Neixement de Venus. Sandro Botticelli

  • View
    214

  • Download
    3

Embed Size (px)

Text of Neixement de Venus. Sandro Botticelli

Diapositiva 1

El naixement de Venus. Sandro BotticelliExemple de comentari 2on de batxillerat. Institut La Snia M. Victria Almuni

LNIA I COLOR

Predomina la lnia per sobre del color. s, per tant, una obra dibuixstica i molt detallista (es veu al vestit de la Primavera i a les fulles dels arbres). Les lnies corbes, sinuoses, sn les predominants. Podem observar una certa gradaci de tonalitats, sempre al servei de la lnia. Els colors sn vius, el conjunt posseeix una suau calidesa, prpia dun ambient primaveral. Els colors sn naturals, i busquen lharmonia entre tots els elements de lobra. Podem observar molta varietat cromtica, amb predomini dels ocres, blaus i rojos, tots amb una funci concreta. El blau del cel est al servei de la composici (dna sensaci de profunditat). A primer terme predominen els colors clids, fet que contribueix a apropar les figures a lespectador. La imatge dEolo s ms fosca que les altres, i ens recorda la tradici medieval en la que lhome se representava ms fosc que la dona.

FORMESLes formes sn volumtriques, per la poca gradaci de tonalitats dna una certa sensaci de planimetria (com a la imatge de Venus). Destaca el contrast amb el cos de la Primavera, amb ms volum. El tractament de lanatomia s idealitzat i proporcionat. El cos de Venus t algunes imperfeccions (muscles, braos llargs...), per la intenci s representar les figures de manera realista.

LLUMEl tractament de la llum s artificial, i omple la pintura sense indicar don prov. Les figures silluminen quasi uniformement; noms un lleugerssim enfosquiment del to al cant esquerre de les figures, revela una tmida focalitat. La llum ve de diferents llocs, s intellectualitzada (passada pel filtre de la ra i dels interessos del pintor), al servei de la claredat compositiva. Lefecte general s que les figures sembla que tinguin llum prpia. Facilita la lectura i la composici de lobra.

COMPOSICITancada, simtrica, triangular i superficial. Equilibri entre les lnies generals de la composici. En conjunt, la composici s triangular, on el cap de Venus s el vrtex. Aquest fet aporta estabilitat. Botticelli t un evident inters per les proporcions encara que Venus t el bra molt llarg i el cap menut. La collocaci de la lnia de lhoritz ens intenta mostra una perspectiva lineal de lobra. La lnea de la costa tamb ajuda. Les figures estan concentrades entre elles mateixes (composici tancada). Leix compositiu s vertical representat per la Venus, situada al centre.Les figures estan ben relacionades entre elles i amb lentorn. Lescena s creble, malgrat que les figures de Venus i la Primavera semblen gravitar, amb els peus de puntetes.

MOVIMENT / RITME

Lobra dona sensaci de moviment. Es basa en lefecte del vent sobre els cossos i objectes. Els cabells de la Venus, el mantell de la primavera, les flors volant estan sent agitats per la bufada dels Zfirs, aconseguint donar un punt de verisme a lescena. Les ones ajuden a donar sensaci de que Venus sapropa. Hi ha ritme suau, tranquil, al servei de lequilibri general. Les figures de la dreta de Venus sn les que donen ms idea de moviment. Les robes reforcen la sensaci de que estan volant.

EXPRESSIONS

Les expressions sn idealitzades. La Venus s una visi platnica (molt present en els pintors renaixentistes) que ens la vol mostrar com a un sser innocent, perfecte, allat per lexpressi absorta del rostre. Els rostres femenins sn suaus i dolos. Refora lefecte la posici delicada de mans i peus, els llargs cabells femenins...

TEMPSBusca ser una obra atemporal (no fa referncia a un moment real), per t elements de temporalitat: el mant que la vol tapar, la bufada dEollo, el cabell onejant, les ones que es mouen...

RELACI AMB LESTIL DE LPOCAPertany al Renaixement del Quattrocento, amb una forta influncia de la tradici gtica.Incorpora els avenos formals del Renaixement: voluntat de realisme, cura per les proporcions, gust per la representaci del nu, situaci dels personatges en un entorn real, representaci de moviments naturals...

La influncia gtica sadverteix en elements com el linialisme, el fet que a la composici superficial hi manca cert inters per la perspectiva. Tamb la relativa planimetria del cos de Venus i les limitacions en el treball de la seua anatomia. Se tracta dun tema mitolgic en qu el pintor cerca la bellesa ideal en la representaci de Venus com una escultura clssica i inspirat en lesttua de lAfrodita pdica. Lautor barreja duna manera molt subtil i equilibrada lherncia gotitzant amb la bellesa clssica.

RELACI AMB LA BIOGRAFIA DE LAUTOR:Botticelli va viure al llarg de la segona meitat del segle XV. Va iniciar la seua formaci com a orfebre, fet que va influir en aspectes com el detallisme de les seues obres. Com a pintor representa el pas definitiu des del Gtic al Renaixement. Per aix les seues obres tenen elements dels dos estils.Botticelli va pintar esta obra en la seua maduresa, per a un dels membres de la famlia Mdici, cos de Lloren el Magnfic. En este moment, era ja un pintor reconegut a Florncia, ciutat on shavia format al taller De Filippo Lippi. Quan va pintar esta obra havia acabat de tornar dun viatge a Roma on va ser cridat pel papa Sixte IV per a participar en la pintura de la part baixa de la capella Sixtina, a Sant Pere del Vatic. En tornar de Roma, va encetar una dcada molt activa en la qual va treballar fora els temes mitolgics. En les obres desta poca sadverteix la influncia dels humanistes del cercle de Lloren el Magnfic i de la filosofia neoplatnica. La fama deste grup dobres mitolgiques ha estat tant gran que ha relegat les religioses a un segon terme. s lintroductor del tema mitolgic al Renaixement, del qual esta obra ns molt representativa. En general lobra del Naixement de Venus encaixa molt b dins de les caracterstiques formals del pintor. Destaca el tractament dels rostres femenins, dolos i amb cabells arrissats i llargs. Botticelli els representa de la mateixa manera a totes les obres.

Madonna del Magnificat (Galeria dels Uffizi)

La Primavera (Galeria dels Uffici)

La calumnia (Galeria dels Uffici)

Retrat pstum de Simonetta VespucciRetrat annim

CONTEXT HISTRIC

GENERAL: Segle XV a Itlia

IMMEDIAT: regal de noces fet per Lloren el Magnfic a un cos ( excusa per parlar del mecenatge i de les famlies burgeses de les repbliques italianes)

ICONOGRAFIA:Es basa en fonts literries clssiques, concretament de la mitologia grega.

Lescena representa la deessa Venus sortint del mar, damunt una petxina. Est nua, en actitud pudorosa, cobrint-se el cos amb les mans i els cabells.

A la dreta de Venus, dos figures que sapropen voltant representen a Zfir o Eollo i lAurora. El primer s el vent del nord, que alena i espargeix flors per laire. Tots dos personatges es representen tamb nus, envoltats per un mantell blau, color propi dels personatges celestials.

A lesquerra de la composici hi ha una jove, vestida, que espera a Venus a la costa i la vol tapar amb un mantell. Es tracta duna divinitat de les estacions, concretament de lHora primaveral.

ICONOLOGIA O SIMBOLISMELa pintura s una allegoria del naixement de la deessa de lamor, que segons la interpretaci mitolgica que feien els renaixentistes va nixer pura de lescuma del mar en ser tallats els testicles del seu pare Ur per Cronos, el temps. Vol simbolitzar el regnat de Venus, la Bellesa, sobre la Terra. T una clara influncia de les teories neoplatniques imperants en aquest moment entre els cercles intellectuals. Venus, nua perqu s innocent, arriba a la Terra i la Primavera la vol protegir dels vicis i les maldats humanes tapant-la amb un mantell.Aquest quadre pot interpretar-se com una allegoria de ladveniment de la Bellesa al mn, un sentiment que meravellava a aquestes persones.

Una segona interpretaci desta representaci de la Venus pdica -s a dir, concebuda sense acte sexual- estaria relacionada molt directament amb la creena cristiana de la puresa de la Verge Maria, que va concebre Jesucrist de lEsperit Sant. La Venus, desta manera, sentn com a smbol o parallel de la Verge. Cal recordar que la mentalitat dels renaixentistes, si b innovadora en molts aspectes, continuava sent una societat profundament cristiana, on la prctica de la religi estava dins dall quotidi. Pallesa doncs, una coexistncia de fonts culturals diverses.

FUNCI I RELACI FORMA/FUNCI

Este quadre s una obra destinada a un receptor intellectual Lloren de Pierfrancesco-, que, de segur, va saber apreciar lobsequi que li feia el seu cos Lloren de Mdici. Tenia una funci decorativa i a la vegada simblica. Botticelli la va saber reunir els nous gustos esttics i una temtica dotar duna gran complexitat que combina la tradici cristiana i la pagana.

VALORACI FINAL

Botticelli es va inspirar en les figures de lantiguitat, com la Venus Capitolina, que va poder contemplar en colleccions privades dels nobles florentins.

El gran pintor florent va gaudir dun extraordinari xit en vida, per b que va ser una mica oblidat i eclipsat per les figures de Miquel ngel i Leonardo.

Al segle XIX la seua obra va ser recuperada i valorada novament com es mereixia. Lobra de Botticelli va exercir una profunda influncia, a ms daltres artistes del Quattrocento, especialment sobre els Prerafaelites.

Al naixement de Venus va saber representar duna manera molt clara els valors esttics del cercle de burgesos i intellectuals humanistes florentins. Representa molt b la mentalitat renaixentista que busca conciliar ra i fe.

s daltra banda, el primer nu femen en pintura fet en poca renaixentista seguint els parmetres de lart clssic.