1 Guia Catala CreditsFUOC 200911-1

8/10/2019 1 Guia Catala CreditsFUOC 200911-1

1/290

Guia prcticade catal

Servei Lingstic de la Universitat Oberta de Catalunya


2/290


3/290


4/290

Guia prctica de catal


5/290



6/290



7/290

Autors

Servei Lingstic de la Universitat Oberta de CatalunyaEl Servei Lingstic de la Universitat Oberta de Catalunya va nixer lany 1995, juntament ambla instituci. Des del comenament de lactivitat universitria ha participat en els processos detractament lingstic (correcci i traducci) dels textos que shan elaborat per a la creaci delCampus Virtual i els materials didctics. Aix mateix, el Servei Lingstic ha treballat en lelabo-raci dorientacions que ajudin a cobrir les necessitats lingstiques i a donar resposta als dubtesque el tractament de grans volums de documents inevitablement presenta.

Servei Lingstic, juny del 2011


8/290



9/290

FUOC 9 ndex


ndex

Mots preliminars ................................................................................ 13

Presentaci .......................................................................................... 15

Ortografia ............................................................................................ 19

1. Separaci de sllabes .................................................................. 19 2. Guionet en mots compostos ...................................................... 20 3. Signes de puntuaci .................................................................... 23 3.1. La coma .............................................................................. 23 3.2. El punt i coma .................................................................... 25 3.3. El punt ................................................................................ 25 3.4. Els dos punts ...................................................................... 26 3.5. Els punts suspensius .......................................................... 27 3.6. El signe dinterrogaci ........................................................ 28 3.7. El signe dadmiraci .......................................................... 29 3.8. Els guions ............................................................................ 29 3.9. El guionet ............................................................................ 30 3.10. Els parntesis ...................................................................... 31 3.11. Els claudtors ...................................................................... 31 3.12. Les cometes dobles ............................................................ 31 3.13. Les cometes simples ............................................................ 32 4. Accentuaci i diresi .................................................................. 32

5. Apstrof ........................................................................................ 38

Morfologia i sintaxi .......................................................................... 41

1. Substantius i adjectius ................................................................ 41 1.1. Gnere dels substantius ...................................................... 41 1.2. Formes de substantius i adjectius ...................................... 43 1.3. Plural dels manlleus ............................................................ 46


10/290

FUOC 10 Guia prctica de catal


2. Determinants .............................................................................. 47 2.1. Article definit ...................................................................... 47 2.2. Possessius ............................................................................ 50 2.3. Indefinits i quantificadors .................................................. 52 3. Pronoms ...................................................................................... 53 3.1. Demostratius ...................................................................... 54 3.2. Personals ............................................................................ 55 3.3. Relatius .............................................................................. 58 4. Verbs ............................................................................................ 60 4.1. Construcci dinterrogatiu (o relatiu) + infinitiu .............. 61 4.2. Construccions de + infinitiu i ser de + infinitiu .................. 61 4.3. El verb haver-hi .................................................................... 62 4.4. Verbs ser(o ser-hi), estar(o estar-se), haver-hi, existir,

trobar-se .............................................................................. 62 4.5. s transitiu o intransitiu dels verbs .................................. 65 4.6. s personal o impersonal, pronominal o no prono-

minal dels verbs .................................................................. 67 4.7. Complements de tipus diferent de verbs coordinats ........ 67 4.8. s impropi de verb + amb .................................................. 68 4.9. Perfrasis verbals ................................................................ 69 4.10. Gerundi .............................................................................. 72 4.11. Temps i modes de verb equivocats .................................... 74

5. Adverbis ........................................................................................ 76 6. Preposicions ................................................................................ 78 7. Conjuncions ................................................................................ 89

Lxic ...................................................................................................... 93

1. Estrangerismes ............................................................................ 93 2. Mots correctes i adequats ............................................................ 96 3. Estrangerismes semntics .......................................................... 97 4. Construccions foranes o estrafetes ............................................ 100 5. Mots i construccions genuns .................................................... 102 6. Paraules precises .......................................................................... 103

Redacci i construcci de la frase .................................................. 105


11/290

FUOC 11 ndex


Convencions formals ........................................................................ 113

1. Abreviacions ................................................................................ 113 1.1. Abreviatures ........................................................................ 113

1.2. Smbols .............................................................................. 114 1.3. Sigles i acrnims ................................................................ 115 1.3.1. Observacions ............................................................ 115 1.3.2. Apostrofaci .............................................................. 117 2. Majscules i minscules ............................................................ 119 3. Numerals ...................................................................................... 138 3.1. Numerals amb lletres .......................................................... 138 3.2. Numerals amb xifres .......................................................... 139 4. Enumeracions .............................................................................. 141

5. Tipus de lletra .............................................................................. 144 5.1. Negreta ................................................................................ 144 5.2. Cursiva ................................................................................ 144 5.3. Versaleta .............................................................................. 145 6. Frmules matemtiques .............................................................. 146 7. Criteris de traducci al catal .................................................... 147 8. Tractament de masculins i femenins ........................................ 157 8.1. Recomanacions o punts previs .......................................... 157 8.2. Recursos que es poden utilitzar .......................................... 158

8.2.1. s de genrics collectius i altres expressions .......... 158 8.2.2. Canvis mnims de redacci ...................................... 159 8.2.3. Duplicaci ................................................................ 160 8.2.4. Abstractes .................................................................. 161 8.2.5. Participis i adjectius .................................................. 161 8.2.6. Introducci del femen i del mascul ...................... 162 8.2.7. Exemples i problemes .............................................. 162 9. Ordenaci alfabtica .................................................................... 163

Edici de materials didctics .......................................................... 167

1. Pgina de crdits ........................................................................ 167 2. Tractament .................................................................................... 168 3. Exercicis de selecci .................................................................... 169 4. Glossari ........................................................................................ 172 4.1. Presentaci dels termes ...................................................... 172 4.2. Redacci de les definicions ................................................ 180 5. Referncies bibliogrfiques ........................................................ 186


12/290


13/290

FUOC 13 Mots preliminars


Mots preliminars

Al llarg dels darrers anys, cada vegada sn ms les institucions, entitats icorporacions i no sols mitjans de comunicaci que elaboren el seu llibredestil i el donen a conixer pblicament. La ra de fons daquesta tendn-

cia segurament s el reconeixement de la importncia que ha adquirit la qua-litat de les comunicacions en la percepci pblica de lexcellncia de lesorganitzacions: s cert que hi ha gent que no shi fixa gaire, en els aspectesformals i lingstics de les comunicacions, per aquest s sens dubte un delsfactors que permeten distingir les millors organitzacions de les simplementbones.

En principi, cada llibre destil neix de lexpertesa acumulada per una deter-minada instituci en la resoluci dels dubtes que presenten les diversesmodalitats de comunicaci que hi sn habituals, i de la necessitat dexplicit-ar unes determinades convencions que garanteixin la coherncia generalentre els textos de caracterstiques semblants. En aquest sentit, els primersusuaris o destinataris daquestes guies orientatives sn lgicament els matei-xos membres de lorganitzaci, i les entitats i professionals del seu entornque intervenen en lelaboraci i ledici dels textos que lorganitzaci difoncom a propis.

De vegades, per, les orientacions tenen una utilitat que pot transcendiraquest mbit i tenir inters per a un cercle dusuaris ms extens. Aix pot ser

degut a lencert dels mateixos criteris orientatius sigui pel seu abast o per laseva clara exposici o al carcter de lorganitzaci en qu han estat elabo-rats, que pot resultar en certa manera representativa dun tipus determinatdorganitzacions amb formes de comunicaci similars. En aquests casos, lapublicaci dels criteris destil s especialment recomanable, perqu sampliael nombre dels beneficiaris potencials de lexperincia acumulada per una or-ganitzaci.

Crec que aquest s el cas de la Guia prctica de catal que teniu a labast, i

que he vist de ben a prop com prenia cos durant la primera dcada intensa


14/290



i apassionant de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Les caracte-rstiques daquesta universitat lhan convertit en un banc de proves especial-ment adequat per a la gestaci daquesta mena dorientacions.

En primer lloc, perqu la UOC s una universitat amb una altssima inten-sitat comunicativa, eminentment escrita i, per tant, directament observa-ble. Tots els materials daprenentatge de les assignatures de tots els camps deconeixement sn editats, en paper o en suport electrnic de manera quela UOC ha fet en poc temps una aportaci significativa i actualitzada a labibliografia universitria. Totes les comunicacions generals o personalitza-des entre el professorat i els estudiants tenen lloc per escrit, i tamb totesles comunicacions prpies de ladministraci universitria. La quantitat i ladiversitat dels textos produts s, doncs, realment ingent.

Per a ms, en segon lloc, aquesta s una universitat virtual, que creix ifunciona dins de la xarxa i que, per consegent, sha de plantejar contnua-ment quins sn els criteris lingstics i destil ms adequats per a les novesmodalitats i gneres de comunicaci caracterstics daquest nou entorn.Lexperincia de la UOC pot ser til, doncs, per a moltes altres organitza-cions universitries, educatives o daltra mena que tamb sexpandeixenparcialment o del tot en lmbit digital.

Finalment, com a professor que he estat daquesta universitat durant elsanys en qu sha elaborat aquesta Guia, puc acreditar que les dificultats iels dubtes lingstics que shan presentat han estat analitzats amb profes-sionalitat i exigncia per lequip del nostre servei lingstic i que les orienta-cions que ara fan pbliques sn fruit dun treball responsable i rigors.Confio, doncs, que seran dinters i dutilitat per a moltes altres persones,dins i fora de lentorn de la nostra universitat. Per aix no sols en felicitoels autors, sin que tamb crec que ens en podem felicitar tots, com a lec-tors i usuaris potencials daquest recull dorientacions. I espero que al capdun temps la Guia es pugui ampliar, en benefici de tots, amb noves orien-tacions nascudes de noves experincies.

Isidor MarProfessor dels Estudis dArts i Humanitats de la UOC


15/290


16/290

FUOC 16 Presentaci


intenci i que qualsevol tractament lingstic posterior ha dintentar aportarla mxima homogenetat al document final mirant de no desviar-se del sen-tit del text original.

Organitzaci

Hem classificat els apartats de la guia en els mbits ms tradicionals de llen-gua (ortografia, morfologia, sintaxi, etc.) i convencions formals (abrevia-cions, s de majscules, tipus de lletra, etc.) perqu ajuden a identificar rpi-dament els dos grans blocs que shan de tenir en compte a lhora de prepararun text per a fer-lo pblic.

Lapartat Edici de materials didctics descriu alguns elements de refle-xi i orientaci a lhora delaborar documentaci per a una instituci, orga-nitzaci o empresa. s habitual haver de preparar dossiers per a reunions,congressos, etc. en qu cal donar una imatge corporativa de qualitat i en quledici daquest material t un paper important en possibles valoracionsfutures de lentitat que els signa.

Aix, doncs, hem recollit elements que intervenen en la preparaci edito-rial dels materials didctics que la UOC edita per al seguiment de les assig-

natures i que cal descriure amb criteris editorials unificats i homogenis, comara els glossaris o les referncies bibliogrfiques i digitals, un recull der-rors i dubtes ms freqents i llistes de manlleus, antropnims i topnimsque poden ser tils en documents dmbits diversos.

Ms informaci lingstica

El Servei Lingstic t un espai web propi en qu es poden consultar ms

criteris lingstics i alguns dels apartats daquesta guia; el trobareu a ladreasegent:

http://www.uoc.edu/serveilinguistic

Servei Lingstic, maig del 2011


17/290

FUOC 17 Presentaci


A qui va adreada

Aquesta guia sadrea especialment als professionals de la correcci i de latraducci que tracten documents universitaris, a professionals de la redaccii, en general, a tothom qui estigui interessat a repassar, ampliar, contrastar iconsolidar els seus coneixements de llengua.

Qui hi ha participat

En lelaboraci daquesta guia hi han participat Alba Corral Serrami, PilarGispert-Sach Viader, Mriam Salvatierra Mallarach, Llusa VallmanyaCucurull i Merc Vzquez Garca. Cal agrair laportaci de material bsic a

Cristina Abadal Berini, Josep Llad Soler i Ester Pedreo Puerta; els treballsde terminologia de Marta Gusp Saiz i Anna Rius Fernndez; el guiatge sobreantropnims rabs i russos de Dolors Bramon Planas i Helena VidalFernndez; lassessorament en temes lingstics de Josep Ruaix i Vinyet i entemes toponmics dAitor Carrera i Baiget i Josep Torras i Rodergas, i les indi-cacions de Llus Rius Alcaraz i Albert Servitje i Riera.

Imma SnchezDirectora del Servei Lingstic de la UOC


18/290


19/290

FUOC 19 Ortografia


Ortografia

1. Separaci de sllabes

Les separacions a final de ratlla han de respectar lessllabes. Per aix cal tenir en compte els casos segents:

Els grups ss, rr, tx, ll se separen: as-sem-ble-a, car-re-te-ra, es-mot-xar, xit-xa-rel-lo.

El grup ix, quan no s final, se separa:pei-xa-te-ra. Els prefixos an-, con-, en-, in-, des-, ex-, sub-, trans-

i altres elements (ad- davant de h, nos- i vos- + altres)

es mantenen ntegres: an-ur, des-ho-nest, in-e-fi-ca,trans-at-ln-tic, nos-al-tres. Els grups ll, ny, gu, qu no se separen: ca-llem, en-ga-

nys, es-guer-ra, en-ques-ta.

Tamb cal anar amb compte en els casos segents:

No ha de quedar una lletra sola a comenament o finalde ratlla.

edi | ci per no e | dici

ges | ti per no gesti |

No shan de confondre els prefixos catalans (que shande mantenir ntegres) amb els antics prefixos llatins ogrups de lletres coincidents amb prefixos per que noho sn, com ho prova el fet que sense el suposat prefixels mots que queden no conserven la idea que hi

correspondria.

Pompeu Fabra (1993).Gramtica catalana(16a. ed., pg. 164,apndix VI). Barcelona:Teide.

Lecturacomplementria

Jordi Bruguera (1990).Diccionari ortogrfic i depronncia. Barcelona:Enciclopdia Catalana.



20/290



in | expert per no in | audit

des | envolupar per no des | ertar

mal | avingut per no mal | aguanyat

sots | arrendar per no sots | obrar

Sha de tenir en compte que en altres llenges (occit,basc, castell, francs, angls, alemany, etc.) la separacide sllabes segueix les seves prpies regles i, per tant, shadaplicar la normativa corresponent a cada cas.

2. Guionet en mots compostos

Conv fer un reps de la normativa del guionet delsmots compostos, atesos els recents canvis que shi hanprodut i la complexitat del tema. Es pot resumir de lamanera segent:

Sescriuen amb guionet:

Els numerals compostos, per a separar desenes dunitatsi unitats de centenes: vint-i-nou, seixanta-dos, trenta-trese-na, quatre-cents, set-centes.

Els mots compostos que comencen amb el nom dun puntcardinal: sud-americana, nord-oest, nord-afric, Sud-frica.

Els compostos repetitius i expressius: cori-mori, xiu-xiu,non-non.

Els compostos que sn manlleus no adaptats: ex-libris,dalai-lama, agnus-dei.

Els compostos la primera part dels quals porta accent:m-llarg, pl-curt, pl-ras, ms-dient.

La regla DUC (sigla dedesenes-unitats-cente-nes) s un mtode queserveix per a escriure

correctament unaquantitat amb lletres.Ens ajuda a recordarque cal fer servir elguionet per a unir,duna banda, les dese-nes i les unitats i, dunaaltra, les unitats i lescentenes. Per exemple:tres milions cinc-centsvint-i-vuit mil nou-centsonze.

La regla DUC

Mestres, Josep M. ialtres (2007). Manualdestil. La redacci i ledi-ci de textos(3a. ed.,pg. 149-161).Vic/Barcelona: Eumo

Editorial / Associaci deMestres Rosa Sensat /Universitat deBarcelona / UniversitatPompeu Fabra.


Documents de la SecciFilolgica, III (1996,pg. 22-37). Barcelona:Institut dEstudisCatalans (BibliotecaFilolgica, XXX).



21/290

FUOC 21 Ortografia


Els compostos la primera part dels quals acaba en vocali la segona comena en r, s o x i els que presentarien dificul-tat de lectura si anessin junts: busca-raons (per buscausua-ris), cara-rod (per carapigat), compta-revolucions (percomptavoltes), para-xocs (per parallamps), poca-solta(per pocavergonya), pit-roig, Mont-real, costa-riqueny,

penya-segat. No sinclouen aqu els compostos a la maneraculta (forma prefixada acabada en -o o -i) amb sentit uni-tari, que van junts:galloromnic, grecorom, indoxins.

Alguns compostos oracionals (amb formes verbals) osintagmtics (amb adverbis, preposicions o conjun-cions): abans-dahir, adu-siau, cuita-corrents, dell-ahir,

qui-sap-lo, desps-ahir.

Els derivats amb el prefix no- quan el segon element sun substantiu: no-belligerncia, no-violncia, per pa-sos no alineats. Actualment es tendeix a abusar da-quest prefix negatiu, que no sha daplicar indiscrimi-nadament, sin solament en casos molt consolidatsper ls. Aix, no cal encunyar el terme no-tolernciaperqu ja es disposa del mot intolerncia.

Sescriuen junts:

La resta de compostos: capicua, coliflor, collverd, poca-traa, vistiplau.

Tots els derivats formats amb prefixos, tnics o tons,llevat del prefix no- del subapartat anterior: arximiliona-ri, coautor, coreligionari, exrector, precristi, plusvlua, pseu-doprofeta, sotsdirector, vicerector.

En el cas dels compostos formats per dos adjectius (oms), quan el primer element no s independent suneixal segon sense guionet: labiodental, morfosintctic, tecno-cientfic, socioeconmic. En canvi, si tots dos elements snindependents, cada un conserva la seva accentuaci gr-fica i suneixen mitjanant un guionet: terico-prctica,tcnico-administrativa, sintctico-semntica, articulatrio-

perceptiva. Cal no confondre, per, aquest tipus de mots

Aquest criteri segueix lanorma primera de lIECsobre ls del guionet pelque respecta a la coordi-naci dadjectius inde-pendents, tal com fa laGramtica del catal con-temporani, don shan ex-tret alguns dels exem-ples.

Segons lInstitutdEstudis Catalans, nosha de suprimir lavocal een els compos-tos i derivats de motsque etimolgicamentpresenten una sinicialseguida de consonant(aeroespacial, autoesco-

la, infraestructura, tele-espectador, teleesqu,etc., per estratosfera,aerosttica, etc.). Elcorrector ortogrfic delordinador els marcacom a incorrectes per-qu s anterior aaquesta norma.

No supressi de lavocal e


22/290



amb termes com ara audiovisual o democratacristi, que,si b estan formats per termes independents, ja no estracta de compostos coordinats sin de termes lexicalit-zats i, per tant, amb un significat unitari.

Vegem el que diu la Gramtica del catal contemporanisobre aquesta qesti (vol. 1, pg. 817):

En la revisi que lIEC fa actualment de la gramtica normativa sem-

bla que sadmetr guionet en el tipus (25b) [fisicoqumic, hispanoargen-

t; grecorom] i en casos comparables, i aquest s ls que sha adoptat

en aquesta Gramtica. Els compostos daquest tipus admeten en teoria

dues interpretacions: a) com a conceptes dobles (o triples), b) com a

conceptes nics. La primera s millor representar-la amb guionet, i lasegona sense. Un tractat hispano-americ o nipo-xins (o sino-japons) s

un tractat bilateral entre Espanya i Amrica o entre el Jap i la Xina

(com el conflicte russo-txetx s un conflicte entre russos i txetxens, no

pas de components o aspectes mig russos mig txetxens), per un pas

hispanoameric s un pas de lAmrica hispanoparlant; un prefixgreco-

llatseria (en teoria) un prefix reconegut com a grec i/o com a llat;

per sovint no volem o no podem fer aquesta distinci (i escriurem

grecollat; i cultura grecollatina, art grecorom); un diccionari s angls-

catal i catal-angls, per una persona de doble nacionalitat o de pareangls i mare catalana ser un anglocatal. Aquestes dues interpreta-

cions no sempre sn fcils de discriminar, perqu la primera condueix

habitualment a la segona; i sense context ja sn en general impossi-

bles de distingir i podrem prescindir del guionet dacord amb la nor-

mativa de 1997; per tamb es pot tenir en compte la novetat duna

determinada formaci, i escriure-la amb guionet mentre no shagi

generalitzat (sintctico-semntic, per sociolingstica).

Sescriuen sense guionet i separats:

Els substantius determinats per altres substantius enfunci dadjectiu, com ara decret llei, dinar conferncia,cami cisterna, contracte programa, conveni marc, grup

pilot, taula braser, caf concert, casa caserna, gos policia,home granota (en plural decrets llei, dinars conferncia,camions cisterna, contractes programa, convenis marc, grupspilot, taules braser, cafs concert, cases caserna, gossos poli-cia, homes granota).

Vegeu lapartat 1.2,Formes de substantius iadjectius, deMorfologia i sintaxi.


23/290

FUOC 23 Ortografia


Els adjectius substantivats: un contencis administratiu,un reial decret, un tot terreny.

Els signes de puntuaci(1995). Bellaterra:

Universitat Autnomade Barcelona, Gabinetde Llengua Catalana.


En el text principal, elsnmeros volats de lesreferncies shan deposar immediatamentdesprs dels signes depuntuaci....com sha indicat abans,14

lIEC......en el mateix captol.7

Entre altres raons hi hala dordre esttic, jaque, quan els nmeroses colloquen abansdels signes de puntua-ci, es crea una separa-ci inhabitual entreaquests i les paraulesque els precedeixen,les quals normalmenthi van enganxades.Comproveu-ho:...com sha indicat abans14,lIEC......en el mateix captol7.

Els nmeros de lesnotes i els signes de

puntuaci

3. Signes de puntuaci

Si b la funci principal dels signes de puntuaci s mar-car en el discurs escrit les pauses i lentonaci del discursoral, cal tenir en compte que no totes les pauses que es fanen la parla shan de reflectir grficament en lescriptura.Daltra banda, hi ha signes de puntuaci que responen araons sintctiques, semntiques o estilstiques i que noafecten el llenguatge oral.

En aquest apartat sofereix un seguit de casos en qu lsdels signes de puntuaci es considera conflictiu.

3.1. La coma

La coma indica una pausa menor. Es posa en els casossegents:

Per a separar elements (mots, frases, etc.) duna enume-raci, fora que hi hagi les conjuncions i, o o ni.

- Sha de menester un PC, una impressora, un mdem i un vdeo.

- Les aules no disposen dordinadors, projectors ni pantalles.

Davant i darrere un incs.

- Recordeu que, per a obtenir el text complet dels articles, noms ho heu

de sollicitar.

- El 3 de juny rebem, del regidor del districte, una resoluci.

Abans, desprs, o abans i desprs, dun vocatiu.


24/290



- Maria, vine.

- Hola, Joan. Benvingut al Campus.

Per a indicar lelisi dun verb.

- A primer expliquen la prosa i a segon, la poesia.

Tanmateix, aquesta coma es pot ometre en els casos enqu utilitzar-la provoca una frase excessivament sincopada.

- El percentatge destudiants aprovats el curs 2001-2002 va ser del 50%,

el segent del 55% i lactual del 60%.

Quan es duplica un element que ha estat dit abans enforma de pronom.

- No ha dit quant li costar, a lusuari.

Quan es canvia de lloc un element de la frase o una ora-ci subordinada, perqu passa a ser com un incs, i amblocucions comper tant, en canvi, s a dir, etc.

- Du t tot el poder i s el creador de totes les coses i, per tant, del dret

i tot.

- Amb aquesta contesta, doncs, han donat per bo...

Sempre que calgui desfer alguna ambigitat o facilitar lalectura del text.

- Finanaran els projectes les rees dEcologia i Medi Ambient, Economia

i Finances, i Logstica. [Sense lltima coma no queda ben delimitat el

nom de cada rea.]

Entre la part entera i la part decimal en les xifres.

- Aquest any les inversions han estat de 7.190.938,43 euros.

No es posa coma entre subjecte i verb ni entre verb icomplements, fora que hi hagi un incs.

Sobre els pleonasmesamb pronoms feblesque demanen coma iels que no en dema-nen, vegeu Josep

Ruaix, Observacions cr-tiques i prctiques sobreel catal davui / 1, pg.66-68.



25/290

FUOC 25 Ortografia


3.2. El punt i coma

El punt i coma indica una pausa ms llarga que la de la

coma i menys que la del punt (no hi ha espai abans delpunt i coma). Es posa en els casos segents:

Quan hi ha comes i sha de fer una separaci ms impor-tant, per que no arriba a punt, o quan la relaci entre unafrase i una altra s ms allunyada que la que expressariauna coma, per no tant com la que indicaria un punt.

- Aquest apartat t un doble vessant: duna banda, shi expliquen els

objectius exposats en els mduls didctics; duna altra banda, sintro-

dueixen els conceptes bsics...

Per a separar elements duna enumeraci que habitual-ment se separen mitjanant comes quan ja hi ha comesdins de cada element. En aquest cas, abans de lelementfinal, precedit per les conjuncions i, o o ni, shi sol posaruna coma.

- El ministre Piqu va tenir una reuni amb el rector de la UOC, Gabriel

Ferrat; el conseller delegat del Grup Planeta, Jos Manuel Lara; la vicerec-tora de Recerca, Imma Tubella, i el director de lIN3, Ramon OCallaghan.

3.3. El punt

El punt indica una pausa major. Es posa en els casossegents:

Al final duna frase amb sentit complet, tret que formipart dun rtol o indicador.

Us demanem que no fumeu

Al final de les enumeracions formades per frases ambsentit complet i comenades amb majscula.

- Per a connectar-vos al Campus, noms heu de seguir els passos segents:

1. Accedir al portal de la UOC (www.uoc.edu).

Com el seu propi nomindica, el punt volat de

la ela geminada ha deser volat, s a dir, hade quedar situat a mitjaalada de les lletres quelemmarquen. Per tant,cal prmer la tecla quehi correspon, situada ala part superior esquer-ra del teclat, i no latecla del punt baix,situada a la part inferiordreta. Aix, doncs, shadescriure colleccii nocol.lecci.

El punt volat


26/290



2. Identificar-vos com a usuari del Campus Virtual.

3. Entrar al Campus Virtual.

Entre les hores i els minuts en les indicacions horries.

- La reuni ser a les 19.30 h a laula magna.

Per a separar el nmero dordre del ttol de lapartat queintrodueix. Tanmateix, aquest punt sha dometre en lesreferncies internes.

- 2.1. La societat i les noves tecnologies [per: Vegeu lapartat 2.1 del

mdul.]

No es posa punt en les xifres que indiquen anys oordre ni desprs dels signes dexclamaci iinterrogaci.

- Lany 2000 s lltim del segle XX.

- Consulteu la pgina 1253 de la nova Gramtica descriptiva.

- Hola a tothom!

Tampoc no es posa punt al final dels ttols i subttols,en les datacions ni en els peus de les illustracions senseverb principal conjugat.

- 1. Informaci de suport per a la matrcula i la incorporaci a la

UOC

- Barcelona, 12 de febrer de 2005

- Figura 6. Mapa dels centres de suport a Catalunya

3.4. Els dos punts

Els dos punts indiquen una certa subordinaci del segonelement al primer (no hi ha espai abans dels dos punts).Es posen en els casos segents:

Per a indicar causa, demostraci, exemples, enumera-cions, etc.


27/290

FUOC 27 Ortografia


- El Campus Virtual es configura en diversos campus: el campus princi-

pal i altres despecfics.

Per a introduir citacions textuals o reproduccions en

estil directe.

- Lautor diu: Tot el que he escrit al llibre s experimentat per mi

mateix.

No es posen els dos punts quan introdueixen una sriedelements, que formen un incs, si la frase continuadesprs, sin que llavors hi ha dhaver guions o parn-tesis davant i darrere lincs.

- Les ampliacions que es fan en els diferents nivells educatius de de-terminades matries matemtiques, cincies naturals, etc. sn

exemples daquesta situaci. [En lloc de: Les ampliacions que es fan

en els diferents nivells educatius de determinades matries: mate-

mtiques, cincies naturals, etc., sn exemples daquesta situaci.]

Tampoc no es posen els dos punts quan no sn neces-saris perqu no es trenca la continutat de la frase (perexemple, darrere de sn o de) ni dues vegades seguides

en una mateixa frase quan no hi ha una pausa fortaentremig.

- Es faran les carreres de Filosofia, Dret, Econmiques i Medicina. [En lloc

de: Es faran les carreres de: Filosofia, Dret, Econmiques i Medicina.]

- Lassignatura sha organitzat en tres grans blocs: eines del campus

virtual, estratgies daprenentatge virtual i mduls especfics (Excel,

PowerPoint, llenguatge HTML, etc.). [En lloc de: Lassignatura sha

organitzat en tres grans blocs: eines del campus virtual, estratgies

daprenentatge virtual i mduls especfics: Excel, PowerPoint, llen-guatge HTML, etc.]

3.5. Els punts suspensius

Els punts suspensius (tres i prou i sense espai entre laparaula i el punt que hi s ms acostat) indiquen suspen-

si del pensament. Es posen en els casos segents:


28/290



Per a indicar que una enumeraci no queda tancada.

- animals, plantes, objectes...

Per a indicar que una frase s inacabada perqu es voldonar a entendre alguna cosa, per reticncia, etc.

- Ells molt dir, per a lhora de fer...

No es posen punts suspensius desprs de labreviaturaetc., ja que en part tenen la mateixa funci.

3.6. El signe dinterrogaci

El signe dinterrogaci indica pregunta.

Es posa noms al final i sense repetir-lo, fora de casosespecials en qu sigui necessari el signe dinterrogaciinicial per lextensi de la frase i labsncia dindicadorsdinterrogaci.

- Qu vols que et digui?

En ttols i subttols, les preguntes poden portar signedinterrogaci o no portar-ne. Dins dun mateix text(article, informe, mdul didctic, llibre...) cal aplicar elcriteri establert al llarg de tot el document.

- 1. Com sestudia a la UOC (?)

1.1. Quins preus sapliquen a la matrcula (?) 1.2. Quan comena el semestre lectiu (?)

1.3. Qu s lavaluaci contnua (?)

En cas de diverses frases interrogatives seguides,comencen amb minscula quan se separen amb coma opunt i coma i amb majscula quan segueixen un signede puntuaci amb la funci de punt.

- Contesta les preguntes segents: qu s la religi?, qu caracteritza les reli-

gions?, quines coneixes?, quina predomina a lEstat espanyol?, per qu?

Els signes dinterroga-ci i dadmiraci.Documents de la SecciFilolgica, III(1996,pg. 91-94). Barcelona:Institut dEstudisCatalans (BibliotecaFilolgica, XXX).



29/290

FUOC 29 Ortografia


- Contesta les preguntes segents: Qu s la religi? Qu caracteritza les

religions? Quines coneixes? Quina predomina a lEstat espanyol? Per

qu?

No sha de posar punt desprs dun signe dinterroga-ci ni sha de deixar espai entre la paraula i el signedinterrogaci.

3.7. El signe dadmiraci

El signe dadmiraci indica admiraci o exclamaci. Es

posa noms al final i sense repetir-lo.

- Que* gran que thas fet!

No sha de posar punt desprs dun signe dadmiracini sha de deixar espai entre la paraula i el signe dad-miraci.

3.8. Els guions

Els guions (o guions llargs) sutilitzen en els casos segents:

Per a encloure un incs, un aclariment, un pensament,un afegit (a vegades sn intercanviables amb els parn-tesis).

- s conegut el cas del DDT compost no biodegradable, que per la gran

persistncia desprs de dcades de prohibici dusar-lo...

Per a indicar les intervencions dels interlocutors en elsdilegs i fer les acotacions del narrador.

Ep! li va dir. Oi que s?

Per a indicar els diferents elements duna enumeraci(en aquests casos tamb sutilitza el gui mitj). Cal dei-xar un espai en blanc entre el gui i el mot que el

segueix.

* s un castellanismeaccentuar aquest quanti-tatiu ton.

La famlia dels guions

igual =ms +menys guionet -gui

Cal emprar aquests sig-nes correctament: enmatemtiques sha duti-

litzar el signe menys(tamb anomenat guimitj), del mateix gruix ila mateixa longitud queels signes ms i igual; pera la separaci desllabes i la composicide mots, el guionet(tamb anomenat guicurt), i per als incisos idilegs, el gui (o guillarg).


30/290



La reserva de dia i hora es pot fer per tres vies diferents:

Virtualment, mitjanant els enllaos de la pgina inicial del campus.

Telefnicament, trucant al centre de suport corresponent.

Presencialment, a qualsevol centre de suport.

No es posa gui final davant un punt, especialment sis punt i a part, llevat dels casos de gui de dileg.

3.9. El guionet

A ms de final de ratlla, quan sha de partir un mot, elguionet (ogui curt) es posa en els casos segents:

Per a separar alguns mots compostos.

- Han vingut a corre-cuita.

Per a separar perodes de temps i dates.

- El perode 1999-2005 ser dexperimentaci daquest sistema.

Per a unir mots i xifres, generalment substituint unapreposici i, de vegades, alguna conjunci.

- Les relacions universitat-empresa

- Castella - la Manxa

Sha de tenir en compte que no cal deixar espai davanti darrere el guionet quan uneix elements dun sol mot,per s que se nha de deixar un quan els elements queuneix sn formats per ms dun mot.

No es posa guionet darrere el punt que segueix lanumeraci dels apartats.

1.3. La tecnologia i no 1.3.- La tecnologia

a lera digital a lera digital

Vegeu lapartat 2,Guionet en mots com-postos.

Un s semblant es faamb la barra inclinada.Per exemple: 16/06/04per Diputaci deBarcelona / Generalitatde Catalunya.

Barra inclinada


31/290

FUOC 31 Ortografia


3.10. Els parntesis

Els parntesis enclouen una informaci complement-

ria, una intercalaci, un incs (a vegades sn intercanvia-bles amb els guions).

- Isaac Newton (1642-1727) es va dedicar a la investigaci i la reflexi

cientfiques.

- ...ms enll de les catalogacions possibles daquestes orientacions

(vegeu la taula segent).

3.11. Els claudtors

Els claudtors (tamb anomenats parntesis quadrats orectangulars) sutilitzen en els casos segents:

Per a tancar els punts suspensius que indiquen que enuna transcripci o una citaci somet alguna expressi ofragment.

- Segons larticle 26 del ttol IV de la Llei 7/1983, de 18 dabril, de polti-

ca lingstica a Catalunya, all on aix ho exigeixi la situaci sociolin-gstica, el Consell Executiu [...] ha de crear o subvencionar centres

especialment dedicats, en tot o en part, a fomentar el coneixement, ls

i la divulgaci de la llengua catalana.

Per a indicar, dins duna citaci, la intervenci de la per-sona que la reprodueix.

- Segons que recull linforme presentat, lestudi es reprendr el 18 de

decembre [sic] de 1992.

3.12. Les cometes dobles

Les cometes dobles es posen en els casos segents:

Per a indicar una citaci o les paraules textuals dalg.*

- El professor efica s un sser hum nic que ha aprs a fer s [...] enleducaci daltres persones (Combs i altres, 1979, pg. 31).

* s redundant ls de lescometes dobles i la cursi-va en una citaci.

Ladverbi llat sic(aix)sescriu en cursiva ientre claudtors per aindicar que en unacitaci lexpressi que

el precedeix immedia-tament apareix en eltext original exacta-ment de la manera quesha reprodut.

Ladverbi sic


32/290



Per a aportar un significat especial, un mats irnic opersonal, un doble sentit, una remarca, etc.

- Labsncia del meu metge.

- Cap empresa no li ha donat mai tant.

No shan dutilitzar les cometes per a les funcions reser-vades a altres recursos grfics, com la cursiva i la negreta.

3.13. Les cometes simples

Les cometes simples indiquen el significat duna parau-la o una frase.

- La filosofia, literalment amor a la saviesa...

No shan dutilitzar en comptes de les cometes doblesquan no hi ha coincidncia amb altres tipus de cometes.

En els casos en qu calutilitzar ms dunescometes dins dunamateixa oraci sha deseguir lordre segent:cometes baixes (),cometes altes () icometes simples ().

Jerarquia deles cometes

Per a lescriptura denoms grecs i llatins,vegeu el llibre de JoanAlberich; Montserrat

Ros (1993). La trans-cripci dels noms propisgrecs i llatins. Barcelona:Enciclopdia Catalana.

Per als topnims, vegeula Gran enciclopdiacatalana.

Lecturesrecomanades

4. Accentuaci i diresi

Diferentment de laccent, la funci de la diresi no smarcar la vocal forta duna paraula ni distingir uns motsduns altres, sin indicar que una vocal no forma diftongamb lanterior; per tant, la vocal amb diresi no ha de ser

forosament tnica. A continuaci sexposen alguns delscasos que provoquen ms vacillacions per influncia delcastell o per altres motius.

Porten accent els mots segents:

a) Els adjectius acabats en -aco -aca:

- amonac -a, austrac -a, cardac -a, policac -a...


33/290

FUOC 33 Ortografia


b) Els substantius acabats en -liti -cit:

- aerlit, electrlit, meteorlit, micrlit, monlit, adipcit, astrcit, blas-

tcit, eritrcit, fagcit, fibrcit, leuccit, limfcit, mastcit, ocit...

c) Els substantius acabats en -fon:

- audifon, gramfon, magnetfon, micrfon, videfon...

Porten diresi els adjectius acabats en -odal:

- conodal, ellipsodal, esferodal, helicodal, mastodal, rombodal,

sinusodal, tirodal, trapezodal...

No es posa diresi, encara que no hi hagi diftong, en elscasos segents:

a) En els compostos amb prefix acabat en vocal (fora derell, rera i les formes del verb reeixir, com rexo, rex):

- reuni, reincidir, contraindicaci, coincidncia...

b) En les terminacions llatines -us i -um:

- Mrius, linleum, aqurium, contnuum...

c) En els sufixos -isme i -ista (els acabaments deprosme illusme no sn sufixos):

- egoisme, altruista, arcaisme...

d) En les terminacions de gerundi, infinitiu, futur icondicional dels verbs de la tercera conjugaci (acabatsen -ir):

- agraint, conduir, lluiran, beneirem...

Alguns monosllabs i alguns altres mots que segons lesnormes tampoc no shaurien daccentuar porten accentdiacrtic, s a dir, per a distingir-los daltres mots. Els

ms usuals sn els segents:


34/290



* En plural no saccen-tuen: mons, rodamons.

* En alguns casos, elcorrector ortogrfic enca-ra els marca com a incor-

rectes. Alguns mots tenen dues possibilitats daccentuaci.* A laprimera columna dels que es recullen aqu hi ha laforma que figura com a entrada principal en el DIEC,que no sempre coincideix amb altres diccionaris ni amblopini dalguns gramtics:

antlop o antilop diedre o dedre

dmino o domin

icosaedre o icosedre

Verbs

dna i dnes (de

donar)

fu (passat de fer, i

desfu, refu)

mlt(participi demoldre)

s(de saber)

sci s, s, sn,

fra(de ser)

t(de tenir)

vns, vnen (de venir)

vs (danar)

vu (passat de veure)

Substantius

b/bns (propietats)bta (recipient per al

vi)

cc(com coca)

cm (menjadora)

Du (i adu,prega-du)jc(dajocar)

Ls (poblaci)

m (part del cos)

mu (miol)

mn (i rodamn)*

mra (fruita)

nt/a (i rent/a, bes-nt/a)

s/ssa (animal)

pl (i repl, contra-pl)

rssa (bstia vella)

rs (pregria)

sc(plec)

sgle (sgol)

su (greix)

sl (terra, i entresl,subsl)

tt(broc gros)

s (dusar)

Altres

b(contrari de

malament)

ms (de quantitat)

qu (interrogatiu irelatiu fort)

s(afirmaci)

vs, ns (pronomsforts)


35/290

FUOC 35 Ortografia


imbcil o imbecil

perit o prit

poliedre o poledre

reporter o reprter

saxfon o saxofon

xilfon o xilofon xofer o xfer

Finalment, hi ha mots que sovint sn accentuats err-niament perqu es pronuncien malament. En la taulasegent nhi ha una mostra amb laccentuaci correcta.


36/290



Adam

Artur

Ausis

Bors

Elisabet

Guifr

Raimon

Bia

rritz

Ca

rpats(els)

Munic

PortSad(el)

Tib

et(el)

Zu

ric

acne

aerstat

almorvit

alvol

anemone

anglfob

apoplexia

stur

atmosfera

ugur

auriga

bantu

biosfera

bronquol

centgrad

centilitre

conclave

consola

cotildon

dinamo

endosmosi

epiclesi

exegesi

exosmosi

guru

hectolitre

hemiplegia

karate

letargia

alfil

amit

beisbol

cautx

celtiber

centigram

ciclop

C

ister

criquet

elit

fi

lantrop

fl

uor

futbol

h

andbol

h

andicap

h

ectogram

h

oquei

ib

er

in

terval

le

vogir

li

nier

m

illigram

m

isantrop

obo

oval

pelic

pivot

policrom

poliglot

Agam

mnon

Aristides

Arqu

imedes

Astarte

Crber

Cira

c

Ddac

dipolsquil

Esprtac

Ganimedes

Her

dot

gorJfet

JsonKaramzov

Kefre

n

Lacedmon

Vercingetrix

neu

CostadIvori

Efes

Eufrates

Iluro

Khrkov

Kev

Mali

Marrqueix

Ngueb

Ravenna

Samaria

Sebastpol

Sbur

Trent

Ucrana

node

antrop

ofgia

arola

aurola

autlis

i

ctode

dode

diptria

czema

elctro

de

electr

lisi

endsp

ora

nema

pode

espcim

en

exspo

ra

gmeta

isbara

mrqueting

mtopa

olimpada

ptxuli

pntod

e

perode

pneum

nia

qudriceps

rubola

ttrode

trode

rtemis

Astages

tila

Cbele

Dmocles

squines

umenes

Ffila/Fvila

Hracles

Lscaris

Pricles

Praxteles

Prosrpina

Sennquerib

Stabis

Suntila

lfila

Vtiza

Brcino

Bssora

Btulo

Brndisi

Ecbtana

gara

Etipia

Hlsinki

Himlaia

taca

Ktmand

u

Ldoga

Lrissa

Lrnaca

Mgara

Mkonos

tranto

Shara

Samsata

Scoris

Trraco

Tquio

mbria

Motsaguts

Motsplans

Motsesdrixols

mots

antropnims

topnims

mots

antro

pnims

topnims

mot

s

antropnims

topnim

s

generals

generals

gener

als


37/290

FUOC 37 Ortografia


libido

lgur

medulla

meglit

millilitre

mimesi

mssil

nuclol

omplat

osmosi

paraplegia

pcnic

polister

prnsil

quadriga

quilolitre

restat

rptil

rupia(u.m.)

sicmor

sinergia

trmit

termstat

txtil

torticoli

tulipa

vacol

vking

vmet

zofit

zulu

quefir

radar

sahrau

soviet

taig

timp

tiquet

tuareg

u

rd

xandall

xasss

zenit

vdeo

zospo

ra

Motsaguts

Motsplans

Motsesdrixols

mots

antropnims

topnims

mots

antro

pnims

topnims

mot

s

antropnims

topnim

s

generals

generals

gener

als


38/290



5. Apstrof

Lapstrof indica en lescriptura lelisi dun so en lallengua parlada. Tanmateix, les elisions del llenguatge oralno sempre queden reflectides grficament.

En textos que volen reproduir la llengua oral sadmetenformes com ara convencel (per convncer-lo), coneixens (perconixer-nos)..., s a dir, es poden reduir el verb i el pronomquan es tracta dun infinitiu pla acabat en -r i un pro-nom feble. Passa el mateix amb la segona persona de lim-peratiu de verbs com dir: es pot escriure diguem (per digues-me),digue-li (per digues-li), diguens (per digues-nos)...*

Observacions

El signe de lapstrof consisteix en una coma volada ()i no en un accent (), com es posa de vegades i passasovint inadvertit.

Amb les sigles i els acrnims se segueix la mateixanorma general: sapostrofa larticle mascul i la preposi-ci de sempre que es troben amb vocal (escrita o pro-nunciada) i larticle femen quan es troba amb vocal, llevatde i i u tones: lISO, lOTAN, lIEC, lURSS, la UE, dFC,la UOC, lFCI, lSMI, la IBEC.

Davant de nombres sapostrofa o no tal com es faria sifossin escrits amb lletres: d11.356 euros, l1 dagost, lXI

colloqui, l11a. partida.

Davant una s lquida sapostrofa larticle mascul perno pas el femen ni la preposici de: lstriptease, de stric-tu sensu, la Scala de Mil.

Davant de h aspirada no sapostrofa: el Hamlet de..., deHaydn, el hawai.

* Noms s permesa lareducci de verbs i pro-noms quan es vol trans-criure la parla oral, maien textos formals.

Sobre lapostrofacidavant les sigles, vegeulapartat 1.3.2 deConvencions formals.

s incorrecte utilitzar la-pstrof per a indicar leli-si de les dues primeresxifres de lany, per imita-ci de la tradici angloa-mericana.P. ex.: gener 93 i no gener93.


39/290

FUOC 39 Ortografia


Davant de cometes, cursiva i negreta sapostrofasegons la norma general: diniciats, la crtica dAqu nopaga ni Du, linventor.

Davant de ttols i noms dentitats o grups comenatsamb article, la preposici de sapostrofa (i no es contrau amblarticle, com tampoc no shi contrauen les preposicionsa iper): dEl Temps, aEls Pets.

Davant de topnims amb article mascul, la preposi-ci de sapostrofa si el topnim no s catal o no shacatalanitzat; si s catal o sha catalanitzat, la preposicies contrau amb larticle (igual que shi contrauen les

preposicions a iper): dEl Bierzo, del Baix Camp, del Caire.

Davant de smbols qumics i frmules no sapostrofamai ni larticle ni la preposici de, encara que el nomdesenvolupat corresponent s que sapostrofa, perqu esllegeix el nom sencer: el Al, per lalumini; de H2O, perdaigua; ...pel que fa al Rh del donant...

No es deixa mai lapstrof a final de ratlla.


40/290


41/290

FUOC 41 Morfologia i sintaxi


Morfologia i sintaxi

1. Substantius i adjectius

En aquest apartat, es descriuen alguns punts que afectenels substantius i adjectius que, per influncia forastera oper canvis sociolgics, poden presentar dubtes o dificultat.

1.1. Gnere dels substantius

Sha danar amb compte amb el gnere dalguns subs-

tantius que sovint sutilitza malament, sobretot perinfluncia del castell (amb tot, dialectalment el gnerepot ser diferent del que demana la llengua normativa).

Sn masculins els mots segents: afores, anell, avantatge(i desavantatge), bacteri, batent(duna porta, per exem-ple), compte, corrent, costum, deute, dot, dubte, escafandre,espinacs, estratagema, fel, front, full ( de fulla), llegum,narius, orde (religis, per exemple),pendent, senyal, tr-

mit, titella.- T el costum de comprar espinacs congelats i llegums cuits [i no pas la cos-

tum ni espinaques congelades i llegums cuites].

- Hi ha molts avantatges en aquesta manera de fer la feina [i no pas mol-

tes avantatges].

- Aquesta muntanya t un pendent molt pronunciat[i no pas una pendent

molt pronunciada].


42/290


43/290

Mascul Femen



Exemples:

- Sempre ha tingut bona planeta, aquesta dona.

- El vall que envolta el castell ens ha impedit dentrar-hi.

- Malgrat que tenia molta son, no podia agafar el son.

1.2. Formes de substantius i adjectius

Els substantius i adjectius shan descriure en la formacorrecta. Per aix cal tenir en compte especialment elscasos segents:

Els substantius i adjectius que tenen la mateixa formaen mascul i en femen.

- Els acabats en -arca, -cida, -ista (jerarca, parricida, dentista, etc.), agrcola,

alegre, belga, berber, equnime, fcil, igual, inerme, jove, persa, rude, sah-

rau, saudita, sefardita

Els substantius i adjectius que tenen forma diferent enmascul i en femen.

- alger / algerina, algeri / algeriana, autodidacte / autodidacta, com / comuna,

corrupte / corrupta, corts / cortesa, croat / croata, digne / digna, estrateg / estra-

tega, exacte / exacta, gris / grisa, irani / iraniana, iraqui / iraquiana, israeli /

israeliana, magrib / magribina, marroqu / marroquina, namibi / nambia,

niger / nigerina, nigeri / nigeriana, orfe / rfena, pobre / pobra, psiquiatre / psi-

quiatra, sinistre / sinistra, tripartit / tripartida, uzbek / uzbeka, vague / vaga

Els substantius i adjectius masculins acabats en -x [ks]i -xt[kst], i no pas en -xe ni -xte, que fan el plural afe-

pols batec, templa massa de partcules

post lloc ocupat per tropes fusta per a una operaci militar

salut salutaci bon estat de lorganisme

vall fossa depressi entre muntanyes


44/290



gint -os al singular, en el primer cas, i -os o -s, en el segoncas, sense e.

- annex / annexos, circumflex / circumflexos, complex / complexos, connex /

connexos, convex / convexos, fix / fixos, flux / fluxos, heterodox / heterodoxos,

ortodox / ortodoxos, perplex / perplexos, prefix / prefixos, prolix / prolixos,

reflex / reflexos, sufix / sufixos, mixt / mixtos o mixts, pretext / pretextos o

pretexts, text / textos o texts

Els substantius i adjectius masculins que fan el pluralregularment (afegint al singular -s o res si s paraulaplana acabada en -s), i no pas amb lafegit-(s)os, com es fa a vegades vulgarment.

- cru / crus [i no pas crusos], dur / durs [i no pas dusos], nu / nus [i no pas

nusos], senar / senars [i no pas senassos], xiprer / xiprers [i no pas xipres-

sos], llapis / llapis [i no pas llapissos]

Els substantius que fan dadjectiu,* que sn invaria-bles (i, per tant, no es pluralitzen).

- conveni marc (convenis marc), cotxe bomba (cotxes bomba), data lmit (dates

lmit), decret llei (decrets llei), hora punta (hores punta), imatge clau (imat-

ges clau), paraula comod (paraules comod), pla pilot (plans pilot), quanti-

tat sorpresa (quantitats sorpresa)

Els substantius compostos formats per un verb i unsubstantiu que sempra en singular, als quals noms sa-fegeix una -s quan sn plurals.

- un gratacel (molts gratacels), un/a guardabarrera (molts/es guardabarre-

res), un/a guardabosc (molts/es guardaboscos), un guarda-roba (molts

guarda-robes), una llevaneu (moltes llevaneus), un parabrisa (molts para-brises), un paraigua (molts paraiges), un portaequipatge (molts portae-

quipatges), un rentavaixella (molts rentavaixelles), un tallafoc (molts

tallafocs), un tallagespa (molts tallagespes)

A continuaci hi ha una llista de crrecs ms o menysfreqents en mascul i femen.

* Cal distingir-los delsadjectius que acompa-nyen un substantiu (i, pertant, s que es pluralitzen:hores extres) i dels subs-tantius que acompanyenun substantiu i actuencom el predicat nominalduna oraci (com estatsmembres, empreses lders,equivalents a estats que

sn membres, empresesque sn lders).


45/290

Mascul i femen de crrecs



abat / abadessa lletrat (major) / lletrada (major)

administrador / administradora magistrat / magistradaadvocat / advocada notari / notria

alcalde / alcaldessa o alcalde nunci / nncia

almirall / almirallessa papa / papessa

arquebisbe / arquebisbessa prefecte / prefecta

batlle / batllessa president / presidenta

bisbe / bisbessa prior / priora o prioressa

canonge / canongessa rector / rectora

capell / capellana regidor / regidora

capit / capitana secretari / secretria

catedrtic / catedrtica senador / senadora

comissari / comissria soldat / soldada

comissariat / comissariada sndic / sndica

conseller / consellera sotsdelegat / sotsdelegada

cnsol / consolessa o cnsol sotsdirector / sotsdirectora

contraalmirall / contraalmirallessa sotsprefecte / sotsprefecta

coronel / coronela sotsprior/sotspriora o sotsprioressa

defensor / defensora sotssecretari / sotssecretria

deg / degana sotssndic / sotssndica

delegat / delegada sotstinent / sotstinenta

diputat / diputada superior / superiora

director / directora tinent / tinenta

fiscal / fiscal vicari / vicria

general / generala vicealmirall / vicealmirallessa

gerent / gerent vicedeg / vicedegana

governador / governadora vicegerent / vicegerent

interventor / interventora vicepresident / vicepresidenta

jutge / jutgessa vicerector / vicerectora


46/290



1.3. Plural dels manlleus

Per a formar correctament el plural dels manlleus shande tenir en compte els punts segents:

En la formaci del plural de mots manllevats, en princi-pi se segueixen les normes gramaticals catalanes i,doncs, safegeix al singular la terminaci -s (amb lapari-ci de la n subjacent quan cal) o les variants -es en elfemen i -os en el mascul, segons els casos.

- crep / creps, mrqueting / mrquetings, espagueti / espaguetis, comit / comi-

ts, camerino / camerinos, currculum / currculums, qurum / qurums,

ikastola / ikastoles, pizza / pizzes, alev -ina / alevins -ines, canel / cane-lons, estrs / estressos, mujahid -ina / mujahidins -ines

Els manlleus acabats en -s, algun acabat en -z i els lla-tinismes acabats en -us queden invariables.

- gneis / gneis, inlandsis / inlandsis, estatus / estatus, lapiaz / lapiaz, campus

/ campus, tesaurus / tesaurus

Els manlleus acabats en -x segueixen la regla general,

s a dir: en el cas dels masculins aguts safegeix-os al singular; en el cas dels femenins i masculins planso esdrixols shi afegeix -s.

- addax / addaxos, esquetx / esquetxos, fax / faxos, flux / fluxos, sandvitx /

sandvitxos, hliox / hlioxs, smplex / smplexs, tlex / tlexs

Alguns monosllabs masculins i alguns nous man-lleus monosillbics acabats en -x afegeixen una -s al

singular.

- dux / duxs, linx / linxs, lux / luxs, matx / matxs, box / boxs, tex / texs

Els manlleus no adaptats en forma de sintagmes tra-vats procedents de langls fan el plural afegint -s nomsal nucli del sintagma, que s el segon element.

- best-seller / best-sellers, flashback / flashbacks, walkie-talkie / walkie-talkies

Formaci del plural delsmanlleus(1992).Barcelona: Termcat /Generalitat deCatalunya,Departament deCultura (CriterisLingstics per a laTerminologia, 4).



47/290



Els manlleus dintroducci molt recent, o molt espe-cialitzats, encara no shan adaptat al catal i, per tant,no shi apliquen les regles regulars de formaci del plural(en algunes paraules hi ha vacillaci entre el plural ori-ginari i el catalanitzat i en daltres es fa servir el pluraloriginari).

- lieder - lieds (plurals de lied), quanta - quntums (plurals de quantum -

quntum)

2. Determinants

Cal fixar-se en certs aspectes dalguns determinants (arti-cle, possessius, indefinits i quantificadors) que actualmentes troben fets servir incorrectament o poc genunament.

2.1. Article definit

En les enumeracions, si els substantius designen ele-ments diferents (s a dir, quan el segon no s lexplicacidel primer o no designa la mateixa cosa), es posa articledavant de cada substantiu o no sen posa cap.

- Sempraren tamb materials ms resistents, com pedra, maons,

teules, etc.

- Sestudiaven a fons les lleis, els costums, el dret.- Les divisions i les heretgies provocaren...

per:

- Les necessitats de lempresa o organitzaci... [perqu s un sol concepte].

Davant els dies de la setmana es posa article quan fande substantiu, per no pas quan fan dadverbi.

- Diumenge va venir / vindr (el diumenge passat / el diumenge

vinent).


48/290



- El diumenge fa excursions (cada diumenge).

- El suplement del diumenge s interessant (de cada diumenge).

No es posa article davant dinfinitiu amb valor verbal.

- Nedar s lnic que li agrada.

- Beure tant no s bo per a ning.

No es posa article davant de numerals cardinals refe-rits a una quantitat no coneguda anteriorment enexpressions numriques de temps (anys, mesos, etc.),despai i gradaci (metres, graus, etc.), de preus, esta-dstiques, etc.

- A nou anys ja vaig veureDrcula [i no pas Als nou anys].

- La seva via va morir a noranta-dos anys, desprs dhaver passat la vida

bevent dos gots de vi a cada pat [i no pas als noranta-dos anys].

- ...nens i nenes dedats compreses entre nou mesos i dotze anys [i no pas

entre els nou mesos i els dotze anys].

- A les comarques de Lleida, les rfegues de vent poden arribar a setanta-cinc

quilmetres per hora [i no pas als setanta-cinc quilmetres].

Davant de numerals amb sentit de totalitat, si shan

esmentat abans els termes que aquests numerals deter-minen i si no porten altres determinants, es fa servirtots/totes i no pas larticle.

- Al segle XIV es destaquen les empreses de Jaume II i de Pere el

Cerimonis. Tots dos reis van afavorir... [i no pas Els dos reis].

- Hem vist els dos professors de la UPF i les tres professores de la UPC, i

tots cinc... [i no pas els cinc].

Es fa servir tots/totes sense article en certes expressions.

- Hi ha poltics dirigents de tots colors [i no pas de tots els colors].

- La invasi comporta una profunda ruptura en tots sentits [i no pas en

tots els sentits].

Sha devitar labs de demostratius en comptes darticles,que sn molt ms usuals. Aix a part, sha de tenir encompte que els demostratius impliquen proximitat o llu-nyania, mentre que larticle s ms neutre.

Ls de larticle definitsol o acompanyatdaltres elements quancalgui (p. ex., els ...esmentats) en comp-tes del demostratiuajuda a alleugerir eltext en frases com lasegent: Volem elaboraral llarg daquest curs, isobreaquests tres par-metres, un domini derelacions que permetindesenvolupar aquestssistemes de coherncia.

Alleugerimentdel text


49/290



- El missatge sobre les ONG va dirigit a totes les persones que hi estiguin

interessades [i no pas aquelles].

- Estem a la vostra disposici per a tots els aclariments que us calguin [i

no pas aquells].

- Tot seguit us explicarem els motius pels quals el treballador o treballadora

es pot absentar [i no pas aquells].

- Amb aix us volem donar la informaci que us pot ser ms til [i no

pas aquella].

- Cont un directori de totes les biblioteques pbliques de la comarca,

amb enllaos a les que tenen pgina web [i no pas aquelles].

Algunes locucions van sense article.

- ...munts de fletxes apilades a terra [i no pas al terra].- En cas que es produs una discrepncia... [i no pas En el cas].

- Cada diapara taula [i no pas para la taula].

- Jugar a pilota / a futbol / a bales [i no pas a la pilota / al futbol / a les

bales].

Sha de tenir en compte que alguns noms de lloc (totesles comarques tret dOsona, alguns pasos, poblacions,muntanyes, rius, etc.) van amb article quan sn en uncontext.

- lUrgell, el Baix Camp, el Segri, el Baix Vinalop, els Ports, la Garrotxa

- la Xina, el Lban, el Iemen, la Gran Bretanya, lAzerbaidjan, el Brasil, els

Estats Units

- la Pobla de Mafumet, lAlguer, els Hostalets de Baleny, les Borges

Blanques

- el Montseny, el Canig, el Puigmal, el Puigsacalm

- la Muga, la Tordera, el Gell, lEbre, el Francol, el Brogent, la Tet, el

Xquer

No existeix en catal larticle neutre lo del castell, elqual no es pot traduir sempre per el, sin que sha de feramb estructures diferents segons el valor que tingui.

Hi ha tres casos en ques pot prescindir delarticle dels noms delloc: En els quadres sinp-

tics i sobre els mapes.

En llistes o enumera-cions. Quan el nom de lloc

es posa entre parn-tesis.

Omissi de larticle


50/290



2.2. Possessius

Ls dels possessius tons (mon, ma, etc.) en la llengua

habitual ha quedat redut a relacions de parentiu.

Modismes No hi ha normageneral: cada unes fa a la seva manera

a la babal [i no pas a lo loco]a la millor, si molt conv [i no pas a lo millor]a tot estirar, pel cap alt[i no pas tot lo ms, alo ms]aix rai [i no pas aix s lo de menys]!la resta, les altres coses [i no pas lo restant, loaltre]per tant [i no pas per lo tant]pel que es veu [i no pas per lo vist]prou [i no pas lo suficient]

Intensiu Amb com ms,tan com, com [...] de,tan que, tant que,tant com, que

Heu de tenir aquests mduls tan aviat compugueu / com ms aviat millor[i no pas lo msaviat possible].I tan intelligent que era [i no pas lointelligent que].Us contestar tan aviat com podr [i no paslo ms aviat que].Estudia tant com puguis [i no pas tot lo que].I que ns, de pesat[i no pas lo pesat que s]!No saps com era dinnocent[i no pas lo inno-cent que era].Que bonic que s [i no pas Lo bonic que]!I tant que corria [i no pas Amb lo que].

Valor Com es fa Exemples

Abstractiu-generalitzador

Amb el, la, all, aix,el que, la cosa que,convertint ladjectiuen substantiu orecorrent a altresconstruccions(la construcci article+ adjectiu no s gairegenuna)

El que no mha dit s... [i no pas Lo que].Ara ve la bona [i no pas lo bo].El que t dinteressant el cas... [i no pas Loque].La difcil senzillesa del que s variati decora-tiu [i no pas del variat].s ms interessant que no em pensava [i nopas de lo que].Sempre est amb la mateixa (cosa) / igual [i nopas amb lo mateix].Aix que dibuixa [i no pas Lo que dibuixa].All que deien [i no pas Lo que deien].


51/290



- Comparteix despeses amb son pare i ses germanes.

El possessiu llur, poc usual en el nivell estndard perque a vegades va b per a desfer alguna ambigitat, no

va precedit per larticle i solament s correcte quan elpossedor s plural.

- Els historiadors convidats han exposat llurs idees durant mitja hora

[per: La historiadora convidada ha exposat les seves idees].

En algunes expressions el possessiu va posposat i nopas anteposat: a crrec meu, en poder vostre, a casa seva,de part teva, etc.

- Vaig acomiadar el dol en nom meu i de la famlia [i no pas en el meu

nom i en el de...].

- la qual cosa comporta retirar tots els trptics que estiguin en poder seu

[i no pas en el seu poder].

- Tothom pot estudiar des de casa seva [i no pas la seva casa].

- Van guanyar perqu el tribunal estava a favor seu [i no pas al seu favor].

- Per molt que aquest canvi ens afecti, no s problema nostre [i no pas el

nostre problema].

Sha devitar labs de possessius; a vegades simplementshan deliminar, a vegades shan de substituir per unaoraci de relatiu o per un pronom personal i a vegadessha de canviar lestructura de la frase. Malgrat aix, noshan deliminar si sn necessaris per a entendre la frase.

- A partir davui, la biblioteca comena els horaris normals [i no pas els

seus horaris].

- Ensenyaran totes les eines que laprenent t a labast[i no pas al seu abast].

- Un dels parmetres ms significatius del rendiment dun processador sla velocitat[i no pas la seva velocitat].

- En el primer cas lobjectiu ser establir la rendibilitat que proporciona

cada ttol, mentre que en el segon cas ens centrarem a determinar el cost

de loperaci en conjunt[i no pas en el seu conjunt].

- El dret de subscripci, per la importncia que t, mereix una atenci espe-

cial [i no pas la seva importncia].

- ...del material didctic concret de lassignatura i del material que hi ha /

hi va associat[i no pas del seu material associat].


52/290



- Havia comenat estudis de teologia, que li van despertar linters per la

natura [i no pas van despertar el seu inters].

- Ens mostra les possibilitats que t la xarxa per a conixer b la llengua

i millorar-ne ls [i no pas millorar el seu s].

- la navalla que, segons sembla, els caps rapats havien llenat quan

fugien [i no pas en la seva fugida].

- En els anys de la introducci dels ordinadors, els economistes nord-ame-

ricans es van trobar amb la paradoxa que utilitzar-los no comportava

ms rendibilitat econmica [i no pas la seva utilitzaci].

2.3. Indefinits i quantificadors

Un, una indeterminat o indefinit

Sha de vigilar de fer servir correctament lindeterminato indefinit un/a, tant en singular com en plural, especial-ment en aquests casos:

En plural sha de mirar si hi ha determinaci o no nhiha i, dacord amb aix, es posa article indeterminatdavant el substantiu o no se nhi posa (per exemple,

Han comprat uns llibres molt interessants, amb substantiuvagament determinat, s diferent dHan comprat llibres,sense determinar gens; en aquest darrer cas no es pot dir*Han comprat uns llibres).

- Compreu iogurts i bastonets, que berenarem [i no pas uns iogurts i uns

bastonets].

- En aquest bar s corrent demanar olives i patates fregides per aperitiu [i

no pas unes olives i unes patates fregides].

No sha de confondre uns, unes amb alguns, algunes niamb el quantitatiu uns quants, unes quantes.

- Es van trobar fa algunes [o unes quantes] setmanes [i no pas unes].

- Des de fa uns quants [o alguns] anys es dediquen a fer conscients els

habitants de la seva pertinena al barri [i no pas uns].

Les aposicions no sintrodueixen amb article, ni indeter-minat ni determinat, fora que hi sigui necessari.


53/290



- La UOC ha obert les portes de diversos centres presencials a poblacions

de les comarques barcelonines, rea a la qual pertanyen ms del 50%

dels estudiants [i no pas una rea].

- En aquesta conferncia es parlar de les implicacions que els nous mit-

jans dinformaci i comunicaci tenen en leducaci, tema clau per a

entendre i aprofitar aquest nou marc [i no pas un tema].

Numerals

Shan de distingir els cardinals un/una, dos/dues delsordinals u, dos, invariables.

- Aquest curs es comenaran dues noves especialitats [i no pas dos].

- Trobareu lndex i lexplicaci introductria a les pgines u i dos del dos-sier [i no pas un o una ni dues].

Quan hi ha ms duna quantitat, sha descriure cada unacompleta.

- Han encarregat entre 500 i 700 coberts per a la festa [i no pas 5 i 700 coberts].

Tot/a i mig/mitja davant de topnims

Es fan servir els determinants toti miginvariables, enmascul, quan precedeixen topnims. Ara b, si el top-nim comena amb larticle femen, llavors sha de femi-nitzar el determinant.

- Li van concedir un premi i ha pogut viatjar per totEuropa.

- Amb aquestes pluges hi ha hagut inundacions a totCatalunya.

- MigOsona i tota la Garrotxa participaran en aquesta empresa.

Per a numerals ambguionet o sense, vegeulapartat 2 (Guionet enmots compostos)dOrtografia; per anumerals precedits detots/eso darticle, correc-te o incorrecte, vegeu la-

partat 2.1 (Article defi-nit) de Morfologia isintaxi.

3. Pronoms

Shan de tenir en compte uns quants punts dels pro-noms demostratius, personals i relatius que afecten lscorrecte i genu de la llengua.


54/290


55/290


- El trajecte transcorre pels boscos i els conreus situats entre el tur i el

tram superior del torrent. La part final del trajecte circumvalla les gran-

ges, travessa el torrent i acaba tornant al punt de partida [i no pas da-

quest, perqu es referiria al torrent].

- La gesti es fa lendem i, quan lusuari es torna a connectar al Campus,

ja t la resposta de la biblioteca [i no pas aquest ja t, perqu es refe-

riria al Campus].

- Demanen que subministrin dos anys de connexi gratuta a tots els

centres educatius pblics i privats i que hi installin dos ordinadors i una

impressora [i no pas installin en aquests, perqu el demostratiu es refe-

riria als centres educatius privats i no pas als pblics].

3.2. Personals

Sha danar amb compte a no eliminar els pronomsadverbials (en, hi) quan sn necessaris i a no abusar-ne,incorreccions massa freqents actualment.

- Pel que fa als cursos recomanats, ara no nhi ha tants [i no pas hi ha].

- ...presenten una srie dopcions de les quals lusuari en pot triar una [i

no pas pot triar una].

- Aquestes eines evolucionen constantment i napareixen daltres amb

noves prestacions [i no pas apareixen].

- No hi havia cap crisi [i no pas havia ni nhi havia].

- No nego que aquesta protesta tingui un fons de ra, per no mhi adhe-

reixo [i no pas madhereixo].

- Ha fet un treball molt interessant. Des del punt de vista funcional shi

poden distingir dues parts ben diferents [i no pas es poden].

- Aqu tens els nostres productes. Si hi ests interessat, envians un mis-

satge [i no pas Si ests].

- No he entrat a lassemblea virtual perqu he tingut problemes inform-tics per a accedir-hi [i no pas accedir].

- La ciutat de Manresa ha estat escollida per a celebrar-hi aquest acte [i no

pas celebrar].

- ...amb les funcions de controlar el desenvolupament del treball del

collaborador, revisar-ne la qualitat i el nivell cientfic i esmenarels

errors que hi adverteixi [i no pas esmenar-ne].

-Estan convenuts que la sinceritat i leducaci sn les seves millors vir-

tuts [i no pas Nestan convenuts].



56/290



- Els autors han estat cridats pels coordinadors del llibre, que nhan defi-

nit el sumari i han seleccionatels especialistes de cada tema [i no pas

nhan seleccionat].

- Un altre aspecte important que sha analitzat s lestudi del valor finan-

cer dun ttol en un moment determinat, el qual estudi ens permet cal-

cularel preu teric daquest ttol tenint en compte els tipus dinters de

mercat [i no pas calcular-ne, perqu no queda clar a qu es refereix

aquest pronom].

- Si cerqueu una disposici legal que no s en aquesta secci, podeu con-

sultar la secci segent [i no pas hi s].

Igualment, no sha deliminar el pronom neutre hoquan hi ha lindefinit totni utilitzar-lo redundantment

desprs de com segons el sentit que tingui.

-Ho deixen tota les meves mans [i no pas Deixen tot].

-Porteu-ho tot a casa seva [i no pas Porteu tot].

- Les situacions de qu partim no sn tan simples com de vegades sem-

bla en els manuals [i no pas ho sembla].

- Lassass s un parent prxim de la vctima, tal com demostra la detecti-

va de la novella [i no pas ho demostra].

Sha devitar de fer servir el pronom fort de tercera per-sona (ell / ella / ells / elles) per a coses sempre que espugui.

- Parlem de la religi i de qu sen pot fera escala social [i no pas es pot

fer amb ella].

- Ens referim al mrqueting, concretament a laplicaci integral i estrat-

gica que sen faci [i no pas es faci dell].

- Passa igual que amb un martell: segons ls que en facis, s bo o s

dolent [i no pas facis dell].

- Hem implementat un sistema informtic nou i nestem molt contents [ino pas estem molt contents dell].

- Aquesta carrera no s tan important per les titulacions a qu dna dret

com per les experincies que shi porten a terme [i no pas en ella es por-

ten a terme].

- Aquest quadre sactualitza semestralment i hi trobareu les indicacions

adequades [i no pas en ell trobareu].

- Hi ha materials densenyament de diversos tipus, entre els quals els

materials didctics [i no pas entre ells].


57/290


- Tindreu accs a ms de vint bases de dades, entre les quals nhi ha una

de concursos pblics [i no pas entre elles].

- Linters de Fortuny pels objectes artstics esdev una constant de la

seva pintura, quegrcies a aquests elements senriqueix de detalls [i no

pas grcies a ells].

Com que el pronom si s reflexiu, la combinaci entre si,igual que entre mi, t un sentit reflexiu; quan s recproc,es fa amb el pronom ell/a: entre ells, entre elles.

- Pensava entre si com li agradaria que arribs el bon temps [correcta].

- Hi ha notcies aparentment inconnexes i contradictries que, al final,

encaixen les unes amb les altres [i no pas entre si].

- Com que en aquestes organitzacions hi participa molta gent de diver-sos llocs, hi ha diferncies entres elles [i no pas entre si].

- Sn persones relacionades entre elles per la filiaci [i no pas entre si].

- Els pasos del nord i els del sud fan intercanvis comercials [i no pas

entre si ni entre ells].

- Han parlat de temes que es relacionen entre ells [i no pas entre si].

- Els assistents a la conferncia parlaven entre ells en comptes descoltar

el ponent [i no pas entre si, que voldria dir cadasc per a si mateix].

Encara que els pronoms febles sovint es poden posartant davant el verb com darrere si s en forma compos-ta o de perfrasi, en alguns casos s ms genu posar-losdavant: quan s en perfet perifrstic i quan un modal oels verbs anar, venir o verbs de percepci (per exemple,sentir) precedeixen linfinitiu.

- Vinens a veure [i no pas Vine a veurens].

-El va portara relligar perqu tots els fulls es desprenien [i no pas Va por-

tar-lo].

- Hi ha uns quants captols que shaurien de refer [i no pas haurien derefer-se].

- No la va poder ajudar com volia [i no pas va poder ajudar-la].

- Perdoneu-nos per les molsties que aix us hagi pogut ocasionar [i no pas

hagi pogut ocasionar-vos].

- Aqu teniu loferta formativa que us volem presentar [i no pas volem

presentar-vos].

- Aquestes petites unitats es poden modificar o eliminar fcilment [i no pas

poden modificar-se o eliminar-se].



58/290



- La utilitat daquesta eina s evitar haver-les de buscarper les diferents

carpetes [i no pas haver de buscar-les].

El pronom de datiu per a coses, fora que siguin perso-

nalitzades, s hi (i no pas li o els).

- Va portar un document perqu hi donessin un cop dull abans de publi-

car-lo [i no pas li].

- Van presentar moltes queixes a lencarregat, per no hi va donar impor-

tncia [i no pas els].

- Una mateixa situaci t diferents tractaments segons el sistema que shi

apliqui [i no pas se li].

- Integrar un document electrnic al catleg significa que shi aplicar el

mateix tipus de tractament tcnic [i no pas se li].- A aquests temes hi hem de dedicar dies de reflexi [i no pas els].

- Tenien projectes nous, per no sabien quina orientaci hi volien donar

[i no pas li ni els].

No es duplica el complement indirecte en forma depronom de tercera persona (li o els) davant el comple-ment indirecte explcit, si no hi ha comes (en cas que hihagi tematitzaci a la dreta, shi posa coma; per exem-ple,Li va portar molts papers, a la Maria).

- Quant costar a lusuari [o b li costar, a lusuari,] adquirir aquest pro-

grama [i no pas li costar a lusuari]?

-Han concedituna beca a lestudiant que lhavia demanada [i no pas Li

han concedit].

- Si dubten del que dic, que ho preguntin al protagonista de la histria [i

no pas li ni li ho].

- Aix ho va fer saber ahir el president al vicegerent [i no pas li ni li ho].

- Va donartots els diners de la grossa als damnificats [i no pas Li va donar

ni Els va donar].-Ha fet sabera la seva famlia que no tornar [i no pas Li ha fet saber].

- Demportarel llibre a la Marta [i no pas li portar].

3.3. Relatius

No sha de repetir el relatiu en forma de pronom per-sonal.


59/290


- Han creat un programa molt til, del qual podeu obtenir la cpia gra-

tutament [i no pas del qual en].

- vol contribuir a recordar aquest passat tan prxim, del qual som

hereus i deutors [i no pas del qual en].

- s un valor afegit en qu sovint no es pensa [i no pas en qu [...] shi].

- Us fem una llista dels camps professionals en qu els objectius i contin-

guts de lassignatura es projecten [i no pas en qu [...] shi].

- Aix sestudiar en un projecte en qu participen totes les universitats [i

no pas en qu hi].

- s un espai virtual de comunicaci on trobareu una variada oferta de

serveis [i no pas on hi].

- Ha perms la creaci duna autntica comunitat virtual de persones a

qui es resolen necessitats formatives [i no pas a qui sels].

- Aquesta entitat ha creat una plataforma a la qual es pot accedir fcil-ment [i no pas a la qual shi].

- Sn persones que tenen una famlia i una feina a les quals han de dedi-

car temps [i no pas a les quals hi].

S que hi ha dhaver, per, el relatiu i el pronom en, totsdos, quan aquest relatiu s afectat per un quantificador.

- La classificaci de les inversions financeres es fa amb diversos criteris,

dels quals nestudiarem quatre [i no pas dels quals estudiarem quatre].- Explica moltes coses interessants, de les quals en remarcarem algunes [i no

pas de les quals remarcarem algunes].

- Aquesta pgina web t diverses missions, de les quals en voldrem desta-

car dues [i no pas de les quals voldrem destacar dues].

- Les participacions sn de 3 euros, dels quals en jugues 2,7al nmero de

loteria [i no pas dels quals jugues 2,7].

- Hi ha molts exemples del que hem dit, dels quals us en poso uns quants

[i no pas dels quals us poso uns quants].

No sha dabusar del relatiu el/la qual, els/les quals(tamb hi ha qui, on, qu), encara que tampoc no shade bandejar perqu a vegades evita una possible ambi-gitat.

- El cap rapat va esperar al carrer que la parella abandons el domicili per

abalanar-se sobre ells amb el ganivet amb el qual va intentar apunya-

lar-ne un dells, al qual va ferir a la m, i amb el qual va colpejar laltre

[aniria ms b que el primer relatiu fos qu; el segon, que o el qual, ja



60/290



que s