30-40 Livingstone

  • View
    229

  • Download
    13

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Dossier de premsa

Transcript

  • 30/40, LIVINGSTONE

  • TEATRE GESTUAL 30/40, LIVINGSTONE

    SERGI LPEZ I JORGE PIC Dissabte 11 de febrer a les 21h Preu: 28/16 Durada: 55 min

    Intrprets i posada en escena Sergi Lpez i Jorge Pic Illuminaci Lionel Spycher Msica Oscar Roig Tcnic de llums i so Pep Arum Regidor Pepe Mir Producci Xochitl de Len Coproducci Setze Fetges Associats SL, Ring de Teatro i Festival Temporada Alta 2011 L'any 2005, la parella formada per Sergi Lpez i Jorge Pic, que s'havien conegut anys abans a l'escola parisenca del mestre Jacques Lecoq, va estrenar un dels grans xits del teatre catal dels darrers anys, el monleg d'humor Non solum. Lpez i Pic ara presenten 30/40, Livingstone, una creaci, direcci i, aquesta vegada, interpretaci, conjuntes que es va estrenar al Festival Temporada Alta 2011. Un home contemporani, xerraire i contradictori, forosament insatisfet decideix deixar-ho tot i marxar lluny en busca de grans aventures. All s trobar amb un animal que li revelar coses de si mateix.

    Amb la collaboraci de:

  • Presentaci

    La arena, la mesa de naipes, el crculo mgico, el templo,

    el escenario, la pantalla, la pista de tenis, el tribunal

    de justicia son todos, en su forma y en su funcin,

    terrenos de juego, esto es: lugares prohibidos, aislados,

    vallados, consagrados, en los que prevalecen reglas

    especiales. Todos ellos son mundos temporales dentro del

    mundo ordinario, dedicados a la representacin de un acto

    aparte.

    Johan Huizinga,Homo Ludens.

    Fotografia: David Ruano

  • El director ha dit 30/40, Livingstone s un espectacle d'humor, tennis i antropologia. Un elogi a la dialctica entre el gest i la

    paraula. Sergi Lpez aporta la dicci i la contradicci, encarna els esdeveniments i les situacions de l'obra, els

    dna resposta amb la paraula o actuant en el silenci i Jorge Pic omple l'espai amb impressions corporals,

    records mmics, gestos i moviment. Aquest treball des de dos plans diferents produir un desequilibri interessant.

    Ens movem entre la crnica i el relat de la fascinant trobada entre un animal (que reuneix les qualitats veritables i

    imaginries de l'sser hum) i un home que s'interroga sobre el seu comportament. Mirar, percebre, comentar,

    emocionar, posar-se preguntes, escoltar el silenci. s un estudi psicolgic a travs del gest i les actituds de certs

    comportaments: On anem quan caminem? Caminar, seure, estar estirat sn posicions de l'home i l'animal, per

    tamb, com b ens ensenya Elias Canetti en el seu llibre Massa i poder, sn aspectes del poder: "L'orgull de

    l'home que est dret es funda en la sensaci de ser lliure i no necessitar cap tipus de suport (...) qui porta llarga

    estona de peu manifesta certa capacitat de resistncia." Resistncia? Aquesta paraula ens ressona al Sergi i a mi:

    humor, riure i resistncia, sn els eixos d'aquest espectacle. Perqu, senyors del pblic i altres assemblees...

    A qu estem jugant? Al tennis? Llavors la vida s una partida, la vida s competici, triomf i trofeu (qui sap si la

    cornamenta del nostre animal ser lliurada com trofeu un cop mort). Si vas 30,40, en tennis, vol dir que ests a

    punt de perdre el joc, (o que has de donar la volta al resultat) Quines sn les regles del joc? Hi ha la lnia, que no

    es pot trepitjar. Hi ha una cadira on es pot descansar i des d'on tamb es pot planejar una revoluci. En els jocs

    senars canviem de camp, com si ens convidessin a posar-nos al lloc de l'altre i a veure les coses des d'una altra

    perspectiva. Hi ha tot un batall de gent al nostre servei: aplegapilotes, liniers, netejapistes, nois que et donen

    tovalloles i aigua. Mai no diuen res per segur que tenen la seva opini del que est passant. I desprs hi ha

    l'rbitre, que est al capdamunt i que sovint diu "time", temps ... temps, quant de temps ens queda? A nosaltres

    ens agrada jugar ms en terra batuda que en herba; l'herba s per a les vaques. Juguem des del darrere, com el

    gran Bjorn Borg, i noms anem a la xarxa per donar la m al final del partit. Visca la terra batuda! Valncia, la

    meva terra batuda. Joc, punt, mort sobtada, falta de peu... regles i ms regles... Podem botar? Pel que sembla per

    tot arreu al voltant nostre s'estan produint canvis que suggereixen que tota la nostra forma de vida est passant ja

    a ser part de la Histria, per estem lligats encara per la creena que el futur ser una versi millorada del

    present. I mentrestant, segueixen les festes, el cctel i les adulacions a la zona VIP dels tornejos de tennis, tot

    molt PeoPle. I la paraula que cada minut apareix en els partits, cridada des del ms profund de la gola: "NO!" (En

    altres pasos "out", "fora") I per qu no? Qui va inventar les paraules? Per a qu les usen. Per qu hi ha paraules

    el significat de les quals desconeixem o que ja no signifiquen el mateix que abans? Poincar diu que "Si

    conegussim les lleis de la vida ens quedarem parats de veure qu senzilles que sn". Ens fascina la capacitat

    de l'humor de mirar les coses com si fos la primera vegada, trobar l'humor en un partit de tennis, mirar un animal i

    analitzar el seu comportament.

  • Les hores compartides amb l'animal es convertiran en un cam de revelaci i autoconeixement per al nostre

    Livingstone, ja que moltes vegades quan parlem dels altres estem parlant de nosaltres. Ens importen els

    motius de la gent, per el que atrau l'ull en teatre s com ens comportem. Des de la seva privilegiada talaia,

    la mirada cap a l'altre, el nostre explorador descobrir que el mn s ple de regles i prohibicions. I que les

    prohibicions no es poden desobeir, o s? Igual que desobea John McEnroe cada vegada que sentia la

    paraula "no". Ens atrau l'antagonisme (explorador versus animal, jugador versus jugador) i ms ens atreu el

    conflicte ja que sense ell, no hi ha canvi social. No estem parlant de violncia, de tirar pedres, de fabricar

    explosius, de cridar imbcil l'rbitre, de tirar avall les tribunes des d'on sasseuen els poderosos amb un

    martini a la m, sin d'humor. 30/40, Livingstone, silenci, quiet please, silenci... comena el joc.

    Jorge Pic

  • Sergi Lpez i Jorge Pic: vides paralleles

    Sergi Lpez i Jorge Pic es van conixer a Pars lany 1990, mentre estudiaven a lescola del mestre

    Jacques Lecoq. Abans dentrar en aquesta escola, Sergi ja havia tingut experincia amb el teatre de creaci

    amb Toni Alb, i Jorge havia estudiat art dramtic i filologia anglesa. A lescola, Sergi coneix i collabora amb

    Manuel Poirier, una complicitat que els du a fer vuit pellcules junts, entre les quals destaca Western, la

    pellcula que va fer que el gran pblic el descobrs com a actor de cinema. Per la seva banda, va ser

    Philippe Genty qui va descobrir Jorge a la mateixa escola i el va incorporar a la seva companyia. La seva

    collaboraci va fructificar en espectacles que donarien la volta al mn, com ara Voyageur Inmobile.

    Mentre, Sergi es va creuant amb directors com Stephen Frears, Miguel Albaladejo, Ventura Pons o Samuel

    Benchetrit, i va creant un estil dactuaci sincer i lliure. Jorge comena a compaginar els seus treballs com a

    actor de teatre amb la direcci descena grcies a lactor francs Damien Bouvet, amb qui crea tres

    espectacles per a tots els pblics. Aquestes lnies paralleles es tornen a creuar a lescenari complint-se el

    somni del seu mestre Jacques Lecoq, que era que els seus alumnes reintentessin la realitat en un teatre de

    creaci viu i popular, lligat al misteri de la vida.

  • Currculum direcci i interpretaci Sergi Lpez

    Va nixer el 22 de desembre de 1965 a Vilanova i la Geltr (Barcelona). Actor catal, Sergi Lpez i Ayats va

    estudiar interpretaci al Teatre del Tret, i acrobcia a El Timbal, a Barcelona. Del 1990 al 1992 es va traslladar

    a Paris, per estudiar a lcole International de Thtre Jacques Lecoq. s all on sinici la relaci professional

    amb en Jorge Pic.

    Teatre

    2005 Non Solum. Monleg de creaci, dirigit per Jorge Pic. Estrena al festival Temporada Alta de Girona el 10 de

    novembre del 2005.

    2005 Llenties i marab dEscarlata Circus creaci i posada en escena. 1993 Fins al fons, espectacle de creaci sota la direcci de Toni Alb, distingit amb el Premi de la Crtica de

    Barcelona.

    1991 Fa de pallasso a lespectacle de circ de carrer Malakas dEscarlata Circus, i un any desprs sencarrega de la

    posada en escena de Velcru Prupulsu, nou espectacle de la companyia:

    1986 Crea i actua a Brams o la kumdia dels errors, dirigit per Toni Alb. 1982 Fa Els Pastorets per primera vegada. Diversos autors i diferents personatges. Fins al dia davui

    Cinema

    Va comenar a destacar amb el director Manuel Poirier, amb qui va debutar interpretant un emigrant espanyol a

    Frana a Le petite amie dAntonio (1992). Amb Poirier, coincidir en mltiples ocasions durant tota la seva

    trajectria professional, entre elles la campagne (1995), Marion (1997), Western (1997, nominat al premi

    Csar al millor actor promesa, i Premi del Jurat a la Selecci oficial de Cannes). Grcies al seu protagonisme a

    Harry, un amigo que os quiere (2000), Sergi aconsegueix el Csar al millor actor protagonista, i el premi al

    millor actor europeu de lany. Altres ttols de la seva filmografia sn: Lisboa (1997) dAntonio Hernndez, Une

    Liaison Pornographique (1999),de Frdric Fonteyne, Dirty Pretty Things (2002), thriller realitzat pel britnic

    Stephen Frears o El laberinto del Fauno (2006), de Guillermo del Toro, Petit Indi (2008) de Marc Recha, Map of

    Sounds of Tokio (2009) de Isabel Coixet, Pa Negre (2010) de Agust Villaronga.

    FILMOGRAFIA 20