49
Una classificació que vol servir com a introducció per a l’estudi dels climes del món als alumnes de 1r. I 3r. D’ESO. Climograma de Windhoek (Namibia) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 P mm 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 T ºC PRECIP. TEMP. PRECIP. 78,1 80,3 78,7 37,7 6,6 1,2 0,7 0,9 2,8 11,8 26,9 41,7 TEMP. 23,3 22,1 21 18,9 15,9 13,2 13,2 15,8 19,2 21,6 22,5 23,4 ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC ELS CLIMES DEL MÓN

01 els-climes-del-mon

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: 01   els-climes-del-mon

Una classificació que vol servir com a introducció per a l’estudi dels climes del món als alumnes de 1r. I 3r. D’ESO.

Climograma de Windhoek (Namibia)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

P mm

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 78,1 80,3 78,7 37,7 6,6 1,2 0,7 0,9 2,8 11,8 26,9 41,7

TEMP. 23,3 22,1 21 18,9 15,9 13,2 13,2 15,8 19,2 21,6 22,5 23,4

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

ELS CLIMES DEL MÓN

Page 2: 01   els-climes-del-mon

CLIMES CÀLIDS

Page 3: 01   els-climes-del-mon

Precipitacions: molt abundants, 1500 i 2500 mm. No hi ha

estació seca.Temperatures:

Altes i uniformes tot l’any (al voltant de 25-26º C).

Amplitud Tèrmica: No més de 3º.

EQUATORIAL

Page 4: 01   els-climes-del-mon

EQUATORIAL

Vegetació: Selva equatorial.

Els rius: Són els més cabdalosos i regulars del

món. Ex. L’Amazones.

Page 5: 01   els-climes-del-mon

Climograma de Kuala-Lumpur (Malasia)

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

220

240

260

280

300

P mm

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

120

130

140

150

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 157 209 277 285 207 121 117 157 206 251 289 223

TEMP. 26,8 27,2 27,4 27,3 27,7 27,7 27,1 27,1 27 26,8 26,7 26,6

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

EQUATORIAL

Page 6: 01   els-climes-del-mon

EQUATORIAL

Page 7: 01   els-climes-del-mon

TROPICALPrecipitacions:

Menys abundants que en l’equatorial. Una estació seca més o menys llarga segons

les varietatsTemperatures:

Presenten més variació anual.Amplitud tèrmica:

Més gran que en els equatorials, entre 5 i fins a 10°.

Page 8: 01   els-climes-del-mon

Vegetació:Les sabannes. Ex., Les acàcies.

Els rius:Presenten estiatges en l’estació seca i

crescudes en l’estació plujosa.

TROPICAL

Page 9: 01   els-climes-del-mon

Climograma de Nueva Delhi

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

220

P mm

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 22,7 20,1 14,5 10,1 15 67,9 200,4 200,3 122,5 18,5 3 10

TEMP. 14,1 16,9 22,4 28,6 32,9 33,8 31 29,8 29,2 26 20,3 15,4

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

TROPICAL

Page 10: 01   els-climes-del-mon

TROPICAL

Page 11: 01   els-climes-del-mon

Precipitacions: Són insignificants i irregulars (total anual inferior

a 100 mm).La sequetad de l’aire és extrema (humitad relativa inferior al 50%).

Les temperatures:Varien brutalment . L’amplitud tèrmica diària pot arribar a ser de

30°, durant el dia, calor i a la nit, fred.

DESÈRTIC

Page 12: 01   els-climes-del-mon

Vegetació: Plantes xeròfiles, adaptades a la falta

d’humitat. Rius:

ouads

DESÈRTIC

Page 13: 01   els-climes-del-mon

Climograma de Jedda (Arabia Saudita)

0

10

20

30

40

50

60

70

P mm

0

5

10

15

20

25

30

35

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 2 0,7 0 2 0,1 0 0 0 0 0,2 11 34

TEMP. 23,9 23,9 25 27,2 29,4 30 31,7 31,7 30,6 28,9 27,2 25

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

DESÈRTIC

Page 14: 01   els-climes-del-mon

DESÈRTIC

Page 15: 01   els-climes-del-mon

DESÈRTIC

Page 16: 01   els-climes-del-mon

DESÈRTIC

Page 17: 01   els-climes-del-mon

CLIMES TEMPERATS

Page 18: 01   els-climes-del-mon

Temperatures:

Estius càlids i secs i hiverns frescos .

Temperatura mitjana anual de 16-18°.

Amplitud tèrmica entre 10-16° .

Precipitacions:

Mal repartides, irregulars d’un any a un altre.

Escasses en conjunt, 400-800mm anuals.

Cauen en abundància durant uns dies a la tardor i l’hivern (Front Polar, vents de l’Oest, gotes fredes).

MEDITERRANI

Page 19: 01   els-climes-del-mon

Vegetació : Bosc perennifoli d’alzines i alzines sureres,

així com pins pinyoners. El bosc mediterrani està molt degradat a

causa de l’acció antròpica. Les regions més àrides passen a l’estepa.

Els rius:Són dels més irregulars del món. Cabdals petits a l’estiu; alguns queden secs i

enormes crescudes a partir de la tardor.La violència de les pluges comporta una forta

erosió en el sòl.

MEDITERRANI

Page 20: 01   els-climes-del-mon

Climograma de Atenas (Grecia)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

P mm

0

5

10

15

20

25

30

35

40

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 62 36 38 23 23 14 6 7 15 51 56 71

TEMP. 9,3 9,9 11,3 15,3 20 24,6 27,6 27,4 23,5 19 14,7 11

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

MEDITERRANI

Page 21: 01   els-climes-del-mon

MEDITERRANI

Page 22: 01   els-climes-del-mon

MEDITERRANI

Page 23: 01   els-climes-del-mon

MEDITERRANI

Page 24: 01   els-climes-del-mon

XINÈS

Temperatures: Són semblants a les del clima mediterrani ( la

mitjana anual i l’amplitud tèrmica). Estius càlids i hiverns freds.

Precipitacions:Plou sobretot a l’estiu, amb un total anual

entre 888 i 1000 mm (monzó d’estiu).

Page 25: 01   els-climes-del-mon

Vegetació: Espècies tropicals i espècies temperades, bosc

mixt. Els rius:

Cabdal més regular que el dels rius mediterranis.

El cabdal menor correspon a l’hivern i el més gran a l’estiu.

XINÈS

Page 26: 01   els-climes-del-mon

Climograma de Savannah (Georgia)

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

P mm

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 88 76,6 101,2 81,4 106,4 139,4 172,2 185,1 135,9 73,4 56,2 69,9

TEMP. 9,3 11 15,1 18,8 23 26,1 27,6 27,2 24,7 19,6 15 10,9

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

XINÈS

Page 27: 01   els-climes-del-mon

XINÈS

Page 28: 01   els-climes-del-mon

OCEÀNIC

Temperatures: Hiverns suaus i estius frescos.Amplitud tèrmica molt petita entre 8 i 15°.

Precipitacions:Repartides al llarg de tot l’any , amb un

màxim a l’hivern (front polar). Total anual entre 600-800 mm o més.

Page 29: 01   els-climes-del-mon

Vegetació:Bosc caducifoli de roures, castanyers, faigs, oms,

con sotabosc de matolls important.Molt degradat por l’acció antròpica.

Els rius :Cabdal moderat amb un mínim a l’estiu i un

màxim a l’hivern.És molt estrany que es quedin secs.

OCEÀNIC

Page 30: 01   els-climes-del-mon

Climograma de Brest (Francia)

0

20

40

60

80

100

120

140

160

P mm

0

10

20

30

40

50

60

70

80

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 133 96 83 69 68 56 62 80 87 104 138 150

TEMP. 6,1 5,8 7,8 9,2 11,6 14,4 15,6 16 14,7 12 9 7

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

OCEÀNIC

Page 31: 01   els-climes-del-mon

OCEÀNIC

Page 32: 01   els-climes-del-mon

OCEÀNIC

Page 33: 01   els-climes-del-mon

Temperatures:

Gran amplitud tèrmica ( més de 15°).

Els hiverns són freds i secs i els estius càlids i plujosos mentre que les estacions intermitges es retallen notablement.

Vegetació:

Boscos de coníferes (pins, abets), arbres de fulla perenne també anomenats taiga .

Els prats.

L’estepa, formació herbàcia que anuncia el desert.

Els rius:

A l’hivern es congelen les aigües i els sòls.

A la primavera es produeix el desglaç que provoca grans crescudes.

CONTINENTAL

Page 34: 01   els-climes-del-mon

Climograma de Windhoek (Namibia)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

P mm

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 78,1 80,3 78,7 37,7 6,6 1,2 0,7 0,9 2,8 11,8 26,9 41,7

TEMP. 23,3 22,1 21 18,9 15,9 13,2 13,2 15,8 19,2 21,6 22,5 23,4

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

CONTINENTAL

Page 35: 01   els-climes-del-mon

CONTINENTAL

Page 36: 01   els-climes-del-mon

CONTINENTAL

Page 37: 01   els-climes-del-mon

CONTINENTAL

Page 38: 01   els-climes-del-mon

CONTINENTAL

Page 39: 01   els-climes-del-mon

CLIMES FREDS

Page 40: 01   els-climes-del-mon

La temperatura :

No superior a 10°.

L’hivern dura 8 o 9 mesos i no hi ha un veritable estiu. La intensitat del fred polar s’explica per la naturalesa de la insolació, els rajos del sol són sempre oblics.

Precipitacions:

Sobretot en forma de neu.

Vegetació:

La tundra formada por molses, líquens, gramínies, bedolls nans.

Els rius:

L’aigua només es troba en estat líquid durant l’estiu.

POLAR

Page 41: 01   els-climes-del-mon

Climograma de Eureka (Canadá)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

120

P mm

-40

-35

-30

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 3 2 2 2 3 3 16 14 11 9 2 2

TEMP. -35,9 -37,3 -37,6 -26,8 -9,7 2,7 5,7 3,8 -6,7 -21,6 -30,6 -35,2

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

POLAR

Page 42: 01   els-climes-del-mon

POLAR

Page 43: 01   els-climes-del-mon

POLAR

Page 44: 01   els-climes-del-mon

Els climes d’alta muntanya no poden definir-se com un tipus més.

Dependent de la zona on es trobin les muntanyes, que alteren el clima local.

Amb l’altura minven les temperatures i solen augmentar les precipitacions.

D’ALTA MUNTANYA

Page 45: 01   els-climes-del-mon

Climograma de Sierra Nevada (España)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

P mm

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 81 95,4 69,5 59,8 53,4 35,7 6,8 4,7 28,3 64,7 95,3 89,6

TEMP. -2,2 -2,8 -2,5 -0,1 3,7 9,9 15,3 15,8 10,6 3,8 1,1 -1

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

D’ALTA MUNTANYA

Page 46: 01   els-climes-del-mon

D’ALTA MUNTANYA

Page 47: 01   els-climes-del-mon

D’ALTA MUNTANYA

Page 48: 01   els-climes-del-mon

D’ALTA MUNTANYA

Page 49: 01   els-climes-del-mon

D’ALTA MUNTANYA