viulallengua

Espipellades de cultura

gastronòmica

Tastaplats

Euskal Herria Mar i muntanya

Una llengua amb antigor

Euskal Herria

Iruña/Pamplona

Galdakao

Hondarribia

Amb poc més d’un milió de parlants, l’eusquera és la llengua més antiga de l’Europa occidental. Aquest idioma, d’orígens desconeguts, ja es parlava a la Península abans que hi arribassin els romans. Aleshores, el seu domini era més gran que l’actual. S’estenia pel golf de Biscaia fins a prop de Bordeus i, per l’altra banda, arribava als Pirineus catalans. Prova d’això, alguns noms de lloc d’aquelles zones tenen orígens bascs. Aquest és el cas de la Vall d’Aran, ja que aran, en eusquera, vol dir vall senzillament.

En l’actualitat, la majoria de parlants (uns 900.000) es troben al País Basc, mentre que a Navarra i a Iparralde (dins l’Estat francès), es calcula que n’hi ha uns 70.000 i 65.000 respectivament. El nom Euskal Herria inclou tots aquests territoris, que tenen el basc com a llengua pròpia.

Font: Linguamón – Casa de les Llengües

Disseny, maquetació i fotografia: ocreativa.comCoordinació i redacció: Antoni MateuImpremta: Ingrama S.A.

© Ajuntament de Palma. Regidoria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística (2010)© d’aquesta edició: Govern de les Illes Balears (2010)Producció i distribució d’aquesta edició: Grup SerraDL: PM-1498-2010

Balls amb molta energia

Si un ballador eivissenc i un de basc que ballàs l’aurresku es provassin a veure qui alça la cama més amunt, el jurat que ho hagués de determinar ho tendria mal de fer. I és que tant un ball com l’altre, sense que se n’hagi establert un origen semblant, es caracteritzen pel moviment ràpid i haver de pegar bots sempre seguit. Per això, la bona forma física és un requisit necessari per a tots dos balladors.

Tanmateix, aquesta no és l’única semblança entre les cultures basca i catalana. Per acomiadar-se, altre temps a la pagesia mallorquina s’emprava l’expressió aür, semblant a l’adéu eusquera, agur. Mentre que aquell antic comiat mallorquí desaparegué, el dels bascos anà agafant més força. Així, moltes de persones a Euskal Herria, fins i tot els que no parlen basc de manera habitual, l’utilitzen sovint.

De tres punts diferents d’aquest país són Ainhoa, Leire i Pedro, que viuen a Palma des de fa un temps. Amb ells, aprendrem com es fa el marmitako, un plat d’hivern que es menja amb cullera.

Tastaplats

Hondarribia, el poble on va néixer Pedro Echeveste, és conegut arreu d’Euskal Herria per la seva tradició pesquera. Tenint la mar tan a prop, no és d’estranyar que aquest jove basc decidís estudiar biologia marina, estudis que el portaren fa uns anys a viure a Mallorca. Pedro és investigador de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), que té la seu a Esporles.

“Al principi vaig pensar de viure a Esporles, però finalment em vaig decidir per estar a Palma, que és una ciutat amb una mida ideal, que té de tot”, explica Pedro.

Leire, en canvi, tot i que fa un parell d’anys que viu a Palma, no descarta traslladar-se a un poble en un futur. Com que, per motius laborals, aquesta dentista s’ha de desplaçar a Manacor uns quants dies a la setmana, on passa consulta, li ha agafat gust a visitar la part forana amb assiduïtat.

“Tot d’una que vaig arribar a Mallorca, em vaig fer el propòsit d’aprendre català. Per això, vaig assistir a alguns cursos. Allò que em va donar més pràctica a l’hora de parlar-lo, però, va ser fer-me amb gent d’aquí i practicar-lo amb els meuspacients”, diu Leire Iraslagoitia, que

Tres bascos palmesans

és de Galdakao, un poble que es troba a devers 10 quilòmetres de Bilbao.

Ainhoa Ibarrola, que és de Pamplona (o Iruña, com es diu en el seu idioma), fa més poc temps que viu a Palma. No obstant això, sap parlar de manera fluïda en català perquè el va aprendre a Lleida, on aquesta enginyera forestal va estudiar la carrera.

“Una de les coses que més m’ha sorprès de Mallorca és que tothom està relacionat amb tothom. Sempre que coneixes algú, aquesta persona coneix algú altre que tu ja coneixies. Supòs que aquest fet es deu donar en societats que viuen en un territori limitat, com és una illa”, comenta Ainhoa.

Allò que troben a faltar tots tres és que, a diferència dels pobles i ciutats d’on procedeixen, Palma, diumenge dematí, és una ciutat un poc morta. Tot i que la nit del dissabte hagin sortit, als bascos, l’endemà els agrada anar a fer una volta amb els amics abans de dinar. I aquest tipus d’esbarjo, de moment, no existeix a Palma.

Tastaplats

LeirePedro

Ainhoa

Marmitakoa (Aguiat de bonítol) 1Haurem de menester:½ quilo de bonítol fresc2 pebres vermells2 cebes3 allspatates2 tomàtigues2 dits de vi blancpebre bord1 fulla de llorer

Preparació:Posarem una olla al foc amb un raig d’oli. Quan sigui calent, hi tirarem el pebre vermell i la ceba tallats a daus petitons. Llavors hi ficarem els alls picats. Al cap d’un parell de minuts, quan tots aquests ingredients hagin agafat coloret, hi afegirem les patates tallades a cantons. Ho deixarem fregir tot devers cinc minuts amb el foc no gaire fort.

Ara, hi tirarem el pebre bord, sal al nostre gust i els dos dits de vi blanc, i ho remenarem tot ben remenat. Després de dos minuts, hi incorporam la tomàtiga capolada i la fulla de llorer. Quasi tot d’una, hi afegirem aigua a bastament per tapar tots aquests ingredients. Si, en lloc de posar-hi aigua, hi posam brou de peix el resultat serà més gustós. Aquesta mescladissa ha de coure devers mitja hora, quan vegem que les patates són ben cuites. Finalment, hi posarem el bonítol tallat a daus. Com que aquest peix és molt bo de coure, al cap de tres minuts el plat estarà llest per servir. Abans de servir-lo, els bascos solen esclafar la patata i el peix amb un cullerot o una forqueta perquè tot quedi ben mesclat.

2 Mamia o gaztanbera (Quallada)

Haurem de menester:Mig litre de lletSalQuall líquid (es pot comprar a qualsevol farmàcia)Mel o sucre

Preparació:Per fer la quallada, allò ideal és utilitzar llet d’ovella, com fan a Euskal Herria. Tanmateix, si no en tenim a l’abast, la llet de vaca ens farà el mateix servei. Per fer la quallada, encalentirem la llet dins un perol amb una misèria de sal. Posarem el foc fluix i remenarem la llet de manera constant. Quan vegem que comença a bullir, aturarem el foc i intentarem dissoldre el tel que s’hi ha format.

Quan la llet hagi refredat un poc, la posarem dins tasses. A cada tassa, hi tirarem quatre gotes comptades de quall, ho remenarem amb una cullereta i, sense perdre gens de temps, les ficarem dins la gelera. El quall fa espessir la llet molt aviat però perquè puguem menjar les quallades, convé esperar un parell d’hores. Si les preparam el vespre, l’endemà dematí estaran a punt. Per servir-les, és ideal posar-hi una cullerada de mel a damunt. Si no tenim mel, el sucre també hi va bé.

Allò ideal és acompanyar la quallada amb formatge idiazabal, nous i codonyat.

La cuina d’Euskal Herria és un dels atractius turístics d’aquest país. Molts de visitants s’hi desplacen cada any per posar peu davall taula als seus nombrosos restaurants i fondes. El mar Cantàbric i les pastures de l’interior fan que aquesta terra gaudeixi de peix i carn en quantitats abundants. D’una banda, en destaquen la vedella i el xot; i de l’altra, el bacallà, la tonyina i el bonítol, com el que aquests tres joves han emprat per fer el marmitakoa.

“A casa nostra —explica Leire—, una marmita és una olla de ferro com la que utilitzaven els mariners, enmig de la mar, per preparar aquest aguiat. Per això, a aquest plat, se’l coneix amb el nom esmentat”.

“Quan vius a fora —comenta Pedro—, els productes que estàs avesat a utilitzar a la teva terra, de vegades no són fàcils de trobar. De bonítol, per exemple, a les pescateries de Palma no n’hi ha sempre. Tot i que també es pot fer amb tonyina, una possibilitat és posar-hi llampuga. Nosaltres ho hem provat i podem dir que dóna bon resultat”.

“Per trobar el quall necessari per fer el plat dolç —diu Ainhoa—, també

L’art de basquejar

m’hi he vist amb feines. A les farmàcies d’Iruña, o de qualsevol ciutat o poble basc, sempre en tenen. Aquí, en canvi, perquè te’n venguin, l’has de comanar un dia abans”.

Malgrat aquestes dificultats, alguns productes bascs són tan populars que a dia d’avui es poden trobar a qualsevol supermercat. Aquest és el cas del formatge idiazabal i de la xistorra. Aquest embotit, torrat, es consumeix tot l’any. Per Sant Tomàs, però, que és dia 21 de desembre, és quan més se’n menja. Sobretot a Sant Sebastià, on fan festa grossa i als bars en treuen palanganes senceres per a tothom.

De fet, la xistorra amb pa és un dels pintxos més clàssics que se serveixen. I és que els bascos dediquen una part important del seu temps d’oci a anar de bar en bar. Ara a un, suara a un altre, i a cada banda, a més de menjar un pintxo, prenen un zurito (tassó petit de cervesa), o un txiquito (tassó petit de vi negre).

Ara, aquesta casta de basquejar també s’usa a les Balears. A la barriada de la Gerreria de Palma s’han obert molts d’establiments que es dediquen a fer pintxos de tot tipus. Els usuaris, a diferència del que fan a altres zones de Ciutat, passen el temps, com a revetlers, anant d’un lloc a l’altre comprovant on fan el menjar més bo.

català eusquera anglès alemany francès castellà

bonítol hegaluzea bonito bonito bonite bonito

llet esnea milk Milch lait leche

llorer erramua laurel Lorbeerbaum laurier laurel

mel eztia honey Honig miel miel

patata patata potato Kartoffel pomme de terre patata

sal gatza salt Salz sel sal

tomàtiga tomatea tomato Tomate tomate tomate

vi ardoa wine Wein vin vino

“La marmita era l’olla dels mariners”

“El marmitakoa també es pot fer amb llampuga”

“Aquí, convé comanar el quall un dia abans”

Leire

Pedro

Ainhoa

Tastar els menjars que fan els nous residents de les Illes Balears és gustós; més enriquidor és, però, conèixer-ne els cuiners amb les seves cultures i llengües arribades d’arreu del món.

“Es camí que du a ca teva és es mateix que du a ca meva. Estam igual de lluny, igual de lluny, igual de prop”**Fragment d’Aire, del disc Musicogastronomia (2008), de Tiu.

Euskal Herria