Història del Món Contemporani.1r Batxillerat.

INS JOSEP BRUGULAT

- Què és? Canvi qualitatiu d’abast universal que suposa la transformació de les condicions tècniques i socials de la producció.

- On es va produir? A Anglaterra.- Quan? Entre 1764 i 1830.- La Revolució Industrial és el canvi qualitatiu i la

industrialització l’expansió posterior d’aquest canvi per tot el món.

- Nova organització social (burgesos i proletaris) i tècnica de la producció → augment de la productivitat.

- Producció per a la venda → creixement dels mercats → mercat mundial.

- Divisió social entre burgesos i proletaris → conflictes.- Desplaçament de mà d’obra de l’agricultura a la

indústria.- Èxode rural → urbanització.- El capital és la base de l’economia.- Canvis en la producció: de la ferramenta a la màquina i

del taller a la fàbrica.- Fort augment de la població i canvi de règim demogràfic.

3.1.- Les noves relacions socials de producció capitalistes.3.2.- La revolució agrícola anglesa.3.3.- Les transformacions a la manufactura.3.4.- El creixement del comerç.3.5.- La revolució demogràfica.3.6.- Millores en el transport.3.7.- Les noves màquines ( i fàbriques) i matèries

primeres (cotó i ferro).3.8.- El ferrocarril.

La separació de capital (burgesia) i treball (proletariat) com a base del nou sistema capitalista.

Despossessió del camperolat amb els cercaments o enclosure acts.

Possibles eixides

Jornalers al camp

Indústria a domicili

Emigració a la ciutat → fàbriques

Els nous proletaris venen la seua força de treball a canvid’un salari (capitalisme)

Canvis en l’estructura de la propietat: els cercaments (enclosures)

S’obliga a cercar, per llei, els antics openfields i comunals

→ propietat privada

Conseqüències

Major inversió dels grans propietaris

Augment delsbeneficis

Més demanda

Més inversió

Augment de laproductivitat

Els xicotets propietaris perden terres i comunals

Jornalers Fàbriques(ciutat)

Indústria a domicili

MIDDLETON, J. (1798): View of the agriculture of Middlexex Cercamientos. Son tales y tantos los beneficios y ventajas que se podrían derivar de un total cercamientode las common lands [tierras comunales] que me es imposible describirlos o enumerarlos. Daría la oportunidad de separar las tierras áridas de las húmedas, la de desecar estas últimas, la de abonar las zonas agotadas, y todoello podría producir inestimables resultados: el nuevo ordenamiento permitiría con la ayuda de hábiles ganaderos, la cría de ovinos y de bovinos de raza mucho mejor que las que se ven habitualmente en estas zonas, en donde hay animales miserables y medio muertos de hambre. Teniendo el ganado en zonas cercadas se conseguiría mantener un número mayor con una misma cantidad de alimento [...] Hay que señalar también que el sistema de las common lands nunca ha aportado nada a la solución del problema del empleo. Y que apenas se hiciera un cercamiento, la situación se transformaría positivamente, y unadesolada tierra incultivada se convertiría en la más risueña de las zonas. Actividades y trabajos de toda índole se desarrollarían en esos lugares. El que quisiera contribuir a esa empresa encontraría una gran cantidad de ocasionesde trabajo: excavar fosas y canales de desagüe, construir terraplenes y vallas, plantar setos y árboles; los fabricantesde carros, los carpinteros, los herreros y demás artesanos del campo no tendrían que quedarse con los brazoscruzados pues habría muchos trabajo para ellos en la construcción de factorías y de sus respectivos anexos, yen la proyección y construcción de caminos, puentes, cercados, etc. Pocos años después, una vez organizado el sistema agrícola regular, se podría alimentar y dar trabajo a una población notablemente aumentada.

Canvis en el sistema de conreu: rotació quadriennal (Norfolk)

Fi del guaret

Augment de la producciói la productivitat

Més menjar

Augment de la població

Més menjarper al ramat

Més ramat

Més femMillora en les tècniques agrícoles: nous mètodes de sembrada,

noves eines i màquines, nous cultius (creïlla, dacsa) i guano

Aportacions de la revolució agrícola a la R.I.

Aliments

Mà d’obra barata Mercat

Capitals→ inversió

Pèrdua de poder dels gremisCauses Competència del domestic system

Competència de les manufactures

Aportacions del domestic system a la R.I.

Proletarització dels camperols

Augment demogràfic

Noves relacions socialsde producció capitalistes

dNoves tècniquese gestió

Capitals

Destrucció delsgremis

Nova organització dela producció

Aportacions de lesmanufactures a la R.I.

BALDÓ, M. (los miembros de la familia campesina. En este caso, dicha familia combinaba el trabajo agrícola -como jornalero, o como dueño de tierras aún no cercadas- con la industria. Podía ser sin embargo, un trabajo permanente para varios miembros de la familia campesina. En resumen, con los cercamientos, muchos campesinos británicos se quedaron sin tierras (se proletizaron) y se vieron empujados a trabajar en la industria a domicilio [...] Otra causa que influyó en su desarrollo fue el crecimiento de la población. A más población, más vecinos susceptibles de trabajar en el putting out. Los ingresos que aportaba este trabajo les permitía tener más hijos, o mejor dicho, que más hijos alcanzasen la edad adulta. Pero la mayoría de ellos no tendrían nada que heredar ni podrían aprovechar las tierras comunales ya que se estaban cercando. Todo ello condujo a un aumento del número de proletarios.

Comerç triangular (colonial)

Anglaterra

ÀfricaAmèrica (EUA)

Manufactures

Esclaus (i manuf.)

Matèriesprimeres

(cotó)

Aportacions a la R.I.

Mercats

Matèriesprimeres

Capitals

Es produeix a Gran Bretanya a partir de 1750.

CAUSES

Augment dels aliments

Millor alimentació

↓ malaltiesi epidèmies

↓ mortalitat

↑ població

Millores en medecina i higiene

CARACTERÍSTIQUES

↑ natalitat

↓ mortalitat

↑ esperança de vida

↑ fort de la població

APORTACIONS A LA R.I.

Mà d’obra Mercat

Transport terrestre: millores en el paviment → reducció en els temps de desplaçament.

Transport marítim molt important, però depèn del vent. Construcció de canals fluvials: requereixen molta mà

d’obra, invents i capitals (S.A.) i proporcionen beneficis (capitals) i transport ràpid.

La invenció de màquines és, alhora, conseqüència de tot el que hem visti causa de la R.I.: potencia i accelera els canvis que havien començat.

CARACTERÍSTIQUES de màquines i fàbriques

Més inversió

Més mà d’obra

Producció concentrada i abundant

Major productivitat

Augment dels beneficis

Ús de noves formes d’energia (carbó)

Variades i noves formes d’aplicació

Matèries primeres:cotó, ferro,...

Transport: ferrocarril,...

L’exemple de laMàquina de vapor

de Boulton i Watt (1769)

El sector del cotó (tèxtil) és el primer en aplicar les innovacions: motor del canvi

CAUSES

Prohibició d’importar teixits d’Àsia (Índia)

Erosió de les reglamentacions gremials

Existència de grans latifundis cotonersa EUA amb mà d’obra esclava

Cotó baratd’Índia i EUA

(colònies)

Innovacions tècniques (màquines)

LES MÀQUINES

Llençadora volant (teixit)

Spinning jenny, mule jenny i waterframe (filat)

Teler mecànic (teixit)

CONSEQÜÈNCIES

Reducció de costos

Fort augment de laproductivitat (i producció)

Baixada de preus

Producte de qualitat

Ningú pot competir ambels teixits de cotó britànics

BAINES, E. (1835): Historia de la manufactura del algodón en Gran Bretaña

Un tejedor manual muy bueno, de 25 a 30 años de edad, podía tejer por semanados piezas de nueve octavos de tela de camisa, de 24 yardas de longitud cada una, y de una trama de cien hilos por pulgada(...).En 1823 un tejedor de 15 años que atendiera dos telares mecánicos, podíatejer siete piezas semejantes en una semana.En 1826, un tejedor de 15 años, al frente de los telares mecánicos, podía hilar por semana doce piezas semejantes, y algunos podían hacer hasta quince.En 1833 un tejedor de 15 a 20 años, ayudado por una niña de unos doce, al frente de cuatro telares mecánicos, podía hilar en una semana dieciocho piezas de este tipo, y algunos podían llegar hasta 20.

CAUSES delcreixement

Augment de la demanda de ferro (màquines, ferrocarril)

Innovacions tecnològiques

Ús del carbó de coc (forn Darby)

Mètode de pudelació i laminació de Cort

Convertidor Bessemer (1856)

CONSEQÜÈNCIES

Fort augment de la productivitat (i producció)

Major qualitat

Millors màquines i mitjans de transport

Necessitat de grans capitals Societats Anònimes o per accions

Stephenson aplica la força del vapor a la locomotora: Rocket, 1829.

AVANTATGES

Rapidesa

Seguretat

Menor cost

↑ demanda de carbó, ferro i acer (siderúrgia)

↑ inversió de capitals (societats per accions)

Creixement molt ràpid

Diferents velocitats d’industrialització

Més ràpida Lenta i limitada

Bèlgica

FrançaAlemanya

Zones d’EUA

Nord: Suècia iDinamarca

Mediterrani:Piemont i Catalunya

Àustria: Bohè-mia i Moràvia

Est: zones deRússia

Japó

Industrialització: expansió dels canvis introduïts per la R.I. per tot el món

Les noves indústries (mineria, siderúrgia, ferrocarril) necessiten inversions (capital)

SOCIETATSANÒNIMES

BANCA

L’aconsegueixen amb

ACCIONS

BORSA

Divideixenel capital en

Que venen icompren en

És fonamental per finançar a les empreses

Controla a les empresesBancs de dipòsit

(estalvis i préstecs)

Bancs d’inversió(compra d’accions)

a través de

Paper dels bancs

Finançar(préstecs)

Facilitartransaccions

Facilitarintercanvis

5.0.- Elements bàsics del capitalisme:- Separació entre capital i treball.- Divisió social en dos grups- Apropiació dels beneficis pel burgès.

5.1.- El liberalisme econòmic.5.2.- El funcionament del capitalisme industrial.5.3.- El proteccionisme i el lliure canvi.

Burgesia

Proletariat

ADAM SMITH Escriu La Riquesa de les Nacions (1776)

Societat formada per individus, no per estaments ni classes.

L’egoisme individual com a motor de l’economia

La suma dels egoismes individuals equilibra el mercat (oferta idemanda s’autoregulen en el preu) i suposa el bé comú (mà invisible)

Els estats no han d’intervindre en l’economia

DAVID RICARDO Llei de bronze dels salaris: al treballador seli paga el mínim necessari per a subsistir

ROBERT MALTHUSLa població creix més ràpid que els

recursos i tots dos es regulen entre ells

Reduir la natalitat

Augmentar lamortalitat

opcions

BURGÉS

PROLETARI

Posseeix els mitjans de producció (capital)

Posseeix la força de treball (treball)

Força de treball

Salari

Separació definitiva i enfrontament entre capital i treball.

El salari sempre és inferior al valor del treball del proletari

Plusvàlua: diferència entreel valor del treball i el salari

Benefici

Lluita de classes

Fàbriques i màquines substitueixen a tallers i ferramentes

Autoregulació dels mercats (llei de l’oferta i la demanda)

Crisis de sobreproducció (stocks) Sols sobreviuen els més forts

↑ oferta → ↓ preus

↓ oferta → ↑ preus

↑ demanda → ↑ preus

↓ demanda → ↓ preus

TREBALL PAGATAL TREBALLADOR

TREBALL NO PAGAT

→ PLUSVÀLUA

VALOR TOTAL DEL PRODUCTE

Dues polítiqueseconòmiques

Lliure canvi

Proteccionisme

El practica Gran Bretanya: és el més fort i el que més barat pot produir.

Propugna el lliure comerç entre els països,sense pagar aranzels

El practiquen la resta d’Europa i Estats Units

Imposen aranzels als productes estrangers per protegir la indústria pròpia

6.1.- Conseqüències generals. 6.2.- El procés d’urbanització i la segregació urbana. 6.3.- La nova societat capitalista industrial.

Divisió social entre burgesia i proletariat Lluita de classes

Divisió del món en dos blocsPaïsos desenvolupats

Països subdesenvolupats

Les diferències no paren de créixer.

El sector secundari supera en importància al sector primari

Competència entre els països industrialitzats per fer-se amb colònies (matèries primeres i mercats reservats)

Iª Guerra Mundial

Fort creixement de la població mundial

Disminució de la població rural (èxode rural) Urbanització

Desenvolupament del comerç, transport i comunicacions Mercat mundial

Fort creixement econòmic als països industrials, però a costa del proletariat d’aquests països i dels països subdesenvolupats

La burgesia coma gran beneficiada

Urbanització: fort creixement deles ciutats (èxode rural)

El problema de la segregació social:barris burgesos i barris proletaris.

Nova divisió social en dos classes segons la possessió dels mitjans de producció: burgesia i proletariat.

La burgesia és la nova classe dominant: economia, societat, política i cultura estan controlades per ella.

Té el poder econòmic. Controla la política: pressions, sufragi

censatari, finançament de partits,suborns i comissions,...

Implanta els seus valors: propietat privada, treball, estalvi, triomf individual,...

Té accés a l’ensenyament i les elits culturals i científiques. Nou model familiar: família nuclear i casa familiar. Formes d’oci: òpera, teatre, salons, festes privades,... La classe mitjana que comença a nàixer tendeix a imitar l’estil de

vida burgés.

HOBSBAWM, E.J. (1981): La era del capitalismo, Madrid, Guadarrama, pp. 358 y 362. ¿Qué queremos decir al hablar de la «burguesía» como clase en este período? [...] En el plano económico, la quintaesencia del burgués era el «capitalista», es decir, el receptor de un ingreso derivado del mismo, el empresario productor de beneficios o todo esto a la vez. Y de hecho, en este período el «burgués» característico o el miembro de una clase media tenía poco que ver con aquellas personas que no encajasen en una de estas casillas. En 1848, las 150 familias principales de Burdeos comprendían noventa hombres de negocios (comerciantes, banqueros, propietarios de tiendas, etc., aunque en esta ciudad escaseaban los industriales), cuarenta y cinco propietarios y rentistas y quince miembros de profesiones liberales (...) Entre las principales características de la burguesía como clase hay que resaltar que se trataba de un grupo de personas con poder e influencia independientes del poder y la influencia derivadas del nacimiento y del status tradicionales. Para pertenecer a ella se tenía que ser «alguien», es decir, ser una persona que contase como individuo, gracias a su fortuna, a su capacidad para mandar a otros hombres o, al menos, para influenciarlos. De ahí que la política clásica burguesa fuera distinta. Por ejemplo, el recurso clásico del burgués en apuros o con motivos de queja, fue ejercer o solicitar las influencias individuales: hablar con el alcalde, con el diputado, con el ministro, con el antiguo compañero de escuela o colegio, con el pariente, o tener contactos de negocios.

HOBSBAWM, E.J. (1981): La era del capitalismo, Madrid, Guadarrama, En este período la política burguesa estaba dirigida, en gran medida, por burgueses en activo o retirados. Así, en la segunda mitad del siglo XIX, entre un 25 y un 40 % de los miembros del Consejo Federal Suizo eran empresarios y rentistas. Entre un 15 y un 25 % eran miembros en activo de profesiones liberales, por ejemplo, abogados [...] Entre un 20 y un 30 % eran profesionales con categoría de «figuras públicas» (prefectos, jueces rurales y otros magistrados). A mediados del siglo, el partido liberal contaba en la Cámara belga con un 83 % de miembros burgueses, el 16 % de esos miembros eran negociantes, otro 16 % propietarios,el 15 % rentistas, el 18 % administradores profesionales y el 42 % restante pertenecían a profesiones liberales,por ejemplo, abogados y algunos médicos.

Els obrers o proletaris com a grup desfavorit i explotat. Pèssimes condicions de treball: salaris molt baixos,

jornades molt llargues, càstigs, cap seguretat,... Situació més greu en el cas de les dones i els xiquets. Ínfimes condicions de vida: habitatges menuts i

insalubres, mala alimentació, escassa higiene, nul·la sanitat,...

Baixa esperança de vida.

Divisió en:Esfera privada per a les dones (cura de la casa, l’home i els fills)

Esfera pública per als homes (negocis, cultura, política,...)

Les dones no tenien drets polítics i depenien del pare o marit legalment

Dones de classe alta i mitjana: no treballaven, solien tindre servei domèstic i rebien una educació orientada a la cura dels fills, l’home i la casa

Dones camperoles: compaginaven la feina al camp amb les tasques domèstiques

Dones obreres: llargues jornades de treball amb salaris molt baixos (tèxtil i servei domèstic fonamentalment) i, a més, havien de cuidar la casa i els fills