va produir una reforma pactada entre els dos grans partits amb representació en Les
Corts de l’Estatut d’autonomia, sense debat social fora de la Cambra, sense transparència i sense quasi
avanços en qüestions per a nosaltres decisives, com la incorporació amb rang estatutari d’una Carta de drets
socials i ciutadans. De fet, aquesta reforma no ha servit més que per a constatar el feble impuls institucional
i d’autogovern, cosa que comporta una devaluació important de la política i de les institucions, que s’ha
manifestat reiteradament i de múltiples maneres.
CCOO del PV vol un avanç de l’estat autonòmic, basat en l’equitat, la cohesió, la solidaritat i la solvència
financera, de manera que guanye eficàcia i eficiència, en una gestió de proximitat a les ciutadanes i als ciutadans,
amb noves competències autonòmiques i més clares, transparència institucional i una cooperació entre poders
públics i administracions. Açò significa una articulació adequada entre l’Estat i les CA, amb una clara participació
coresponsable d’aquestes en les institucions i en les polítiques estatals. Aquesta posició, que va ser expressada
per la direcció confederal davant de les institucions, segueix sent avui una necessitat i una reivindicació.
44
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
El llarg període de polítiques neoliberals ha afectat la qualitat i cobertura dels serveis públics, les seues formes
de provisió, els recursos i les dotacions pressupostàries que són condició de la seua millora, la seua solvència
i la professionalitat dels qui els atenen, el control i la participació ciutadana sobre aquests.
5. Sobre l’acció sociopolítica i la concertació social
CCOO PV ha impulsat l’acció sociopolítica, vinculant-la a la ferma convicció de ser sindicat de classe, capaç
d’inscriure les seues reivindicacions en una perspectiva general de reivindicació de drets ciutadans i de voluntat
de transformació social.
Tant des de les federacions com des de les unions hem intervingut davant de les institucions demanant
polítiques, serveis i instruments que atengueren les necessitats ciutadanes en àmbit autonòmic o comarcal (en
salut, educació, benestar, igualtat, habitatge, seguretat, etc.). També hem participat –més o menys activament i
segons les circumstàncies- en totes aquelles plataformes, coordinadores, taules o “Compromisos”, juntament
amb la societat civil organitzada amb el mateix objectiu, hem exercit una tasca de representació institucional
en els diferents consells de participació, o en denúncies i presentació de propostes que anaren en la direcció
d’una societat més cohesionada, participativa, democràtica i justa.
Per a CCOO PV la concertació social és un instrument important d’intervenció sindical. Amb aquesta volem
aconseguir del Consell i de la patronal la seua implicació en el desenvolupament de polítiques i d’estratègies,
compromisos concrets que afavorisquen l’ocupació estable i de qualitat, als nostres sectors econòmics,
l’economia social, l’educació i formació, la prevenció i la producció neta i sostenible, la integració de les persones
immigrants i de col·lectius en risc d’exclusió, el paper del sector públic i els serveis d’interés general.
Objectius
Continuar desenvolupant la concertació social d’acord amb els criteris de confederalitat establerts en la
part primera d’aquest mateix document. Seguir apostant-hi com un instrument i un espai de millora de les
polítiques econòmiques i socials, així com de canvi d’estratègies patronals. Centrar-la en les prioritats de
l’acció confederal i adoptar un format que facilite el seguiment, l’avaluació i la gestió dels acords que amb
aquesta s’aconseguiquen.
Participar activament en la definició dels criteris per a la concertació d’àmbit autonòmic que s’establisquen per
la direcció de CCOO en aplicació del pla d’acció del 9é Congrés, mantenint plena autonomia per a adaptar-los
al nostre àmbit i condicions.
Consolidar la concertació com el marc prioritari, no exclusiu, en què es concreta la dinàmica d’unitat d’acció
amb UGT PV.
Desenvolupar i millorar el paper de les organitzacions sindicals en el sociopolític amb una intervenció millorada
en el desenvolupament de la participació institucional.
Establir criteris confederals sobre l’acció sociopolítica i de participació, en les seues diferents expressions, de
manera que les organitzacions confederades disposen d’orientacions clares, puguem avaluar la seua eficàcia
i la seua rendibilitat sindical i millorar-la en el seu conjunt. Coordinar la nostra acció territorial.
Vincular la participació del sindicat en el sociopolític i institucional amb la participació de l’afiliació, de manera
que aquesta perceba també la utilitat de l’acció confederal.
45
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Actuacions i compromisos
Continuarem desenvolupant amb voluntat d’acord la via de la concertació social, insistint en el control dels
acords que s’aconseguisquen i en la participació social al voltant d’aquesta. Aquests acords haurien de ser
útils a les treballadores i als treballadors, a CCOO i a les organitzacions confederades.
Tant en la definició com en el desenvolupament posterior de les mesures i polítiques acordades participaran
d’una forma activa les organitzacions que formen CCOO PV, segons continguts i matèries.
Després del 9é Congrés, definirem els espais, criteris i recursos tant en l’acompliment de la participació
institucional, com en la participació social territorial (municipal, comarcal...), en la línia de participació de
les organitzacions per a aprofundir en la coresponsabilitat en la presa de decisions i establirem espais de
coordinació del treball respecte de les representacions més importants i consolidades. Respecte de l’àmbit de
l’Horta, establirem un pla coordinat entre la direcció confederal i la de les federacions.
Demanarem una actuació conseqüent dels governs, en particular del Consell de la GV, respecte del repte de la
segona descentralització i elaborarem un conjunt coherent de propostes entre la direcció confederal i la de les
unions intercomarcals, que estiga oberta així mateix a la participació de les federacions, pel que fa a sectors
de la seua competència.
6. El País Valencià com a Regió Europea. Els fons
estructurals i la negociació del Programa operatiu
La nostra confederació veu amb inquietud la falta d’impuls al projecte polític de la UE i les tendències cada
vegada més ultraliberals i neoconservadores instal·lades en les seues institucions, que estan trencant el
model social europeu. Les sentències del TJE, la proposta de noves directives, els escassos avanços en el
reconeixement de la Carta social i la falta de polítiques fonamentals estan erosionant la seua credibilitat. El
moviment sindical ha de reaccionar i la CES fer sentir la seua veu.
El paper del sindicalisme en àmbit internacional ha de reforçar-se i no només en àmbit estatal. L’acció sindical
internacional ha de tenir conseqüències en el pla de l’elaboració, de les orientacions pràctiques i de les
modalitats organitzatives, especialment en les federacions del PV.
La nostra comunitat autònoma ha participat activament en el Comité de les Regions i estem convençuts que
no hi hauran avanços polítics i socials en la UE si no van acompanyats d’avanços en l’anomenada Europa de
les Regions i en la dels ciutadans i les ciutadanes.
Al llarg dels últims anys hem reivindicat com a sindicats representatius en la concertació autonòmica un major
protagonisme i participació en el Pla de desenvolupament regional (PDR), en el Programa operatiu (POICV) i en
els comités de seguiment de l’aplicació dels Fons estructurals (FSE i FEDER), cosa que no va ser acceptada per
al període 2000-2006, traslladant la informació dels comités a través de Comité Econòmic i Social de la CV.
És cert que en aquest període el País Valencià ha millorat les seues ràtios sociolaborals en relació a altres
països i regions de la UE i que davant dels nous reglaments d’aplicació dels Fons Estructurals (2007-2013) la
nostra comunitat ja no és “objectiu 1”, sinó “Regió de Competitivitat”, la qual cosa comportarà una progressiva
disminució dels fons comunitaris i una major selecció d’objectius en els pròxims anys i, ara sí, els agents
socials participarem amb veu pròpia en els dos comités de seguiment del FSE i del FEDER com a membres
consultius permanents.
46
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
En aquest context cobra també importància l’experiència que hem realitzat en els últims anys, amb suport
de la nostra confederació i de la mateixa CES, de cooperació entre sindicats de cinc regions europees que
tenen signats protocols de col·laboració institucional entre si: el partenariat Regional Sindical. Treballant junts,
malgrat les dificultats, es genera juntament a un major coneixement, el desenvolupament incipient de treballs
comuns, amb implicació de les nostres organitzacions.
Objectius
Contribuir a la nostra iniciativa internacional des de les diferents estructures del PV.
Incorporar com a matèria important de concertació l’aplicació dels fons estructurals a objectius al PV, cosa
que significa elecció d’objectius i prioritats plurianuals, planificació d’accions i control sobre aquestes, a més
d’obtenir reconeixement i interlocució amb els ministeris corresponents com a organització representativa del
PV.
Continuar donant suport i consolidant el Partenariat Regional Sindical, amb una implicació més activa per part
de les organitzacions de CCOO PV, segons matèries.
Actuacions i compromisos
Incorporarem a la nostra reflexió i a les nostres pràctiques la dimensió internacional, tant en la perspectiva
organitzativa com d’acció sindical.
En els processos de concertació i en el seu seguiment procurarem conéixer, proposar i avaluar l’aplicació dels
fons europeus al servei dels nostres objectius més importants.
Quant al partenariat, estendrem en les organitzacions l’existència i la importància d’aquesta xarxa sindical
europea, aconseguint implicar les organitzacions federals i territorials en les seues futures trobades, depenent
de les experiències i matèries a abordar.
7. Sobre finançament autonòmic, coresponsabilitat
fiscal, gestió pública i serveis públics
El sector públic valencià té una importància estratègica per a CCOO del PV, perquè d’aquest depén la provisió
i el control dels serveis d’interés general, de dotacions i d’infraestructures, allò que tradicionalment hem
anomenat les distintes formes de “salari indirecte”... i també un gran nombre de treballadores i treballadors,
que sota distintes formes jurídiques, els atenen.
El sector públic en qualsevol de les nostres societats avançades és un factor fonamental de cohesió social i
de desenvolupament. Per açò hi mantenim una enorme preocupació, no només per una conjuntura econòmica
més difícil que requereix una intervenció pública major i conseqüent, sinó per les noves necessitats sorgides
dels canvis demogràfics, per l’orientació i gestió neoliberal dels governs i pel creixent endeutament que
caracteritza la situació financera de la GV i de les corporacions locals.
El País Valencià se situa en quart lloc entre les comunitats autònomes espanyoles en volum del pressupost
de despesa, després d’Andalusia, de Catalunya i de Madrid, però en darrer lloc quant a euros de despesa
47
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
no financera per habitant. Amb un recurs permanent a la gestió de deute públic, resultat d’utilitzar passius
financers (deute i/o préstecs) quan hi ha insuficiència dels ingressos no financers per a plantar cara a les
necessitats de despesa no financera. Tots els governs s’endeuten, però el més significatiu en el nostre cas és
el nivell d’endeutament del Govern valencià (en termes de deute/PIB ocupa el primer lloc amb el 11,4%).
El nivell de deute reflecteix la insuficient dotació que proveeix el model de finançament, la falta de realisme en
les prioritats de despesa, la incongruència de les polítiques (desfiscalitzadores, privatitzadores...) i la falta de
coresponsabilitat entre administracions.
L’autonomia i la capacitat d’autogovern no és possible ni viable sense suficiència i autonomia financera, és a dir,
sense una capacitat d’ingressos equiparada i dimensionada a les necessitats de despesa. La coresponsabilitat
fiscal significa descentralització tant de l’ingrés com de la despesa, de manera que qui és responsable de
gastar ho siga també d’assegurar l’ingrés, sotmetent-se a més al rigor de la gestió i al necessari control públic.
Un nou model de finançament ha de basar-se tant en la correcta avaluació de les necessitats reals, com en la
demostrada capacitat d’assumir responsabilitats.
L’orientació política, impulsada particularment pels governs conservadors, ha generat un enorme dèficit, tant
quantitatiu com qualitatiu, en els serveis públics i una desatenció greu de problemes estructurals de l’economia
valenciana.
Els efectes més immediats d’aquestes polítiques són que els serveis públics mantenen el nom i la seua
gratuïtat, en molts casos, però cada vegada més són prestats o gestionats pel sector privat, cosa que no
millora la seua qualitat, empitjora les condicions laborals, fa perdre control i transparència i, en definitiva,
transforma estructuralment el paper de les administracions i el seu compromís “públic”.
Objectius de CCOO PV
Reiterar el compromís de CCOO del PV en la defensa dels assumptes públics, intervenint en la concertació,
participant en el debat sobre pressupostos, reivindicant els drets ciutadans sobre serveis i prestacions.
Reforçar el paper de les federacions (de l’àrea pública, de pensionistes...), convergint des de la representació
institucional o amb la mobilització social, en un bon exercici de complementarietat confederal.
Treballar en un pla d’acció confederal, amb la participació i implicació de les organitzacions federals i territorials,
per a exigir una racionalització i millora dels serveis públics al PV.
Actuacions i compromisos
Exigirem responsabilitat pública oposant-nos a les privatitzacions dels serveis essencials, en les múltiples
formes en què açò es produeix. Hi defensarem la universalitat d’accés, que no haja seleccions discriminatòries,
ni de persones, ni de prestacions, ni de territoris; que la seua qualitat siga l’exigible qualssevol que siguen
les condicions de la seua prestació, que les necessitats socials no siguen instrumentalitzades al servei del
lucre privat, que les responsabilitats de governs i d’administracions no es desdibuixen, que es garantisca
als professionals, homes i dones que els serveixen, el ple reconeixement dels seus drets laborals, sindicals i
professionals.
Considerarem que la xarxa finançada amb fons públics tinga una consideració diferenciada i prioritària i que
tota aquesta estiga sotmesa al control de qualitat, de transparència, d’idèntics criteris de selecció i d’avaluació
de resultats.
48
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
1
2
3
4
5
6
En educació i ensenyament, impulsarem un Pacte Social per l’Ensenyament que ajude a donar-li unitat,
continuïtat i coherència, evitant canvis legislatius i institucionals de manera permanent. Defensarem la
creació d’una xarxa pública d’educació infantil de 0 a 3 anys i la promulgació d’una Llei que la regule.
Exigirem l’aplicació estricta de la Llei d’EPA i una consideració justa d’aqueixa xarxa en condicions,
recursos i infraestructures. Igualment apostarem per un marc estable de finançament de les universitats
públiques valencianes, que els permeta fer inversions de futur i adquirir autonomia financera. Seguirem
donant suport al desenvolupament i a la potenciació de l’ús social del valencià, en el doble vessant social
i educatiu.
En sanitat, demanarem el reforç de la xarxa d’atenció primària amb els recursos suficients, que es
mantinguen els programes de salut i es milloren l’atenció i la qualitat; que s’establisquen protocols
específics per a les malalties que la seua etiologia puga ser laboral; que s’augmente l’oferta de llits
hospitalaris públics i la inversió en tecnologia en la xarxa pública; un pla d’atenció i de cobertura a la salut
mental, amb dotacions i recursos; l’extensió i la creació d’unitats de cures pal·liatives; la racionalització
de la despesa farmacèutica; la revitalització de la participació ciutadana en salut i el desenvolupament
d’una Llei de qualitat.
En serveis socials, les tendències quant als serveis públics es mostren més cruament, en tractar-se de serveis
menys estructurats com un sistema i prestar-se en condicions de gran fragmentació, per això, tractarem
d’invertir la tendència creixent d’aplicar criteris de mercat, amb la consegüent deterioració de les condicions
laborals i la reducció, de fet, de la universalitat en l’accés a aquestes prestacions tan decisives per a la cohesió
de la societat valenciana. Insistirem en la Llei de renda mínima garantida de ciutadania i l’aplicació del nou
sistema d’atenció a les situacions de dependència. Demanarem un nova Llei de serveis socials i mesures que
afavorisquen la inclusió social.
En el conjunt de la funció pública valenciana considerem necessari i urgent establir un marc normatiu
i regulador (Llei de funció pública valenciana) que ordene i establisca límits, condicions i criteris, que
impedisquen que processos de descentralització funcional i competencial de les administracions diluïsquen
les responsabilitats d’aquestes davant de la ciutadania. Enfront del reiterat recurs a la creació d’ens als
quals se’ls encomanen funcions i competències de caràcter públic, però que, no obstant això, presenten
un règim jurídic singular, bàsicament de dret privat, situant-se al marge de les configuracions generals dels
organismes públics, hem de demanar les normes que preserven la responsabilitat i l’ocupació pública,
com a garanties també per a la ciutadania d’accés i exercici dels seus drets ciutadans. L’autoritat, la
planificació, l’avaluació i el control públics han de fer prevaler l’interés general sobre interessos particulars
i criteris de mercat.
8. Sobre polítiques socials
CCOO com a organització representativa i sindicat de classe, fem valdre la nostra legítima participació i
influència en la proposta i en el disseny de les polítiques socials, mitjançant la presa d’acords en aquesta
matèria davant de diferents governs. En els últims anys hem conquistat espais d’intervenció i de proposta
en els quals permanentment hem de seguir treballant per a atendre canvis i noves necessitats.
Dins d’aquesta comesa, CCOO s’ha obstinat en el sosteniment i en la millora del sistema de protecció social.
En una acció tenaç per a consolidar un consens polític sobre aquesta, sobre el principi de caixa única de
la seguretat social i del sistema de repartiment, de defensa de la contributivitat i separació de fonts, de la
convergència de règims especials en el règim general, amb voluntat de reforma permanent per a corregir
desviacions i oposant-se a reduccions de les cotitzacions socials amb l’excusa que hi ha la dotació del fons
de reserva. CCOO del PV comparteix aquesta preocupació i aquest objectiu.
49
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
1
2
3
4
5
6
7
8
9
En aquests últims quatre anys ha pres especial rellevància la protecció social a les situacions de
dependència, des de la responsabilitat pública. El paper de CCOO ha sigut decisiu i rellevant per a
aconseguir aquesta reivindicació i que haja sigut arreplegada en la Llei 39/2006 com un dret subjectiu
al nostre país.
La implantació adequada d’aquest sistema de protecció social al País Valencià, incorporant-lo en la Llei
autonòmica de serveis socials, de manera que es garantisca la responsabilitat pública sobre la suficiència
i qualitat dels serveis i prestacions, així com sobre la qualitat de l’ocupació, la seua professionalització i les
millores en les condicions de treball de treballadors i treballadores d’aquest àmbit, és una de les comeses que
en els propers anys prendrà especial rellevància en el nostre quefer sindical.
L’accés a l’ocupació, i especialment la incorporació al mercat ordinari de treball de les persones que amb més
facilitat són expulsades o no admeses en aquest (amb discapacitat i amb el risc d’exclusió), és altre objectiu
permanent de la nostra organització.
Qüestió especialment rellevant per a CCOO-PV a l’hora d’establir els nostres objectius, elaborar les nostres
propostes i dissenyar estratègies en matèria de política social és el model des del qual es configuren, que serà
determinant no només per al reconeixement i exercici real d’aqueixos drets, sota les garanties i responsabilitats
públiques, sinó que a més, el disseny de les polítiques socials configura un determinat mercat laboral, un marc
de relacions laborals i condiciona la qualitat de l’ocupació.
Objectius generals
Influir en el disseny i contingut de les polítiques socials que el Govern valencià desenvolupe, de tal manera que
s’avance en la conquesta de drets per a les persones, en la cobertura de necessitats socials i tot això amb les
necessàries garanties i responsabilitats públiques sobre la qualitat i l’adequació dels serveis, la suficiència i
qualitat d’ocupació que es genera.
Adequar, dins del marc organitzatiu i estructural de l’organització, l’espai que permeta la planificació
estratègica de les actuacions sindicals en matèria de política social. De tal manera que, atesa la
transversalitat dels seus continguts i la necessitat del seu tractament integrat, les federacions i secretaries
implicades, juntament amb les organitzacions territorials, establisquen objectius comuns i estratègies
compartides.
Treballar pels drets socials i laborals dels treballadors i de les treballadores adscrits als règims especials de
Seguretat Social, amb major significació al PV (REASS, RE de les empleades de llar), perquè es camine cap a
la convergència en el Règim General de la Seguretat Social.
Actuacions i compromisos
Impulsarem mitjançant la nova llei autonòmica de serveis socials la configuració un Sistema de protecció social
integrat, que l’Administració ha d’ordenar en el seu conjunt i sota la seua responsabilitat. On han de quedar
garantits determinats drets en l’àmbit normatiu i de planificació, d’una banda, i d’una altra, la responsabilitat
pública sobre la provisió i gestió de serveis i prestacions, la seua inspecció i control.
Participarem i donarem seguiment específic de la implantació del SAAD a la Comunitat valenciana. La seua
inclusió en la Llei autonòmica de serveis socials i altres normatives, ha d’incloure les millores que siguen
objecte del nivell addicional de finançament que correspon a la nostra comunitat autònoma.
50
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Analitzarem el mercat de treball configurat en el sector de serveis socials. Elaborarem propostes i demanarem
participar en les normes autonòmiques.
Demanarem participar en l’elaboració de la norma autonòmica que regule els criteris de qualitat en l’ocupació
per a l’acreditació de les empreses que operen en atenció a la dependència i en el seguiment i control del
seu compliment. Tractarem d’estendre l’aplicació d’aquests criteris i la seua concreció a l’acreditació de les
empreses que operen en la resta de Serveis Socials.
Mantindrem la reivindicació de la Llei de renda garantida de ciutadania per al seu reconeixement com a dret
subjectiu, i exigirem la responsabilitat de les diferents administracions publiques implicades, en la planificació
de l’oferta de programes i mesures d’inserció sociolaboral, que garantisquen la seua adequació i suficient
cobertura en el conjunt del territori del País Valencià. Prenent especial importància en aquest aspecte, el
desenvolupament de la Llei autonòmica d’empreses d’inserció.
9. L’urbanisme i l’habitatge com a factors de
desenvolupament social i econòmicL’evolució històrica de les polítiques urbanístiques al País Valencià mostren falta de coherència i
coordinació, per haver sigut concebudes com a accions al servei d’objectius polítics, econòmics i
socials distints i inconnexos. Les successives reformes legals han emmalaltit sempre de falta de voluntat
d’ordenació del territori i del desenvolupament urbà, partint d’una concepció molt garantista dels drets
de la propietat i desdibuixant altres aspectes més socials, que són remesos a accions complementàries
i compensatòries.
Les conseqüències d’aquest model d’urbanisme han sigut l’ocupació indiscriminada i desordenada del territori,
la forta especulació en sòl i habitatge, el gran protagonisme de la iniciativa privada i la permanent pressió sobre
les normes i regulacions municipals.
L’urbanisme haguera de ser tractat com un dret ciutadà i com un deure dels poders públics. A aquest fi la
norma bàsica estatal, que regule l’estatut de la propietat, i tota la legislació autonòmica haguera de partir
d’aquest dret i establir les tècniques necessàries per a garantir l’oferta adequada a les necessitats, a través de
sistemes de promoció de sòl i habitatge que donaren prioritat al dret social enfront de la concepció protectora
del dret de la propietat del sòl.
La reactivació immobiliària que es produeix a Espanya des de la segona meitat de la dècada de 1990, al mateix
temps que impulsa el paper del mercat com a proveïdor d’allotjament i afebleix la intervenció del sector públic,
contribueix a reforçar la consideració de l’habitatge com a bé d’inversió i d’especulació en detriment del seu
valor social. Aquest cicle expansiu ha canviat de signe a partir de l’any 2007 com a conseqüència de la crisi
generalitzada del sector immobiliari.
L’accés a l’habitatge ha sigut un dels principals mecanismes generadors de segregació social i espacial.
Avui, l’habitatge o, més pròpiament, la impossibilitat de posseir-lo, s’ha convertit en factor d’exclusió que
aprofundeix en la precarietat vital d’aquells grups i col·lectius que ja pateixen la precarietat laboral.
Allò que sembla cada vegada més clar és que els mecanismes possibles per a fer realment efectiu el dret
a l’habitatge són, o regular el sòl públic perquè no passe a privat, o a través d’un parc d’habitatge públic
consolidat.
51
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
Objectius
Establir un debat sobre el model territorial que volem per a arribar a una gran acord social quant a l’ordenació
territorial i al model urbanístic que defensem.
Garantir el dret a l’habitatge, la millora de les polítiques de sòl per a habitatge protegit, garantir l’accés a
l’habitatge a totes les persones i apostar per la rehabilitació i el lloguer. Desenvolupar el Pacte per l’habitatge
al País Valencià.
Reforçar el paper actiu de CCOO PV com a promotor d’habitatge social.
Actuacions i compromisos
Fomentarem un debat permanent i estable en l’àmbit institucional de participació per recuperar la funció
social de la propietat, amb un règim del sòl que garantisca la justícia social al servei dels anteriors
drets.
Promourem la participació real i organitzada de la societat en matèria d’habitatge per a fer efectiu el dret a
aquest i al servei de l’interés general.
Donarem suport a canvis normatius en la legislació urbanística del País Valencià que vagen en aquesta
direcció.
Demanarem que el centre de les polítiques públiques d’habitatge siga la reducció de l’esforç salarial, en lloc de
centrar-lo únicament en una genèrica reducció de preus. Per a això, demanarem la mobilització de sòl protegit
que cobrisca les necessitats d’habitatge de protecció pública.
Insistirem en el foment del lloguer a preus assequibles com a alternativa a la compra i en la necessitat d’un pla
de rehabilitació d’habitatge integral amb eficiència energètica i qualitat.
Exigirem la reorientació del model de despesa pública en habitatge ja que pivota sobre deduccions fiscals (que
en tot cas haurien de ser modulades), de manera que s’incremente la despesa pública directa.
Promourem l’actuació de les cooperatives d’habitatge, potenciant la reserva exclusiva de sòl per a aquestes
en les adjudicacions de sòl públic, incorporant la matèria d’habitatge i de sòl en els plans de treball de les
organitzacions de CCOO PV i en la concertació en l’àmbit local mitjançant convenis en suport de GPS-Vitra.
Definirem el nostre model de pla d’habitatge i objectius de treball.
10. Sobre la immigració
El País Valencià és la tercera comunitat autònoma amb més presència de població estrangera. El 60 % és
d’origen europeu i es tracta de persones que estan fora del mercat laboral. El 40% restant és immigració
laboral que treballa principalment en serveis, construcció i agricultura, i es dóna així una forta mobilitat
laboral des dels sectors de primer ingrés cap a ocupacions en serveis o en la indústria. Les seues condicions
d’ocupació i de treball són més precàries respecte de les dels autònoms (falta de drets, major temporalitat,
salaris més baixos, ocupació de baixa qualificació, major penositat i perillositat, entre altres) i amb freqüència
són resultat d’estratègies de discriminació.
52
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
El País Valencià ocupa el primer lloc en estimació d’irregularitat documental entre la població estrangera,
que contribueix a una major incidència de la laboral (des de l’economia informal o submergida fins a altres
formes més extremes d’explotació laboral). La cosa ben certa és que els indicadors de mercat de treball de la
immigració laboral mostren característiques pròpies i la fa especialment vulnerable a la situació de crisi (per la
major taxa d’atur, menor accés a prestacions, etc.).
La nostra actuació en l’actual context soci econòmic ha d’estar marcada per tres orientacions: La lluita contra
l’economia submergida, l’eliminació de les discriminacions en l’àmbit laboral i propiciar una bona integració
social. És a dir, facilitar l’accés als seus drets laborals, socials i cívics, a més de lluitar contra tota forma de
discriminació, xenofòbia o racisme.
Objectius
Abordar el fet migratori des de l’escrupolosa defensa dels drets humans inalienables, demanant un
marc jurídic i polítiques d’immigració que permeten regular els fluxos migratoris amb plenes garanties,
al mateix temps que s’implementen polítiques d’inversió i de cooperació al desenvolupament amb els
països d’origen.
Controlar les condicions laborals, evitant tota forma de discriminació. Generar instruments que objectiven
l’aportació necessària de la immigració laboral tant en el assumptes econòmics, com en els socials i
culturals.
Sensibilitzar la representació legal dels treballadors i les seccions sindicals d’empresa, perquè facen
complir les normes laborals, intervinguen activament en els conflictes i exercisquen una adequada
mediació laboral.
Comprometre en les negociacions col·lectives i en la concertació social regulació, garanties i recursos per a una
adequada integració. Prestar especial atenció als serveis necessaris per a la població immigrada (educació,
sanitat, habitatge, serveis socials i d’assessorament, assistència jurídica...).
Facilitar la integració de treballadors i treballadores immigrants en la dinàmica sindical (afiliació, representació,
formació...). Desenvolupar una formació adaptada, materials i propostes didàctiques, programacions,
metodologies... que sensibilitzen l’actiu sindical i els mateixos immigrants.
Actuacions i compromisos
Mantindrem en la concertació social una mesa tècnica específica per a atendre la problemàtica de la població
immigrada.
Ens oposarem activament a mesures discriminatòries siguen d’origen europeu, estatal o autonòmic.
Desenvoluparem nous instruments per a atendre la problemàtica de la immigració en el medi laboral.
Ens marcarem objectius en matèria d’afiliació i de representació de personal immigrant.
Continuarem desenvolupant una acció específica dirigida a les empleades de llar i persones en serveis de
cura, amb forta presència de dones immigrants, sabent que aquesta circumstància ens pot permetre incidir en
la regulació col·lectiva d’un sector d’economia informal o submergida.
53
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
1
2
3
4
5
6
7
8
9
11. Sobre cooperació sindical al desenvolupament
Per a CCOO PV la solidaritat internacional i la cooperació sindical per al desenvolupament són objectius
importants i inseparables de la dimensió internacional de la nostra acció sindical i de la nostra concepció
transformadora de la societat, que mai com ara s’ha mostrat vertebrada com un sistema global.
Avui el món en “polaritats” és ben distint al de fa tot just alguns anys. L’aparició de països emergents, Xina
i altres països asiàtics, conjuntament amb el continu creixement –però desigual- d’Amèrica llatina i el cada
vegada més important espai econòmic i geopolític que és el Mar Mediterrani, fa que consolidem les actuacions
i els projectes de cooperació internacional per al desenvolupament a través de la Fundació Pau i Solidaritat.
CCOO del PV ha d’articular la seua acció en aquest camp de manera coordinada amb la confederació de
les CCOO, per a definir prioritats i integrar el seu principal instrument, la Fundació “Pau i Solidaritat” en
la xarxa confederal de fundacions. En aquest enfocament caldrà tenir en compte la nostra experiència de
cooperació desenvolupada a Amèrica Central, el Carib i la conca mediterrània. Igualment les accions comunes
i campanyes que la Confederació impulsa pel treball “decent” o els “objectius del mil·lenni”, que també hem
desenvolupat al PV.
La participació de CCOO PV juntament amb altres ONGD en el Consell Valencià de Cooperació reforçarà
el nostre paper d’agent de cooperació valencià ja reconegut en la nova Llei de cooperació internacional
per al desenvolupament, que amb notable retard i escassa participació, finalment arreplega aquesta
important reivindicació nostra. En aqueix reconeixement va implícit també l’important paper que juguen
les organitzacions sindicals amb les quals establim llaços de col·laboració. Així succeeix amb les
organitzacions implicades en el projecte ISAAC de formació de delegades i delegats en salut laboral dels
països centreamericans.
Objectius
Continuar desenvolupant els projectes definits per la Confederació, relatius a treball decent i objectius del
mil·lenni, per la pau i altres... implicant als treballadors i a les treballadores, i especialment a la nostra afiliació,
juntament amb la societat en general.
Participar activament en el desenvolupament del nou marc normatiu, comprometent la Generalitat en les
polítiques de cooperació, en els objectius de l’ONU i en el suport al moviment representatiu d’ONGD. I definir
la nostra intervenció amb la participació de les organitzacions de CCOO PV i de la Fundació Pau i Solidaritat.
Actuacions i compromisos
Treballarem per a la signatura d’un Conveni de cooperació sindical per al desenvolupament, de caràcter i
durada plurianual amb la GV, que complemente aquelles accions adoptades en àmbit confederal i que servisca
de suport al sindicalisme internacional.
Desenvoluparem projectes de sensibilització sobre la globalització econòmica i social, les seues conseqüències
laborals i socials, dirigits a l’afiliació, als treballadors i a les treballadores valencianes.
Implicarem totes les organitzacions en la Fundació de Pau i Solidaritat, perquè contribuïsquen a definir
prioritats, continguts i formes d’organització, per a la millora de la nostra acció sindical internacional, el treball
de la Fundació i la bona execució i resultats dels projectes.
54
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
1
2
3
4
5
6
7
8
9
12. Les polítiques d’igualtat laboral, en la societat i en
el nostre sindicat
Assolir una participació de la dona, real i igualitària, requereix l’esforç conjunt de tota la societat i també
de la nostra organització sindical. Per això, la principal tasca que ens hem de marcar el conjunt del
sindicat és avançar cap unes bones condicions d’ocupació, de treball i de vida, que garantisquen la
igualtat entre homes i dones. Açò passa per impulsar i desenvolupar la igualtat d’oportunitats mitjançant
accions positives, així com per combatre les discriminacions que hi ha i els obstacles que ens impedeixen
avançar cap a la paritat.
Uns indicadors per a nosaltres fonamentals són els de mercat de treball. A més d’influir en el canvi d’estratègies
empresarials en la seua gestió tradicional de la mà d’obra, hem de negociar i aconseguir polítiques actives
que milloren les condicions de les dones, mitjançant actuacions específiques que reduïsquen els nivells de
segregació ocupacional i discriminació salarial.
Objectius
Promoure la igualtat en l’ocupació i combatre la discriminació laboral, contribuint a eradicar qualsevol forma
de discriminació de gènere al PV.
Fomentar la incorporació i participació de les dones en el sindicat tendint a la paritat.
Actuacions i compromisos
Donarem especial atenció a la negociació col·lectiva i a la concertació social, per a impulsar la inserció i
l’estabilitat de dones en el mercat laboral i eliminar les discriminacions, per promoure la conciliació entre la vida
laboral, familiar i personal, millorar l’aplicació de la Llei orgànica d’igualtat i eradicar qualsevol tipus de violència.
Açò exigeix que assessorem i formem la nostra representació sindical en negociació no discriminatòria i la
implantació d’accions positives. Però, a més, que promoguem la participació de dones en la negociació o en
la concertació i en altres formes de representació institucional.
Realitzarem un seguiment particular de les dades de mercat de treball relatius a les dones en general i de
col·lectius concrets, vetllant per l’aplicació d’incentius a la contractació de dones, especialment en el cas de
col·lectius més vulnerables, promovent alhora accions de formació per a millorar la seua capacitat d’inserció
en els sectors que estan subrepresentats.
Impulsarem la prevenció enfront dels riscos laborals específics que afecten les treballadores, elaborant
protocols d’actuació àgil en els casos de violència de gènere.
Tractarem d’incrementar l’afiliació i la representació de dones en les empreses, en els òrgans de
representació unitària, sindical i en les estructures del sindicat. Garantirem la seua participació i
representació en els processos congressuals i delegacions de forma proporcional al nivell d’afiliació
femenina i tendint a la paritat.
Tindrem cura i garantirem la presència de dones en els actes públics del sindicat i que les nostres comunicacions
siguen respectuoses de la diversitat i no sexistes.
55
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
1
2
3
4
5
6
7
8
9
13. La joventut en el pla estratègic de CCOO PV
Les estratègies diferenciades de gestió de la mà d’obra han produït una real segmentació de condicions
laborals en el mercat de treball. Un dels grups clarament afectats per condicions més precàries és de les
persones joves. Aquesta precarietat no els permet consolidar un nivell d’ingressos, de professionalitat,
d’estabilitat en l’ocupació i planificar el seu futur, integrar-se en la vida social satisfactòriament i exercir els
seus drets de ciutadania.
El sindicat, exercint una tasca de representació d’aquest divers grup, ha d’exigir un canvi d’estratègies
empresarials que pose en valor la seua aportació, demanar polítiques adequades a les seues necessitats a la
GV i a les institucions, així com adaptar la nostra estratègia sindical a aqueixa diversitat.
Objectius
Promoure la igualtat de tracte en condicions d’ocupació i de treball per als joves, eliminant la discriminació,
directa o indirecta, en matèria d’ocupació, treball, salaris, accés a la formació, promoció de la carrera
professional, etc. I promoure condicions socials que facen possible la seua autonomia i emancipació.
Exigir de l’Administració polítiques integrals de joventut; l’elaboració d’un Pla jove, revisant els anteriors i una
Llei integral de joventut pactada amb el moviment associatiu juvenil, mitjançant la qual es reconeguen òrgans
de participació, consells de joventut i drets.
Potenciar l’organització dels joves en totes les organitzacions, facilitant-los ésser protagonistes de la seua
problemàtica específica, com a espai organitzatiu vinculat als òrgans de direcció, donant-los suport i integrant-
los en la dinàmica sindical de cada organització.
Actuacions i compromisos
Pararem esment des de les organitzacions i estructures del sindicat als col·lectius prelaborals de manera
organitzada i coordinada: impulsant un programa sistematitzat d’intervenció socioeducativa en els
centres d’estudi, determinant els continguts adaptats als col·lectius d’estudiants i en col·laboració amb
les federacions afectades per la relació entre els estudis i el desenvolupament professional; establint
quan siga possible acords de col·laboració amb la universitat, instituts, etc. Igualment, atendrem les
situacions de treball que no hi ha relació laboral formalitzada (personal becari, investigador, en pràctiques,
en voluntariat, en formació).
Mantindrem els protocols de col·laboració amb altres estructures de joventut en unions regionals o
confederacions de CCOO, potenciant la cooperació i la solidaritat entre les diferents estructures, actualitzant
els seus objectius, revisant els seus continguts i les accions a portar a terme. Especialment pels resultats
obtinguts “l’A 3 bandes” amb “Acció Jove” de la CONC i de Balears.
Impulsarem la participació institucional de joventut, potenciant la presència en l’IVAJ, reforçant el teixit social
a través dels consells locals, amb el conjunt del moviment associatiu i traslladant les nostres propostes i
reivindicacions.
Elaborarem un pla estratègic per a rejovenir les estructures, consensuat amb les organitzacions i aprovat pels
òrgans, que passarà necessàriament per la formació de quadres.
56
9é co
ngré
s
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
14. La formació sindicalLa formació sindical ha quedat caracteritzada en la part d’aquesta ponència en la qual s’han definit els elements
estratègics que durant el pròxim període contribuiran a l’enfortiment i al desenvolupament organitzatiu.
Aquest plantejament estratègic consolida el treball que en matèria de formació sindical fem des de CCOO PV i
estableix, d’una manera nítida, la perspectiva des de la qual es desenvoluparà, en el marc de l’escola sindical
de CCOO PV, la formació sindical durant els pròxims anys.
No obstant això, precisament per la dimensió organitzativa que des del 8é Congrés va cobrar la formació
sindical i per la necessària implicació de diferents àrees de responsabilitat sindical de les diferents estructures,
tots i totes som conscients de les dificultats reals per a desenvolupar de la manera més adequada una formació
que millore significativament la capacitat sindical de tot el nostre actiu.
És per això pel que es fa necessari actualitzar el diagnòstic de les principals dificultats que existeixen per a
continuar el desenvolupament de l’estratègia en matèria de formació sindical i que la mateixa organització ha
detectat a través de les persones que directament treballen el dia a dia de la formació sindical en les diferents
organitzacions confederades. A partir d’aquest diagnòstic s’han definit els objectius i les prioritats de la nostra
acció sindical en matèria de formació en el marc del nostre programa d’acció.
Objectius
Impulsar el model de formació confederal, considerant les especificitats i el treball realitzat, aprofundint en el
desenvolupament de la proposta metodològica i la seua imbricació en l’estructura organitzativa. Potenciar el
paper de “l’Escola Sindical Ramon Paredes”.
Establir mecanismes de planificació de la formació sindical de manera que es puguen vincular itineraris
formatius per als diferents col·lectius que formen l’actiu de la nostra confederació. Caracterització de la funció
estratègica de la formació sindical.
Potenciar el seguiment de la formació sindical i la participació de les diferents estructures en el desenvolupament
dels respectius plans d’acció amb la vinculació de recursos dels quals es disposen en el fons de formació.
Garantir l’avaluació, eficàcia i eficiència de la formació sindical.
Establir els mecanismes d’informació que permeten el seguiment i la gestió de les competències del nostre
actiu sindical.
Actuacions
Impulsarem una formació sindical en competències que complemente la formació en coneixements.
Desenvoluparem experiències de teleformació sindical amb vinculació a la universitat.
Tendirem que la formació sindical servisca també per a reforçar processos de mobilitat o per a assumir noves
responsabilitats sindicals.
En la mesura que siga necessari i s’acorde per les organitzacions implicades, estudiarem la via de donar suport
de finançament a la formació sindical a través de les mesures i dels plans de formació per a l’ocupació, o de
reciclatge i d’actualització de coneixements, que ho permeten.
57
amb
parti
cipa
ció,
dec
idim
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
1
2
3
4
5
Reforçarem la formació sindical bàsica de representants unitaris i sindicals en tots els sectors, atenent les
especificitats de l’àrea pública i establint mecanismes de complementarietat.
Unirem la formació sindical a una política de creixement, millora, renovació i eficiència organitzativa.
L’aprofitament de recursos fàcilment accessibles de les institucions acadèmiques o de persones qualificades
de dins i fora de l’organització hauria de ser un objectiu de l’escola R. Paredes i de la mateixa FEIS.
Aquesta última, la Fundació d’Estudis i Iniciatives Sociolaborals (FEIS), ha de continuar ocupant una tasca
d’instrument per a aprofundir en l’evolució del món i en les cultures del treball, enfondint en la nostra tradició i
model sindical, permetent-nos reflexionar sobre els seus canvis, facilitant-nos un espai de debat i enriquiment
amb l’aportació de persones expertes i constituint per a nosaltres una plataforma també de presència i
projecció pública de la Confederació del PV.
Ha desenvolupat durant l’últim període una intensa i prolífica activitat en diferents plans de treball que s’aproven
en el patronat. Encara que cal seguir donant-los continuïtat, en el proper mandat els objectius prioritaris de la
FEIS haurien de centrar-se en el desenvolupament d’instruments que permeten la divulgació i l’accés web al
coneixement dels fons de l’Arxiu i de la Biblioteca, així com la resta de les activitats i iniciatives que la Fundació
desenvolupa, o que la Confederació li encomane.
