2. Diagnosi dels aspectes de sostenibilitat ambiental · - PPT Precipitació mensual total, ... (m/s) 4.6 4.5 2.8 3.0 3 ... contacte entre la ciutat i el medi rural que l’envolta

Document II: Diagnosi Ambiental Auditoria municipal i Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de la Bisbal d’Empordà

2

2. Diagnosi dels aspectes de sostenibilitat ambiental 2.1. El medi físic El medi físic del municipi de la Bisbal d’Empordà es caracteritza per tenir dues zones ben diferenciades: el centre i nord del terme amb una morfologia planera (constituït per un substrat d’edat paleògena-neògena i recobert per una sèrie de dipòsits al·luvials quaternaris); i al sud amb un relleu més acusat (massís de les Gavarres) configurats per una sèrie cambro-ordoviciana i per granitoïds tardi-hercinians. En el municipi discorren diversos cursos fluvials, dels quals destaca el riu Daró que disposa des de fa molt poc d’una estació d’aforament d’aigües superficials gestionada per l’administració hidràulica. L’altra estació més propera al municipi és la del riu Daró ubicada a la població de Serra de Daró. Cal esmentar, però que no es tenen dades de cabals de cap de les dues estacions.

Dades de caracterització de l’estació d’aforament de Serra de Daró

Variable Dada/Valor Superfície conca del riu (km2) 319,81

Coordenada X 505950 Coordenada Y 4652880 Alçada Z (m) 12,8

Anys estudiats 1996/2002 Canal complementari No

Tipus d’estació Per control d’avingudes i disposa de sensor d’ultrasons per determinar el nivell del riu

Limnígraf No

Font: Agència Catalana de l’Aigua.

El clima de la Bisbal correspon clima mediterrani amb temperatures benignes a l’hivern i estius força calorosos i pluviometries superiors als 500 litres/m2. Existeix una estació meteorològica en el municipi gestionada pel Servei de Meteorologia de Catalunya, les dades de la qual es poden observar a continuació: - Tmit Temperatura mitjana mensual, en graus Celsius (ºC) - Tmax Temperatura mitjana mensual de les màximes diàries, en graus Celsius (ºC) - Tmin Temperatura mitjana mensual de les mínimes diàries, en graus Celsius (ºC) - PPT Precipitació mensual total, en mil·límetres, mm, unitat equivalent a litres per metre quadrat - HR Humitat relativa mitjana mensual, en tant per cent (%)


3

Dades climàtiques de l’estació de la Bisbal (Baix Empordà)

1999 gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des anual Tmit (°C) 8,6 8,3 11.0 13,9 18,7 21,5 24,6 25,5* 21,9 17,4 9,9 7,9 15,4 Tmax (ºC) 16,4 15,9 18,1 20,7 25,1 28,4 30,8 32,0* 29,1 24,5 17,5 15,7 22,5 Tmin (ºC) 3,1 2,1 4,3 6,9 12,4 14,5 18,2 19,4* 15,2 11,7 3,8 1,9 9,1

PPT 81,4 3,6 52,0 32,8 93,8 32,8 32,0 31,0* 122,6 74,2 51,2 4,0 611,4 HR 87,0 74,0 88 ,0 85,0 89,0 76,0 73,0 75,0* 78,0 85,0 81,0 86,0 82,0

2000 gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des anual Tmit (ºC) 6,7 7,7 9,5 11,5 18,1 22,2 23,0 24,6 21,0 16,4 11,8 10,4 15,2 Tmax (ºC) 15,4 16,2 17,8 18,2 24,7 28,4 29,4 32,2 28,4 22,9 19,3 18,0 22,6 Tmin (ºC) 0,7 1,2 1,6 4,7 11,5 15,4 16,6 16,7 13,9 11,3 5,6 4,3 8,6

PPT 47,6 0,6 22,0 68,6 13,8 82,8 88,8 4,4 49,4 53,2 21,8 115,4 568,4 HR 91,0 - - - - 82,0 84,0 74,0 79,0 86,0 86,0 88,0 84,0*

2001 gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des anual Tmit (ºC) 9,5 9,0 14,1 13,3 19,2 22,9 24,4 25,8 20,2 18,9 10,5 5,5 16,2 Tmax (ºC) 15,5 17,2 21,6 20,2 25,9 29,7 30,7 32,6 26,7 26,5 18,1 14,6 23,3 Tmin (ºC) 3,8 2,3 6,9 5,9 11,9 15,2 17,3 18,5 14,2 12,9 5,4 -0,2 9,6

PPT 151,4 21,0 26,6 17,8 20,0 6,6 42,6 11,4 142,4 37,8 37,4 10,0 525,0

Font: Servei Meteorològic de Catalunya. (pendent d’actualització 2002)

Tanmateix l’estació de la Bisbal disposa de dades dels vents, on es pot observar que la direcció predominant és la del sud i que els vents més forts són els del N, NNE i el de l’E.

Dades de vent enregistrades a l’estació de la Bisbal del període 1999-2001

N NNE NE ENE E ESE SE SSE S SSW SW WSW W WNW NW NNW

DV (%) 6.0 8.1 4.3 3.9 4.3 2.2 2.4 4.9 18.2 15.5 6.2 2.2 1.5 1.1 1.2 2.0

VV (m/s) 4.6 4.5 2.8 3.0 3.2 2.3 2.5 3.1 2.2 2.1 3.1 2.4 1.8 1.5 1.8 2.8 Font: Servei de Meteorologia de Catalunya. (pendent d’actualització 2002)

El medi físic condiciona l’ocupació del territori La distribució espacial de les grans unitats geològiques presents en el municipi condiciona el relleu, i en conseqüència, el tipus d’ocupació del territori. Així, en el sector nord i centre del terme, corresponent a la zona més planera –amb pendents inferiors al 5%– i amb un major desenvolupament dels cursos fluvials que solquen l’àrea, és la que acull el nucli urbà. D’altra banda, el sector sud constituït pels relleus de les Gavarres, amb pendents superiors al 20%, una baixa disponibilitat d’aigua i sòls poc desenvolupats, condicionen una menor ocupació antròpica i una major conservació de la seva qualitat natural, fet que ha motivat la seva incorporació al PEIN.


4

Un medi físic poc vulnerable a la contaminació i amb pocs recursos hídrics El predomini de materials rocosos que conformen tant el substrat paleozoic-granític com el substrat paleògen-neògen juntament amb els sediments argilosos dels trams superficials dels dipòsits quaternaris, implica que la riquesa hídrica del subsòl sigui mitjana-baixa i que al mateix temps el flux vertical sigui dificultós, cosa que, en general, dóna lloc a una baixa vulnerabilitat del medi envers possibles contaminacions d’origen antròpic. No obstant això, en aquelles àrees on dominen els sediments quaternaris al·luvials de composició dominant gravosa, com ara les àrees on s’emplacen els pous d’abastament superficial, la vulnerabilitat és puntualment més elevada, però també ho és la capacitat de recuperació un cop s’elimina la font del contaminant. La qualitat i el rendiment de les captacions municipals d’aigua està supeditat als períodes de sequera perllongada Des del punt de vista hidrogeològic, la riquesa hídrica del municipi es pot considerar de baixa a moderada en tant que els aqüífers existents no ofereixen cabals importants. En períodes de sequera perllongada (com és el cas dels anys 1998 a 2001) es constata una davallada important en els nivells dels pous municipals així com un descens en el rendiment dels mateixos. Aquest fet, associat a la poca fondària de l’aqüífer i a la permeabilitat dels materials suprajacents, pot comportar un risc, no menyspreable, de contaminació procedent dels productes usats en les pràctiques agrícoles


5

2.2. Estructura urbana i planejament urbanístic La Bisbal comparteix centralitat amb els municipis costaners Tot i que la Bisbal és la capital de la comarca del Baix Empordà, els municipis costaners, i eminentment turístics (Palafrugell, Palamós, Platja d’Aro, etc.) han consolidat una dinàmica social i econòmica més notable, en part gràcies a la potent indústria del turisme, que ha constituït el motor de la franja litoral de la comarca. Aquest fet ha conformat una comarca atípica i polièdrica, sense un centre neuràlgic ben definit. La Bisbal ha estat sobretot un municipi de pas per accedir a la costa des de l’interior, a través de la carretera comarcal C-66 de Girona a Palamós. Aquest fet ha condicionat el creixement allargassat a l’entorn d’aquest vial, i sobretot la concentració dels comerços i serveis en aquest punt. Prop de la meitat del terme municipal inclòs en el PEIN de Les Gavarres La Bisbal compta amb unes 980 hectàrees, al sud del municipi, que es troben incloses dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de Les Gavarres, que representa un 47% de la superfície municipal. El PEIN és un instrument de planificació sectorial de desplegament del Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) que té per objectius establir una xarxa d’espais naturals representativa de la biodiversitat de Catalunya i establir les mesures necessàries per a la seva protecció. Des de l’Ajuntament es va presentar una proposta revisada a la proposta oficial de delimitació del PEIN de Les Gavarres, tot i que en aquests moments encara està per resoldre.

Terme municipal de la Bisbal d’Empordà


6

Baixa protecció pel sòl no urbanitzable El sòl no urbanitzable a la Bisbal constitueix gairebé el 90% del total del sòl del municipi. Però no tot aquest sòl gaudeix d’unes condicions de protecció que puguin garantir la seva sostenibilitat. De fet, de les tres categories que contempla el PGO (protecció paisatgística, de valor agrícola i d’usos alternatius) no es pot considerar que cap d’elles garanteixi la seva protecció, ja que són mesures de protecció poc explícites i concretes. Sortosament, no hi ha hagut fins ara pressió per a la instal·lació d’activitats en aquestes zones del municipi, i per tant l’estat de conservació actual encara és bo, però caldrà introduir noves mesures de protecció en la revisió del PGO. Una ciutat que creix força compacte però que va perdent diversitat d’usos dins l’entramat urbà Avui dia la nova corrent d’eco-urbanisme (ecologia urbana), planteja el principi de ciutat compacta i amb diversitat d’usos com a paradigma de la sostenibilitat. Així una ciutat compacta i amb barreja d’usos (residència, comerç, lleure, treball, etc.) redueix les necessitats de mobilitat i millora les relacions socials. Al contrari, una ciutat difusa i poc diversa (amb una gran zonificació funcional per als diferents usos: residència, treball, serveis, lleure, etc.), ocupa molt d’espai i consumeix molta energia i recursos en la mobilitat, les necessitats de proveïment i les relacions socials. Tot i que les necessitats de compacitat urbana en un municipi com la Bisbal són diferents de les que pugui tenir una ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona, és important incorporar el criteri d’una gestió sostenible del sòl en els nous creixements urbans. Això no nega que el contacte entre la ciutat i el medi rural que l’envolta es planifiqui de manera que es doni un contrast poc brusc (per exemple el contrast entre la ciutat i l’entorn es pot fer amb zones de baixa densitat, i integrant l’entorn dins la ciutat). En aquest sentit citem l’exemple del nou barri de Kronsberg 1 (Hannover) que tot i que el barri té uns nivells de densitat i compacitat urbana elevats (> 50 habitatges/Ha) la relació del barri amb el seu entorn agrícola és amb cases unifamiliars i espais oberts (jardins, conreus, camins rurals,...) que uneixen la ciutat i el camp. Aplicant aquest model teòric al nucli urbà de la Bisbal, s’observa un creixement força compacta de la ciutat. Les dimensions de la zona urbana són bastant adequades per als desplaçaments a peu – amb distàncies màximes de 1,3 km del centre als barris més perifèrics, que suposa uns temps màxims de desplaçament d’uns 17 minuts. La densitat d’ocupació de 32 habitants/Ha de sòl urbà, és lleugerament baixa pels estàndards de ciutat compacta (30-40 habitatges /ha de

1 La ciutat alemanya de Hannover ha dissenyat el barri de Kronsberg amb criteris d’ecologia urbana. L’estalvi en el consum del sòl (ocupant espais de baixa qualitat natural i agrícola), la barreja d’usos i serveis (barri autosuficient), la cohesió social, l’eficiència energètica i la gestió ambiental són aspectes que s’han tingut en compte en el seu disseny.


7

sòl urbà) atribuïble al caràcter de poble que té encara la Bisbal. En canvi, la barreja d’usos de la ciutat es pot considerar mitjana-baixa, i especialment baixa en els nous barris, com la Terrera, que és bàsicament una ciutat – jardí, mancada dels equipaments i serveis necessaris. Així, tot i que el centre urbà hi ha una bona barreja d’usos (residencials, comercials, serveis, etc.), alguns nous sectors urbans tendeixen més cap a una zonificació, exclusivament residencial; en tot comentar l’increment de supermercats en sòl industrial com és el cas del polígon de l’Aigüeta.

Aigüeta

Puig de Sant RamonSector Bosquetet

Terrera

Aparcament

Zones de creixement urbanístic

Convent de St. Josep - Sta. Llúcia

Carme - La Pau

Barri Vell

La Guardiola

St. Martí - Mas Quinto

St. Francesc

Barri del Pont


8

Un Pla especial per impulsar la revitalització del centre històric El centre històric de la Bisbal es troba força degradat en alguns sectors, amb edificis vells que caldria rehabilitar i un entramat de carrers estrets on el trànsit motoritzat hi té lliure accés. Aquesta dinàmica d’abandó d’habitatges dificulta la revitalització del nucli antic i genera una colla de problemes socials significatius. En aquest sentit, les zones més degradades del nucli antic poden generar focus de marginalitat que cal evitar amb polítiques urbanístiques i socials integrades (vegeu l’apartat 4.3. d’aquest mateix document). L’Ajuntament disposa d’un Pla especial del nucli antic, que ha de servir per protegir i revitalitzar aquesta zona urbana. La rehabilitació dels edificis, la pacificació del trànsit rodat (carrers per a vianants o de prioritat invertida), la dinamització del comerç i el manteniment d’equipaments públics, esdevenen els principals elements per a la revitalització del nucli urbà. Un desenvolupament urbà encara per consolidar, però pendent de ser actualitzat El Pla General d’ordenació de la subcomarca de la Bisbal, aprovat l’any 1982, no es troba esgotat, amb diferents unitats d’actuació i plans parcials encara per desenvolupar. De fet, l’índex de saturació del sòl2 (I.S. 2=0,605) ens indica que encara queda per desenvolupar un 40% del sòl urbanitzable definit en el PGO de 1982. Tot i no haver esgotat les possibilitats de desenvolupament urbà que planteja el Pla General d’Ordenació Urbanística vigent, l’Ajuntament ha iniciat els estudis previs per tal d’ajustar-lo a les noves necessitats de la ciutat, segons acord de ple del dia 12 de setembre de 2003. No obstant això, en els darrers anys s’ha accelerat el ritme de desenvolupament del planejament i realitzant diferents modificacions puntuals del PGO, amb el principal objectiu de consolidar els buits urbans no consolidats (amb una oferta de sòl força diversificada i completar-ne la xarxa viària). La futura variant de la C-66, avui sense un projecte clar del seu traçat i característiques, podrà esdevenir clau en el creixement futur a la ciutat. Tot i que s’han plantejat diferents alternatives (sembla que avui l’alternativa que planteja la Direcció General de Carreteres és la variant nord), una altra alternativa a tenir en compte, i amb un baix impacte ambiental, fora la continuació del nou eix de circumval·lació pel sud del municipi (definint el límit urbà sud de la ciutat). Aquesta opció asseguraria una consolidació de la ciutat pel sud i alhora permetria unes bones connexions amb el centre urbà.

2 L’Índex de saturació del sòl (IS1) determina la relació entre el total de sòl urbà d’un municipi i el seu potencial urbà (realitzat i previst)


9

El nou eix de circumval·lació millorarà la dinàmica de la ciutat La construcció del nou eix de circumval·lació, al sud del nucli urbà, pot desencadenar futurs creixements urbans al seu entorn, sempre i quan es resolgui el risc d’inundabilitat que l’afecta. D’altra banda, el repartiment del trànsit actual de la C-66 amb aquest nou vial pot comportar un canvi d’usos de la carretera comarcal, per passar a ser un vial urbà més, la qual cosa pot afavorir que la Bisbal deixi de ser una ciutat únicament de pas pel fet de que a l’hora es veurà obligada a augmentar la seva promoció en tots els àmbits. Tot i aquest nou eix, encara resta per definir el traçat de la variant que preveia el PGO. Com dèiem anteriorment l’alternativa de variant pel sud del municipi, aprofitant part d’eix de circumval·lació es planteja com una bona solució a estudiar. Del Pla general d’ordenació de la subcomarca de la Bisbal a diferents planejaments municipals El PGO de 1982 incloïa un conjunt de municipis que constituïen la subcomarca de la Bisbal (la Bisbal – Cruïlles – Sant Sadurní – Monells – Corçà – Vulpellac – Peratallada) i per tant era un planejament integrador del territori amb una visió àmplia i global. En els darrers anys s’han anat elaborant les actualitzacions d’aquell pla de manera individualitzada per part de cadascun dels municipis. De fet, en aquests moments, tret de la Bisbal, la resta de municipis ja disposen del seu PGO actualitzat. Amb aquest context el municipi de la Bisbal també s’ha de plantejar el seu propi PGO. Com a pas previ a la revisió del PGO, es proposa estudiar una modificació puntual del planejament pel que fa al Sòl Urbanitzable (Programat i No Programat) i el Sòl No Urbanitzable, que els sectors on pot ser més urgent disposar d’una major ordenació i regulació. Amb aquesta situació, passant d’un planejament territorial a diferents planejaments municipals, es perd l’oportunitat de repensar el territori globalment, i possiblement es tendeixi a la fragmentació del territori, a duplicar innecessàriament els usos del sòl, per exemple en el cas del sòl industrial, o a planificar creixements urbans contradictoris entre municipis colindants. En aquest sentit, l’elaboració i aprovació d’un Pla territorial comarcal es considera com una figura de planificació òptima per a l’ordenació conjunta del territori.


10

Un remarcable patrimoni històric i arquitectònic La Bisbal compta amb un patrimoni històric i arquitectònic remarcable. La figura més destacable és el Castell – Palau Medieval (s. XI) inclòs en el catàleg de monuments i conjunts historicoartístics de Catalunya. L’Ajuntament disposa d’un inventari arquitectònic amb 35 edificis o monuments inclosos. En l’àmbit del planejament, el PGO preveu la protecció del què anomena “verd privat d’interès tradicional”, on s’inclouen també els valors arquitectònics. Aquesta protecció contempla la prohibició de demolició de les construccions antigues, de manera que només s’autoritzen les obres de consolidació, conservació i millora de les edificacions existents. Necessitat de millorar la qualitat de l’espai urbà Els espais verds de la ciutat són força escassos i tenen poca connexió entre si. A partir de l’enquesta realitzada a la població de la Bisbal (anterior a l’obertura del parc infantil), s’ha pogut detectar una certa insatisfacció en quant a la disponibilitat i estat de les zones verdes, parcs per a la mainada i d’altres espais o equipaments públics que facilitin la trobada dels ciutadans. No obstant això, en els darrers anys s’observa una millora en la dotació dels espais verds de la ciutat, destacant el nou Parc Infantil, inaugurat a finals del 2002, que és consolida com el gran parc central de la ciutat amb uns 6.500 m2 de zones verdes. Per altra banda, destacar el riu Daró com principal curs fluvial que travessa la ciutat. És important integrar el riu dins la ciutat per tal que sigui un element important dins l’estructura urbana. En aquest sentit aconseguir una millora ecològica del riu (cabal mínim, suprimir l’aparcament de cotxes a la llera,...) i millorar la qualitat urbana del riu (rehabilitació d’edificis, millorar del passeig fluvial) són aspectes a considerar.


11

2.3. Els sistemes naturals i la diversitat biològica Un territori dividit Una anàlisi “a vol d’ocell” del municipi de la Bisbal ofereix una primera visió general de la realitat territorial pel que fa als sistemes naturals. Així, observem un municipi allargat en direcció nord-sud, en el qual s’identifiquen dues zones ben diferenciades: - Al sud, les masses forestals associades al massís de les Gavarres, on dominen els suros i

les alzines i, amb menor abundància, els pins (fet que fa incrementar el risc d’incendis forestals allà on són més abundants).

- Al centre i al nord, la plana, on el paisatge dominant és l’agrícola, malgrat que en alguns

sectors, especialment al nord, es combina amb taques forestals (pins i alzines) conformant un paisatge en mosaic agro-forestal força equilibrat.

Però el principal impacte que es detecta a gran escala és el fet que el nucli urbà de la Bisbal segmenta el terme municipal pel centre, ja que es distribueix de manera ininterrompuda entre els seus límits est i oest. Aquest fet és important des del punt de vista de la connectivitat ecològica i paisatgística, ja que representa l’existència d’una barrera per a moltes de les espècies de la zona, ajudat per l’efecte barrera d’altres infraestructures, especialment la carretera C-66. En aquest sentit, cal destacar la importància dels cursos d’aigua, en direcció sud-nord (riu Daró, riera de Vulpellac) com a elements estructuradors i connectors del territori que cal conservar i protegir.


12

Gran diversitat d’hàbitats en una superfície reduïda La Bisbal, amb una superfície municipal reduïda (poc més de 2.000 ha.), presenta una important diversitat d’hàbitats, entre els quals destaquem els alzinars i suredes, les vernedes i altres boscos de ribera, i les bosquines i matollars de rambles i rieres, tots ells, ambients inclosos a la Directiva Hàbitats de la Unió Europea.

Principals hàbitats de la Bisbal d’Empordà

Alzinars* Suredes* Vernedes i altres boscos de ribera afins* Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits* Jonqueres i herbassars graminoides humits mediterranis* Pinedes, majoritàriament de pi pinyer (Pinus pinea) i pi pinastre (Pinus pinaster) Rouredes, majoritàriament de Quercus humilis Brolles d’estepes (Cistus albidus, C. monspeliensis i C. salviifolius) i brucs (Erica arborea i E. scoparia) Bardisses amb esbarzers, aranyoners, gavarreres... lligades als boscos secs Plantacions de ribera (pollancres i plàtans) Herbassars higròfils de marges i vorades Conreus herbacis de secà Conreus herbacis de regadiu Conreus de fruiters Habitats propis de camps abandonats i erms1

* Hàbitats inclosos a la Directiva Hàbitats de la Unió Europea (annex I de la Directiva 92/43 CEE, modificada per la Directiva 67/97/CE). 1 No es tracta d’un hàbitat concret, sinó una definició àmplia d’aquest tipus d’ambients.

Aquesta diversitat d’ambients (diversitat estructural) fa que la biodiversitat d’espècies presents a la Bisbal sigui més rica d’allò que podria fer pensar la seva extensió:

Nombre d’espècies d’alguns taxons a la Bisbal d’Empordà

Taxó Nre.

d’espècies Observacions

Plantes amb flor 436 Font: Banc de dades de biodiversitat, DMA. Número mínim a partir de citacions de diferents autors

Fongs 41 Font: Banc de dades de biodiversitat, DMA. Número mínim a partir de citacions de diferents autors

Amfibis 11 Font: Atlas dels amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra (Llorente i altres, 1995)

Rèptils 11 Font: Atlas dels amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra (Llorente i altres, 1995)

Aus nidificants >60 Font: Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra (Muntaner i altres, 1983)

Grans mamífers 11 Font: Els grans mamífers de Catalunya i Andorra (Ruiz-Olmo i Aguilar, 1995). No considera rosegadors i insectívors, excepte esciúrids i erinàcids.


13

Malgrat aquesta diversitat, no hi ha una gran abundància d’espècies singulars o especialment destacables, però podem citar: - D’entre la vegetació, la presència, a les masses forestals de sureres i alzines, d’espècies

de flora poc freqüents al conjunt de Catalunya, com Coronopus didymus3 (pròpia de sòls humits), Corrigiola littoralis subsp. littoralis4 (que troba en els sòls arenosos el medi idoni per viure) i Pyracantha coccinea5, espècie típica de bardisses, però molt rara a Catalunya.

- D’entre els peixos, la presència, a la conca del riu Daró, de fins a 9 espècies (Agell i altres)

de les quals 5 d’autòctones (anguila, espinós, barb, barb de muntanya i bagra) i 4 d’al·lòctones (carpí vermell, gardí, peix sol i carpa). Destaca, especialment, la presència d’espinós (Gasterosteus aculeatus) una espècie en greu perill d’extinció a Catalunya, de la qual solament s’han identificat, en els darrers anys, punts de cria al Daró, a l’Onyar, a la Tordera i a la conca de la Muga. Per al manteniment d’aquesta i altres espècies són de gran importància les gorgues que queden com a úniques masses d’aigua en època d’estiatge. A la Bisbal destaca, per a la conservació de l’espinós, la gorga ubicada entre el nucli urbà i les piscines municipals.

- Finalment, cal citar la presència a la zona de la Bisbal d’onze espècies d’amfibis, que

representa gairebé el 80% de les espècies de Catalunya. Solament hi manquen les espècies pròpies de muntanya, com el tritó pirinenc (Euproctus asper) i la granota roja (Rana temporaria); i les de caire més termòfil, com l’ofegabous (Pleurodeles waltl).

Un 48% del terme municipal inclòs dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) L’espai natural de les Gavarres ocupa unes 997 ha. del sud del terme municipal de la Bisbal, cosa que representa pràcticament la meitat del municipi. Es tracta d’una zona eminentment forestal, dominat per les alzines i les sureres, els boscos més característics de la muntanya baixa mediterrània, on les comunitats forestals presenten un estat de conservació prou bo. Els boscos de ribera de la zona també presenten un elevat interès, així com la presència d’una àrea agrícola enmig del bosc (el Pla de Sant Pol) ja que augmenta la biodiversitat existent. Està previst que els espais inclosos en el PEIN disposin d’instruments de planificació sectorial de desplegament del Pla Territorial General de Catalunya (PTGC). Així, el territori de la Bisbal que forma part del PEIN disposarà d’un Pla de gestió específic que establirà les mesures i actuacions bàsiques per a la seva protecció. En el moment de redactar-se aquesta auditoria es troba en tràmit el Pla especial de delimitació de les Gavarres. En aquest sentit, cal indicar l’existència d’una roureda de roure martinenc (Quercus humilis) força ben conservada, a la zona de ca n’Entrebanc i can Trot, que queda fora del PEIN de les Gavarres, però molt a prop del seu límit, per la qual cosa s’ha considerat la possibilitat d’incorporar-la a aquest espai.

3 Bolòs O, Font X, Pons X & Vigo, J (1997). 2 Bolòs O, Font X, Pons X & Vigo, J (1995). 3 Bolòs O, Font X, Pons X & Vigo, J (1995).


14

Malgrat aquesta situació encara poc definitiva, cal esmentar la tasca desenvolupada en l’espai pel Consorci per a la protecció i la gestió de l’espai d’interès natural de les Gavarres. D’entre les diferents actuacions que realitza destaquem l’establiment, amb el Departament de Medi Ambient, d’un conveni per a la redacció del Marc Estratègic de Gestió i Protecció de l’Espai d’Interès Natural de les Gavarres, que ha de servir per la redacció del Pla d’Usos i Gestió; la creació d’un centre de documentació; la realització d’una exposició itinerant sobre el massís i la ubicació de la seu definitiva del Consorci a can Geronès (Monells). El valor ecològic del mosaic agro-forestal de la plana La plana de la Bisbal presenta un ús predominantment agrícola, a més de suportar pràcticament la totalitat de l’ocupació urbanística del municipi (nucli urbà, edificacions disperses, carreteres, línies elèctriques...). Això podria fer pensar en una pèrdua del valor ecològic d’aquest espai, i aquesta afirmació és certa fins a un determinat punt, ja que moltes de les espècies que hi trobem són relativament comunes. Tot i que el conjunt d’activitats antròpiques existents a la plana de la Bisbal comporten un impacte negatiu, encara es tracta d’un territori amb un estat de conservació prou acceptable. La presència d’ambients variats, com camps de secà, camps de regadiu, taques de boscos entre els camps (especialment al nord del terme municipal, amb els boscos del Puig d’en Tries, Puig d’en Ponç, Castell d’Empordà... alguns d’ells protegits per la figura urbanística de Sòl no urbanitzable de protecció paisatgística) i l’existència d’alguns elements lligats a l’activitat agrícola (marges arbrats i arbustius dels camps, basses, canals de rec...) incrementen la biodiversitat existent, a més de permetre una certa connectivitat ecològica a través del municipi. En aquest sentit, cal destacar la importància de mantenir aquests elements (marges de camps, infraestructures de rec, diversitat de conreus, taques de bosc...) a la plana de la Bisbal. Important paper ecològic de les rieres que solquen el municipi Els ambients aquàtics de la Bisbal són els espais que cal considerar com a prioritaris pel que fa a la seva conservació, per raons ben diverses, principalment: - Mantenen associats diversos hàbitats

específics, alguns dels quals estan inclosos a la Directiva Hàbitats (Directiva 92/43 CEE, modificada per la Directiva 67/97/CE), com les vernedes (considerades com a hàbitat prioritari), els prats humits, etc. Cal destacar, pel seu bon estat de conservació, els trams alts de les rieres de la Marqueta, de Sant Pol i del Vilar. A la plana la vegetació de ribera sovint ha estat substituïda per plantacions (pollancres, plàtans...) o ocupada per a usos agrícoles i reduïda a la mínima expressió (bardisses).


15

- Travessen el territori amb una direcció general sud-nord, amb la qual cosa permeten una

certa connectivitat pel centre del terme municipal, on hi ha el nucli urbà. Malgrat tot, és poc adequat l’aspecte actual del Daró al seu pas per la Bisbal, canalitzat i sense vegetació de ribera associada.

- Permeten l’existència dels principals valors faunístics de la zona, com l’espinós i diverses

espècies d’amfibis. Com a complements d’aquests ambients aquàtics cal destacar la importància d’infraestructures fetes per l’home, com basses, canals i fonts. Alguns impactes significatius sobre els sistemes naturals Als espais rurals i naturals de la Bisbal hi ha un seguit d’impactes ambientals, dels quals destaquem com a més significatius: - El domini de plantacions de pinedes en determinades àrees forestals, cosa que suposa un

increment del risc d’incendi forestal. - L’abundància de vies de comunicació a la zona de les Gavarres (camins, pistes forestals...)

que pot suposar una excessiva freqüentació de l’espai en determinades èpoques de l’any. - La contínua desaparició dels marges arbustius i arbrats de la vora de molts camps de

conreu, amb la pèrdua de biodiversitat i de connectivitat ecològica que això suposa. - L’absència de bosc de ribera ben conservat associat als cursos fluvials de la plana, cosa que

limita el seu paper com a connectors ecològics. Al Daró, aquest problema es veu aguditzat per la canalització del riu al seu pas pel nucli urbà de la Bisbal.

- La presència d’espècies de peixos foranies, que poden afectar negativament a les espècies

autòctones, especialment l’espinós.


16

2.4. Els riscos ambientals La Bisbal es pot considerar com un municipi amb un grau moderat de riscos naturals, tot i que presenta situacions de risc mig-elevat en el cas d’incendis forestals i d’inundacions. Un municipi amb alt risc d’inundacions El municipi de la Bisbal es troba solcat per un destacat nombre de cursos fluvials que provenen majoritàriament de les Gavarres, raó per la qual està considerat com d’elevat risc pel que fa a les inundacions. El risc d’aquest fenomen se sol concentrar principalment en el nucli urbà (zona de l’Aigüeta) i més enllà del Mas Bertran on queda tallat el camí d’anar a Corçà, segons dades proporcionades per la Brigada d’Extinció d’Incendis i Salvament de Girona. Tanmateix, la Bisbal es troba inclòs en el pla INUNCAT amb un risc d’inundacions alt, tal i com es pot observa en la següent taula:

Riu Conca Perill Punts de risc antròpic

Daró Alt Pont sobre el Daró anomenat de l’Escorxador o de l’embut. Secció de

desguàs insuficient. Risc de tamponament i inundació a la zona urbana.

Daró

Ter

Alt Afeccions a la zona de l’Aigüeta pel retorn al riu dels cabals desbordats aigua amunt.

Font: INUNCAT. Agència Catalana de l’Aigua.

Continuïtat en el Programa de Conservació i Neteja de lleres Des del mes de desembre de 1996 l’Ajuntament ha anat sol·licitant diversos ajuts –tant a l’Agència Catalana de l’Aigua com al Consell Comarcal– amb la finalitat de dur a terme una campanya continuada de neteja i condicionament de les lleres d’alguns dels cursos fluvials que discorren pel municipi. L’any 2001 es va netejar un tram de la riera de Vulpellac i bona part dels recs (Madral i Molí) que discorren pel sector est del municipi. Durant els darrers mesos de l’any 2003 s’ha executat, finalment, el desbrossament del riu Daró quan discorre dins el terme municipal i de la riera de Vulpellac. Elevat risc d’incendi forestal El municipi de la Bisbal és declarat d’alt risc d’incendi forestal (Decret 64/95 de 7 març), per la qual cosa es troba inclòs en el Pla INFOCAT de les Gavarres. Durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre el municipi és declarat d’alt risc d’incendi. La zonificació del municipi pel que fa a combustibilitat i inflamabilitat, és a dir capacitat de propagació del foc i capacitat d’encendre’s respectivament, evidencia que existeixen 2 àrees principals: (1) la plana que s’entén des de la part central del terme municipal cap al N que comprèn el nucli urbà i zones de conreus i (2) una àrea al S del municipi corresponent a zones de relleus més acusats i a àrees boscoses.


17

Aquesta distribució del model de combustibilitat implica que en l’àrea urbana el risc d’incendi sigui menor, mentre que en les àrees menys poblades és major. No obstant, les àrees urbanitzades envoltades pel forest es troben en situació d’elevat risc d’incendi, com és el cas del nucli de Sant Pol. Durant el període comprès entre 1987 i 2003 no es té constància de cap incendi remarcable que hagi tingut lloc en el terme municipal de la Bisbal (segons dades facilitades pel Servei d’Agents Rurals i corroborades per la Brigada d’Extinció d’Incendis i Salvament de Girona). Per tal de poder fer una valoració en aquest sentit s’ha de remetre als anys 1974-1986 on consten un total de 9 incendis, la major part dels quals foren intencionats.

Origen dels focs registrats a la Bisbal entre 1974 i 1986

22,22%

11,11%

11,11%

55,56%

Fumadors

Crema de rostolls

Desconegut

Intencionat

Font: Les auditories ambientals a petites escales: una aplicació a la Conca del Daró. Ajuntament de la Bisbal.

Necessitat d’una millora continuada en les infraestructures d’extinció d’incendis Les inspeccions d’hidrants i camins de la Brigada d’Extinció d’Incendis i Salvament de Girona són periòdiques. L’Ajuntament des de l’any 1999 està duent a terme el condicionament de diverses pistes forestals. Tot i això s’haurà de continuar treballant en la millora de les infraestructures de protecció. Seguint les recomanacions proposades per la Brigada d’Extinció d’Incendis i Salvament de Girona, l’Ajuntament ha instal·lat un nou hidrant a la zona de Sant Pol en tant que es tracta d’una àrea de risc al trobar-se envoltada de bosc. Una baixa vulnerabilitat a la contaminació dels sòls i les aigües subterrànies excepte a la plana de Castell d’Empordà En general, el municipi és poc vulnerable a la contaminació de sòls i d’aigües subterrànies en tant que els tipus de substrat present al municipi –substrat granític/cambro-ordovicià, paleògen/neògen i per un recobriment quaternari, respectivament– fa que tinguin una permeabilitat baixa, amb una baixa infiltració vertical. No obstant això, la presència d’una sèrie d’activitats de risc contaminant, principalment activitats ramaderes, poden comportar problemes puntuals, sobretot en èpoques de sequera, com és el cas de la presència de nitrats a la zona d’influència dels pous municipals.


18

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha demanat a la Junta de Residus que els seu municipi sigui inclòs en l’inventari de zones vulnerables per nitrats. Baix grau de risc sísmic i geològic El mapa de risc sísmic de Catalunya indica que el municipi de la Bisbal es troba en una zona qualificada com de risc 3 (a Catalunya les zones van des de la 0 a la 4), el qual correspon a un grau de risc baix (força habitual a Catalunya). Malgrat que aquest risc es considera d’un nivell mig respecte als detectats a Catalunya, no hi ha constància històrica de terratrèmols que hagin afectat el municipi. A grans trets, en el municipi de la Bisbal no es donen el conjunt de condicionants litològics, morfològics, climàtics i estructurals que solen desencadenar moviments gravitacionals (esllavissaments) i altres riscos geològics d’entitat. A més a més, el risc d’erosió de sòls no és destacable si no és afavorit per accions antròpiques. La Bisbal, un municipi sense Pla Municipal de Protecció Civil L’actual normativa obliga al municipi de la Bisbal a disposar d’un Pla municipal de protecció civil que tingui en compte els riscos especials d’incendis forestals i inundacions. Actualment està en fase de redacció. Sense ser una prioritat de primer ordre, la redacció d’un PMPC es considera interessant donat que és la millor forma (1) de relacionar el conjunt de riscos municipals i (2) mantenir aquests riscos en els nivells més baixos possibles, alhora que (3) permet una millor coordinació amb la Brigada d’Extinció d’Incendis i Salvaments de Girona, fet que ha destacat i recomanat la mateixa brigada.


19

2.5. La mobilitat i el transport Bona accessibilitat a la xarxa d’infraestructures viàries La Bisbal d’Empordà es troba al sector est de la circumval·lació del Gironès – Baix Empordà (d’uns 85 km de longitud), que mitjançant les carreteres C-66 i C-65 uneix els principals municipis del Gironès i del Baix Empordà. En aquest sentit, la Bisbal presenta una bona accessibilitat cap els municipis turístics costaners (Palafrugell, Palamós, Platja d’Aro, Pals, etc.) i acceptable respecte a Girona i les principals vies de comunicació nord – sud (A-7 i N-II).

Temps aproximat en minuts des de la Bisbal d’Empordà

Destí Comunicació

A Palafrugell: 10-13’ Bona A Palamós: 15-20’ Bona A Platja d’Aro: 20-25’ Força bona A Girona: 23-28’ Força bona A Cassà de la Selva: 32-40’ Regular A Figueres: 30-35’ Bona

Font: Elaboració pròpia a partir de les distàncies en km i l’estimació d’una velocitat mitjana

Els estudis com a principal font atractora de desplaçaments a la Bisbal

Segons l’Enquesta de Mobilitat Obligada de l’any 1996, els habitants de la Bisbal fan cada dia un total de 3.334 desplaçaments per mobilitat obligada (treball o estudis), dels quals un 42 % (1.393 desplaçaments) tenen com a destí d’altres municipis. Per altra banda la Bisbal atrau cada dia 1.734 desplaçaments des d’altres municipis, principalment per motius d’estudis. Així, l’Institut d’Ensenyament de Secundària esdevé una font important d’atracció de mobilitat procedent d’altres municipis. Segons l’àmbit geogràfic, bona part dels desplaçaments externs generats a la Bisbal tenen com a destí la capital gironina o els principals municipis costaners del Baix Empordà. En canvi els principals desplaçaments atrets provenen dels municipis veïns, sobre els quals la Bisbal exerceix una marcada centralitat.


20

Mobilitat obligada entre la Bisbal i alguns municipis del seu entorn. Any 1996

Àmbit Entrades Sortides Saldo Àrea d’influència de la Bisbal6 967 339 628 Àrea urbana de Girona 87 312 -225 Municipis costaners del B. Empordà7 342 359 -17 Resta 338 383 -44

Font: EMO, 1996

Incertesa respecta a la futura variant de la C-66 El Departament d’Obres Públiques i Política Territorial planteja a mig – llarg termini la construcció d’una variant a la carretera C-66. Tot i que a hores d’ara, el traçat d’aquesta variant resulta incert, la darrera proposta de la Direcció General de Carreteres planteja la variant amb un traçat al nord del nucli urbà (variant amb 4 carrils). Per aquest motiu és important que a l’Ajuntament de la Bisbal, de forma conjunta amb els municipis del seu voltant (Corçà, Ullastret i Forallac) puguin intervenir en el traçat de la nova variant per tal de fer-hi les esmenes oportunes. És cert que aquesta nova infraestructura viària pot tenir importants implicacions en el creixement futur de la Bisbal i en la qualitat ambiental del territori, per la qual cosa és necessari obrir una reflexió al respecte. La proposta de fer una variant (amb dos carrils) pel sud del municipi aprofitant part del traçat del nou eix de circumval·lació sembla una alternativa amb un menor impacte ambiental i una major integració a l’estructura urbana de la Bisbal. Important ús del cotxe en els desplaçaments urbans Si bé a l’any 1986, només el 25 % dels desplaçaments interns per mobilitat obligada es realitzaven en vehicle privat, només 10 anys més tard aquest percentatge ha augmentat fins a més del 40 %. La tendència a un major ús del cotxe per dins la ciutat es confirma en els resultats de l’enquesta ciutadana efectuada en la present auditoria (2002), on a partir de la mostra enquestada es conclou que el 80 % dels desplaçaments urbans per a compres i el 50 % dels desplaçaments per raons de treball es realitzen amb vehicle privat.

6 Forallac, Cruïlles, Monells, Sant Sadurní de l’Heura, Corçà, Ullastret, la Pera, Parlavà, Torrent i Madremanya 7 Palafrugell, Torroella de Montgrí, Palamós, Pals, Castell – Platja d’Aro, Begur


21

Ens trobem, doncs davant d’una tendència generalitzada a l’ús del cotxe que repercuteix i condiciona molt directament el model urbà i la qualitat de vida dels ciutadans. Així, entre 1995 i l’any 2001, el parc mòbil de la Bisbal s’ha incrementat en uns 1.000 vehicles, mentre que la població global del municipi ho ha fet en poc més de 600 habitants. Aquesta situació es tradueix en un major trànsit pels carrers de la ciutat, una necessitat d’aparcament i sovint una pèrdua de l’espai dels vianants (cotxes aparcats sobre les voreres) o de la qualitat del medi (cotxes aparcats a la llera del Daró). Es considera necessari canviar progressivament aquesta tendència, millorant l’espai públic destinat als vianants i en molts punts de la trama urbana la seva priorització enfront del trànsit motoritzat. També és necessari continuar amb el control de les infraccions i delimitar molt clarament les zones d’aparcament. Escassa oferta de transport públic La Bisbal d’Empordà no disposa de transport públic urbà. Per l’interior del nucli urbà únicament hi passa una sola línia de transport públic interurbà (la línia de Circumval·lació Baix Empordà – Gironès) que comunica la Bisbal d’Empordà amb Girona, així com amb diverses poblacions del Baix Empordà i Gironès. L’oferta actual de transport públic interurbà és escassa, tot i que ha millorat en el darrer any amb l’entrada en funcionament de la línia que uneix Figueres – Palafrugell (amb 4 aturades/dia a la Bisbal) i la línia de transport subcomarcal la Bisbal – Monells (amb només 2 aturades/dia). La línia Figueres – Palafrugell s’atura en totes les poblacions del trajecte: Palafrugell, la Bisbal, Corçà, Parlavà, Ultramort, Verges, la Tallada, Albons, Viladamat, Torroella de Fluvià, Vilamalla i Figueres. Aquesta baixa oferta en transport públic també comporta que el seu ús actual sigui molt escàs. Segons l’enquesta ciutadana realitzada en la present auditoria (2002) la major part dels desplaçaments externs es fan amb vehicle privat. El transport públic només s’utilitza d’una manera significativa en els desplaçaments realitzats per motius d’estudis o en els desplaçaments puntuals. D’altra banda la mateixa enquesta també valorava el grau de satisfacció dels ciutadans respecte el servei de transport públic, mostrant que un 27% dels enquestats estan insatisfets o poc satisfets del servei actual de transport públic (1,3 % molt satisfet; 45,3 % bastant satisfet, 20,7 % poc satisfet i 6,7 % insatisfet). Els principals motius de descontent de la població respecte a aquest servei es relaciona amb la poca freqüència de pas del bus i la manca de comunicacions, entre d’altres.


22

Utilització del vehicle privat i el transport públic en els desplaçaments externs. Any 2001 Font: LA VOLA – GEOSERVEI. 2002

Bona accessibilitat urbana, però amb algunes mancances Tot i la tendència a l’ús del cotxe, la majoria dels desplaçaments urbans encara es fan a peu. A partir d’una anàlisi de l’accessibilitat viària de la Bisbal es valora com a favorable els següents aspectes:

- Bona part del nucli antic de la ciutat és de prioritat invertida i presenta una regulació del trànsit motoritzat. No obstant això, en aquests vials es detecta el trànsit de motocicletes que hi circulen sense respectar la normativa viària.

- Les voreres de molts dels carrers del nucli urbà presenten una amplada suficient

(superior a 1,2 m). En les zones de nova urbanització les voreres disposen de baixants i passos adaptats per a vianants.

- Una de les principals vies del municipi, l’eix format pels carrers de l’Aigüeta – Voltes

– Sis d’Octubre, disposa de cinc semàfors i varis passos per a vianants. A més l’amplada de vorera d’aquesta via és força important (una mitjana de 5 m).

Per contra encara hi ha moltes zones de la ciutat presenten mancances que dificulten els desplaçaments a peu:

- Els pendents que presenten algunes de les vies del sector nord i est del nucli urbà, poden dificultar l’accessibilitat, amb les voreres força estretes.

- El pas del riu Daró pel nucli urbà de la Bisbal esdevé poc permeable per als

desplaçaments a peu. Cal millorar la comunicació entre ambdues bandes del riu, especialment en el punt d’unió entre el sector de l’Aigüeta i el nucli històric de la Bisbal. Actualment l’Ajuntament està redactant el projecte per a la construcció d’un pont per a vianants al costat del pont nou, que millorarà la seguretat viària i l’accessibilitat entre l’Avda. de les Voltes i el Passeig Marimon Asprer.

D’altra banda, cal destacar que, tot i que la major part del nucli urbà de la Bisbal és fàcilment transitable en bicicleta, hi ha un baix grau d’adaptació pel que fa a les infrastructures d’aquest tipus de vehicle (manquen aparcaments per a les bicicletes, no hi ha carrils bicicletes, etc.).

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

per feina

per estudis

per compres

per oci

altres

Vehicle privat Transport públic


23

Una xarxa de carrers estructurada a partir de la travessera de la C-66 La crta. C-66 és la principal via d’entrada, sortida i distribució del trànsit per dins de la ciutat. Tot i que la xarxa de carrers de la Bisbal presenta un baixa jerarquització, el trànsit s’estructura a partir de la travessera de la C-66 i les carreteres de Castell d’Empordà i Calonge, mentre que la xarxa secundaria i de distribució del trànsit la formen els carrers: Jaume II – Coll i Vehí – Morró, C/ Mas Clarà, crta. de Cruïlles, C/ Eusebi Díaz i crta. de Cruïlles. Properament, es preveu la inauguració de l’eix de circumval·lació del sector de ponent del nucli urbà. Aquesta via pot fer canviar significativament la distribució del trànsit intern de la ciutat, ja que canalitzarà una part important del trànsit de pas de la crta. C-66. Els principals avantatges de la priorització del trànsit de pas i de vehicles pesants per a aquesta via són:

- El trànsit de pas que té com a origen la carretera de Calonge i com a destí la C-66 (tant en sentit Girona o a Palamós) o en el sentit contrari, escurça el tram que passa per l’interior del nucli urbà i per tant es pot fer més fluid.

- El trànsit de pas pel nou eix escurça de 1.700m a uns 900m el recorregut per dins el nucli urbà (fet que comportarà indirectament una menor contaminació del trànsit).

- Permet realitzar una pacificació del trànsit rodat a la travessera, fet que reforçarà el caràcter comercial d’aquest eix.

Bona oferta d’aparcaments tot i l’elevat nombre d’estacionaments il·legals La Bisbal d’Empordà disposa d’una acceptable dotació de places d’aparcament (tant lliures i regulats en vorera, com aparcaments en superfície). Així, la major part dels carrers disposen d’aparcament lliure en calçada, i a bona part de nucli antic i a un tram del C/ Agustí Font, del C/ de la Solidaritat s’ha implantat l’aparcament regulat. D’altra banda, també compta amb una oferta de 5 espais d’aparcament públic, que en conjunt permeten una bona oferta d’aparcament públic. Tot i aquesta situació, durant bona part de l’any i especialment durant els caps de setmana dels mesos d’estiu i els dies de mercat, molts vehicles aparquen de manera il·legal o ocupen l’espai de la llera del riu Daró. Es proposa eliminar una part dels aparcaments en calçada d’alguns vials del centre històric, fer una major regulació i control de l’aparcament incontrolat, evitant l’aparcament de vehicles al llit del riu Daró i l’estacionament il·legal a les voreres o al nucli antic. Per altra banda, és necessari incrementar la dotació d’aparcament a l’entorn del nou eix de circumval·lació, acompanyats de la creació de vies per a vianants convenientment adequades des d’aquests aparcaments cap al nucli antic i les zones més comercials.


24

La Policia Local, l’encarregada de la seguretat viària dins del nucli urbà La seguretat viària és una responsabilitat de la Policia Local a dins del nucli urbà, mentre que els Mossos d’Esquadra es responsabilitzen de l’exterior del nucli urbà i de la carretera C-66. Ens els darrers anys, la dotació de policies locals a la Bisbal ha estat força baixa, tot i que en l’actualitat presenta uns ràtios similars als del conjunt de Catalunya (1,4 agents/1000 habitants). Avui el Servei consta d’una plantilla de 12 policies i 1 auxiliar administratiu. Per a l’any 2004 la plantilla disposarà de 14 policies. Així mateix, aquest increment de personal ha anat acompanyat d’un increment de material, de renovació dels vehicles de servei, compra de dues motocicletes i nova seu policial.


25

2.6. La gestió de l’aigua L’abastament de l’aigua a la Bisbal d’Empordà es duu a terme a través de la companyia d’aigües SOREA S.A. des de l’any 1980. Aquesta companyia gestiona al mateix temps l’abastament del municipi veí de Forallac. Les fonts d’abastament del municipi corresponen a dos pous situats a la plana de Castell d’Empordà, al nord del municipi (pou de Castell i pou de Forallac). Fins l’any 2001 l’aigua d’abastament provenia en la seva totalitat pel pou de Forallac donat que el pou de Castell va ser tancat per problemes de contaminació d’amoni. Actualment hi ha un nou pou conegut com el pou de Castell Nou que entrà en servei l’any 2002. La xarxa d’abastament té un total de 4.049 abonats, els quals inclouen els pertanyents al nucli urbà, als de Castell d’Empordà i recentment els de Sant Pol8, i el volum total d’aigua consumida en el municipi durant l’any 2002 fou de 523.975 m3. D’altra banda, s’estimen uns volums anuals d’aigua per a usos agrícoles i ramaders de 322.560 m3 i de 33.747 m3 respectivament; i per últim, pel que fa als volums industrials es consideren uns 42.600 m3/any provinents de fonts pròpies i uns 26.378 m3/any de la xarxa d’abastament municipal.

8 Els 29 habitants del nucli de Sant Pol que fins l’abril del 2002 s’abastien de fonts pròpies explotaven un volum estimat d’uns 1.852 m3/any


26


27

Poca diversificació de les fonts d’abastament Anteriorment ja hem comentat que la Bisbal s’abasteix a partir de 2 pous ubicats en la zona de Castell d’Empordà, els quals exploten la mateixa unitat quaternària. Aquesta concentració de les fonts d’abastament presenta alguns problemes, principalment: - que amb el temps i amb una explotació elevada es puguin plantejar problemes de volum abastat - a més, a possibilitar que qualsevol afecció en l’àrea pot acabar afectant el conjunt de captacions. En èpoques de sequera persistent es poden produir problemes de subministrament d’aigua En el darrer període de sequera perllongada (1998-2002) el rendiment dels pous de subministrament va disminuir de manera significativa (segons dades de SOREA).

Nivell dels pous (m) Any

Forallac Castell Gener 2001 9 8,25 Gener 2002 12,1 11,25

Font: Sorea S.A. Ajuntament de la Bisbal.

En un futur el subministrament del municipi pot veure’s compromès al no poder satisfer totalment les necessitats municipals, per la qual cosa s’hauran de cercar noves captacions i establir polítiques de consum responsable. Actualment s’està estudiant la possibilitat d’assegurar el subministrament amb aportacions de fora del municipi. Un elevat volum de pèrdues de la xarxa d’abastament A partir de les dades facilitades per SOREA S.A. es posa de manifest que el volum d’incontrolats (principalment pèrdues, tot i que també s’inclouen errors de comptador, consum d’hidrants sense comptador, etc.) en la xarxa d’abastament municipal és molt elevat, tot i que entre els anys 2001 i 2002 s’ha vist reduït aquest percentatge del 43% al 32%. Aquest fet és motivat bàsicament per l’antiguitat de la xarxa on domina la construcció amb fibrociment. Per optimitzar la gestió de l’aigua cal adoptar les mesures oportunes per tal de condicionar la xarxa d’abastament i d’aquesta manera pal·liar l’elevat percentatge d’incontrolats.


28

Un consum excessiu d’aigua El consum anual d’aigua potable a la Bisbal, valorat en 248 litres/habitant i dia per a l’any 2001, es considera excessiu i molt superior al de molts municipis de característiques similars. A continuació es reflecteix l’evolució del consum unitari en els darrers anys.

Evolució dels consums unitaris d’aigua de la xarxa pública de la Bisbal

L/hab i dia Concepte 2001 2000 1999 1998 1997 1996

Posats en xarxa 248 296 287 261 259 259 Domèstic + municipal 167 168 167 169 161 180

Incontrolats 81 128 120 92 98 79 (pendent d’actualització 2002)

En aquest sentit una millora de la xarxa d’abastament per tal de reduir el volum de pèrdues, i un ús més racional per part dels ciutadans permetria optimitzar l’ús de l’aigua a la Bisbal. Acceptable qualitat de l’aigua d’abastament Els controls tecnicosanitaris efectuats en els darrers anys posen de manifest que l’aigua d’abastament ha estat de qualitat adequada, complint amb la normativa. La poca fondària de les captacions municipals d’aigua, associada a la permeabilitat dels terrenys suprajacents, comporta que l’aqüífer sigui vulnerable a la contaminació, bàsicament a causa dels nitrats procedents de les activitats agrícoles i ramaderes i especialment en períodes de sequera perllongada.

Baix control de les captacions subterrànies pròpies (particulars i empreses) Es constata un total de 92 aprofitaments d’aigües subterrànies inscrits en l’Agència Catalana de l’Aigua i 40 en el Registre de Mines. La comparació del volum d’aigua concedit i el consum d’aigua que s’estima en base a les hectàrees de terreny de regadiu i als habitants dispersos, permet concloure que el volum d’aigua concedit per l’administració hidràulica competent és molt menor que el volum d’aigua (procedent de fonts pròpies) que es considera que s’utilitza realment.

Reg Reg i domèstic Domèstic Agrícola Agrícola i domèstic Ramader Industrial

Inscrit 131.962 20.129 4.200 67.174 3.914 328 42.600 Estimat 322.560 - 1.852 - - 33.747 -

Font: Elaboració pròpia.


29

Per aquest motiu seria convenient que des de l’Ajuntament es fomentés la regularització de tots els aprofitaments existents en el municipi. D’aquesta manera s’aconseguiria que: - es determini la totalitat de les captacions de fonts pròpies existents, - es promogui la seva legalització i finalment, - es controli la seva explotació. Problemes amb la qualitat de l’aigua de les fonts d’ús públic En el municipi de la Bisbal existeixen 2 fonts naturals d’ús públic però de titularitat privada (la font d’en Salomó i la font de Santa Llúcia). Les darreres analítiques d’aquestes dues fonts (març de 2003) indiquen que l’aigua no és potable. Per això es va procedir a col·locar els cartells preceptius de “aigua no potable”. Problemes en la xarxa de clavegueram i en el col·lector principal La xarxa de clavegueram presenta dèficits, sobretot en els sectors antics de la Bisbal al tractar-se d’una xarxa vella i que sovint no separa les aigües pluvials de les residuals. El col·lector principal que recull l’aigua de la xarxa de clavegueram cap a l’estació depuradora, tot i ser una obra recent a càrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua, presenta problemes estructurals importants. El tram que circula pel mig de la llera del Daró ha estat anul·lat a causa d’aquests problemes i substituït per un canal d’impulsió alternatiu. Per altra banda la connexió de les aigües residuals del polígon industrial de Forallac a la xarxa de clavegueram de la Bisbal pot comportar problemes de capacitat de desguàs en la mateixa, i per altra banda pot fer reduir la qualitat final de les aigües depurades. Bon funcionament de la depuradora d’aigües residuals El cabal actualment tractat per la depuradora municipal (EDAR) de la Bisbal és inferior al del seu cabal disseny, per la qual cosa la depuradora treballa per sota de la seva capacitat (85,2 %). Aquest fet es considera molt positiu. L’aigua que surt de l’EDAR (efluent) presenta una qualitat relativament bona, sobretot des de l’entrada en funcionament d’un tractament terciari (juny de 2003) que permet una major reducció dels components amb nitrogen. Amb aquestes millores s’espera poder reutilitzar l’aigua depurada per al reg agrícola amb l’objectiu final de rebaixar la pressió de les captacions que exploten l’aqüífer. No obstant això, qualsevol projecte de reutilització de l’aigua depurada per a reg es considerarà apte sempre i quan el resultat del balanç de nutrients no sigui excedentari.


30

Uns llots residuals de la depuradora que no poden utilitzar-se en l’agricultura La qualitat dels fangs generats per l’EDAR s’analitza semestralment. Els fangs que eren generats per l’EDAR eren destinats a usos agrícoles però a partir de l’any 2000 els fangs produïts presenten un excés de plom que no els fa aptes per al seu ús com adob agrícola. Per aquest motiu els fangs es tracten com un residu i actualment es traslladen per ordre de prioritat (1) a l’assecat tèrmic de Cornellà de Terri, on són novament deshidratats i en funció de la seva qualitat es destinen a ús agrícola o són enviats a abocador o bé (2) són traslladats directament a l’abocador controlat de Cruïlles per procedir a la seva deposició final.


31

2.7. La contaminació atmosfèrica La contaminació atmosfèrica és un procés que s’origina a partir de les emissions a l’aire des dels diferents focus de contaminants atmosfèrics. De les diferents emissions que hi ha a la Bisbal d’Empordà, podem distingir entre els contaminants amb efectes locals i regionals (PST, CO, NOx, SO2, COVs, Pb, etc.) i els gasos d’efecte hivernacle d’efecte global (CO2 equiv.) per la seva contribució a l’escalfament del planeta. El diòxid de carboni (CO2) es troba a l’atmosfera en una concentració mitjana del 0,03 %. Si es produeix un increment de la seva concentració a l’atmosfera, es contribueix a accentuar l’Efecte Hivernacle (escalfament del planeta), ja que aquest gas absorbeix la radiació infraroja que prové del sòl i dels oceans. La contribució de la Bisbal d’Empordà a l’Efecte Hivernacle del planeta Direm que un municipi contribueix a l’escalfament global del planeta si emet més CO2 del que pot fixar a través dels ecosistemes forestals. Així, segons les aproximacions realitzades, la Bisbal d’Empordà necessitaria una superfície forestal de 18.792 hectàrees per tal d’equilibrar el sistema, és a dir, per fixar tot el CO2 equivalent. Això suposa que és necessària una superfície forestal 3,1 vegades superior a la superfície forestal actual (o reduir les emissions per exemple amb una reducció del trànsit).

Emissions atmosfèriques amb efectes globals Emissions totals CO2 equiv. (tones/any) Estimació de la contribució a l’efecte

hivernacle de la Bisbal d’Empordà Situació actual

L’àrea de bosc necessària per absorbir les emissions de CO2 equiv. associades al municipi és actualment de 3,1 vegades la superfície forestal actual.

Pel que fa a les emissions amb efectes locals, el transport és el principal consumidor d’energia de Catalunya, i la Bisbal no n’és una excepció. Per tant, el consum de gasoil i gasolina per part dels vehicles és el principal responsable de les emissions de contaminants atmosfèrics, sobretot de monòxid de carboni i òxids de nitrogen.

3.5802.763

12.448

0,00

5.000,00

10.000,00

15.000,00

t/any Ind-Comercial

DomèsticTransport


32

El trànsit urbà com a principal responsable de la contaminació atmosfèrica A la Bisbal d’Empordà, aproximadament un 90% de les emissions del sector transport s’originen en les vies urbanes. Aquestes emissions superen, en escreix, les que provenen de focus de tipus domèstic o industrial (a excepció dels òxids de sofre), així, el sector transports contribueix en més d’un 80% de les emissions de NOx, CO, PST, COVs i CH4.

Emissions atmosfèriques amb efectes locals Emissions totals (tones/any) Estimació de les emissions de

contaminants atmosfèrics a la Bisbal d’Empordà SOx NOx CO PST COVs CH4

Indústria i Serveis 8,1 4,6 1,7 0,4 0,4 0,1 Domèstic i Municipal 10,0 4,6 5,5 0,5 0,7 0,6

Transport - 108,8 661,5 6,0 27,9 3,1

Total 18,1 118,0 668,7 7,0 29,0 3,8

Impàs en el control de les emissions atmosfèriques A la Bisbal d’Empordà hi ha 9 indústries incloses dins del CAPCA (Catàleg d’Indústries Potencialment Contaminant de l’Atmosfera), que corresponen bàsicament al sector de la ceràmica. La Generalitat ha efectuat controls en aquestes indústries fins l’any 1999. No obstant això, al municipi hi ha d’altres activitats que també haurien de constar en aquest catàleg. En aquest sentit i d’acord amb la Llei 3/1998, d’IIAA, el control dels establiments dels annexos II.2 i III, i per tant també les seves emissions, passa a ser competència municipal, per tant, caldria que l’ajuntament ampliés en aquest sentit les seves actuacions d’intervenció. D’altra banda, al municipi no s’han efectuat mai campanyes de control dels fums dels vehicles, fora dels controls reglamentaris a través de la ITV.

Control de les emissions atmosfèriques

- Existeixen 9 empreses inscrites al CAPCA,

- no hi ha control de les emissions de les instal·lacions de combustió domèstiques ni tampoc s’han efectuat controls als vehicles per part de la policia local.


33

La qualitat final de l’aire es pot considerar bona Quan es parla de contaminació atmosfèrica i qualitat de l’aire cal diferenciar entre les emissions (que avaluen els focus emissors i la quantitat de contaminants atmosfèrics emesos cap a l’aire), i les immissions (que determinen la concentració de contaminants atmosfèrics en un punt concret). Entre ambdós paràmetres no es pot establir una correlació directa a causa de la dispersió, el transport i en alguns casos la transformació dels contaminants. No obstant això, a l’entorn de la Bisbal d’Empordà no hi ha municipis amb una indústria d’elevat potencial contaminant i per tant l’entrada de contaminació atmosfèrica dels municipis veïns es pot considerar poc significativa. A priori, els condicionants climatològics no són negatius a la Bisbal doncs, primer, no té focus emissors industrials importants i, a més, al ser un territori obert, no es veu afectat per processos d’inversió tèrmica. El fet, però, de no disposar de dades d’immissió dels diferents contaminants (a excepció del plom) fa que realment, no es pugui diagnosticar la qualitat final de l’aire del municipi amb dades fiables. A nivell qualitatiu, però, es pot concloure, que la Bisbal no té incidències importants en la qualitat de l’aire global del municipi, fora d’incidents puntuals amb certs focus emissors que han causat, esporàdicament, queixes veïnals, més relacionades amb les molèsties per soroll que no pas per les pròpies emissions de contaminants. La indústria ceràmica pot generar emissions de plom atmosfèric com a subproducte dels vernissos que s’utilitzen. El control a la Bisbal dels nivells d’immissió d’aquest contaminant, però, indiquen que des de 1993 mai s’han superat els valors límit anual establerts per la normativa vigent; i que aquest contaminant només es detecta en pics puntuals d’emissió durant uns dies molt determinats de l’any.

Concentracions d’immissió

- Les concentracions de plom atmosfèric no superen els llindars establerts en la normativa vigent ni els nivells establerts en la nova directiva 1999/30/CE pendent de transposició

- No hi ha dades de concentracions d’immissió d’altres contaminants atmosfèrics


34

2.8. El soroll La Bisbal haurà d’aprovar el mapa de capacitat acústica del municipi Recentment, el Govern de Catalunya, ha aprovat la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, segons la qual els ajuntaments hauran d’elaborar i aprovar, abans de l’octubre de 2005, el mapa de capacitat acústica del municipi a fi de controlar els potencials focus de contaminació acústica. Durant l’any 2000-2001, el Departament de Medi Ambient va realitzar a la Bisbal d’Empordà un estudi avaluatiu del soroll ambiental al municipi, i posteriorment va elaborar una proposta de zonificació del nucli urbà en funció de la seva sensibilitat acústica. El municipi es classifica en tres zones de sensibilitat acústica: alta (zones que demanen una protecció elevada contra el soroll), moderada (que admeten una percepció mitjana del nivell sonor) i baixa (que admeten una percepció elevada del nivell de soroll). En cadascuna d’elles s’estableixen els següents valors límit d’immissió i d’alarma (superior al valor límit i que determina la necessitat d’actuació):

Valors d’immissió Valors d’alarma Sensibilitat acústica Diürn Nocturn Diürn Nocturn

Alta 60 50 70 65 Moderada 65 55 70 65 Baixa 70 60 78 73

Aquesta proposta de cadastre de soroll elaborada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, servirà per establir el mapa definitiu de capacitat acústica del municipi. El trànsit rodat és la principal font emissora de soroll ambiental L’anàlisi de soroll fet a la Bisbal mostra una relació directa entre el trànsit i el soroll. Aquest fet resulta evident a la travessera de la carretera de Girona a Palamós (C/ de l’Aigüeta, Av. de les Voltes i C/ Sis d’Octubre), a la Plaça de la Llibertat, l’avinguda Prat de la Riba i en menor mesura al C/ Jaume II – Coll i Vehí i a la crta. del Castell – C/ Mas Clarà.

També resulta significatiu el soroll emès per altres fonts, com és l’activitat constructiva (al sector de La Pau i La Guardiola), el soroll veïnal (nucli històric, zones més comercials i entorn de les escoles) i el soroll d’algunes activitats industrials.

Comparant els valors de soroll analitzats amb els valors màxims d’immissió que estableix la legislació vigent per a cada zona de sensibilitat acústica (alta, moderada i baixa) s’observa que aproximadament en el 50 % dels carrers mostrejats el valor mesurat supera el valor límit d’immissió (carretera general, pl. Llibertat, Av. Josep Irla, C/ del Mas Clarà, C/ Valls d’en Colomer Bernat Desclot, pl. del Castell, C/ Folch i Torres, Av. Prat de la Riba i C/ del Paral·lel). I concretament en una de les lectures (a l’Av. Prat de la Riba) el valor obtingut supera el valor diürn d’alarma. En aquests punts és important establir mesures correctores, principalment de pacificació del trànsit rodat.


35

Punt de mostreig Resultat (LAeq 10min)

Valors límit d’immissió (LAeq 10min)

Valors d’alarma d’immissió (LAeq 10min)

C/ de l'Aigüeta 72,5 – 75,2 70 78 Avda. Voltes 71,4 – 75,0 70 78 C/ Sis d’Octubre 71,4-74,6 70 78 C/ Garbí 62,2 70 78 C/ Jaume II 68,5 – 69,8 70 78 Pl. Llibertat 74,3 70 78 Camí cap a la depuradora 62,9 70 78 C/ Cardenal Vidal i Barraquer 62,8-63,0 70 78 Av. Prat de la Riba 64,1-71,8 65 70 Avda. Josep Irla 60,5-67,5 65 70 C/ d'en Vinyoles 64,3 65 70 C/ del Carme 64,3 65 70 C/ Eusebi Diaz 54,8 65 70 C/ de la Indústria 64,5 65 70 Pg. Marimon Asprer 57,5 65 70 Crta. del Castell 68,1 65 70 C/ del Mas Clarà 63,6-65,7 65 70 C/ del Morró 61,4 60-65 70 C/ Valls d'en Colomer 63,9 60 70 C/ St. Josep 54,8 60 70 C/ Bernat Desclot 62,8 60 70 Pl. del Castell 64,2 60 70 C/ Generalitat de Catalunya 47,6 60 70 C/ Sardenya 50,2 60 70 C/ J.M.Folch i Torres 64,5 60 70 C/ del Puig d'en Vidal 58,1 60 70 C/ del Paral·lel 57,7 – 65,2 60 70


36

2.9. Els residus A continuació valorem la gestió dels residus a la Bisbal, analitzant el conjunt de residus que es fan al municipi. Es valora la gestió del rebuig, les recollides selectives i la deixalleria, la recollida de runa de la construcció, la gestió dels residus industrials (i sanitaris), i finalment, els residus ramaders. El flux següent esquematitza la gestió de tots aquests residus a la Bisbal.

RESIDUS. LA BISBAL D’EMPORDÀ. t/any (2000)

Residus municipals

Recollida domiciliària

Dipòsit controlat

Valorització

2.033

Recollida selectiva

Deixalleria

Residus especials

3,6

Residus valoritzables

0,5

10,4% 5,8%

Destí no especificat

4.329

182,8 4,1

397,3 (6,2%) + res. ramaders

5844,6 (91,9%)

Nota: 1.531 tones dels residus industrials són declarats per l’EDAR i corresponen als fangs de la depuradora

118 (1,9%)

4.142,1

Medica- ments i Piles 0,4

Vidre 84,2

Paper 74,6

Envasos 23,6

83,7%

Residus ramaders 9.151

Residus industrials

Residus sanitaris


37

Manca una gestió integral dels residus del municipi Un dels problemes que es consideren prioritaris és la planificació i la gestió conjunta dels residus que es produeixen al municipi. Actualment, existeixen un conjunt de recollides independents gestionades per administracions diferents, de manera que només es resol de forma parcial i sectorial el seu adequat tractament. Una visió holística de la producció de residus no només municipals, sinó industrials, sanitaris i de la construcció, etc. així com del ventall de solucions existents, conjuntament amb la implantació de la deixalleria permetria donar un tractament i una gestió més adequada a cadascun dels residus. El servei de recollida domiciliària de residus municipals és assumit pel mateix Ajuntament A partir de l’any 2003, el servei de recollida domiciliària de deixalles i la neteja viària és assumit directament per l’Ajuntament a fi d’esmenar les mancances que s’hi produïen quan el servei estava en mans de l’empresa CESPA. Retard en l’aplicació del Programa de Gestió de Residus Municipals del Baix Empordà El Programa de gestió dels residus municipals de la comarca del Baix Empordà (PGRM del Baix Empordà), elaborat l’any 1998 pel Consell Comarcal, preveia la implantació obligatòria de la recollida selectiva dels residus orgànics a tots els municipis de més de 5000 habitants, amb l’objectiu de recollir el 10% dels residus orgànics l’any 2000 i el 50% l’any 2005 a nivell comarcal, tal i com marca la normativa vigent. Malgrat aquesta planificació, actualment encara no es realitza la recollida de la fracció orgànica a la Bisbal d’Empordà, i a la comarca del Baix Empordà només han iniciat parcialment aquesta recollida els municipis de Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols. El PGRM comarcal també preveu la construcció d’una deixalleria municipal a la Bisbal d’Empordà. Actualment, l’Ajuntament ha optat per a la construcció d’una deixalleria municipal que s’ubicarà al sector industrial de l’Aigüeta. Mentre no entri en funcionament la deixalleria, l’Ajuntament ofereix a la ciutadania un servei de deixalleria mòbil els divendres a les tardes i una àrea d’aportació de voluminosos oberta cada dia a la tarda (de dilluns a divendres). L’efectivitat de les recollides selectives de paper i envasos es va incrementant a un ritme inferior a l’esperat Tot i que es detecta un increment de les recollides selectives de paper i envasos encara s’està lluny d’assolir els percentatges previstos en el PGRM comarcal i en el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2001-2006 Caldria reubicar els contenidors de recollida selectiva ja que hi ha àrees d’aportació que s’omplen força ràpid mentre que altres solen estar poc plens.


38

Nivells de reciclatge de residus municipals per sota dels objectius fixats pel Departament de Medi Ambient Les previsions del Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2001-2006 pel que fa a la gestió dels residus municipals estableix que el 48% dels residus municipals seguirà vies de reciclatge (31% Disposició a abocador controlat, 48% Reciclatge i 21% incineració amb valorització energètica). La gestió dels residus municipals a la Bisbal es troba lluny d’aquests objectius, doncs només el 6,1 % dels residus segueixen vies de reciclatge (el 95,7% dels residus s’aboquen a l’abocador de Solius).

Destí (%) 1999 2000 2001 2002 Destí dels residus municipals (%) (Font: Ajuntament)

Reciclatge Abocament controlat (Solius)

3,5% 96,5%

4,3% 95,7%

5,02% 94,98%

6,1% 93,9%

De totes maneres l’eficiència en les diferents recollides selectives de paper, vidre i envasos ha anat evolucionant a l’alça en els darrers anys, i això fa pensar que els nivells de reciclatge poden augmentar considerablement i acostar-se més als objectius fixats pel PGRMC.

Material

Tendència de recuperació (1998-2002)

Percentatge de recuperació (2002)

Eficiències de les recollides selectives (Font: Junta de Residus i Consell Comarcal)

Paper i cartró Vidre

Envasos lleugers

⇑ ⇑ ⇑

9,6% 32,3% 9,4%

Control dels residus industrials Pel que fa als residus de caràcter industrial i segons les dades de la Junta de Residus, actualment a la Bisbal d’Empordà hi ha 33 indústries que consten en l’inventari permanent de productors de residus, de les quals 8 van fer declaració de residus el 1997, 15 el 1998, 22 el 1999 i 23 l’any 2000. Aquesta dada contrasta amb els 110 establiments industrials existents al municipi (IAE, 2002), fet que significa que només un 20 % de les indústries del municipi declaren anualment els residus que produeixen.

Any Nre.

empreses Residus

declarats (t) Nombre d’empreses que declaren els residus industrials i quantitat de residus declarats (inclou EDAR) (Font: Junta de Residus)

1997 1998 1999 2000

8 15 22 23

1259 1510 1493 2033

(pendent d’actualització 2002)

L’augment del nombre d’empreses que realitzen la declaració anual de residus industrials no ha estat proporcional a l’augment de la quantitat de residus industrials declarats en el mateix període, donat que bona part d’aquests corresponen als fangs de depuració de l’EDAR de la Bisbal i a que les quantitats de residus industrials generats per la resta d’empreses són baixos.


39

L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) produeix, actualment, més del 75 % dels residus industrials declarats de tot el municipi Baixa producció de residus industrials especials i concentrada en poques activitats Els residus especials declarats a la Junta de Residus es concentren en només 4 activitats (Ceràmica Puigdemont, S.L., Indústries Cerámicas Brancos, S.A. i Pedra Decorativa Torra, S.L. Pedra Artificial Muriana) i tenen molt poca rellevància en la producció total de residus industrials. Aquest fet facilita les possibilitats d’actuació i control ambiental. Abocaments incontrolats de residus de la construcció Els residus de la construcció, sobretot d’obres menors, són un problema i estan fora de control municipal. La deixalleria pot ser una bona solució a aquests residus, així com netejar els punts d’abocament incontrolat per evitar que se n’aboquin més. L’abocament és el tractament finalista majoritari utilitzat en els residus industrials El 83,6% dels residus industrials de la Bisbal d’Empordà s’aboquen, el 10,4% es valoritza o se n’obté un altre subproducte (sorprenentment el 5% té un destí no especificat a les declaracions de residus industrials). L’ús majoritari de l’abocament es pot explicar, en part, pel fet que és el destí que es dóna als fangs de la depuradora i en part per la proximitat de l’abocador de residus industrials de Cruïlles, que funciona des del setembre de l’any 2000 i que està ubicat en aquest municipi en unes zones d’antigues terreres (zona de Vacamorta).

Sistema de Gestió Total (t) % Gestió dels residus industrials (2000) (pendent d’actualització 2002) (Font: Junta de Residus)

Dipòsit Controlat Valorització + Subproducte Tractament fisicoquímic i altres TOTAL

1702 211 118

2033

83,7% 10,4%

5,8% 100%

La problemàtica de les dejeccions ramaderes Segons el balanç teòric de residus ramaders, el municipi és capaç d’absorbir totes les dejeccions ramaderes que s’hi generen. La situació real, però, és ben diferent doncs s’han detectat problemes importants de contaminació de les aigües subterrànies per nitrats fruit de l’adob excessiu i/o incorrecte a les terres de conreu. Aquest fet s’explica, d’una banda, per l’existència d’aplicacions en el


40

sòl agrícola de la Bisbal de residus ramaders que provenen d’altres municipis i, d’altra banda, perquè l’aqüífer es veu no només afectat per les pràctiques agrícoles i ramaderes de la Bisbal d’Empordà sinó de tota la Conca del Daró. L’aplicació d’adobs químics pot incrementar el problema de la contaminació per nitrats dels sòls agrícoles. Des de l’any 1999, l'Ajuntament de la Bisbal manté vigent una moratòria d’obertura i ampliació de noves granges d'animals i que no es revisarà fins que l’ACA estableixi la delimitació de protecció de la zona d’influència de l’aqüífer de la Bisbal d’Empordà. D'altra banda, però, si no existeix una col·laboració estreta en aquest sentit entre tots els ajuntaments sota la influència del riu Daró, alhora d’autoritzar l'establiment de granges d'animals, no s’aconseguirà garantir la qualitat de les aigües subterrànies en relació als nivells de contaminació per nitrats. La problemàtica dels excrements a la via pública dels gossos

Existeix, a la Bisbal, una problemàtica específica amb els animals de companyia: abandonaments, lladrucs molestos, però també la presència omnipresent dels excrements de gossos a la via pública que han estat motiu de queixa repetida per part dels ciutadans/es.


41

2.10. L’energia L’energia és un recurs directament relacionat amb la mobilitat i amb l’activitat que es desenvolupa al municipi (indústria, comerç, llars domèstiques, etc.). Com a pas previ al canvi cap a un model energètic més sostenible, cal conèixer quines són les fonts energètiques utilitzades així com disposar del flux energètic que descriu per tal d’obtenir un balanç final que s’aproximi al màxim a la situació actual.

Balanç final d’energia de la Bisbal d’Empordà, 2000

CONSUM GLOBAL: 9.274 Tep índex de consum: 1,12 Tep/hab i any Energies renovables: 0 Tep (0,0%)

2.680 4.080 182 Tep

Domèstic Transport Municipal

Gas Natural

C. líquids

Energia elèctrica

1.237 5.744 2.293 Tep

13,3 % 61,9 % 24,7 %

2.333

Indústria i Serveis

28,9 % 25,2 % 44,0 % 2 %

41,3%

46,9%

66,6%

25,2%

39,7%

15,1%

13,5%

19,0%

33,9%

18,4%

14,4%

100,0%

43,6%

13,4%

3,3%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Domestic

Industria-Comerç

Transport

Municipal

TOTAL

Electricitat GN CL-Gasoil C CL-Gasoils A i B i Gasolines CL- Fueloils


42

El consum energètic total de la Bisbal d’Empordà se situa en 9.274 Tep/any, és a dir, 1,12 Tep per habitant i any. Aquest consum és significativament inferior a la mitjana de Catalunya (2,1 Tep/hab i any). Això és a causa de diferents factors, d’entre els que cal destacar: - la climatologia del municipi (baixes necessitats de calefacció). - la baixa demanda energètica també és a causa de les poques indústries del municipi. - els combustibles fòssils sòlids (carbó, llenya, etc.) i gasosos (butà i propà) no s’han considerat en

aquest estudi, i s’estima que de totes maneres no contribuirien més enllà d’un 5% en el consum global.

El trànsit urbà té una gran importància en el consum energètic global S’estima que el 44% del consum energètic és a causa del transport. El consum energètic associat als desplaçaments urbans és considerablement major al consum energètic del trànsit interurbà, com és lògic, pels pocs quilòmetres de vies interurbanes amb què compta el municipi de la Bisbal d’Empordà. Aquest fet significa que també és el trànsit urbà el que contribueix més a la contaminació atmosfèrica i acústica del municipi. Expansió del gas natural a les llars i paulatina introducció al sector industrial i comercial.

El gas natural és una font energètica que, tot i ser d’origen fòssil, presenta un nivell d’emissió de contaminants atmosfèrics inferior al de la resta de combustibles fòssils. A la Bisbal d’Empordà aquesta font energètica es troba en fase d’implantació i ha crescut a un ritme del 11% anual durant els darrers 4 anys. El principal consumidor de gas natural en el municipi és el sector domèstic que consumeix gairebé el 89% del total de gas natural (actualment al voltant d’un 50% dels habitatges del municipi utilitzen el gas natural com a font principal d’energia). La resta és consumit pel sector comercial, que té pocs clients (37 de comercials respecte 1594 de domèstics) i consumeix només el 2,3% del total de gas natural distribuït. També s’observa una implantació progressiva del gas natural al sector industrial, que va abandonant les altres fonts energètiques tradicionals. Pot ser interessant fomentar la realització d’auditories energètiques al sector industrial de la Bisbal d’Empordà (a nivell individual o per sectors industrials) i implantar un programa d’estalvi energètic al sector industrial relacionat amb la introducció del gas natural en aquest sector.


43

Augment del consum elèctric en relació amb l’augment de població L’augment del consum de gas natural a les llars no s’ha traduït en una davallada del consum elèctric, sinó que des de l’any 1997, el creixement d’aquest consum ha estat proporcional al creixement de la població resident, mantenint-se el consum domèstic per càpita. D’altra banda, a la Bisbal d’Empordà la liberalització del mercat energètic a les indústries no ha suposat un augment en la demanda d’aquest sector. Així, tot i haver-se incrementat la demanda degut a l’obertura de nous establiments comercials i industrials, el ritme d’augment del consum ha davallat respecte anys anteriors a 1999. Pel que fa a les infraestructures energètiques la situació actual és la següent: Breu descripció Infraestructures energètiques

- La xarxa de subministrament de gas natural existent a la Bisbal d’Empordà abasta tot el nucli urbà, així com una part del polígon industrial de l’Aigüeta

- Passa una línia d’alta tensió pel municipi - El cablejat elèctric de mitja i baixa tensió de dins del nucli històric presenta

força deficiències i traçats poc curosos. - Hi ha dues benzineres a la zona del polígon industrial

Control de la despesa energètica municipal i pla de millora energètica El seguiment de la despesa energètica és el primer pas per tal de conèixer les tendències existents i l’acompliment o no dels objectius de millora energètica que es puguin fixar des del consistori. En aquest sentit l’ajuntament porta un control de la despesa energètica de l’enllumenat públic i de les instal·lacions i equipaments municipals. S’actua en els punts on les instal·lacions elèctriques es troben en més mal estat (no compleixen la normativa de baixa tensió). Actualment, està previst actuar a la zona de la Terrera i a una part de la urbanització del nord del municipi. Es planteja una redistribució de fanals i aprofitar les obres per a ampliar voreres. Totes les accions de seguiment, control i millora energètica, podrien emmarcar-se en un Pla d’Estalvi Energètic Municipal, on es podrien incorporar, si es volgués, aspectes relacionats amb la millora climàtica dels edificis públics o actuacions en d’altres instal·lacions municipals, sobretot les que consumeixen més energia com son la Residència Geriàtrica i el Col·legi Joan Margarit, que consumeixen quasi el 60% de l’energia utilitzada en tots els equipaments municipals. Aquestes actuacions, però haurien d’anar acompanyades per la generalització de l’ús d’energies renovables, doncs actualment a la Bisbal d’Empordà no existeix cap tipus d’instal·lació d’aquest caire. Tanmateix, la radiació solar mitjana se situa per damunt dels 14 MJ/m2 i dia, valor apte per a la instal·lació d’aprofitaments d’energia solar.


44

Millora de l’eficiència energètica de l’enllumenat públic L’Ajuntament porta a terme, des de 1999, un pla d’adequació dels punts de llum que està augmentant significativament la seva l’eficiència energètica canviant les làmpades de menor rendiment (vapor de mercuri) per les de major rendiment (vapor de sodi a alta pressió). Des de la seva implantació i fins l’actualitat s’ha detectat una disminució del consum de l’enllumenat en un 83% dels carrers. Quan s’hagi implantat totalment el pla, es pretén augmentar l’eficiència lumínica promig de 10.922 lúmens/ punt de llum a 13.463 lúmens/punt de llum.

Situació

2002 Situació futura 1

Incandescents 0,4% 0,4% Halogenurs Metàl·lics 0,7% 0,7% Vapor de Mercuri 61,2% 2,3% Vapor de Sodi 34,2% 93,1% Fluorescents 3,4% 3,4%

Tipologia dels 1.570 punts de llum de l’enllumenat públic de la Bisbal d’Empordà (2000) (Font: Ajuntament, 2001) 1: parcialment executada Eficiència lumínica promig

(lum/punt de llum) 10.922 13.463

Existeixen múltiples projectes relacionats amb aprofitaments d’energia renovable però cap es troba en fase d’execució Cal doncs, fomentar els aprofitaments d’energies renovables. En aquest sentit l’Ajuntament pot incentivar fiscalment a particulars i empreses per a la instal·lació d’aquest tipus d’instal·lacions i alhora elaborar d’una ordenança municipal sobre la incorporació de sistemes de captació d’energia solar als edificis.

Previsions de futur Energies renovables (Font: Ajuntament, 2001)

- Forn solar al Museu de Terracota - Planta de valorització energètica de biomassa - Plaques solars a la nova gossera - Plaques solars a la deixalleria

D’altra banda, específicament també cal engegar algunes de les actuacions destinades a impulsar l’aprofitament d’energies renovables que encara estan en fase de definició i concreció, com son el projecte de Forn Solar al Museu, la planta d’aprofitament energètic de la biomassa de les Gavarres i les instal·lacions de plaques solars en el futur centre d’animals de companyia.


45

2.11. Diagnosi estratègica: punts forts i àrees de millora del municipi

Sostenibilitat ambiental Punts forts – Oportunitats Punts febles – Àrees de millora

ESTRUCTURA URBANA

4 El municipi té unes proporcions equilibrades dels grans usos del sòl: urbà, agrícola i forestal.

4 Gairebé el 90% del sòl del municipi és no

urbanitzable i no ha rebut fins ara pressions urbanístiques rellevants, pel que es manté en bon estat de conservació.

4 L’estructura urbana compacta i amb unes

dimensions adequades per als desplaçaments a peu.

4 El model de creixement futur de la ciutat encara

resta obert i amb possibilitats d’incorporar-hi criteris de sostenibilitat.

4 La Bisbal disposa d’un Pla especial per impulsar

la revitalització del centre històric. 4 Existeix un inventari de patrimoni arquitectònic,

que aplega uns 35 edificis urbans i monuments, amb el Castell – Palau com a màxim exponent (inclòs en el catàleg de monuments i conjunts historicoartístics de Catalunya).

4 L’activitat agrícola de la plana ajuda al

manteniment dels camins rurals.

SISTEMES NATURALS

4 Elevada diversitat d’hàbitats naturals, amb la presència de 4 ambients inclosos a la Directiva Hàbitats de la Unió Europea.

4 El 48 % del terme municipal inclòs dins el PEIN

de les Gavarres. 4 Important valor ecològic de la plana

agroforestal. 4 Importància de conservació dels cursos fluvials

del municipi.

ESTRUCTURA URBANA

4 S’ha passat d’un planejament integrador de la subcomarca de la Bisbal a un planejament individualista de cadascun dels municipis. Manca una ordenació del territori supramunicipal que asseguri una coherència i optimització en la gestió del sòl.

4 L’actualització prevista del PGO ha de

contemplar la introducció d’elements de protecció del sòl no urbanitzable més concrets i explícits que els actuals.

4 Baixa diversitat d’usos urbans en els barris de la

perifèria, amb dèficit d’equipaments i serveis. 4 Algunes zones del nucli antic es troben força

degradades. Tot i l’existència d’un Pla especial del nucli antic, hi ha força habitatges buits o en mal estat de conservació que generen problemes socials i ambientals i són un fre a la revitalització del barri.

4 La gestió urbanística i el sector de la

construcció encara no han començat a incorporar criteris de sostenibilitat i millora ambiental als seus plantejaments i projectes.

4 Els espais verds són poc connexos. La gestió

del verd urbà podria incorporar nous criteris ambientals.

4 Necessitat de millorar la integració del riu Daró

a la ciutat.

SISTEMES NATURALS

4 Efecte barrera del sistema urbà i les infraestructures viàries que dificulten la connectivitat ecològica entre espais.

4 Deficient estat ecològic del riu Daró, al seu pas

pel nucli urbà. Perill d’extinció d’algunes espècies de peixos autòctons, dels que destaquem l’espinós

4 Introducció de plantacions de pins que

incrementen el risc d’incendis forestals. 4 Progressiva desaparició de marges arbustius i

arbrats de vora de conreus.


46


RISCOS AMBIENTALS 4 La Bisbal està inclòs en el Pla INFOCAT de les

Gavarres, la qual cosa facilita una bona coordinació i actuació amb la Brigada d’Extinció d’Incendis i Salvament en cas de situacions de risc.

4 Des de l’any 1994 l’Ajuntament disposa d’un

pla d’hidrants i ha anat adequant les infrastructures en la lluita contra els incendis forestals.

4 Els punts de guaita existents es troben fora del

municipi, però cobreixen el 100% del mateix. 4 Tanmateix, el municipi està inclòs en el pla

INUNCAT com a zona d’alt risc d’inundacions. 4 En els darrers anys s’ha dut a terme un

Programa de Conservació i de Neteja de lleres en especial al riu Daró, a la riera de Vulpellac i a diversos recs que drenen la geografia bisbalenca propera al nucli urbà.

4 El medi físic del terme municipal en el seu

conjunt es pot considerar poc vulnerable a la contaminació de sòls i d’aigües subterrànies. Baix grau de riscos geològics. No obstant l’aqüífer que abasteix d’aigua a la Bisbal d’Empordà, si que presenta una forta vulnerabilitat, principalment a la contaminació per nitrats.

MOBILITAT

4 Bona ubicació en relació a la xarxa viària de comunicació

4 Futura implantació d’una línia de transport

públic que unirà les capitals de l’Alt i Baix Empordà

4 Bona part dels carrers del nucli antic són de

prioritat invertida i presenten una bona accessibilitat per als vianants.

RISCOS AMBIENTALS

4 No es té constància de cap estació d’aforament d’aigües superficials en cap de les rieres i torrents que solquen el municipi, a excepció d’una nova estació situada en el Daró a nivell del pont de l’embut. Aquest fet implica que no es disposi d’informació relativa a cabals d’avinguda i principalment de cabals circulants. Tan sols es té constància d’una estació ubicada en la població de Serra de Daró de la que l’ACA ha manifestat no disposar de dades de cabal.

4 La Bisbal està declarat com un municipi amb

elevat risc d’incendi forestal, en especial els nuclis de Sant Pol i de Castell d’Empordà.

4 És important l’aprovació del Pla Municipal de

Protecció Civil, la redacció del qual ha estat encarregada a la Universitat de Girona, per tal de poder actuar més eficaçment en casos d’emergència.

4 La presència d'habitatges i masos aïllats en el

municipi que s’abasteixen de fonts pròpies no permet garantir un control de la potabilitat dels seus abastaments.

4 En el municipi de la Bisbal hi ha 9 empreses

incloses en el Catàleg d’Activitats industrials Potencialment Contaminants de l’Atmosfera.

4 La carretera C-66 que travessa el nucli urbà de

NW a SE, implica el trànsit de vehicles de mercaderies perilloses i l’elevada densitat poblacional en certes èpoques de l’any esdevenen en situacions de risc.

MOBILITAT

4 Augment de l’ús del vehicle privat en els desplaçaments urbans.

4 L’oferta actual de transport públic interurbà és

molt limitada i clarament millorable. 4 La travessera de la C-66, una via que suporta

elevades intensitats de trànsit. 4 Tot i disposar d’una oferta acceptable

d’aparcaments, es detecta un elevat nombre d’aparcaments il·legals.


47


AIGUA 4 Fins a l’actualitat la qualitat de l’aigua a la

Bisbal ha estat habitualment adequada, malgrat la detecció d’alguns problemes puntuals en el passat.

4 El nucli residencial de Sant Pol s’ha connectat

recentment a la xarxa d’abastament municipal, fet que garantirà la qualitat sanitària.

4 Les analítiques referents a l’estat actual de les

fonts naturals del municipi reflecteixen que l’aigua presenta problemes de potabilitat.

4 Des de l’any 2001 hi ha instaurat el tractament

terciari d’eliminació de components de nitrogen a la depuradora, cosa que ha donat lloc a una millora en la qualitat de l’aigua. També s’han realitzat algunes obres de millora de les infrastructures.

CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

4 Situació geogràfica que afavoreix la dispersió de contaminants atmosfèrics.

4 Cap focus emissor industrial catalogat amb un

alt grau d’emissions. 4 Els controls que s’efectuen en els nivells de

plom des de 1993 han estat sempre satisfactoris i mai s’han superat els nivells establerts per la normativa vigent.

AIGUA

4 La no diversificació dels aprofitaments pot implicar que qualsevol problemàtica que pugui originar-se en alguna de les captacions municipals pugui acabar afectant-ne el conjunt.

4 El descens del rendiment dels pous en les

èpoques de sequera pot comprometre l’abastament del municipi en un futur. S’està treballant en la recerca d’alternatives per al subministrament d’aigua a la Bisbal d’Empordà i en el desenvolupament de polítiques de racionalització i estalvi.

4 La xarxa d’abastament municipal presenta un

volum d’incontrolats (pèrdues) d’entre el 30% i el 42%, per problemes d’antiguitat i mal estat de la xarxa.

4 Elevats consums unitari d’aigua potable. 4 La presència d’un dipòsit controlat de residus

industrials en el municipi veí de Cruïlles, es pot considerar un possible focus de risc hidrogeològic.

4 Els fangs generats per l’estació depuradora no

són aptes per ser reutilitzats com adobs agrícoles donat l’excés de plom detectat en els mateixos.

4 Es detecta problemes de filtracions d’aigües

subterrànies cap a la xarxa de sanejament que comporten l’entrada de grans quantitats d’aigües blanques a la depuradora.

CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA 4 Manca una ordenança municipal per a la

instal·lació i funcionament d'instal·lacions de radiocomunicació.

4 L’alta intensitat de vehicles que transiten per les

vies urbanes contribueix en gran mesura a l’emissió de contaminants atmosfèrics. No s’ha realitzat mai cap campanya de control de fums als vehicles.

4 La Bisbal no disposa de cap tipus de captadors

ni estacions de control de la contaminació atmosfèrica, i per tant, existeix una manca d’informació pel que fa la qualitat de l’aire


48


SOROLL

4 La Bisbal disposa d’una proposta de cadastre de soroll elaborat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que servirà per elaborar i aprovar el mapa de capacitat acústica del municipi.

4 Des de fa uns quants anys, la policia local

realitza controls de soroll a les motocicletes del municipi.

RESIDUS 4 Alta eficiència de recollida del vidre (24,3%).

Tendència d’acord amb el nou Programa de Gestió de Residus municipals de Catalunya (2001-2006) que incideix en el tractament diferenciat dels residus d’origen comercial.

4 L’Ajuntament té la intenció d’iniciar la recollida

de cartrons a comerços i equipaments municipals.

4 Baixa producció de residus industrials de

caràcter especial, molt concentrats en poques activitats cosa que en facilita el seu control i les possibilitats de tractament.

ENERGIA

4 El consum energètic per persona a la Bisbal d’Empordà és de 1,1 Tep/any, valor inferior a la mitjana de Catalunya.

4 Es disposa d’un inventari complert de les

instal·lacions d’enllumenat públic existent i s’està realitzant el canvi de les bombetes de vapor de mercuri a vapor de sodi a alta pressió per tal d’augmentar-ne l’eficiència energètica i lumínica.

(contaminació de PST, CO, SO2, NOX, O3 i H2S). 4 Existeixen queixes relacionades amb l’emissió

de fum i pols de certs focus emissors industrials degut a la proximitat existent entre aquests i els habitatges.

SOROLL 4 S’han detectat valors de soroll força elevats a la

travessera (C-66) i a l’avinguda Prat de la Riba. 4 Algunes queixes per soroll a l’entorn de la

indústria Brancós. 4 Les queixes o denúncies per soroll

s’incrementen durant els mesos d’estiu (juliol i agost) a causa de l’obertura de balcons i finestres durant la nit.

RESIDUS

4 Tot i que la recollida selectiva de paper, vidre i

envasos s’incrementa any rera any encara s’està lluny dels objectius previstos.

4 Retard en la recollida de la fracció orgànica i en

la construcció de la deixalleria, tal i com dicta el Programa comarcal de gestió de residus.

4 Baixos nivells de valorització de residus

municipals (4,3%) i industrials (10,4 %). 4 La manca de control de les dejeccions

ramaderes pot comportar problemes de contaminació de les aigües subterrànies.

ENERGIA 4 Tot i que en els darrers anys ha augmentat molt

el consum de gas natural a les llars de la Bisbal d’Empordà, encara és molt baix en els sectors industrial i comercial.

4 L’Ajuntament no disposa d’ajuts o incentius

fiscals per a mesures d’eficiència energètica en l’edificació, ni per la promoció d’energies renovables.


49


4 Actualment la xarxa de distribució de gas natural

pràcticament arriba a tots els habitatges, i a bona part del polígon industrial de l’Aigüeta.

4 No s’ha endegat l’execució de cap dels diversos

projectes existents amb ús d’energies renovables.


50


51

3. Diagnosi dels aspectes de sostenibilitat econòmica 3.1. Estructura econòmica general de l’àmbit d’influència de la Bisbal d’Empordà La Bisbal s’emmarca en una àrea d’important creixement econòmic

Les comarques gironines conformen una de les zones més dinàmiques de Catalunya en quant a creixement econòmic, integrada en l’eix de major expansió del Principat durant la dècada dels noranta. El Producte Interior Brut (PIB) del Baix Empordà és més de 15.000 �, un 4,8% per sobre de la mitjana catalana. No obstant això, els macroindicadors econòmics de la Bisbal d’Empordà mostren valors inferiors als comarcals, i més similars als del conjunt de Catalunya. L’estructura econòmica de la Bisbal d’Empordà es basa en el sector terciari, tot i comptar amb un nombre de serveis turístics i comercials molt inferior respecte al dels municipis costaners. Una capital comarcal amb poca centralitat

Aproximadament cada dia hi ha 1.000 persones de la Bisbal que es desplacen cap a d’altres municipis per motius laborals a l’hora que hi ha unes 1.000 persones de fora de la Bisbal que venen a treballar al municipi. Per tant, al contrari que en moltes d’altres capitals de comarca, la Bisbal d’Empordà no resulta generador de mobilitat per qüestions laborals. La figura següent mostra com diferents municipis del Baix Empordà atrauen més mobilitat externa per raons de feina que la Bisbal.

Nombre de desplaçaments diaris atrets. Any 1996

Font: EMO,1996 (pendent d’actualització)

0 500 1000 1500 2000

La Bisbal

Calonge

Castell- P. D'Aro

Palafrugell

Palamós

St. Feliu de Guíxols

Torroella

Primari

Indústria

Construcció

Serveis


52

Resulta significatiu, a més, que en l’enquesta realitzada en la present auditoria, tot i que un 87% de les persones enquestades estaven molt o bastant satisfetes de viure a la Bisbal, prop d’una cinquena part consideraven que aquest era un municipi amb una baixa oferta laboral.

Entrades i sortides per treball de la Bisbal, per sectors d’activitat. Any 1996

Sector Atrets Generats Saldo Observacions Agricultura 23 41 -18 La major part dels desplaçaments atrets i generats són cap a

Forallac i Cruïlles Indústria 285 355 -70 L’àmbit d’atracció i generació de desplaçaments és en relació a

Cruïlles, Forallac, Corçà i Palafrugell Construcció 106 130 -24 L’àmbit d’atracció i generació de desplaçaments és en relació a

Forallac i Palafrugell Serveis 592 492 100 Molts dels desplaçaments atrets provenen dels municipis del seu

voltant, mentre que bona part dels generats tenen com a destí Girona, Palafrugell i Torroella de Montgrí

Font: EMO,1996

D’altra banda, tot i que la Bisbal concentra una part important dels serveis comarcals o supramunicipals, municipis costaners com Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Palafrugell o Torroella de Montgrí també compten amb diferents serveis comarcals.

Organismes públics amb seu als principals municipis del Baix Empordà

Municipi Organismes públics La Bisbal d’Empordà Oficina comarcal del DARP, Oficina i Servei de Català, Arxiu històric comarcal,

Consell Esportiu del Baix Empordà, Centre de Recursos Pedagògics, Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica, Parc de Bombers, Comissaria de policia i àrea bàsica policial dels Mossos d’Esquadra, Equip d’Atenció a la Infància i adolescència, Centre d’Atenció Primària, Oficina de Treball (de la Generalitat i de l’Administració de l’Estat), Registre de la Propietat i Oficina Liquidadora i l’Administració d’Hisenda.

St. Feliu de Guíxols Confraria de Pescadors, Casal del mar, Aula d’Autoformació d’adults, oficina liquidadora, cambra oficial de comerç, indústria i navegació, Comissaria de policia i àrea bàsica policial dels Mossos d’Esquadra, cambra de la propietat urbana de Girona, Centre d’Atenció Primària i Escola Oficial de Turisme (UdG)

Palamós Confraria de Pescadors, Casal del mar, oficina de català, Oficina liquidadora, cambra oficial de comerç, indústria i navegació, estació d’ITV, Hospital de Palamós, Centre d’Atenció Primària i oficina de treball

Palafrugell Escola de Formació d’adults, oficina de català, Museu del Suro, oficina liquidadora, institut català del suro, parc de bombers, subcomissaria de policia, Centre d’Atenció Primària, punt de suport de la Universitat Oberta de Catalunya

Torroella de Montgrí Consell de la Poma, Confraria de pescadors, Oficina de català, parc de bombers, àrea protegida de les Medes, Centre d’Atenció Primària

Font: Sistema d’Informació d’Administració Local. 2002


53

Avui en dia, La Bisbal és el 4rt municipi de la comarca en població i el 7è en pressupost municipal. Tot i això, el pla de sanejament de l’hisenda municipal ha permès eixugar els dèficits acumulats i les dotacions per habitant no difereixen molt d’altres municipis de la comarca, trobant-se al voltant dels 900 �/hab. i any aproximadament. Cal, però pensar estratègies de futur realistes i adequades a aquest pressupost municipal.

El pressupost municipal de la Bisbal d’Empordà, 2002

Notes: 1.- els aspectes de la institució inclouen des del personal, costos socials, despeses de béns corrents i serveis. 2.- els aspectes urbanístics inclouen els projectes i les obres d’habitatge i xarxa viària exclusivament, la resta d’obres estan als apartats corresponents. Font: elaboració pròpia a partir del pressupost municipal 2001.

Despeses Pressupostades 6.904.011,42 €

Aspectes socials26,1%

Aspectes ambientals

16,8%Aspectes urbanístics

19,0%

Aspectes institucionals

38,1%


54

3.2. Mercat de treball i població activa

Un percentatge de població activa similar al del conjunt de Catalunya

Segons les dades de població activa de l’any 1996, la població total de la Bisbal era de 8.007 habitants, dels quals 3.463 persones formaven part de la població activa1, 37 feien el servei militar i 4.507 eren no actius. Prenent, la població d’entre 15 i 64 anys (5.235 persones), la taxa d’activitat del municipi (població activa / total de població d’entre 15 i 64 anys) és del 66,15%, valor molt similar al del conjunt de Catalunya (66,3 %). Taxa d’atur baixa, però superior a la mitjana comarcal

L’any 1994 la Bisbal tenia 523 persones aturades. Des de llavors a ençà, s’ha produït un descens progressiu del nombre d’aturats fins a arribar a l’any 2001, on el nombre d’aturats va ser de 213 persones. Per tant la taxa d’atur actual se situa entorn del 6,15 % (segons la població activa), essent aquest un valor superior a la mitjana comarcal (que és del 5,48 %).

Evolució mensual del nombre total d’aturats a la Bisbal d’Empordà. Gener 1998 – agost 2001

Font: Departament de Treball. 2001 (pendent d’actualització 2002)

1 És el conjunt de persones que subministren mà d'obra per a la producció de béns i serveis econòmics o que estan disponibles i fan gestions per incorporar-se a l'esmentada producció. Comprèn les persones de 16 anys o més que o bé estan ocupades o bé estan desocupades i estan disponibles per treballar i busca una ocupació.

0

50

100

150

200

250

300

350

des-

97

mar

ç-9

8

jul-9

8

oct-

98

gen-

99

abr-

99

ag-9

9

nov-

99

feb-

00

juny

-00

set-

00

des-

00

mar

ç-0

1

jul-0

1

nre.

atu

rats

TOTAL Homes Dones


55

A banda de les persones en atur, hi ha un conjunt de població (no comptabilitzada com a aturada) que vol incorporar-se al món laboral (mestresses de casa, estudiants que volen incorporar-se al món laboral, etc.). A la Bisbal aquest conjunt de població es xifra entre les 100 i 180 persones.

El perfil d’aturats que evidencia l’atur femení i les persones amb un baix nivell d’instrucció Referent al perfil dels aturats, caracteritzat a partir de la mitjana del període comprès entre el gener de 1998 i el desembre de 2000 .(pendent d’actualització 2002), cal destacar que:

- L’atur femení supera al masculí. Així el 37,4 % són homes i el 62,6 % dones.

- Per edats, el 54 % de l’atur masculí té més de 50 anys, mentre que el femení és més important en les franges d’edat compreses entre 20 i 40 anys.

- Més del 85 % de les persones que han estat a l’atur en els darrers 3 anys tenien un

nivell acadèmic màxim d’E.G.B., per tant el nivell d’estudis dels aturats a la Bisbal generalment és baix o molt baix.

- La majoria d’aturats són treballadors de la indústria (un 31,4 %), la hosteleria (17,6 %),

els serveis (17,0 %) i el comerç (14,1 %). Per tant és important orientar els programes i cursos de formació ocupacional cap a aquells sectors més desfavorits i amb un major nombre d’efectius en atur. En aquest sentit es valora positivament l’Escola Taller de Monells com a vehicle d’incorporació al món laboral d’un sector de la població jove. Baix nombre de contractacions, però més contractes indefinits El nombre mig de contractacions a la Bisbal d’Empordà és d’uns 148 contractes mensuals (any 1999). Aquest volum de contractació és similar o inferior al de municipis amb una població menor, com és el cas de Begur (122 contractes mensuals), Calonge (145 contractes), Platja d’Aro (464 contractes) i Torroella de Montgrí (354 contractes mensuals). Dels contractes efectuats a la Bisbal d’Empordà, el 19 % eren indefinits i la resta temporals. El percentatge de contractes indefinits supera en uns de 5 punts la mitjana comarcal que és del 14,08 %, on hi ha una major temporalitat de contractes lligats al sector turístic. De totes maneres aquestes comparacions amb d’altres municipis costaners de la comarca del Baix Empordà no poden ser tingudes molt en compte ja que el factor turístic distorsiona molt les dades.


56

3.3. El sector primari El sector primari (agricultura, ramaderia i explotació dels boscos) és poc important a la Bisbal d’Empordà, amb el 18,4 % de la superfície del municipi dedicada a l’agricultura. A més, el nombre d’ocupats en el sector primari ha anat disminuint progressivament en els darrers anys, i actualment només 75 persones treballen al sector agrícola – ramader, de les quals més del 90 % són homes, i més d’un 56 % són majors de 40 anys. Domini de les explotacions familiars de petites dimensions La superfície agrícola de la Bisbal és força reduïda, i en els darrers 20 anys ha disminuït considerablement (des de les 754 ha de SAU de l’any 1982 fins a les 383 ha actuals). La superfície agrícola es distribueix en un total de 43 propietaris, tot i que tant sols n’hi ha 5 que disposin de 20 o més hectàrees. Sembla clar doncs, que en la majoria dels casos l’agricultura esdevé una font d’ingressos molt secundària. D’altra banda, pel que fa a la ramaderia, també es tracta d’explotacions familiars de dimensions reduïdes i que generalment tenen menys de 50 URP. Així, el sector primari és molt poc important i amb una clara tendència a disminuir, tant en superfície agrícola com en cabana ramadera. No obstant això, hi ha diferents aspectes que mostren encara el caràcter agrícola de la zona:

- Els municipis de l’entorn de la Bisbal mantenen el seu caràcter agrícola. Corçà té més 800 ha de SAU, Forallac en té més de 1.200 ha i Cruïlles en té més de 1.500 ha.

- A Monells hi ha l’Escola de Capacitació Agrària de l’Empordà on s’hi realitzen cicles formatius de grau mitjà i cursos de perfeccionament i reciclatge.

- Els divendres es realitza el mercat setmanal a la Bisbal, amb més de 150 parades, de les quals una part significativa correspon a productors de fruita i verdura de municipis de l’entorn de la Bisbal.

Per tant cal que en un futur s’engeguin estratègies no tant sols encaminades a avaluar el sector com a font econòmica complementaria per unes poques famílies, sinó també pel seu equilibri territorial, essent l’ús agrícola la zona de transició entre el nucli urbà i el seu entorn natural. Paral·lelament cal potenciar el municipi com a punt de comercialització dels productes de la zona, així com potenciar la reconversió d’algunes explotacions a l’agricultura i/o ramaderia ecològica, ja que fins a l’actualitat no hi ha cap productor. Necessitat de millorar la gestió de les dejeccions ramaderes Tot i que el balanç teòric entre la quantitat de dejeccions ramaderes per unitat de superfície conreada no mostra un valor massa elevat (d’uns 101 kg de nitrogen per hectàrea de superfície de conreu), cal un major control de la gestió de les dejeccions ramaderes per evitar situacions de presència de nitrats en les aigües subterrànies. Recordem que els municipis del nord – de la Bisbal (Corçà, Parlavà, Rupià, etc.) són considerats com a zona vulnerable per contaminació de nitrats de fonts agràries. Cal tenir en compte de l’obligació que tenen les explotacions ramaderes de disposar d’un pla de gestió de les dejeccions ramaderes, i des de l’Ajuntament es poden impulsar mesures informatives i d’ajut al sector en aquest sentit.


57

3.4. El sector secundari Segons dades de 1996, el sector secundari ocupava a 1.029 treballadors, és a dir al 34,34 % de la població activa del municipi. Tot i l’evident terciarització que ha sofert la Bisbal en els darrers anys, el sector industrial manté encara un important pes específic. Predomini de la indústria de la ceràmica i de l’alimentació De les 110 indústries que es comptabilitzaven segons l’IAE de 2002, 30 corresponien al sector de producció d’altres minerals (ceràmica) i 27 a la indústria alimentària. La major part dels establiments industrials corresponen a activitats de dimensions petites o molt petites (tallers, petits magatzems, etc.) tot i que dins del municipi hi ha una indústria de grans dimensions (Industrial Ceràmica Brancos, SA) amb una superfície de més de 16.000 m2 i una plantilla superior als 100 treballadors. Dins el sector de la ceràmica també cal destacar les empreses Ceràmica Puigdemont SL, Distribució Ceràmica SL i Industrial Ceràmica Bosch com a més importants. Altres indústries del municipi estan relacionades amb la fabricació de taps de suro i la fabricació de portes automàtiques, serralleria i també cal destacar una bugaderia industrial.

Concentració d’indústries auxiliars i/o de serveis al polígon industrial de l’Aigüeta Amb la creació del polígon industrial de l’Aigüeta s’han implantat grans superfícies comercials, tallers i han permès l’ampliació i/o trasllat d’activitats ja existents en el municipi. Amb tot, actualment una part significativa de la indústria de la Bisbal s’ubica fora d’aquest polígon i algunes encara són dins el nucli urbà.

Escassa oferta de sòl industrial en vies de millora Segons fonts de la Diputació de Girona, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Girona i la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona, la Bisbal d’Empordà disposa d’una escassa oferta de sòl industrial. Es preveu que durant l’any 2003 es realitzi l’ampliació del polígon de l’Aigüeta, el qual ha de permetre continuar amb el trasllat progressiu de la indústria existent (sobretot la més conflictiva de cohabitar amb les residències) cap a aquest polígon. A causa de les poques possibilitats de créixer en sòl industrial, el municipi de la Bisbal va reforçant, cada vegada més, el caràcter comercial i de serveis del municipi.


58

Importància del sector de la construcció A la Bisbal hi ha força empreses o autònoms dedicats al sector de la construcció. A principis del 2002 el municipi comptava amb 182 activitats del ram de la construcció corresponent a 146 establiments o autònoms (d’entre aquests destaquen algunes constructores importants i de qualitat, que treballen arreu de la província). Per tant aquest sector presenta un pes important dins l’economia municipal, essent d’una banda, un sector que pateix molt directament els alts i baixos del mercat, i de l’altra que es troba força subjecte a la mobilitat exterior, ja que molts dels promotors i constructors de la Bisbal construeixen fora del municipi. D’altra banda i aprofitant el potencial constructiu que hi ha a la Bisbal, caldria promoure una construcció sostenible més respectuosa amb el medi (edificis bioclimàtics, energia solar tèrmica i fotovoltàica, aïllaments tèrmics, etc.). Necessitat de més control ambiental i administratiu de les activitats econòmiques L’entrada en vigor de la nova llei 3/1998, d’intervenció integral de l’Administració ambiental en substitució de l’antiga llei d’activitats obliga a l’administració municipal a fer un esforç per incrementar el control ambiental i administratiu sobre les activitats econòmiques tant antigues com noves. Des de l’entrada de la nova llei 3/1998, d’intervenció integral de l’Administració ambiental es tramiten entre 40 i 50 expedients d’activitats anuals, dels quals el 80 % corresponen a l’obertura de noves activitats.


59

3.5. El sector terciari Important terciarització de l’economia del municipi A la Bisbal el sector terciari ha anat guanyant pes específic durant la darrera dècada, passant d’ocupar el 42,1 % l’any 1991 al 48,3 % l’any 1996. Tanmateix, aquest procés ha estat menys accentuat que a la resta de municipis de la comarca, doncs a l’àmbit comarcal el 57,2% de la població ocupada treballa al sector terciari, degut a la importància que tenen els serveis turístics al conjunt de municipis costaners.

Establiments del sector terciari de la Bisbal d’Empordà

Any Comerç de detall Serveis Professionals i artistes TOTAL

2002 293 249 95 637 1998 256 267 98 621 1997 251 248 93 592 1996 257 243 84 584 1995 255 241 81 577 1994 251 239 76 566

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 2001. IAE de la Bisbal d’Empordà, 2002. A la Bisbal destaquen els establiments d’articles per a la llar, principalment destinats a la venda de productes de terrissa i antiguitats. També cal destacar l’oferta d’establiments d’hosteleria tot i presentar un percentatge inferior al de la mitjana comarcal. Un sector comercial concentrat al nucli històric i a l’Aigüeta El nucli antic de la Bisbal concentra el 36 % dels establiments comercials del municipi, mentre que a l’Aigüeta i al sector nord del nucli urbà s’hi concentra el 29 % del comerç. A la resta del nucli urbà hi ha zones amb una densitat comercial mitjana (C/ Sis d’Octubre, av. Prat de la Riba o a l’entorn de la plaça de la Sardana) i d’altres amb una densitat comercial nul·la o molt baixa (per exemple a la zona residencial del sector nord-est del municipi). Per fer més atractiu el comerç actual, és necessari un procés de regeneració interna dels propis establiments comercials, però també cal la millora de l’espai urbà (rehabilitació de façanes, pacificació del trànsit i creació de zones per a vianants, etc.) com a instrument per a ampliar la seva oferta i el seu poder atractor. Aquesta dinamització del sector comercial requereix del suport d’un servei d’assessorament per als comerciants i orientació en les noves activitats que es volen implantar. En aquesta tasca és imprescindible una col·laboració estreta


60

entre les associacions de comerciants del municipi, les Cambres de Comerç i Indústria de Sant Feliu de Guíxols i Palamós i el propi Ajuntament de la Bisbal. Aprofitar les potencialitats del sector turístic Tot i que la Bisbal no és estrictament un municipi turístic, presenta diferents elements que n’eleven les seves potencialitats d’entre les quals destaquem:

- Bona comunicació respecte als municipis turístics de la costa.

- Important patrimoni arquitectònic i un nucli antic atractiu. Destaca el Castell-palau de la Bisbal d’Empordà amb exposicions permanents i temporals i seu de l’oficina de turisme.

- Important patrimoni natural, que combina un paisatge agroforestal i de ribera (nord del

municipi) i el paisatge forestal del massís de les Gavarres al sud del municipi.

- Important oferta museística: el Terracotta Museu. Cal aprofitar aquestes potencialitats del municipi per impulsar un pla de promoció del sector turístic. Des de 1998, s’està implantant el Pla de Dinamització de la Costa Brava Centre – Baix Empordà, amb l’objectiu de desestacionalitzar l’activitat, mitjançant l’augment de la qualitat i diversificació de l’oferta. Aquest pla és d’àmbit comarcal i pot facilitar la tasca de promoció que hauria de fer el propi municipi, de manera conjunta i coordinada amb el Consell Comarcal i en concret amb la Comissió Tècnica i la Comissió Turística que el desenvolupen. Fomentar l’associacionisme comercial A la Bisbal d’Empordà hi ha quatre associacions comercials – empresarials (l’Ass. Bisbalenca de Comerciants i Amics de l’Aigüeta, Ass. de Comerciants C/ Jaume II, Ass. Empresaris Ceràmica i la Unió de Comerciants). Aquestes associacions realitzen força activitats de promoció, d’entre les quals cal destacar l’organització de les fires de Nadal, la fira de l’1 de maig i la Firarebaixa. Les Fires de Ceràmica i Antic-Empordà són organitzades per l’Ajuntament i les associacions empresarials del municipi. No obstant això, es detecta dificultats per a impulsar una promoció conjunta del municipi, treballant de manera coordinada les diferents associacions, l’ajuntament i la resta d’entitats culturals del municipi. És important que de forma conjunta amb l’Ajuntament i amb l’ajut de la Cambra de Comerç de Palamós, es realitzin actuacions per continuar potenciant el sector comercial del municipi.


61

Una percepció negativa del potencial comercial del municipi Segons l’enquesta realitzada per La Vola – Geoservei (2002), bona part de la població realitza les seves compres al propi municipi. Tanmateix, tant els comerciants com els consumidors de la Bisbal no són massa optimistes pel que fa al dinamisme del comerç del municipi. D’entre les opinions més significatives destaquem:

- El petit comerç es troba en una posició d’indefensió respecte a les grans superfícies. A la Bisbal hi ha 4 establiments comercials amb una superfície superior als 1000 m2.

- Necessitat de fomentar el turisme, però no únicament encarat al món de la ceràmica,

sinó també al nucli antic, al castell i al turisme rural.

- Necessitat de millorar l’oferta de restaurants i la implantació hotelera en el municipi.


62

3.6. Diagnosi estratègica: punts forts i àrees de millora del municipi

Sostenibilitat Econòmica Punts forts – Oportunitats Punts febles – Àrees de millora

ESTRUCTURA ECONÒMICA GENERAL 4 La Bisbal presenta una situació territorial estratègica per al desenvolupament del seu sector econòmic. 4 En els darrers 10 anys, les comarques gironines han presentat un creixement econòmic per sobre de la mitjana de Catalunya. 4 Important nivell d’autocontenció en el treball.

MERCAT DE TREBALL I POBLACIÓ ACTIVA 4 L’actual taxa d’atur és de les menors registrades al municipi en els darrers 20 anys. 4 Tot i que l’atur femení és superior al masculí, no s’observen unes diferències tant accentuades com en la major part de municipis del Baix Empordà. 4 L’Escola Taller de Monells pot convertir-se en un recurs important per a la formació ocupacional dels joves.

EL SECTOR PRIMARI 4 Teòricament no hi ha excedents de dejeccions ramaderes (la capacitat d’absorció dels sòls agrícoles és superior al volum de dejeccions ramaderes que fa el municipi).

ESTRUCTURA ECONÒMICA GENERAL 4 El nivell econòmic mig per càpita de la Bisbal (PIB i RBFD) és inferior a la mitjana comarcal. 4 Una part dels serveis comarcals o supramunicipals s’ubiquen en municipis com St. Feliu de Guíxols, Palamós, Palafrugell o Torroella de Montgrí, amb una pèrdua de centralitat de la Bisbal.

MERCAT DE TREBALL I POBLACIÓ ACTIVA 4 La taxa d’atur se situa entre 0,5 i 1 punt per sobre de la mitjana comarcal. 4 El volum de contractació laboral és força baix, si bé el percentatge de contractes indefinits supera el valor comarcal.

EL SECTOR PRIMARI 4 Població ocupada al sector primari força envellida, tot i la incorporació de treballadors joves. 4 En els darrers 20 anys la superfície agrària útil del municipi s’ha reduït a la meitat. 4 Per a la majoria d’agricultors i ramaders de la Bisbal aquesta activitat esdevé una font secundària d’ingressos. 4 Fins a l’actualitat no hi ha cap productor d’agricultura o ramaderia ecològica a la Bisbal.


63

Sostenibilitat Econòmica Punts forts – Oportunitats Punts febles – Àrees de millora

EL SECTOR SECUNDARI 4 El sector industrial manté un pes específic molt important a la Bisbal d’Empordà. La indústria ceràmica n’és la predominant. 4 El polígon industrial de Forallac suposa un estímul indirecte al suplir mancances pròpies.

EL SECTOR TERCIARI

4 Actualment s’està implantant un Pla de Dinamització de la Costa Brava Centre – Baix Empordà. 4 Realització de 6 fires lúdiques i/o comercials. 4 Existència de 4 associacions de botiguers – empresaris, que recentment s’han federat.

EL SECTOR SECUNDARI

4 Escassa oferta de sòl industrial que té caràcter estructural per manca de zones aptes.

4 La indústria ceràmica, especialment la branca industrial, a banda de constituir un sector madur i per tant, en clara tendència a la deslocalització, pateix una pèrdua continuada de llocs de treball.

4 Hi ha una excessiva dependència de la construcció.

4 Cal un millor control municipal dels expedients d’activitats econòmiques, d’acord amb la nova Llei 3/98 d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental.

4 Una sisena part del teixit econòmic del municipi es fonamenta en el sector de la construcció (susceptible de molts alts i baixos) i l’agrari (en clara recessió).

EL SECTOR TERCIARI

4 Poc optimisme tant per part de la població com pels comerciants pel que fa a la revitalització comercial del municipi.


64


65

4. Diagnosi dels aspectes de sostenibilitat social 4.1. Estructura demogràfica de la Bisbal El quart municipi del Baix Empordà en nombre d’habitants

La Bisbal d’Empordà té una població de dret de 8.606 habitants (Padró Municipal de novembre de 2001), essent el quart municipi de la comarca en nombre de població, darrera de Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Palafrugell. Des de 1975 fins a l’actualitat la població del municipi s’ha incrementat un 14,3 %. La major part de la població viu al nucli urbà. Així, dels 8.606 habitants de la Bisbal, 8.516 viuen al nucli urbà, 61 a Castell d’Empordà i 29 a Sant Pol.

Evolució de la població de la Bisbal d’Empordà. Anys 1970-2001

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2001), i padró municipal (2001) .

Augment del 15 % de la població durant l’estiu

La Bisbal d’Empordà presenta una certa població estacional. Durant els mesos de juliol i agost la població del municipi s’incrementa gairebé en un 15 %. D’altra banda, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya de l’any 1998, a la Bisbal hi havia 833 persones que vivien a la Bisbal tot i no ser-ne residents, mentre que 681 persones residents a la Bisbal vivien fora del municipi. Per tant segons aquestes dades l’increment de població de la Bisbal d’Empordà se situa en 152 persones, que cal sumar a les empadronades. Percentualment, aquests valors es troben molt allunyats dels que presenten els principals municipis turístics del Baix Empordà, tal i com es mostra a la taula següent.

6500

7000

7500

8000

8500

9000

1968 1972 1976 1980 1984 1988 1992 1996 2000

Nre

. d'h

abit

ants


66

Percentatge de població estacional respecte al global de població dels principals municipis del

Baix Empordà. 1998

Municipi % població estacional Bisbal d’Empordà 1,8 Cassà de la Selva -0,8 Llagostera -0,02 Sta. Coloma de Farnés 2,7 Castell – Platja d’Aro 152,2 Palafrugell 23,7 Palamós 22,6 St. Feliu de Guíxols 21,7 Torroella de Montgrí 81,3

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2001) Tendència a l’envelliment de la població

Segons dades del padró municipal del 2001, gairebé el 20 % de la població de la Bisbal té 65 anys o més. Aquest percentatge és lleugerament superior a la mitjana comarcal i del conjunt de Catalunya. Aquesta situació planteja d’una banda la necessitat d’incrementar els recursos adreçats a les persones de major edat, i de l’altre potenciar les polítiques adreçades als sectors de població més joves.

Estructura de la població. Anys 1991 i 2001

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (1991) i Padró municipal (2001)

Any 1991

400 300 200 100 0 100 200 300 400

>99

90-94

80-84

70-74

60-64

50-54

40-44

30-34

20-24

10 a 14

0-4

Homes Dones

Any 2001

400 300 200 100 0 100 200 300 400

>99

90-94

80-84

70-74

60-64

50-54

40-44

30-34

20-24

10 a 14

0-4

Homes Dones


67

Un creixement poblacional sostingut gràcies a la població immigrada

Des de 1995, la taxa de creixement vegetatiu és negativa, tot i que la població ha crescut en més de 600 habitants. Tradicionalment el Baix Empordà ha estat una comarca amb una important població immigrada d’origen estranger. L’any 1996 un 5,6 % de la població comarcal era nascuda a l’estranger, mentre que aquest percentatge en l’àmbit català era només del 2,8 %. Pel que fa a la Bisbal d’Empordà, fins principis de la dècada dels noranta presentava un percentatge de població nascuda a l’estranger molt baix, però en l’actualitat aquesta situació ha canviat substancialment. Així, mentre que a l’any 1996 només el 2,5 % de la població era nascuda a l’estranger en l’actualitat aquest percentatge és del 13,7 %. En síntesi la immigració a la Bisbal es caracteritza per:

- La immigració econòmica representa el 92 % del total - La distribució per sexes de la població immigrada és molt similar, excepte quan es

tracta de persones procedents de Marroc en què el 65 % són homes i el 35 % dones.

- El 81 % de la població immigrada té entre 0 i 40 anys, fet que suposa un rejoveniment de l’estructura de la població del municipi.


68

4.2. L’habitatge A la Bisbal hi ha uns 3.700 habitatges

El parc d’habitatges de la Bisbal d’Empordà compta amb unes 3.700 unitats. En general es tracta d’un parc força antic, doncs el 17 % dels habitatges són anteriors a l’any 1930 i més del 10 % tenen més de 100 anys. En relació al parc comarcal, els habitatges de la Bisbal presenten unes característiques similars, tant per la seva superfície (en ambdós casos són habitatges d’entre 70 i 100 m2) com pel seu estat de conservació.

Superfície útil dels habitatges de la Bisbal, Baix Empordà i Catalunya. 1991

Superfície útil La Bisbal (%) Baix Empordà (%) Catalunya (%) Fins a 49 m2 0,5 2,8 5,5 De 50 a 69 m2 7,9 13,1 25,4 De 70 a 99 m2 48,6 45,3 46,1 De 100 a 119 m2 16,4 14,5 10,8 De 120 a 149 m2 11,6 10,7 6,1 De 150 m2 i més 15,0 13,6 6,1

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya. 2001 . (pendent d’actualització 2002)

Tot i la certa antiguitat del parc d’habitatges del municipi, el seu estat de conservació és força bo. Així, a l’any 1990, el 94 % dels habitatges presentaven un bon estat de conservació, xifra un punt per sobre de la mitjana comarcal. Una sisena part de l’habitatge es troba desocupat

A l’any 1991 un 73 % dels habitatges eren habitatge principal, un 7 % segona residència i un 20 % es trobava desocupat. Actualment la quantitat d’habitatge buit se situa entorn del 14 – 16 %, tot i que aquest valor es podrà confirmar amb més exactitud en l’actual revisió del cens d’habitatges del municipi. Des de tots els punts de vista, és important la reducció del percentatge d’habitatge buit, tot i que en ocasions resulta molt difícil degut a la manca de recursos econòmics per a la seva rehabilitació, el mal estat de conservació (especialment al nucli històric), les reticències del propietari a llogar-lo, etc. Tanmateix és important prioritzar les polítiques de rehabilitació i recuperació del parc d’habitatges.


69

El preu de l’habitatge de la Bisbal és força competitiu

El preu dels habitatges de la Bisbal d’Empordà és considerablement inferior al dels municipis del seu entorn (Palamós, Palafrugell, St. Feliu de Guíxols, etc.), i molt inferior al preu mitjà del conjunt de Catalunya. A més, en els darrers 3 anys l’increment de preu de l’habitatge s’ha situat en un 16 %, mentre que a la demarcació de Girona ha estat del 23,4% i al conjunt de Catalunya ha superat el 28%. Aquesta situació pot afavorir el creixement de la Bisbal, d’aquí la importància de planificar de manera ordenada el territori, segons un model urbà cohesionat i equilibrat. Prop del 12 % dels habitatges construïts en els darrers 10 anys són de protecció social

Entre 1992 i l’any 2000 a la Bisbal es varen construir uns 510 habitatges. D’aquests, un total de 57 habitatges eren de protecció oficial, és a dir prop de l’11,7 % dels habitatges construïts. La major part dels habitatges de protecció oficial corresponen a la promoció d’un edifici de 36 habitatges ubicats a l’Av. Josep Irla. Actualment s’estan construint 52 habitatges nous de protecció oficial. Per continuar oferint una oferta d’habitatges adequada a les necessitats de tothom (població amb rendes baixes: joves, immigrants, llars unipersonals, etc.), és important continuar sol·licitant la construcció d’habitatges de protecció oficial, i oferir facilitats pel lloguer d’habitatge buit a preus assequibles. Baixa implantació d’habitatges bioclimàtics i sostenibles

A banda de concebre l’habitatge des del punt de vista de la seva habitabilitat, amb unes condicions tècniques i sanitàries adequades, cal tendir i fomentar les formes de construcció més sostenibles i ambientalment correctes. En aquest moment, la pràctica totalitat de l’habitatge nou del municipi no incorpora aquests criteris en l’edificació. En la nova construcció que es realitza a la Bisbal d’Empordà, cal fomentar les formes de construcció energèticament eficients i la utilització de materials de baix impacte ambiental.


70

4.3. Salut i protecció social Centralització dels serveis sanitaris

La Regió Sanitària de Girona es divideix en 7 sectors i un total de 36 àrees bàsiques de salut (ABS). Les ABS compten amb els Equips d’Atenció Primària (EAP), compostos per un conjunt de professionals sanitaris i no sanitaris que desenvolupen i dirigeixen les seves activitats de salut al conjunt de la població servida. La Bisbal d’Empordà compta amb una ABS que centralitza l’atenció primària sanitària del propi municipi, així com de nou municipis més del seu voltant. Actualment la coordinació entre els professionals de l’ABS i l’Ajuntament és bona, tot i que potser caldria que aquesta relació estigués convenientment institucionalitzada. Proximitat als serveis sanitaris especialitzats

L’assistència especialitzada inclou tot un seguit de recursos i centres sanitaris. La Bisbal d’Empordà, tot i no disposar de centres d’atenció sanitària especialitzada, compta amb tot i un seguit de recursos ubicats geogràficament en municipis força propers. Així el desplaçament per carretera cap a l’Hospital de referència (Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta) és d’uns 25’ , mentre que l’Hospital de Palamós es troba a poc més de 15‘ de la Bisbal. Quatre farmàcies per a una població de 8.600 habitants

Actualment a la Bisbal d’Empordà hi ha quatre farmàcies, és a dir una farmàcia per cada 2.100 habitants, essent aquest un valor similar al del conjunt de Catalunya. Cal destacar que la major part de la població disposa d’una farmàcia a menys 500 metres de distància. Únicament algun tram del C/ de l’Aigüeta, de la urbanització del sector nord del municipi i alguns habitatges del sector sud del nucli urbà (prop de la carretera de Calonge) queden fora d’aquest radi de proximitat.


71

Zones del nucli urbà ubicades a menys de 500 m d’una farmàcia Font: Elaboració pròpia

La Bisbal disposa d’un Equip Bàsic d’Atenció Social Primària (EBASP)

Els serveis socials d’atenció primària són el punt d’accés immediat i el graó del sistema de serveis socials més proper al ciutadà i dels seus ambients familiars i socials. Aquest servei s’adreça amb caràcter general a tota la població, i en especial a aquells individus, famílies, grups o col·lectius, que per situacions determinades, es troben en dificultats amb elles mateixes o amb el seu entorn social i/o familiar. A nivell d’organització, els serveis socials de la Bisbal d’Empordà depenen del Departament de Serveis Socials del Consell Comarcal del Baix Empordà i de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà. Actualment compten amb un equip segons el que marca la Llei de Serveis Socials, és a dir: dos treballadors socials, dues educadores socials i dues treballadores familiars. Aquest equip atén la població de la Bisbal d’Empordà i la dels municipis de Corçà, Cruïlles - Monells - Sant Sadurní, Foixà, Forallac, Palau-Sator, Parlavà, La Pera, Rupià, Ullastret i Ultramort. L’atenció individual i familiar va atendre a prop del 20 % de la població

A l’any 2001 els serveis socials de la Bisbal varen atendre a 2.315 persones, és a dir al 15,96 % de la població del sector. D’aquestes, 1.673 persones eren de la Bisbal, xifra que representa el 19,44 % del conjunt de la població, essent aquest, un percentatge força elevat. Per edats, s’observa que entre 0 i 20 anys el nombre de nens i nenes atesos és molt similar. A partir d’aquestes edats, la població femenina és normalment qui s’adreça a l’EBASP, sobretot com a representants de la família. És a dir, són les dones que fan la demanda d’atenció, malgrat no sempre són les persones objectiu d’aquesta atenció, sinó un dels membres de la família, o molt sovint el conjunt de la família.


72

Bona percepció de la qualitat dels serveis socials

En general, existeix una percepció bona de la qualitat dels serveis socials del municipi, així com un gran encert en els diferents programes específics portats a terme: § Àrea d’atenció a la família

o Àrea de violència domèstica o Acolliment d’immigrants

§ Servei d’ajuda a domicili § Programa d’atenció a les demències

Malgrat això, resulta millorable l’actual sistema de coordinació i sobretot transversalitat entre el Consell Comarcal del Baix Empordà i l’Ajuntament de la Bisbal per un costat, i entre els diferents departaments que integren ambdues administracions per l’altre. Aquest fet, permetria establir unes línies generals d’actuació més consensuades, afavoriria el treball de base i evidentment milloraria el treball social dins del municipi. Caldria també fer una revisió de la coordinació amb els equips d'atenció a la infància i l'adolescència (EAIA) i els sistemes de traspàs de la casuística, a fi de buscar els punts de millora entre les pautes donades pel Departament d’Infància de la Generalitat i el Departament de Serveis Socials del Consell Comarcal del Baix Empordà. La salut, la inadaptació, les dificultats econòmiques i els problemes escolars els principals motius d’atenció social

El 41 % de les persones que acudeixen a serveis socials de la Bisbal ho fan per problemàtiques de tipus social, personal o familiar. Dins d’aquestes sobresurten les dificultats de relacions familiars, l’aïllament físic (sobretot en persones grans) i la manca d’autonomia personal per resoldre conflictes. D’altra banda, el 23 % dels casos atesos es relacionen amb dificultats de caràcter escolar, essent predominant les dificultats d’aprenentatge i la inadaptació escolar. Finalment, l’àmbit de la salut representa el 21 % dels casos atesos, i principalment es relacionen amb l’existència de malalties físiques, psíquiques i/o sensorials. La distribució de la població amb un major risc d’exclusió social dins de la trama urbana es concentra (sobretot en el cas dels joves) en determinades zones del nucli històric i al sector sud del nucli urbà. Una cinquena part de les persones ateses són immigrants

A l’any 2000, un 20 % dels més de 2000 casos atesos pels serveis socials, eren població immigrada. D’aquests, un 75 % procedien del Marroc i un 15 % de Gàmbia. Bona part d’aquesta atenció ha estat preventiva, orientativa i informativa. Les demandes més freqüents d’aquest col·lectiu són de caràcter econòmic (demandes de prestacions), escolar (orientació en l’escolarització) i de tipus jurídic. Tanmateix, cal valorar positivament que cada cop més, tenen en la seva arribada parents, amics o mediadors, que ajuden en gran mesura a facilitar la seva inserció.


73

D’altra banda, també resulta important l’obertura d’una oficina d’acollida, gestionada conjuntament per l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, ASDIQA i Creu Roja que atén bàsicament a població immigrada. Aquest servei està finançat per l’Ajuntament de la Bisbal. També hi ha una aula d’alfabetització per a dones immigrants (dos dies a la setmana) dirigida per voluntaris i amb dependència de Càrites, que a més té servei de rober, aliments, entre altres. Des de l’any 2001, la Bisbal d’Empordà disposa d’un Pla d’Acció Municipal per a l’Acollida i integració de Nouvinguts. Aquest pla presenta diferents propostes / projectes d’intervenció, molts dels quals encara s’han d’implantar o desenvolupar. En un futur seria bo continuar aplicant les actuacions previstes en el Pla d’acció municipal, i així continuar amb el desplegament de programes globals dirigits a aquest sector de la població i coordinats des de l’Ajuntament. La salut mental, un problema que preocupa

Els casos de salut mental que es detecten al municipi s’han de derivar a Platja d’Aro en els adults i al CEMIJ als d’infants. En ambdós recursos hi ha llistes d’espera, alhora que el desplaçament obligat, fa que molts casos es perdin o bé resulti complicada la coordinació amb els serveis socials d’atenció primària de la Bisbal. D’altra banda, cada cop hi ha més casos de joves afectats per trastorns mentals derivats del consum de tòxics en edats adolescents, casos on l’intervenció es realitza a través la Fundació Teresa Ferrer amb seu a Palafrugell i a Girona. La Residència geriàtrica municipal “Zoilo Feliu”, un bon recurs per a la gent gran Tanmateix, la Bisbal disposa d’una bona dotació de recursos d’atenció a la gent gran amb una molt bona cobertura per aquest sector de població. Un dels recursos més positius és el geriàtric de titularitat municipal, que té 62 places, 32 d’elles concertades i amb 30 places de Centre de Dia. Resulta positiu que alguns dels serveis que ofereix el geriàtric en puguin gaudir altres persones que no estan permanentment ingressades, com ara el servei d’assistència a domicili, el servei de bugaderia, el menjador i el centre de dia. A la Residència geriàtrica es destina el 25% dels recursos municipals. El Pla Integral de la Joventut, una bona eina a potenciar

Des de l’any 2000, la Bisbal d’Empordà compta amb un el Pla Integral de la Joventut 2001-2003. Aquest Pla Integral recull una anàlisi del sector juvenil, els recursos i elabora un diagnòstic que permet fer propostes molt acurades, al mateix temps proposa tot un sistema organitzatiu i de desplegament del Pla. El pressupost total per a la seva aplicació a l’any 2001 va ser de 92.856,37 � (15.450.000 pessetes). Cal continuar amb l’aplicació d’aquest pla integral, així com el procés d’autoavaluació i revisió que es realitza anualment amb una representació del propi col·lectiu de joves.


74

4.4. L’educació Una correcta oferta educativa A la Bisbal hi ha 5 centres d’educació que cobreixen les necessitats de la població des de 0 a 20 anys, amb una població escolaritzada de més de 1.800 alumnes (la majoria de la Bisbal), dels quals més del 87 % ho fan en els 4 centres públics i la resta en un centre privat – concertat.

Alumnes matriculats en centres de la Bisbal d’Empordà al sector públic i privat – concertat. Curs

1999/00

Font: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. 2001 . (pendent d’actualització 2002)

La major part de la població en edat escolar estudia a la Bisbal. Així aproximadament el 40-50 % de la població d’entre 0 i 3 anys va a la llar d’infants municipal, i a partir d’aquesta edat gairebé el 100 % de la població de la Bisbal estudia en centres del propi municipi. Així mateix els centres atrauen alumnes dels municipis veïns. Així a l’IES la Bisbal el 32 % dels alumnes de l’ESO, el 39 % de Batxillerat i el 67 % dels de FP són de fora del municipi (Corçà, Cruïlles, Vulpellac, Torroella de Montgrí, etc.)

85

237

462

614

206

142

83

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Infantil (llar d'infants)

Infantil (parvulari)

Primària

Secundària obligatòria

Secundària

Públic Privat


75

Un percentatge de fracàs escolar significatiu Amb l’entrada en funcionament de l’ensenyament secundari obligatori resulta difícil valorar el fracàs escolar de la població. No obstant això, és evident que existeix un percentatge de l’alumnat que abandona o no acredita i que arriben a secundària i/o la finalitzen sense haver assolit els aprenentatges instrumentals bàsics. Segons dades de l’IES sobre el fracàs escolar, en els darrers 4 cursos el 70 % dels alumnes acrediten, el 20 % dels alumnes acaben, però no acrediten i el 10 % dels alumnes no acaben. Per tant, anualment hi ha uns 40 alumnes que bé no acrediten o bé abandonen els estudis. Per paliar aquestes mancances, l’institut disposa d’una Unitat d’Escolarització Compartida, subvencionada en 2/3 parts per l’Ajuntament, com a suport per afavorir la integració dels alumnes a les aules i afavorir les habilitats prelaborals un cop finalitzin l’ESO. També cal destacar l’existència de l’Escola Taller de Monells, com un recurs important pels alumnes que finalitzen l’ESO sense acreditar o els que no finalitzen l’ESO. Les instal·lacions de l’institut, un problema en vies de solució Actualment l’IES de la Bisbal presenta limitacions d’espai, deficiències en les instal·lacions elèctriques i aigua i una bona part de l’alumnat fa classes en barracons. Aquest fet, ha estat motiu de múltiples queixes per part dels alumnes, l’AMPA i el propi Ajuntament. Gràcies a aquestes reivindicacions el Departament d’Ensenyament ha decidit realitzar les reformes en l’edifici antic de l’institut i la construcció d’un nou edifici annex (d’uns 1.800 m2 de superfície). Aquest fet permetrà deixar l'edifici de l'antiga FP i en conjunt el centre disposarà de 55 aules. Aquestes obres finalment han començat el setembre del 2003. Una vegada resolt el problema de les instal·lacions de l’Institut, caldria continuar les obres de millora a l’escola Joan de Margarit. Existència d’un Consell Escolar Municipal A la Bisbal d’Empordà existeix un Consell Escolar Municipal format per polítics, professors i pares/mares dels centres educatius del municipi que es reuneix trimestralment (3-4 vegades a l’any). Cal que aquest esdevingui la principal eina de debat i treball sobre l’educació a la Bisbal d’Empordà, per aquest motiu resulta important fixar uns objectius clars i realitzables i quantificables anualment. Continuar amb la formació d’adults Segons el nivell d’instrucció actual (estudis cursats per a la població), el 78 % de la població només disposa de l’EGB. Aquest percentatge és netament superior a la mitjana comarcal (75,3%) i de Catalunya (67,5%), i s’incrementa fins al 90 % quan es tracta de la població immigrada de la Bisbal.


76

Des de ja fa uns anys, a la Bisbal hi ha l’Aula d’adults. En els darrers 6 anys l’aula d’adults ha sofert un procés de renovació i canvi d’orientació que l’ha fet més popular entre la població, amb una oferta que combina cursos d’oci i formació continuada. Es considera important mantenir l’oferta actual de l’aula d’adults i potenciar les seves funcions en l’àmbit de la formació continuada.

Població segons els nivells d’instrucció. 1996

Nivell d’instrucció La Bisbal (pob. Immigrada)1

La Bisbal Baix Empordà Catalunya

Primària incompleta 60,24 14,75 14,14 15,97 EGB 1ª etapa 24,15 47,43 41,23 35,68 EGB 2ª etapa 5,61 15,75 19,93 15,88 FP 1er grau 1,46 5,59 5,35 6,29 FP 2n grau 1,22 2,53 3,13 4,41 BUP i COU 3,90 7,36 8,64 10,02 Títol mitjà 0,73 3,42 4,18 5,21

Títol superior 2,68 3,17 3,39 4,80 Font: Web del l’Institut d’Estadística de Catalunya.2001

1 Correspon a dades de l’any 2000 extretes del Pla d’Acció Municipal per a l’acollida i integració dels nouvinguts (2001).


77

4.5. Associacionisme i l’activitat cultural Un conjunt d’associacions locals amb un potencial important El nombre d’associacions existents a la Bisbal d’Empordà és força important. Actualment hi ha unes 40 entitats culturals i 16 d’esportives. Tot i que una part molt important de l’activitat cultural s’impulsa des de l’Ajuntament, les entitats del municipi també organitzen una gran quantitat d’actes anualment. No obstant això, una part important del teixit associatiu realitza activitats internes i fan molt poques activitats obertes a tota la població. Tot i això, s’observen punts a millorar. D’una banda la relació entre l’Ajuntament i les entitats és millorable. De l’altra, excepte en la Festa Major, es detecta una baixa coordinació entre entitats pel que fa a la programació conjunta d’activitats a la Bisbal. Fins avui a la Bisbal no existeix cap Consell d’Entitats Culturals, tot i que en diversos actes populars hi participen diferents entitats (festa major, carnestoltes, etc.) i l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament actua com a coordinador. Pel que fa a les entitats esportives existeix el Patronat Municipal d’Esports, que coordina i organitza diferents activitats esportives i cursos (d’aeròbic, manteniment, tercera edat, gimnàstica rítmica i esportiva, funky, i esports com el bàsquet, el futbol, el tennis taula o el patinatge). La major part de les entitats no disposen de locals propis. Així actualment, només sis entitats disposen de local i una més disposa d’un local cedit per l’Ajuntament. Per tant, resulta prioritari per moltes entitats disposar d’un local adequat i condicionat per tal de desenvolupar la seva activitat i que a més fomenti les relacions entre diferents entitats. Importància de l’esport en el municipi Dins del municipi hi ha 16 entitats esportives, que desenvolupen i practiquen diferents esports (futbol, bàsquet, tennis, tennis taula, escacs, ciclisme, patinatge, etc.). Bona part de les activitats esportives del municipi es desenvolupen al camp municipal d’esports, al pavelló municipal d’esport, a les piscines i en els centres escolars. D’altra banda, cal destacar l’existència del Patronat Municipal d’Esports de la Bisbal, que a banda de coordinar i organitzar algunes activitats esportives també realitza cursos de formació relacionats amb diferents esports.


78

Necessitat d’augmentar els recursos destinats als mitjans de comunicació local La Bisbal d’Empordà disposa de dos mitjans de comunicació local: la revista el Drac i la Ràdio Bisbal que disposa d’una programació musical estable i a nivell d’infrastructures d’un estudi de gravació i un de directe. Bona part de les hores d’emissió es realitza amb col·laboradors, excepte els informatius diaris i del cap de setmana que el fan tècnics contractats. Darrerament s’han obert nous canals d’informació entre l’Ajuntament i els ciutadans: una pàgina web (www.labisbal.info) i la publicació d’educació ambiental “La Bisbal Verda”. Properament sortirà al carrer un butlletí d’informació municipal. Clares mancances en infrastructures culturals Actualment les obres de l’edifici del Mundial es troben en la darrera fase de restauració i adequació. Aquest equipament comptarà amb una sala de cinema–teatre amb una capacitat per a 540 persones, tot i que es podrà compartimentar en 2 sales de menors dimensions. Segons l’enquesta ciutadana realitzada en l’auditoria (2002), el grau de satisfacció de l’oferta cultural i d’oci era baix. Principalment es detectava una oferta cultural pobre pels joves (cinema, teatre, sales de ball, etc.). És important que la inauguració del Mundial permeti al municipi incrementar la seva oferta lúdica i cultural. En aquest sentit pot resultar interessant la creació d’un ens que organitzi i coordini les activitats (amb la col·laboració de les entitats i associacions) i a l’hora gestioni els diferents equipaments culturals de titularitat municipal2. Actualment dins de l’actual edifici del Mundial s’hi ubica la biblioteca municipal. Aquest equipament, que hi és de manera provisional, presenta unes instal·lacions molt reduïdes i tant pel nombre d'usuaris com pel fons documental existeix una clara limitació d’espai. En un futur es preveu la seva reubicació.

2 En alguns municipis s’ha la gestió de les infrastructures culturals i les activitats que s’hi realitzen es fa per mitjà d’un organisme autònom de caràcter administratiu instituït per l'Ajuntament i emparat per l'article 85 de la Llei 7/1985 reguladora de bases de règim local, l'article 233 de la Llei 8/1987, de 5 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, i títol sisè del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals aprovats pel Decret 179/1995, de 13 de juny, del Govern de la Generalitat de Catalunya

http://www.labisbal.info


79

Assistència força baixa a diferents actes culturals La participació ciutadana als actes culturals organitzats per l’Ajuntament, resulta força baixa tot i que varia molt en funció de les activitats el tipus d’espectacle i les dates en què es realitzava. Generalment s’observa una baixa assistència en aquells actes que resulten de pagament. Per tant, aquesta situació actual, caldrà tenir-la molt present en el moment de posada en funcionament del Mundial. Continuar promovent el Terracota Museu Ubicat al C/ Sis d’Octubre de la Bisbal d’Empordà s’hi troba un equipament cultural força important: el Terracota Museu. Aquest equipament resta obert tots els dies entre els mesos de maig a setembre. El museu s’emplaça en l’antiga fàbrica Terracota essent un dels edificis d'arqueologia industrial més emblemàtics i singulars. El museu acull una sala d'exposicions temporals, una sala de projeccions, un taller pedagògic i les sales on s'exposa la col·lecció permanent (amb un fons de més de 6.000 peces). Un important patrimoni arquitectònic La Bisbal d’Empordà disposa d’un important patrimoni arquitectònic. Així segons fonts del Departament de Cultura de la Generalitat, el municipi disposa de més d’una trentena d’edificis o elements arquitectònics catalogats, concentrats fonamentalment al Carrer de l’Aigüeta, al nucli històric i al nucli de Castell d’Empordà. D’entre els diferents elements catalogats destaca el Castell de la Bisbal, l’Hospital, el Cinema Mundial, el Castell d’Empordà i l’Església de Sant Pol. Alguns d’aquests edificis catalogats estan pendents de rehabilitació (per exemple la Torre Maria o el Pont Vell). En un futur és important realitzar una actualització dels elements catalogats i realitzar actuacions de rehabilitació i millora dels elements patrimonials. A l’hora, i aprofitant el potencial turístic del municipi, resulta interessant millorar la difusió i oferta d’aquests elements com a complement per atraure els turistes que visiten el municipi.


80

4.6. Diagnosi estratègica: punts forts i punts febles del municipi

Sostenibilitat Social Punts forts – Oportunitats Punts febles – Àrees de millora

POBLACIÓ

4 L’arribada de població immigrada ha permès compensar la taxa de creixement vegetatiu negatiu del municipi i minimitzar l’envelliment de la població. 4 L’oficina d’acollida és una bona iniciativa per ajudar a la gent immigrada que arriba a la Bisbal d’Empordà

HABITATGE

4 La Bisbal disposa d’un parc d’habitatges en un bon estat de conservació. 4 El preu de l’habitatge nou és situa per sota del de les principals poblacions del Baix Empordà. 4 En els 10 darrers anys s’ha construït 57 habitatges de protecció oficial i 96 són actualment en fase de construcció, dels quals 59 són de promoció pública.

SANITAT

4 La Bisbal compta amb una ABS, que centralitza l’atenció primària sanitària del municipi i la seva àrea d’influència 4 Proximitat a l’oferta d’atenció sanitària especialitzada (Palamós, Palafrugell, Girona i Platja d’Aro) 4 La major part de la població té una farmàcia a menys de 500 metres 4 Existeix una percepció qualitativament bona de la prestació de serveis socials al municipi 4 L’atenció individual i familiar dels serveis socials de la Bisbal són utilitzats per un 20 % de la població 4 La Bisbal disposa d’un Pla Integral de la Joventut 2000-2003, que cal potenciar i donar-hi continuïtat

POBLACIÓ

4 Augment progressiu de l’índex d’envelliment. Gairebé el 20 % de la població té 65 anys o més

HABITATGE

4 Aproximadament una sisena part del parc d’habitatges de la Bisbal es troba desocupat 4 Quasi nul·la implantació d’habitatges bioclimàtics al municipi

SANITAT

4 La relació entre els professionals sanitaris i l’Ajuntament tot i ser bona, no es troba formalitzada. 4 Els casos de salut mental detectats al municipi es deriven a Platja d’Aro, Girona i al CEMIJ. 4 Increment dels joves afectats per trastorns mentals derivats del consum de tòxics. 4 La coordinació entre Consell Comarcal del Baix Empordà i l’Ajuntament de la Bisbal resulta millorable en el treball social.


81

Sostenibilitat Social Punts forts – Oportunitats Punts febles – Àrees de millora

EDUCACIÓ

4 La Bisbal compta amb 5 centres educatius que cobreixen les necessitats educatives de la població des de 0 a 20 anys. La població escolar de la Bisbal supera els 1.800 alumnes 4 Elevat nivell de coneixement del català per part de la població 4 Al municipi hi ha una Unitat d’Escolarització Compartida i a Monells una Escola Taller

CULTURA 4 La Bisbal compta amb prop de 40 associacions culturals i 16 d’esportives. 4 El Terracota Museu és el museu de terrissa i ceràmica més important de Catalunya. 4 La finalització de les obres de l’edifici del Mundial han de permetre incrementar l’oferta cultural del municipi.

EDUCACIÓ

4 La població de la Bisbal presenta un nivell d’instrucció força baix, especialment la població immigrada. 4 Cada any hi ha uns 30 – 40 alumnes que no acrediten o abandonen els estudis de l’IES. 4 Tot i que actualment es troba en vies de solució, l’IES de la Bisbal presenta limitacions d’espai i mancances estructurals

CULTURA 4 La manca de locals és una de les principals reclamacions de les entitats del municipi. 4 La biblioteca municipal, es troba en un local provisional, i presenta unes dimensions i característiques poc adequades.


82

Documents

2. Diagnosi dels aspectes de sostenibilitat ambiental · - PPT Precipitació mensual total, ... (m/s) 4.6 4.5 2.8 3.0 3 ... contacte entre la ciutat i el medi rural que l’envolta